Vilanova I La Geltrú. - Esborrany Pla Convivència

ESBORRANY NOVEMBRE 2006
0.
PRESENTACI..........................................................................................
1.
LA CIUTAT: ANLISI DE LA REALITAT I ESCENARI DE FUTUR
2.
1.1. Algunes dades globals ............................................................
1.2. El perfil demogrfic i socioeconmic de Vilanova i la Geltr...
1.3. Perspectiva de futur.................................................................
20
MARC DE REFERNCIA
2.1. La ciutat com a espai de convivncia......................................
23
2.2. Model de convivncia.

Elements de referncia. Principis inspiradors............................
3.
26
PROPOSTA DACTUACI
3.1. Model organitzatiu....................................................................
30
3.2. Eixos estratgics......................................................................
34
3.3. Objectius generals...................................................................
35
3.4. Desplegament del Pla .............................................................
36
3.5. Seguiment i avaluaci..............................................................
38
ANNEX: Fitxes dactuaci......................................................................................
39
0. PRESENTACI
El mes de mar de 2006, el Ple de lAjuntament de Vilanova i la Geltr aprovava per
unanimitat de tots els grups, lacord que recollia la voluntat municipal de treballar per
un model de ciutat basat en la cohesi social, la convivncia i la igualtat doportunitats,
capa de donar resposta als canvis i noves necessitats que shan fet evidents de forma
molt accelerada en els darrers anys.
Amb aquesta voluntat, un equip de professionals, amb el suport de diferents
administracions supramunicipals es va posar en marxa per fer realitat aquesta
proposta, a partir dels principis inspiradors que es recollien en aquell document.
Desprs duns mesos de treball intens amb la participaci i la complicitat dun bon
nombre dentitats i collectius ciutadans, el PLA PER A LA CONVIVNCIA DE
VILANOVA I LA GELTR, s ja una realitat.
Ara ens toca a totes les persones que sentim i ens creiem aquest model de ciutat,
participar activament i conjuntament en aquest projecte collectiu i compartit de
convivncia; un repte difcil per possible, que noms serem capaos dassolir si
treballem des del respecte a les llibertats individuals, des dels principis i valors
democrtics i des dun comportament i uns valors compartits.
Josep Toms lvaro i Juncosa

Primer tinent dAlcalde
Regidor de Comunicaci, Relacions Ciutadanes i Drets Civils
RELACI DENTITATS, ASSOCIACIONS, ENS, SERVEIS I COLLECTIUS QUE

HAN COLLABORAT A FER POSSIBLE AQUEST DOCUMENT
................................ a completar ..............................
1. LA CIUTAT: ANLISI DE LA REALITAT I ESCENARI DE FUTUR
1.1.
Algunes dades globals
En els darrers decennis, la demografia mundial est vivint canvis molt significatius. Si
b les migracions es consideren una condici inherent a lespcie humana, el motiu del
seu augment en els darrers anys s fruit de dos factors que estan creixent
espectacularment: les desigualtats mundials i la globalitzaci.
Molts sn els motius que porten a les persones a iniciar un procs migratori (diferncia
doportunitats econmiques, conflictes bllics, violaci dels drets humans, injustcies
... ) i molts tamb els factors que determinaran el procs de transformaci social que
sha iniciat a la nostra societat. Caldr doncs analitzar cadascun daquests factors per
a poder entendre i donar respostes adequades a les noves realitats que sens
presenten.
Segons dades de la OIM (Organitzaci Internacional per a les Migracions), al mn hi
ha uns 200 milions de persones que emigren. Si b aquesta xifra sembla molt elevada,
si es t en compte la situaci actual del planeta, amb uns 6.000 milions dhabitants i
amb prop del 80% de la poblaci vivint en pasos en vies de desenvolupament, potser
la pregunta que caldria fer-se seria la de com s que el nombre demigrants s tan
baix? o tamb plantejar-se que, si no es produeix un reequilibri al mn, aquests 200
milions demigrants poden semblar insignificants davant lallau migratori que aquesta
situaci pot provocar. Actualment, daquest total de persones que emigren, a Europa hi
arriba una minoria, uns 20 o 25 milions, que no representa ni el 10% del total mundial.
Amb tot per, el desenvolupament econmic, social i cultural del conjunt de la Uni
Europea ha anat lligat al fenomen de la immigraci. Hi ha una diversitat de perfil de les
persones que protagonitzen un procs migratori, per, en la majoria de pasos
europeus la immigraci de carcter econmic predomina per sobre daltres motius, la
qual cosa es tradueix en una elevada participaci en lactivitat econmica.
En un primer moment, els fluxos migratoris es produen dins del territori europeu, des
de pasos del sud cap als del centre per a treballar principalment a la indstria.
Actualment els pasos del sud shan convertit en receptors de persones estrangeres
procedents dels continents afric, sud-americ i dels anomenats pasos de lEuropa de
lest. s aix que, a partir de la instauraci de la democrcia, lestat espanyol deixa de
ser emissor de poblaci i importador de capitals i passa a ser emissor de capitals i
receptor de poblaci.
En aquest marc, Catalunya, com la resta de pasos europeus, ha estat i s,
principalment ara, un pas dacollida. Els moviments migratoris han estat la base del
seu creixement demogrfic al llarg del segle XX i molt especialment en aquest inici del
XXI: fins al 1975 aquests moviments sn procedents gaireb en la seva totalitat de la
resta de lestat espanyol, produint-se a continuaci una aturada duns vint anys. s a
partir de 1995 que aquest creixement es produeix per moviments migratoris
procedents de pasos extracomunitaris. En aquests darrers anys sha produt un
increment de persones estrangeres que shi estableixen, juntament amb una extensi
per tot el territori i una diversificaci de procedncies.
Al revisar la taxa de creixement natural1 dels darrers anys, tot i que hi ha una certa
tendncia a augmentar, sobserva que aquest increment no supera el 3%. Si en canvi,
es pren com a referncia la taxa de creixement total2, el percentatge augmenta
considerablement superant el 20%.
A la taula 1 podem observar el pes de la poblaci immigrada dorigen estranger
(sinclouen tamb aquelles persones procedents de pasos comunitaris) sobre el total
de la poblaci, a nivell general catal, de la provncia de Barcelona i en algunes ciutats
de la provncia semblants o de lentorn de Vilanova i la Geltr.
1
2
Diferencia entre naixements i defuncions

Suma del creixement natural ms el creixement migratori
Taula 1: Poblaci segons nacionalitat3

Total
de lEstat
Estrangera
% estrangera
Catalunya
6.813.319
6.170.473
642.846
9,4%
Provncia de Barcelona
5.226.354
4.657.049
569.305
10,9%
Castelldefels
56.718
46.122
10.596
18,7%
Granollers
57.796
50.058
7.738
13,4%
Igualada
35.933
32.933
3.000
8,3%
Manresa
70.343
62.766
7.577
10,8%
Rub
68.102
60.891
7.211
10,6%
Vilafranca del Peneds
35.864
31.096
4.768
13,3%
Vilanova i la Geltr
62.000
55.567
6.433
10,4%
Els fluxos migratoris sn tamb una de les principals causes del rejoveniment de la
poblaci. Si sobserva la pirmide de lestructura de la poblaci a Catalunya incloent
laportaci de la poblaci estrangera, es veu que aquesta es concentra entre els 0 i els
60 anys, essent per tant, la major part considerada poblaci activa, la qual cosa
afavoreix la reducci de lndex denvelliment.
1.2.
El perfil demogrfic i socioeconmic de Vilanova i la Geltr
Estructura de la poblaci
Vilanova i la Geltr, com es pot observar al grfic 1, presenta una estructura de
poblaci jove-adulta: el major nombre dhabitants es situen en la franja dels 20 als 54
anys, situant-se la mitjana dedat en els 395 anys, lleugerament inferior en el cas dels
homes i superior en el de les dones. Si b el nombre de dones sobre el total de la
3 Dades oficials corresponents a 31 de desembre de 2004. Les dades de Vilanova i la Geltr corresponen el Padr
municipal dhabitants a 31/12/2004.
poblaci es troba una mica per sobre al dhomes, les diferncies no sn gaire
significatives i tenen tendncia a reduir-se.
Tot i lestructura envellida, la tendncia a lala de la taxa de natalitat es veu reflectida
en leixamplament de la base de la pirmide, i des de lany 2002 sest produint un
descens de lndex denvelliment, dades que analitzarem ms endavant.
Grfic 1: Pirmide de poblaci total
Ms de 99 anys
Homes
De 90 a 94 anys
Dones
De 80 a 84 anys
De 70 a 74 anys
De 60 a 64 anys
De 50 a 54 anys
De 40 a 44 anys
De 30 a 34 anys
De 20 a 24 anys
De 10 a 14 anys
Menys de 5 anys
6,00
4,00
2,00
0,00
2,00
4,00
6,00
Font: Elaboraci prpia a partir del Padr municipal dhabitants (juny de 2006)
Dinmica de la poblaci
La ciutat ha experimentat un fort creixement de poblaci en lltima dcada. Des de
lany 1998 sha produt un creixement de ms de tretze mil habitants, que fa que en
aquests moments sarribi gaireb a la xifra dels 65.000 habitants.
En el darrer mig segle, levoluci de la poblaci de Vilanova i la Geltr ha estat
marcada per fluctuacions significatives, que conv contextualitzar. Entre la dcada
dels 50 i dels 70, el municipi va experimentar un important creixement demogrfic com
a conseqncia dels fluxos migratoris procedents de la resta de lEstat Espanyol i dels
elevats ndexs de natalitat.
En aquests darrers anys, la ciutat ha experimentat un fort creixement de poblaci

provinent del procs de desplaament de la poblaci de les rees centrals de la regi
metropolitana cap a les corones metropolitanes, fruit de la manca de sl i loferta
escassa de pisos assequibles a les rendes familiars.
La millora de les comunicacions terrestres en laccessibilitat al municipi, ha estat un
dels factors clau per al desenvolupament creixent de la ciutat.
Alhora, des de lany 2000, el municipi ha experimentat un creixement notable dels seus
residents estrangers i sha produt una diversificaci molt gran de les zones de
procedncia. A principis de 2005, lndex de poblaci estrangera es situava en el
10,4% de la poblaci total (una mica per sota de la mitjana catalana que era de
l11,5%), amb 6.433 persones estrangeres empadronades i amb prop de 100 pasos
dorigen diferents, mentre que a juny de 2006, la poblaci estrangera empadronada
era de l116%, amb 7.366 persones.
Lanlisi de les rees de procedncia de la poblaci estrangera empadronada a
Vilanova i la Geltr revela la configuraci dels segents grups:
Grfic 2: Distribuci de la poblaci estrangera de

Vilanova i la Geltr segons lloc de naixement, 2006
Amrica del Sud

Uni Europea
30,1%
16,1%
sia i Oceania
4,2%
Resta d'Europa
16,4%
Amrica del
Nord i Central
4,0%
Resta d'frica
1,6%
Nord dfrica
27,6%
Font: Elaboraci prpia a partir del Padr municipal dhabitants (maig de 2006)
Tal i com es pot observar al grfic 2, la poblaci nascuda a lestranger es distribueix de

forma heterognia entre els diferents continents. Destaca el fet que un 30,1%
provenen del conjunt de pasos de lAmrica del Sud, majoritriament dArgentina,
mentre que un 4,0% arriben dAmrica del Nord i Central. Pel que fa als provinents del
continent afric, el 27,6% de la poblaci ha nascut al Nord dfrica, majoritriament al
Marroc, i un 1,6% a daltres pasos dfrica. Es recull tanmateix, de manera molt
equilibrada, la presncia de persones amb procedncia europea, amb un 16,1% de la
Uni Europea-15 i un 16,4% de la resta dEuropa. Per contra, els procedents dsia i
Oceania representen noms un 4,2%.
A part de constatar aquesta diversitat, cal remarcar que la majoria daquestes
persones sestableixen a la ciutat arribant directament del seu pas dorigen. s doncs
la seva primera presa de contacte amb el pas, amb les dificultats que aquest fet
comporta.
Com es pot observar a la taula 2, sobre levoluci del creixement de la poblaci a
Vilanova i la Geltr, i prenent com a perode de referncia de lany 2000 al 2006, les
migracions espanyoles van augmentar entre lany 2000 i el 2002, mentre que les
migracions estrangeres han manifestat un creixement ms lent per regular, per sota
de lautctona. En canvi, fins al 2005, el creixement de la poblaci estrangera supera
en nombre el de la poblaci de lEstat.
10
Taula 2: Evoluci del creixement de la poblaci a Vilanova i la Geltr 2000-2006
Poblaci total
Entrades
Sortides
Creixement5
Poblaci estrangera
Entrades
Sortides
Creixement
Poblaci de lEstat
Entrades
Sortides
Creixement
% poblaci estrangera
2000
2001
2002
2003
2004
2005
20064
53.848
3.301
1.914
1.387
1.667
635
114
521
52.181
2.666
1.800
866
3,1%
55.574
4.501
2.631
1.870
2.594
1.204
314
890
52.980
3.297
2.317
980
4,7%
57.706
7.231
2.549
4.682
3.909
1.818
340
1.478
53.797
5.413
2.209
3.204
6,8%
60.018
5.094
2.914
2.180
5.130
1.705
506
1.199
54.888
3.389
2.408
981
8,5%
62.000
5.116
3.159
1.957
6.433
1.947
610
1.337
55.567
3.169
2.549
620
10,4%
63.207 63.600
4.858 2.651
3.126 1.115
1.732 1.536
7.528 7.366
1.934 1.186
567
248
1.367
938
55.679 56.234
2.924 1.465
2.559
867
365
598
11,9% 11,6%
Font: Elaboraci prpia a partir del Padr municipal dhabitants (dades a 31/12 de cada any, excepte 2006),
La major part de la migraci interna prov de Catalunya, i en concret de lrea

metropolitana de Barcelona i de la mateixa comarca del Garraf. El nombre daltes de la
poblaci de lestat en el padr en els darrers anys, s molt superior a la migraci
estrangera, per, el creixement es troba per sota daquesta perqu el nombre de
baixes tamb s molt elevat, la qual cosa marca un important ndex de mobilitat de la
poblaci.
Aix doncs, parallelament al procs dimmigraci sest produint un procs
demigraci. Den de lany 2001 sobserva una pujada considerable de la gent que
marxa, sobretot persones dentre 20 i 39 anys. La destinaci daquestes persones s
bsicament Catalunya, destacant els municipis de lentorn i la regi metropolitana de
Barcelona.
Dades corresponents a juny 2006

Quan es parla de creixement es fa referncia a la diferncia entre les altes i les baixes en el Padr.
11
Larribada del major flux dimmigraci coincideix amb els anys 2001 i 2002, fet que
sassocia, com ja sha apuntat anteriorment, amb la creaci de nous habitatges al
municipi, i a la millora de la seva accessibilitat (posada en marxa del segon tram de
lautopista Pau Casals, creixement noves zones urbanes... )
Aquest augment de poblaci que genera la immigraci representa un cert rejoveniment
(sha produt un descens de lndex denvelliment) i s un dels motors de creixement
demogrfic de la ciutat.
Lndex denvelliment mesura la proporci dindividus majors de 65 anys respecte els
que tenen 15 o menys anys. La incorporaci dels recents fluxos migratoris ha generat
una modificaci en la tendncia del procs denvelliment de la poblaci: el 2002
Vilanova i la Geltr presentava un ndex denvelliment de la poblaci del 133,65%,
mentre que el 2004 havia baixat fins el 110,31%. Actualment, lndex denvelliment per
a la poblaci espanyola s de 116,8% i per a la poblaci de nacionalitat estrangera del
17,7%.
En el grfic 3, es mostren dues pirmides dedats sobreposades que representen la
distribuci per edat i sexe de la poblaci espanyola i estrangera a Vilanova i la Geltr.
El que primer es pot observar s que ambdues poblacions presenten una concentraci
de persones en les edats joves (entre 25 i 44 anys), tot i que de forma molt ms
pronunciada en el collectiu destrangers, en especial per als homes. Pel que fa a la
poblaci infantil, la pirmide mostra una estructura molt similar entre els habitants del
territori autctons i els estrangers. Finalment, en el collectiu de majors de 65 anys, i
fins i tot a partir dels 55 anys, la poblaci autctona predomina de forma evident sobre
lestrangera, aspecte que afavoreix uns ndexs denvelliment i de dependncia
econmica de les persones procedents daltres pasos molt menors als registrats entre
la poblaci autctona.
12
Grfic 3: Pirmide de poblaci total i estrangera

Ms de 99 anys
De 90 a 94 anys
Homes
Dones
De 80 a 84 anys
De 70 a 74 anys
De 60 a 64 anys
De 50 a 54 anys
De 40 a 44 anys
De 30 a 34 anys
De 20 a 24 anys
De 10 a 14 anys
Menys de 5 anys
6,00
4,00
2,00
0,00
2,00
Total poblaci
4,00
6,00
Estrangera
Font: Elaboraci prpia a partir del Padr municipal dhabitants (Juny de 2006)
En el procs destabilitzaci de la poblaci estrangera que arriba a Vilanova i la Geltr,

com en daltres moments la procedent de la resta de lEstat, lhabitatge t una
importncia central, juntament amb les millores en lmbit laboral i el procs de
regularitzaci. Les modalitats daccs a lhabitatge reflecteixen les necessitats i
prioritats de les persones al llarg del temps. Aix, en el moment de larribada la prioritat
s lestalvi econmic, que t com a finalitat la transferncia econmica a la famlia que
resta al lloc dorigen o b el pagament dels deutes generats pel viatge. Per aquesta
ra es busca la soluci ms econmica a lhora daccedir a un habitatge, sense que el
benestar o la comoditat siguin un argument principal. La millora en les condicions
dhabitabilitat vindran amb lestabilitzaci dels recursos econmics; ser llavors quan
es comenar a gestionar la reagrupaci familiar, a pensar en ms espai, en viure en
un pis noms amb la famlia, inicialment de lloguer i ms endavant, si es tenen
possibilitats, a plantejar-se la compra.
13
Actualment, la major part de poblaci estrangera extracomunitria es troba en el

primer moment previ a lassentament i per tant es dna la situaci de concentraci
segons pas dorigen en determinats habitatges amb menys condicions, distributs en
els diversos barris de la ciutat (grfic 4). Destaca en aquest sentit alguna zona del barri
de mar amb un 26,61% de poblaci origen estranger, el nucli antic amb un 23,22% en
alguna zona concreta i el Tac. Habitatges, majoritriament de lloguer, que han estat
desocupats per poblaci autctona que sha traslladat a un habitatge i una zona
considerada millor. Shan detectat6 tamb, segons dades del Padr, alguns habitatges
amb sobreocupaci, tot i que s possible que en alguns casos aquesta no sigui real i
es produeixi noms la inscripci sobre el paper per motius de regularitzaci de la seva
situaci.
Grfic 4:
Percentatge de la poblaci nouvinguda dorigen estranger segons districtes i seccions.
Diputaci de Barcelona (2005): Informe Migraci i Territori. Ajuntament de Vilanova i la Geltr.
14
15
Activitat econmica
Si volem disposar duna anlisi completa de la realitat de la ciutat, a part dels aspectes
demogrfics, cal estudiar tamb la vesant econmica. Com es pot observar als grfics
5, 6 i 7, el sector dactivitat econmica que t ms pes a la ciutat s el de serveis amb
aproximadament 12.000 persones ocupades i tamb el que ha viscut un procs de
transformaci ms important (consolidaci del comer, fort dinamisme del transport i
comunicacions, immobiliries, serveis empresarials, sanitat i serveis socials,
creixement de lactivitat de lhoteleria i el turisme), seguit a distncia de la indstria i la
construcci. En aquest darrers dos anys, la construcci ha sofert un cert estancament
produt en part per la molt forta expansi residencial dels anys anteriors7. Aquesta
desacceleraci ha provocat una relativa prdua de dinamisme de la ciutat compensada
en bona part pel creixement del sector terciari.
El sector primari, tot i no destacar quantitativament, s fora important a nivell
qualitatiu, tant lagricultura com de forma molt especial la pesca.
Pel que fa a la indstria, actualment hi ha un nombre redut de grans empreses de
transformaci en les que hi treballen ms del 50% dels treballadors i treballadores que
es dediquen a aquesta activitat econmica. Al voltant daquestes grans empreses
shan anat creant, amb capital local, un elevat nombre de petites i mitjanes empreses
que amb el temps han anat diversificant la seva activitat. En aquests moments es
produeix una lleugera tendncia a la baixa en el sector en termes docupaci, si b es
mantenen estables els centres de treball i sen creen alguns.
En general, el ritme de creixement de locupaci s positiu en tots els sectors
dactivitat.
Anuari econmic comarcal 2005. Caixa de Catalunya
16
Grfic 5: Treballadors afiliats a la Seguretat Social segons sectors d'activitat

14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
Agricultura
Indstria
Construcci
Mar06
Desbre05
Setbre05
Juny05
Mar05
Desbre04
Setbre04
Juny04
Mar04
Desbre03
Setbre03
Mar03
Desbre02
Setbre02
Juny03
2.000
Serveis
Font: Elaboraci prpia a partir de dades extretes de lInstitut Nacional de la Seguretat Social.
Grfic 6: NOMBRE D'ASSALARIATS PER

SECTORS D'ACTIVITAT ECONMICA
Agricultura
0,03%
Serveis
60,23%
Indstria
23,87%
Construcci
15,87%
Elaboraci: Servei d'Iniciatives Econmiques: MANCOMUNITAT PENEDS-GARRAF (4t trimestre 2005)
17
Grfic 7: Activitats empresarials segons lIAE.
Ramaderia
independent;
0,32%
Indstria;
5,94%
Serveis;
75,95%
Construcci;
17,78%
Font: elaboraci a partir de les Dades del Cens dActivitat Econmica CAE de lajuntament de Vilanova i la Geltr.
(1 de gener de 2006).
Com passa tamb a nivell de pas, el fet migratori ha influt positivament en leconomia
de la ciutat, (com es pot veure al grfic 8 que recull els contractes registrats entre lany
1999 i el 2005):
o ocupant llocs de treball no coberts pel mercat laboral (en tots els sectors hi ha
presncia de poblaci activa dorigen estranger, destacant en nombre de
persones el serveis, registrant un total de 1507 contractacions el 2005),
o generant aportacions econmiques en conceptes de les seves activitats
laborals (manteniment del sistema de Seguretat Social, pensions...),
o obtenint m dobra jove sense haver invertit en la seva formaci ni en la seva
atenci sanitria,
o afavorint la creaci dempreses que donin resposta a noves realitats i
necessitats que aquesta societat diversa genera.
Tot i que en el sector primari hi ha un percentatge de contractaci de poblaci
estrangera superior a la resta de sectors, observem la poca incidncia numrica ja que
el 2005 noms es van produir 48 contractacions, 16 de les quals van correspondre a
persones estrangeres.
18
Grfic 8: Pes dels treballadors/es estrangers/es sobre el total de contractacions per sectors
Indstria
Agricultura
100%
100%
75%
75%
50%
50%
25%
25%
0%
0%
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
1999
2000
Construcci
2001
2002
2003
2004
2005
2003
2004
2005
Serveis
100%
100%
75%
75%
50%
50%
25%
25%
0%
0%
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
1999
2000
2001
2002
Resta poblaci
Poblaci estrangera
Font: Elaboraci prpia a partir de l'Observatori de Treball del Departament de Treball i Indstria.
Generalitat de Catalunya.
Teixit associatiu
Finalment cal fer esment tamb a laspecte scio-cultural i donar una breu pinzellada a
la realitat associativa local.
Si b Vilanova i la Geltr ha estat i s una ciutat amb una llarga i extensa tradici
associativa, la realitat actual del tercer sector a la nostra ciutat s dun cert
estancament i excessiva fragmentaci, que el fa fora feble a lhora dafrontar els nous
reptes que se li plantegen.
Tot i que les entitats i associacions shan caracteritzat sempre per liderar molts dels
processos de canvi social, la situaci abans esmentada fa que a Vilanova i la Geltr,
un bon nombre dentitats encara no shagin plantejat actuacions per incorporar a la
poblaci que arriba a la ciutat, si b se nhan produt de forma espontnia, per,
19
numricament poc significatives. Tanmateix, per, en determinats casos si que

destaquen alguns projectes dacollida, que han intentat donar resposta a unes
demandes que la ciutat encara no havia afrontat.
Per altra banda, poques han estat tamb les iniciatives de la poblaci nouvinguda per
organitzar-se i aquestes, shan centrat bsicament per agrupar-se segons lorigen de la
seva procedncia, tot i que existeix tamb, alguna experincia que ha intentat recollir
la pluralitat dorgens.
1.3. Perspectiva de futur

A partir de lanlisi de les dades demogrfiques de la poblaci vilanovina, combinades
amb les caracterstiques urbanstiques prpies de la ciutat, i la situaci geogrfica del
municipi dins el territori shan elaborat les hiptesis dels escenaris de futur de Vilanova
i la Geltr que sexposen a continuaci.
Aquestes dades shan extret dels diversos estudis que shan fet a nivell de ciutat i de la
recollida de les percepcions dels professionals vinculats a cada mbit. No es tracta
duna anlisi exhaustiva fruit duna metodologia cientfica que donaria lloc a un treball
ms extens i especfic, sin que el que es pretn s apuntar algunes consideracions
que caldr tenir en compte en un futur a curt i mig termini.
A partir de tota aquesta informaci podem observar que hi ha una previsi de
manteniment del creixement urbanstic majoritriament destructura dhabitatge
plurifamiliar, en diverses etapes, a les segents zones: Sant Jordi I i II, Solicrup, La
Carrerada, El Tac, El Llimonet, Eixample Nord, lOrtoll. Dacord amb la normativa, una
part daquests habitatges haur de ser de protecci pblica.
Pel que fa als barris ms antics, en concret la Vilanova vella, est prevista la
rehabilitaci de lentorn a partir del suport aconseguit amb lanomenada llei de millora
de barris.
20
Amb aquest ampli desenvolupament urbanstic previst i laugment demogrfic que

comporta, la projecci de poblaci de la ciutat per als propers 10 anys seria
daproximadament 90.000 habitants.
En els darrers anys el preu de lhabitatge ha augmentat considerablement degut al fort
increment de la demanda a causa de la situaci geogrfica i les bones comunicacions
amb els municipis de lrea metropolitana de Barcelona...(sobretot per la demanda
provinent de persones de lrea metropolitana de Barcelona). Aquest fet produeix que
un nombre important dhabitants tradicionals de la ciutat hagin de traslladar-se a viure
fora, en un inici cap a poblacions de la comarca i a lactualitat tamb cap al Peneds.
Aix mateix es troba amb dificultats dhabitatge una part de la poblaci immigrada
dorigen estranger que tendeix a viure en habitatges en precries condicions
dhabitabilitat o fora de la ciutat.
En aquest escenari s destacable tamb la mobilitat habitual, els desplaaments que
es produeixen diriament per motius destudis i/o treball, tant desplaaments dorigen
com de dest. Aquest fet pot convertir-se en una dificultat afegida per a la participaci,
lintercanvi amb lentorn i en general la cohesi social.
Pel que fa a lactivitat econmica, cal tenir en compte les tendncies que sapunten
des dels diversos sectors dactivitat. El sector primari sembla que haur de tendir
necessriament cap a un desenvolupament qualitatiu (denominaci dorigen prpia,
transformaci productes de la pesca...) que afavoreixi un creixement econmic ja que
el creixement quantitatiu no s possible en no disposar de ms superfcie com a sl
agrcola i pel cada cop major control i acotament de la pesca.
Els sector serveis es preveu que continu amb lactual tendncia de creixement,
mentre que la construcci sembla que sanir aturant, si b amb una certa lentitud
tenint en compte el creixement que es preveu a la ciutat. Finalment, la previsi mostra
que la indstria no creixer, per es perfila laparici de les empreses de coneixement,
dinnovaci i desenvolupament tecnolgic que no produeixen res tangible i necessiten
21
poc espai, aprofitant els recursos de les noves tecnologies, la potencialitat del sector
educatiu universitari i dels espais pels quals la ciutat ha apostat en els darrers anys.
Vista lanlisi que dibuixa una ciutat amb una clara tendncia al predomini del sector
terciari, amb un elevat creixement demogrfic produt sobretot per les migracions
procedents de lrea metropolitana de Barcelona i de lestranger, i amb un escs
mercat dhabitatge de lloguer (12,7% del parc dhabitatges8), cal treballar pels reptes
que es plantegen en el marc local respecte la cohesi social i el risc dexclusi que
totes aquestes perspectives poden comportar.
Diputaci de Barcelona (2005): Informe Migraci i Territori. Ajuntament de Vilanova i la Geltr.
22
2. MARC DE REFERNCIA
2.1.
La ciutat com a espai de convivncia
El fet immigratori s un reflex ms dun nou escenari de convivncia en el que les

dinmiques globals i les locals es confronten cada cop una mica ms intensament.
Lincrement progressiu, a tot el planeta, del nivell de mobilitat dels recursos financers,
de les mercaderies, de la informaci, i tamb de les persones, per raons destudis,
turisme, feina o canvi despai vital i de treball i subsistncia econmica, que s la
mobilitat que prpiament sanomena immigraci, s una conseqncia directa de la
mateixa evoluci de la societat humana. En el cas espanyol i catal aquest procs ha
adquirit una caracterstica peculiar que s la velocitat en la que sha produt. En menys
de 6 o 7 anys sest arribant a nivells de recepci de poblaci a la recerca de la seva
supervivncia similars als que han rebut altres pasos europeus en 50 anys. Aquesta
novetat social t, per tant, dues dimensions: haver-se convertit en una societat
receptora dimmigraci i haver-ho fet a una altssima velocitat.
No hi ha dubte que aquest procs t efectes rellevants sobre lestructura social. La
societat espanyola i catalana, tot i que aquesta darrera est acostumada al fet
immigratori, eren, fa quatre dies, societats altament homognies tnicament, social,
cultural, lingstic i religis. La immigraci modifica aquesta situaci substancialment,
sobretot perqu es fa evident la diferncia. La cultura poltica democrtica ara s
revela feble. Lacceptaci formal de la diferncia, a travs dels principis i valors
democrtics, no incloa la coexistncia real de veritables diferncies. Quan aquestes
afloren sembla com si el sistema social i poltic, basat en el dret a la diferncia,
estigus en perill de desaparixer.
Les primeres reaccions davant el fet immigratori van ser, suposadament, fortament
democrtiques. Tot es reconeixia com acceptable i la diferncia cultural era, en si
23
mateixa, un valor. Aquesta posici sha trobat amb problemes i cal ara refer el model
de convivncia en la diferncia.
El marc cultural i poltic democrtic no s neutral. Incorpora valors i principis, entre ells
el del dret a la diferncia, per tamb molts daltres i cap dells s ms rellevant que un
altre. El repte de la societat i de la ciutat diversa i democrtica es situa en aquest
dilema: ser diferents sense deixar de compartir un model poltic i uns valors forts:
solidaritat, llibertat, equitat, dignitat, justcia social, igualtat, no discriminaci per raons
de gnere, raa o religi i un llarg conjunt de principis i de lleis, democrticament
adoptades i dobligat compliment.
No s imaginable una societat sostenible que no disposi dun bagatge de valors,
normes, actituds i comportaments compartits, entre daltres el de respectar les
llibertats individuals i els principis i valors democrtics. El mateix es pot dir de la ciutat.
No hi ha possibilitat duna ciutat convivencial i sostenible sense espais, comportaments
i valors compartits.
En lmbit urb aquesta dinmica social disposa dalguns escenaris clars en els que es
concreta i es posa a prova dia a dia, entre ells en destaquen:
la comunitat de venatge, lespai dels vens que viuen paret amb paret
lespai pblic, el carrer
els serveis pblics, lescola, el transport, lespai sanitari, la biblioteca, lespai
esportiu
lespai de la vida quotidiana: el comer, el treball
lespai de la societat civil, lescenari associatiu, cultural i religis
lespai poltic democrtic
La ciutat diversa i cohesionada t el repte de fer accessible a tothom, sense limitacions
ni riscos per la seguretat i la dignitat, tots aquests espais sense discriminaci.
24
Construir aquest espai de convivncia no s, per, senzill. La ciutat est, per tant,
davant dun repte de llarg recorregut en el que aquests darrers anys en sn un breu
inici. Perqu aquest espai dencontre esdevingui espai de convivncia cal afavorir el
treball conjunt de tota la ciutadania cap a la construcci dun complex entramat de
llibertats i diferncies i valors compartits i comportaments exigibles. Per aconseguir-ho
cal promoure la collaboraci activa dels vilanovins i de les vilanovines, de naixement i
dadopci, cap a lobjectiu denriquir al mxim el projecte de convivncia que s una
ciutat, potenciant el dret a desenvolupar la prpia vida en llibertat i el dret de fer-ho en
el marc dun projecte collectiu i compartit de convivncia en el que tota la poblaci
tingui la oportunitat dassolir unes condicions dignes de vida i desenvolupament
personal i collectiu.
En aquesta direcci i sentit, el desembre de 2004, el Ple Municipal de lAjuntament de
Vilanova i la Geltr va aprovar per unanimitat ladhesi a la Carta Europea de
Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. La Carta constitueix ladaptaci de la
Declaraci Universal de Drets Humans de 1948 a lespai de la Ciutat i recull el
comproms del govern local per reforar la seva garantia en el municipi.
-Entenent per ciutat aquell espai collectiu que pertany a tots els seus habitants que
tenen dret a trobar-hi les condicions per la seva realitzaci poltica, social i ecolgica,
cosa que comporta assumir tamb deures de solidaritat.
-Definint el paper de les autoritats municipals com aquelles que fomenten, amb tots
els mitjans de que disposen, el respecte de la dignitat de tots i la qualitat de vida dels
seus habitants.
-Podrem definir la paraula convivncia en el sentit ms ampli del concepte, com a
viure en companyia daltres amb els que sinteracciona; empatia; compartir; comunicarse; i regulaci de conflictes, tenint present que quan es conviu es manifesten els
conflictes, no amb la visi de problema sin com a impuls de canvis.
25
A partir doncs daquesta definici entenem la convivncia (relacions actives entre

vens/es), com a contraposici a la coexistncia (poca relaci entre vens/es i quan es
produeix s de manera passiva) i a la hostilitat.
2.2.
Model de Convivncia
Elements de referncia
s una qesti fonamental que cal definir abans diniciar un pla perqu ens marcar
tots els objectius i actuacions. Amb larribada de poblaci nouvinguda els diversos
pasos han adoptat diferents models dincorporaci amb ms o menys xit i actualment
sest demostrant que en la majoria de casos, tot i no aplicar-se en estat pur, la seva
adaptaci no ha estat gaire exitosa. Aquests models sn:
o
Multicultural, cada comunitat preserva la seva identitat cultural mantenint-se

cohesionada amb s mateixa; el conjunt daquestes comunitats comparteixen
alguns espais amb regles del joc comunes, que tendeixen a ser les mnimes
possibles. (Aquest s el model que sha aplicat al Regne Unit).
Intercultural, es construeix a partir de les aportacions, ms o menys igualitries,

de totes les cultures que hi ha al territori, es parteix de zero i amb la premissa
que no hi ha cap cultura dominant. Per tant, totes les aportacions poden ser
integrades en peu digualtat en una nica cultura comuna. (Aquest model sha
estat aplicant a Holanda).
Segregacionista, considera el fenomen migratori com una realitat transitria de

base purament econmica. Es basa en la teoria del treballador invitat, en un
territori es necessita m dobra, es demanen treballadors daltres zones que un
cop han satisfet les seves necessitats econmiques retornen al pas dorigen.
(Aquest model sha estat aplicant a Alemanya).
Assimilacionista, posa laccent en lexistncia dun sistema de valors i lleis

dominant, preexistent i definitori de la societat dacollida, que t valor
26
preexistent i que ha de ser assumit per tothom, i a partir del qual s tolerable la
preservaci de la prpia identitat en all que no contradiu el model preexistent.
La poblaci immigrada ha dacceptar i compartir el sistema de lleis i valors de la
societat receptora. (s el model que sha aplicat a Frana assegurant a les
persones immigrades que shi establien que esdevindrien francesos en igualtat
de condicions).
Principis inspiradors
Davant el qestionament dels resultats en laplicaci daquests models, cal identificar,
generar i difondre instruments conceptuals, poltics i operatius que ens serveixin per
gestionar millor la diversitat ciutadana i que afavoreixin larticulaci dun model
compartit de ciutat i de convivncia que agafa elements dels models anteriors, el
Model de Democrcia Intercultural9:
VALORS
DEMOCRTICS
ESTAT DE DRET
GESTI DE LA
DIVERSITAT
Pla per a la Immigraci i la Ciutadania. Diputaci de Barcelona. 2002.
27
Aquest model de convivncia que es proposa sarticula al voltant dun cor central que
sha definit com valors democrtics; tamb ha de comportar la defensa de lEstat de
dret i les seves lleis; i per ltim, la gesti de la diversitat.
Daquest model sorgeixen els principis inspiradors del Pla per a la Convivncia de
Vilanova i la Geltr:
Respecte als drets humans, es tracta de vetllar des del marc local per la
garantia dels drets humans reconeguts en la Declaraci Universal dels Drets Humans i
en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
Defensa dels valors democrtics, sn aquells valors que shan anat
aconseguint amb els anys amb lesfor de la ciutadania i que per tant, han estat
consensuats.
Respecte de la llei i de lEstat de dret, tenint present que les lleis no sn
inamovibles i es poden canviar per anar-se adaptant a la dinmica de la societat.

Aquest respecte constitueix el mecanisme de garantia dels drets humans i els valors
democrtics (els dos principis anteriors).
Reconeixement de la diversitat cultural. Les societats actuals sn cada cop
ms diverses i en els ltims anys i de forma molt rpida, lincrement de la poblaci

immigrada, amb una diversificaci dels pasos de procedncia, ha accentuat aquesta
evidncia. Es fa necessari conixer aquesta realitat per tal de reconixer la riquesa
que aquest fet comporta i alhora els reptes que planteja.
Respecte, des de la lacitat, als drets de llibertat religiosa. La lacitat entesa
com a separaci entre el poder poltic i les confessions religioses, ha de contemplar la

separaci entre esfera pblica (all que afecta tothom) i lesfera privada (all que no s
compartit per tothom, encara que pugui interessar moltes persones i grups). Cal per,
28
des de lmbit pblic, garantir el dret de llibertat religiosa que estableix la Constituci
Espanyola de 1978 i el Conveni Europeu de Drets Humans.
La llengua catalana com a factor de cohesi. Entenent que la comunicaci
s un element imprescindible per al desenvolupament i lautonomia de la persona,

bsic per a la relaci i lintercanvi i facilitador dun sentiment de pertinena al lloc on es
viu. Cal promoure i facilitar laccs a la llengua catalana a les persones nouvingudes
que no la coneixen.
Construcci del sentit de pertinena a una societat comuna.
s fa
necessari un treball conjunt de tota la ciutadania en la definici dun model de societat

inclusiu a partir dels principis inspiradors enumerats anteriorment. Cal promoure la
implicaci en aquest procs i fer que tothom shi senti partcip.
Cohesi social. Tenint en compte que la convivncia es pot produir a partir de
lexistncia dun escenari compartit perqu totes les persones es trobin en igualtat, cal
generar les condicions que garanteixin la no exclusi social (sn molt importants les
condicions en que viu la poblaci) i afavorir la cultura del dileg. s en aquest marc
que podr existir una societat cohesionada.
29
3. PROPOSTA DACTUACI
3.1 Model organitzatiu

En aquest punt es defineixen les pautes que guiaran la posada en marxa del Pla per a
la Convivncia de Vilanova i la Geltr, i per tant, les poltiques i el disseny dactuacions
en matria de convivncia i cohesi social.
El manteniment duna societat forta i cohesionada s responsabilitat de les
administracions, dels agents socials i de la societat civil en el seu conjunt. La
complexitat de les noves realitats que es viuen a lmbit local fan plantejar els
segents principis organitzatius:
o Transversalitat, entesa com a cultura organitzativa en qu totes les rees de
lorganitzaci, a partir de la definici poltica dels eixos estratgics, planifiquen i
coordinen consensuadament programes i actuacions. s important aquesta
mplia participaci perqu cal donar una resposta global als canvis i noves
necessitats que va generant la societat.
o Participaci ciutadana, entesa com a espai imprescindible de treball per a la

construcci conjunta dun model de ciutat basat en el dileg i la complicitat amb
la ciutadania, qu s la protagonista daquest procs. Es tracta de dur a terme
un procs de participaci obert a tots els organismes, entitats i persones que
conformen la ciutat, que haur de permetre, des de la complicitat i la
corresponsabilitat, avanar vers aquesta construcci conjunta de la ciutat en la
que volem viure. Amb aquesta finalitat caldr dotar-se de mecanismes que
donin cabuda a la participaci formal i no formal a travs de la creaci duna
xarxa relacional que permeti recollir la ms mplia diversitat de la societat
30
o Territorialitat: Cal un repartiment equitatiu dels programes i sobretot de les

accions per tot el territori de la ciutat perqu no es generin desequilibris. Per
aix s important conixer la situaci en cada moment de cadascun dels barris
de la ciutat.
o Coordinaci. Les ciutats no sn una realitat allada, per tant, cal un treball
supramunicipal: amb daltres pobles i ciutats, a nivell comarcal...
o Avaluaci. Sestableixen un conjunt dindicadors davaluaci continua per a
cada actuaci en concret i per al pla en general, aquests ltims dividits entre la
fase delaboraci i la dimplementaci i que serviran per poder fer un
seguiment i anlisi dels resultats obtinguts i plantejar-ne si cal la seva
redefinici.
o Dotaci de recursos humans i econmics. Es fa necessria la dotaci de
recursos propis per a poder desenvolupar el Pla (manteniment de lequip tcnic
que hi treballa directament i suport en la implementaci de les diverses
actuacions que es defineixin) sense oblidar per, lindispensable treball en
xarxa.
Pel que fa a lenfocament metodolgic es planteja treballar a partir de la recollida
conjunta de les necessitats, tant de les demandes socials com de lorganitzaci
municipal, basant-nos en el treball de les diferents rees, sempre des dun enfocament
proactiu, intentant preveure les tendncies i canvis socials, a travs de la percepci
dels i de les professionals que hi treballen.
Daquest model organitzatiu sen deriva la segent estructura organitzativa, que,
volgudament, es planteja sense una excessiva rigidesa formal per facilitar la seva
adaptaci a la realitat i als canvis constants:
31
Equip tcnic: La voluntat de continutat a lhora diniciar aquest treball en lmbit

de la convivncia, diversitat, ciutadania i immigraci ha fet que es valors la
necessitat dadequar i ampliar lorganitzaci municipal amb la creaci dun
equip tcnic especfic. Aquest equip treballa de forma conjunta per desplegar
les diferents actuacions recollides en aquest pla, b sigui donant suport als
diferents departaments que les desenvolupin o de forma directa.
Grups de Treball Municipal: Actualment existeix un grup de treball
interdepartamental, integrat per lequip tcnic especfic i diversos responsables
de lrea de poltiques socials i serveis a les persones. Aquest grup shaur
dampliar o se nhauran de crear daltres amb els responsables dels diferents
departaments implicats, en funci de les necessitats o dels temes a tractar.
Espais de Cooperaci Interadministrativa: La complexitat de labordatge
daquestes poltiques, fa necessria la creaci dun espai de relaci i
collaboraci interadministrativa, per tal de poder donar coherncia i una major
rendibilitat a les actuacions que es realitzin des de les diferents administracions
amb mbit dactuaci a la ciutat. Aquests espais de cooperaci
interadministrativa seran la base de lObservatori socioeconmic de la
ciutat, eina danlisi i debat fonamental en el Pla.
Grups de treball sectorial: Aquests grups es podran constituir a partir de les
necessitats o demandes que vagin sorgint a lhora danar aplicant les diferents
actuacions previstes al pla. Es planteja que en aquests grups de treball hi
puguin participar personal tcnic municipal o daltres administracions,
representants dentitats i associacions i persones a ttol individual.
32
Consell Ciutad per a la Convivncia: Aquest espai ser veritablement lespai

ms ampli de participaci i debat del pla. En la lnia de la resta despais de
treball, la seva flexibilitat ser un element bsic en el seu funcionament, tant
important com la seva mplia i heterognia representaci.
Fent-ne una visualitzaci daquesta estructura en funci dels agents participants,
lesquema resultant seria el segent:
INSTITUCIONS
AJUNTAMENT
XARXA SOCIAL
CONSELL CIUTAD PER A LA CONVIVNCIA

GRUPS DE TREBALL SECTORIAL
ESPAIS DE COOPERACI INTERADMINISTRATIVA
GRUPS DE TREBALL
MUNICIPAL
EQUIP TCNIC
Tots aquests espais hauran de tenir necessriament una interrelaci molt estreta i
hauran de realimentar-se contnuament amb les aportacions dels altres.
33
3.2 Eixos estratgics

Shan establert quatre eixos estratgics, a partir de lanlisi de la situaci actual, que
sn les lnies de treball i defineixen i orienten les actuacions i el desenvolupament del
Pla:
Acollida de la poblaci nouvinguda; la primera imatge, el primer contacte, les
primeres relacions que una persona mant amb la societat dacollida la condicionen en
la visi que pren del lloc on ha arribat, en la cohesi social i la seva plena incorporaci
a aquesta societat. s important doncs lestabliment dun circuit dacollida que
garanteixi que totes les persones que arriben a la ciutat coneguin el funcionament de
la societat receptora: la ciutat, els serveis, ...en el qual hi treballin tant els serveis
municipals com les diverses entitats.
Igualtat doportunitats i lluita contra la discriminaci; cal garantir els drets i
els deures de tots els ciutadans i ciutadanes, vetllar per oferir les mateixes oportunitats
i unes condicions de vida dignes per a tota la poblaci.
Adaptaci i millora dels serveis pblics a la ciutat. Cal adaptar-se a les
noves realitats socio-econmiques des de la diversitat per tal de garantir laccessibilitat

als serveis municipals a totes les persones, i que lestat del benestar arribi a tothom, i
alhora, cal evitar que sestableixi una competncia entre persones immigrades i
autctones. No es tracta nicament de crear nous serveis, sin dadaptar i millorar-ne
els existents.
Convivncia i cohesi social; cal gestionar els processos dassentament de
la poblaci immigrada i assegurar que la poblaci nouvinguda i lautctona pugui

participar i conviure en els espais socials i culturals de la ciutat. Sha dintroduir el
concepte de ciutadania local, que considera com a ciutadans i ciutadanes totes
34
aquelles persones que estan empadronades, treballar per a una major participaci
social i poltica, i avanar en el reconeixement de drets.
3.3 Objectius generals

El Pla per a la convivncia de Vilanova i la Geltr, treballa per la construcci de
manera collectiva dun model de convivncia que generi un sentiment de pertinena
basat en un projecte de ciutat definit, participat, compartit i comproms. s a partir
daquesta idea que sestableixen 10 objectius generals10:
1. Informar i assessorar les persones nouvingudes, en el moment de la seva arribada,

sobre la ciutat on viuen, els recursos existents i els seus drets i deures.
2. Analitzar de forma continuada la realitat socio-demogrfica i econmica de Vilanova
i la Geltr.
3. Impulsar la llengua catalana com a llengua ds habitual en tota la ciutadania.
4. Garantir un sistema de recepci i primera acollida de les persones nouvingudes.
5. Promoure que la xarxa social i de participaci de la ciutat reflecteixi la diversitat de
totes les persones que hi viuen.
6. Facilitar lapropament i lintercanvi entre persones de diferents procedncies.
7. Promoure ladequaci dels serveis pblics als nous reptes i necessitats emergents
de la ciutat.
8. Vetllar per ls de lespai pblic en unes condicions digualtat i de respecte.
9. Prevenir i abordar situacions i actituds de discriminaci de qualsevol tipus.
10. Vetllar per la garantia dels drets i deures de totes les persones.
Lordre daquests objectius no estableix prioritat, sin que el seu ordre segueix el criteri de lobjectiu ms concret al
ms general.
10
35
3.4 Desplegament del Pla

Un cop presentats els eixos estratgics i els objectius generals que han de marcar
aquest pla i abans de procedir al desplegament detallat de les diferents actuacions que
es proposen, es presenta un esquema que vol recollir la relaci entre els eixos
estratgics, els objectius generals i les actuacions (recollint tamb la dependncia
orgnica de cadascuna), amb lobjectiu de visibilitzar-ne la seva interrelaci.
36
EIXOS ESTRATGICS I OBJECTIUS GENERALS
CODI
ACTUACIONS
DEPENDNCIA ORGNICA11
1
Acollida
Poblaci
nouvinguda
Obj. 1
Obj. 4
2
Igualtat doportunitats i lluita
contra la discriminaci
Obj. 8
Obj. 9
Obj. 10
3
Adaptaci i millora
dels serveis pblics
Obj. 2
Obj. 7
4
Convivncia i cohesi
social
Obj. 3
Obj. 5
Obj. 6
11 En aquest apartat sanomena noms una regidoria, servei, entitatque s la que assumeix el lideratge de lactuaci. Aix no vol dir que no puguin intervenir altres regidories,
serveis, entitats... en aquesta actuaci (tots els agents participants consten a les fitxes de cada actuaci).
37
3.5 Seguiment i avaluaci

El procs de seguiment i avaluaci del pla est estructurat en dos blocs.
Pel que fa al marc general del pla, es proposa que des de cada estructura
organitzativa es faci, com a mnim, una valoraci anual del seu funcionament. Aix,
cada comissi de treball interdepartamental, espai de cooperaci i/o de participaci,
haur dincloure en el seu funcionament un apartat de seguiment i valoraci de les
actuacions realitzades, a partir dun petit gui que caldr redactar i que haur de servir
per disposar del major nombre delements danlisi.
Pel que fa a les diferents actuacions que es proposen, cadascuna cont en la seva
fitxa, els mecanismes i indicadors davaluaci que hauran de servir per adaptar,
modificar o replantejar-ne la seva continutat i/o els seus continguts.
Parallelament a aquest treball, lobservatori socioeconmic de la ciutat, que recollir
dades peridicament sobre la realitat i levoluci socio-demogrfica i econmica de la
ciutat conjuntament amb lequip tcnic del Pla que far la recollida i anlisi de la
informaci quantitativa i qualitativa relacionada amb les diferents actuacions del Pla,
ha de servir per anar readaptant el propi Pla i, per tant, com a eina davaluaci
continua.
38

Vilanova I La Geltrú. - Esborrany Pla Convivència

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Vilanova I La Geltrú. - Esborrany Pla Convivència

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

LA CIUTAT: ANLISI DE LA REALITAT I ESCENARI DE FUTUR

1.1. Algunes dades globals ............................................................

1.2. El perfil demogrfic i socioeconmic de Vilanova i la Geltr...

1.3. Perspectiva de futur.................................................................

2.2. Model de convivncia.

3.2. Eixos estratgics......................................................................

3.3. Objectius generals...................................................................

3.4. Desplegament del Pla .............................................................

3.5. Seguiment i avaluaci..............................................................

ANNEX: Fitxes dactuaci......................................................................................

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Josep Toms lvaro i Juncosa

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

RELACI DENTITATS, ASSOCIACIONS, ENS, SERVEIS I COLLECTIUS QUE

................................ a completar ..............................

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

1. LA CIUTAT: ANLISI DE LA REALITAT I ESCENARI DE FUTUR

Algunes dades globals

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Diferencia entre naixements i defuncions

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Taula 1: Poblaci segons nacionalitat3

Vilafranca del Peneds

El perfil demogrfic i socioeconmic de Vilanova i la Geltr

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

En aquests darrers anys, la ciutat ha experimentat un fort creixement de poblaci

Grfic 2: Distribuci de la poblaci estrangera de

Amrica del Sud

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Tal i com es pot observar al grfic 2, la poblaci nascuda a lestranger es distribueix de

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Taula 2: Evoluci del creixement de la poblaci a Vilanova i la Geltr 2000-2006

La major part de la migraci interna prov de Catalunya, i en concret de lrea

Dades corresponents a juny 2006

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Grfic 3: Pirmide de poblaci total i estrangera

En el procs destabilitzaci de la poblaci estrangera que arriba a Vilanova i la Geltr,

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Actualment, la major part de poblaci estrangera extracomunitria es troba en el

Diputaci de Barcelona (2005): Informe Migraci i Territori. Ajuntament de Vilanova i la Geltr.

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Anuari econmic comarcal 2005. Caixa de Catalunya

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Grfic 5: Treballadors afiliats a la Seguretat Social segons sectors d'activitat

Grfic 6: NOMBRE D'ASSALARIATS PER

Elaboraci: Servei d'Iniciatives Econmiques: MANCOMUNITAT PENEDS-GARRAF (4t trimestre 2005)

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Grfic 7: Activitats empresarials segons lIAE.

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

numricament poc significatives. Tanmateix, per, en determinats casos si que

1.3. Perspectiva de futur

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Amb aquest ampli desenvolupament urbanstic previst i laugment demogrfic que

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

Diputaci de Barcelona (2005): Informe Migraci i Territori. Ajuntament de Vilanova i la Geltr.

ESBORRANY NOVEMBRE 2006

La ciutat com a espai de convivncia

El fet immigratori s un reflex ms dun nou escenari de convivncia en el que les