LA HISTORIA

1.
2.
3.

La utilitat de la histria
Fonts histriques
Treball de lhistoriador: causes i protagonistes

MESURAMENT DEL TEMPS

1.
Unitats de temps
2.
Recorda la numeraci romana
3.
Datar els fets histrics
REPRESENTACI DEL TEMPS
EDATS DE LA HISTRIA

Les excavacions arqueolgiques, les pintures, els estris i eines

que podem veure als museus, els monuments, els documents
escrits en llenges avui desaparegudes i molts altres vestigis
ens parlen dun passat molt lluny de la nostra espcie que es
remunta a fa milions danys.
Grcies als documents antics, restes arqueolgiques, obres
dart podem comprovar que el temps passa. Aix es
construeix la histria!!
Sabem que els ssers humans van ser caadors i recol.lectors
que vivien en coves i que amb el temps van aixecar poblats
agrcoles. Aquests poblats van esdevenir, amb el pas dels
segles, poblades ciutats en les quals va aparixer lescriptura.
Desprs de les populoses ciutats van arribar vastos imperis
En definitiva, sabem que la histria ens permet iniciar un
interessant viatge en el temps: el viatge cap als nostres
origens.

LA HISTRIA
La histria s una cincia que estudia els fets ocorreguts
en el passat i els seus protagonistes.
Els fets poden ser poltics, econmics, socialsi els
protagonistes, s a dir, els que van viure aquests
esdeveniments: reis, nobles, pagesos, obrers, poltics

1. La utilitat de la histria
La histria ens ajuda a comprendre el present. Aix, per
entendre els fets actuals necessitem conixer els que
van ocrrer en el passat.
Aix mateix, el coneixement de la histria ens ajuda a
tenir una visi crtica dels fets i a no deixar-nos enganyar
en el present. Per ex., estudiar la 2 guerra mundial i el
nazisme ens ajuda a no ser manipulats si alg pretn
justificar aquests fets.

2. Les fonts histriques

Per conixer els fets esdevinguts en el passat els
historiadors treballen estudiant, contrastant i
analitzant les fonts histriques:
Fonts materials ----------- joies, vestits, armes,
cermiques, estris de cuina..
Fonts escrites ------------- cartes, testaments,
premsa, diaris, contractes, llibres,
inscripcions
Fonts orals ----------------- entrevistes,
discursos, canons
Fonts grfiques o audiovisuals -------- pintures,
gravats, fotografies, pel.lcules

Classificaci de les fonts histriques

Les fonts histriques, per tant, ofereixen informaci sobre
lactivitat humana i permeten a lhistoriador reconstruir el
passat.
Segons el seu origen poden ser:
Primries: sn les pertanyents a lpoca histrica
estudiada, com una moneda, una espasa, un diari privat,
un anell
Secundries: sn les elaborades a partir de les fonts
primries, en poques posteriors, com un mapa o la
descripci duna moneda que trobem en un llibre.

3. El treball de lhistoriador

1.

Per conixer la histria, s fonamental el treball dels

historiadors. Es tracta dun treball dinvestigaci
rigors i cientfic que permet conixer millor el passat,
elaborar conclusions i donar-lo a conixer.
Els passos o fases del mtode de treball dels
historiadors sn els segents:
Decidir que sha dinvestigar i elaborar hiptesis.
Per ex., lhistoriador decideix investigar quins
instruments de caa utilitzaven els primers ssers
humans.
Segons els seus coneixements previs, lhistoriador
suposa que eren uns instruments acabats en punta i
afilats. Aquesta idea (hiptesi) sha de confirmar o
modificar si no s correcta, a partir duna investigaci

2.

3.

Buscar informaci
A partir de la seva idea, lhistoriador obt informaci de
les restes arqueolgiques, els gravats.Tamb es
busquen dades sobre el tema en llibres, enciclopdies.
Lanlisi de les fonts dinformaci
Una cop obtinguda la informaci, lhistoriador lanalitza:
Ha de valorar si la informaci que li donen les diverses
fonts coincideix o no (per ex., s habitual que duna
batalla sigui diferent la visi que sen troba en un
document elaborat pels vencedors o pels venuts)
Ha de determinar tamb si totes les fonts tenen el
mateix rigor (per ex., s difcil que una persona que va
viure un fet recordi xifres amb gaire detall i, en canvi,
en un registre aquestes xifres poden trobar-shi
recollides duna manera ms fiable).

4.

Lelaboraci de conclusions
Desprs danalitzar la informaci, lhistoriador elabora
una conclusi en la qual dna resposta a les
preguntes que es plantejava al comenament de la
investigaci i confirma o modifica la hiptesi que ha
guiat la seva investigaci.

Les causes dels fets histrics

En les seves investigacions, els historiadors no intenten tan sols conixer qu
va passar o com es vivia en un moment determinat, sin que s fonamental
per a ells explicar el perqu dun fet o duna manera dorganitzar-se i de
viure duna societat.
Els historiadors, doncs, busquen les causes dels fets histrics i les seves
conseqncies. Les causes poden ser mltiples tipus:
Econmiques(la prdua de la collita a causa duna sequera)
Poltiques(lesclat duna guerra)
Socials(la protesta dun grup social per la pujada dimpostos)
Culturals(un descobriment cientfic)
Personals(la mort dun rei sense descendncia)
Els fets histrics sn sempre resultat de diverses causes, per aix, diem
que sn multicausals
Els fets histrics tenen uns efectes o conseqncies que poden ser causes
duns altres esdeveniments. Aix ens permet entendre la successi i els
canvis dels fets histrics. Per ex.,el fet que Roma disposs dun exrcit
nombrs i ben organitzat va ser una de les causes que li va permetre
conquerir amplis territoris i crear un gran imperi.

Els protagonistes dels fets histrics

Tradicionalment, els estudis dhistria se

centraven en una srie de grans personatges
(reis, presidents, ministres..) i esdeveniments
poltics (guerres, canvis de dinasties..) i
soblidaven de la resta de les persones que van
viure en una determinada poca, s a dir, de la
resta de la societat.
En lactualitat, els estudis dhistria intenten
tamb conixer com han viscut les persones de
les diverses poques i es fan estudis sobre com
era la vida quotidiana, com pensaven, com
seducaven, quina era la situaci de les dones.

MESURAR EL TEMPS: LA CRONOLOGIA

Un dels treballs dels historiadors consisteix a situar els fets histrics
en el temps.
Lestudi de la mesura del temps i de la successi ordenada dels fets
del passat s el que anomenem cronologia.
1. Unitats de temps
1 hora = 60 minuts
1 minut = 60 segons
1 dia = 24 hores
1 any = s el temps que triga la terra a efectuar el moviment de
translaci. Un cicle solar complert dura 365,24 dies
1 lustre = 5 anys
1 dcada = 10 anys
1 segle = 100 anys
1 mil.leni = 1000 anys

2. Recorda la numeraci Romana

Per a indicar els anys fem servir la numeraci rab,

per, per a indicar segles i mil.lenis sutilitza la
numeraci romana. Recorda que s un sistema de
numeraci que utilitza 7 lletres majscules a les quals
sels ha assignat un valor numric.
lletra

valor

10

50

100 500 1000

Sutilitza principalment:
En els noms demperadors, reis i papes: Benet XIV
En els nmeros de captols i toms duna obra: captol X
En els actes i escenes duna obra de teatre: acte III
En la designaci dolimpades, congressos: V olimpada.

Regles
Per escriure dates amb xifres romanes recorda aquestes
normes:
Les lletres I,X,C,M es poden repetir fins a III -------3
tres vegades. Cap nmero es pot repetir la CCC ---- 300
mateixa lletra ms de 3 vegades.
V,L,D no es repeteixen mai perqu les
lletres X C M representen el seu valor
duplicat.
Si a la dreta duna xifra romana sescriu
una altra igual o inferior, el valor daquesta
es suma a lanterior.

VI ---- 5 + 1 = 6
MC --- 1000 + 100 = 1100

Si a lesquerra duna xifra romana

IV ---- 5-1= 4
sescriu una altra menor, el valor daquesta CM --- 1000-100 = 900
es resta de la major.
CD --- 500-100 = 400

La I sol resta davant V i X, resta 1 unitat

La X sol resta davant C i L, resta 10 uni.
La C sol resta davant D i M, resta 100 u.

IX=10-1=9
XC=100-10=90
990= CMXC
CD=500-100=400

D, L, V mai a lesquerra per restar

Si entre dues xifres qualsevol, nexisteix una altra
menor, aquesta restar el seu valor a la segent:

XIX=19
LIV=54
CXXIX=129
LXXIV=74

Per nmeros amb valors iguals o superiors a 4000 es

col.loca una lnea horitzontal per sobre del nmero per
indicar que es multiplica per 1000.
Si es posen dues ratlles queda multiplicat per un mili.

V=5000
X=10000
L=50000
C=100000
D= 500000
M=1000000

3.Datar els fets histrics

Per ordenar cronolgicament els fets histrics cal
prendre una data de referncia.
Aquesta data de referncia pot haver canviat al llarg del
temps i no s la mateixa per a totes les cultures. Per ex,:
Antigament, els grecs iniciaven la dataci lany de la
celebraci de la primera Olimpada
Els romans la comenaven lany de la fundaci de Roma
que nosaltres datem en el 753 a C.
Els musulmans prenen com a referncia lany en que
Mahoma va fugir de la ciutat de la Meca a la de Medina
(622 d. C.)
En la cultura occidental el cmput danys sinicia amb el
naixement de Jesucrist, s lany 1. Els anys anteriors a
aquesta data es referencien com a abans de Crist (a.C.)
i els posteriors, com a desprs de Crist (d. C.)

Naixement de crist
Any 100 a. C.

I segle I a. C.

Any 1

I segle I d. C.

any 100 d. C.

Els segles sn perodes de 100 anys. Observa:

Segle I . De lany 1 al 100
Segle II de lany 101 al 200
Segle V de lany 401 al 500
Segle XI.. De lany 1001 al 1100
Segle XII . De 1101 al 1200
Segle XXI . De lany 2001 al 2100
No hi ha any 0, per tant, lany 900 ser s.IX sense sumar,
el 1800 s. XVIII, en canvi, el 1801 ser s. XIX

LA REPRESENTACI GRFICA DEL TEMPS

El temps es pot representar grficament mitjanant un eix
cronolgic. s un grfic lineal, horitzontal o vertical,
que ens permet disposar-hi, de manera ordenada, una
srie de fets i etapes histriques. Per dibuixar un eix
cronolgic pots seguir els passos segents:
1.
Determinar el perode histric que representars. Per
ex., els grans perodes de la civilitzaci romana:
monarquia, repblica, Imperi. En total, 13 segles.
2.
Tria la unitat de mesura i lescala. En aquest cas, la
unitat de mesura poden ser els segles i a cada segle li
correspondr un centmetre de leix.
3.
Dibuixa un rectangle i divideix-lo en centmetres.
Anota el nom dels segles on correspongui. Tamb
pots dividir cada centmetre en 5 parts. Cadascuna
correspondria a 20 anys.

monarquia

repblica

imperi

4. Situar-hi els esdeveniments. Divideix amb una lnea

cada perode i anotan el nom. Per tal de facilitar la
lectura pots pintar cada perode dun color diferent.
5. Afegeix-hi dates clau. Si cal, pots afegir-hi agim
element significatiu, anotant la data concreta i el fet
esdevingut.

Representar perodes molt llargs

Quan en un mateix eix volem situar-hi perodes molt llargs,
els passos son els mateixos per canvia lescala.

Edats de la histria
Els historiadors han dividit la histria de la humanitat en
dues gran etapes: prehistoria i histria.
La prehistria, des de laparici de lsser hum fins a la
del primer document escrit. Daquesta etapa tan sols
existeixen fonts materials i grfiques.
La histria, des de laparici dels primers escrits fins als
nostres dies. Per aix, aquest perode tamb disposem
de fonts escrites.
Aquestes dues etapes es divideixen al seu torn en
diferents perodes o edats. El pas duna edat a una altra
es determina a partir de fets histrics que han suposat
un canvi radical en la nostra societat, sense tenir en
compte el que ha passat en altres parts del mn. Aix
doncs aquesta divisi es diu que s eurocntrica.

Fets que determinen linici i el final de les edats histriques:

etapa

cronologia

Fet dinici

Fet de termini

Prehistria

Del 25
Aparici de lsser
milions
hum (fa 2500000
dany fins al anys)
3.000 a.C.

Aparici de
lescriptura
(3000 a. C.)

Edat antiga

Del 3.000
a.C. fins al
476 d.C.

Aparici de
lescriptura

Caiguda de
limperi
rom(476 d. C.)

Edat mitjana

Del 476
d.C. fins
lany 1453

Caiguda de limperi
rom

Presa de
constantinoble
pels turcs
(1453)

Edat moderna

Del 1453
fins lany
1789

Presa de
constantinoble

La revoluci
francesa (1789)

Edat
contempornia

Del 1789

Revoluci francesa