ENQUESTA TEMTICA

Resultats de les 2000 primeres enquestes.

Actualitzat el 30 de mar de 2016.

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

BASES IDEOLGIQUES
500 enquestes
1

2.000 enquestes

En quin espectre poltic et situes personalment en una escala de 0 a 10,

on 0 significa extrema esquerra i 10 extrema dreta?
Les primeres 500 enquestes analitzades donen com a resultat una
mitjana de 5,00, s a dir centre absolut. Les puntuacions preferides pels
enquestats han estat 5 (36,8%), 4 (21,2%) i 6 (17,2%).

Amb lanlisi de 2.000 enquestes

la mitjana se situa al 5,11, poca
variaci respecte el 5,00 del
primer anlisi. Les puntuacions
5 (36,7%), 4 (20%) i 6 (18,9%)
segueixen sent les preferides.

Independentment de la teva opci personal, com creus que hauria de

definir-se el nou moviment?
a) Extrema esquerra

0,0

0,1

0,1

b) Esquerra

1,8

1,6

-0,2

c) Centreesquerra

31,5

32,7

1,2

d) Centre

45,3

43,9

-1,4

e) Centre dreta

14,5

15,4

1,0

f) Dreta

1,0

0,7

-0,3

g) Extrema dreta

0,2

0,0

-0,2

h) Altres

4,0

3,4

-0,6

i) Ns/Nc

1,8

2,1

0,4

Fins al moment, Convergncia Democrtica de Catalunya sha configurat

com un espai on convivien diferents corrents ideolgics. Creus que el
nou moviment hauria de seguir sent un espai de confluncia o hauria de
posar laccent en definir-se?
a) Hauria de seguir sent un espai de confluncia i
convivncia.

54,9

53,6

-1,2

b) Hauria de posar ms laccent en el vessant

socialdemcrata.

28,3

28,2

-0,1

c) Hauria de posar ms laccent en el vessant liberal.

10,9

11,8

0,9

d) Hauria de posar laccent en el vessant socialcristi.

1,2

1,9

0,7

e) Ns/Nc

4,8

4,5

-0,3

Duna escala del 0 al 10, on el 0 significa mxim espanyolisme i el 10

significa mxim catalanisme, on et situaries?
El resultat de les primeres 500 enquestes dna una mitjana de 9,17. Les
opcions que han rebut ms suport entre els enquestats han estat el 10
(55,8%), el 9 (17,6%) i el 8 (14,5%).

Variaci

La mitjana de 2.000 enquestes s

9,11. El 10 t un 54,6%, el 9 un
18,4% i el 8 un 15,3%.

Amb quina de les segents frases et sens ms identificat/ada? Em

sento
a) Noms espanyol

0,0

0,0

0,0

b) Ms espanyol/a que catal/ana

0,2

0,1

-0,1

c) Tan espanyol/a com catal/ana

2,2

2,7

0,5

d) Ms catal/ana que espanyol/a

21,6

25,3

3,7

e) Noms catal/ana

75,4

71,1

-4,3

0,6

0,8

0,2

f) Ns/Nc

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
6

2.000 enquestes

El govern del nou pas sha de basar sobre una democrcia parlamentria
(s a dir, com el que tenim actualment on la branca executiva del govern
depn del suport directe o indirecte del parlament) o en una democrcia
presidencialista (on la branca executiva selegeix de manera separada de
la branca legislativa)?
a) Parlamentria

70,9

71,1

0,2

b) Presidencialista

22,0

21,8

-0,2

c) Altres

1,8

2,2

0,4

d) Ns/Nc

5,3

4,9

-0,4

a) S

81,6

78,4

-3,2

b) No

15,8

17,8

1,9

2,6

3,9

1,3

a) En una gran administraci que tingui la titularitat i que

gestioni tots els serveis.

17,6

17,5

-0,1

b) En una administraci destructura mnima que derivi la

gesti dels serveis dinters general a iniciativa privada.

6,1

6,1

-0,0

73,3

73,6

0,3

3,0

2,8

-0,2

Consideres que cal introduir una segona volta en algunes eleccions?

c) Ns/Nc
8

El nou pas ha de defensar un model dEstat basat:

c) Una administraci amb uns serveis pblics de qualitat que

concerti amb la iniciativa privada determinats serveis pblics.
d) Ns/Nc
9

El nou pas ha de seguir formant part de la Uni Europea?

a) S, de la Uni Europea i de la zona euro.

10

85,0

84,4

-0,5

b) S, de la Uni Europea, per no de la zona euro

6,7

7,0

0,3

c) No, s el moment de sortir-ne.

3,6

4,7

1,1

d) Ns/Nc

4,8

3,9

-0,8

Davant el debat entorn de la necessitat de tenir exrcit, creus que el nou

pas ha de tenir exrcit?
a) S, ha de tenir exrcit propi.

24,4

22,6

-1,7

b) No ha de tenir exrcit propi per ha de formar part dun

exrcit supraestatal

44,4

45,3

1,0

c) No ha de tenir exrcit ni formar part de cap altre.

27,5

28,0

0,5

3,8

4,0

0,2

7,3

9,1

1,8

d) Ns/Nc
11

Variaci

En el nou pas, el Govern:

a) Ha dintervenir totalment en leconomia del pas
b) No hi ha dintervenir gens
c) Ha de facilitar i impulsar liniciativa econmica dins dunes
regles que sestableixin per a garantir la competncia i la
protecci dels consumidors.
d) Ns/Nc

2,0

1,9

-0,1

88,7

87,0

-1,7

2,0

2,0

0,0

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
12

a) Les anomenades poltiques dausteritat basades en una

reducci de la despesa pblica per a reequilibrar les finances
pbliques.

5,5

6,1

0,6

b) Les anomenades poltiques de creixement basades

en lincrement de la despesa pblica per a incentivar el
creixement i locupaci, amb el conseqent increment del
dficit pblic.

6,1

8,0

1,9

81,2

73,1

-8,1

d) Altres

3,6

2,9

-0,7

e) Ns/Nc

3,5

9,9

6,4

a) En el rendiment econmic

13,3

15,6

2,4

b) En la protecci del medi ambient

11,1

10,4

-0,7

c) En el medi ambient com a factor econmic de progrs

71,5

69,7

-1,8

4,2

4,3

0,1

a) Restrictiva: apujar impostos i reduir la despesa pblica,

per generar supervit o disminuir dficit.

11,3

14,4

3,1

b) Expansiva: abaixar impostos i augmentar la despesa

pblica, per estimular el creixement encara que generi
dficit.

41,4

40,6

-0,8

c) Altres

36,8

35,5

-1,4

d) Ns/Nc

10,5

9,5

-0,9

8,7

9,4

0,7

b) Gravi ms aquells que ms tenen

69,5

70,0

0,4

c) Gravi molt ms aquells que ms tenen

19,0

17,5

-1,5

2,8

3,1

0,4

Tothom s molt crtic i parla molt entorn a lequilibri entre rendiment

econmic i protecci del medi ambient. Si haguessis descollir on
posaries laccent?

d) Ns/Nc
14

15

Com creus que ha de ser la poltica fiscal duta a terme pel Govern?

El nou pas ha daplicar una fiscalitat que:

a) Gravi tothom per igual

d) Ns/Nc
16

17

Variaci

Davant duna crisi econmica com la que ha afectat els darrers anys a la
majoria de pasos del nostre entorn, quin tipus de poltiques pbliques cal
aplicar?

c) La combinaci de poltiques de creixement per a

incentivar el creixement i locupaci amb certes poltiques
dausteritat que permetin anar reduint el desequilibri financer.

13

2.000 enquestes

El nou pas ha de basar les poltiques associades a lEstat del Benestar a:

a) Dotar totes les persones digualtat doportunitats

68,3

64,1

-4,2

b) Solucionar els problemes de les persones ms

desafavorides de la societat.

21,6

26,4

4,8

c) LEstat no ha de resoldre els problemes de les persones,

ja que han de poder valer-se per si mateixes.

4,0

3,9

-0,1

d) Ns/Nc

6,1

5,7

-w0,5

85,1

85,9

0,7

Creus que les prestacions i ajuts socials han d anar vinculades a una
contraprestaci per part de la persona la qual sen beneficia (inserci
laboral, formaci, etc.), excepte en casos demergncia social?
a) S, crec que han danar vinculades a contraprestaci.
b) No han danar vinculades a res.

7,9

7,4

-0,5

c) Altres

4,0

3,7

-0,3

d) Ns/Nc

2,9

3,1

0,1

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
18

2.000 enquestes

Creus que una persona pel fet darribar a la majoria dedat ha de rebre
una prestaci econmica si no disposa daltres ingressos (renda mnima
garantida)?
a) S.

14,1

16,2

2,1

b) S, sempre i quan existeixi una contraprestaci per part de

la persona.

53,7

53,1

-0,6

c) No

30,3

28,3

-2,0

2,0

2,4

0,4

d) Ns/Nc
19

Creus que una persona que rep una prestaci datur ha de poder rebutjar
feines si creu que no sn adequades?
a) S, ha de poder rebutjar-les.

20

8,5

6,7

-1,8

b) S, per amb un cert lmit de rebutjos.

59,8

59,0

-0,8

c) No, ha dagafar-la obligatriament.

22,8

26,1

3,3

d) Altres

6,5

5,9

-0,6

e) Ns/Nc

2,4

2,3

-0,1

Creus que una famlia que no pot fer front a la hipoteca hauria de poder
pagar el seu deute entregant lhabitatge al banc?
a) S, i deslliurant la totalitat del deute.

64,4

66,3

1,9

b) S, i deslliurant part del deute.

13,7

13,6

-0,0

c) No.

21

22

23

24

Variaci

7,3

8,2

0,9

d) Altres

11,3

9,2

-2,1

e) Ns/Nc

3,4

2,7

-0,7

En qu creus que ha de prioritzar ladministraci la despesa social?

a) En educaci.

43,4

42,1

-1,3

b) En salut.

24,6

25,0

0,4

c) En assistncia social.

12,7

12,4

-0,2

d) Ns/Nc

19,4

20,5

1,1

Creus que hi ha dhaver coexistncia entre lescola de titularitat pblica i

la concertada amb fons pblics?
a) S.

81,6

80,1

-1,4

b) No.

10,7

12,6

1,9

c) Altres

5,7

4,6

-1,1

d) Ns/Nc

2,0

2,7

0,7

a) S.

72,9

69,0

-3,9

b) No.

Creus que en la concertaci dels centres educatius sha de tenir en

compte el carcter mixt pel que fa referncia al gnere?
19,6

24,5

4,9

c) Altres

3,6

2,1

-1,5

d) Ns/Nc

3,9

4,5

0,6

74,7

72,8

-1,8

Totes les persones que resideixin a Catalunya han de tenir accs

universal a la sanitat pblica?
a) S.
b) No.

9,1

12,1

3,0

c) Altres

14,9

13,3

-1,6

d) Ns/Nc

1,4

1,8

0,4

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
25

26

a) S.

63,8

63,0

-0,8

b) No.

20,6

20,0

-0,5

c) Altres

13,9

14,3

0,4

d) Ns/Nc

1,8

2,7

0,9

Consideres que la Reforma Laboral del 2012 ha ajudat a la recuperaci

econmica i a la creaci docupaci?
a) S.

14,3

15,2

0,9

b) No.

70,1

69,4

-0,7

c) Altres

10,1

8,1

-2,0

d) Ns/Nc

5,6

7,3

1,7

a) Negociaci collectiva.

50,3

46,6

-3,7

b) Relacions individualitzades entre empresa i treballador.

33,3

36,2

3,0

c) Altres

12,3

13,2

0,9

d) Ns/Nc

4,1

4,0

-0,2

-3,0

Pregunta amb defecte de forma. Resultats no vlids.

28

Creus en la negociaci collectiva o per contra consideres que les

relacions han de ser individualitzades entre empresa i treballador?

30

31

32

Variaci

Shauria de limitar les prestacions a les persones nouvingudes que no

cotitzen a la Seguretat Social?

27

29

2.000 enquestes

Ha de ser ladministraci qui aprovi els Expedients de Regulaci

dOcupaci o els han dimpulsar lliurement les empreses en el marc de
lEstatut dels Treballadors?
a) S.

61,0

58,0

b) No.

27,3

29,3

2,0

c) Altres

6,9

7,1

0,2

d) Ns/Nc

4,8

5,6

0,8

a) S.

71,3

72,3

1,0

b) No.

19,8

19,6

-0,2

c) Altres

6,7

5,8

-0,9

d) Ns/Nc

2,2

2,3

0,1

El govern ha de prendre mesures per reduir les diferncies salarials?

Shauria dapujar el salari mnim?

a) S.

90,1

89,8

-0,3

b) No.

4,6

5,0

0,5

c) Altres

4,0

3,6

-0,4

d) Ns/Nc

1,3

1,6

0,2

a) Cal compactar la jornada laboral.

73,5

75,0

1,5

b) Els horaris laborals actuals sn els adequats

10,5

11,5

1,0

c) Altres

11,9

10,2

-1,7

d) Ns/Nc

4,2

3,4

-0,7

Creus que la reforma horria ha de comportar la compactaci de la

jornada laboral o els horaris laborals ja sn els adequats per al nostre
estil de vida?

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
33

2.000 enquestes

Variaci

Creus que s sostenible lactual sistema pblic de pensions?

a) S.

16,4

16,1

-0,3

b) No, i cal impulsar sistemes privats de previsi social

(pensions) per a complementar-lo.

20,2

23,0

2,8

c) No, i cal reformar-lo.

59,8

56,9

-2,9

3,6

4,0

0,4

d) Pel model actual de repartiment reformat.

51,1

48,0

-3,1

e) Per un model de capitalitzaci.

33,5

36,9

3,3

f) Altres

15,4

15,1

-0,3

d) Ns/Nc
En cas que convingui reformar-lo, per quin model apostes?

34

35

Creus que cal reduir el nombre de modalitats contractuals i simplificarho a lanomenat contracte nic o creus que nhi ha dhaver diferents
tipologies de contractes?
a) Noms hi ha dhaver un contracte nic.

15,2

17,2

2,0

b) Hi ha dhaver ms duna tipologia de contracte.

76,8

72,1

-4,7

c) Altres

3,0

4,5

1,5

d) Ns/Nc

4,9

6,1

1,2

a) S.

76,0

74,6

-1,4

b) No.

15,8

17,0

1,2

c) Altres

4,2

5,3

1,1

d) Ns/Nc

3,9

3,0

-0,9

Regularies el Dret de Vaga?

En cas afirmatiu, quins collectius pblics haurien de tenir regulat aquest

dret?
Entre tots els enquestats que han respost a aquesta pregunta, una
majoria han considerat que els principals collectius que haurien de tenir
regulat el Dret de Vaga sn aquells que presten serveis pblics bsics
(educaci, transport, seguretat, sanitat, etc.)
36

Creus que a lescola hi hauria dhaver una matria especfica sobre valors
i prctiques democrtiques?
a) No, en cap cas.

37

Serveis bsics com el transport

pblic, la seguretat, la salut, etc.
segueixen sent les opcions ms
triades pels enquestats. Poca
variaci respecte el primer anlisi.

4,2

5,3

1,2

b) S, a primria.

17,4

19,3

1,9

c) S, a lESO

55,2

55,5

0,2

d) Altres

13,1

12,9

-0,2

e) Ns/Nc

10,1

7,0

-3,1

Creus que cal fer un s ms freqent dels referndums per preguntar a la

ciutadania i que aquests siguin vinculants?
a) S.

85,3

83,1

-2,2

b) No.

7,9

8,7

0,8

c) Altres

5,3

6,6

1,3

d) Ns/Nc

1,4

1,6

0,1

En cas que s, per a qu haurien de ser utilitzats? Possibilitat de

multiresposta
Els enquestats han considerat que les matries on cal fer un s ms
freqent dels referndums vinculants s a lhora daprovar projectes que
afectin linters general i a lhora daprovar lleis importants.

Lopci ms escollida s la de
projectes que afectin a linters
general, opci triada per un 85,7%
de tots els que han respost.
A continuaci, amb un 61,8%
laprovaci de lleis importants.

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
38

2.000 enquestes

Creus que shaurien de fomentar debats pblics ms enll del Parlament

o ajuntament sobre les segents matries? Possibilitat de multiresposta
En aquesta pregunta, les opcions que ms suport han rebut per part dels
enquestats han estat els plans urbanstics (opci escollida per un 67,3%
dels enquestats), laprovaci de lleis (65,5%) i els pressupostos (38,4%).

39

40

42

Lopci plans urbanstics segueix

sent la ms votada (62,6%), seguit
de laprovaci de lleis (59,5%) i
dels pressupostos (32,9%).

Creus que shauria de donar la possibilitat de poder exercir el vot de

forma electrnica si es garants la confidencialitat i la seguretat del vot?
a) S.

91,5

90,1

-1,3

b) No.

5,7

6,5

0,7

c) Altres

0,8

1,5

0,7

d) Ns/Nc

2,0

1,9

-0,1

Sistema electoral. Com creus que shan descollir els representants a les
eleccions parlamentries?
a) Amb llistes tancades, per tant sense poder alterar la llista.

41

Variaci

7,5

8,1

0,6

b) Amb llista tancada i desbloquejada, podent escollir els

candidats de la llista

38,0

35,4

-2,6

c) Amb llistes obertes, poden escollir els candidats de les

diferents llistes

50,5

51,7

1,2

d) Altres

1,6

2,1

0,5

e) Ns/Nc

2,4

2,7

0,3

Sistema electoral. Quin tipus de circumscripci creus que hauria de tenir

el sistema electoral catal.
a) Circumscripci nica a tota Catalunya, amb llistes de
partit.

18,8

17,7

-1,1

b) Circumscripci territorialitzada amb llista de partit.

19,2

21,6

2,4

c) Circumscripci territorialitzada amb doble vot, amb

diputat/a per territori i llista de partit.

53,1

49,7

-3,4

d) Altres

2,8

3,4

0,6

e) Ns/Nc

6,1

7,6

1,5

4,8

4,1

-0,6

b) S, a dues legislatures

73,1

74,1

1,1

c) No hi ha dhaver limitaci de mandat.

Shaurien de limitar els mandats dels crrecs electes?

a) S, a una legislatura

12,1

12,5

0,4

d) Altres

8,7

7,4

-1,3

e) Ns/Nc

1,4

1,8

0,4

En cas afirmatiu, a quins crrecs electes shan de limitar el mandat?

Possible multiresposta
Existeix un gran consens amb que cal limitar els mandats a tots els
crrecs electes (presidncia Generalitat, diputats i diputades, alcaldes i
regidors).
43

Segueix havent-hi gran consens

en limitar els mandats de tots els
crrecs, amb especial mfasi al de
president de la Generalitat.

Creus que els poltics haurien de fer pblic un balan de la seva gesti
quan acabin el seu mandat?
a) S.

92,3

90,2

-2,1

b) No.

3,8

4,3

0,5

c) Altres

1,8

3,4

1,6

d) Ns/Nc

2,2

2,1

-0,0

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
44

45

Variaci

28,9

-2,8

Quins creus que haurien de ser els mecanismes delecci dels crrecs
dalt nivell i/o gerents dempreses pbliques?
a) Lliure designaci del responsable poltic.

31,7

b) Concurs pblic.

52,9

56,1

3,2

c) Altres

11,5

10,6

-0,9

d) Ns/Nc

4,0

4,4

0,4

Davant la demanda actual de la societat de major transparncia de les

institucions vers la ciutadania, creus que cal?
a) Posar lmits a laccs de dades per part dels ciutadans

12,5

12,7

0,2

b) Donar accs universal a les dades per part dels ciutadans.

11,3

11,1

-0,2

c) Donar accs a les dades per part dels ciutadans, amb

excepci a les protegides de carcter personal.

72,7

72,0

-0,7

3,6

4,3

0,7

d) Ns/Nc
46

2.000 enquestes

Creus que els nouvinguts han de disposar dels mateixos drets que els
nadius a Catalunya?
a) S.

37,6

39,0

b) No.

31,3

32,6

c) Altres

27,6

24,5

d) Ns/Nc

3,5

3,9

* En lanlisi dels resultats daquesta pregunta cal destacar lelevat

nombre de persones que han escrit la seva opini. Una majoria
dopinions va en la lnia de mateixos drets, per tamb mateixos deures.
47

48

Creus que la religi ha de tenir alguna influncia en la poltica?

a) S.

5,1

5,4

0,2

b) No.

89,5

89,3

-0,2

c) Altres

3,8

3,3

-0,5

d) Ns/Nc

1,6

2,0

0,5

a) Confessional.

5,9

6,4

0,4

b) Aconfessional.

35,8

31,6

-4,2

c) Laic.

52,7

55,1

2,5

5,5

6,9

1,3

a) S, en tots els casos.

50,1

47,4

-2,7

b) S, noms en la passiva.

29,9

32,8

2,9

El nou Estat sha de definir com un Estat:

d) Ns/Nc
49

Ests a favor de leutansia?

c) No.

50

5,0

6,2

1,3

d) Altres

10,9

8,9

-2,0

e) Ns/Nc

4,2

4,7

0,5

Creus que les parelles amb independncia de la seva orientaci sexual

han de poder adoptar fills en les mateixes condicions?
a) S.

79,6

76,4

-3,2

b) No.

15,6

18,0

2,4

c) Altres

2,8

2,8

-0,0

d) Ns/Nc

2,0

2,9

0,9

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
51

2.000 enquestes

Variaci

42,6

42,0

-0,6

1,6

2,6

1,0

c) Crec que la legislaci actual de lavortament s

ladequada.

37,4

37,3

-0,1

d) Altres

15,1

13,5

-1,6

e) Ns/Nc

3,3

4,7

1,4

89,1

87,9

-1,3

b) Crec que la prostituci shauria de prohibir.

6,5

6,1

-0,4

c) Altres

3,2

3,1

-0,1

d) Ns/Nc

1,2

2,9

1,7

a) S, totes.

16,2

16,6

0,3

b) S, per noms les toves.

39,0

36,3

-2,7

c) No.

40,2

41,7

1,5

4,6

5,4

0,8

Qu penses sobre la interrupci voluntria de lembars?

a) Crec que lavortament hauria de ser lliure en qualsevol
moment de lembars.
b) Crec que lavortament no hauria de ser legal en cap cas.

52

Qu penses sobre la prostituci?

a) Crec que la prostituci shauria de regular legalment.

53

Cal legalitzar les drogues?

d) Ns/Nc

10

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

BASES ORGANITZATIVES

500 enquestes

Consideres que la direcci duna organitzaci ha de sotmetre a votaci

les persones que lacompanyaran o ha de tenir la suficient independncia
per a crear el seu propi equip?

Variaci

a) Lha de sotmetre a votaci de forma individual.

25,5

23,1

-2,4

b) Lha de sotmetre a votaci i pot fer votaci en bloc de

lequip.

33,1

32,1

-0,9

c) Ha de tenir plena independncia per crear el seu equip i

no sotmetre-ho a votaci.

36,0

38,0

2,0

d) Altres

1,8

2,5

0,7

e) Ns/Nc

3,5

4,1

0,6

Crrecs de partit. Actualment a Convergncia Democrtica de Catalunya

tothom es pot presentar a qualsevol crrec orgnic segons els seus
Estatuts. Perqu creus que tot i sent aix, la gent no ha optat en moltes
ocasions per presentar-se a aquests crrecs?
La falta de temps, la por o la sensaci que els crrecs ja estan decidits
des de dalt sn els principals motius que els enquestats esgrimeixen a
lhora dexplicar per qu en moltes ocasions els militants opten per no
presentar-se a crrecs orgnics del partit.

200 enquestes

Els motius principals no canvien

respecte el primer anlisi. Es
repeteixen termes com manca de
temps, crrecs decidits des de dalt,
por, falta dexperincia, etc.

Crrecs de partit. Actualment lelecci de crrecs orgnics sobre:

A la militncia sectorial per a crrecs sectorials.
A la militncia territorial per a crrecs territorials.
Als delegats/des per a crrecs nacionals al Congrs Nacional.
Als consllers/eres nacionals per a crrects nacionals al Consell Nacional.
Creus que aquesta elecci shauria dobrir a tots aquells que tinguin
estatut de simpatitzant de cada mbit (pel cas territorial i sectorial)?
a) S.

42,6

47,0

4,4

b) No.

45,9

39,9

-6,1

c) Altres

3,0

3,5

0,5

d) Ns/Nc

8,5

9,6

1,1

Creus que aquesta elecci shauria dobrir a tots els militants i no

noms als delegats (pel cas dels crrecs nacionals elegits per Congrs
Nacional)?
a) S.

78,2

75,8

-2,4

b) No.

10,9

12,0

1,1

c) Altres

2,0

2,0

-0,0

d) Ns/Nc

8,9

10,3

1,4

a) S.

76,4

72,7

-3,8

b) No.

11,3

14,2

3,0

c) Altres

1,8

1,7

-0,1

d) Ns/Nc

10,5

11,4

0,9

11

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
4

2.000 enquestes

Variaci

Crrecs institucionals. Actualment a Convergncia Democrtica de

Catalunya escull els seus responsables institucionals a travs de ternes
on qui ho desitja pot presentar-shi. La direcci nacional ordena les llistes
i finalment el Consell Nacional les ratifica. Creus que aquest sistema sha
de canviar?
a) S.

49,9

42,7

-7,2

b) No.

31,9

40,1

8,2

c) Ns/Nc

18,2

17,2

-1,0

Com ho faries a partir dara?

Dentre els que pensen que cal canviar el sistema delecci de
responsables institucionals, les propostes ms citades sn les que fan
referncia a fer primries o a fer processos delecci ms oberts que els
actuals.
5

En aquesta pregunta tamb hi

ha conceptes que es repeteixen.
Primrires, processos oberts i vot
de la militncia, paraules diferents,
per conceptes similars.

Crrecs institucionals. Actualment a Convergncia Democrtica de

Catalunya a lhora de configurar les candidatures a les eleccions
municipals, lelecci per ternes es fa igual quan el cap de llista s alcalde
que quan no ho s. Creus que el sistema delecci ha de ser el mateix o
no?
a) S, ha de ser el mateix quan s lalcalde que quan no ho
s, i votat per la militncia.

55,2

51,3

-4,0

b) S, ha de ser el mateix quan s alcalde que quan no ho

s, per votat tamb pels simpatitzants.

21,4

26,3

4,9

7,1

6,4

-0,7

16,2

16,0

-0,2

En aquest cas els enquestats aposten tamb per sistemes delecci amb
primries o el ms oberts possible.

Surten conceptes com primries

i processos oberts, per destacar
que ms dun 95% dels enquestats
ha deixat la pregunta en blanc.

c) No, ha de ser diferent quan s alcalde que quan el

candidat a cap de llista no ho s.
d) Ns/Nc
En cas dhaver de ser diferent, com ho ha de ser?

La proposta de candidatura de les eleccions municipals que faci el cap de

llista, creus que ha de ser votada:
a) Un per un els candidats que la componen.

38,8

38,9

0,0

b) El conjunt de la proposta que fa el cap de llista.

46,3

48,4

2,1

c) Altres

5,8

4,3

-1,5

d) Ns/Nc

9,1

8,4

-0,7

64,0

65,1

1,2

Per a formar part duna llista electoral, quins creus que han de ser els
criteris que han de prioritzar la confecci de la mateixa.
a) La meritocrcia, el comproms i la dedicaci de la
persona.
b) La seva rellevncia poltica i social.

12,7

12,3

-0,3

c) Altres

14,3

14,3

0,0

d) Ns/Nc

9,1

8,2

-0,8

12

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
8

2.000 enquestes

Variaci

Consideres que hi ha dhaver quotes territorials i sectorials en la confecci

de llistes electorals?
a) S.

47,1

49,4

2,3

b) No.

36,4

35,0

-1,4

c) Altres

4,8

5,1

0,4

d) Ns/Nc

11,6

10,5

-1,2

En cas afirmatiu, creus que aix afavoreix uns bons resultats electorals i
el bon funcionament posterior dels grups parlamentaris i institucions?
Aquells enquestats que han considerat que hi ha dhaver quotes
Prcticament no hi ha canvis en
territorials i sectorials en la confecci de llistes electorals, opinen de forma aquesta pregunta, el 89% dels que
molt majoritria que aquestes quotes afavoreixen els resultats electorals i lhan respost opinen que les quotes
el bon funcionament posterior dels grups parlamentaris i institucions.
afavoreixen uns bons resultats
electorals i el bon funcionament
posterior dels grups parlamentaris i
institucions.
9

10

11

Creus que lactual legislaci de gnere relativa a la confecci de llistes

electorals s bona?
a) S, perqu garanteix la igualtat (40% - 60%).

13,1

17,3

4,2

b) S, per s millorable perqu no assoleix la paritat (50% 50%).

26,3

28,8

2,5

c) No, perqu no hi hauria dhaver quotes.

46,7

40,7

-6,0

d) Altres

5,7

5,5

-0,2

e) Ns/Nc

8,2

7,7

-0,5

La nova organitzaci ha dassumir el principi de separaci de crrecs de

partit i dinstitucions?
a) S, sempre.

53,3

54,9

1,6

b) No, excepte en responsabliitats executives de Govern.

27,3

24,6

-2,8

c) No, mai.

2,2

3,3

1,2

d) En determinats casos. Quins?

6,1

5,5

-0,6

e) Altres

0,2

0,4

0,2

f) Ns/Nc

10,9

11,2

0,3

23,4

24,8

1,4

b) No.

34,7

31,7

-3,0

c) En cas que coincideixi, hauria de deixar el seu crrec dins

la nova organitzaci

34,9

35,7

0,8

7,1

7,9

0,7

La persona que ostenti la mxima responsabilitat de la nova organitzaci

ha de ser la persona que es presenti com a candidata a la presidncia a
la Generalitat de Catalunya?
a) S.

d) Ns/Nc
12

La persona que ostenti la mxima responsabilitat en lmbit local de la

nova organitzaci ha de ser la persona que es presenti com a cap de
llista a les eleccions del seu municipi?
a) S.

20,4

22,5

2,1

b) No.

35,2

34,1

-1,1

c) En cas que coincideixi, haur de deixar el seu crrec en

lmbit local dins la nova organitzaci.

36,2

34,8

-1,4

8,1

8,5

0,4

d) Ns/Nc

13

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
13

14

a) S.

47,5

51,2

3,7

b) No.

34,5

29,9

-4,6

c) Ns/Nc

18,0

19,0

0,9

84,4

81,7

-2,6

b) No.

2,2

3,7

1,5

c) En determinats casos. Quins?

0,8

1,3

0,5

12,7

13,3

0,6

La nova organitzaci ha dassumir el principi de no confusi entre el que

controla i el que ha de ser controlat?

d) Ns/Nc

16

Convergncia Democrtica de Catalunya est dotada actualment

duna normativa interna que cont un codi tic i un codi de compliment
(compliance) amb un rgim sancionador que aplica un rgan extern al
partit. Creus que s suficient per a fer la funci de control?
a) S.

58,2

61,8

3,6

b) No. Qu canviaries?

14,7

12,7

-2,1

c) Altres

10,0

9,6

-0,4

d) Ns/Nc

17,0

15,9

-1,1

71,7

71,9

0,2

3,2

4,5

1,3

c) En determinats casos. Quins?

12,3

10,4

-1,9

d) Ns/Nc

12,9

13,3

0,4

a) S.

80,0

82,7

2,7

b) No.

12,3

9,2

-3,0

c) Altres

3,2

2,5

-0,7

d) Ns/Nc

4,5

5,5

1,0

Els rgans competents per a lelecci dun determinat crrec intern o

pblic han destar facultats per en tot moment poder revocar aquesta
elecci?
a) S, sempre.
b) No.

17

18

Variaci

Actualment en els Estatuts de Convergncia Democrtica de Catalunya

sestableix un rgim dincompatibilitats. Consideres que aquestes
incompatibilitats sn suficients?

a) S, sempre.

15

2.000 enquestes

T sentit tenir una organitzaci juvenil associada al partit?

El debat i la generaci didees. De quina manera serem ms efectius en

el terreny del debat, de la generaci didees, en la interlocuci amb la
societat civil i econmica organitzada, etc.?
a) Tot definint dins del partit una estructura drees o mbits
flexible, capa de crear sinrgies i relacionar-se en projectes
comuns i dinters.

63,2

65,1

2,0

b) Tot creant consells assessors externs associats a

projectes temporals

17,0

16,9

-0,1

c) Altres

5,6

4,8

-0,8

d) Ns/Nc

14,2

13,2

-1,0

14

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
19

20

21

22

2.000 enquestes

Creus que lactual estructura territorial que tenim en el conjunt del partit i
de les institucions afavoreix la representaci dels municipis ms petits del
territori i de les zones ms allunyades de la capital?
a) S.

40,4

44,0

3,6

b) No.

38,2

36,6

-1,6

c) Altres

5,8

4,7

-1,1

d) Ns/Nc

15,6

14,7

-0,9

Creus que leina que sorgeixi del nou moviment ha de donar llibertat de
vot als seus parlamentaris en qestions de conscincia malgrat haver
establert un marc com fundacional?
a) S, en qualsevol cas.

68,5

69,0

0,5

b) No, shan de regir al marc fundacional com.

19,4

18,5

-0,9

c) Altres.

5,6

4,5

-1,1

d) Ns/Nc

6,5

8,0

1,5

Creus que hi ha dhaver altres temes, a part de les de conscincia, on hi

pugui haver llibertat de vot?
a) No.

56,6

54,9

-1,7

b) S. Quins?

27,7

28,5

0,8

c) Ns/Nc

15,6

16,6

1,0

a) Amb finanament noms pblic.

13,9

12,5

-1,4

b) Amb finanament noms privat.

14,9

14,3

-0,6

c) Amb finanament pblic i privat.

66,9

67,4

0,5

4,4

5,9

1,5

a) S, tant si es fan pbliques com si sn annimes.

25,0

26,2

1,2

b) S, noms si es fan pbliques.

62,8

60,2

-2,5

c) No, mai.

7,9

8,5

0,6

d) Ns/Nc

4,4

5,1

0,7

a) S, tant si es fan pbliques com si sn annimes.

15,6

17,1

1,5

b) S, noms si es fan pbliques.

66,3

62,5

-3,8

c) No, mai.

14,3

15,3

1,1

3,8

5,0

1,2

Finanament dels partits. Els partits com shan de finanar?

d) Ns/Nc
23

24

Finanament dels partits. Creus que els partits han de poder rebre
donacions de particulars?

Finanament dels partits. Creus que els partits han de poder rebre
donacions dempreses?

d) Ns/Nc
25

Variaci

Creus que les persones investigades (imputades) en un procs judicial

per presumptes delictes relacionats en casos de corrupci han de poder
anar a unes llistes electorals?
a) S.

15,6

14,6

-1,1

b) No.

71,5

73,5

2,0

c) Altres

9,1

7,2

-1,9

d) Ns/Nc

3,8

4,7

1,0

15

Resultats de les 2000 primeres enquestes. Actualitzat el 30 de mar de 2016.

500 enquestes
26

27

Variaci

En quin moment creus que una persona ha de dimitir del seu crrec, sigui
de govern, electe o de partit, davant dun presumpte cas de corrupci?
a) Quan hi hagi sentncia ferma de culpabilitat.

42,6

42,8

0,2

b) En el moment que sigui citat com a persona investigada

(imputada)

25,3

27,4

2,1

c) Quan hi hagi obertura del procediment oral (inici del judici)

22,2

19,8

-2,4

d) Altres

5,5

4,2

-1,3

e) Ns/Nc

4,4

5,8

1,4

Per quins altres presumptes delictes hauria una persona de dimitir del seu
crrec, ja sigui de govern, electe o de partit ms enll de la corrupci?
Els enquestats consideren que, ms enll de la corrupci, una persona
hauria de dimitir del seu crrec en casos de presumptes delictes que
atempten contra els drets bsics de les persones (violncia, abusos, etc.)
o tamb delictes de naturalesa econmica (frau fiscal, enriquiment illcit,
etc.)

28

2.000 enquestes

El tipus de delictes que ms

abunden sn els de drets bsics
i econmics, per es desprn
del conjunt de respostes que
els enquestats demanen
comportament exemplar als
crrecs electes.

Lorganitzaci que sorgeixi per a articular el nou moviment i ser influent i

decisiva per al nou pas modern, prsper i just que desitgem, ha de tenir
un nom. Aquest nom ha de ser un nom per al futur, per als propers 25
anys, per a una nova histria dxit com la que hem tingut fins ara.
a) El nomde la nova organitzaci ha de seguir sent
Convergncia Democrtica de Catalunya

27,5

29,4

b) Vull que en el nom hi surti Convergncia.

35,2

35,0

c) No vull que hi surti el nom de Convergncia.

10,1

10,5

d) La meva proposta s

15,3

14,4

e) Ns/Nc

11,8

10,8

16