TEMA 1 I 2

CINCIES SOCIALS
1.- Qu s Arbia?
s una pennsula desrtica situada a lOrient Mitj.
2.- A qu es dedicaven la majoria dels seus habitants al segle VI?
Eren caravaners. Transportaven en camells mercaderies arribades dOrient
cap al Mediterrani.
Alguns eren ramaders nmades o agricultors establerts als oasis.
3.- Qu era la Meca?
Era la ciutat natal de Mahoma, era una ciutat molt important, amb ms de
deu mil caravanes.
4.- Qu eren els habitants dArbia?
Politeistes.
5.- Qu era la Meca?
Un centre religis.
6.- Qui era Mahoma?
El nou profeta elegit per All (Du en rab) per predicar una nova religi
monoteista: lislamisme.

Quan tenia 40 anys se li va aparixer larcngel Gabriel i li va dir que havia

estat elegit per All per ser el nou profeta per predicar una nova religi
monoteista: lislamisme.

7.- Per qu va haver de fugir Mahoma de la Meca?

Perqu les autoritats el van perseguir per les seves idees i lany 622 va
fugir de la Meca i va anar a la ciutat de Medina. s lanomenada Hgira
(fugida); i aquesta data s la que marca el comenament de lera musulmana.
8.- Qu va fer el profeta a Medina?
Va aconseguir convertir els habitants de Medina a la nova religi, i amb la
seva ajuda va atacar la Meca i va destruir els antics dols.
9.- Qu va passar a partir del 630?
Nombroses tribus dArbia es varen convertir a lislamisme i es varen unir
sota lautoritat de la ciutat de Medina.
10.-Qu va passar lany 632?
Va ser la mort de Mahoma, per la majoria drabs ja eren musulmans i la
pennsula Arbiga shavia unificat polticament.
11.- Quin s el llibre sagrat dels musulmans?
LAlcor. Aquest, recollia les prediccions de Mahoma.
12.- Quants de captols t lAlcor, qu cont?
T 114 captols i cont la professi de fe musulmana i en defineix les
obligacions religioses.
Dicta normes de comportament: permet la poligmia, defineix lautoritat del
pare de famlia, prohibeix beure alcohol, menjar carn de porc i tamb els
jocs datzar.
13.- Per qui est dirigida la religi musulmana?
Per imams, directors doracions, i per ulemes, intrprets dels escrits
alcornics.
14.- Quins sn els pilars de lislam?

La professi de la fe en All com a nic Du.

Lobligaci de resar cinc vegades al dia entre lalba i la nit en direcci
a la Meca.
2

La prctica de lalmoina com a mostra dagrament pels dons rebuts

dAll.
El dej al mes del ramad, nov mes lunar.
El pelegrinatge a la Meca, un cop a la vida, els que ho puguin fer.

15.- Qu va passar a la mort de Mahoma? (632)

La major part de la pennsula Arbiga havia adoptat lislam. Els creients
varen conservar un cap religis, que va rebre el nom de califa, i tamb tenia
atribucions poltiques.
16.- Qu varen fer els musulmans per difondre la seva nova religi?
Varen aprofitar la feblesa dels imperis vens per dur a terme una expansi
militar:

Al segle VII es varen enfronta amb limperi bizant i aconseguiren

dominar una part de limperi persa.

Al llarg del segle VIII arribaren al riu Indus i varen assetjar
Constantinoble dues vegades, tot i que no pogueren conquerir-la.
Varen vncer les tribus berbers del nord dfrica, varen conquerir
una part de la pennsula Ibrica i penetraren al regne franc on foren
derrotats a la batalla de Poitiers i obligats a retirar-se cap al sud

dels Pirineus.
Al segle IX es varen expandir cap a Nbia (sud dEgipte), i a Europa
varen ocupar Palerm i feren incursions al sud i al centre dItlia.

17.- Etapes que va passar el govern i lorganitzaci de lImperi islmic?

Els quatre primers califes (632-661) varen ser escollits entre

familiars prxims al profeta. La forma delecci va generar una divisi
entre la comunitat musulmana:
o Els xites: defensaven que el califa havia de ser un descendent
directe de Mahoma.
o Els sunnites: es basen en lAlcor i en els texts del profeta
(Sunna), pensaven que havia de ser escollit entre els milions de

creients.
La dinastia omeia, procedent de Sria, va assolir el poder (661-750).
Va installar-se a la capital a Damasc i va protagonitzar una gran
3

expansi, en la qual, entre altres territoris, va conquerir la pennsula

Ibrica.
La dinastia abbssida (750-1258) va derrotar els omeies i va
traslladar la capital a Bagdad.

Durant aquest perode, algunes provncies (Al-Andals, Egipte i el Marroc)

es varen separar i es declararen polticament independents de Bagdad.

Posteriorment, lImperi va quedar en mans dels turcs, que en el 1453

varen conquerir Constantinoble, la capital bizantina, un fet que es
considera la fi de ledat mitjana.

18.- Qu va passar durant lesplendor econmica i cultural?

Lrab es va convertir en la llengua oficial de limperi. Els avantatges
econmics i socials varen afavorir la islamitzaci de la majoria de la
poblaci.
Limperi es va omplir de noves ciutats, que eren centres religiosos, poltics,
econmics i culturals.
En aquestes ciutats es varen crear escoles, biblioteques i centres de
traductors, en qu es varen conservar i desenvolupar els grans sabers de
lantiguitat i varen arribar alguns dels coneixements de lOrient Lluny.
19.- Qu va passar amb la monarquia visigoda que governava a Hispnia
a partir del segle VIII?
Passava una crisi profunda:

Hi va haver un empobriment general de leconomia que va provocar el

descontentament de la poblaci.
Es va desencadenar una guerra entre els partidaris de la monarquia
hereditria, que donaven suport a khila, fill del rei Vtiza i els
defensors de la monarquia electiva, que varen escollir Roderic com a
rei.

Per enderrocar Roderic, els partidaris dkhila varen demanar ajuda al

governador musulm de Tunis.
20.- A quin any i a quina batalla van ser derrotats els visigots i per
qui?
4

Lany 711. Van ser derrotats a la batalla de Guadalete, on va morir el rei

Roderic.
Van ser derrotats per un exrcit format per berbers dirigit per una minoria
rab que va travessar lestret de Gibraltar.

Els exrcits musulmans, (no superaven els 25.000 homes) amb Tariq i
Musa al capdavant, ocuparen tot el sud de la Pennsula i prengueren

Toledo, la capital del regne visigot.

Avan militar fou rpid perqu varen trobar molt poca resistncia.
Lany 718, els exrcits invasors controlaven gaireb tota la Pennsula,

menys les zones muntanyoses o despoblades.

Alguns nobles i clergues hispanovisigots, juntament amb una petita
parts de sa poblaci es varen refugiar a les muntanyes cantbriques,
que no havien estat ocupades.

21.- Com va ser la integraci dAl-andalus a limperi islmic?

Els nous governants musulmans varen establir uns pactes de

submissi amb els nobles gots, segons els quals aquests darrers

conservaven el poder.
Lislam va passar a ser la religi oficial del nou Estat i la majoria de
hispanovisigots varen acabar islamitzant-se, s a dir, es varen
convertir a lislam.

22.-Qui eren els mulads?

Els hispanovisigots que es varen convertir a lislam.
23.- Qui eren els mossrabs?
La poblaci hispanovisigots que va mantenir la seva religi.
24.- Quin temps va durar la presncia islmica a la Pennsula?
Uns 800 anys.
25.- A quins factors va ser degut el canvi de territori i la manera de
governar?

Disminuci del territori dAl-Andalus com a conseqncia de les

campanyes militars empreses pels comtats i pels regnes cristians del

nord peninsular.
Les rivalitats i els enfrontaments, que hi hagu entre els diferents
grups de poder dins lImperi islmic i Al-Andalus.

26.- En qu es va convertir Al-Andalus acabada la conquesta militar?

En una provncia o emirat que depenia del Califat Omeia de Damasc.
La capital es va establir a la ciutat de Crdova i es va nomenar un val per
governar lemirat.
27.- Qu va passar a mitjan segle VIII, quan els califes de Damasc
varen ser destronats pels abbssides de Bagdad?
El darrer membre de la famlia Omeia, el prncep Abderraman, va fugir de la
seva ciutat i es va establir a Al-Andalus.
28.- Qu va fer el prncep Abderraman?
Va rompre els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir
independent amb el nom dAbderraman I i va fundar lEmirat Omeia de
Crdova.
29.- Qu va causar que el prncep Abderraman romps els vincles amb
el Califat?
Va comportar la desfeta de la unitat poltica de lImperi islmic, tot i que
lEstat dAl-Andalus es va mantenir sota lautoritat religiosa del califa de
Bagdad.
30.- Qu fa fer lemir Abderraman III?
Va voler refermar el seu poder i imposar la seva autoritat damunt les altres
famlies musulmanes que rivalitzaven pel poder. Amb aquesta intenci, lany
929 es va independitzar de lautoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar
califa i va fundar el Califat de Crdova.
31.- Qu va passar a partir de lany 1008 amb la unitat del Califat?

Va comenar a esquerdar-se. Laristocrcia, els alts funcions i lexrcit

pugnaven per escapar-se del control del califa i convertir-se en la mxima
autoritat al seu territori (cora).
32.- Quan Al-Andalus es va dividir en ms de 25 regnes independents?
Lany 1031 (S XI)
32.- Com sanomenaven aquests ms de 25 regnes independents?
Taifes. La ciutat era el principal centre econmic i les taifes varen tenir una
poca de prosperitat i creixement urb.
33.- Qu va passar amb la fragmentaci poltica?
Les va debilitar militarment davant els regnes cristians. Degut a naix al
segle XI hi va haver la invasi dels almorvits i al segle Xii la desl
almohades, uns pobles que havien creat un gran imperi al nord dfrica. Els
dos pobles es van installar a Al-Andalus i van controlar la majoria dels
regnes taifes.
Aquestes invasions varen frenar temporalment lavan cristi, per no es
varen poder enfrontar a les campanyes militars que els regnes del nord
varen emprendre al segle XIII per conquerir la majoria dels taifes.
34.-Quin va ser lnic territori que va sobreviure a lavan cristi del
segle XIII? Qui el governava? Per quin motiu va sobreviure?
(IMPORTANT)
El regne de Granada, governat per sultans o reis de la dinastia nassarita
relacionats amb els califes del nord dfrica.
Va sobreviure perqu el regne possea un extens territori, una gran faana
martima, importants ports comercials i una rica agricultura. La capital,
Granada, era un dels centres culturals i comercials ms importants
dEuropa. Degut a naix els sultans van poder pagar elevats imposts en or a
Castella per evitar els atacs, van poder fer possible que perdurs fins a
lany 1492, en qu Boabdil, el darrer rei de Granada es va rendir als reis
Catlics.
35.- Qu eren els paries?
7

Imposts que els musulmans pagaven per obtenir la pau.

36.- En quantes provncies estava dividit Al-Andalus?
En 21 provncies o cores.
37.- Quina funci tenia el califa?
Tenia un poder absolut: era jutge, suprem, mxima autoritat religiosa i
general dels exrcits.
38.- Quina funci tenien els cadis?
Impartien justcia.
39.- Qui estava per davall els califa?
El primer ministre (hayib), ajudat pels diferents ministres (visirs). Tots
junts formaven govern (divan).
40.- Quina funci tenien els mostassafs?
Controlaven el soc i el comer de les ciutats.
41.- Qu va significar larribada dels rabs?
Va significar laparici a la pennsula Ibrica duna agricultura nova, amb
noves espcies de plantes introdudes des dOrient i amb predomini del
regadiu.
42.- Quina era la base de lagricultura?
Eren els cereals, les hortalisses i les verdures, els llegums, larrs, els
arbres fruiters i les plantes aromtiques. Tamb es conreaven altres
plantes ds comercial, com ara les moreres per a la cria dels cucs de seda,
les plantes txtils (cot i lli), les medicinals i les que sempraven en la
fabricaci de paper.

43.- Qu conreava principalment a les seves parcelles en Hammal?

8

Fruites i verdures, que venia al mercat (soc) de la ciutat vena. Tamb venia
fruita als artesans que elaboraven almvars o xarops, i plantes aromtiques
per fer perfums.
44.- Grcies a qu van millorar lagricultura els musulmans?
Grcies a la recopilaci i la traducci dun gran nombre de tractes agrcoles
orientals i a perfeccionar i augmentar els sistemes de regatge.
45.- Quines conseqncies varen tenir les noves tcniques hidruliques
dextracci i conducci de laigua de regatge?
Un augment de la productivitat.
46.- Qu va fer en Hammal i els altres pagesos a la seva alqueria?

Varen construir un pou per captar les aiges subterrnies.

Varen construir una roda per fer pujar laigua del riu guardar-la a la

bassa.
Van obrir canals o squies que conduen laigua als camps aprofitant

els desnivells del terreny.

Van utilitzar tcniques de drenatge per dessecar terres pantanoses.

47.- Com era lAl-Andalus?

Un estat molt poblat per lpoca i shi podien trobar grans ciutats.
48.- Quina era una de les ciutats ms poblades del mn?
Crdova. Superava els 300.000 habitants.
49.- Anomena altres ciutats importants.
Sevilla, Toledo, Granada, Badajoz, Saragossa i Valncia.
50.- De qu estaven envoltades la majoria de ciutats?
De muralles i tenien diverses portes daccs, que tancaven cada nit. Els
carrers no seguien un traat ordenat i conformaven un autntic laberint.

51.- Qu eren els nuclis urbans?

Eren importants centres poltics i culturals. Tamb tenien una intensa

activitat econmica perqu concentraven les activitats artesanes i
comercials.
52.- Com sagrupaven els artesans?
Per barris gremials
53.- Quin paper tenien lartesania i el comer?

El comer interior era molt actiu i a totes les ciutats hi havia socs

(mercats), per a lintercanvi de productes.

El comer a llarga distncia tamb era molt important.
DEuropa arribaven metalls i fusta. Dfrica, esclaus, or; i dOrient,

objectes de luxe i espcies.

Al-Andalus tamb exportava productes agrcoles i dartesania.
Hi havia un sistema de moneda nica (el dinar dor i el dirham de
plata). Circulava per totes les terres islmiques.

54.- Entre quins grups socials es diferenciaven els musulmans?

Entre laristocrcia, la classe mitjana i la gent del poble.
55.- Explica els segents grups socials:
rabs: eren una minoria i acaparaven crrecs, privilegis i la propietat de la
terra.
Berbers: havien arribat amb lexrcit conqueridor o havien emigrat des del
nord dfrica. Molts es dedicaven al pasturatge i eren de condici humil.
Mulads: constituen la majoria de la poblaci i varen acabar fusionant-se
amb els dos grups anteriors.
56.- Explica els no-musulmans:
Pagaven ms imposts i tenien alguns drets limitats.

Trobam aquests dos grups socials:

10

Mossrabs: varen mantenir la religi cristiana i vivien majoritriament a les

ciutats.
Jueus: es dedicaven a lartesania, el comer, la medicina o la cincia, i
gaudien dautonomia jurdica.

ESTUDIAR DIBUIX CIUTAT ANDALUSINA PGINA 37

11