ART I ARQUITECTURA DE LA CORONA D'ARAG (1150-1530)

BLOC 1.
Aspectes significatius del context (cronologies, espais, situaci socio-poltica, etc).
En aquell moment durant ledat mitjana es desenvoluparan dins el regne de la corona de Arag que
ho conformaran Catalunya, les Illes Balears, el regne de Valencia i lo que serien els territoris del regne
de Npols aix com els territoris de Sardenya i Crcega i els ducats de Atenes (de 1331 a 1338) i de
Neopatria (de 1319 a 1390) que va existir entre 1164 on es va iniciar amb Alfons II de Arag que
heretar el conjunt de territoris que tenia Ramn Berenguer i la seva esposa Petronilla desprs de que
Ramiro II el monjo va renunciar a la seva posici de rei i 1707 que es va dissoldre a partir dels decrets
de nova planta, en aquest territori artsticament es comenar amb la construcci dels monestirs
cistercencs com Poblet o Santes Creus entre els segles XII i XIII amb elements que combinen el gtic
amb el romnic aix com la nova arquitectura que realitzaran les noves ordres mendicants com els
franciscans aix com models de arquitectura de reconquesta aix com les noves catedrals com la Seu
de Lleida o la catedral de Tarragona i a partir del segle XIV es donar lloc a la entrada de lestil gtic
clssic on trobem diversitat de tipologies de catedrals i el XV trobarem influencies de la corrent
flamgera.
ARQUITECTURA DEL CISTER.
MONESTIR DE POBLET
El monestir de Poblet neix a partir de l'aportaci o donaci que va realitzar Ramn Berenguer IV a
un abat nombrat San en l'any 1150,Poblet ser un monestir que seguir les influencies de lo que ser
el perode de transici entre el romnic i el gtic que comenar a ser molt propi dels primers
monestirs cistercencs que es crearan al llarg de tota Catalunya tot i que en aquest cas la seva situaci
geogrfica es diferent a la de altres monestirs degut a que lesglsia es troba al sud, no al nord com
altres esglsies i aix fa que es modifiqui la posici habitual del claustre.
Les primeres edificacions monstiques de Poblet es basen a partir de una hiptesi basada en lo que
els propis cistercencs denominaven com a domus petrina que era la nau de l'antiga infermeria es va
utilitzar durant molts d'anys com a esglsia provisional mentre sestigus construt lo que es lesglsia
major o principal en la que quan lesglsia major fos acabada aquesta nau o esglsia de dormitori
s'utilitzaria per al refetor de carn que els monjos havien de mantenir en els perodes de abstinncia
que la comunitat havia de afrontar, en la que damunt recolzar lo que es la capella de sant Esteve que
es considerada la primera construcci acabada a Poblet, aix si una vegada destronat els soterranis de
la torre de les Armes trobem una galeria amb petits finestrals de mig punt posades perpendicularment
a la nau de la infermeria per que es independent d'ella on es creu que pot ser un petit claustre inacabat
o b que sigui una resta de una edificaci romnica anterior.
Per tamb encontrem que parallelament a la nau de la infermeria trobem una obra cistercenca en la

que pot arribar a recordar al claustre posterior de lesglsia de les Santes Creus a partir de un mur
amb dos arcs apuntats sense ornaments, tamb dels inicis cistercencs pobletans del segle XII trobem
un slid i curis mur baix parallel als dos elements anteriors que he esmentat on es va traar un pont
que donava accs a aquestes zones soterrades i tamb a un altre sala amb una volta apuntada molt
rstega on la curvatura de la volta comena des de terra on els seus vessants es cobreixen a partir de
carreus on s'obre una finestreta alta i una bella porta de mig punt que dona al Llevant.
La torre de armes va ser aixecat per el rei aragons Pere III a partir de uns airosos arcs de diafragma
on en la part intermitja trobem un gran vestbul que donava accs al monestir amb unes espitjeres en
la banda oriental i cinc arcs diafragmes on la coberta estava sostinguda a partir de bigues de fusta on
desprs va rebre una modificaci posterior, a partir de un altre passads accedim a una sala senzilla
de voltes apuntades a partir de carreus i un espitllera que dona llum que dona lloc a la capella de la
infermeria anteriorment esmentada que actualment es troba just davall de la capella de Sant Esteve.
En el primer pis s'estijaren les primeres cambres reials que dona lloc a un vestbul amb una coberta
plana enteixinada on desprs trobem dues sales espaioses amb arcs apuntats que dona lloc a la
installaci de l'arxiu Montserrat Tarradellas.
Al segon pis trobem tres sales destinades a arxius del propi monestir i la biblioteca, desprs en 1382
l'abat Guillem Aguil fa noves cambres reials transformant les anteriors fetes al segle XIII va aixecar
cinc arcs apuntats bisellats que descansen sobre mnsules on es varen esculpir les armes catalanes
obligant a tapar les finestres en punt rod que s'obrien a Llevant a partir de la nau de l'antiga infermeria,
en la sala nord trobem dues finestretes amb un arc de mig punt de dins i dos arquets rodons de fora
suportats per una columneta mentre que la segona amb arquets trilobulats amb capitells que provenen
del sobreclaustre, a la sala central trobem un finestral gtic obert fet per l'abat Aguil on veiem
dovelles de dues finestres iguals de mig punt que donen a les cambres reials velles, en la tercera sala
trobem una galeria de sis arcs de mig punt amb columnes geminades i motllurades de les cambres
abcials del segle XIII, la coberta es dels arcs anteriorment esmentats a ms de enteixinat de fusta.
La torre de Sant Esteve en la seva planta baixa s'ala la capella de Sant Esteve (1170-1185) on es una
capella cistercenca de planta rectangular amb tres forncules amb coberta de mig punt on tamb t
una volta ogival suportada per una fina motllura i a terra trobem una pedra obrada per posar el baiard
dels mort tot seguit al seu trasps al monestir dels monjos.
Al sud de la capella de Sant Esteve trobem el seu claustre on trobem arquets motllurats de mig punt
sobre columnes rodones geminades, substitudes per pilastres germinades ms tard on encara
conserva dels inicis del segle XIII i la remodelaci del XIV les columnetes geminades dites
anteriorment.
Lesglsia major es l'obra essencial de aquest monestir on va rebre ajuda els monjos en la construcci
del primer compte rei Alfons I el cast, lesglsia segueix el model de arquitectura pura realitzada entre

el 1166 i el 1185 destaca per la seva falta de ornamentaci per al ser senzilla gaudeix de una gran
bellesa, s de grans proporcions i consta de tres naus i un transsepte amb un absis quadrat on darrere
en el presbiteri presenta una girola amb cinc capelles absidals on la nau central es coberta amb una
volta de can apuntat amb arcs torals suportats per semicolumnes adossades al pilar mentre que les
naus laterals, el creuer i el deambulatori es troben amb una coberta en volta de creueria mentre que
l'absis major es cobert per una volta poligonal amb nervis cilndrics, l'ala sud del claustre major
trobem elegants finestres de arc de mig punt sobre columnes rodones germinades obertes al jard.
Les ales posteriors del claustre major ens trobem amb finestres calades que reposen sobre columnes
octogonals amb capitells de tipus floral, el claustre t una planta trapezodal i no quadrada on en les
parets del claustre trobem tombes pertanyents a la noblesa del pas on trobem la instituci medieval
de la traditio corporis et animae que es un edifici hexagonal de factura romnica on els monjos es
van limitar a fer les mateixes dovelles de pedra picada que cobrien.
Lo que es el refetor que combina elements romnics com les finestres de mig punt amb elements
gtics com es la volta apuntada amb una font en mig per fer les coses rutinaries,la cuina que es del
segle XIII es conserva de aquella poca l'antic torn on es passaven els pats al refetor, el calefactor
era el lloc on els monjos sencalentien durant l'hivern i l'ala del locutori cobert per una volta apuntada.
El captol era el frum jurdic dels monjos on s'escollien els candidats que podien aspirar a ser abats
i all mateix era on s'escollien els abats on es cobreix aquesta sala a partir de una volta de creueria
amb 4 grans columnes octogonals amb capitells florals on apareixen figuracions humanes en les claus
de les voltes on les finestres sn de punt rod migpartides amb una columneta.
L'scriptorium es una gran estana del segle XIII dividida en cinc trams per quatre esveltes columnes
de la qual els nirvis arranquen en secci quadrada que formen palmeres de pedra, la segona sala de
aquesta biblioteca era l'antic graner on les columnes sn octogonals assegurant la base de les
columnes a partir de cercles de ferro.
El menjador es del segle XIII que es troba realitzat les columnes tamb en forma de palmera amb
columnes octogonals ms gruixades amb arestes de secci quadrada i el dormitori dels conversos es
de poca posterior (segle XV).
Per ltim lo que trobem sn el dormitori dels monjos que es ms llaga incls que lesglsia principal
coberta amb una teulada en doble vessant sostinguda amb arcs que recolzen unes mnsules ben
treballades que recorden a la tradici constructiva rab, tamb trobem en la part dreta un gran arc de
descarrega dins el mur que impedeix que el pes del mur es trobi damunt les columnes de la sala
capitular i les seves sales adjacents gtiques ens trobem que la primera t noms una finestreta simple
amb una coberta plana enteixinada sostinguda per mnsules ubicat dins un nic arc motllurat rebaixat,
la sala central t tres grans finestrals amb una coberta enteixinada inclinada sobre dos arcs boterells,
la sala sud t una coberta plana enteixinada aguantada per mnsules i estintolada en dos grans arcs

motllurats rebaixades sobre mnsules molt delicades en forma de columnetes amb capitells i bases
recolzades al mur, tamb tenim la torre de lespardenya que se sost en l'extrem del bra esquerre del
creuer, al costat, de la teulada del dormitori dels monjos.
MONESTIR DE SANTES CREUS
El monestir de Santes Creus va tenir dos moments arquitectnics molt diferents com va ser els darrers
anys del segle XII e inici del XIII on es varen fer les construccions romniques o pregtiques on hi
ha autors que ho consideren cistercenc i el retomament de les obres en el segle XIV ja en una poca
on el gtic es trobava en plenitud.
Aquest monestir es va comenar a construir a partir de la donaci que va realitzar el gran senescal on
Guillem de Moncada i els seus fills van oferir als monjos de la selva i el seu abat la construcci de un
monestir cistercenc dedicat a Santa Maria per aquesta donaci no es va realitzar fins al 1160 quan
un grup de senyors feudals van oferir un conjunt de propietats que eren les Santes Creus tot i que va
haver litigis entre el bisbat de Barcelona i l'arquebisbat de Tarragona degut a la seva situaci
geogrfica.
El monestir es va construir a partir del model cistercenc basat a partir del seu monestir mare que era
el monestir de la Gran Selva on les diferencies en comparaci amb el monestir de Poblet no es basen
a propsit de un nivell cronolgic sin amb una base de planificaci constructiva totalment diferent i
es considera aquesta construcci com el moment clau de l'edificaci constructiva cistercenca degut a
que la crisi econmica que patiran els monestirs cistercencs en el segle XIII impossibilitar continuar
amb la tasca constructiva que havia tingut lloc fins aleshores.
L'edificaci en si gira entorn de la capella de la santssima trinitat que va ser necessari per a que la
comunitat pogus residir i fer els primers actes monstics all, a Santes Creus destaquen tres
construccions on la primera d'elles es lesglsia abacial que es construeix en 1174 que t una planta
de creu llatina amb tres naus, un ampli creuer i cinc absis on noms el central es projecta cap a
l'exterior i els altres queden integrats en el mur, les naus sn cobertes amb volta de creueria separades
per arcs doblers de perfil apuntat amb pilars de secci rectangular que sostenen els arcs formers que
separen les naus i on s'adossen les pilastres que suporten els arcs doblers de la nau central on descansa
sobre uns permdols de perfil escalonat, ledificaci va ser molt llarga i va donar bastant treball,
tamb en el segle XIV es van introduir vitralls on destaca el vitrall de la faana de Ponent on cont
elements que insinuen que podien haver pensat de construir un nrtex, gracies als vitralls lesglsia
tenia una gran lluminositat.

La segona edificaci es el claustre on en la seva etapa primitiva era un distribudor de espai entre les
diferents dependncies monstiques del qual noms s'ha conservat el templet del lavabo, desprs es
varen construir dues ales una al nord que es troba adossada a lesglsia i un altre al est que donava
accs a les dependncies prpies dels monjos, del originari noms es conserven a part del templet del
lavabo columnes i capitells.

Per ltim trobem lo que sn les dependncies claustrals on a l'ala est on trobem primer en la planta
baixa la creaci de l'espai de la sagristia i en un segon moment es va bastir de dormitori la planta
superior, la sagristia no t comunicaci directa amb el claustre on trobem l'armarium que es troba
encastat dins la prpia paret del mur es una habitaci on es guardaven els llibres propis de les oracions
que es feien al claustre i la sala capitular on degut a que va caure en dess l'abat Jaume Valls el
convert en la capella de l'assumpta que es com es conserva avui dia.
Desprs una dependncia capal de aquest monestir ser la sala capitular que es troba coberta per
voltes de creueria cistercenques on suposa el primer assaig sobre com havia de ser la creueria gtica
on la sala s'obre al claustre a partir de una porta i dos finestres que proporcionen una gran bellesa
constructiva a partir de columnes, arcs i capitells que li donen una gran riquesa, desprs trobem tres
espais funcionals, el parlador que era un pas obligat entre el claustre i les edificacions posteriors on

es reunien els monjos i un segon corredor que amb el pas del temps es convertiria en la capella de
Sant Benet ,la sala de monjos o scriptorium es coberta amb voltes de creueria que donen un gran
equilibri arquitectnic per sense la solemnitat de la sala capitular tenint una finalitat ms claustral
on degut a aix hi haur una major manca de llum perqu no trobarem finestres on posteriorment
aquesta part es convertiria en magatzems i celler.
La primera construcci dins aquest monestir que es pot considerar plenament gtica sense influencies
anteriors ser el dormitori, la construcci es creu que es va comenar a fer en l'any 1191 i haver
finalitzat un segle ms tard on la part oest es considera la part de mur ms antiga degut a que les
parets es van realitzar a partir de dos etapes abans de plantejar la creaci dels arcs diafragmes del
dormitori on es creu que posteriorment al 1230 va ser bastida amb motius herldics, aquesta
construcci es va realitzar en un moment de crisi econmica com era el comenament del segle XIII
i no va ser fins els beneficis que va realitzar el compte rei Jaume I a aquesta construcci quan es van
poder continuar les obres, t obertures finestrals amb un total de 24 celles a l'interior del dormitori
dotze a cada costat amb un espai interior molt ampli amb un passads central per amb pitjor qualitat
de mestres d'obra a la hora de realitzar les construccions que per exemple el dormitori de Poblet.

MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES

El monestir de Vallbona de les Monges esdev el monestir femen ms important de tot el cister a
Catalunya on el seu procs constructiu comenar al segle XII i s'allarga fins al segle XV on es en el
primer perode que es on destaca l'art prpiament cistercenc.
La planta general de aquest monestir es basa principalment en lesglsia major, la sala capitular i el
claustre que no canvia respecte al model cistercenc prpiament que ja he nombrat a les altres esglsies
comentades, lesglsia major est conformada per una planta de creu llatina amb un creuer o
transsepte per a diferencia de altres esglsies presenta una nica nau amb murs llisos on al penltim
tram s'aixeca un gra cimbori campanar del segle XIV ,desprs un altre element a destacar es el claustre
que t una forma trapezodal i que es deu a una adaptaci del terreny o b a una millora en el
reaprofitament de les hores solars, el mur de llevant de l'absis major de lesglsia damunt tres
finestrals que sn de poca romnica s'obre un finssim finestral gtic amb rics calats i arcs apuntats

en gradaci, el creuer de estructura romnica per els arcs que el sostenen sn apuntats on en els
extrems es van obrir obertures o finestrals gtics on en la intersecci trobem un gran cimbori llanterna
octogonal on la estructura es romnic per la soluci final es gtica perqu la volta es en creueria i
en cadascun dels costats de la llanterna s'obren finestres ogivals ,desprs la sala capitular presenta
una curiositat com es que es troba adossada a l'angle que dibuixa el bra dret del transsepte i el final
de la nau nica del temple, en definitiva el monestir de Vallbona de les Monges va adaptar aquest
model ideal promogut pels preceptes cistercencs a la seva prpia convenincia a partir d l'adequaci
que realitza del terreny, el transsepte de lesglsia es de una estructura molt amplia i marcada on el
bra devora lepstola s'obre una capella amb absis quadrat i volta de can apuntada, desprs al bra
del costat de l'evangeli hi ha l'nic accs al temple des de l'exterior de la clausura.

Un altra dependncia fonamental es el claustre que es comena a construir simultniament amb

lesglsia on trobem l'ala nord de estil plenament gtic adossada al tram ms baix del mur sud de
lesglsia, la galeria ms antiga que trobem es la de migdia que es on van posar les estances ms
necessries per a la vida dels monjos com el refetor, la cuina, el calefactor i l'scriptorium on de aquesta
sala destacam la falta de decoraci dels capitells i la rusticitat de la pedra que sn mostres de la
antiguitat de aquesta sala que es diu que es troba construda des de el segle XIII.

2 PRIMERS EDIFICIS DE LES ORDRES MENDICANES

ESGLESIA DE SANTA MARGALIDA (PALMA)
Lesglsia de Santa Margalida es una esglsia construda per l'ordre dels Franciscans en l'any 1328
on al llarg dels anys ha donat lloc a tot una srie de reformes on la ms important es va fer entre 1341
i 1374,es una esglsia amb una planta rectangular amb una nau amb capelles laterals i un absis amb
base rectangular, la coberta es a doble vessant de fusta sostinguda a partir de arcs diafragmes mentre
que la volta que cobreix l'absis es octogonal nervada amb fines columnes i amb un calat superior
mentre que les capelles laterals sn irregulars i cobertes amb volta de creueria, en el cor es situen dos
fileres amb arcs rebaixats sostinguts per columnes octogonals i en el baptisteri trobem nervadures en
la volta amb mnsules que es troben decorades per la figura dels evangelistes amb un refor dels
elements interiors a partir de l's de contraforts en la part exterior de l'edifici.

ESGLESIA DE SANT MIQUEL DE MONTBLANC

Lesglsia de Sant Miquel de Montblanc es un dels principals exponents de la arquitectura gtica
franciscana, segueix constructivament un model senzill, consistia en una sala rectangular sense absis
ni capelles laterals amb una coberta de fusta a doble vessant a partir de arcs diafragmes reforat amb
contraforts en l'exterior on a partir de aquests contraforts s'obren capelles laterals que varen ser
cobertes amb volta de aresta a linterior, igual que la capalera amb un absis poligonal de cinc costats
amb sis nervis que conflueixen a la nau central, es va emprar en un curt perode de temps fins a finals
del segle XIII, tenia una nica nau amb set tramades amb un absis poligonal de cinc costats, es un
edifici que destaca per la seva sobrietat en les proporcions i molta austeritat en l's de materials, de
la original noms conservem el segon, tercer i quart tram mentre que la coberta de fusta va ser
restaurada en la dcada de 1980,adossat hi havia un claustre de planta quadrada desaparegut en el
segle XIX on trobem restes de columnes i capitells on les ales es diu que podien estar cobertes amb
arcs apuntats lobulats per noms es conserva de les ales les cobertes en volta de creueria i les
mnsules que recolzaven els nirvis, la illuminaci a l'interior es resolgu amb finestres apuntades

collocades a les parts altes dels trams, era una tipologia constructiva hibrida que s'adopta a altes
esglsies com la de Sant Francesc a Palma per ser un model arquitectnic que s'adapta molt a lo
que es la arquitectura primitiva.

MONESTIR DE BELLPUIG DE LES AVELLANES

Va ser la principal casa que van tenir els canonges premonstratencs a Catalunya, el monestir
s'estructura entorn de un claustre amb porxos motllurats, suportats per parelles de columnes amb
capitells llisos, sense escultura llevat de alguns relleus que presenten decoraci en baix relleu o ornats
amb fulles de llorer estilitzades, la soluci formal es troba dins els llenguatges del romnic tard dins
un sentit de austeritat que impulsaven determinades obres del Cister, lesglsia es situa al costat nord
del claustre i a la galeria de Llevant trobem la sala capitular que repeteix l'estructura de Poblet i les
Santes Creus amb quatre columnes centrals que suporten voltes de creueria que sn de una gran
austeritat, Bellpuig de les Avellanes segueix el model clssic dels monestirs benedictins anteriors a la
reforma del Cister conjuntament amb la influencia de l'escola de Lleida on es racionalitzen les
diferents disposicions acostant-se a la arquitectura del Cister per s'aparta del seu model de claustre,
lesglsia va ser reformada en el segle XIV pel comte Ermengol X fent un ampli transsepte amb cinc
absis i una nica nau aplicant els recursos formals de les estructures gtiques.

3 EL MODEL DE CONQUESTA (ARQUITECTURA DE REPOBLAMENT A VALNCIA

El model de conquesta que es va dur a terme a Valncia a partir de la conquesta cristiana va suposar
un bagatge totalment contrari al que s'havia trobat fins aquell moment on no acceptaran cap tipus de
tradici anterior per si que es van mantendre elements constructius de l'anterior poca com els
murs de tapia que provenen de la tradici medieval islmica per l'arquitectura fou completament
nova amb influencies des del romnic ms avanat com es la seu de Lleida que es mesclar amb la
puresa i la falta de decoraci del cister, trobarem diversitat de tipologies arquitectniques a Valncia
com les esglsies d'una sola nau amb coberta de bigam i capalera quadrada (Sant Feliu de Xtiva i
lesglsia de la Sang de Llria),esglsies de una sola nau amb coberta de bigam per amb capalera
de volta de creueria (esglsia de la Sang de Llria i lesglsia del Salvador a Sagunt) o esglsies de
una sola nau amb coberta de fusteria a doble vessant sobre arcs perpianys i absis poligonal amb
contraforts externs (esglsia de Sant Pere de Castellfort).
Lesglsia de Sant Feliu de Xtiva es un dels ms interesants del primitiu gtic valenci que es troba
edificada sobre una anterior construcci cristiana primitiva del bisbat de Xtiva on encara podem
trobar alguns capitells o columnes in situ al prtic de l'esglsia gtica i fragments de gelosia de
pedra de les finestres i dels cancells del presbiteri, la planta es rectangular i la coberta es de doble
vessant on t bigam de perfil de pastera amb unes taules centrals planes on conserven la seva
policromia originaria en el presbiteri, trobem quatre arcs perpianys que arranquen de pilars amb
imposta marcada que sostenen el bigam i la coberta i a l'exterior tenim murs rectes amb cantons de
maoneria de carreus on als peus i a la paret de l'evangeli hi ha cinc culs que donen llum a la nau
amb emmarcament de carreus on el paviment primitiu es de formig on una de les portes laterals es
un arc de mig punt amb gran dovellatge subratllat a lintrads per un boet i lextrads per dues
motllures fines que nemmarquen un altra de puntes de diamant naixent d'una imposta composta per
un filet i un fris de funicles entrecreuats, el cant exterior mostra una columneta fina amb un
capitell senzill que es on reposa la imposta.

4 PERDURACIONS ARQUITECTURA ROMANICA

Lesglsia de Santa Maria d'Agramunt es un magnfic exemple de la transici estilstica que es va
viure als comtats catalans entre els segles XII i XIII on l'edifici es realitza a la segona meitat del XII
amb una concepci parescuda a la de la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell on presenta una
estructura basilical de tres naus amb una capalera de tres absis semicirculars on el central es
decorat amb un fris d'arcuacions sobre columnes igual que a la part exterior entre dues
semicolumnes, al primer tram de naus trobem culs presents en la nau central amb una coberta
nica en dos vessants que tanca ledifici, destaca en la faana de Ponent una portalada monumental
que cont el grup escultric de la mare de du i l'epifania que constata la plenitud del model tant a
interior com a exterior de lo que va ser el model creat per la Santa Seu de Lleida on els llenguatges
romnics presents a les finestres conjuntament amb la portalada coexisteixen amb la soluci
plenament gtica de la rosassa i el campanar que constitueixen les ltimes obres que es van fer a
Agramunt, altres exemples sn Sant Joan el vell de Perpiny i Sant Joan de lhospital a Valencia.

5 LES NOVES CATEDRALS

LA SEU DE LLEIDA
La Seu Vella de Lleida es creada entre el 1203 i les dues darreres dcades del segle XIII dins el
context de la reconquesta per part de el comte Ramn Berenguer IV del territori lleidat que en
aquell moment estava controlada pels musulmans on els musulmans que varen quedar all es varen
tenir que adaptar a aquesta nova situaci, es va produir el repoblament de la ciutat i aquesta esglsia
es troba emplaada en el camp de l'antiga mesquita de Lleida en la que va ser adaptada dins lo que
es el culte cristi on el gran promotor en la creaci de aquesta catedral va ser Berenguer que era fill
natural de Ramn Berenguer IV.
Dins el seu context arquitectnic en que es trobava La Seu de Lleida en el moment de la seva
creaci ens trobarem encara amb esglsies que seguien la tipologia habitual del romnic tradicional
dels segles XI i XII per amb la novetat de la volta en dos punts i la simplificaci de la obra a partir

de la utilitzaci dels arcs perpianys amb plantes de una o tres naus amb capitells que surten de
semicolumnes adossades a les pilastres.
El projecte constructiu de la Seu es basa a partir del model en planta que va proposar Pere de Coma
que es basa en una planta basilical de creu llatina amb un sistema compositiu ad quadratum degut a
que es tenia que adaptar al tur on es troba assentat i cont un cimbori-llanterna damunt la part
central del creuer, actualment lo que es troba modificat per reformes posteriors es la capalera, el
cos de naus esta basat en tres naus on la nau central es ms alta que les laterals per a que pogus
entrar el mxim de llum possible dins el cos de les naus, la capalera originaria era esglaonada amb
un absis central amb acusat tram preabsidial que comunicava amb el creuer i els dos absis laterals
acabant amb dos absidioles en els extrems que completa els cinc absis a la nau del creuer, en les
naus laterals trobem dos capelles adossades i separades per portes laterals, la coberta esta format per
voltes de creueria a partir de arcs ogivals suportats per pilars cruciformes amb semicolumnes
adossades als frontals i columnes en els angles que descansen a partir de podis que dona lloc a que
el edifici tingui una gran plasticitat a partir de aquesta multiplicaci de columnes, tamb trobem que
les claus de volta excepte a l'absis central i el transsepte sud presenten decoraci figurativa i
sobretot en el transsepte nord i a les naus laterals una decoraci geomtrica, les pilastres
conjuntament amb les columnes dels angles doblen els arcs torals de la nau central donant a les
cobertes una major complexitat i un major relleu, aquest programa columnari trenca amb l'efecte de
direccionalitat i crea una alternacia de volums tant dels relleus com dels murs al mateix temps que
refora la percepci de lespai, les finestres no sn esqueixades amb reculades que permeten dus
columnes a cada banda de l'interior i una a l'exterior de la nau central i dues a l'interior i exterior del
transsepte i les finestres de la faana de Ponent s'estructuren amb un arc apuntat, a l'extrem de la
nau de creuer i al cap de la nau central s'obren grans rosasses on a finals del segle XIV es van tancar
amb vitralls historiats, destaca la poca llargria de les naus per es deu a un sistema coherent de s
de proporcions seguint un criteri de harmonia entre les diferents parts de l'edifici.

El cimbori-llanterna situat damunt el creuer estructurada en una planta vuitavada sostinguda amb
quatre trompes sospess per arcs torals centrals on presenta un doble cos murat que li dona una gran
originalitat, desprs a la part interior s'obren finestrals apuntats ornamentats amb traceries, la
coberta es una volta de rac de claustre amb nervis a les arestes i una clau anular.

La Seu de Lleida constructivament va ser programada amb la configuraci que avui presenta llevat
de alguna transformaci de les dues absidioles del bra esquerra del creuer.
Per ltim cal destacar que a les embocadures dels arcs de l'absidiola i de l'absis lateral de creuer nord
s'identifica el primer taller escultric actiu a la seu de 1210-5,en el extrem del transsepte nord trobem
la porta de Sant Berenguer que s'estructura a partir de un arc apuntat que emmarca dues arquivoltes
de mig punt planes amb amplies dovelles amb una cornisa molt ornamentada, a l'altre extrem del
transsepte trobem la porta de l'anunciata on la seva estructura es un mur que sobresurt en la faana
amb un portal obert de arc de mig punt sense timp on porta a porta trobem dos nnxols oberts al mur.
LA CATEDRAL DE TARRAGONA
La catedral de Tarragona va ser ocupada anteriorment a la seva construcci per edificacions romanes
que pervisqueren fins l'any 1091 quan es produ la reconquesta cristiana on saprofitaran els cristians
de aquesta situaci i comenaran a edificar el claustre de la futura seu tarragonina, es va comenar a
tenir intenci de construir aquesta catedral a partir de 1171 a partir del testament que deixa
l'arquebisbe Hug de Cervell i en anys posteriors hi haur diversos donants per a la construcci de la
obra com els reis Alfons el Cast i Pere el Catlic.
L'inici de les obres no es coneix en una data exacta per si que es coneix que pogueren comenar amb
la construcci de la part esquerra del creuer provinent desprs lo que seria la construcci de la
capalera i de l'absis principal que es faria entre 1215 i 1233 per desprs en temps de l'arquebisbe
Guillem de Montigri (1238-1251) es varen paralitzar les obres per un temps per es retomara amb
l'arquebisbe Pere d'Albalat degut a que concedia indulgencies a aquelles persones que fossin donants
de la construcci, per tant les dates de construcci de la catedral podem dir que es donen des del 1171
fins al darrer quart del segle XIII i els primers anys del segle XIV.

Quan es va finalitzar la construcci de lesglsia major tamb es varen construir altres dependncies
de la cannica com la torre campanar o la sala capitular que inicialment tenia una coberta en volta
de can apuntada per que va ser transformada en capella del Corpus Christi per l'arquebisbe Joan
d'Arag en 1330.
El claustre predominen els escuts del bisbe Ramn de Castellterol (1194-1198) i Ramn de Rocabert
(1193-99) primer ardiaca major i posteriorment arquebisbe (1199-1214) collocades just en la part
oposada de la sala capitular, la torre campanar que s'adiu en la part inferior al creuer i a la capalera
i els dos cossos superiors van ser construts posteriorment.

La catedral de Tarragona va ser planificada en planta a partir de una planta de creu llatina, amb tres
naus i un creuer ben definit respecte a les naus i amb una capalera amb tres absis esglaonats on el
central es el ms profund i ample que correspon a la nau major i els altres dos de menors proporcions
donen lloc a les naus laterals, al bra meridional del creuer pot haver existit una petita absidiola que
en el bra ponent no havia estat possible degut a edificacions de la cannica, els pilars tant els que
indiquen les naus com els que es troben arran del mur lateral formats per una planta de creu grega
amb un esgla a cadascun dels angles per situar les columnes que sustenten la coberta en volta de
creueria, el principal canvi que t la planificaci inicial de la catedral en l'any 1171 es a partir dels
arquebisbes Ramn de Castellterol (1194-1198) i Ramn de Rocabert (1193-99) es un canvi en la
planificaci de l'altura o alada de les voltes dins l'absis central i en conseqncia tamb en el creuer
i en la nau major degut a que en el cos de la nau major o central no hauria arribat a una altura superior
a lo que es la primera cornisa del presbiteri, aquesta concepci arquitectnica de la catedral manifesta
una continutat en la planificaci espacial que s'havia comenat a fer en la dcada de 1170 que es
manifesta tamb en com es configuren els espais on la configuraci dels nirvis que donen lloc a les
cobertes amb la volta de creueria es homognia als absis, el creuer i a la nau major variant les tres
tramades inferiors de les naus laterals i el cimbori on el canvi d'alada de les naus no modifica les

estructures inicialment establertes i degut a la altura que arriben a agafar fa aproximar-se a la tipologia
de un edifici gtic per la seva base constructiva es completament romnica on la nica gran
diferncia substancial que trobem entre els elements romnics i gtics que trobem en aquesta
construcci es que a l'exterior en concret la faana es concebuda de una forma completament gtica.

BLOC 2. ARQUITECTURA RELIGIOSA

CATALUNYA I VALNCIA
1. Lentrada del gtic clssic
1.1. Els edificis de les ordres mendicants
-El convent dominic de Barcelona: Santa Caterina
Lorigen del convent de Santa Caterina ve a partir del establiment dels dominics en Barcelona on
sestabliren a les cases de Pere Grony per varen permaneixer poc temps degut a que en 1223 ja
posseen una petita capella dedicada a Santa Caterina en el arrabal de Sant Pere, poc desprs
siniciaren les obres ms o manco cap a lany 1248 i es finalitzaren entorn al 1275 per lo que es la
seva construcci originaria es va destruir en el segle XIX a partir de les desamortitzacions i on els
vestigis de lantic edifici shan anat descobrint a partir de exploracions arqueolgiques.
Originriament Santa Caterina va ser una construcci realitzada a partir de una nau amb set trams
amb capelles obertes als laterals entre contraforts i amb una capalera poligonal on tant les capelles
laterals com el presbiteri es cobreixen a partir de voltes de creueria fetes des de el segle XIV i que es
van conservar fins la seva destrucci mentre lo que es el cos de naus es cobreix amb una coberta de
fusta sostingut per arcs diafragmes, el convent tamb tenia tot una srie de oficines situades en el
primer claustre situat al nord de lesglsia i de unes galeries de quatre o cinc trams.
Un important mandat a Berenguer de Moncada dins la seva lapida funerria es deguda a que
satribueix a la seva figura el dormitori, el claustre, el reflectori i una capella de lesglsia.
La zona del convent continua a lesglsia denominada com a claustra forada es diferencia de
lanterior claustre edificat en el segle XV on en el centre del mur occidental destacava un gran roset
on es tracta de una tasca senzilla que deuria de haver culminat altres experincies prvies adscrites al
passat tardorromanic catal.
La faana t diversos graus de complicaci presidida per una porta amb arc apuntat presidit per

damunt seu amb un roset de grans proporcions amb una claraboia en la mitat del mur, destaca el flux
de elements arquitectnics basat en el ordenament dels parmetres de la zona presbiteral i els dos
novells posteriors ajens als dominics.
Un altre caracterstica singular de Santa Caterina era el pas obert entre contraforts i capelles laterals
que donava una millor circulaci de la nau.

-Altres exemples primer quart del s. XIV:

Sant Domnec de Balaguer
Lorigen de aquest convent prov a partir del testament del comte dUrgell Ermengol X on va ordenar
la construcci de un convent de predicadors en la plana de Vilanova a Balaguer, de la construcci
original aixecat entre el 1323 i el primer ter del segle XV queden noms lesglsia sense la faana
original, el claustre denominat de lexpansi i bastant retocades la sala capitular (actual sacristia) i
el refetor (avui capella de la mare de du).
El convent estava compost de dues llargues i espaioses ales paralleles de nord a sud on en la part sud
es trobava la cuina, el refetor i altres dependncies i en la part nord la habitaci dels monjos, en la
segona sala es trobava la sala capitular, la biblioteca i altres oficines.
La construcci era severa amb columnetes i pilars molt petits i humils com trobem al claustre de
lexpansi que destacava per la seva delicadesa de les seves altes i esveltes columnes on la talla es
calava amb les ogives que els unien i una gran riquesa dels detalls, tamb hi havia un altre claustre el
del retir que aquest no sha conservat, el claustre conservat es format per quatre galeries esveltes de
columnes esveltes disposades sobre alts podis on sostenen arcs apuntats amb un calat interior
trilobulat i amb els carcanyols tamb calats formant una claraboia, aquest claustre donava accs a la
resta de dependncies del monestir.
Lesglsia primitiva es de una sola nau amb un interior on el cor ocupa la darrera capella que es troba
sostingut per un arc rebaixat i una coberta de mig punt i llunetes laterals construdes amb tova per a
que dones la sensaci de que tot saguantava a partir de voltes i arcs ogivals, el cos de la nau tenia

capelles als laterals entre contraforts amb un absis poligonal de set costats, per al any 1350 Nicolau
Capocci bisbe dUrgell es queixava a la comtessa Cecilia de Comonge de que lesglsia no estava
acabada i es va donar lloc a una ampliaci del projecte basat en lampliaci de les capelles i dels
contraforts en quant a la seva profunditat on sallarga la nau fins a tenir sis capelles a cadascun dels
laterals, tamb va augmentar lalat de la coberta de fusta que descansen a partir de cabirons que es
sostenen a partir de permdols de fusta que aguanten els xebrons que traven les bigues i que serveixen
de base als taulons per tancar el sostreon es disposaran les lloses de pedra de lexterior, labsis era
cobert amb volta de creueria i disposava de tres finestrals com els que t ara on en la resta de la nau
els finestrals eren allargats amb arc apuntat i claraboia bfida .
La funci de lesglsia podia haver estat seu del pante dels fills Alfons i Teresa dEntena a partir
de la informaci que facilita lhistoriador Monfar entre 1641 i 1652.
En el segle XV a partir de la guerra entre Jaume II dUrgell i Ferran dAntequerala ciutat de Balaguer
va viure un gran assetjament on el monestir es va convertir en seu de un dels destacaments que
assetjaven la ciutat on lesglsia es va enfonsar i es van tenir que refer totes les capelles meridionals
i la volta de labsis i el resultat va ser laplicaci de la volta de creueria en les capelles i en la capalera
es varen esbotzar les dues cares de labsis poligonal i se van allargar els contraforts fins a leix exterior
de les capelles que va donar lloc a la creaci de dues capelles ms fetes a partir de arcs carpanells,
brancals motllurats i voltes amb nervis diagonals i la capella del bra de levangeli disposa de una
tribuna superior amb una barana calada amb claustra.

El convent de Sant Domnec de Valncia (sala capitular)

La sala capitular de el convent de Sant Domnec de Valncia destaca en primer lloc la seva faana
que mostra una porta central i dues finestres de igual tamany al seu costa ton tots tres suporten
columnetes que suporten la decoraci calada del timp on al voltant hi havia esglaons per a que la
comunitat es pogus seure on trobem els sepulcres de personatges de bastant importncia dins la
poca de la Valncia gtica sobretot de la famlia dels Bol que era un cavaller que a la vegada era
majordom del rei Jaume III, la coberta es de volta de creueria on es divideix la nau en nou trams

quadrats amb nervadures senzilles suportant el quadrat central quatre columnes de fust molt esvelt i
de secci octogonal que enllacen amb la volta amb capitells senzills on les altres columnes neixen a
partir de mitges columnes adossades als murs que tenen la meitat dalada de les centrals i recolzen
en permdols decorats que surten del mur a mitja altura, de lesglsia lnic que sha conservat ha
estat la capella de sant Vicen i el seu claustre.

1.2 Construcci catedralcia

La capalera de la catedral de Barcelona es va construir entre els anys 1298 fins al 1339 envoltant
per fora els absis de la catedral romnica on aquest projecte es concebut amb la voluntat de mantenir
la mateixa ordenaci del culte establert a la catedral de Barcelona on es va perpetuar el culte en la
cripta a Santa Eulalia i la consagraci de laltar major de la seu gtica (1338) es va fer amb les
mateixes relquies que com es va consagrar laltar romnic al 1058 que marcar aquella consagraci
amb lacabament de la obra de la capalera, les obres varen avanar de una forma lenta per es van
accelerar a partir de larribada de Jaume Fabre (1317),es tendra com a referencia a la hora de fer la
construcci de la capalera Narbona sobretot a partir de la composici de les capelles radials o el
protagonisme que se li dona als pilars que envolten el presbiteri per es diferencia Barcelona igual
que Girona en que t quasi la mateixa altura les naus laterals respecte a la central on la coberta en
terrat ja es una soluci definitiva i el trifori es obert i les finestres sn ms petites respecte a Narbona,
mentre a la catedral de Girona el promotor ideleg de la capalera ser Jacks de Flaveran on
simplement lo que far ser transportar el concepte i la traa del model de capalera de Narbona on a
Girona es fa una capalera a partir de girola i capelles radials totes iguals i amb una planta poligonal
on destaca lesveltesa dels pilars i pel feix de columnetes arrodonides que aquests pilars tenen al
voltant, la consagraci del nou altar major de la capalera de Girona es produeix en 1347 un any
abans que es produsques lepidmia de pesta negra on es substitueixen les relquies que es trobaven
en lanterior catedral romnica les traslladen fins la nova gtica on un dels impulsors de aquest canvi
va ser el bisbe Arnau de Mont-rodon.

1.3. Les obres impulsades per Jaume II

-La capella reial de Santa gueda al Palau Reial Major de Barcelona.
La capella reial de santa gueda al palau reial major de Barcelona es una construcci on no sabem
res de lo que hi havia construt anteriorment per les primeres noticies que tenim sobre aquesta
construcci daten de lany 1302 per adquirir la torre de na Palau a fi dalar-hi el campana ron aix
vol indicar que el projecte arquitectnic es trobava definit, en 1306 es referencia ja el treball amb les
voltes i les vidrieres a ms de lassentiment reial al coronar amb sis puntes el campanar i el 1311 ja
estava habilitat per al servei religis on lautoria de la obra va ser assignada a Bertran Riquer.
La capella es troba bastida entre tres torres i sostinguda per dues arcades on es troba en la planta noble
del palau comtal romnic i ara sala de Tinell que es relacionava perpendicularment a partir de un tram
de contacte on es va ampliar la murada que es va trobar condicionada per la situaci del portal de
accs a la planta noble del palau que dona lloc a una soluci molt forada en quant a la seva prpia
relaci amb la capella, la nau i el creuer es troben entre mig de les dus torres amb un cos continu en
quatre trams amb coberta de fusta amb doble vessant amb enteixinat que es de origen neogtic del
segle XIX, en els murs perimetrals a mitjana alada tenen una gran amplada sent bastant massissos
perforada nicament a partir de les escales que comunica la tribuna alta amb el creuer, la part superior
trobem finestrals de traceria on coincidint amb lalament dels arcs diafragmes de linterior trobem
una srie de contraforts a partir de pilars massissos amb un acabament piramidal coronat per brotons
de fulles.
La tribuna reial es situa als peus de la capella dins bona part de una torre on expressa el seu carcter
especfic on mant una tipologia de volum prismtica on mant la verticalitat en lexterior amb
superfcie cega amb petites obertures i un coronament de merlets on nicament tenen un valor
emblemtic ,es sustenta a partir d una volta de can que sallarga a mitjana alada on per dues arcades
sobren mbits laterals encabits dins els murs perimetrals sent arcosolis tancades per dues arcades

ogivals corresponent a una tercera arcada ms gran que sost la part posterior de la tribuna.
El creuer era molt escanyat on els seus braos es reduen a simples entrants encabits dins els murs
perimetrals, a laltre costat en el segle XIV es va construir la capella lateral de la reina que es
constitua a partir de una volta de creueria, sobresortia en la faana posterior on es sustenta a partir
de dos massissos peus drets que va ser trobada a partir de excavacions arqueolgiques.
Labsis de santa gueda forma un volum polidric cobert amb una volta ptria dogiva i la capalera
es troba perforada per finestrals a cadasc dels cinc costats on a fora es troba reforat a partir de
contraforts on aquesta diferencia de criteri constructiu amb la resta de la nau es devia a raons
constructives, darrere la capalera es trobava el campanar que era un volum octogonal formada a
partir del cub de la torre transformada en un sol espai a partir de una volta apuntada, t una cornisa
motllurada que delimita la part baixa de la superior on a linterior trobem amb un accs helicodal
cap a la part superior, les obertures ms grans tenen traceries i dins la cambra de les campanes hi ha
una cpula apuntada i tancada amb una clau foradada coronat per vuit frontons triangulars
sobremuntats per creus de pedra i grgoles on a manera de anella inscrita darrere el mur perimetral i
de planta octogonal en alada que arriba a cegar la part baixa dels grans finestrals.

-El claustre gtic de Santes Creus

El claustre gtic del monestir de Santes Creus es basar a partir de dos moments constructius on el
primer consisteix en les construccions de la planta baixa des de la sagristia que no t espai de
comunicaci directa amb el claustre es fa al mateix temps que lesglsia on destaca larmarium que
era un espai encastat dins el mur que era el lloc on es guardaven els llibres propis de les oracions que
es feien al claustre i la sala capitular on anys ms tar caua en dess i es convertir en la capella de

lassumpta fins la sala dels monjos i el segon moment constructiu ser la creaci del dormitori en la
planta superior que sinicien les obres en el segle XIII i que es va a acabar en el segle XIV en plena
penetraci del gtic en terres catalanes.

-El monestir de Pedralbes.

Fou fundada per la reina Elisenda tercera esposa de Jaume III on les obres es van iniciar a lany 1326
on no es coneix el nom del mestre que va projectar ledifici on les obres van ser molt rpides i a lany
1327 es va consagrar aquesta construcci per encara no estaria acabat del tot degut a que entre 1327
i 1334 es varen construir noves dependncies.
La construcci del convent va ser projectada en la seva totalitat dins una gran racionalitat funcional i
constructiva on conjuntament amb la unitat estilstica, la implantaci del terreny i la disposici dels
diferents cossos edificats aix ho testifiquen, realitzada partir de tres nivells terrassats, suportats per
murs de contenci amb gran habilitat que es correspon amb lalada dels diferents nivells dels cossos
edificats, es un conjunt murallat on laccs es dona a partir de dos accessos contraposats i units a
partir de un carrer.
A part de lesglsia trobem el claustre com a distribudor de lactivitat interior on al voltant es
desenvoluparan la resta de dependncies on lnic afegit que es va realitzar va ser el campanar que
sadossa a la nau que es de tipologia vuitavada.
Linterior del convent es molt unitari on es divideix en dos espais diferenciats, per una part el temple
convencional de nau nica amb capelles i laltra es el temple de clausura que aprofita el desnivell del
terreny per a organitzar-se en un cor elevat, collocat als peus de la nau on ms tard es realitza un
segon cor al nivell baix, ms recls i redut aprofitant el tram de volads que havia tingut el cor
superior.
No es coneixen els autors del projecte arquitectnic inicial del monestir ni tampoc es clara la
cronologia del desenvolupament de les obres, en la part nord-oest trobem el palau de la reina on tenen

importncia les obres que es van realitzar a la sala capitular del monestir entre 1415 i 1419 que
satribueixen a larquitecte Guillem Abiell on destaca per la seva coberta amb una gran volta de ma
amb Terrassa al damunt amb una faana amb una porta i dues finestres on a linterior trobem pintures
murals del segle XIV aix com vitralls de aquella poca on es contempornia a la construcci del
segon pis del claustre sostinguda per pilars prismtics.

2.Les grans construccions del gtic clssic

2.1. Les intervencions de Pere el Cerimonis (1336-1387) a Poblet
-La murada i la Porta Reial
La murada del monestir de Poblet rodejaran totes les dependncies del monestir per una qesti
purament defensiva degut a les mltiples guerres i batalles que hi havia en aquell moment en la corona
de Arag, la porta reial destaca perqu en una de les seves dovelles destaca lescut de la corona de
Arag sostinguda per un ngel amb dos lleons rampants amb una inscripci que indicia que aquesta
construcci va ser promoguda per Pere IV de Arag.

-El claustre gtic i (el cimbori amb traceries prpies del gtic clssic)
El claustre gtic nomenat com el de labadia formada a partir de tres ales degut a que la quarta es la

paret posterior del captol dels monjos) conserva algunes de les columnetes geminades esmentades i
una estructura idntica, lala sud presenta elegants finestres de mig punt sobre columnes rodones
geminades obertes al jard on trobem algunes de les anelles de ferro don penjaven les cadenes per
als cdexs de la biblioteca primitiva que era un armarium on va ser sobrealada per igualar-la amb
les altres ales coberta amb volta de creueria,trobam en les tres ales finestrals calats on reposen
columnes octogonals amb capitells florals, es una planta trapezodal i no quadrada on a les parets es
troben nombroses tombes de nobles pertanyents a la traditio corporis et animae.

2.2. Altres obres acabades a mitjans del segle XIV

-Lobra de fortificaci del monestir de Santes Creus
La obra de fortificaci del monestir de Santes Creus es basa a partir de la protecci que li atorgar
Pere el cerimonis al 1375 degut a que es volia una protecci del monestir davant les guerres que
estava tenint en aquell moment la corona de Arag amb el regne de Castella a partir de la construcci
de una murada que protegia tot el recinte monstic de Santes Creus.
-El claustre de la Seu Vella de Lleida
La construcci de el claustre de la Seu de Lleida es un dels ms grans del mn on t una galeria que
actua com a mirador amb traceries molt originals, es situa al final del segle XIII amb el mestratge de
Pere de Prenafeta contempornia amb la construcci de la faana dels peus de lesglsia, la part est
del claustre condiciona completament la faana degut a que tapa parcialment les finestres i desplaa
la porta principal respecte a leix longitudinal que segueixen les naus en linterior per poder recolzar
una mnsula de la nau del claustre, va existir un claustre anterior a partir del coneixement de noticies
documentals, la construcci es basa a partir de tres fases: una primera on es va construir lala est i
larcada nord immediata es situa en el darrer ter del segle XIII que es basa a partir de mduls de
carreus dins el jard amb escultures en els contraforts , una segona on es bastiren els suports del
mirador i una tercera on es cobreix aquesta galeria i saixequen les ales nord que en el segle XV es

construirien dos portals clssics el de la sala capitular de forma arquitravada ms monumental que el
de santa maria lantiga i el de la capella de santa maria lantiga concebuda en forma romana com un
arc triomfal i que reprodueix lesquema retaulistic i la de ponent damunt un terrapl per salvar el
desnivell del terreny a partir de contraforts per contrarestar lempenta de les voltes claustrals on els
respatllers sestructuren a partir de semicolumnes adossades a la part baixa i un prisma en la part
superior coberta a partir de una volta ogival amb contraforts de gran cantell on trobem les capelles
laterals.

2.3.

Els programes de tres naus a les esglsies parroquials i canniques

-Les construccions de Berenguer de Montagut: Santa Maria del Mar de Barcelona.

Linici de la construcci de aquesta esglsia es va donar lloc a lany 1329 per hi hagu una esglsia
anterior que rebia el nom de santa maria de les arenes que es de lany 998 que es denominava aix
degut a que es trobava lesglsia propera a lo que era la mar.
La construcci de aquesta catedral gtica substituint a la anterior romnica havia de tenir unes
dimensions que plaguessin als parroquians on Berenguer de Montagut conjuntament amb Ramon
Despuig volien fer de Santa Maria del Mar un edifici singular per on Berenguer de Montagut
destacar per dins la documentaci se li donar un tractament equitatiu als dos on a lany 1339 es
varen traslladar les relquies de Santa Eulalia al nou sepulcre de la catedral on algunes fonts diuen
que es varen comenar a celebrar actes litrgics a partir de 1341 degut a que les capelles laterals ja es
trobaven construdes on la construcci no avanaria a partir de trams sin des de la capalera fins als
peus on primer es fan els murs perimetrals amb les capelles i desprs les voltes.
El concepte arquitectnic de Santa Maria del Mar es relativament simple definida com una carcassa
compacta que delimita un espai interior de gran amplitud a partir de una planta amb tres naus on
trobem molt poca diferencia de altura entre la nau central amb les lateral son tamb samplia el suport
de les naus de forma que noms formen quatre trams les naus on la progressi continuada dels pilars

marca direcci cap al presbiteri on es pot haver potenciat lespai a partir de la introducci de
correccions ptiques on tamb es renuncia al transsepte beneficiant la unicitat de lespai interior, la
illuminaci es bastant uniforme i matisada a lespai interior on en el presbiteri trobem una corona
de llum on en la part oposada de lesglsia on trobem una rosassa en la faana major, destaca ls de
les superfcies llises i continues, es un espai on a part de ser unitari es troba poc jerarquitzat
comparable a lo que podem trobar en una llotja lo qual moltes vegades sha denominat com a esglsiallotja, es a dir que el sentiment religis de Santa Maria del Mar es troba matisat per aquest valor cvic
i per valors burgesos com per exemple la austeritat, el sistema de capelles laterals integrades dins els
contraforts actuen com una estructura de suport solida on es una forma de construir provinent de la
tradici romnica que era necessari per al sosteniment econmic de la obra aquestes capelles.
La planta de tres naus sense transsepte on les naus laterals circumden el presbiteri donant lloc a un
deambulatori n la capalera adopta una forma de semipolign i continua amb un tram recte per poder
tancar equilibradament lespai del presbiteri, naus de quatre trams de planta quadrada els centrals i
rectangular en els laterals on son lespaiament de suports lo que permet tenir sis capelles laterals per
tram, els suports interiors sn pilars vuitavats on els seus antecedents venen de larquitectura
cistercenca on els arcs torals i els formers aix com els nirvis de les voltes arrenquen de les impostes
dels pilar son aix fa que els arcs torals siguin peraltats per a que aix pogus descarregar a les Claus
de les voltes laterals, trobem ornamentaci escultrica per nicament es concentra a les impostes i
a les claus de volta donant lloc a un traat arquitectnic basat en una combinaci geomtrica del cercle
i el quadrat, a lexterior la composici dels volums basat a partir de tres nivells basats a partir de la
nau central i les laterals i el terrat reflecteix lestructura amb absoluta claredat amb una gran harmonia
rtmica on lornamentaci es reduda i nicament destaca a les obertures i el repertori animal de les
grgoles, es molt horitzontal on les torres sn lleugeres donant lloc a voltes anulars amb una porta
principal que confirma lespai longitudinal ,dues laterals que trenquen a partir de un eix transversal
que trenca la unidireccionalitat de les naus i una que trobem a la capalera, en la part superior trobem
la rosassa que es de traceria flamgera del segle XV i en la part inferior una portada a base de arcs
cecs i motllures amb decoraci figurativa molt sinttica, laparell constructiu es troba fet per
llambordes lligades amb morter de cal i carreus o peces de pedra tallada, la coberta es quadripartita
i presenten panys que es colloquen en el sentit de la clau donant lloc a voltes de creueria.
Santa Maria del Mar integra dins una sola catedral el model catedralici francs i la tradici derivada
en les formulacions arquitectniques del segle XIII catal basades en la influencia del Cister, desprs
tenim altres exemples que es basen a partir del model de Santa Maria del Mar com era el cas de Santa
Maria de Castell dEmpries, Santa Caterina de Valncia o Santa Maria de Sagunt.

Lesglsia de Santa Maria de Manresa es una esglsia de una nica nau a partir de pilars octogonals
amb ornamentaci en els capitells de origen vegetal amb una nica altura superior en el cos de arcades
que dona lloc a lo que es un claristori, destaca la seva gran amplitud en linterior, no trobem transsepte
amb un absis poligonal i una girola, als costats de la nau trobem capelles laterals que es comuniquen
entre si a partir de arcades sent un estil de nau bastant auster i que destaca per el seu carcter
horitzontal amb pocs elements ornamentals amb una coberta de volta de creueria, a lexterior trobem
arcbotants que reforcen lestructura de ledifici des de lexterior.

2.4. El programa de nau nica a larquitectura parroquial

-Santa Maria del Pi (Barcelona)
La nova construcci es dona a partir del segle XIV on la primera noticia que es t sobre aquesta
construcci es de 1322 que va anar substituint paulatinament lesglsia romnica anterior on per
diversitat de motius sanir allargant fins al segle XV o fins i tot al segle XVI per les obres ja eren
de carcter ms secundari.
El temple t una planta de una nica nau coberta amb trams de volta de creueria es la ms amplia que
es cobreix en pedra de la segona meitat del segle XIV i un absis poligonal de set costats on el seu
peculiar sentit espacial, tendent a la horitzontalitat respon a lesperit del gtic meridional aix com la

seva contenci en quant a la decoraci es refereix on els contraforts es troben esmotxats amb un doble
registre de finestres que illuminen linterior destrudes entre els contraforts amb torretes que
limitaven la faana per mai es van acabar de base octogonal i la faana sorganitza a partir de un
rectangle format de registres darcades cegues sobreposades i coronades per una cornisa horitzontal,
trobem tamb capelles laterals situades entre els contraforts interns.
En general Santa Maria del Pi reflexa diferents models estilstics i formats derivats del seu propi
entorn i assimila maneres de fer presents el context barcelon contemporani.
Tamb dins el mateix grup de esglsies de una sola nau trobem les esglsies de Santa Maria de
Montblanc (Tarragona), Sant Mateu (Maestrat).

2.5. Les catedrals

La catedral de Barcelona es una construcci arquitectnica on sarticulen diversos elements adaptats
a funcions diferents on els principals sn lesglsia catedral i el claustre que es trobar condicionada
per la construcci romnica anterior.
Lesglsia catedral es de tres naus sense transsepte amb una capalera nica amb deambulatori i nou
capelles radial son com el transsepte no sobresurt se li diu que t un fals creuer o pseudocreuer
remarcat per sengles portes lateral son salcen dues torres que compleixen la funci de campanars
vinculats a la litrgia i la de seny de hores de carcter civil, les capelles laterals sencaixen dins els
contraforts, una particularitat es la galeria alta amb un segon pis damunt de les capelles laterals que
donen lloc a una illuminaci indirecta de les naus, a sota del presbiteri trobem la cripta de Santa
Eulalia que no es tancada sin un espai visualment ben connectat a la nau i dificulta la visi del
presbiteri, als peus de la nau trobem el cimbori que dona claror a linterior, la coberta de les naus es
de voltes de creueria quadripartites suportades a partir de pilars fasciculats que donen lloc a arcs
doblers de perfil apuntat, la diferencia de altura de la nau central amb les laterals trobem un trifori i
unes petites rosasses que donen amplitud a ledifici.
El claustre es de planta quadrada amb 21 capelles distribudes en tres ales que es caracteritzar per el

seu s funerari on les capelles sn o de planta rectangular o de planta poligonal cobertes amb volta
de creueria de sis panys amb claus esculpides amb grans traceries que donen al espai central
enjardinat ,destaca per la seva austeritat decorativa tant a linterior com a lexterior dels dos edificis.
La capalera de la catedral de Barcelona es va construir entre els anys 1298 fins al 1339 envoltant
per fora els absis de la catedral romnica on aquest projecte es concebut amb la voluntat de mantenir
la mateixa ordenaci del culte establert a la catedral de Barcelona on es va perpetuar el culte en la
cripta a Santa Eulalia i la consagraci de laltar major de la seu gtica (1338) es va fer amb les
mateixes relquies que com es va consagrar laltar romnic al 1058 que marcar aquella consagraci
amb lacabament de la obra de la capalera, les obres varen avanar de una forma lenta per es van
accelerar a partir de larribada de Jaume Fabre (1317),es tindr com a referencia a la hora de fer la
construcci de la capalera Narbona sobretot a partir de la composici de les capelles radials o el
protagonisme que se li dona als pilars que envolten el presbiteri per es diferencia Barcelona igual
que Girona en que t quasi la mateixa altura les naus laterals respecte a la central on la coberta en
terrat ja es una soluci definitiva i el trifori es obert i les finestres sn ms petites respecte a Narbona.

La catedral de Girona es basa a partir de una planta de llotja o sala on destaca per la seva
monumentalitat amb tres rosasses amb un gran arc triomfal en la capalera on embolcalla lespai del
presbiteri i els accessos al deambulatori, domina lespai horitzontal que donar unitat a larquitectura
on les capelles sincrusten dins els contraforts on les cobertes del cos de la nau a partir de una volta
de creueria a partir de quatre crcols invertits en forma troncocnica i amb un tap de fusta escoltat al
seu interior sostenen la pressi dels arcs creuers de les quatre crugies.
A Lexterior trobem una gran austeritat a partir dels contraforts que sostenen linterior on trobem tres
finestrals remarcats amb motllures i una cornisa a la base.
La capalera de la catedral de Girona el promotor ideleg de la capalera ser Jacks de Flaveran on
simplement lo que far ser transportar el concepte i la traa del model de capalera de Narbona on a
Girona es fa una capalera a partir de girola i capelles radials totes iguals i amb una planta poligonal
on destaca lesveltesa dels pilars i pel feix de columnetes arrodonides que aquests pilars tenen al
voltant, la consagraci del nou altar major de la capalera de Girona es produeix en 1347 un any

abans que es produsques lepidmia de pesta negra on es substitueixen les relquies que es trobaven
en lanterior catedral romnica les traslladen fins la nova gtica on un dels impulsors de aquest canvi
va
ser el bisbe Arnau de Mont-rodon.

La catedral de Valencia es una esglsia de tres naus amb una capalera amb un deambulatori i una
girola i capelles radiants a labsis, la nau central ms alta que les laterals es recolzen a lexterior per
uns arcbotants que suneixen amb els contraforts de la part interior, el creuer situat en el transsepte
amb un cimbori en dues elevacions de finestrals amb vidrieres policromades amb motius figurats, la
coberta es de volta de creueria senzilla sostingudes per pilars cruciforme amb columnes geminades i
capitells llisos, el creuer es octogonal sostingut per trompes amb una volta de creueria de vuit nervis.
Lexterior mostra un aspecte piramidal esglaonat amb uns contraforts i un gran finestral ogival.

La catedral de Tortosa saixeca originriament dins la seva planta primitiva en la segona meitat del
segle XII on la seva cronologia es distingir a partir de la seva obra arquitectnica degut a que les
altres catedrals estaven a punt de ser acabades, no es un edifici allat.
La seva traa no es va acabar per fins al segle XIV donant lloc a un plantejament de catedral de caire
gtic seguint un plantejament de tres naus amb capalera poligonal de la mateixa amplada, t cinc

trams les naus amb capelles laterals entre contraforts, la capalera t una soluci bastant original amb
un doble deambulatori eliminant el mur de separaci a les capelles radial son els pilars fan una funci
important de sosteniment, les capelles sn de planta quadrada amb un espai rectangular intermedi que
actua com a element de transici sense ser cap tipus de trencament en la continutat dels sectors de la
nau, els finestrals que trobem en les capelles, girola i sector central trobem una gran riquesa en
traceries, la coberta es de volta de creueria que en el cas de la girola es basen a partir dels suports
trapezodals de la planta, trobem un contrast entre la serenitat i expansi de lespai del cos de naus i
el delicat dinamisme de labsis on les finestres donen lloc a un joc de conjunt de contrast lumnic i el
contrast entre buit i ple.
A lexterior destaca el predomini de la horitzontalitat que es enriquida pels arcbotants de labsis i les
torretes.
Desprs el claustre de la catedral es de forma irregular tendent a lo que es el trapezi amb quatre
galeries perimetrals sobren al pati central mitjanant una simple arquera apuntada sostinguda per
esveltes columnetes de capitell geomtric sense decoraci on les cobertes son llindades amb arcs
apuntats reforats en els angles, dins lentorn del claustre trobem les dependncies canniques on en
la part est trobem la sala capitular que era una estana rectangular amb coberta de voltes de creueria.

3. La construcci religiosa al segle XV

3.1. La construcci de petits espais i altres elements arquitectnics
-La sala capitular de la seu de Barcelona
La sala capitular de la seu de Barcelona es tracta de un espai rectangular situat en el sector ms
occidental de la seu devora lepstola on la seva coberta es basa a partir de una coberta en volta
estrellada on la base quadrada en planta de la sala es convertir en octogonal en coberta per donar
lloc a la volta estrellada gracies a partir de les voltes raconeres situades a larrancada dels arcs a partir
de cadenes, tercelets aix com les Claus de volta principals i secundaries, a partir de la canonitzaci
del bisbe Oleguer les dues capelles de la nau de lepstola varen ser suprimides i es van convertir en

vestbuls de la sala capitular, destaca tamb la austeritat decorativa on nicament trobem les Claus de
volta i les mnsules com a decoraci.

-La capella de Sant Jordi al monestir de Poblet

La capella de Sant Jordi va ser ordenada la seva construcci per Alfons V de Arag gracies a la
victria obtinguda en la conquista de Npols en 1442 que es troba consagrada per la verge del rosari
on junt amb Sant Miquel varen ser els tres protectors del rei Alfons V en la conquista de Npols que
apareixen esculpits en el desaparegut retaule de la capella.
La capella es de planta quadrada amb porta gtica flanquejada per columnes que acaben en pinacles
on a linterior trobem una coberta en volta de creueria amb uns nirvis secundaris que es molt tpic del
gtic flamger que dona lloc a la constituci de una volta estrellada, la faana ostenta lescut real de
Alfons V de Arag.

-La capella dels Reis al convent de Sant Domnec de Valncia i les voltes diamantines
La capella dels reis del convent de Sant Domnec de Valncia Es realitza per promoci de Alfons el
Magnnim i continuada per Joan II fou acabada en el 1463 per Francesc Baldomar, es de una sola
nau, amb volta de creueria complexa i absis estrellat on destaca per la espectacularitat tcnica de les
voltes on trobem la volta diamantina. Es una volta sense nirvis ,marcant les pannes tan sols amb

arestes, fenomen no nic en el regne on es mostra com un bell exemple dmbit nic duna gran
riquesa en la composici on en el centre sala el sepulcre de marbre blanc dels marquesos de Zenete
i en una forncula del costat dret hi hagu el trptic de Jeroni Bosch tots dos del segle XV.

-Els claustres flamgers: convent de Sant Domnec de Valncia.

Els claustres del convent de Sant Domnec es varen comenar la seva construcci en el principi del
segle XIV on la seva planta es quadrada on trobem sis arcs en cada crugia excepte la part nord que t
cinc, trobem arcs apuntats amb el timp decorat per claustres calades que recolzen amb columnetes
la crugia de Llevant on aquesta decoraci arriba en poca flamgera, es produeixen canvis en la
traceria flamgera amb un efecte de moviment que envair a castell a tota la decoraci mentre que a
la corona de Arag saplica nicament als finestrals, es a dir, en el segle XV en els arcs propers als
angles mentre les dues centrals sn del segle XIV on sobrir en la crugia de Llevant la faana de la
sala capitular amb una porta central i dues finestres de mateixes dimensions als costats.

-Els campanars del segle XV: Seu Vella de Lleida(aferrat al claustre) i Miquelet de Valncia.
El Miquelet de Valencia es una torre on a linterior trobem una escala de cargol de 207 esglaons que

puja fins a arribar a tres cambres octogonals superposades on la ms ampla es la que t les finestres,
el campanar es exempt de la catedral i un coronament que es va projectar per que mai es va realitzar.
El campanar de la seu de Lleida situat devora al claustre es de estructura octogonal, basat a partir de
dos cossos un molt alt i amb finestres que guanya protagonisme de forma progressiva i un de ms
petit i estret coronat per gablets, a linterior destaca per la seva caixa de escales i diferents plantes per
a usos diversos.

ARQUITECTURA CIVIL SEGLES XIV I XV

1. Fortificacions i arquitectura palatina
1.1. Els palaus episcopals i abacials
- Palau episcopal de Tortosa (1316 - abans de 1332)
Es considera que a Catalunya la arquitectura que considerem palatina es restringeix als palaus
episcopals i abacials. Es mantenen les estructures, encara que els interiors estan molt tocats. Sorgeix
lestructura de casal: un pati central, en el qual se entra per un vestbul carreter, el pati es el nucli
entorna l qual sorganitzen les estances. En el primer pis tenim la planta noble, al qual saccedeix per
una escala des del pati (amb el temps aquesta escala tindr un gran pes ornamental), seguidament
tenim la galeria oberta al pati. En el centre dels patis podem trobar un pau o una cisterna. A la
documentaci el palau fa referencia a lespai representatiu, es a dir, el lloc per rebre audincies, etc.

- El palau de labat al monestir de Santes Creus

El palau de labat data de 1347-75, mant les mateixes caracterstiques que lanterior de Tortosa.
Sequiparaven als gran senyors feudals, homes que viatjaven amb molta cultura, i aix ens fa
referencia al palau del reis de Mallorca a Perpiny.

- Els referents: el Palau dels Reis de Mallorca a Perpiny

Es un referent per larquitectura catalana del moment. La arquitectura de Jaume II de Mallorca t una
srie de caracterstiques: la regularitat (planta quadrada en aquest cas); importncia de lart i ornament
en lloc fortificats. Destaca la importncia dels prtics (part central, damunt el prtic carreter, etc.).
Saccedeix tamb per un vestbul carreter, que dona al pati. Es un referent, encara que amb dos escales
al pati.
Importncia de la monumentalitat, es el model pels futurs palaus abacials i episcopals. Totes les parts
baixes estan realitzades abans 1285 (conflicte franco-aragons). En una data posterior se reanuden
les obres. El pati te molta importncia per la monumentalitat i que es seguir fent als grans patis
senyorials.
El castell de Perpiny te tamb una altre element que ser punt de referencia per les sales de
representaci posteriors, i no nomes al regne de Mallorca sin altres llocs de la corona dArag. La
sala de Mallorca del Palau de Perpiny es un bon exemple, coberta en fusta amb arcs diafragmes,
recolzats en mnsules, un tipus de sala de menor cost, permetia donar solemnitat a un espai que havia
de esser gran.
Lordre cronolgic-estilstic seria Perpiny, Castell dels Anjou a Npols, Almudaina i Palau major de
Barcelona.
Segons Francesca Espanyol, existia una creaci en srie de columnes i capitells; tamb en el treball
de fusta

1.2. La fortificaci de Poblet i la Porta Reial

Morella es un poble medieval, al Maestrat, destaca la monumentalitat de les murades i les
fortificacions. Les portes de Sant Miquel, flanquejada per les torres octogonals, unides per un adarbe.

Es diu que en relaci amb la Porta reial de Poblet, aquesta de Morella (1358-62, per un mestre de
obres dit Taltavull) la inspira.
La porta reial de Poblet a la vegada ser inspiraci per les de Valencia.

1.3. Les sales de recepci o tinells: el tinell del Palau Reial Major de Barcelona i el seu referent.
Aquesta construcci es varen trobar restes per arqueologia que ens indica que ja hi havia en poca
visigtica un centre de poder. La base de lestructura es de poca romnica. En poca gtica se va
anar ampliant i remodelant. En segles posteriors va decaure per deixar de esser seu.
La sala de recepci o tinell es una gran sala amb teulada de fusta sostinguda per uns grans arcs de
diafragma, acaben en pilars prismtics adossats al mur, que sobrin al exteriors amb una finestres
coronelles; suposa per tant un parallelisme amb larquitectura religiosa contempornia.

1.4. Les portes de murada de la ciutat de Valncia: Torres dels Serrans i Torres den Quart
Les portes de Valencia, com ara la dels Serrans, rep el nom per estar situada al nord de la ciutat i rebre
la gent de la muntanya. La portalada fou realitzada pel mestre dobres, un tal Pere Balaguer

(encarregat del Miquelet), que enviat pels jurats va haver de visitar Morella i Poblet per inspirar-se.
Son portes molt monumental i defensius encara que de vegades interpretats com ornamentals. Es
podrien considerar arcs triomfals, com un punt dentrada solemne. Se li afegeix una escala
monumental. El treball ornamental de la part central, i les mnsules, indiquen que es realitza a finals
del s. XIV, relacionat amb les traceries flamgeres.

Unes dcades posteriors, es realitzen les Torres de Quart, de mitjans del s. XV, inspirades en les
anteriors. Encara que destaquen les torres de base circular. Es aix per que es consideren posteriors a
les que fa Guillem Sagrera al Castell Nou de Npols. Un punt significatiu es que per fer aquest portals
intervenen gran arquitectes del s. XV a Valencia: Francesc Baldomar (catal, molt important a
Valencia en la primera meitat del s. XV) i Pere Conte (deixeble de Baldomar, mestre dobres de la
catedral de Tortosa i mestre dobres de la Llotja de Valncia). En el s. XV, Barcelona esta en decliu,
destaca especialment Valencia, on la mercaderia comercial i on viuen els gran personatges.

1.5. El palau del rei Mart al monestir de Poblet

Aquesta construcci es obra dun mestre dobres, Arnau Verges (darrera obra: volta estrellada de la
sala capitular de Barcelona), Aquest palau continua una srie de intervencions reials de Pere IV, es
diu que possiblement volia un lloc de culte personal, una vida prcticament monacal. Esta adossat a
la murada del monestir. Molt interessant la finestra coronella.

1.6. Repercussions de larquitectura palatina: els casals senyorials

A Barcelona i Mallorca encara es mantenen molts, per amb molts de canvis. El Palau Aguilar(antic
Montacada). Estructura tpica (Pati, escala, pou, planta noble, etc.). En els anys 60 del s. XX un
historiador va estudiar una srie de pintures murals aparegudes a la sala de representaci entorn el
tema de la conquista de Mallorca. De la mateixa manera tot i que a la sala de representaci de
Barcelona es trobaren tamb pintures amb el mateix tema; podem per tant crear una relaci, i
determinar que estaven ecorts amb pintures murals i que gran part amb temes figuratius on se recreava
temes

profans,

cavalleresc,

gran

gestes

blliques,

cinegtiques,

etc.

1.7. Extensi de larquitectura catalana: el palau Bellomo a Siracusa (Siclia)

Aquest tipus de palau sexpandeix per els conquestes poltiques i comercials, per exemple a Sardenya
(i altres) podem trobar, per destaca especialment el Palau Bellomo a Siracusa. A Siclia larquitectura
daquest moment es considerada catalana, sidentifica el tipus de casal com catal. A lexterior
destaquen les coronelles, lenfsis horitzontal de les motllures per equilibrar i separar el pisos. El pati,
la escala no es llisa, possiblement de la segona meitat del s. XIV.

2. rgans de govern
2.2. Els precedents: lantic casal de la Paheria a Lleida
Sha de vincular amb els llocs de gran poder. El fet que hi hagi rgans de poder recau en al importncia
de les ciutats, i en aquest cas degut a les cartes de franqucies, es va recolzar en les ciutats per superar
el feudalisme. En tots el casos foren mantingudes pels successors; gran auge dels governs municipals.
El edificis dels rgans de poder, son en general mes tardans que els dedicats a altres funcions urbanes,
com ara les llotges o altres edificis comercials. Els comerciants necessitaven immediatament edificis
propis, la seva posici social no estava massa ben vista (passatge de lEvangeli dels mercaders i el
temple), els governs es reunien als convents.
La Paeria de Lleida, se sol dir que es un edifici de govern dels mes antics, per no. En el s. XIII ja
existia una organitzaci municipal, per no es traslladaren al casal fins el s. XIV. Per trobar algun
detall original haurem de partir cap a lajuntament de Ciutat de Mallorca.
2.3. La Casa de la Ciutat a Barcelona. El Sal de Cent. La faana gtica i la intervenci dArnau
Bargus
Conserva dos element originals, com ara la faana i la gran sala, el sal de Cent (es decideix construir
en 1329). Originalment era de planta quadrangular, mant la estructura del Tinell, amb arcs de
diafragma de mig punt. Laltre element es una faana lateral, plantejada per fer-hi una placeta davant.
Molt retocada, obra de Arnau Bargus, tpica faana catalana. No hi ha cap tipus de simetria, era mes
important la funcionalitat i illuminaci de linterior. Gran profusi de la motllura horitzontal, inters

per equilibrar la faana. Posterior al sal, ms o manco 1402. Utilitzaci de elements mes propis del
s. XV com ara els arcs rebaixats.

2.4. Els ajuntaments del Maestrat (broletto)

- Exemples: Cat i Morella
Una tipologia distinta per llocs manco importants i mes rurals. El broletto es el nom que rep, tpica
del nord de Itlia, el mes antic es de 1215. Identifica una tipologia amb caracterstiques funcionals i
constructives molt determinades, la qual es transmet a molt de lloc del Mediterrani, en totes les seves
singularitats o parcialment. Es distingia per la doble funci, per una banda la part baixa per usos
comercials (extensi del mercat, controlada pel consell municipal, es venien els preus mes preuats),
el primer era dus municipal. A Como era larxiu de la ciutat i on se impartia justcia. Aquesta
tipologia com estructura consisteix en un cos de base rectangular, amb porxades als dos costats
inferiors. En el pis superior, tamb cobert per fusta. Designa una tipologia de funci mixta, es cuidava
molt la aparena exterior, la tipologia dels buits, i la torre amb funci defensiva i per cridar. Acte
seguit es fan daltres combinant la doble funci, tal qual o amb un tancament posterior (obertura a un
nic costat), i incorporaci de voltes al pis superior. A Florncia trobem el primer broletto amb
funcions comercials, a finals del s. XIV es va destinar a Esglsia. El pis superior era un magatzem de
gra, depsit de mercaderies. Important per haver estat dedicat a funcions mercantils, precedents de
les llonjes per al funci. I tcnicament canvia la teulada de fusta per les voltes de pedra.

La Casa llotja de la ciutat de Vic, era destinada a la part inferior com mercat i en el superior era el
lloc de reuni del consell municipal. Consta de paret a la part posterior.

Cat, en el Maestrat, es molt semblant. Durant el s. XIV, les ciutats del Maestrat era lloc de pas del
comer de Arag amb el Mediterrani.

La Generalitat de Catalunya es una mostra de com la estructura de casal influeix tamb damunt aquest
tipus de edificis. Molt destacable el treball del mestre dobres Pere Joan, la escala ornamentada molt
relacionada amb Can Oleo de Ciutat. Destacable el pati modulat del pis superior. Capella de San
Jordi, abans de 1450.

3. Espais assistencials
3.1. Les Pies Almoines, una construcci prpia de la Corona dArag
Es distingeix daltres institucions benefiques arran de Europa. Les catedrals de manera puntual feien
accions caritatives. La Almoina era una instituci que de manera regular suposava un ajuda als
necessitats del ciutadans, comanava el captol catedralici encara que es sostenia per inversi privada.
Origen del s. XIII, encara que es trasllada el model arran del regne durant el s. XIV. Tenien edifici
propi, com ara el de Girona, Barcelona, Mallorca, Lleida (una de les estances del claustre). Existien
pintures relacionades, com ara la pintura de Mural de la Seu vella de Lleida, entre daltres.
3.2. LAlmoina de Girona
La Pia Almoina de Girona es conserva relativament be, a mitjans del s. XIV, el primer edifici. Es
parla dun model regular, auster,... Destaca la simetria dels vans en el mur, de distinta mida. La torre
es tamb original. Concentrava tots els espais per la instituci, forn, capella, hospici, etc.

3.3. Un exemple dhospital medieval: lHospital de la Santa Creu a Barcelona

Hospitals vinculats a les institucions religioses, fins que al llarg del s. XIV i el s. XV sunifiquen a un
nic hospital. A Barcelona al de Santa Creu. Nau molt gran o conjunt de naus, seguint el mateix tipus
constructiu, arcs de diafragma amb teulada de fusta.

A Montblanc, del s. XV, utilitza el model de casal.

4. Arquitectura mercantil
4.1. Les drassanes de Barcelona i Valncia
Varen ser molt prpies de les ciutats mediterrnies martimes amb grans edificacions, no sabem com
eren les de Palma per si tenim informaci sobre Barcelona que es conserva sense quasi
modificacions, es una construcci de envergadura amb grans naus dividides per sostres de fusta i
pilars senzills aix com passa a Valencia si que es modificar.
4.2. Tipologies dascendncia islmica: alfndecs i almuds
Els alfndecs es van estudiar molt a partir de la figura de Guillem Fortesa que eren edificis de s
utilitari en el segle XII que consistien probablement en porxades obertes en prtic que servien per
hospedatge dels mercaders aix com a depsit de mercaderies, es trobaran documentats fins al segle
XVI.
- Exemple: lAlmud de Valncia
Els almudis eren edificis propis dels territoris conquerits que servien com a lloc de contractaci i
almacenatge de mercaderia, era del segle XIII lAlmudi de Valencia

4.3. Les llotges

Les llotges de Corona de Arag responen a distintes tipologies per no hi ha una diferencia
cronolgica entre les diverses tipologies i van coexistir al llarg del temps, trobarem llotges obertes,
semiobertes i tancades segons Guillem Fortesa, estava pensada com a edifici autnom.
- La llotja oberta: Llotja de Tortosa
Es va construir com a magatzem o lloc de depsit i de contractaci de mercaderia que es diferencia
dels almudis perqu allotjava lo que es el consolat de la mar que venia a ser un tribunal que
dictaminava sobre els problemes que podien tenir mercaders i navegants i sorgeix a Valencia, el
senyor del lloc era qui autoritzava aquesta obra, es una gran porxada totalment oberta en els costats
laterals a partir de grans arcades ogivals agafant la tipologia gtica, aquesta porxada es una

construcci de tipus popular, les loggies florentines com el de la signoria promoguda per la famlia
Lazzi i trobem de altres relacionades amb edificis de mercaders, les llotges tenen una funci totalment
independent de lo que passa en linterior.

- La llotja broletto: la Llotja de Perpiny i la seva relaci amb Guillem Sagrera

T una tipologia assimilable a ors san Michele on agafa la tipologia de Broletto per exclou les
funcions municipals, trobem el retaule de la trinitat que es troba musealitzat que es pintura flamenca
del segle XV, es una porxada totalment oberta amb finestres de tipologia ad creu es a dir en forma de
creu, trobem grgoles en la part superior per en Guillem Fortesa ho considera semioberta, es va
dedicar a la mercaderia ledifici en la part baixa es feien contractacions i la part de dalt sutilitzava
com a consolat de la mar i com a arxiu del gremi.

- Les llotges tancades: Llotges de Barcelona i Valncia. La figura de Pere

Compte.
Aquests edificis Fortesa ho considera tancat per sn edificis senyorials, tenen en com que sn
edificis dedicats al comer martim on juntament amb Perpiny excloeixen el dipsit de mercanteries
i tenien un carcter representatiu per mostrar el seu poder dins els estaments de la societat, tant
Perpiny com les tres llotges catalanes es troben fora de les murades i vinculades al concepte de sala

del gtic mediterrani, la llotja de Barcelona es de finals del segle XIV on substitueix un edifici anterior
que podia ser una porxada, es troba molt tocada degut a que devia ser bastant similar a la llonja de
Palma, es una sala rectangular de tres naus dividida per arcs de mig punt sobre pilars fasciculats amb
un alfarje policromat, tenen com a referencia la arquitectura palatina i es diu que els pilars fasciculats
concorden coetniament amb els de la catedral de Barcelona.

La llotja es del segle XV entre 1492-98 per Pere Compte a instancies del consell de la ciutat va fer la
traa de la torre annexa propera a la capella, es volia que tingues funci de contractaci, seu del
consolat i seu del gremi, el consolat de la mar de Valencia es planteja amb un conjunt de diversos
elements i la llotja tres naus articulades en arcs apuntats amb pilars helicodals cobrides amb un
moldor i coberta de creueria que es complica a partir de la introducci de tercerons augmentant
lefecte ornamental, els nirvis de les voltes sinscrieuixen directament en els pilars, la torre en la seva
part baixa dona accs a una capella on lo interessant es la coberta que fa Juan Guasch de tipologia
estrellada que cont unes escales de ull obert per normalment reben el nom de escala de Mallorca
perqu la primera que es realitza es a la torre nord-est de sa llotja de Palma
- Entre el gtic i el renaixement: el Consolat de la Mar de Valncia
El consolat de mar es quasi ja del renaixement on els arcs sn conopials per destaca la seva decoraci
ornamental amb rolats amb imatges sense inscripcions de valencians de lpoca, encara que es molt
tard substitueix lanterior construcci de consolat de la mar sent aquesta la ms antiga de la corona
de Arag, es un espai tancat al carrer amb un jard.

5. La projecci de larquitectura catalana en el Mediterrani

5.1. El Castelnuovo (Mastio Angioino) de Npols i la figura de Guillem Sagrera
Es realitza a partir del antic Castell dels Anjou, de aquest Castell se sap que hi havia dos mbits ms
importants que els altres que eren la capella palatina de la reina Sancha de Mallorca que es una sola
nau amb sostre de fusta amb una volta de creueria en el absis i el tinello que va ser substituint per
una gran sala, quan es va reinicia ledificaci on fins al 47 on crida a Sagrera Alfons el Magnnim
demana a altres artistes fer lobra, en Sagrera es quan les obres tenen una major importncia i en 1451
quan hi ha una part construda el rei Alfons el Magnnim mestre dobres a Sagrera per en 1452
assumeix juntament amb la seva famlia la construcci de la sala monumental, el cos del Castell es
un rectangle irregular amb potents torres cilndriques i dues de elles flanquegen el cos central, totes
elles tenen una base amb tals i tenen decoraci diversa i laccs monumental prov lidea de la
portalada de Poblet amb un arc del triomf amb lescut i escultures representant el triomf de Alfons el
Magnnim, Sagrera assumeix a partir del 52 on seleva el primer pis on trobem la sala dei baroni que
es va inaugurar en el 57 on a partir de trompes de angle monumentalitzades transforma la base
quadrada en un octgon i cobreix lestructura amb una gran volta estrellada que ho basa a partir de la
tradici , entre les parets i les voltes situa una galeria allindada que servia per allotjar les orquestres
de cambra, els nirvis simbriquen dins les parets.

El gtic mudjar
La arquitectura aragonesa sexplica dins lart mudjar precisament a partir del substrat local de
elements de la arquitectura catalana, un dels materials que li donen ms personalitat ser la cermica
de revestiment, es mudjar aragons es bastant monumental on es caracteritzen per la construcci de
torres.
La parrquia de san Pablo a Saragossa de tipologia octogonal on destaca la importncia de la
decoraci en sebka almohade on els campanars utilitzen lestructura de minaret islmic
La torre de la catedral de Terol destaca per la decoraci que es molt caracterstica i estructurada
acabada en pisos amb arcs entrellaats i finestrals amb esqueixada.

La torre de san Martin a Terol amb cermica vidriada i sebka.

La torre del salvador a Terol amb una decoraci estructurada amb rampes entre torres.
BIBLIOGRAFIA.
LLOBREGAT.E,YVARS.J.F(1986):historia de l'art al pais valncia.Edici tres i quatre. Valencia.
DE DALMASES.N, PITARCH A.J(1985):historia de l'art catal 2 segle XIII. Edicions 62.Barcelona.
PLADEVALL I FONT,A(2002): L'art gtic a catalunya,arquitectura 1 catedrals,monestirs i altres
edificis religiosos. Enciclopedia Catalana. Barcelona.
ESPAOL,F(2002): el gotico catalan.Editorial angle.Barcelona.