SOLUCIONES EJERCICIS DE VALENCIA

1. Posa accent o dieresi

El signe lingstic, base del llenguatge, est format per sons articulats
voluntriament, no emesos instintivament, que formen el significant,
i una imatge mental de la realitat o significat.
El signe lingstic evoca un referent o objecte de la realitat, siga
concreta o abstracta. Aquesta capacitat devocaci de la realitat s el
que dna al signe lingstic, i per extensi al llenguatge, un carcter
simblic. Daltra banda, diem que el signe lingstic representa
convencionalment (arbitrriament) la realitat perqu aquesta
associaci signe/referent s producte dun pacte social entre els
parlants duna comunitat lingstica.
2. Posa accent o dieresi
Els teus vens vnen tots els dies al mercat i venen fruita i arrs. En segon
curs de dirn no traduu tant com en nocturn. Llusa s una de les lingistes
ms eloqents de tots els pasos del mn. A conseqncia de la seua
ingenutat, lltim distribudor ha redut molt les vendes de caf mlt. Sc
orgulls i egoista; per la meua dona dna tot el que t. Vas trobar la meua
vena al jard de lesglsia. Ramon i Anna tornaran a la ptria per assistir al
congrs. No conduiria ni deu quilmetres si bevia vi.
Enric tenia una harmnica. El meu bolgraf no escriu. Vaig conixer un xic
que era molt babau.Llus va crrer cap a casa. Porta sandlies de color roig.
Lola tamb s una xica bonica. Anir a treballar a una fbrica de plstic. Al
meu ve li agraden els coloms. Cada dia voldria jugar als escacs. Ahir
parlrem de msica moderna. Vosaltres li cantareu una can dem.
Vosaltres li cantreu el mes passat. La histria de lesglsia de Dnia la van
trobar escrita en una can.
Per al pastor els seus bns sn el seu ramat de bens. A la muntanya el
llaurador ha mlt molta ametlla durant la tardor. Quan tu vns al mercat els
productes que tu vens tenen millor aspecte. Jo sc el botiguer que ha
exposat el soc a la sabateria. La reina mora del Marroc ha encarregat que li
porten les millors mres dAlacant. Les millors btes per envellir el vi es
fabriquen amb fusta de roure. Els ssos polars del zoo tenen els ossos ms
dbils que els criats en llibertat. Si no fra perqu em fa pena els tiraria a
tots fora de lequip.
3. Posa la preposicio adequada
El comentari de text s linstrument bsic per a la comprensi dels textos.
Per la seua funci no s solament la comprensi del missatge en el sentit
ms ampli de la paraula, sin tamb el gaudi esttic, ladmiraci de la
bellesa de les paraules en un perfecte maridatge amb el significat, sobretot
en el cas dels textos literaris. Aix implica el domini dunes tcniques que hi
anirem aprenent de manera progressiva.
Ompli els buits amb el fonema fricatiu alveolars s, ss, c, z, o tz on
corresponga
Aquesta pluja torrencial ha fet malb definitivament el meu hortet biolgic.
La tardor a poc a poc havia anat deixant-se sentir, i les tomaqueres shavien
mig assecat, per encara havien donat unes tomaques valencianes dolces i
suaus. A linici de lestiu un llaurador de Montcada em va demanar com

relligava les tomaqueres: Amb fil de colomer, que li vaig dir. Amb fil de
colomer! va repetir ell amb un to una mica ofensiu, com qui ha descobert
un vici condemnable. Vam pintar lase amb un pinzell i semblava una zebra.
Ezequiel va visitar el zoolgic i va veure un mico esquizofrnic jugant amb
un trapezi. Era una donzella de gran bellesa qui resava amb
aquell mfasi. La desorganitzaci fou la causa del desastre. Aquella paella
es caracteritzava per resultar massa oliosa. Vicent diu que a lentresol viu
massa gent. En acabar la lli tenen un assaig de la can de lexcursi.
Hem partit els pastissos a trossos pensant en els ms voraos.
El comeciant embolicava el parasol amb paper destrassa. No era capa
dalar un cabs dalgeps. En donar quatre passes pel passads se sentia
venut per lesfor i dissimulava la seua depressi. Era atro veure com es
dessagnava a la placeta de la Fregas. A casa de la marquesa treballa una
pagesa sussa i una altra danesa. La bellesa no s un patrimoni de la
noblesa,tamb hi ha princeses lletges encara que la seua delicadesa vinga
acompanyada de bruses i camisetes molt boniques.
Ompli els espais buits amb els fonemes oclusius, p, t, c, b, d, o g
segons corresponga
A Sogorb un rab va caar una serp que shavia menjat un nec i tot es va
quedar ple de sang.El cognom duna persona s un signe de gratitud amb
els ancestres, cal tenir una actitud positiva davant la magnitud de les
famlies. Un arcnid s un anial que pot fer sagnar el diafragma de bsties
ms petites. No podem tenir cap dubte, ladvocat del cas s molt ferstec.Al
butllet de lescola ha aparegut el nom del bileg titular perqu s un
personatge digne en elseu crrec.
El pedagog ha demanat una sollicitud per estudiar lart arbic en un lloc
tant inspit com el desert. Al capal del llit latzar ha volgut que apareguera
un corb obscur. El vent de ponent fa que latmsfera del camp siga dura. El
lleopard que corre pel fang no s tant rpid. Ladverbi s una partcula
gramatical. La setmana del dia setze ser la festa del porc. El polp vol
sotmetre a la serp. El baluard cristi de Calp s admirat des de lhoritz. El
dissabte hi haur un eclipsi.
Ompli els espais buits amb b o v
Ets un cabota i no tens cervell, els telfons mbils sn perillosos quan hi ha
nvols. No devia ser lhora de tancar perqu lescrivent encara est provant
les plomes. He vist un gravat que mostra la figura esvelta un savi basc. El
trvol, la civada, lendvia, les faves i els raves sn vegetals. Al raval hi ha
una taverna que sha construt amb vigues fetes amb la fusta dun vaixell.
Estic avorrit de tots els espavilats que no troben altre divertiment que
bolcar la pintura al pavell. Han aturat la sang que surt de la vena amb una
bena adequada.
El cavaller Guillem de Cabestany fou un excellent trobador. laba i Biscaia
formen part del Pas Basc. Ladvocat del bar anava amunt i avall amb
desimboltura. La biga pesava massa arroves com per provar alar-la a pes
de braos. Prop de la riba es rebolcaven els porcs de lesvelta porquerola.
Lhome savi sespavila quan veu el cel ple de nvols. Quan nevava anava a
cercar bolets amb un ganivet. El cavall blanc de Xavier va viure vint anys.

Ompli els buits amb el fonema palatal, tg, tj, g o j segons convinga
La imatge era tan lletja que es va marejar. El paisatgista an a Egipte a
estudiar Geologia. Uns joves jugaven malgrat la lletjor de loratge. Setze
jutges dun jutjat mengen fetge dun penjat.Imaginar jocs s cosa de genis.
Desitjar s pitjor que tenir. Lobjecci de conscincia li cost a Jess tres
anys de garjola. A Jeric han trobat el segell duna secta dheretges. En
arribar a Jerusalem va subjectar lequipatge al sostre del cotxe.

Ompli els buits amb el fonema palatal tx, x o ig, g segons

corresponga
La nina em va tocar en un sorteig. He vist lhome ms lleig del mn.
Desprs del passeig del mat per la serra, em dutxar. Carles va enganxar
un empatx de tant de menjar al bateig del cos. La pluja era tan forta que
em vaig xopar encar que duia caputxa al xandall. Pel mes de maig ja dindr
un despatx. He menjat massa petxines i cltxines. En esclatar la bomba que
duia a la motxilla ha pogut fer una excabetxina.
Ompli els espais buits amb el fonema palatal x, ix segons
corresponga
Les finestres de la caixa destalvis tenen unes reixes molt gruixudes. A
Xeraco mhan contat el conte duna coixeta que sengreixava per pren-dre
xarop. Es coneix que Xavier pateix molt quan li ensenyen aqueix dibuix. Al
calaix trobars els dibuixos que busques. Quan eixia de Xbia es va
estampar contra un munt de caixes. La xrcia era plena de peixos. Va
arruixar sense voler tot laixovar i va tardar molt a eixugar-se. Li feia mal un
queixal i hagu danar a cal dentista. Va quedar una mica fluix perqu reb
un colp molt fort a la cuixa.