moviment de

DEFENSA
de laTERRA

lesquerra

independentista
davant la
Constituci europea
pel dret a lautodeterminaci,
NO a la Constituci europea

moviment de

DEFENSA
de laTERRA
info@defensadelaterra.org

Pasos Catalans, 2004

Introducci
El document que teniu a les mans s tant una
anlisi crtica del projecte provisional de Constituci europea presentat per la Convenci europea com una proposta de quina ha de ser lorientaci poltica de la lluita contra aquesta greu
agressi jurdico-poltica.
Aquest segon aspecte s, sens dubte, la part
ms important del document, ja que no n'hi ha
prou de plantejar un conjunt de crtiques i reivindicacions que poden ser vistes com a propostes deslligades ms o menys allunyades. L'Esquerra Independentista ha de superar aquesta
dispersi ideolgica tot intentant de potenciar
una orientaci poltica. Aquest eix poltic no pot
ser altre que la conquesta del dret a l'autodeterminaci, el fet de posar les bases per a una Ruptura Democrtica Nacional, l'nica ruptura poltica possible avui al si d'Europa.

De la perplexitat ingnua
a la conscincia poltica
Tot i lestancament en qu actualment es troba el projecte de Constituci europea a causa del repartiment de les quotes de vot entre els diferents Estats, s previsible que al llarg daquest any els caps dEstat de
la Uni Europea arribaran a un acord que no modificar substancialment
el text aprovat el 13 de juny de 2003 per la Convenci Europea, presidida per Valry Giscard dEstaing.
Un dels efectes ms remarcables que aquest projecte de Constituci ha
causat a la societat catalana ha estat la perplexitat amb qu aquest text ha
estat rebut. Una perplexitat que ha generat des de planys de despit per un
suposat amor amb Europa no correspost, a crtiques duna duresa variable
Aquesta perplexitat es deu al fet que la ideologia del catalanisme poltic respecte a Europa sha basat en una idealitzaci desenvolupada durant el rgim franquista, segons la qual Europa representava el progrs
i la democrcia enfront duna dictadura. Aquesta idealitzaci va fer pensar que es podria arribar a una Europa de les Nacions seguint una simple lgica democrtica La decepci ha estat molt gran entre alguns
sectors a causa de la manca danlisi de les forces realment dominants
al continent i de la incapacitat dentendre que qualsevol estructura poltica s el resultat de lequilibri daquestes forces.
Per tant, davant aquesta nova agressi jurdico-poltica, un dels primers
objectius de lEsquerra Independentista s fer evolucionar les espurnes de
rebuig crtic en una flama estable i consistent de conscincia poltica.

Una Constituci
en el marc de la reestructuraci
de lespai capitalista europeu
Aquesta presa conscincia poltica i estable passa, en primer lloc, per
copsar que lEuropa que sest acabant de configurar ha estat des del primer moment un projecte econmic que ha calgut anar revestint posteriorment destructures poltiques. Per tant, la Constituci europea no s
fruit duna casualitat, sin que s lexpressi de la culminaci dun procs que abasta des de fa anys el conjunt del continent. Encara que fins
i tot alguns sectors dominants no ho spiguen o no ho vulguin reconi3

LEsquerra Independentista davant la Constituci europea >> Moviment de Defensa de la Terra

xer, ens trobem des de fa anys en ple procs de reestructuraci de lespai capitalista europeu amb lobjectiu de consolidar i estendre la seva influncia. Per per a assolir aquest objectiu, el capitalisme europeu ha
dintentar endrear la casa, la qual cosa vol dir:

Aturar les reivindicacions socials (de classe, de gnere), estabilitzant el sistema dhegemonies que ha de permetre la direcci de
leconomia i de la societat.
Jerarquitzar les diferents burgesies regionals (o estatals).
Establir sistemes dadmissi (i, per tant, dexclusi) a Europa i als
cercles de poder.

La reestructuraci intercapitalista de lespai europeu en una situaci

internacional de mundialitzaci t lloc dins una dinmica de pugna en
un doble front: a nivell interior (dEuropa), en qu les diferents burgesies rivalitzen per lhegemonia; i a nivell exterior, en qu el conjunt de
les burgesies europees senfronten al poder dels EUA per tal dintentar
disputar-li el mxim de quotes de dominaci internacional.
En aquesta dinmica de reestructuraci interna dels poders de les burgesies locals al si dEuropa sest produint una certa polaritzaci entre un
nucli central, format per Alemanya i Frana, que preconitza una diferenciaci respecte del model americ en qestions significatives polticament
com el posicionament contra la guerra dIraq; i una altre eix, constitut
fonamentalment per Gran Bretanya, Itlia i Espanya, que shan subordinat ms clarament, en qestions de poltica internacional, als designis del
capitost de referncia.
Algunes anlisis poltiques han volgut veure, en aquesta divisi, una
prova taxativa duna crisi de la unitat europea. No creiem que aquesta
divergncia es pugui analitzar daquesta manera pel fet que cada Estat
ha abraat laliana amb Bush per raons diferents i tamb perqu aquest
aspecte de geoestratgia militar no pressuposa pas un comportament parallel en els aspectes econmics.
En aquest sentit podem observar que, per exemple, la burgesia italiana prossegueix la seva expansi europea (especialment per lest dEuropa) i els capitalistes britnics mantenen el seu mercat mundial reforant
les xarxes establertes pel seu antic imperi, sense subordinar-se directament als interessos americans. I, pel que fa als diferents sectors capitalistes de lEstat espanyol, els interessos dominants defensen el projecte
europeu actual, tot i que una anlisi ms aprofundida ha de tenir en
compte que una fracci de la burgesia espanyola aposta per un projecte
transatlntic, del qual formen part tant lintent de crear un eix dinfras-

Pel dret a lautodeterminaci, no a la Constituci europea >> Moviment de Defensa de la Terra

tructures de transport i relacions econmiques Madrid-Lisboa com les

inversions a Sud-amrica.
Les preses de posici en aspectes de geoestratgia militar sn degudes
fonamentalment a qestions dEstat en sentit estricte, s a dir, a la manera com laparell dEstat pot mantenir el seu estatuts en un context
marcat per dos factors: les incerteses que desvetllava el desenvolupament del procs dunitat europea i lascens dels moviments dalliberament nacional (si ms no en els casos de Pasos Catalans, Euskal Herria,
Irlanda). Aquests interessos de la burocrcia burgesa dEstat noms coincideixen amb les altres fraccions de la burgesia en la mesura que els
Estats sn els organismes encarregats de mantenir el clima destabilitat
social tan recercat per al bon funcionament dels seus negocis.
Al si de lEstat espanyol, per exemple, podem dir que el PP sidentifica
ms clarament amb els interessos de la burocrcia burgesa dEstat i estatalista, mentre que les burgesies i fraccions burgeses ms illustrades i perifriques es mouen amb una certa independncia daquest pol de poder, tot
cercant principalment un encaix dins Europa. De fet tota lelit poltica de
lEstat espanyol (i amb ms fora encara a lEstat francs), com a expressi
de la petita burgesia burocrtica, tendeix a percebre lestructura de lEstat com a necessria per tal de mantenir el seu estatus poltic i social.

Un projecte antidemocrtic
del Capital i dels Estats
El primer que es pot dir del projecte actual de Constituci europea s que,
malgrat que s una exigncia en aquesta mena desdeveniments, no hi ha
hagut cap mena de procs constituent que encamins de manera conscient
un debat adequat. Es tracta dun document elaborat ms aviat amb secretisme per un nombre molt redut de notables encapalat per Valry Giscard
dEstaing. Per tant, el procediment s clarament antidemocrtic.
Pel que fa als continguts, cal tenir en compte que un projecte daquesta mena, que ha necessitat lacord dels diferents sectors de les elits
econmiques i poltiques, s en gran part un text ple de generalitats. Si
lexaminem globalment, veurem que noms shi defineixen de manera
slida els aspectes econmics, judicials i policials. Les finances, la banca i la seguretat sn els terrenys ms minuciosament elaborats i es veu
clarament que sn les qestions que interessen ms els prohoms europeus, en la mesura que sn indispensables per a la reestructuraci de
lespai capitalista europeu. En canvi, lapartat que tracta les poltiques
socials, molt redut en comparaci al dedicat, per exemple, al mercat in-

LEsquerra Independentista davant la Constituci europea >> Moviment de Defensa de la Terra

terior, constitueix, en el millor dels casos, un catleg dintencions sense

explicitar-hi els instruments adequats per dur-les a terme.
Un examen ms detallat de larticulat del projecte, que caldr aprofundir quan disposem del text definitiu, permet copsar ms clarament les
raons per rebutjar aquesta Constituci:

Es tracta dun projecte dels Estats i per als Estats, que t com a finalitat mantenir les fronteres dels estats actuals. No noms no shi
reconeix el dret dautodeterminaci (reconegut pel Pacte de Drets
Civils i Poltics de 1966), sin que explcitament shi afirma que la
Uni respectar les funcions essencials de lEstat, en particular les
que tenen com a objectiu garantir-ne la integritat territorial (article I.5.1). El tarann estatalista daquesta constituci es fa evident
amb la identificaci barroera de les nacions (o dels pobles) amb els
Estats actuals, la suposada identitat nacional dels quals ha de ser
respectada i preservada per la Uni (article I.5.1 i prembul de la II
part).
El projecte de Constituci europea converteix en llei, s a dir, en
obligaci, els postulats del liberalisme econmic, de manera que la
competncia i el lliure mercat nic esdevenen objectius principals
de la Uni (article I.3.2-3). La preeminncia daquests objectius sobre el carcter social de leconomia queda palesa quan a larticle
III-103 es prescriu que, a lhora dimplementar les mesures per assolir els objectius de les poltiques socials (foment de locupaci,
millora de les condicions de vida i de treball, etc.), la Uni i els Estats membres han dactuar tenint en compte la necessitat de mantenir la competitivitat de leconomia de la Uni. Daltra banda, en
una mena de cabriola lgica, larticle I.3.3 pretn fer compatible el
desenvolupament sostenible i leconomia social amb una economia
de mercat altament competitiva.
La Constituci revela el seu carcter patriarcal en la mesura que la
igualtat home-dona no hi s esmentada explcitament com un valor fundador de la Uni i, sobretot, en la mesura que, tret de lmbit laboral (duna manera molt tmida), no shi aprofundeix en els
mitjans i procediments per garantir aquesta igualtat en tots els
mbits, tal com proclama larticle II.23. Aix, la problemtica el
treball domstic, una de les fonts de lexplotaci sexo-econmica,
o la desigualtat de poder dels dos gneres no mereix cap consideraci al text constitucional.
Pel que fa al captol de drets fonamentals, que ocupa la segona
part del projecte de Constituci europea, hi destaca labsncia de
drets socials com el dret al treball o dels drets collectius, especialment el dret a lautodeterminaci. A ms, com passa sovint en tex-

Pel dret a lautodeterminaci, no a la Constituci europea >> Moviment de Defensa de la Terra

tos daquesta mena, no shi preveu cap mitj de control del compliment dels drets individuals que enuncia. Per exemple, a hores
dara ja sabem que noms es pot evitar la tortura si es proposen
mitjans de possible control o arbitratge neutral o que difcilment es
pot garantir la llibertat dexpressi amb uns mitjans de comunicaci com ms va, ms concentrats. Tampoc no sha doblidar que, en
els darrers anys, aquests mateixos drets i llibertats que tan solemnement diu defensar aquesta Constituci han sofert a Europa una
retallada considerable.
Encara que larticle I.3.3 (pargraf 4) proclama solemnement que
respectar la riquesa de la seva diversitat cultural i lingstica, a
la prctica desenes de milions deuropeus, com ara els i les catalanes, patiran una mena dexclusi lingstica ja que noms es podran adrear a les institucions europees i rebren resposta en una
de les llenges de la Constituci, s a dir, les oficials dels Estats
membres (articles II.41.4, III-12 i IV-10). Es tracta dun total de 21
llenges, de les quals almenys 11 sn igual o menys parlades que
el catal, com ara el dans, lirlands, el fins, leslov, el litu, el
malts
En relaci a les institucions de la Uni (Parlament, Consell de Ministres, Consell Europeu, Comissi Europea i Tribunal de Justcia),
el text preveu un marc institucional que no respecta la separaci
de poders (tan reivindicat pel mateix liberalisme). Aix, tot i ampliar les competncies del Parlament, el Consell de Ministres exercir tamb la funci legislativa (article I.22.1) i decidir les intervencions militars (article III.198, pargraf 1). En la mateixa lnia
de preeminncia de lexecutiu, hi ha el fet que les i els membres
del Tribunal de Justcia seran nomenats pels governs dels Estats
(I.28.2, pargraf 3).
El projecte de Constituci europea aposta tant per la militaritzaci
com per lintervencionisme. Duna banda, un article inaudit en
una Constituci (el I.40.1, pargraf 3) obliga els Estats membres de
la Uni a millorar progressivament les seves capacitats militars.
Es tracta duna mesura que no es pren amb la intenci que determinats pasos es desvinculin definitivament de lOTAN (i, per tant,
dels Estats Units), sin que shi afirma explcitament que la poltica comuna de defensa i seguretat de la Uni ser compatible
amb la de lorganisme transatlntic (article I.40.1, pargraf 2). Daltra banda, el pargraf 1 de larticle I.40 permet que les forces militars europees intervinguin arreu del mn, decisi que segueix lestela iniciada per la mateixa OTAN el 1999.
Finalment, el text tracta la immigraci com un problema dordre
pblic, en comptes de veure-la com lefecte de les desigualtats que
est generant la mundialitzaci capitalista, ra per la qual shi

LEsquerra Independentista davant la Constituci europea >> Moviment de Defensa de la Terra

aposta per bunqueritzar la Uni Europea davant laugment dels

moviments migratoris (vegeu la II secci de III part).

El NO a la Constituci en el cam de
la Ruptura Democrtica
Nacional i Popular
Sens dubte, els diferents sectors de la classe dominant a lEstat espanyol i francs (des de la burgesia industrial a lespeculativa; i des de la
burgesia burocrtica a la majoria de lelit poltica) promouran la defensa
de la Constituci Europea en la seva formulaci actual de simple confluncia dels poders dels Estats preexistents, perqu fora daquesta Constituci, noms hi poden veure el caos (s a dir, unes condicions socials
poc favorables per al manteniment dels seus interessos).
Daltra banda, entre els sectors populars contraris als Estats capitalistes i a la seva poltica interna i internacional, sestan desenvolupant processos importants de conscienciaci i de mobilitzaci que poden fins i
tot arrossegar amb el poble treballador catal sectors de la petita i mitjana burgesia, crtics amb la situaci actual per raons de conscincia poltica o de rebuig tic.
La defensa de la Constituci Europea dels Estats i del Capital es portar a terme (ja sest fent) amb un gran aparellatge ideolgic i meditic i amb el desplegament sistemes daliances poltiques que portin a una
mena de consens de ladhesi. Cal que la resistncia a aquesta allau de
propaganda i de coacci psicolgica compti amb una activitat de debat
i de lluita ideolgica de gran abast, capa de frenar i contrarestar les tcniques dintoxicaci de masses que es desplegaran.
Cal desenvolupar una slida conscincia poltica que aporti a la lluita
de les classes populars catalanes diferents elements com els segents:

Que posi en evidncia el veritable carcter de la Constituci Europea com a instrument doble del capitalisme europeu: amb una funci interna de classe, de reestructuraci del poder de les oligarquies
capitalistes del continent; i amb una funci externa, com a instrument per a mantenir les formes de dominaci preexistents.
Que permeti descobrir les contradiccions del projecte dominant,
tant a nivell europeu com a nivell internacional.

Pel dret a lautodeterminaci, no a la Constituci europea >> Moviment de Defensa de la Terra

Que permeti articular de manera adequada les diferents lluites i els

diferents sectors que shi aniran adherint.

Ara b, el no a aquesta Constituci europea no sacaba amb el posicionament massiu en el moment del Referndum (si arriba a convocarse). Des del nostre punt de vista, s un pas ms en la presa de conscincia nacional i un primer avan cap el reconeixement dels nostres
drets collectius.
Un rebuig massiu a la Constituci Europea pot constituir un pas important cap al nostre alliberament nacional i social que hem de procurar que no es quedi en una simple presa de posici, sin que es tradueixi en avanos poltics.
Un avan sha de produir en la conquesta dun espai poltic de masses
per a lEsquerra Independentista. Les condicions en qu es desplegar el
debat entorn de la Constituci Europea forar sectors molt amplis de
lesquerra nacional parlamentria actual a mantenir posicions ambiges
i indecises, de manera que lEsquerra Independentista pot tenir loportunitat de recuperar uns espais poltics de masses que no hauria dhaver
perdut mai. Aix vol dir consolidar i estendre la seva presncia a nivell
ideolgic i cultural, meditic, institucional, etc.
Un altre tipus davan a aconseguir shauria de reflectir a nivell de
lalternativa poltica, posant unes primeres pedres de la Ruptura Nacional i Popular, s a dir, daquella alternativa poltica que es fonamenta en
el rebuig de la dominaci espanyola i francesa i en el respecte dels drets
collectius de la Naci Catalana reconeguda com a font de sobirania poltica.

1. Un primer element en aquesta direcci hauria de ser la impulsi

duna Assemblea de representants electes dels Pasos Catalans.
Aquest organisme, format per representants elegits a nivell municipal o regional compromesos en la defensa de la naci catalana,
shauria de constituir com a rgan de pressi en defensa dels drets
individuals, socials i collectius al si dEuropa i dels diferents organismes internacionals. Parallelament, s possible de desenvolupar assemblees comarcals que poden esdevenir rgans de dinamitzaci de Candidatures dUnitat Popular (CUP) i daltres iniciatives,
arreu del territori.
2. Un altre element favorable tamb a aquesta alternativa fra la
constituci dun Frum Social dels Pasos Catalans, s a dir, dabast nacional, amb la funci de dinamitzar les lluites contra el sistema de dominaci europeu i internacional, i la defensa dels drets
individuals, nacionals i socials (de classe, de gnere, etc.).

10

LEsquerra Independentista davant la Constituci europea >> Moviment de Defensa de la Terra

3. Amb una perspectiva ms a llarg termini, un tercer element seria

treballar per algun tipus de coordinaci i interacci daquestes i
daltres entitats que permeti recollir, almenys, els punts segents:
1) Lestudi de la forma concreta de les opressions sexo-econmica,
nacional i de classe als Pasos Catalans i els nous passos que es
donaran amb lentrada de la Constituci Europea; 2) Lexplicitaci
daquests elements a la resta de la societat; 3) La coordinaci amb
les lluites daltres pobles; 4) La generaci dalternatives en un marc
europeu ms enll de la defensa dels drets, s a dir, la generaci
de propostes concretes, segons avanci la lluita contra la Constituci, de noves formes dactuar i de viure per a la superaci del nou
marc que sens vol imposar.

Totes aquestes iniciatives i activitats han de representar un avan importantssim per a la lluita per la independncia i el socialisme. Daltra
banda, deixar passar aquesta conjuntura sense intentar una incidncia
poltica en profunditat com la que proposem podria representar relegar
la lluita independentista en la marginalitat.

MOVIMENT DE DEFENSA DE LA TERRA

Pasos Catalans, mar de 2004

moviment de

DEFENSA
de laTERRA
info@defensadelaterra.org

Pasos Catalans, 2004

moviment de

DEFENSA
de laTERRA
info@defensadelaterra.org

Pasos Catalans, 2004