ANLISI DUNA FONT

a) Descriviu el tipus de font i digueu de qu tracta.

[0.75 punts]
Origen
Primria
Secundria
Tipologia
Textual
Objecte, resta material o construcci
Iconogrfica (imatges, pintura, cartells, etc.)
Audiovisual
Oral (gravacions, canons, etc.)
Estadstica
Cartogrfica (mapes)
mbit
Econmica, tcnica i cientfica
Social i religiosa
Poltica i militar
Cultural i esttica
Qui lemet / Qui la rep?
Extreta don?

b) Digueu quin s el context histric de la font. [0.75

punts]
- Buscar detalls de lpoca en leix cronolgic o text. Aspectes poltics,
econmics i socials i concretar.

c) Descriviu el contingut de la font [1 punt]

- Qu vol transmetre

TEMA 2: LA CRISI DE LANTIC RGIM (1808-1833)

Les disputes internes del regnat de Carles IV, el mot dAranjuez i
laixecament del maig de 1808 inicien el llarg procs de crisi de la Antic
Rgim. A partir del 1833 siniciar la revoluci liberal a Espanya amb
la consolidaci dun nou rgim poltic. Al mateix temps aquests canvis
poltics van tenir tamb la seva plasmaci en lmbit econmic i social. Cal
dir per que aquests canvis es van produir en un context radicalitzat en el
qual lenfrontament entre les diferents posicions poltiques va ser violenta i
va demostrar la fora dels privilegiats de lAntic Rgim i la feblesa de les
forces liberals aix com la marginaci per part del nou rgim de la petita i
mitjana burgesia i les capes populars.
Aquesta etapa es caracteritzaria per la crisi de lAntic rgim, els primers
intents de transformacions que suposaven la liquidaci del sistema de
lAntic Rgim i la voluntat de la monarquia i de les classes privilegiades de
mantenir lordre establert i no permetre els canvis que volen els sectors
progressistes que creuen que no es poden trobar solucions a la situaci del
pas sense posar en qesti la prpia estructura del sistema.

1. La crisi de la Monarquia (1807-08):

a) Mot dAranjuez (Mar 1808): Disputes internes que acaben amb el
poder de Godoy, labdicaci de Carles IV en favor del seu fill . Posa de
manifest la crisi de la monarquia, la feblesa i la incapacitat de fer front a la
situaci i afavoreix els interessos de Napole el qual a Baiona fa abdicar els
dos reis en favor seu i nomena el seu germ Josep rei dEspanya.
b) Tractat de Fontainebleau: Tractat que permet a Napole travessar
Espanya en el context de guerra per tal datacar a Portugal. No obstant
Napole va aprofitar la situaci per ocupar el pas. La divisi interna de la
famlia real, laparent debilitat del suport popular de la monarquia, la
necessitat de reformes que alguns sectors veien necessries etc. va afavorir
que Napole destitus els Borbons per imposar el seu germ com a rei.

2. La Guerra del Francs (1808-1814)

En aquesta etapa es posa en evidncia per un cant la fora de les masses
populars fidels a la monarquia i la daquells sectors que van veure en la crisi
la possibilitat de tirar endavant un projecte dEstat Liberal.
Daquesta etapa cal destacar:
Lexistncia de dos poders parallels, la monarquia de Josep
Bonaparte i la Creaci de las Juntes.
Les caracterstiques de la prpia guerra (guerrilles).
Els intents de portar endavant les reformes necessries per establir el
nou Estat liberal i potenciar canvis econmiques en la lnia del
liberalisme.
Destaca lobra feta a les Corts de Cadis 1810. Podem dir que en
aquestes Corts i amb la redacci de la Constituci de 1812 es fa el
primer pas de la revoluci liberal. Un pas frustrat en la mesura que

aquesta Constituci i el model dEstat que sen deriva no es

consolidar, generar una forta oposici per part del la prpia
monarquia i de les classes privilegiades , les quals a partir de 1814 i
fins el 33 voldran mantenir la monarquia absoluta i els privilegis de
laristocrcia i lEsglsia. Malgrat tot sevidenciar la impossibilitat
dassolir aquests objectius, al mateix temps que la lluita dels sectors
liberals ser cada vegada ms important

3. Retorn a labsolutisme (1814-20)

Ferran VII elimina tota la legislaci aprovada a les Corts de Cadis. No
obstant las crisi econmica i poltica va anar en augment. La crisi
incrementada per les guerres demancipaci dels territoris americans, va
agreujar ms la situaci de la monarquia.
Loposici intensificar la seva lluita que es plasmar en els
pronunciaments.

4. El Trienni liberal (1820-33)

Del 1820 al 1823 es va intentar per primera vegada portar a la prctica tota
la tasca i lesperit de Cadis: abolici dels senyorius jurisdiccionals; supressi
de la Inquisici; reorganitzaci territorial i administrativa; llibertat de comer
etc.
Tota aquesta gesti no va ser fcil ja que la noblesa, lEsglsia i els
privilegiats shi oposaven i van boicotejar totes les reformes. Tamb la
Monarquia va frenar sempre laprovaci de les lleis.
Davant les dificultats els liberals es van escindir en moderats i exaltats.

5. La dcada Ominosa (1823-33)

Significa el retorn a labsolutisme, la repressi als liberals i leliminaci de la
legislaci del trienni. El govern vol mantenir lestructura de lAntic Rgim,
per en un context de malestar generalitzat, guerrilles, pronunciaments,
prdua de les colnies dAmrica

TEMA 3: LA CONSTRUCCI DE LESTAT LIEBRAL

(1833-68)
La mort de Ferran VII va iniciar un nou perode en el qual es va iniciar de
manera irreversible el procs de revoluci liberal i burgesa. Aquesta
revoluci va consistir en la liquidaci del rgim senyorial i de la societat
estamental , alhora que en labolici de les institucions poltiques que
caracteritzaven lAntic Rgim. Aix es va anar configurant un nou rgim
poltic basat en el pacte entre les classes triomfants, en especial la burgesia
agrria , que van assolir la direcci de lEstat i van establir
un ordenament jurdic i econmic que va fer possible el desenvolupament
del capitalisme.

1. El problema successori
El testament de Ferran VII que deixava el tron a la seva filla Isabel, provoca:
Aixecament de nombroses partides carlines que recolzaven a Don
Carles com rei dEspanya. Siniciava aix, sota un pretext dinstic, un
greu conflicte civil.
Prdua del suport natural de la monarquia i la necessitat per tant de
buscar un nou suport, la qual cosa lobliga a acceptar un pacte amb
els sectors liberals .
Situaci que explica la definitiva consolidaci del nou Estat liberal
basat amb un gran pacte entre una part important de la noblesa, la
burgesia , les capes populars urbanes, la monarquia, lexrcit. Es
configurava doncs laliana entre les velles classes dirigents
(aristocrcia terratinent) i la burgesia que, amb la monarquia i
lexrcit fent-li costat van iniciar aquest procs de revoluci liberal.
Queda clar doncs que la regent Maria Cristina, amb un nou govern,
lluny de cap aspiraci revolucionria pretenia trobar el suport dels
grups liberals burgesos, per sense trencar amb els vells grups
dominants.

2. El rgim de 1837 i linici del reformisme progressista

Fracassat lintent dimposar lEstatut Reial i malgrat que la Corona

durant la major part del segle XIX no es limita a jugar un paper
drbitre entre els partits , sin que interv activament en la vida
poltica, sempre a favor dels grups ms moderats i mai no crida a
govern els sectors progressistes, en certs moments i com a resultats
de crisis importants simposen governs progressistes. Ser en aquests
perodes que els canvis legislatius i la consolidaci de lEstat liberal
ser ms important.
Una situaci de crisi es donar a partir del 1835 amb nombrosos
aixecaments urbans i la formaci de milcies i juntes revolucionries.
Davant daquesta pressi i tenint present lavan carl la reina regent
nomena cap de govern al progressista Mendizbal, el qual estar pocs
mesos al poder, per de nou el 1836 els progressistes arriben al
poder desprs dun pronunciamiento
De lobra del govern Mendizbal destaquem:
Desmantellament de lAntic Rgim
Constituci 1837 inaugura definitivament un llarg
perode de monarquia constitucional.
Lleis de caire econmic i social: desvinculaci de les
terres senyorials, desamortitzaci, abolici dels delmes,
supressi duanes interiors, extinci de gremis.
Organitzaci de lexrcit liberal per derrotar el carlisme

Tota aquesta legislaci va permetre iniciar la reforma agrria liberal i els

canvis en lestructura de la propietat de la terra.

3. Canvis en lestructura de la terra

Labolici de lAntic Rgim ja que es va fer a partir del pacte entre burgesia
liberal, monarquia i noblesa territorial, va suposar la marginaci dels
pagesos que de tot aquest procs , els quals en van sortir molt malparats.
Aix explica perqu molts sectors de pagesos recolzen el carlisme mentre
que la noblesa seguir la causa liberal.
s durant el govern Mendizbal que es dicten les normes que seguir
labolici del rgim senyorial. Aquestes normes es poden agrupar en tres
grans blocs:
Dissoluci del rgim senyorial
Desvinculaci de les terres
Desamortitzacions.
Els dos primers punts van permetre abolir els senyorius jurisdiccionals,
els privilegis de la Mesta, les proves de noblesa per accedir a lexrcit i
lAdministraci.
La jurisdicci senyorial passa a mans de lEstat, per els senyorius
continuen en mans dels senyors com a propietat privada
La desvinculaci de la terra es va fer a partir de labolici dels
mayorazgos de totes les propietats de ma morta (Esglsia o altres
institucions) i de totes les formes de propietat collectiva (terres comunals).
La terra es transformava en una mercaderia que ja no estava perptuament
vinculada a una famlia o una instituci i podia ser venuda i comprada.
Aquest canvi suposada donar llum verda a la introducci de les relacions de
producci capitalistes al camp i la desaparici dels trets fonamentals del
feudalisme.
La desamortitzaci, s a dir, lexpropiaci per part de lEstat de les
propietats de lEsglsia i dels bns comunals i la seva posterior subhasta, es
va realitzar en dues grans fases.
La primera va esdevenir-se el 1836 i va afectar fonamentalment a terres de
lEsglsia, mentre que la segona es va realitzar durant el govern de Madoz
el 1855 el qual va posar a la venda els bns comunals.
La desamortitzaci de Mendizbal va molt lligada a :
Reforma del clergat
Amortitzaci del deute pblic
Es van suprimir les ordres religioses, excepte les que es dedicaven a la
beneficncia , es declaraven els convents i propietats de lEsglsia, bns
nacionals i es posaven a la venda mitjanant subhasta pblica tots aquests
bns.
Qui comprava aquestes terres podia pagar amb Deute pblic o diners en
efectiu. Els beneficiaris van ser els burgesos i propietaris agraris.
Per Mendizbal, la desamortitzaci era fonamentalment una mesura
dHisenda, que eixugava el deute acumulat i proporcionava diners per fer
front a les guerres carlines. A ms a llarg termini havia de beneficiar al pas
ja que lliurava les terres a propietaris ms emprenedors.

En definitiva amb tota aquesta legislaci es va possibilitar la reforma agrria

liberal que tenia com a finalitat abolir el conjunt de relacions productives de
lagricultura tradicional. Aquesta transformaci t com a conseqncia
alguns efectes immediats:
Concentraci i individualitzaci de la propietat (desapareix el
concepte de propietat compartida)
Expulsi de molts dels pagesos que conreen la terra i progressiva
proletaritzaci daquesta massa de poblaci.
En principi aquests canvis havien de possibilitar la mecanitzaci del camp i
el conreu ms intensiu. No obstant hem de tenir present que en el cas
dEspanya donat que aquest procs no va anar acompanyat del parallel
desenvolupament de la indstria, les conseqncies que sen van derivar
van ser un obstacle pel creixement econmic. Els pagesos expulsats de la
terra en no trobar un lloc en la indstria romandran al camp com a m
dobra barata i seran un obstacle per la mecanitzaci. Sovint mantenen
explotacions que serien inviables i en no tenir capacitat adquisitiva
suficient, sn un obstacle per la formaci dun mercat nacional que sigui la
base del creixement industrial.
Per altra part altres aspectes del procs legislatiu realitzat van incidir
negativament en el desenvolupament del camp i del procs industrial. Arrel
de les desamortitzacions, els nous propietaris sovint practicaven
labsentisme i el camp ara, dominat des de la ciutat no va viure grans
millores. Com hem explicat el manteniment de m dobra barata no va
afavorir la mecanitzaci, ni lespecialitzaci de conreus, ni la intensificaci
dels conreus. En general lincrement de la demanda del segle XIX es va
cobrir augmentant la superfcie conreada amb noves rompudes. Com a
conseqncia daix el paisatge agrari va patir canvis notables: a la Meseta,
lexpansi es va fer a favor del cereals, a Catalunya i Andalusia a favor de la
vinya.
Ara b sovint aquestes rompudes van posar en conreu terres molt poc
productives, que van fer baixar els rendiments globals, sobretot en el cas
dels cereals. Aquest fet va suposar un encariment dels costos de producci
que va impossibilitar sovint lexportaci. Els cerealistes abocats al mercat
interior es van convertir en grans defensors del proteccionisme.
Lextensi dels conreus va suposar tamb la reducci de les terres de
pastura i en conseqncia un descens de la ramaderia. La llana que des del
segle XVI era la principal exportaci espanyola, va cedir el seu lloc a la vinya
i a partir de 1841 es va comenar a importar llana.

4. Lhegemonia dels moderats (1843-1854)

Els moderats grcies al suport de la reina i el sugragi molt restringit es van
mantenir al poder durant 10 anys, al llarg dels quals van organitzar un Estat
liberal a la seva mida. Es van imposar els interessos de loligarquia
terratinent i financera i van aconseguir marginar del poder la petita i mitjana
burgesia comercial i industrial i tamb les classes populars.

La pea clau del nou ordre poltic va ser la Constituci de 1845. Aquesta
Constituci substitua la soberania nacional per la soberania compartida
entre les Corts i la Corona i ampliava els poder de lexecutiu. Les Corts van
veure disminuir les seves funcions i el Senat va passar a ser de
nomenament reial.
Una srie de lleis i reformes van completar la configuraci del nou Estat
moderat que en el perode 44-68 va institucionalitzar el rgim liberal al
servei del nou grup dominant (la burgesia terratinent):
Llei electoral: limita el vot a l1% de la poblaci
Llei impremta que suposa la limitaci de la llibertat dexpressi
Reforma fiscal i de la Hisenda. Suposa centralitzar els impostos en
mans de lEstat i propiciar la contribuci directa.
Concordat amb la Santa Seu 1851. Implica la reconciliaci amb
lEsglsia mitjannt la suspensi de la venda de bns
desamortitzats, el retorn dels no venuts i el finanament pblic del
culte i del clergat.
Llei dadministraci local 1845, encaminada a control el poder dels
municipis
Sistema administratiu consolidava la tendncia uniformitzadora i
centralitzadora.
Creaci de la Gurdia Civil 1844. Voluntat de garantir lordre en
lmbit rural.
Daquesta manera bona part de la petita i mitjana burgesia quedava al
marge del sistema i loposici progressista quedava prcticament
impossibilitada dassolir el poder a no ser que fos mitjanant mtodes
violents.
Al llarg de la dcada moderada, el desenvolupament duna poltica
econmica clarament favorable als sectors agraris terratinents ms el fet
dels amplis poder que tenia la Corona, va propiciar laparici dimportants
grups de pressi, les camarilles, que acaparaven i es disputaven el poder al
marge de lorganitzaci parlamentria, fet que va viciar i corrompre
enormement el sistema. La manipulaci i el control electoral van degradar
definitivament el sistema i van deixar loposici en la ms absoluta
marginaci poltica.
El juny 1854 el pronunciamiento de Viclvaro va portar al poder els
progressistes.

5. El bienni progressista (1854-56)

La tasca ms important que van iniciar va ser la represa de lobra de
desmantellament de lAntic Rgim i laprofundiment del rgim liberal . La
tasca ms important es va fer en l mbit econmic, destacant la llei
de desamortitzacions de Madoz i en la llei general de ferrocarrils.
Les desamortitzacions civils van afectar de manera especial les terres
dels municipis de bns propis i comunals. La llei tamb afectava als bns

desamortitzats anteriorment i que no shavien pogut vendre, perqu durant

la dcada moderada shavien aturat les vendes.
Lobjectiu daquesta desamortitzaci era invertir els diners obtinguts en la
modernitzaci de leconomia del pas. Aquesta modernitzaci passava per la
construcci del ferrocarril .
La llei del ferrocarril va permetre la construcci de la xarxa ferroviria entre
el 1855-65. Aquesta llei concedia molts avantatges als inversos estrangers,
de manera que la major part de capital invertit va ser estranger. Va propiciar
tamb la creaci de companyies de crdit i de bancs que canalitzaven els
capitals i que van permetre el desenvolupament del capitalisme espanyol.
Per altra part la importaci de bona part del material ferroviari va constituir
all que alguns autors han anomenat la gran ocasi perduda de la
siderrgia. La modernitzaci de leconomia que sesperava no es va produir
del tot perqu la construcci de la xarxa no va servir per desenvolupar la
naixent siderrgia espanyola i el ferrocarril a la llarga va ser un negoci poc
rendible. No obstant si que a la llarga va ajudar a dinamitzar el mercat
interior.
Els problemes ms importants que va tenir van ser:
Lliure importaci de material ferroviari no va estimular el
desenvolupament de la siderrgia (la xifra del material importat
entre 1860-64 era igual al 50% de la producci siderrgica espanyola
de tot el quinquenni segent)
Els costos de la siderrgia eren ms elevats que els estrangers. La
manca de ferro anava lligada a la carestia del carb que venia
determinada pel cost del transport. El transport dhulla dAstries a
altres ports era tan car que era millor importar-lo dAnglaterra a ms
de tenir un poder calorfic ms gran.
Manca de capacitat adquisitiva per part de la maj part de poblaci.
Gran part daquesta poblaci eren camperols que es mantenien com
jornalers i amb una agricultura poc modernitzada . Aquest fet
implicava lexistncia de molt poc volum de mercaderies.
Amplada diferent de la xarxa ferroviria que va allar encara ms els
mercats hispnics dels europeus
La disposici radial no va afavorir el desenvolupament econmic en
un pas on la majoria de la poblaci, de la industria i el comer eren a
la perifria.

6. El restabliment del moderantisme(1856-1868)

Aquesta etapa suposa restaurar el rgim anterior. De nou es va tornar a

restablir la Constituci de 1845.
Els ltims anys es van caracteritzar per una poltica conservadora i
autoritria i per contactes de loposici per enderrocar el rgim
El juliol de 1866 els progressistes i els demcrates van signar el Pacte
dOstende, lobjectiu del qual era posar fi a la Monarquia dIsabel II i elegir
una assemblea constituent per sufragi universal.
La gran crisi financera de 1866 i la crisi de subsistncies de 1868 van
contribuir decididament a augmentar el descontent damplis sectors socials.

TEMA 4: EL SEXENNI DEMOCRTIC (1833-1868)

Esquema
El sexenni democrtic Entenem com a Sexenni democrtic o revolucionari el
perode entre 1868 i 1874 en que desprs denderrocar la reina Isabel II
sintenta implantar a Espanya un sistema plenament democrtic , que va
patir una gran inestabilitat, va passar per diversos intents dorganitzaci de
lestat i va finir finalment en un cop destat que restaur la monarquia dels
Borbons, en la persona dAlfons XII, fill dIsabel II.

1. Causes de la Revoluci de Setembre de 1868

Les hem de trobar sobretot en el descrdit de la monarquia i la crisi
econmica i financera.
Descrdit de la monarquia i la persona dIsabel II, per la reina, amb el
seu recolzament als moderats i a les formes ms autoritries de govern,
la seva vida personal i l'allunyament dels problemes del pas.
Insatisfacci dels liberals progressistes, que es veien apartats del poder,
ja que la reina sempre que podia donava el poder als moderats. Desig
duna democratitzaci del pas entre diversos sectors populars o de les
classes mitges urbanes.
Crisi econmica, en tres mbits:
a) Agrcola, amb una crisi de subsistncies al final del regnat
dIsabel II.
b) Industrial, amb la manca de cot per la Guerra de Secessi
americana.
c) Finacera, amb lenfonsament de les inversions fetes en el
ferrocarril. El 1866, els progressistes (Prim), la Uni Liberal
(Serrano), els demcrates i els republicans signen i s'afegeixen
al pacte dOstende (Blgica), comprometent-se a enderrocar la
monarquia i democratitzar el pas.

2. Setembre 1868 Gloriosa revoluci

Pronunciament a Cadis de Prim, Serrano i Topete contra Isabel II
28 setembre. Batalla dAlcolea, derrota de lexrcit reial

 Destronament i exili de la reina 1868 -Comena la Guerra per la

independncia a Cuba (octubre) -La Pesseta, moneda oficial dEspanya
1869
1870 Govern progressista i regncia -Eleccions per sufragi universal i
noves Corts (febrer)
Nova Constituci (monarquia constitucional, sobirania nacional, sufragi
universal, mplia declaraci de drets) (juny)
Serrano s nomenat Regent i Prim cap de govern. Recerca d'un nou rei
per Espanya. (setembre 1869)
Venda de les mines de lEstat, per fer front a la situaci de fallida de la
Hisenda pblica i estimular 1 l'economia.
Congrs de lAssociaci Internacional de Treballadors a Barcelona (1870)
Aranzel lliurecanvista del ministre Laure Figuerola.
Amadeu de Savoia (casa reial italiana ) s elegit rei dEspanya per les
Corts, amb el nom dAmadeu I (novembre 1870)
Assassinat de Prim (desembre 1870) 1871-1873 Monarquia dAmadeu I
Comena el regnat dAmadeu I (gener) -Comena la Tercera Guerra
Carlina (1872)
Per falta de suport, el rei Amadeu I abdica de la corona dEspanya (1873)
1873
Primera Repblica espanyola
Les Corts, per evitat cercar un nou rei, proclamen la Repblica
1 President: Figueras (febrer-juny)
2 President: Pi i Margall (juny-juliol)
3 President: Salmern (juliol-setembre)
4 President: Castelar (setembre-gener)
Projecte de Constituci federal
Sublevaci cantonalista a Cartagena, Llevant, Andalusia (intent de crear
per la fora petites repbliques federades de tipus llibertari) 1874
Cop destat i Repblica dictatorial
Cop destat del general Pavia, que entra a les Corts per la fora. (gener)
Repblica dictatorial, presidida per Serrano.
Suspensi de la constituci de 1869
Fi del moviment cantonalista
Manifest de Sandhurst, redactat per Cnovas del Castillo: Alfons, fill
dIsabel II, s compromet a ser un rei liberal (desembre).
Cop destat de Martnez de Campos, restaura la monarquia dels Borbons
en la persona dAlfons, proclamat Alfons XII.

RESUM
1. Setembre 1868 Gloriosa revoluci
Significa l'enderrocament d'Isabel II del tron espanyol i l'inici d'un breu i
intens perode de democratitzaci a l'Espanya del segle XIX, conegut com a
Sexenni Democrtic o Revolucionari, que desprs de nombrosos acab en
fracs, i el la reinstauraci dels Borbons en la persona d'Alfons XII, fill
d'Isabel II. Les causes de la revoluci sn complexes; les hem de buscar en
un doble fracs, poltic i econmic; en una monarquia que no havia acceptat
plenament el sistema liberal i treballava activament per entorpir-lo, almenys

en la seva variant ms progressista, per tamb en el fracs d'una societat

que tampoc havia trobat les vies de desenvolupament econmic, amb una
industrialitzaci limitada, protegida i frgil, una poblaci que patia servers
perodes de fam en un moment en que les desamortitzacions no havien
suposat un nou i ms just repartiment de la terra, i fins i tot havien
empitjorat la situaci dels pobles, com fou el cas de la de Madoz.

Causes poltiques
La monarquia d'Isabel II no havia acceptat de bon grau la implantaci del
liberalisme, i la reina havia treballat activament per mantenir en el poder la
opci ms conservadora, els moderats, apartant els progressistes dels
poder, malgrat l'evident descontentament popular que es manifest en
revoltes importants, com les que van precedir el bienni progressista (185456) o la rebelli de la caserna de San Gil (1866), que acab amb una
durssima repressi, amb 66 afusellaments. Aix mateix, la reina s'havia
envoltat d'una colla de camarilles una mena de grups de pressi que
conspiraven a la Cort per als seus propis interessos. Fins i tot Francesc
d'Assis, rei consort, havia simpatitzat obertament amb els carlistes. Tamb
la vida privada de la reina era objecte de crtica, a causa dels seus afers
amorosos i de la poca austeritat de la seva vida, que contrastava amb la
fam i carestia que va patir la poblaci en els anys seixanta del segle XIX.
Havent perdut l'esperana d'accedir al poder, els progressistes, dirigits pel
general Joan Prim, que s'havia destacat al Marroc, decidiren aliar-se amb els
demcrates dirigits per Cristino Martos, i l'any 1866 signaren l'anomenat
Pacte d'Ostende, en aquesta ciutat belga, pacte al que tamb s'afegiren els
republicans. Posteriorment, i desprs de la mort d'ODonell, s'afeg al pacte
la Uni Liberal, liderada per una altre militar, Francisco Serrano. A grans
trets, el Pacte d'Ostendre preveia l'enderrocament dels Borbons, eleccions
per sufragi universal a unes Corts constituents, que determinarien la forma
d'estat (Monarquia o repblica).
Causes econmiques :
a) Crisi financera: Les enormes inversions que havia comportat la
construcci de la xarxa de ferrocarril no varen donar els guanys
esperats, degut a l'escs desenvolupament industrial i del mercat,
amb escs trnsit de mercaderies i passatgers. Les prdues foren
importants pels inversors, i tampoc l'estat va poder compensar-los, la
cotitzaci del deute pblic estava tamb enfonsada.
b) Crisi industrial: la indstria txtil catalana era depenent de les
importacions de cot del sud dels Estats Units. La guerra de Secessi
americana (1861-1865), comport el cessament d'aquestes
importacions, amb el consegent tancament de fbriques.
c) Crisi de subsistncies: Els anys finals del regnat d'Isabel II varen
coincidir amb un seguit de males collites, que comport escassetat
d'aliments i pujada de preus, que no es va limitar als cereals, base de

l'alimentaci, sin a d'altres productes bsics. La combinaci

d'aquestes crisis, amb les seqeles d'empobriment, fam i atur i el fort
descontentament contra la poltica de la reina i del govern, varen
posar les bases de la revoluci posterior.

2. La revoluci de setembre de 1868

Comen el 19 de setembre de 1868, sota el lema de Visca Espanya amb
honra. El brigadier Topete s'insurreccion amb l'esquadra a Cadis, i ben
aviat se li uniren Prim, desterrat a Londres, i Serrano, desterrat a Canries.
La revolta es va estendre, i Isabel II es va quedar sense suport. Desprs de
la derrota de les tropes reials a Alcolea, la reina, que estava a Sant Sebasti,
es va exiliar a Frana. Es formaren Juntes Provincials, que recordaven a les
de la Guerra del Francs, i es constitu un 3 govern provisional, format per
militars i signants del Pacte d'Ostende. El govern va dissoldre les Juntes i la
Milcia Nacional per evitar problemes, fet que ocasion una gran decepci.

3. El govern provisional (1868)

El govern provisional estava encapalat per Serrano (unionista), Prim
(progressista) era ministre de la guerra i Sagasta (progressista), ministre de
la governaci; els demcrates foren deixats de banda. El 19 d'octubre
s'implant a Espanya la pesseta (contenia cinc grams de plata i equivalia a
quatre rals) com a moneda oficial, amb la finalitat d'estabilitzar l'elevat
deute pblic. Es varen convocar eleccions per sufragi universal mascul dels
majors de vint-i-cinc anys, anant a votar el setanta-cinc per cent dels cens.
Els progressistes obtingueren la majoria, amb 159 diputats, els unionistes
n'obtingueren 59, els republicans federals 59, els carlins 18, els moderats
14 i els republicans unitaris 2.
El mateix any 1868,esclat a Cuba una guerra per la independncia, que
comen amb el Grito de Yara. Les Corts constituents (1868-1869) i la
regncia de Serrano Les noves Corts aix elegides, varen redactar una nova
constituci (1869), considerada la ms democrtica del segle XIX: Sufragi
universal, llibertat d'impremta, de reuni i d'associaci; habeas corpus,
llibertat de culte...Establia Espanya com una monarquia constitucional. La
llibertat d'associaci, reuni i impremta, fou transcendental per a
l'organitzaci del moviment obrer, i ben aviat arribaren a Espanya els dos
corrents de l'Associaci Internacional de Treballadors (I Internacional),
marxistes i anarquistes. Es va debatre el tema de l'esclavitud, vigent encara
a Cuba, proclamant-se la llibertat de ventres, s dir que els fills d'esclava
ja no serien esclaus.
En no haver-hi rei, Serrano fou nomenat regent, i Prim assum la Presidncia
del Consell de Ministres. El govern inici una poltica econmica -que
perduraria durant tot el sexenni- que volia sanejar la Hisenda pblica,
estimular l'economia i integrar-la en el context internacional. Sota la direcci
del ministre d'hisenda, Laureano Figuerola, a ms de l'establiment de la
pesseta com a moneda oficial, es va iniciar una poltica lliurecanvista,
destinada a liberalitzar els intercanvis amb l'exterior (Aranzel Figuerola).
Una altra mesura va ser la venda de les mines de l'estat, que tenia com a

objectiu eixugar l'elevat deute pblic per tamb estimular la seva

explotaci, dinamitzant l'economia i augmentant els ingressos de l'estat.
S'ha parlat d'una desamortitzaci del subsol. El problema s que les mines
acabaren en mans d'empreses estrangeres, principalment britniques, que
les explotaren majorment en el seu benefici.

4. Proclamaci del nou rei (1870)

En 16 de novembre de 1869, es va procedir a elegir un nou rei, obtenint-se
els segents resultats: Amadeu de Savoia: 191 vots; Repblica Federal, 60
vots; Duc de Montpensier, 27 vots; Baldomero Espartero, 8 vots; Alfons de
Borb, 8 vots; Repblica unitria, 2 vots; Repblica, 1 vot; Duquessa de
Montpensier, un vot. D'aquesta manera fou proclamat Amadeu de Savoia,
de la casa reial italiana, com a rei constitucional d'Espanya. La casa de
Savoia havia aconseguit la unificaci d'Itlia i tenia fama de 4 liberal.
Malhauradament, pocs dies abans de l'arribada del nou rei, el President del
govern i principal valedor del monarca, Joan Prim, fou assassinat, sense que
s'hagi aclarit mai l'autoria del magnicidi.
Monarquia d'Amadeu I (1871-1873) El nou rei no tan sols no gaud del
suport popular; molts el veien com un rei estranger. En el dos anys del seu
regnat, esclataren diverses revoltes: el 1872, la III Guerra Carlina; avalots en
favor de la repblica a Catalunya i Andalusia, que demanaven no tan sols la
repblica, sin l'abolici de les quintes i els consums; suport tamb
l'hostilitat dels partidaris d'una restauraci borbnica. Alhora, continu
l'alament independentista a Cuba. Davant la situaci, Amadeu I va
presentar la seva renncia al tron l'11 de febrer de 1873. Davant la situaci,
les Corts proclamaren la Repblica, en la que molts pocs creien.

5. Primera Repblica espanyola (1873)

La I Repblica espanyola va tenir quatre presidents: Estanislau Figueras
(febrer-juny), republic federal. Francesc Pi i Margall (juny-juliol), republic
federal. Nicols Salmern (juliol-setembre), republic unitari. Emilio Castelar
(setembre-gener), republic unitari. Durant la presidncia dels dos primers
es va redactar el primer projecte de constituci federal espanyola, que no
pass mai de ser aix, un projecte. Establia 15 estat federals, o 17, amb
Cuba i Puerto Rico, i fins i tot les colnies africanes. Als conflictes bl.lics
oberts, Cuba i la guerra carlina, s'afeg una seguit de revoltes populars, amb
vagues i ocupaci de terres. La conflictivitat culmin en la sublevaci
cantonalista, que al llarg de la costa mediterrnia i en altres punts
d'Espanya, proclam diverses repbliques o cantons gaireb independents,
de caire anarquista. El govern es va veure obligat a fer intervenir l'exrcit
per sufocar la rebel.li cantonalista, resistint sobretot el cant de Cartagena,
per tractar-se d'un lloc fortificat. El govern fou molt dur en la repressi, i
Salmeron va dimitir per no veure's obligat a signar penes de mort, essent
substitut per Castelar, al qui se li atorgaren poders extraordinaris, a fi de fer
front a la situaci.

6. Cop d'estat de Pavia i repblica dictatorial de Serrano

El 3 de gener de 1874, mentre es procedia a l'elecci d'un nou president,

Manuel Pava, capit general de Madrid, entr a les Corts amb un
destacament i les va dissoldre per la fora. Darrera aquest cop d'estat, hi
havia els interessos de les classes ms conservadores, que desitjaven un
retorn a l'ordre. Francisco Serrano fou proclamat president de la Repblica i
del govern, va suspendre la constituci de 1869, va prohibir les activitats de
la Internacional obrera i va limitar el dret d'associaci. Mentre, es preparava
el retorn dels Borbons al tron espanyol, de la m d'Antonio Cnovas del
Castillo. Isabel II, conscient de la seva impopularitat, havia abdicat de la
corona en favor del seu fill Alfons, de divuit anys. Alfons de Borb sign el
desembre de 1874 el Manifest de Sandhurst, proclamant la seva intenci
de ser un rei liberal. El 29 de desembre, el general Martnez Campos
proclam a Sagunt Alfons de Borb com a rei d'Espanya, posant fi al
sexenni democrtic i iniciant la Restauraci.
Conclusions Lestabliment dun sistema democrtic a Espanya similar als
que hi havia a Europa, entre 1868 i 1974 va fracassar i aix es va deure a
diversos factors:
a) La falta de suport, tant per part de la burgesia i la noblesa terratinent,
que preferien un rgim ms autoritari, com damplis sectors de la classe
obrera, a qui va decebre la falta de poltica social dels diversos governs i
que va preferir altres opcions, com el socialisme i lanarquisme, i fins i tot
arribant a la insurrecci armada, com en el cas del cantonalisme.
b) Els diversos i greus problemes que varen sorgir, com el cantonalisme, o
es varen agreujar, com la sublevaci cubana i el carlisme.
c) El greu problema econmic, heretat del perode anterior, que va impedir
les reformes en profunditat. d) La tendncia de lexrcit a intervenir per fer
variar la poltica dels diversos governs, fet habitual a la histria de lEspanya
contempornia.