....el mirall s c o m la felicitat.

La
felicitat s c o m els miralls;
n o m s r e f l e c t e i x les i m a t g e s ,
mai la r e a l i t a t .

Blai B o n e t (El m a r )

D o b l a t g e : m C I N . I Enregistrament dels dilegs originals d'un film. 2 Enregistrament dels dilegs d'un
film, traduts a l'idioma de l'estat on el film ha d'sser projectat. 3 ( noms a les Balears) cstig ances-
tral, de causes no investigades, lligat indisolublement a la contemplaci de qualsevol pellcula en qu la
llengua original sigui una diferent del castell.

Les dues primeres accepcions d'aquest substantiu sn les que figuren a la Gran Enciclopdia Catalana. Ben b sug-
gerirem una revisi de la segona perqu, segons la redacci, sembla que nicament les llenges amb estat tenen
dret a utilitzar-se en els doblatges.

El tercer significat s collita prpia de TEMPS MODERNS, en una llicncia que ens hem perms. Al darrer nme-
ro de la revista, el de la celebraci del segon aniversari, ja esmentvem el problema del doblatge, referit en aquell
cas a les pellcules que, t o t i tenir una versi doblada al catal, arribaven a terra nostra sempre en la versi caste-
llana. Era la reinvindicaci del mal menor, perqu el vertader problema del doblatge s el mateix doblatge.

Una gran quantitat de petits detalls, de matisos que enriqueixen el producte cinematogrfic -des de conixer la
vertadera veu dels protagonistes fins a la fidelitat ntegra al t e x t original- es perden en funci del doblatge. A i x
sense necessitat de recrrer a l'ancdota, la darrera d'elles molt recent. A la pellcula de Claude Sautet, Nelly y el
seor Arnaud, en qu un vell magistrat retirat dicta unes memries a una joveneta convertida en eventual secret-
ria, els espectadors sn testimoni del segent dileg:

Arnaud.-Tuve que desplazarme hasta la isla de Ururoa.

Nelly.- Perdn... dnde?
Arnaud.- De Ururoa: d, apostrofe, u, erre, u, erre, o, a, Ururoa.

Mirau per on, grcies a un traductor literalssim o autmata -no ho sabem amb certesa- haurem descobert que en
castell tamb s'utilitza l'apstrof. Des de TEMPS MODERNS sempre hem acceptat i reconegut, la tasca educativa
procedent del cinema.

Sempre hi ha, emper, una part positiva i s la plantilla de bons professionals que hi ha en el mn del doblatge.
A i x , quan no serveix igualment de refugi de bons actors sense massa ofertes de treball.

TEMPS MODERNS Director

Jaume Vidal Amengual
Collaboradors
Miquel Pasqual, Jeroni Salom, Miquel Roca, Pere
Estelrich i Massut, Domnec Garcias, Manel-
Revista mensual
Sots-directora Claudi Santos, F. Javier Snchez-Cuenca, Francesc
Abril 1996. Nm. 22
Francisca Niell Llabrs Rotger, Elena Ortega, Joan Obrador, Antoni Serra,
Toni Roca, Matias Valls, Josep Rossell, Toni
Edita
Secretari de redacci Figuera, Camilo Jos Cela Conde, J. A. Mendiola,
Centre de Cultura "SA NOSTRA"
i assessorament lingstic Claudio Klynhout, Biel Amer, Valent Valenciano,
Carrer Concepci, 12
Manel-Claudi Santos Enrique Lzaro, Jorge Mart, Josep Franco, Dami
07012 Palma
Huguet,Anton Bernat.
Telfon 72 52 10
Consell de redacci Dibuixos
Fax 71 37 57
Miquel Pasqual Margalida Bennssar
Andreu Ramis Fotos
Imprimeix
Albert Ribas Arxiu Centre de Cultura "SA NOSTRA"
Grficas Planisi, S.A.
Josep Rossell
Dipsit Legal: RM. 648-1994
 r o i n i M O BONAMHA

J
osep Llus Moll, nom autntic de Fortunio Bonanova, Capitn Tormenta (1936), de John Reinhardt, / Carnaval del
va ser un personatge singular dins l'evoluci de la diablo (1936) de Crabe W i l b u r i La Inmaculada (1939) de
cinematografia mallorquina. Malgrat no tenir-hi c o - Louis Gasnier.
ete directe, es p o t dir que ha estat l'actor mallorqu ms
internacional. Nascut el 1896, aquest actor tingu una bio- Es, per, a partir de la seva participaci en el paper de
grafia m o l t moguda, comenant per les diferents professions professor de cant a Citizen Kane (Ciudadano Kane, 1941)
que se li han atribut, com les de telegrafista, periodista, d ' O r s o n Welles que la seva carrera es dispar comenant a
estudiant de Dret, de Filosofia i Lletres i per ser un perso- collaborar en alguns dels films mtics de la histria del cine-
natge m o l t actiu al mn cultural de la Palma dels primers ma i amb els millors directors del cinema nord-americ:
anys vint. Segons Llus Fbregas era "bohemio, soador, Blood and Sand (Sangre y arena, 1941) de Rouben
aventurera y dilettanti de la msica, palmesano cien p o r Mamoulian, The black Swan (El cisne negro, 1941), d'Henry
cien, amigo de muchos, y especialmente concurrente a las King, ambdues al costat deTyrone Power, F/ve graves to Cairo
tertulias artsticas de la ciudad...". (Cinco tumbas al Cairo, 1943) de Billy Wilder, For whom the
bell tolls (Por quin doblan las campanas, 1943) de Sam W o o d
El 1921 va ser un any clau per la seva carrera artstica. amb Gary Cooper i Ingrid Bergman, Double indemnity
En primer lloc debut com a cantant d'pera al Teatre (Perdicin, 1944) de Billy Wilder, The Fugitive (El fugitivo, 1946)
Principal de Palma i film amb Jorge Luis Borges i un grup de John Ford, amb Henry Fonda i Dolores del Ro, Fiesta
d'intellectuals mallorquins el "Manifiesto del Ultra". (Fiesta Brava, 1947) de Richard T h o r p e , Romance on the high
Desprs vendra el seu primer film, Don Juan Tenorio de la seas (Romance en alta mar, 1948) de Michael Curtiz, The
productora catalana Royal Films dirigida per Ricard Baos. adventures of Don Juan (El burlador de Castilla, 1948) de
El film, una versi de l'obra de Jos Z o r r i l l a es va rodar a Vincent Sherman al costat d'Errol Flynn, Whirlpool
Barcelona, a la galeria dels Studio Films, entre l'octubre de (Vorgines, 1949) d ' O t t o Preminger, Thunder Bay (Bahia
1921 i el mar de 1922. Negra, 1953) d'Anthony Mann, Kiss me deadly (Besos mortal,
1955) de Robert Aldrich entre moltes altres.
Fortunio es trasllad als Estats Units per presentar la
pellcula i al poc temps organitzava una El 1961 sembla que torn a Espanya per parti-
companyia de sarsueles amb la qual cipar en el rodatge a Eivissa del film Los tres
recorreria el pas. El 1926 apareix jT que robaron un barco de la qual tenim escassa
a Veneuela o n , en companyia informaci. Un altre cop als Estats Units par-
de veneolans cre una pro- ticip a La muerte silba un blues (1962) de
ductora cinematogrfica, Jess Franco, The Running Man (El precio de
"Raza". A part d'altres films la muerte, 1963) de Carol Reed amb
en qu no collabor direc- Laurence Harvey i Alan Bates i a la
tament, destaquen dos J que sembla fou la seva darrera
ttols: Las cuatro plumas de pellcula The Million Dollar Collar (El
1928 Pacto con el diablo collar de un milln de dlares, 1965). El
de 1929. 2 d'abril de 1969 va m o r i r a la
Residncia Woodland Hills per p r o -
Als Estats Units, fessionals del cine i la televisi, a
Bonanova interpret el 1927 Love of Califrnia.
Sonya d'Albert Parker amb Gloria Swanson.
El 1934 torn a Espanya, on collabor a El
Desaparecido (1934) d'Antonio Gracani i en
N o t a de T e m p s Moderns:Aquests apunts d'homenat-
el musical Poderoso caballero (1935).
ge a Fortunio Bonanova s'han fet amb extractes del cap-
' tol que J.A. Mendiola i Catalina Aguil li dediquen al seu
L'adveniment de la Guerra Civil l'oblig
llibre-catleg C e n t anys d e c i n e m a a les Illes, edi-
a traslladar-se de nou als Estats Units , on
tat per "SA NOSTRA" Obra Social i Cultural amb
protagonitz una srie de films nord-
motiu del centenari del cine celebrat l'any 95.
americans parlats en castell com El
 Woody Alien fa E S O ?
49
Francesc Rotgei*

G
aireb t o t s els estudiants de Batxillerat,
quan els pertoca cursar llat i grec (o
quan els pertocava; ara sembla que aix
ja no ho fa ning) escriuen i representen, amb els
seus companys, qualque petita pea pardica de
les tragdies d'Eurpides, Esqui, Sfocles i c o m -
panyia. Aquestes farses sn lamentables i no fan
cap grcia als espectadors, encara que n o r m a l -
ment sn tamb companys dels autors i dels
actors o fins i t o t els seus familiars. En canvi, s
(millor dit, era) un costum arrelat a l'ensenyana
secundria, sups que pel seu efecte catrtic en
ridiculitzar mites i personatges histrics, quan al
llarg de mesos o anys les seves vctimes (els alum-
nes ) s'han d'aprendre de m e m r i a les seves des-
ventures.

Una altra cosa s que un guionista, actor, direc-

t o r i fins i t o t msic de jazz consagradssim (i pot-
ser sacralitzat), s a dir, W o o d y A l i e n , a la seva
Poderosa Afrodita, es deixi enfonsar per aquesta
temptaci adolescent. D e fet, Alien ja va caure en
aquest pecat d'escolar fa molts d'anys, quan escri-
gu una breu pea teatral (em sap greu p e r no
r e c o r d el t t o l , de fet no r e c o r d prcticament res
i no crec que valgui la pena de fer un esfor) a la
qual, no podia ser d'una altra manera, parodiava
t o t s els tpics, recursos i personatges de la trag-
dia clssica. Id b, sembla que ara t o r n a a la seva
infantesa i deu ser per aix que, a la seva darrera
pellcula, ha ficat no se sap m o l t b perqu un cor,
amb el seu corifeu (quin gran actor s F. Murray
A b r a h a m , i c o m s de pens veure'l fent el ridcul
d'aquesta manera!), per decorar els deliris psicoa-
naltics habituals de l'autor-director-actor, a veure
si d'aquesta manera no ens adonem que sn exac-
tament els mateixos deliris de sempre. El pitjor s
que les intervencions d'aquest cor, per gravar les
quals els p r o d u c t o r s es gastaren una bona pasta
en e x t e r i o r s de runes clssiques, ens fan ms o
manco la mateixa grcia que les comedetes dels
estudiants de llat als seus condeixebles o als seus
familiars, s a dir, cap. Sembla mentida que un rea-
litzador t e r i c a m e n t ja tan de tornada de t o t ens
castigui amb piruetes prpies d'un alumne d'ESO.
O ha perdut l'enginy, o s que no en tenia tant
c o m ens pensvem.
 6 J6 1
H Uii c r i s a n t e m d i n s
una mina de carho"
Elena O r t e g a
U n els primers films sotmesos a l'arbitri de la
Screen W r i t e r s Guild (1943) va ser Hangmen
a/so D/e. Per aquesta pellcula Bertolt Brecht
no va rebre cap crdit com a guionista, per va aprendre
algunes amargues llions sobre Hollywood.
Bertolt Brecht va arribar a Los Angeles l'any 1941,
desprs de set anys "canviant de pas ms freqentment
que no de sabates". El bitllet i els papers se'ls varen arre-
glar certes persones importants de la comunitat d'emi-
grats de Hollywood; Fritz Lang el va convidar aleshores a
collaborar en una pellcula. Lang, que havia abandonat
Alemanya desprs de rebutjar la proposta de Goebbels
de dirigir la indstria cinematogrfica d'aquell pas, estava
ben considerat a Amrica per Fury, que tractava sobre els
prejudicis de les masses.
Brecht no es va integrar en la comunitat d'emigrats
de Hollywood, on ell es considerava "un crisantem dins
una mina de carb". A pesar de ser ben conegut a
Europa, en aquell lloc no era res ms que un fosc escrip-
tor, de parla no anglesa, sense doblers i sense experin-
cia; i la seva activitat no l'ajudava a rompre el gel. L'autor
alemany no dissimulava el seu menyspreu pel cine, que
veia noms com un mitj per guanyar alguns dlars. Per
contra li fascinava el poder que tenia per arribar a les
masses: un poder que serviria per ensenyar-les a pensar
(ensenyar-les a pensar per Bertolt Brecht, s clar). Quan
Fritz Lang el va cridar per treballar en la histria sobre
l'assassinat del Reichsprotektor nazi a Txecoslovquia, el
1942, Brecht va esperar, t o t i que amb una certa reserva,
grans coses d'aquesta collaboraci.
Per si al director alemany li preocupaven
les expectatives de la recaptaci i l'xit de
pblic, a Brecht li interessava fer un cant a
les possibilitats que podien assolir les
masses amb la seva resistncia. Lang va
acabar delegant en John Wexley la
redacci del gui, pensant que tal vega-
da aquest, conegut per les seves idees
progressistes, podria suavitzar les objec-
cions de Brecht.
John Wexley va creure que
basant-se en la histria dels
dos autors alemanys, ell
mateix redactaria el gui;
t o t atenent de tant en tant
algun suggeriment de Brecht. Per
aquest, que es veia com a autor del gui,
va entendre que Wexley havia estat contractat
com a traductor a l'angls. La collaboraci entre tots dos
va ser harmoniosa i de seguida varen idear un enfoca-
ment diferent per aquella primera histria. Malgrat aix,
ms endavant Wexley declararia que la vertadera feina la
duia a terme ell t o t sol, durant el dia; i que quan visitava
Brecht l'horabaixa, acabaven xerrant sobre teatre, cine, el
gui ideal, etc. Sembla ser que Wexley no va prendre mai
seriosament Brecht com a co-escriptor. Per la seva ban-
da, Brecht estava una mica molest per l'hbit de Wexley
d'encapalar cada paper de treball amb el seu nom, i per-
qu ests ms ben pagat que no ell. A pesar de tot, quan
mesos ms tard varen entregar el gui a Fritz Lang,
Brecht n'estava orgulls.
L'avanament en les dates de rodatge va fer precs
que Wexley escurs el gui a tota pressa, i que, atenent
a la por de Lang a ser titllat de comunista o antisemita,
suavitzs molt la histria original."John, no polititzi aix",
acostumava a repetir Lang.
Ali al que passava, Brecht va acudir a una jornada de
rodatge del film. Prest es va adonar que les escenes que
es rodaven eren aquelles que ell havia eliminat per est-
pides durant la seva primera collaboraci amb Lang. Per
empitjorar les coses, quan Lang havia de consultar a alg
es dirigia a Wexley, ignorant-lo totalment. En el procs del
muntatge, el material de Brecht va patir encara ms
danys, la qual cosa els va dur a declarar que el seu gui
havia estat mutilat per criminals.
Quan va saber que no hi figuraria com a autor del
gui, va sollicitar l'arbitratge de la Screen W r i t e r s Guild.
Durant la visita va comprendre per qu Wexley havia ten-
gut tant d'inters a autografiar tots els papers. Ara,
aquest es presentava amb centenars de
manuscrits i proclamava que a penes n'ha-
vien parlat, mentre que ell noms podia
aportar unes poques pgines. La declaraci
de Fritz Lang, confirmant Brecht com a
autor de moltes de les escenes, va rebre la
segent apreciaci del jurat: "Concedim el
crdit principal en solitari al Sr. Wexley, ja
que, mentre que el Sr. Brecht tornar a
Alemanya, el Sr. Wexley quedar a fer fei-
na a Hollywood; per tant necessita molt
ms aquest reconeixement". La
S W G hi podria haver
afegit que, mentre que
Wexley era una persona
popular entre els seus
j P collegues, Brecht no amagava el
seu menyspreu pels guionistes, m
 Els anys d e Vencia (i 4 )
( S o t a l a i i l l u e n eia d e l a lluita p o l t i c a )

A n t o n i Serra

H
e de confessar que aquells anys de Vencia
com a enviat especial i acreditat a la Mostra,
s'optimaven, diguem-ho aix, amb les meves
lectures recents de Vasco Pratolini, Cronache di poveri
amanti,) d'ElioVittorini, Conversazione in Sicilia. Record que
a l'habitaci de l'hotel Adri Urania del viale Dndolo, al
Lido, on m'havia installat l'any 1966 i on cercava refugi el
poc temps de lleure que em deixaven les sessions cine-
matogrfiques de la salaVolpi, l'Arena o el Palazzo, llegia
amb apassionament, amb frenes gaireb, Uomini e no que
havia trobat a una llibreria no gaire lluny del Campo
Morosini. Se sono i nostri ultimi giorni sono gli ultimi giorni
ons de cop. Sota el signe de Pontecorvo, fins i t o t el film
di tutto I mondo. Per ogni tedesco che muore noi uccidiamo
sovitic de Mikhalkov-Kontxalovski, Pervij ucitel (va ser
dieci persone. Siamo novanta milioni di tedeschi. Prima di mori-
tradut a l'itali com // primo maestro), que venia precedit
r.... Era com una sessi d'escalfament. N o veig manera
de crtiques molt favorables, tant, que alguns comentaris-
millor de descriure la lectura d'aquella obra abans d'as-
tes havien arribat a dir que representava una nova estti-
sistir a la projecci d'una de les pellcules que, sens dub-
ca, no em va semblar ms que una obra digna, i grcies...
te, m'havien d'impressionar ms de totes les que he vis-
tes, i no tan sols des d'un punt de mira estrictament cine-
matogrfic, sin tamb de formaci intellectual, de per- Amb tot, no em vaig perdre les projeccions de la sec-
sona implicada en la lluita poltica contra el franquisme: Lo ci de retrospectives, punt i final d'aquella XXVII Mostra
battaglia di Algeri. di Venezia. Vaig veure per primer cop Why ChangeYour
Wife (1920), de Cecil B. de Mille, amb les jovenssimes
Bebe Daniels i Gloria Swanson; i films com Are Parents
C o m sempre em passa en aquestes ocasions, tenia el
People? (1925), de Malcolm St. Clair i un Adolphe Menjou
cos lleugerament excitat, feia gestos rpids i nerviosos, i
amb bigoti pulcrssim i cabells ben clenxnats a fora de
un regust de sal als llavis ho acabava d'adobar tot. N o s
brillantina; A Woman ofAffairs (1928), de Clarence Brown
quines devien ser les sensacions dels meus companys
i, entre d'altres, The Crowd (1928), de KingVidor. Al cap
Jos Monlen,Jaume Adrover i els joves crtics de la revis-
a la fi, les sessions de films retrospectius sn, als festivals
ta "Triunfo", per crec que, aquell vespre, mentre ens
internacionals, la vertadera universitat cinematogrfica.
n'anvem cap a l'Arena, tots diem a la cara la marca de
l'expectaci.
En resum: crec que no enganyar ning si dic que
aquells anys de Vencia eren com un consol, una terpia
Les nou del vespre en punt. La sala qued a les fos-
de refor de la nostra capacitat de resistir, de lluitar enmig
ques i s'hi sentia un silenci absolut. La vetllada comen
de la misria. N o me n'oblidar mai; ni tampoc, de l'im-
amb la projecci d'un curtmetratge, Hockey, del iugoslau
pacte de tres films, ja per sempre lligats a la meva hist-
Mica Milosevic i, t o t seguit, la pellcula de Gillo
ria personal: El verdugo (1964), que en part havia vist
Pontecorvo. Ni respirvem. El film de Pontecorvo (direc-
rodar als molls vells de Palma; Simn del desierto (1965); i
t o r que havia nascut a Pisa, el 1919) durava 120 minuts,
La battaglia di Algeri (1966).
segons la fitxa que ens havien passat, per a nosaltres ens
varen semblar un al efmer dins l'eternitat. El temps
havia volat.Va sortir el fine en pantalla, i ni tan sols vrem Mai ja no tornrem a ser els mateixos desprs de
reaccionar, corpresos per aquella meravella: intelligncia Vencia. Cada vegada que hi anrem, el cop de reprendre
en el moviment de la camera, capacitat revulsiva en el el fil, en arribar, era aix, t o t un cop; i calia empassar-se'l
missatge poltic, grandesa excepcional en les escenes en cru. La mesquinesa personal disfressada de mesquine-
urbanes i els moviments de masses, fins al paroxisme de sa cultural ens sotjava a les cantonades de sempre. El cine
l'aixecament del poble algeri als carrers i les places de la vindria benet i censurat o potser no vindria i tot.
capital exigint la independncia. Pontecorvo havia acon- L'escena "rekional" i la vida diria continuarien plenes de
seguit una obra mestra, i nosaltres estvem exultants. nins de noranta anys, de monges blaves, de mediocritats
amb pretensions, lluny ferm de qualsevol espurna de geni
D'aleshores en, s a dir, desprs d'haver vist La bat-
o d'esperana.
taglia di Algeri, el festival em va davallar tres o quatre gra-
 El resum:
m s del mateix
J . A . Mendiola

L a festa onanista per excellncia un altre cop ms ha fills de Disney. Gibson, personalment, aconsegu dos Oscars,
deixat content a t o t h o m . Ha guanyat qui estava pre- la seva pellcula cinc. N o s dolenta, s entretenguda i llar-
vist, segons diuen, perqu el collectiu ms nombrs ga, per estar a la moda. N o hi ha tant per tant. Meravells el
s el dels actors i s clar que sn solidaris, entre d'altres per- que donaren a Kevin Spacey per Sospechosos habituales i Mira
qu pot ser que l'any que ve els toqui el t o r n a ells. Aquesta Sorvino don la campanada, encara que la competncia no
s tamb una de les raons per les quals una innombrable era massa dura, i no s si per fotre W o o d y Alien o perqu
quantitat d'actors i actrius es posen darrera la camera. N o arrib acompanyada del nou dol de la indstria, Quentin
s tan sols perqu ells ho vulguin, sin perqu la indstria els Tarantino. Una bona ra per odiar-lo amb ms fora. L'nica
ho permet i li conv. Poc abans que sor-
ts la llista de les nominades ni Mel
Gibson ni la seva segona pellcula com a
director estava entre les grans candida-
tes. Vista la resta d'acompanyants d'a-
quest discurs que molt probablement els
nord-americans no varen entendre el
ms mnim, estava molt clar qui guanya-
ria. Encara que la meva sorpresa fou la
derrota de // postino, que incomprensible-
ment havia estat nominada i fins i t o t
casava completament amb l'esperit de la
festa. Foren els Oscars ms passats per
aigua que es recorden. Molt probable-
ment ha estat la cerimnia en qu ms
gent va acompanyar els aplaudiments
amb les llgrimes, produdes per les dife-
rents emocions que s'anaven succeint
damunt l'escenari. Comenaren els
Sorvino, els seguiren els Douglas i acaba-
ren tots en un bram sol amb l'aparici de
Christopher Reeve des de la seva cadira
de rodes. Moment culminant de l'espec-
tacle amb missatge sincer, molt diferent
al que cantaven com lloros de repetici
els guardonats, que no s'aturaven de
repetir que donaven les grcies a
l'Acadmia (14), als seus pares (13), a la
seva dona (9), a la seva famlia (9)...

Hi va haver estatuetes per t o t h o m .

Per Kirk Douglas per la seva carrera, cin-
quanta anys fent cinema i ni un sol guar-
d. A Chuck Jones un premi especial per
altres tants anys dins el que avui s el
passat de l'animaci. A John Lasseter per-
qu el futur i com s lgic la Disney hi t
accions. A la Sarandon li donaren a la
quinta, quan el film, Pena de muerte,
mereixia molt ms. Per l'alcohlic Cage un altre, encara que satisfacci del vespre, que a Babe noms li donaren un Oscar,
jo mantenc que fer aquests tipus de rols sn tan agrats com per mai li perdonar a la indstria que li conceds set nomi-
fcils. Per ja se sap, aix de la beguda els fa patir molt als nacions.Vaig haver d'anar a veure-la.
 Mtisie a n d
Pere Estelrich i M a s s u t
Han escrit a duo Jos Mart Gmez i Josep Ramoneda
a "La Vanguardia": "Vamos tambin a vivir con Jane
Austen un fenmeno semejante al que los ltimos diez
aos se ha vivido com E.M.
Forster, redescubierto por el
cine?" (29/03/96).
Els dos periodistes dedi-
quen l'habitual article set-
manal a dues veus a la figura
d'aquesta escriptora, famosa
darrerament per l'adaptaci
per al cinema que ha escrit
Emma T h o m p s o n de la
novella Sens and SensibiHty.
Pero no parlvem de
Msica en aquesta secci?
S, i aix ser ja que
c o m e n t a r e m la banda sono-
ra d'aquest film guardonat a
H o l l y w o o d amb un Osear.
La partitura est signada
per Patrick Doyle...
L'autor de les bandes
sonores dels films de
Kenneth Branagh?
En efecte, Doyle
autor de les bandes sonores
d'alguns films de Branagh:
escriv per al d i r e c t o r angls
les partitures d'HenryV i de
Much Ado about Nothing.
A jutjar pels resultats,
sembla que s un msic que
es pren m o l t seriosament la
seva feina, no?
Sn paraules d'aquest
c o m p o s i t o r : "Les millors
bandes sonores sn les que
surten com a resultat d'una
e s t r e t a relaci e n t r e el
c o m p o s i t o r i el d i r e c t o r ,
estudiant t o t s dos les imat-
ges que es succeeixen.
Tamb, segons quan, s bo
pel c o m p o s i t o r recercar
informaci sobre el sentit
del drama aix c o m de l'po-
JlIusicality
ca i, s o b r e t o t , dentificar-se amb els personatges i la
trama".
Noms d'aquesta manera
poden sorgir dues canons
tan aconseguides com les que
es canten en el film protago-
nitzat per Emma Thompson,
una de les quals canta Kate
W i n s l e t en el paper de
Marianne, i l'altra la que inter-
preta la soprano Jane Eaglen
pels ttols de crdit del final
de la pellcula. Peces amb
textos del poeta Ben Jonson
("The D r e a m " ) i annims
("Weep you no more Sad
fountains " ) .
Si b s c e r t el que
apuntvem ms amunt sobre
Doyle (que ja havia escrit pel
cinema anteriorment), s a
partir d'aquest banda sonora
quan li han comenant a
ploure molts d'altres projec-
tes, el ms proper dels quals
s s la composici de la Msica
pel film Mrs.Wuinterbourne
(amb Shirley Maclaine).
-Podem dir que aquesta
banda sonora ha contribut a
donar a conixer la figura de
l'escriptora Jane Austen?
N o del t o t . N o ho podem
afirmar, ja que no s la pri-
mera vegada que la banda
sonora d'un film basat en una
obra d'Austen aconsegueix
arribar al pblic de masses: el
director Cari Davies i el pia-
nista Melvyn Tan, fa un c e r t
temps, tamb varen situar-se
a les llistes de discos ms
venuts amb la Msica de
Pride and Prejud'tce, un film
realitzat per a la televisi.
 ...S>ol>re e l Centenal*!
del Cine Espanyol
Rafael Porcel

I cine espanyol li toca enguany bufar 100 espel- Segura, han estat catapultats ja a l'efmer olimp de les gl-

A
que
mes del pasts. Sembla mentida per una industria
que va quedar rfena d'una vertadera indstria
dons s u p o r t ja fa dcades.
El centenari no podia arribar en una data ms adequa-
da. El 95 ha estat gaireb miraculs per les seves xifres, tant
les que f o r m e n el muntant de les inversions en producci
c o m les del resultat en taquilla.A les recaptacions milion-
ries del darrerTrueba, Two Much, s'hauria de sumar les gens
menyspreables de La pasin turca de Vicente Aranda o La
fior de mi secreto de Pedr Almodvar, per posar-ne noms
dos exemples. El pblic ha respost molt b aquest any pas-
sat a all que el cine espanyol li oferia. 2 milions i mig ms
d'espectadors que no l'any 94 ho constaten. Queda lloc per
l'esperana!
Tal vegada s que el cine que es fa a casa ha decidit
sumar-se a un hipottic "pla de renovaci". Ha abandonat
la prctica de mirar un passat molt concret per contar
histria o ha renunciat a imitar altres cinematografies com
a mitj, inefica, per combatre-les.
El premis Goya d'enguany no deixen espai pel
dubte: qu fa una pellcula com El dia de la
bestia entre les ms premiades d'una
acadmia com l'espanyo-
la? Una de dues: o els
joves trepitgen f o r t o l'a-
cadmia est tan desorien-
tada perqu enguany no
t cap andrmina scio-
sensiblera firmada per Jos
Luis Garci i s'ha donat a les
drogues dures.
El da de la bestia d'Alex de la
Iglesia, ha estat la sorpresa de
l'any. Premiada a festivals, ala-
bada per la crtica i refrenda-
da per l'acceptaci del
pblic. Un diablic film que
du als cines el sector ms
jove del pblic. El seu director,
Alex de la Iglesia, i un dels seus
protagonistes, Santiago
ries nacionals (A veure quant trigarem ara a baixar-los, o
ms b expulsar-los, del pedestal... Ja se sap que aix de
glorificar per desprs defenestrar segueix sent l'esport
nacional).
Per la pellcula de l'any segons l'acadmia ha estat
Nadie hablar de nosotras cuando hayamos muerto, pera pri-
ma del seu director Agustn Daz Yanes, que amb aquest
debut s'ha posat el llist molt alt per la seva prxima
pellcula.
Som, doncs, davant un perode de canvi generacional al
cine espanyol? Aix pareix inevitable.Aquest any 96, el del cen-
tenari del cine espanyol, servir per saber si all del 95 va ser
un miratge o el comenament d'una gran amistat amb el seu
pblic. Tenim molts de mesos per endavant encara i moltes
estrenes a la vista. Julio Medem presentar d'aqu a poc Tierra
amb Carmelo Gmez. Per els joves hauran de plantar una
dura batalla enguany amb els ms veterans que tenen en car-
tera un bon nombre d'interessants pellcules, com a mnim a
primera vista. La ms esperada, Libertarias de Vicente Aranda,
amb un cartell d'actrius de primera que inclou Victoria Abril i
Ana Beln. Gonzalo Surez estre-
nar Seor Sombro, Carlos Saura
Taxi, Imanol Uribe S, buana, Pilar
Mir El perro del hortelano... Per
tenir, ni tan sols faltar la correspo-
nent producci de qualit: una
nova versi de l'obra de Fernando
de Rojas, La Celestina, dirigida per
Gerardo Vera.
Haura trobat el cine espanyol el
seu vertader cam? 100 anys d'intensa
recerca semblen suficients. La soluci
es trobar en el darrer fotograma
d'enguany. Almanco l'any passat
es va guanyar la batalla al cine
nord-americ que va recollir
una collita ms aviat pobra.
N'hi ha prou amb donar una
ullada a les candidatures a
l'Oscar d'enguany. Per
posar-se a plorar.
Jfl D e B u f f a l o Bul
a R o c k Hudson
Toni R o c a

S
i fa no fa, el cinema Roxy, ubicat llavors a qualsevol
contrada oberta i popular de Barcelona, formava sen-
se cap mena de discussi o polmica una ritual, molt
rigorosa cita gaireb setmanal que segons mtode, entu-
siasme i gran capacitat d'organitzaci i coordinaci es feia
realitat viva i palpable. De formes i maneres, els caps de set-
mana, en preferncia, tal vegada, dissabtes a la tarda
Buffalo Bill.Tom Mix, D'Artagnan, Lolita Sevilla, Paco Rabal
, per sense descartar la dola tarda de dijous, tarda de min-
yones, segona sessi, que a les nou en punt calia arribar a
casa i servir el sopar als senyors benestant, burgesia catala-
na fina, Juan Mars La obscura historia de la prima Montse,
Ultimas tardes con Teresa. Elles, les minyones eren amables,
receptores del plaer, generoses, de carns dures i interiors
dignes de nobles causes. Elles, les minyones, del cinema
Roxy decantaven les seves preferncies ertiques
en funci d'un Rock Hudson (Gigante) que no pas
del Robert Taylor (El puente deWaterloo). Elles, les
minyones, del cinema Roxy eren aix."Somriure per
s o m r i u r e " d e i e n " m i l l o r Rock Hudson..."
Temps era temps i aix era i no era quan neixia la pri-
mavera. I no fou precisament per la primavera, sin ja tar-
dor avanada, ben avanada, als voltants de la diada de la
Purssima Concepci v u i t de desembre quan a l'rea
de l'Aribau Cinema desembarc l'any era de 1962 un
dels grans esdeveniments cinematogrfics de la dcada i
dcades posteriors: West s/de story, de Robert Wise/Jerome
Robbins, amb aquella pobreta noia que tant vrem plorar
anomenada Natalie W o o d , m o r t a a una edat encara jove i
carregada de vida. La llegenda maleda de tots aquells que
intervengueren a Rebelde sin causa comenava a ser realitat
pura.
A pesar de t o t , insistia amb la can: aix era i no
era quan neixia la primavera..."

Per no totes les coses i les emocions es clau-

suraven a l'interior, al voltant de les butaques, una
mica incmodes, la veritat, del cinema Roxy. Ms
enll, o ms endavant dc places i carrers, altres sen-
sacions, altres emocions i disbauxes esperaven la
seva oportunitat. Per exemple, al Central Cinema,
vora l'ombra, respectuosa, culta, venerable de la
Unversitat. Evocaci, llavors, de tres ttols gaireb
memorables i per circumstncies diverses. S/o el
valiente, Gregory Peck, El prncipe estudiante, Ann
Blyth, Edmund Purdon, 7 novias para 7 hermanos,
H o w a r d Keel i el primer contacte, absolutament
gloris amb el "musical" desprs, de mica en mica,
arribarien al cor i al sexe altres glries, altres
esplendors d'or, argent i uns grams de marbre.

Per aquestes coses, totes aquestes coses, esta-

ven en un procs de transformaci quan altres llocs
i espais del cinematgraf es beneficiaven d'un luxe
especial. Cinematgrafs amb el segell "grandes
estrenos en rigurosa exclusiva". Altres cinemes.
Altres pellcules. Altres preus, s clar. Per sovint
malgrat t o t les visites eren habituals i quotidianes.
D'aquells casolans cinemes de l'eixample es passa-
va al luxe dels decorats qualificats d'altssima quali-
tat. La lluerna i la passi de la gran ciutat desbor-
dava pel canvi, la metamorfosi i, fins i t o t , la trans-
formaci ms excelsa possible.
 Cine i L i t e r a t u r a CD
A n t o n i Figuera
D es del moment que cul-
tura societat, art i vida
solen mantenir entre si
un complicat sistema de relacions
especulars dotades d'un elevat
nivell de complexitat, ambigitats i
contradiccions, no hi ha dubte que
l'anlisi del teixit reticular pel qual
travessen en el nostre segle el cine
i la literatura intercomunicant-se
entre si a travs d'un trencads i a
la vegada resistent joc de miralls i
reflexos, constitueix un dels ms
apassionants temes de debat del
nostre temps.
Dues acostumen a ser les pre-
ses de posici ms habituals al vol-
tant del controvertit afer de les
relacions entre LITERATURA i CINE, i totes dues, a
parer nostre, igualment errnies. Una seria la dels qui, en
nom d'un prets i pretensis "purisme" cinema-
togrfic, o del que se sol denominar "l'especfic flmic",
atribuiren a certs directors o a determinades obres un
mortfer last de retrica literria o d'acadmica literatu-
ritzaci de les imatges, oblidant que el cine en participa
consubstancialment, d'aquest privilegiat "mestissatge"
entre all visual i all verbal. Els que aix opinen cauen a
vegades en l'error d'oblidar l'extraordinari potencial de
visualitzaci que de vegades ostenta la paraula, confo-
nent-la amb la vana xerrameca o el monocorde recitat
d'un text. En el cas dels qui fiquen en un mateix sac, per
posar-ne noms un exemple, un admirable Joseph
Mankewicz al costat d'un insuportable Zeffirelli. Les
obres d'aquest darrer donarien la ra als qui pensen aix
(recorden el seu lamentable Hamlet amb Mel Gibson);
per les del primer (i aqu tenim el seu extraordinari Juli
Csar per testimoniar-ho) els desmentirien. Tot aix
donant per descomptat que en cine es pot prescindir
d"'all verbal" amb resultats ptims Charles Chaplin i
Robert Flaherty serien dos casos entre molts d'altres.
Una altra posici als antpodes de l'anterior s la d'a-
quells que, imbuts de la idea d'una suposada superiori-
tat de la literatura sobre el cine apologistes del "puris-
m e " literari, del faux prestge que encara gaudeix la lletra
impresa en determinats cercles l i neguen al cine el pa
i la sal, abominen de les seves sospitoses "impureses"; i
encara en els casos ms obvis d'excepcionals operacions
d"'empelt" d'all teatral o novellesc a all cinematogr-
fic no deixen de murmurar a la
ms mnima ocasi que se'ls pre-
senta: "S, d'acord, per s'ha de
reconixer que s molt millor l'o-
bra original"... Oblidant que, si b
s cert que la histria dels succes-
sius "trasvasaments" d'un mbit a
l'altre, n's plena d'autntiques
"massacres", no s menys cert el
fenomen contrari: d'un material
literari infame es poden "extreu-
re", com si d'una autntica opera-
ci alqumica es tracts, autnti-
ques obres mestres. En aquest sen-
tit, l'exemple ms a m sol ser el
de citar Orson Welles, que va
recrrer a l'anomenada "literatura
de quiosc" per rodar La dama de
Shangai o Sed de mal.
Dav;i n t d'aquestes dues actituds autntics Scila i
Caribdi: ; de l'extremat "purisme" cinematogrfic o lite-
rari seg ons es decanti per l'una o l'altra ens sembla
o p o r t defensar una tercera opci: la d considerar el
CINE i la LITERATURA com a dos mitjans d'expressi
cultural i artstica totalment interdepenents l'un de l'al-
tre des del naixement del primer a finals del segle passat
(igual qije ho ha estat el CINE respecte de la msica, la
pintura 0 el teatre), ja que si per un costat s obvi el
carctei " proteic o depredador que des dels seus
comen aments ha tengut el cine respecte de les altres
arts, coinfigurant-se con una "art total" integradora de
molts di versos mitjans i formes d'expressi tant literaris
com a visuals, tant espacials com a temporals; no s
menys (:ert que, quan el cine va assolir la seva majoria
d'edat, 6 :s varen anar invertint els termes de l'esmentada
relaci 1 la literatura la novella i el conte especial-
ment, i i:amb el teatre varen comenar a incorporar
al territ ori que li era propi tcniques narratives, proce-
diments lingstics, recursos formals especfics de l'art de
la imatg e.
N o cal dir que l'mbit de reflexi ms concreta des
del qual resituar la relaci entre tots dos s, per des-
comptat, el que correspon al terreny de les "adapta-
cions": salt qualitatiu d'un mitj d'expressi a l'altre ja
sigui en sentit projectiu o regressiu (positiu o negatiu)
segons els casos. Aix ens du a demanar-nos: qu es
guanya, qu es perd, qu es conserva quan arriba el
moment del bescanvi.
 Classificaci p e r s o n a l
del c i n e m a
Jorge M a r t
D
esprs de consultar una part important de la
voluminosa bibliografia existent, i de comparar
les dades obtingudes amb la nostra experincia
personal al respecte, hem pogut establir, encara que de
manera provisional i aproximada, la segent classificaci de
les pellcules que qualsevol aficionat pot haver vist al llarg
de la seva vida:
1. Pellcules efmeres, com efmer s t o t el que l'home
sigui capa de crear.
2. Pellcules que ordenen el caos, capaces de reunir un
mn sencer en elles mateixes, d'inventar un llenguatge
coherent, de posar-li la msica adequada a cada cosa,
"palabras que contra el brbaro pudimos levantar" ' .
3. Pellcules que responen al nom d'Helena... Troia es
perd sovint per elles.
4. Pellcules que sn de carcter vampric, pellcules I aix s, en el fons, un perill: el perill de no poder mai ms
expertes en l'art minucis d'atrapar-nos amb molta deli-
cadesa en la seva teranyina invisible. Pellcules que ens
duen imperceptiblement a l'abisme. (Hi ha un risc evi-
dent si ens miren als ulls: ens podrien convertir en est-
pides esttues de sal).
Prejudicis
amb accent
Javier Matesanz
E
l cine espanyol es troba en auge,ja que dir de moda
em sembla un excs optimista. Els prejudicis gene-
ralment englobats sota el t e r m e "espanyolada"
s'han redut substancialment en els gustos del pblic. I t o t
aix s'ha tradut en un magnfic any de cine nacional, sem-
pre de forma proporcional i en la mesura de les nostres
possibilitats. Aix ho certifiquen xifres com els nou milions
d'espectadors que la indstria cinematogrfica ha comptabi-
litzat durant el 95, o els 15 mil milions de pessetes previs-
tos per invertir en productes nacionals durant el 96; totes
dues sumes m o l t superiors a captols equivalents d'anys
anteriors.
Malgrat aix, aquest fenomen del qual ens congratulam i
rebem amb enormes esperances, ha afectat noms el cine
espanyol, per no pot fer-se extensible a l'hisp, si com a tal
entenem t o t aquells realitzat en idioma castell amb inde-
pendncia del seu accent i que, lgicament, inclouria la prri-
ca indstria hispano-americana. Una parcella del cine (en)
espanyol, encara que no sigui nacional, que carrega ara amb
5. Pellcules-tortura, disposades a comprovar per elles
mateixes la nostra resistncia personal al dolor.
6. Pellcules que sn estupendes amants. H o m estaria
disposat a deixar-se matar per elles.
7. Pellcules que tallen com finssims punyals, magnfics
films que ens podrien deixar la vida marcada.
8. Pellcules-Vencia, decadents, podrides d'hermosura.
9. Pellcules que recorden les millors grabacions de
Charlie Parker.
10. Pellcules John Ford i pellcules Renoir. Algunes es
diuen tamb O r s o n Welles.
I I. Pellcules que surtes despullades del mar, com si
hagussim de nou renascut. Sn una mena d'estranyes
sirenes. Ulisses sabia m o l t b eludir la seva can.
Hi ha, en definitiva, una pellcula per a cadasc de nosaltres.
regressar a la vida real.
N o puc recordar quan vaig entrar per primera vegada en
una sala de cinema. Reposaven tal volta Lawrene d'Arbia, o
estrenaven, si la memria no m'engana, 8/ode Runner. El cas
s que mai he pogut t o r n a r a sortir-ne.
el llast dels prejudicis que tant ens ha costat espolsar de
l'audincia. "Uf! quin rotllo. Una de sud-americana".
No hauria de servir d'exemple el llarg i calamits pro-
cs que ha hagut de patir el cine espanyol fins a demostrar
que prejutjar per sistema indueix a e r r o r amb massa fre-
qncia? No mereixen, almanco, el benefici del dubte els
cineastes hispano-americans? Crec que una indstria que
produeix amb comptagotes (la magnfica La estrategia del
caracol de Sergio Cabrera va ser l'nic film colombi del seu
any), s'ha guanyat amb escreix el dret a ser escoltada (vista)
sense prejudicis amb ttols com Un lugar en el mundo, Cronos,
El lado oscuro del corazn o Como agua para chocolate. Totes
excellents pellcules que imposen la potica i el discurs
enfront dels efectismes, el documentalisme o la pura
comercialitat que caracteritza altres cinematografes. Un
estil, una tendncia gens menyspreable, que demana pas amb
el seu peculiar accent i que ha d'escoltar-se (veure's) per,
almanco, menysprear-la amb criteri o, al contrari, admirar-la
i aplaudir-la amb objectivitat sense inconvenients.
 Les insistncies d e
Giuseppe Tornatore
D a m i Huguet

N
o he tingut temps, ni lleguda, de visionar encara el
darrer film de Guiseppe Tornatore L'home de les
estrelles. Una obra oberta, asseguren els entesos,
que encara que vagi per camins diversos tacats de follia o
d'incertesa,cerca amb constncia les rels ms emblemtiques
d'aquell ja mtic film que va commoure tots els qui entenen el
sentit real de l'essncia mediterrnia. El cant ms bell promogut
en aquesta darrera dcada a la fascinaci neta d'un cinema
call i cor emblemtic que nicament saben fer i enaltir els
cineastes italians quan sn ms plens d'orgull i de grcia.

N o s si perqu la sang dels sentiments e n ells tan fr-

gils els trabuca damunt el cor sensible de la nostlgia, o sen-
zillament perqu entenen molt millor que nosaltres la netedat
d'oferir, en tota la seva grandesa, com un cant virgili, la vella i
noble justcia de defensar all que els s propi: una seqncia
cinematogrfica que fa olor de sal, o dues estrofes d'uns poe-
mes, alexandrins perfectes, llegits en la fosca negra d'una fbu-
la imaginria. Siclia a contrapl del mal, per amb el b lligat a
la verda claror d'un recel, o una confiana que madura encara.
El cel s el cor de la terra, diuen. Per jo no m'ho crec mas-
sa. Giuseppe Tornatore ens va sorprendre a tots cinfils exi-
gents i patidors del cinema ms ranci amb un film mtic en
l'univers mediterrani (Oscar a Hollywood incls, per ni de
bon tros una obra neta, perfecta, viva en un tros de mn, sin
nicament testimonial suaument expressada en un sim-
bolisme gens ni mica embullador ni intellectual, sin obert, amb
una netedat agradora, a aquelles generacions que hem vist i
viscut cada al de memria amb l'eufria de saber-les nostres.
El passat s antic. I el futur no existeix. Amb cada cosa al seu
lloc comprenem millor tots els trulls del cinema negre, de l'e-
rotisme ranci, o dels westerns desfigurats.
Cinema Paradiso, amb totes les seves virtuts i els pocs defec-
tes, ens va empnyer a creure en la fora dura i antiga d'un
cinema mediterrani on poder treure lletres i imatges que pot-
ser ens unien. Mallorca, com sempre, els intents de promoci
turstica foren lleugers i breus, d'un pobresa cinematogrfica de
la qual ms valdria no parlar-ne, perqu no ens caigus, com
altres pics, la cara de vegonya.
L'xit slid i ben madurat de Cinema Paradiso es va intentar
aprofitar, amb presses, per uns productors que cercaven treu-
re com ms suc millor a totes aquelles coses indecises. Estamos
todos bien, o Una pura formalidad, els dos films immediats de
Tornatore no oferien, a dir ver, fer pujar, mnimament l'entu-
siasme. Modests, discrets, amb uns guions fets amb no massa
consistncia, sense vinclar la llei de la decadncia, estimada,
per amb el cor del cinema antic, amb tolerncia; els darrers
films d'aquest sicili, que t un savi i bon sentit de l'ira i de la
nostlgia, passaren gaireb desapercebuts, malgrat els pressu-
posts globals ben elevats i la presncia en algun d'aquests
dos films d'actors de slid prestigi, com ho sn Marcello
Mastroniani o Leopoldo Trieste.
Per les presses no sn bones per a ning. I Giuseppe
Tornatore semblava haver caigut ens uns tpics absurds i repe-
titius. I fa mal dir ara com ara, per s'entreveu una certa
arrogncia. Aquest seu film darrer, L'home de les estrelles,
ambientat a la seva Siclia de cor de pedra i nima blanca de la
postguerra, se'ns obri encara com un bell tel de confiana, i
tamb amb esperana de sentir-nos almanco satisfets.
Els comentaris crtics que he llegit fins ara no el valoren
massa b, i hi posen emperons (els francesos). I per aix cal
esperar. I tenir confiana en aquest nou intent, profund i sicili
(com si parlssim una mica de Mallorca) d'oferir-nos tamb
ms imatges que paraules. Siclia o Mallorca? Aqu on som
nosaltres tenim tan poc que preferim callar-ho. Just pensar en
Bearn ja escarrufa.
Dem, com qui mira ploure, tornarem a veure la mar a
dues passes. Llegir un llibre antic que potser no t ttol, o el
t llargussim. I a l'hora bona de l'horabaixa veur, mirar, tas-
tar amb la vivor dels ulls cada pam del darrer film de
Giuseppe Tornatore. Potser per posar-me cabal amb un mn
de silencis: un cop de grcia. I ben segur que als pocs dies tor-
nar a veure L'home de les estrelles. N o hi ha cap dia que sigui
com un altre, i per aix donam la ra a l'imprevist.
mM P a r l a n t d e C i n e m a a m b
Toni Roca. Periodista
1. La pellcula de la seva vida. 7. Q u i n a seqncia li hauria agradat filmar?
El apartamento o ules e t Jim. Jules et Jim L a seqncia final de Roma, citt aperta de
o El apartamento R o b e r t o Rossellini.

2. La d a r r e r a pellcula q u e li ha agradat. 8 . D e s t a q u una banda s o n o r a .

Casino Desayuno con diamantes.

3. Q u destacaria d'aquesta pellcula? 9. Q u e n'opina dels oscars?

La i n t e r p r e t a c i , magnfica, de Sharon S t o n e . Sn m o l t divertits.

4. D i g u i el n o m d ' u n d i r e c t o r . 10. Q u a n t e s vegades va al cine d u r a n t l'any?

John F o r d . S e m p r e que puc.

5. D i g u i el n o m d'una a c t r i u . I I. Li agrada v e u r e les pellcules p e r televisi?

Marylin Monroe. S. A b s o l u t a m e n t s.

6. D i g u i el n o m d ' u n actor. 12. D e s t a q u i un dileg.

B u r t Lancaster. " D i m e una m e n t i r a . D i m e que m e has espera-
do todos estos a o s " del f i l m Johnny Guitar de
Ncholas Ray.

Imprescindible
##
M o l t bona
%%
Bona ###

Regular

Poc interessant #

Smoke TO TO TO TO TO -

Seven TO TO TO TO
Poderosa Afrodita TO
El C a r t e r o ( y P a b l o N e r u d a ) TO TO TO
E n lo m s c r u d o d e l c r u d o . TO TO
S e n t i d o y Sensibilidad TO TO
A l m a Gitana
Casino TO TO 'V TO TO
H o l a ests sola? TO TO TO
A casa p o r v a c a c i o n e s TO TO TO
El ingls q u e s u b i . Vi TO TO
L e a v i n g Las V e g a s TO TO
xtasis TO TO
Two Much TO TO ## #

Angeles & Insectos ##

# ### TO TO
La Ceremonia TO TO ##
#

C m o conquistar Hollywood ##
#
TO
Pena de m u e r t e ##
#
TO TO TO ##
#

N e l l y y el Sr. A r n a u d TO TO TO TO
Underground TO TO
 Vol e l F e s t i v a l B e r l i n s
9
c o n v e r t i r e l s s e u s "Ossos"
en Oscars" de Segona
Joan O b r a d o r

E
ls darrers anys el cinema nord-americ, de cada fotografia, amb certes pretensions socials, per extremada-
vegada ms, aclapara els "prestigiosos" ssos. ment fluixa pel que es refereix al producte final. Emma
Podrem anar enrera cercant exemples per contes- Thompson, ms que actuar, fa cares estereotipades una
tar aquesta qesti, per el veredicte del jurat de l'edici del darrera l'altra i hi ha moments que sembla fora del rodatge.
1996 ens pot donar prou arguments per arribar a una con-
clusi entenedora. Tots els Ossos ms importants se'ls han M'agradaria enviar un petit consell, des d'aquesta humil
duit dues produccions d'aquesta nacionalitat: Pena de muer- publicaci per cinfils, als responsables de la "Berlinalia":
te, amb l's a la millor interpretaci masculina Sean Per qu no fan com Ells, instaurar un s d ' O r a la millor
Penn, i Sentido y sensibilidad la gran triomfadora amb els pellcula estrangera?, "estrangeres" podrien ser totes les
ssos a la millor pellcula i la millor interpretaci femenina produccions no europees. D'aquesta manera crec que sor-
Emma T h o m p s o n , entre d'altres. Pel que es refereix a tiria guanyant el cinema europeu, la qualitat del propi festi-
Sentido y sensibilidad, quines conclusions podem extreure'n? val i, tal vegada, la "Berlinalia" tornaria a ser el que va ser fa
un temps: un festival seris on es premiava fonamentalment
En primer lloc, davant de la producci es troba un dels la qualitat de les obres. Els Oscars ja els donen Ells.
noms ms importants del melodrama nord-
americ: Sydney Pollack. Segon, per rodar el
primer gui de la Thompson es va cercar un
director " e x t i c " per la seva procedncia: Ang
Lee s nascut a Taiwan, amb unes referncies
magnfiques. El banquete de boda i Comer,
beber, amar romanen a la cartellera de
Barcelona des del dia de l'estrena.
Especialment El banquete... que s una com-
dia fresca, original i amb una visi de les rela-
cions humanes molt particular, molt tolerant
en l'aspecte de la sexualitat. Ang Lee, en
aquesta producci, s'ha limitat a complir amb
l'encrrec: plasmar en belles imatges un gui
ambientat a l'Anglaterra de principis del segle
X I X . El seu prestigi deu haver augmentat dins
la indstria de Hollywood. Per qualque cosa,
va dir que "anava a Berln a veure els amics".
Segur que es va dur una bona sorpresa quan
se'n va anar carregat de premis. I, tercer, el
gui s m o l t fluix, perqu t una fractura en el
fil narratiu difcilment explicable: el que
comena essent una dura crtica a un mn on
les dones no tenien altra soluci que el matri-
moni amb un home de bona posici, la sevitud
o la "mala vida", un mn dominat per hipcri-
tes costums socials. Un mn feliment supe-
rat. Acaba, per una casualitat tan estpida, amb
un final feli com els contes de fades; per
amb l'inconvenient que s un final fals, irreal...
A i x s, molt comercial i apte pel plor fcil. A
Berln ha triomfat el cinema nord-americ,
per sembla que no ha estat la producci de
ms qualitat d'aquesta nacionalitat. Sentido y
sensibilidad pareix un subproducte de "la
indstria" dirigida especialment pel pblic
europeu: comercial, amb una bona direcci i