FORMA DACTUACI DE LA FITOTERPIA EN EL NOSTRE ORGANISME

La forma dactuaci de la fitoterpia en el nostre organisme depn del nivell

dactuaci daquesta. El nivell dactuaci ser diferent en funci de la
malaltia on la fitoterpia ha dactuar segons la dosi administrada.
En el nostre cas, ens centrarem en la forma dactuaci de la fitoterpia en
els trastorns de laparell urinari, concretament la cistitis i la infecci dorina.
Dins de la fitoterpia existeixen diverses platnes que actuen a diferents
nivells. Nosaltres, ens centrarem en:
-

Plantes antibitiques, antiinflamatries i dirtiques: per tractar la

cistitis i les infeccions dorina.

Equincia (Echinacea)

La equincia era una planta familiar pels aborgens indis

d'Amrica del Nord, l'utilitzaven per tractar les
mossegades de serp i les ferides. La seva arrel
recollectada a la primavera desprs de 4 anys de cultiu,
cont nombrosos principis actius amb propietats
immunostimulants.
Els seues nombrosos constituents actuen conjuntament
per oposar-se a les invasores no desitjades i millorar la
defensa immunitria. Cont polisacrids, que protegeixen
les cllules de les agressions vriques amb propietats
antibacterianes i antifngiques i d'altres elements amb
efectes antiinflamatoris. Aquests principis actuen
especialment augmentant el nombre de glbuls blancs i
afavoreix la sntesis d'una molcula essencial en el procs
de la immunitat, l'interfer. S'ha demostrat la seva
activitat
immunostimulant
a
diverses
afeccions
relacionades amb debilitat o una deficincia immunitria.
Es recomana prendre equincia entre 1 i 3 mesos des de
l'inici de l'hivern per prevenir les infeccions de repetici.
Es pot utilitzar aix mateix com a prevenci quan
l'organisme est sotms a estrs o a condicions de
debilitat fsica o psquica que deprimeixen el sistema
immunitari.
Com a antibitic es pot utilitzar per combatre les malalties
del tracte urinari com: la cistitis.

Vara dor (Solidago virgaurea)

La vara dor, tamb coneguda com a herba pagana, s una
planta herbcia de la famlia de les Astercies que brota a la
primavera. El nom Solidago virgaurea ve del llat; Solidago vol
dir slid i en concret aqu tindria el significat de solidificar,
totatlitzar, s a dir recuperar la unitat. Fa referncia a la
capacitat de recuperaci de les ferides com a cicatritzant i
vulerria. Virgaurea fa referncia al color daurat de les seves
flors.
Creix en llocs slicis, quasi sempre en llocs no calcaris;
generalment en boscos secs, caducifolis i mixtes, junt a
matolls. Pel que fa a la seva distribuci mundial la trobem al
nord dfrica, Amrica i Europa (exceptuant Albnia, Islndia i
Turquia) don s originria. Es distribueix mpliament per tota
la pennsula Ibrica i dins el principat la podem trobar
principalment als Pirineus, Pre-Pirineus i zones prximes com el
Masss del Montseny.
Els seus saponsids i flavonoides sn responsables de la seva
acci dirtica i antiinflamatria. Aix doncs, es recomana per
als tractaments de prevenci de cistitis.

Ungla de gat (Unicaria tomentosa)

Lungla de gat, tamb coneguda com gargot, s originria

de Per on s'utilitza de forma tradicional. Els indgenes
consumeixen com a refresc el lquid que emet el seu tall
fresc. Sens dubte, s un dels grans descobriments en
fitoterpia. Encara que s utilitzada a Amrica per les
comunitats indgenes, no va aconseguir popularitat fins a
la dcada dels 50, quan Arthur Bell, va estudiar la seva
possible activitat antitumoral.

Les seves propietats antiinflamatries sn especialment

tils per alleujar els reumatismes en general. Aquesta
acci estaria relacionada amb la seva capacitat de
neutralitzar substncies orgniques oxidants. Tamb ajuda
a estimular el sistema immunitari mitjanant l'augment de
la fagocitosis. Un dels seus components, la rincofilina,
disminueix l'agregaci plaquetria, resultant d'utilitat en
la prevenci de riscs cardiovasculars. La seva gran
activitat antioxidant podria justificar el seu crrec per
disminuir els efectes secundaris de la quimioterpia
cancerosa.
Al afavorir laugment de la immunitat, pot ser interessant
per al tractament de la infecci dorina o la cistitis.

Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi)

La Boixerola creix al Nord dEuropa, Amrica i sia formant
petits matorrals. La traducci de seu nom llat seria ram ds
fent referncia a la predilecci daquests animals pels seus
fruits, de textura i gust desagradables per a lhome. Les seves
fulles petites, molt verdes i perennes, sn molt apreciades per
les seves propietats teraputiques.
Les fulles de boixerola contenen una substncia anomenada
arbutsid que es metabolitza en hidroquinona i selimina a
travs de lorina. Aquesta substncia posseeix unes notables
propietats antibacterianes contra lEscherchia coli, agent
patogen responsable de nombroses infeccions de les vies
urinries (cistitis).
A ms, la boixerola s una font important de tanins de
propietats antiinflamatries i dirtiques, que afavoreixen
laugment del volum de lorina i leliminaci renal de la urea.
La seva associaci amb la bruguerola , un altre desinfectant
urinari, resulta despecial inters en tractaments de fons de la
cistitis i per prevenir les recidivas.*

Nabiu (Vaccinium myrtillus)

Aquest arbust que creix al sotabosc de les regions
muntanyoses, posseeix unes baies negres blavoses, riques en
antociansids i tanins.

Est indicat en cas dhemerolapia (reducci de la visi davant

duna intensa illuminaci) o qualsevol altre trastorn de les
artries dels ulls.
A ms, grcies al suc daquesta planta, acidifica lorina i
impedeix que els bacteris es desenvolupin, molt recomanat per
a les infeccions urinries.

Burguerola (Calluna vulgaris)

La bruguerola s un petit arbust fronds amb un tall ramificat
que creix sobre els precipicis marins i als boscos clars de sls
pobres. Al final de la tardor tots aquests llocs adquireixen un
color precis amb les tonalitats malves de les seves flors.
En fitoterpia sutilitzen les flors, recollides quan comencen a
obrir-se, per la seva interessant activitat davant de les diverses
infeccions renals. Els seus flavonoides i tanins tenen una acci
antiinflamatria que actua especialment sobre les parets de la
bufeta permetent alleujar els dolors forts associats a la cistitis.
Aquesta acci sexerceix tamb sobre la prstata i
complementa lacci de larrel dortiga en el tractament de la
hipertrfia prosttica.
La
bruguerola
s
forosament
dirtica,
propietat
particularment interessant en els casos dinfeccions urinries
per eliminar les toxines.

En el nostre cas hem utilitzat tal i tal....

Repassar i unir amb laplicaci.