]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

Tema 3
Sistemes d'equacions lineals
DEFINICIONS ................................................................................................................. 2
EXPRESSI MATRICIAL D'UN SISTEMA ................................................................. 2
MTODES DE RESOLUCI: MATRIU INVERSA ..................................................... 3
MTODES DE RESOLUCI: REGLA DE CRAMER .................................................. 4
MTODES DE RESOLUCI: MTODE DE GAUSS .................................................. 5
TEOREMA DE ROUCH. DISCUSSI D'UN SISTEMA. ........................................... 7
REGLA DE CRAMER EN SISTEMES INDETERMINATS ......................................... 8
SISTEMES AMB PARMETRES .................................................................................. 9
RESOLUCI DE PROBLEMES AMB SISTEMES ..................................................... 10
PROBLEMES PAU........................................................................................................ 12

---------------------------------------------------1---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

DEFINICIONS
Una equaci lineal s una equaci polinmica de primer grau. L'equaci pot tenir una o
diverses incgnites.
Un sistema lineal s un conjunt d'equacions lineals. En general un sistema de m
equacions amb n incgnites es pot escriure de la forma:

Els nombres reals aij i bi es diuen respectivament coeficients i termes independents.

Les "lletres" xj sn les incgnites del sistemes.
El conjunt ordenat de nombres 1 , 2 , 3 ,... n s una soluci del sistema si en
substituir cada xj pel valor numric j en totes les equacions, les relacions numriques
resultants sn certes.
Els sistemes que no tenen soluci es diuen incompatibles.
Els sistemes amb soluci nica es diuen compatibles determinats.
Els sistemes amb infinites solucions es diuen compatibles indeterminats.
Com es veur ms endavant no hi ha altres casos possibles, per exemple, s impossible
que un sistema tinga solament dues solucions.
Dos sistemes es diuen equivalents si tenen el mateix conjunt de solucions.
Resoldre un sistema consistir a trobar totes les seues solucions o demostrar que no t
soluci.

EXPRESSI MATRICIAL D'UN SISTEMA

Es t un sistema escrit en forma general com el de l'apartat anterior, es consideren les
segents matrius:

La matriu A s de dimensi m x n i es diu matriu dels coeficients.

La matriu X s de dimensi n x 1 i es diu matriu de les incgnites.
La matriu B s de dimensi m x 1 i es diu matriu dels termes independents.
s immediat comprovar que es compleix la relaci AX = B, cridada expressi matricial
del sistema.

---------------------------------------------------2---------------------------------------------------

]DeMA[

IES Clot del Moro

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

Sistemes d'equacions lineals

1.

ax 3 y z 0

El sistema 2 x by 4 z 1 t com a soluci x = 1, i = 3, z = -1.

x 5 y cz 2

Troba els valors de a, b i c.

2.

Escriu un sistema de dues equacions amb dues incgnites que tinga com
soluciones x1 = 2 i x2 = -3. Troba un altre sistema amb les mateixes
solucions per que tinga tres equacions.

3.

La terna (-1, 1, 2) s soluci d'un sistema de tres equacions amb tres

incgnites. Escriu un dels possibles sistemes.

4.

Troba tres solucions del sistema 2x - y = 7. Quantes solucions t? Escriu la

soluci general del sistema.

5.

Calcula tres solucions del sistema x - 3y + z = 1. Classifica el sistema. Escriu

la soluci general del sistema.

6.

Escriu en forma matricial els segents sistemes indicant quins sn les

matrius ampliades, de les incgnites i dels coeficients en cada cas:

2 x 2 y 4
a)
x 5y 3 0

7.

2 x 2 y z 4

b) x y 0
3 x 3 z 5

x1 2 x2 x3 x4 3

c) 2 x1 x2 x3 7

x1 x4 0

Escriu en forma desenvolupada els segents sistemes:

x
2 3 4 1
a)
y
2 1 1 2
z
b) AY = B, sent

2 1 0

A 1 1 2
0 2 4

2

B 4
6

y1

Y y2
y
3

MTODES DE RESOLUCI: MATRIU INVERSA

Es t el sistema expressat en forma matricial AX = B. Si la matriu dels coeficients t
inversa, nicament caldr resoldre l'equaci matricial per a obtenir la matriu de les
incgnites X = A-1B i per tant la soluci del sistema.
Aquest mtode solament es pot aplicar a sistemes quadrats (tantes equacions com a
incgnites) i a ms el determinant de A ha de ser diferent de zero. D'altra banda el
clcul de la matriu inversa s laboris si la dimensi de A s major que tres.

---------------------------------------------------3---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

8.

Resol els segents sistemes utilitzant el mtode de la matriu inversa:

x y z 4
2 x 4 y 5

a)
b) 2 x 3 y z 5
x 3y 7
3 x 4 y z 2

MTODES DE RESOLUCI: REGLA DE CRAMER

La regla de Cramer es pot utilitzar en els anomenats sistemes de Cramer. Un sistema
AX = B s de Cramer si la matriu A s quadrada (el sistema t tantes equacions com a
incgnites) i a ms A0.
La regla de Cramer permet calcular el valor de cada incgnita com el quocient de dos
determinants:
Cj
on Cj s la matriu que s'obt en substituir la columna "j" de per la columna
xj
A
formada pels termes independents.
x y z 1

Per exemple, el sistema x 2 y 2 z 0 s de Cramer ja que t tres equacions i tres

2 x y z 1

1 1 1

incgnites, a ms A 1 2 2 4 0 . La seua soluci es troba aplicant la regla de

2 1 1
Cramer:

Per definici de sistema de Cramer la inversa de la matriu A existeix. A ms se sap que

la inversa s nica, per tant un sistema de Cramer s compatible determinat.
La regla de Cramer s molt til per a resoldre sistemes de dimensions 2 x 2 o 3 x3. Per a
dimensions superiors el clcul dels determinants s llarg.

9.

Resol els segents sistemes pel mtode de Cramer en cas que siga possible:
2 x 3 y 0
a)
x 2 y 1

3x y 4
b)
2 x 2 y 3

x 5 y 4 2 x
c)
5 y x 2

---------------------------------------------------4---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

10. Resol els segents sistemes utilitzant la regla de Cramer:

11. Determina els valors de k per als quals el segent sistema s de Cramer:
kx y z 3

2 y kz 1
4 x
kz 2

Resol-ho, en cas que siga possible, per a k = 2.

MTODES DE RESOLUCI: MTODE DE GAUSS

El mtode de Gauss s el ms efica de tots els mtodes posat que s vlid per a tot
tipus de sistemes. A ms el mateix mtode determina clarament si el sistema s
compatible o no i el seu nombre de solucions quan s compatible.
Bsicament consisteix a transformar el sistema de partida en un altre equivalent que siga
escalonat. Les transformacions que es poden fer sn:

Intercanviar d'ordre dues equacions.

Multiplicar una equaci per un nombre diferent de zero.

Sumar a una equaci una altra equaci.

Com les operacions afecten solament als coeficients i als termes independents, les
transformacions se solen fer directament sobre l'anomenada matriu ampliada del sistema
que s la matriu dels coeficients a la qual s'afig la columna formada pels termes
independents.
Una vegada obtingut un sistema equivalent per escalonat, es poden anar substituint els
valors de les incgnites de baix a dalt fins a determinar-les totes.
Per exemple:

---------------------------------------------------5---------------------------------------------------

]DeMA[

IES Clot del Moro

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

Sistemes d'equacions lineals

El procediment s el mateix a l'utilitzat per a trobar el rang d'una matriu, si examinem
l'ltima matriu podem calcular fcilment tant el rang de la matriu ampliada A* com el
de la matriu dels coeficients A. En l'exemple es compleix que rang A = rang A* = 3.
Realment el mtode de Gauss s una aplicaci generalitzada i sistematitzada del conegut
mtode de reducci que s'utilitza en els primers cursos d'lgebra per a resoldre sistemes
de dues equacions amb dues incgnites.

12. Resol els segents sistemes pel mtode de Gauss:

x 3y 5
3 x 2 y 6
a)
b)
2 x 7 y 1
4 x 3 y 8
13. Resol els segents sistemes utilitzant el mtode de Gauss:
2 x y z 11
2 x 5 y 3z 4

a) x 3 y
20
b) x 2 y z 3
4 x 2 y 5 z 8
5 x y 7 z 11

Sol : (1, 7, 2)

Sol : (5, 0, 2)

x 3y 2z 7

c) 2 x y 15 z 3
x 8 y 21z 11

Sol : Incompatible

14. Resol els sistemes pel mtode de Gauss i en cada cas escriu el rang de la matriu
dels coeficients i el rang de la matriu ampliada.
x y 3 z 4

a) x y z 2
x 2 y z 6

Sol : (1, 2, 1)

x 2 y 3

b) 2 x 3 y z 4
2 x y 5 z 4

Sol : (1 2 , 2 , )

2 x y 3z 3

c) x z 1
4 x y 5 z 5

Sol : 1 , 1 ,

4 x y z 4

d ) x y 4z 1
2 x y 7 z 3

x 3 y 7 z 10

e) 5 x y z 8
x 4 y 10 z 11

7 2t 21 17t
Sol :
,
,t
7
7

2 x 5 y 3z 0

f ) x y z 0
2 x y 0

Sol : Incompatible

Sol : (0, 0, 0)

15. Resol els sistemes pel mtode de Gauss i en cada cas escriu el rang de la matriu
dels coeficients i el rang de la matriu ampliada.
x y z 4w 7
2 x y 4 z 5w 13

a)
x y 4 z w 6
3x 4 y z w 12
Sol : (1, 2, 2, 1)

x y 3
y z 5

b)
z w 1
x w 3

x y z 2
3x 2 y z 4

c)
2 x y 2 z 2
3x y 3z 10

Sol : (3 , 6 , 1 , )

Sol : (1, 2,3)

---------------------------------------------------6---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

16. Resol els sistemes pel mtode de Gauss i en cada cas escriu el rang de la matriu
dels coeficients i el rang de la matriu ampliada.
3x 2 y 2
x 5 y z 0
2 x y 5 z 1

a) x 3 y 14
b)
c) 2 x y z 0
x 5 y 10 z 7
7 x y 10
4 x y 3z 0

4 5t 5 5t
2t t
Sol : (2, 4)
Sol :
,
,t
Sol : , , t
3
3

3 3

TEOREMA DE ROUCH. DISCUSSI D'UN SISTEMA.

L'estudi dels rangs de les matrius A i A* permet decidir si un sistema s compatible o no.
TEOREMA DE ROUCH
Es t un sistema de m equacions amb n incgnites.

El sistema AX = B s compatible si i solament si rg(A) = rg(A*)

Es designa A* a la matriu dels coeficients ampliada amb la columna dels termes
independents.
DISCUSSI D'UN SISTEMA
Discutir un sistema s esbrinar el nombre de solucions que t. Per a a no s necessari
resoldre el sistema sin estudiar els rangs de les matrius A i A*.
La compatibilitat o incompatibilitat del sistema la determina l'aplicaci del teorema de
Rouch.
Si el sistema s compatible rg(A) = rg(A) = p, per tant les matrius tenen solament p
columnes que no sn tots zeros, la qual cosa equival a dir que de les m equacions
inicials solament hi ha p que sn independents. La resta d'equacions es poden considerar
com una conseqncia (una combinaci lineal) de les altres. En definitiva, per a discutir
el sistema de troben els rangs de A i A* i es compleix:

Si rg(A) rg(A*) el sistema s incompatible.

Si rg(A) = rg(A*) = p el sistema s compatible i t p equacions independents.
Llavors:
- Si rg(A) = rg(A*) = p = n el sistema s compatible determinat.
- Si rg(A) = rg(A*) = p < n el sistema s compatible indeterminat.

---------------------------------------------------7---------------------------------------------------

]DeMA[

IES Clot del Moro

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

Sistemes d'equacions lineals

17. Utilitza els determinants per a trobar els rangs de les matrius i classifica els
segents sistemes:
2 x 3 y 5
a)
x 4 y 2

3 x 3 y 9
b)
x y 3

4 x 2 y 1
c)
2 x y 6

2 x y z 8

d ) 3 x 2 y z 10
y z 44

4 x 2 y z 3

e) 4 x y 7 z 1
8 x 3 y 8 z 2

2 x 3 y 4 z 1

f ) 3 x 2 y 4 z 2
4 x 3 y 2 z 3

18. Utilitza els determinants per a trobar els rangs de les matrius i classifica els
segents sistemes:
2 x y 3
x 2 y 3
3x 2 y 4 z 4

a)
b) 3 x 4 y 7
c) 3 x y 1
2 x y z 0
x 4 y 3
x 5 y 2

REGLA DE CRAMER EN SISTEMES INDETERMINATS

La regla de Cramer es pot utilitzar tamb en sistemes indeterminats com es veu en el
segent exemple.
2 x y z w 1
Exemple: Resoldre el sistema
4 x 2 y 3z w 2

S'estudia la compatibilitat del sistema utilitzant el teorema de Rouch i trobant els rangs
2 1 1 1 1
2 1
0
per determinants. Es tenen les matrius A i A*
. i . Com
4 2 3 1 2
4 3

rg(A) = rg(A*) = 2 el sistema s compatible. A ms en ser rang igual a 2, les dues

equacions sn independents. El determinant que indica el rang de les matrius est
format per les columnes corresponents a x i a z, es prenen com a parmetres y= t, w = s.
2 x z 1 t s
Queda el sistema
que t dues incgnites posat que t i s poden
4 x 3z 2 2t s
prendre valors arbitraris. s ara un sistema de Cramer amb soluci

1 t s 1
x

2 2t s 3
2 1
4 3

2 1 1 t s
z

2 2t s
2 1
4 3

---------------------------------------------------8---------------------------------------------------

]DeMA[

IES Clot del Moro

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

Sistemes d'equacions lineals

19. Discuteix i resol utilitzant la regla de Cramer els segents sistemes:
x 2 y z 6
a)
3 x y 2 z 3

x 2 y z 3

b) 3 x y 2 z 1
x 9 y 2 z 13

3 x 3 y z 1

d ) x 4 y 4z 2
5 x 10 y 2 z 0

2 x y z 2

e) 6 x 3 y 3 z 6
8 x 4 y 4 z 8

2a b 0

c) 11a b 3c 0
a 2b c 0

SISTEMES AMB PARMETRES

En algunes ocasions interessa estudiar la compatibilitat de sistemes que depenen d'algun
parmetre, a s, alguns dels coeficients no s una quantitat constant sin que pot
prendre qualsevol valor real.
Discutir un sistema consisteix a classificar el sistema segons els diferents valors que
poden prendre els parmetres.
Per a resoldre el problema s'aplicar el teorema de Rouch i generalment conv
determinar el rang de les matrius utilitzant els determinants.

20. Discuteix i resol els segents sistemes segons els valors del parmetre:
x ay z 1

a) 2 x y az 2
x y z a 1

a 2 x 3 y 2 z 0

b) ax y z 0

8 x y 4 z 0

x my z 1

c) 2 x y mz 2
x y mz 3

ax y z 4 0

d ) x y z 1 0
x ay z 1 0

x y z 1

e) ax y z a
x ay 3z a

x ay z a 2

f ) x y az 3
x y z 3a

21. Discuteix i resol els segents sistemes:

ax y z a

a) x ay z 1
x y az 1

ax y z 1

b) x ay z a
x y az a 2

x 2 y z 2

c) 2 x y 3z 2

5 x y az 6

---------------------------------------------------9---------------------------------------------------

]DeMA[

IES Clot del Moro

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

Sistemes d'equacions lineals

22. Discuteix i resol els segents sistemes segons els valors del parmetre:
2 x y a

a) ax 3 y 4
3x y 2

x 2 y 5

b) 3x ay a
5 x ay 7

x 2 y 3

c) 2 x y 1
4 x 3 y m

23. Discuteix i resol els segents sistemes amb dos parmetres:

3x y 2 z 1

a) x 4 y z b
2 x 5 y az 2

ax y z b

b) x y az 2
2 x y az b

2 x y 2 z b

c) x y z 5
4 x 5 y az 10

x ay 1

24. Se sap que el sistema x az 1 s compatible determinat:

y z a

a) Prova que a0
b) Troba la soluci del sistema.
mx 2 y z 2

m
25. Considera el sistema d'equacions x my
2 x
mz 0

a) Determina els valors de m per als quals x = 0, i = 1, z = 0, s soluci del

sistema.
b) Determina els valors de m per als quals el sistema s incompatible.
c) Determina els valors de m per als quals el sistema t infinites solucions.

RESOLUCI DE PROBLEMES AMB SISTEMES

Molts problemes que requereixen la determinaci de dues o ms quantitats
desconegudes poden ser resolts plantejant i resolent sistemes d'equacions lineals. Les
fases que se segueixen sn les segents:
Determinaci de les incgnites.
Plantejament del sistema.
Resoluci del sistema.
Discussi de la validesa o no de les solucions oposades en el context del
problema.

26. Els 176 xiquets d'una poblaci estan distributs en tres collegis A, B i C. Els
matriculats en C suposen la quarta part dels matriculats en A. La diferncia entre el
nombre d'alumnes de A i el de B s inferior en una unitat al doble dels matriculats
en C. Esbrinar quants xiquets reben cadascun dels collegis.

---------------------------------------------------10---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

27. Jlia, Clara i Miguel reparteixen fulles de propaganda. Clara reparteix sempre el
20% del total, Miguel reparteix 100 fulles ms que Jlia. Entre Clara i Jlia
reparteixen 850 fulles. Planteja un sistema d'equacions que permeta saber quantes
fulles reparteix cadascun. Si l'empresa paga 5 cntims per fulla repartida, calcula
els diners que ha rebut cadascun dels tres.
28. Una empresa ha invertit 73.000 en la compra d'ordinadors porttils de tres classes
A, B i C els costos de la qual per unitat sn 2.440, 1.200 i 1.000 respectivament.
Sabent que en total ha adquirit 55 ordinadors i que la quantitat invertida en els de
tipus A ha sigut la mateixa que la invertida en els de tipus B, esbrinar quants
aparells ha comprat de cada classe.
29. Un caixer d'un banc solament disposa de bitllets de 10, 20 i 50 euros. Hem tret
290 i el caixer ens ha donat exactament 8 bitllets. El nombre de bitllets de 10 que
ens ha donat s el doble que el de 20. Trobeu el nombre de bitllets de cada classe
que ha lliurat el caixer.
30. L'encarregat d'un magatzem recapta informaci a alguns dels empleats per a trobar
el pes d'un frigorfic i el pes d'una llavadora.
Senyor Moreno: un frigorfic i una llavadora junts pesen 120 kg
Senyor Arce: l'altre dia vaig portar en el cami tres frigorfics i quatre
llavadores. La camioneta buida pesa 1250 kg i amb la crrega pesava 1550 kg
Senyor Puente: jo vaig portar quatre frigorfics i 5 llavadores i tot pesava 480 kg
Planteja i resol el sistema corresponent per a trobar els pesos. Qu succeeix? Cerca
alguna explicaci als resultats obtinguts.
31. Raquel, Paula i Sara ixen de compres i cadascuna adquireix una samarreta. El preu
mitj de les peces s de 14. La diferncia entre el preu de la samarreta de Sara i la
de Paula s el doble de la diferncia entre el preu de la samarreta de Paula i la de
Raquel. Si a Paula li haguera costat la seua samarreta el qudruple, sobrepassaria en
42 euros el preu de la de Raquel. s possible saber el preu de les samarretes?
32. La despesa mensual en salaris d'una empresa de 36 treballadors s de 54.900. Hi
ha tres categories: en la categoria A el sou s de 900, en la categoria B s de
1.500 i en la C s de 3.000. Sense acomiadar a ning l'empresa vol reduir la
despesa salarial en un 5%. Per a a ha rebaixat un 5% el salari de la categoria A,
un 4% el de la categoria B i un 7% el de C. Troba quants treballadors hi ha en cada
categoria.
33. Per a un partit de futbol es posen a la venda tres tipus de localitats: Fons, General i
Tribuna. Se sap que la relaci entre els preus de les localitats deTribuna i General
s 4/3 i entre General i fons s 6/5. Si en comprar tres localitats,una de cada classe,
es paguen en total 28,5 , quin s el preu de cada tipus de localitat?

---------------------------------------------------11---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

34. Un fabricant produeix 42 electrodomstics. La fbrica proveeix a tres tendes, que
demanden tota la producci. En una certa setmana, la primera tenda va sollicitar
tantes unitats com la segona i la tercera juntes, mentre que la segona va demanar un
20% ms que la suma de la meitat del demanat per la primera ms la tercera part
del demanat per la tercera. Quina quantitat d'electrodomstics va sollicitar cada
tenda?
35. Troba un nombre de tres xifres sabent que la seua summa s 12, que la xifra de les
unitats s igual a la semisuma de les xifres de les centenes i de les desenes i que
finalment, el nombre que resulta en invertir les xifres s 198 unitats ms xicotet que
el nombre cercat.
36. Determina la mesura de quatre peses d'una balana si se sap que pesades en grups
de tres peses donen com a resultats respectius 9, 10, 11 i 12 grams.
37. Troba un nombre de tres xifres, tal que la suma de les seues xifres siga 9, la xifra de
les desenes s la mitjana aritmtica de les altres dues xifres, i que si s'inverteix
l'ordre de les xifres, la diferncia entre el nombre obtingut i l'inicial siga 396.

PROBLEMES PAU
Juny 2010

Setembre 2010

---------------------------------------------------12---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

Juny 2011

Juny 2012

Setembre 2012

Juny 2013

---------------------------------------------------13---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

Juliol 2013

Juny 2014

Juliol 2014

Juny 2015

---------------------------------------------------14---------------------------------------------------

]DeMA[

DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES

IES Clot del Moro

Sistemes d'equacions lineals

Juliol 2015

Juny 2016

Juliol 2016

---------------------------------------------------15---------------------------------------------------