36 LA VANGUARDIA

Tendncies

DILLUNS, 10 NOVEMBRE 2014

Millorar leducaci

Tres experincies docents que busquen desterrar

de les aules laversi pel coneixement matemtic

MATEMTIQUES

Sense por dels

nmeros

uantes vegades ha
sentit alg dir amb
desimboltura (o en
to de disculpa) s
que jo sc de lletres, s que sc
un negat per als nmeros? O potser ho ha confessat vost mateix. La por o aversi cap a les matemtiques ve de
lluny i habitualment es continua
transmetent de generaci en generaci. No sn noms comentaris que shan acabat convertint
en falques o en estereotips, en
les avaluacions PISA sobre matemtiques Espanya no destaca
per la brillantor dels resultats i,
des de nivells educatius molt baixos, les mates acostumen a convertir-se en lassignatura pinyol
per a una gran majoria dels alumnes. Encara que no s noms un
problema dadolescents. Del
Piaac (lavaluaci de lOCDE de
les competncies dels adults)
tamb es desprenen resultats
poc encoratjadors en aquesta matria. Aquest entravessament de
les matemtiques t bviament
conseqncies: des de persones
que voregen lanalfabetisme funcional incapaos de treure un
percentatge o de saber quant canvi et tornaran desprs de pagar
un caf als que frustren la seva
vocaci... simplement per fugir
de les mates.
La majoria dels mestres i professors sn conscients del problema i, des de fa temps, alguns
busquen frmules per palliarlo. En lnies generals, sinclinen
per escollir amb compte qu
sha densenyar en cada edat i,
en especial, de quina manera
fer-ho. Com encomanar als
alumnes linters per les matemtiques? Aquestes sn noms
tres iniciatives de docents que
han decidit afrontar el repte i
buscar alternatives als avorrits
fulls doperacions. Als tres els
uneix a ms el convenciment
que tots els alumnes estan capacitats per aprendre matemtiques ning no sha de quedar
enrere, insisteixen i, de pas, s
possible divertir-se aprenent a
pensar. En suma: S que es pot.

El repte de
Tocamates
Aquest mat, en vestir-se,
David no ha volgut encendre el llum. La seva dona
dormia i no volia despertar-la. A ms, li agraden
els reptes. Al seu calaix hi
havia cinc parells de mitjons blancs, cinc parells de
mitjons vermells i uns
altres cinc parells de negres tots barrejats perqu mai no li va agradar
aparellar-los.
a) Quants mitjons va haver de treure per estar
segur que en duia a la m
dos del mateix color?
b) I per tenir la certesa
que es posaria mitjons vermells?
Hi ha diverses estratgies
per resoldre un problema:
fer un esquema o model
posant-te en la pell del
protagonista, buscar una
soluci per a un nmero
ms petit i desprs comprovar si es pot adaptar Encara que la millor s no perdre la calma i trobar el teu
propi cam.
Soluci: 4
(si els tres primers que surten
sn diferents, el quart ha de
ser igual que algun dels anteriors.)

ALICIA RODRGUEZ DE PAZ

Madrid

ALGORITMES LLIURES

Si el resultat s correcte i est

argumentat...

a 20 anys un grup de mestres duna petita escola

de Tenerife va decidir
abandonar la manera tradicional dimpartir les matemtiques, com ja es feia al segle
XIX. Antonio Martn va encapalar aquest grup de renovaci
pedaggica que sha convertit
en un referent dins de les estratgies per acostar les matemtiques als alumnes dinfantil i pri-

mria. Ara, Martn treballa a

lescola pblica Aguere, al Polgon Padre Ancheta de La Laguna, i comparteix el seu mtode
amb mestres de la resta de les
Canries, Andalusia, Catalunya
i pasos de Llatinoamrica com
Mxic.
El primer que crida latenci
de les classes de mates dAntonio Martn s que els nens passen bona part del temps dret.
Sacosten a la pissarra i parlen:
expliquen als seus companys
com han arribat al resultat obtingut o donen sentit a una operaci aritmtica grcies a una breu
histria.
Els alumnes treballen amb algoritmes passos a realitzar per
resoldre una operaci lliures,
com una via perqu cada petit
trobi la seva manera dentendre
loperaci, i utilitzen interlnies,
tangrams, calculadores, geoplans. Treballem en la construcci guiada del pensament. Cadasc escull el cam que ha descobert pel seu compte. No hi ha
una sola forma darribar-hi, sin
moltes. Mentre el resultat sigui
correcte i estigui argumentat.
Promovem el lliure pensament,
sempre que hi hagi un raonament lgic matemtic darrere,
conclou Tony Martn. Es tracta
dun enfocament cognitiu basat
en qu entenen els nens i quines
estratgies utilitzen per solucionar un problema, no quina operaci empren. I, a ms, ho han dexplicar i verbalitzar.
En definitiva, t poc a veure
amb una aula plena de nens asseguts, en silenci, amb el llibre
de text i els papers. Per, com
reaccionen els petits? Comencen a gaudir perqu a classe poden manipular, construir, inventar... Res a veure amb aquests
fulls interminables dexercicis
amb comptes i ms comptes. A
ms, segons destaca Tony Martn, els alumnes milloren en el
clcul mental quotidi, centrat
en els nmeros petits amb els
nmeros grans, el que cal saber
s llegir-los b, cosa que els fa
espavilar-se millor. Puja la seva
autoestima en descobrir que tenen xit amb les matemtiques,
en lloc de fer lesperat: que s fracassar.

JOSENGEL MURCIA / matemtiques manipulatives

El creador del blog Tocamates ensenya a pensar
amb materials com les interlnies (en la imatge)

CONSELLS
ALS PARES
(DEL MATEMTIC
DAVID ORDEN)

LA VANGUARDIA 37

T E N D N C I E S

DILLUNS, 10 NOVEMBRE 2014

1. Mai no li diguis jo
odiava les matemtiques
(encara que fos veritat)

2. Fes-li veure que est envoltat

de matemtiques
3. Intenta que cada dia pensi
en algun problema

4. Animal a no rendir-se quan

sencalli
5. Fomenta que spiga seguir
un mtode i tamb fer servir
la seva creativitat

6. Ensenya-li com resoldre problemes.

7. Transmet-li la importncia i utilitat
de les matemtiques en la histria

ARXIU

TOCAR LES MATES

Per aprendre, cal estar ben

equipat i preparar-se

DANI DUCH

CECILIA CALVO / lhora ms divertida

Les activitats que es plantegen a laula han de ser
riques i flexibles, adaptades a tots els estudiants

MAN ESPINOSA

osengel Murcia lies Tocamates, com el popular

blog que va posar en marxa
fa un parell danys apareix provet amb les seves eines, les mateixes que fa servir a classe, als tallers i en la formaci per a professors. Sn barates i de colors: les
interlnies de Cuisenaire, el cub
de Soma.... I s que Tocamates comena a parlar amb entusiasme
de matemtiques i les seves mans
han dacompanyar el discurs.
Tocamates va nixer pel meu
inters per esbrinar qu passa
perqu la meva filla amb menys
de tres anys arribs de lescola
contentssima perqu havia
aprs una forma, un color nou, i
els meus alumnes de secundria
de llavors em veiessin i es queixessin: Uf, profe, tenim mates.
Per aix, un dels seus objectius
principals s buscar maneres
darribar a aquestes persones
que tenen una relaci complicada amb les matemtiques.
Per qu tant desinters? Hi
ha una associaci errnia entre
matemtiques i clcul, aquesta
identificaci falsa, fomentada
pels currculums, suposa un
menyspreu per altres aspectes
de la matemtiques com la geometria, les probabilitats o la resoluci de problemes. Aquest formador duns docents cada vegada ms atrapats pel currculum
i les avaluacions, advoca per treballar com sn les coses, no com
es fan.
Murcia adverteix contra els
falsos problemes, molt generalitzats a les aules a Espanya. En
realitat sn situacions amb nmeros en un cert context. Els
nens sumen perqu lenunciat
est sota lepgraf de sumar i resten per la mateixa ra, aix que
quan no tenen un epgraf que
els orienti acaben preguntant:
Mestre, aquest problema s una
suma?.
Com ja expressa el nom del
seu blog, aquest professor que

ara reparteix el seu temps a les

aules entre un centre deducaci per a adults i els seus alumnes de Magisteri a la Universitat Complutense s un acrrim
defensor de tocar ms les matemtiques. Aix no vol dir
que sempre shagin densenyar
amb materials, perqu les matemtiques es fan amb el cap. La
qesti s graduar el moment
en qu noms es fa mitjanant
labstracci.
Aix s, tal com confessa, va
deixar de dir que les matemtiques no eren difcils el dia que
una de les seves alumnes es va
queixar que aix feia que se
sents com una ruca, perqu de
vegades no ho entenia. I tenia
tota la ra, admet Josengel
Murcia. Les matemtiques sn
difcils, per aix no pot servir
dexcusa per no ensenyar-les
b. s com pujar a una muntanya, noms cal bon equipament
i preparaci.
CONTEXT I DESCOBRIMENT

Tecnologia, taronges
i el nmero pi

uan va comenar a fer

classes a Barcelona, a Cecilia Calvo, dorigen uruguai, li va cridar latenci lobsessi que mostraven
molts dels docents pel llibre de
text. Segons la seva opini, la difcil relaci amb les matemtiques, en canvi, s comuna a altres pasos. Aquesta professora
de lEscola Sadako aposta per
trencar la cadena de transmissi dexperincies negatives
amb les matemtiques i ressalta
que no noms es trasllada de
pares a fills, sin tamb de
mestres a alumnes. I per evitar
la desconnexi dels alumnes,
sinclina per contextualitzar,
per tenir en compte la vida quotidiana: Aprofitem qualsevol
circumstncia per escapar de
la rutina; el dia del nmero pi
arribo carregada de pilotes o taronges o parlo de la llei dHondt
si hi ha eleccions. I tot aix s
compatible recalca amb se-

TONI MARTN /
canviar la metodologia
Els alumnes guanyen
autonomia i descobreixen la utilitat de la matria; el professor, guia
guir el currculum. Doctora en
Didctica de les Matemtiques,
professora dESO, formadora
de docents i impulsora amb
David Barba i Ana Cerezo del
blog especialitzat Puntmat, proposa desmitificar la matria:
Cal convncer els alumnes que
les mates sn lhora divertida
del dia, que sho passaran b. El
que sens dubte s avorrit s repetir pgines i pgines dequacions.
Segons la seva opini, els docents han darribar a les criatures mitjanant la sorpresa i la seducci: Sha daconseguir que
tescoltin, perqu confin en tu i
es convencin que no els ests
fent perdre el temps, que aix
que els expliques els servir en
el futur per ser ciutadans, per
fer el batxillerat i arribar a la
universitat... A ms, Calvo destaca la importncia de plantejar a
laula activitats riques, molt flexibles, que responguin tant als
que van ms a poc a poc com als
que van ms de pressa.
Daltra banda, troba a faltar
ms protagonisme dels ordinadors a classe, aix com altres dispositius tecnolgics. Les matemtiques han de canviar, com
quan va entrar a laula la injustament injuriada calculadora. Els
ordinadors, les aplicacions estan encara molt poc presents.
Critica la tendncia a presentar
les mates com a frmules, ja que
la resposta arriba abans que la
pregunta. I el ms important:
els estudiants han de tenir la
sensaci que descobreixen alguna cosa. s fantstic quan un
nen exclama Ahhh, era aix.c
BLOGS I VDEOS SOBRE LES INICIATIVES DE MATEMTIQUES, A
www.lavanguardia.com