Or AW VALENCIAN: : we PROVES D'ACCES A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA: — SETEMBRE 2011 CONVOCATORIA: — SEPTIEMBRE 2011 ‘VALENCIA: Llengua j literatura IT BAREM DE L'EXAMEN: ‘Comprensié del text: 3 punts; Analisi lingastica del text: 3 punts; Expressié i reflexié critica: 4 punts. ‘Tria una d’aquestes dues opcions Opcié A Lig aquest text i respon les preguntes segtlents. 1 Erem en ple hivern, i jo tenia els meus peus que no sabia de qui eren: enfredorits, gelats materialment, penjant de l’alta banqueta on seia davant una de tantes taules de la seccid de tallat disposades en quatre rengleres paral-leles, a proposit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. ‘També em feien mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mance i els 5 senzills patrons de carté durissim que em corresponien com 2 aprenent d’un bon ofici en la divisié del treball: el de tallador. Aquell seguit d’enormes sales i compartiments plens de gent atrafegada (homes i dones i xics i xiques), de maquines estranyes i sorolloses, de confusié d’ordtes en veu alta, de crits i finals de cangons de les operaries, agrupades en seccions especials, em semblava un atordidor empresonament, 10 i jo cercava la vista que s'albirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora evasi6, i veia de cara a Pest um paisatge nou, desconegut, fet de lunyanies arides, de pujols sense gricia i d’una claredat de cel limpid i eixut. M’havien manat de fer tiretes de xarol d’uns quinze centimetres de Hargiria per un i mig d’ample i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera 0 de segona, perd indefectiblement 15 orgullés de la seua pericia, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no és que em criticava obertament. Després, cada volta que arribava a les cinquanta tiretes, em calia agafar-les, travessar la sala i entrar en un petit magatzem i donar el producte del meu treball inexpert a un vell encarregat, un home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot aspre i rogene i mirada hostil, el qual governava la seccié i administrava aquell atapeiment de rotllos de cuiro de vedella, de jdnec, de bou o de cabra, 20 policroms i valuosos, que tenia al darrere del seu taulell en una prestatgeria, i aquells munts de patrons complicadissims que penjaven ordenadament, tots numerats, per les quatre parets. Sentiments molt encontrats rebullien en el meu pit tendre: en primer Hoc, un d’intensa desolacié pel canvi de vida tan radical que significava la meua adscripcié a aquell treball en série i la perdua de moltes de les Hlibertats i illusions de qué havia gaudit fins aleshores. Havia desitjat una col-locacié en oficines, perd els meus nuls coneixements de comptabilitat, malgrat els meus estudis, no em facultaven per a fer d’auxiliar comptable. [...) En segon loc, experimentava alhora una fonda sensacié abans desconeguda. La de posseir una gran forga d’esperit enfront de la vida; i una insinuant tranquillitat s"emparava de mi tot pensant que el sacrifici significava la meua petita perd eficag aportacié a la resolucié del greu problema que ens havia turmentat durant molts anys. Ajudava, per 30 fil, a assegurar el pa de cada dia de la familia, a garantir la possessié d’un domicili decent: a sobreviure, en un sol mot, Enric VALOR, Cicle de Cassana. Temps de batuda, Valencia: Ed. Tandem Edicions, 1991, p. 38-39. » (maldestrament: de manera poc desta, sense hebilta;albirar: veure de lluny; aconhortadora: consoladora, que déna consol)1, Comprensié del text a) Descriu el tema i les parts basiques del text. [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensié maxima de 10 linies. [1 punt] c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text [0°5 punts] 4) Identifica i justifica les marques de modalitzacié del text. [0°5 punts] 2, Anal tien del text a) Indica la pronunciacié dels elements subratllats: [1 punt; resposta errdnia: -0,25] 1. hivern (linia 1); oberta o tancada? 2. disposades en (1. 3): sorda o sonora? 3. plens de (I. 7): sorda o sonora? 4, aleshores (1. 24): oberta o tancada? de text: “Som b) Toma a escriure el primer pardgraf del text ajustant els temps verbals a aquest en ple hivern...”, Subratlla els canvis que faces. [1 punt] ©) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text 0 déna’n un sindnim U1 punt] 1. cercava (linia 10) 2. de tant en tant (\. 10) 3. gruixuts (1. 18) 4. pericia (1. 15) 3. Expressié i reflexié critica | a) Explica les caracteristiques més importants de l'obra literiria d’Enric Valor. (Extensié: unes 150. | paraules) [2 punts] b) Escriu un text de caracteristiques semblants al que hem Hlegit aci, sobretot quant al registre, ta tipologia, els recursos expressius i la veu del discurs, Ha de dur com a titol: “El primer dia a la fuena...”. Hi pots aprofitar experineies propies 0 de persones conegudes, altres textos que hages egit, pel-licules o la teua propia imaginacié, (Extensid; unes 150 paraules) [2 punts]Opcié B lig aquest text i respon les preguntes segiients. 1 No hi ha dubte que assistim a un interés mundial creixent per la diversitat lingQistica. Una de les primeres raons d’aquest interés és, precisament, la justificada preocupacié per les conseqtiéncies que sobre la diversitat Linguistica pot tenir el model de mundialitzacié que s’esta implantant, En efecie, de les sis mil flengiies que aproximadament es parlen avui al mén, només unes dues- 5 centes compten amb més d’un milié de parlants. Es calcula que la meitat de les llengties del mén tenen menys de 10.000 parlants i la quarta part no arriben als 1.000. La diversitat lingiifstica depén, dones, en gran part, d’una constel-lacié de petites comunitats tradicionals sotmeses a uns canvis vertiginosos en la seva relacié amb l’entorn i en les seves formes de vida, uns canvis que rarament tenen possibilitat de dirigir o d’orientar. El comengament del tercer mil-lenni pot ser I"inici de la 10 destruceié massiva de la diversitat lingiifstica i cultural de la humanitat. D’aquesta preocupacié va néixer el projecte de la Declaracié Universal de Drets Lingiistics, proclamada a Barcelona el 1996, i, fa poe, ha nascut la Declaracié de la UNESCO sobre Diversitat Cultural, aprovada el 2 de novembre de 2001 Al continent europeu, Ia situacié lingdistica és molt més equilibrada, perd estd Iluny de ser 15 igualitaria, Com ens recorda [...] Ignasi Badia i Capdevila, també hi ha llengiies curopees que es troben a les portes de Vextincié, i no arriben al quaranta per cent def total les que desenvolupen una plenitud de funcions sociolingiifstiques. Es cert que les institucions europees s’han caracteritzat per una posicié relativament favorable a la diversitat lingiiistica. El multilingiiisme integral de la Unié Europea amb onze Ilengiies oficials i de 20 treball- 0 la Carta Europea de les Llengies Regionals 0 Minoritiries del Consell d’Europa en sén cexemples rellevants. Tanmateix, els desequilibris i les desigualtats linguistiques abunden també a Europa i representen per a tots nosaltres un repte immediat. Cal aconseguir que Pampliacié i la reforma institucional que hha emprés la Uni6 Europea converteixin en una politica activa i eficag la declaracié que fa la Carta 25. de Drets Fonamentals de la maieixa UB [Unié Europea] en el seu article 22: «La Unié respecta la diversitat cultural, religiosa i lingitistiea», Isidor MARI i Miquel STRUBELL, «Proleg», dins Ignasi BADIA I CAPDEVILA, Diccionari de les Ilengties d’Europa, Barcelona: “Diccionaris tematics”, Enciclopedia, 2002, p. 11-12.1. Comprensié del text a) Deseriu el tema i les parts basiques del text, [1 punt] b) Resumeix el contingut del text amb una extensié maxima de 10 linies. [1 punt] ©) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. (0°5 punts] 4) Identifica el registre del text i justifica la resposta amb exemples [0°5 punts] 2. Anilisi lingiiistica del text [3 punts] a) Indica la pronunciacié dels elements subratllats: [1 punt; resposta errdnia: -0,25] 1, que assistim (linia 1); s’elideix 0 no s’elideix? 2. raons (1.2): oberta o tancada? 3. només unes (1. 4): sonora 0 sorda”? 4, compren (1. 5): oberta 0 tancada? b) Substitueix l’element subratllat a cada fragment pel pronom feble adequat. [1 punt] 1. No hi ha dubte que assistim a un interés mundial ereixent per la diversitat lingGistica (linia 1) 7 [1 de les sis mil Hengties que aproximadament es parlen avui al mén, només unes dues- centes compten amb més d°un milié de parlants (1. 4-5) 3. La diversitat lingtlistica depén, dones, en gran part, d’una_constel-lacié de_petites comunitats tradicionals (I. 6-7) 4, Al continent europeu, la sit acié lingitistica és molt més equilibrada (1. 14) re ©) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o déna’n un sinonim, [1 punt} 1, dones (linia 7) 2. vertiginosos (1. 8) 3. es troben a les portes de (I. 15-16) 4, tanmateix (1. 22) 3. Expressié i reflexié eritica [4 punts} a) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al génere poetic. (Extensié: umes 150 paraules) (2 punts] b) Escriu un text de caracteristiques semblants al que hem legit act, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius. Ha de dur com a titol: “Com podem preservar la diversitat linguistica i cultural?”. Cal que tingues en compte tot el que ja saps sobre aquesta gtiestié i el contingut d’aquest mateix text, (Extensié: unes 150 paraules) [2 punts]