Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

ART, NENS, CREATIVITAT.

LES EXPOSICIONS DART INFANTIL: UN
LLIBRE DE COLORS

Joan Fernndez Cursach

Llicenciat en Histria dArt

Resum: Ens sembla important reivindicar leducaci artstica com a motor per
a activar la imaginaci i la creativitat del nen, que li permeta enriquir les seues
formes dexpressi. Lart s un llenguatge mitjanant el qual els nens poden
expressar i comunicar tota la complexitat no tan sols de la realitat fsica, sin
tamb del mn dels sentiments i de les emocions. El nen, davant lobra dart,
adopta una actitud activa, de cerca perceptiva, cognitiva, emocional, social i
creativa. Fruit daquesta actitud activa, sinicia el procs creador on quedar
reflectit tot el seu mn. Als nens els agrada que sexposen les seues obres ja
que les exposicions sn una prolongaci del treball de laula. Per sn molt
ms: amb elles saconsegueix donar la dignitat que es mereixen a totes aquelles
persones, mestres i nens, implicats en leducaci artstica. Lart dels nens es
presenta en la seua total ingenutat, en la seua absoluta fidelitat.
Paraules clau: art, educaci artstica, llenguatge, creaci, exposici
Title: Art, children, creativity. The children's art exhibitions: a coloring
book
Abstract: It seems important to vindicate artistic education as an engine to
trigger the imagination and creativity of children, which allows to enrich their
forms of expression. Art is a language through which children can express and
communicate not only all the complexity of physical reality, but also the world
of feelings and emotions. When the child faces the artwork, he or she takes
an active, search perceptive, cognitive, emotional, social and creative attitude.
As a result of this active attitude there will be a creative process where he
will project all his world. Children love to see their works on display since
the exhibitions are an extension of classroom work. What is more: exhibitions
provide the achievement of dignity that teachers and children involved in arts
education deserve. The art of children presents their total naivety with absolute
fidelity.
Keywords: art, art education, language, creation, exhibition

La Rella, 28 (2015), 145-162 (ISSN: 0212-6443) 145

145
 Joan Fernndez Cursach

El procs de laprenentatge s el procs destar constantment comenant

Un pintor de hoy, John Berger
1. Introducci
Al llarg daquests ltims anys i grcies als cursos que estic
impartint sobre pedagogia de lart, mhe adonat que molts mestres
estan fora interessats per leducaci artstica. El nostre sistema
educatiu actual poc ajuda, ms aviat dificulta qualsevol indici de
desenvolupament de la sensibilitat esttica. Leducaci artstica no s
un calaix de sastre on tot cap, com podem inferir si examinem alguns
llibres de text deducaci visual i plstica. Sn molts els mestres que,
davant aquesta situaci, se senten perduts i amb grans dificultats a
lhora de planificar i construir la seua prpia prctica en laula.
En els nostres centres densenyament leducaci artstica es veu
relegada en favor daltres aprenentatges basats en el coneixement
tcnic. No es tracta de carregar contra el mn tcnic. El que de veritat
inquieta s que el nostre alumnat no estiga preparat per a afrontar
aquesta transformaci. Sabem que molts centres educatius de tots els
nivells consideren leducaci artstica com un entreteniment. Greu
error. Hui, els pasos ms avanats sn els que ms inverteixen en
aquests tipus deducaci i insisteixen molt en la seua importncia,
especialment en les etapes de major plasticitat neuronal, com s letapa
infantil. La ra no s capritxosa, sin cientfica, i obviar-ho implica un
gran desconeixement dels avanos actuals de la neurocincia.
Leducaci a travs de lart no s un entreteniment, s molt ms:
cultura, emoci, matemtica, joc, temps, bellesa, record, terpia... i, com
diu el professor dEconomia i de Psicologia de la Msica, Jordi A. Jauset,
en poques antigues lart va ser la base comuna de tots els ensenyaments
i aquells pasos que conserven aquesta idea aconsegueixen evidents
resultats dun menor fracs escolar (Jauset, 2014).
Vivim en un mn en qu cada vegada s ms difcil percebre el
perfil del bell i el lleig, de lessencial i el superflu. I per si no fos prou,
aquest mn encoratja com a valors el fcil, el rpid, el superficial i el
mediocre enfront del difcil, el lent, el profund i l excellent. El nostre
mn s cada vegada ms ric en planificaci, organitzaci i tecnificaci
i, al mateix temps, cada vegada ms pobre de pensament.
Hui ning no discuteix sobre limportant paper de lart en la vida
humana i aquesta situaci planteja tasques noves per a la teoria i la
prctica de leducaci artstica. La formaci del nen sha de concebre
com un procs total. Lart interv en els diferents plnols de la vida, la
qual cosa t conseqncies no solament per a la sensibilitat esttica,
sin tamb per a la vida intellectual, afectiva, social i moral. Creiem
que s necessria una nova manera de sentir lacte educatiu i, en
concret, lacte deducar a travs de lart com a formaci fonamental
per al mateix desenvolupament personal dels nens. Nombrosos estudis

La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443) 146

 Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

han posat en evidncia el valor de leducaci artstica per als nens, ja

que els ajuda no tan sols a construir el seu pensament i els proporciona
un llenguatge expressiu, sin que, alhora, els permet desenvolupar la
seua creativitat, la seua fantasia i la seua imaginaci.
Per a Joseph Beuys lsser hum naix en la creativitat: Cada hombre,
un artista (Bodenmann-Ritter 1995). La creativitat, el concepte vital
de lart, es converteix aix en una actitud davant de la vida. Per aix,
insistia en el fet que solament a leducaci, en el coneixement i en
el debat, es dna lnica forma de realitzaci de lsser hum. Parlar
deducaci artstica no s pretendre fer dels xiquets uns artistes, sin
plantejar un procs educatiu basat en aquests principis fonamentals:
la llibertat dexpressi i lestmul de la creativitat. Per tant, leducaci
artstica tal com lentenem, t com a objectiu el desenvolupament de
la imaginaci, la disciplina dels sentits i els sentiments, lampliaci
del mn sensorial i de les facultats creadores.

2. El mn dels nen: Histria dun procs

Quan deixem de ser nens, ja som morts
Brancusi
Quan fa uns anys presentrem en aquestes mateixes pgines el
projecte Viure la mirada (La Rella, n. 24, 2011), no parlvem de la
importncia de les exposicions dart infantil. Hui volem fer-ho. Per
abans conv recordar que tota exposici dart infantil, molt ms que
qualsevol altra cosa, s fruit dun treball previ. No es tracta dexposar
per exposar. No obstant aix, encara que insistim ms en el nen que
dibuixa i pinta que en el valor de la seua producci i encara que s
veritat que el procs s ms emocionant per al nen, hem de reconixer
que observar i contemplar el resultat encurioseix i s molt gratificant.
Per per a millor comprendre lobra artstica dels nens, la qual s
objecte de les exposicions, creiem que s necessari parlar del treball
previ que es realitza a laula-taller. Perqu cal dir-ho molt clar des del
comenament: darrere de cada obra dels nens hi ha un mn, el seu
mn. Quin s aquest mn? Respondrem tot contestant les preguntes
segents: per qu matem la creativitat?, qu s lart per al nen?, com
reacciona aquest davant duna obra dart?, com s el procs creador?
Per qu matem la creativitat?
Sn moltes les veus que insisteixen que s fonamental per a la
vida estudiar molt i traure bones notes. El nostre ensenyament actual
permet que els nens i nenes, en edat molt primerenca, aprenguen a
llegir, escriure i fer clculs matemtics alhora que "es mata tota la
creativitat". Els centres densenyament tenen profunds parallelismes
amb les cadenes de muntatge, la divisi del treball i la producci
en srie: sistema educatiu del segle xix, professors del segle xx i un

147 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)

 Joan Fernndez Cursach

alumnat del segle xxi. Naixem creatius, per al llarg del procs formatiu
la gran majoria perd la capacitat creativa. Fa anys Herbert Read
(1973) escrivia: Tots naixem artistes i ens convertim en ciutadans
insensibles duna societat burgesa, perqu, o sens deforma fsicament
durant el procs de leducaci, o b, sens deforma psquicament
perqu ens veiem obligats a acceptar un concepte social de normalitat
que exclou la lliure expressi dels impulsos esttics. Mara Jos s
una mestra duna escola infantil municipal. Treballa amb nens i nenes
de 0-3 anys. Est preocupada per leducaci artstica. En el seu diari
de classe reflexiona sobre aquestes dues qestions: quina s la meua
relaci amb lart?, per qu pinten els nens? Hi escriu:
Con respecto a mi relacin con el arte, la conclusin a la que he
llegado es que se trata principalmente de una cuestin de actitud.
Si busco tiempo atrs en mi memoria veo a aquella nia que ima-
ginaba mundos fantsticos al otro lado de las montaas que vea
desde la carretera mientras circulaba en coche con sus padres.
Aquella nia convencida de que con un martillo y un triciclo viejo
poda construir un mazinger Z. La que poda pasar horas por la
tarde en casa de sus vecinitas dibujando y pintando por puro placer,
se fabricaba adornos para el pelo con un collar de bolitas de su
madre y entre otros planes tena grandes proyectos para decorar
con sus propios cuadros su habitacin, y a la que su imaginacin le
permita estar en un sitio sin necesidad de moverse en el espacio.
No s exactamente lo que ocurri, pero a medida que iba creciendo,
perda muchas de mis capacidades desarrolladas en la infancia,
fui perdiendo creatividad... Posiblemente una falta de estimula-
cin familiar, escolar (estructuras de las aulas, inflexibilidad de
maestros, obligaciones curriculares, etc), las calificaciones, las
comparaciones, y adems en mi caso, una extrema sensibilidad,
lo que para mi haba resultado siempre un placer se convirti en
motivo de angustia, por lo tanto me fui alejando de todo tipo de
expresin plstica albergando la idea de extrema torpeza e inutili-
dad al respecto. Con el tiempo he ido desterrando esas paralizantes
ideas de mi cabeza y las he ido reemplazando por otras mucho ms
constructivas y viendo la manera, desde mi posicin en la escuela,
de contribuir a desarrollar en los nios y nias ese lenguaje del
pensamiento que es para ellos el arte.
Duna manera clara i senzilla, la reflexi de Mara Jos ens
planteja la problemtica entorn del paper del mestre i la creativitat
dels nens. Educar els nens artsticament hauria de ser un dels propsits
fonamentals als centres densenyament.

Qu s lart per als nens?

s una manera dexpressi, de plaer i daprenentatge. Els xiquets
dibuixen i pinten pel mateix motiu que juguen i parlen. s un llenguat-

La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443) 148

 Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

ge amb el qual sexpressen. Art i nens s una cosa inseparable. Aix

com per comunicar les nostres idees i sentiments utilitzem de forma
principal el llenguatge oral o escrit, igualment ho podem fer mitjan-
ant el llenguatge artstic. s un llenguatge amb el qual expressem
imatges de la realitat fsica i humana, per, a ms, amb lart podem
expressar i comunicar tota la complexitat del mn dels sentiments i de
les emocions. Moltes vegades, sobretot en els nens, aquest llenguatge
artstic s ms important que el llenguatge oral. Quan el nen dibuixa
o pinta, no pensem que s una activitat suprflua, sin que ms aviat
pensem que s un impuls vital clau per al creixement personal. Els
xiquets sexpressen i fan art per conixer, explorar i experimentar.
Amb lart el nen comunica les seues necessitats, desitjos, sentiments,
experincies. Lart s per als nens un cam de descobriment on apre-
nen sobre els diferents materials i com emprar-los, com percebre el
mn, com desenvolupar les capacitats dobservaci, com utilitzar els
elements del llenguatge visual i plstic com el punt, la lnia, les for-
mes, el color, el volum, lespai... Malauradament lescola en el seu
intent destandaritzar, normalitzar i homogenetzar, trenca moltes ve-
gades lactivitat creadora del nen.
Per lart s tamb per al nen un joc. Totes les manifestacions
artstiques dels nens salimenten duna idea bsica que es manifesta
de manera oberta i espontnia, s a dir, jugant. Lart s joc, deia Klee.
I aquest joc sorgir de la m, o de linconscient, o de la intuci, o de
lesperit. No podem oblidar que la cultura sorgeix del joc (Huizjnga
1954). Molts autors (Gombrich 1998; Jov 2001) i artistes (Picasso,
Klee, Mir, Ernst, Tpies) van desenvolupar els seus propis jocs.
Lart, identificat com a joc, s concebut com el millor educador del
nen i com el factor del seu alliberament. Val la pena reproduir aquest
text dAntoni Tpies:
Mireu lobjecte ms senzill. Agafem, per exemple, una vella
cadira. Sembla que no s res. Per penseu en tot lunivers que
abasta: les mans i les suors que van tallar la fusta que un dia va
ser robust arbre; lamors treball de qui la va construir, la illusi
de qui la va comprar, els cansaments que va alleujar, els dolors i
les alegries que deu haver sostingut, qui sap si en grans salons o
en pobres menjadors de suburbi!... Mireu, mireu a fons! s un joc.
Per jugar no vol dir fer les coses "perqu s". Jugant..., jugant,
de petits aprenem a fer-nos majors. Jugant... jugant, fem crixer
el nostre esperit, ampliem el camp de la nostra visi, del nostre
coneixement. Jugant... diem coses i ens escolten, despertem al
que sha adormit; ajudem a veure al que no sap o al que li han
tancat els ulls. Jo us convido a jugar, a mirar atentament... Jo us
convido a pensar.

149 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)


1
Un dels jocs que practiquen
els xiquets i xiquetes s el
dinventar i posar nom als
colors. Del joc ixen noms diver-
tits, fantasiosos, esbojarrats...
colors que es relacionen amb
els sentiments, amb les olors,
amb el tacte, amb els sons, amb
el gust. En podem parlar duna
dansa de colors.
La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)
Joan Fernndez Cursach
Com s la trobada del nen amb lart?
Quan presentem una obra dart (el quadre base) als nens, hem
de tenir molt present la relaci que sestableix entre el nen i lobra.
Un nen sapropa a una obra dart sense prejudicis i amb una mirada
disposada per a la sorpresa i el descobriment. Ho fa amb una mirada
neta i mirar una obra dart amb els ulls nets s aventurar-se en un
viatge de descobriment; viatge que pot resultar una tasca una miqueta
difcil, per tamb molt millor recompensada (Gombrich 1998). Si
emprenem aquest viatge amb els nens, cal bandejar qualsevol postura
passiva davant el fet artstic. El nen, davant lobra dart, adopta una
actitud activa, de cerca perceptiva, cognoscitiva, emocional, social i
creativa. Lactitud activa (mtode actiu, pedagogia activa) no t
res a veure amb un treball improvisat i sense direcci (activisme).
La pedagogia activa estimula en els nens una activitat mental, els
permet construir nous coneixements i els ajuda a aconseguir una
autonomia ms gran (Meireiev 2010). Concretem una mica.
Mirar. El primer impuls que el nen experimenta davant lobra
dart, no s comprendre o aprendre o desxifrar. El nen, el primer
que fa, s veure, mirar i contemplar. El nen mira amb la seua
cara de sorpresa, i mira des dun angle completament diferent
del dels adults. I mira i juga amb el quadre descobrint coses que
solament ells veuen. Els nens necessiten mirar per corriolejar
i per descobrir. Mirar s veure ms enll. s penetrar perqu a
diferncia de veure, el fet de mirar s una trobada.
En aquesta primera mirada el xiquet veu i mira la part externa del
quadre: veu punts, lnies, formes, colors, lnies que pugen i baixen
o sencreuen, formes geomtriques (quadrats, triangles, cercles) i no
geomtriques, parts ms illuminades i d'altres de ms fosques, etc.
A poc a poc el nen va enriquint el seu vocabulari i descobrint els
diferents elements del llenguatge visual i plstic. Amb aquests nous
descobriments, el nen anir construint verbalment i plsticament tot el
seu mn al voltant de lobra dart.
La mestra els ensenya el quadre Alter Klang (Klee 1925). Els nens
veuen quadradets, lnies que baixen, unes van cap a la dreta, altres
cap a lesquerra, al centre hi ha molta llum, per les ribes est molt
fosc; van descobrint gran quantitat de colors: vermell, verd, taronja,
terra marr, tortuga, caragol, etc. (inventen molts noms).1 Per els
nens veuen tamb una serp molt xicoteta i un cranc; veuen una gran
piscina amb quadradets (rajoletes) de colors i diversos peixos; uns
altres han vist la boca duna gran cova amb un monstre que no es
veu perqu est darrere. Ens deia aquesta mestra que els nens i nenes
gaudiren treballant aquesta obra de Klee. No em sorprn, Klee s
un creador de mons. Les obres dels nens i nenes sn micromns.
150
 Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

Micromns que han estat construts pas a pas, a partir de les seues
vivncies emocionals.
Pensar. El nen alhora que veu i mira, tamb pensa. Aprn a pensar,
no des del buit, sin des dun contingut, el quadre dart. Utilitzar
lart com un recurs ms, ajuda a desenvolupar la capacitat de
pensar al mateix temp que desperta el desig i linters per atendre,
per ser curis, per descobrir, per valorar i reflexionar, per escoltar i
comunicar-se. Lart no dna respostes al nen, ms aviat li planteja
mltiples preguntes. Un nen duna famlia que treballa el projecte
Viure la mirada, observava a casa seua El oro del azur (Mir,
1967) i li comentava a la seua mare: Mam, mira aquest punt
vermell, s com lava que surt de la lluna. Perqu Mir va anar-
sen a la lluna i des dall va baixar per aquest tobogan i va caure
sobre la gespa. La mare li va preguntar: Per hi ha gespa en la
lluna?. El nen, rient, li va contestar: Mam! Mir pinta coses
que no sn veritat. Tot aix ho veu en la seva imaginaci. La
conversa amb la mare s molt ms llarga. La clau est en unes
preguntes concretes, formulades per provocar diverses respostes.
Les preguntes exigeixen als nens que es concentren en lobra
dart.2
Sentir. Per els nens, a ms de mirar i pensar, tamb senten.
Entrem en una aula infantil. Ens parem a escoltar les converses
que tenen entre ells. Sn converses riques i diverses: parlen de
la seua famlia, de les coses que els passen, de les coses que els
agraden, del que han vist, del que els fa por, de les coses que
els posen tristos o contents, del que estimen... Parlen de tot all
que es refereix als seus sentiments, les seues passions, les seues
emocions i els seus desitjos. Parlen, en poques paraules, del seu
mn emocional. Obres com El viejo guitarrista ciego (Picasso,
1901-1904), El beso (Klimt, 1907-1908), El cumpleaos (Chagall,
1915), El grito (Munch, 1893), Saturno (Goya, 1820-1823), 2
Abigail Housen ha estudiat
Gernika (Picasso, 1937), etc., han servit per a reflexionar sobre la el procs de percepci visual
pobresa, la tristesa, lamor, lalegria, la felicitat, la por, lhorror, o pensament esttic. Les es-
tratgies de percepci visual
la guerra... Al llibre De lo espiritual en el arte Kandinsky (1986) (VTS, amb sigles en angls)
parla de lart com una fora til que serveix al desenvolupament i fan servir lart com a mitj
a la sensibilitzaci de lnima humana. Lart diu s el llenguatge per ensenyar els ms menuts
que parla a lnima de les coses que sn per a ella el pa quotidi. a pensar i desenvolupar-ne
Sn moltes les mestres que ens han dit que per als nens lart s la capacitats comunicatives. Els
seus estudis han demostrat que
vlvula reguladora entre el seu intellecte i les seues emocions. les VTS generen un desenvolu-
Que s lamic al qual es torna naturalment cada vegada que alguna pament al pensament esttic en
cosa els molesta, lamic al qual es dirigiran quan les paraules un termini relativament curt de
resulten inadequades (Lowenfeld 1958). temps. Utilitza tres preguntes:
quina cosa ocorre al quadre?,
Com veiem, leducaci escolar s molt ms que la pura transmissi qu veus que et fa dir aix?,
de continguts. En la construcci del pensament s fonamental el qu ms puc trobar al quadre?

151 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)


3
Picasso deia en una entre-
vista que li va realitzar Zer-
vos: Un quadre no es pensa
ni sorganitza per endavant.
Canvia mentre es fa, a mesura
que canvia el pensament del
pintor. El mateix pensava Ma-
tisse quan afirmava: Gaireb
tots els meus quadres sn una
aventura i s aix el que els fa
interessants.
4
Aquesta experincia es va dur
a terme durant el curs 2011-
2012. Vull agrair a Carmen,
Aroa, Lorena, Sira i Josefina
mestres en lEI. La Paz de Bi-
gastro i a Eva Mara i Julia del
CEIP La Inmaculada Concep-
cin de Torrevella el seu suport
al projecte i el seu treball a les
aules on es respira una gran
ebullici creativa. Lelecci de
Paul Klee (1879-1940) es va fer
per la seua proximitat al mn
infantil i per la varietat de jocs
dart que ofereix la seua obra.
La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)
Joan Fernndez Cursach
llenguatge verbal. Per aix els nens, no tan sols necessiten adquirir
experincies, necessiten tamb interpretar-les i parlar delles. Al citat
article de La Rella, (nm. 24, 2011), hi desenvolupem ms mpliament
aquestes idees.
Crear. Una vegada que ens hem introdut al mn dels nens, conv
que ens centrem ara en el seu procs creador, vist que en ell s on
queda reflectit tot el seu mn (dibuix 1r). Els nens tenen moltes
coses a dir amb les seues obres. La seua gran varietat de jocs
dart sorgeixen de la seua imaginaci, o de la seua intuci, o del
seu esperit. Klee tenia molt clar que lobra sorgeix mentre es fa
cam. I Picasso va insistir moltes vegades en el fet que lobra es
construeix sobre la marxa.3 Sabem que Klee va comptar amb la
collaboraci de lart infantil per a algunes de les seues recerques.
Ara s quan la m i el pensament interactuen per aconseguir
plasmar qualsevol idea en una obra plstica (producci). s el
moment dexpressar mitjanant diversos materials i tcniques, els
seus sentiments, les seues emocions, les seues vivncies i les seues
fantasies. Els nens, a banda de verbalitzar els seus pensaments, tenen
necessitat de plasmar-los plsticament.
Per aix, s tan important que els nens experimenten, ja des
de molt petits, el plaer de dibuixar, pintar, modelar, construir, en
definitiva, crear. Aquest plaer naix del goig de crear una mica del no-
res i aconseguir que alg ho accepte, ja que saben que el que han fet
ho ensenyaran a alg. La frase tan repetida: Senyo, mira el que faig!
abasta molt ms que un simple full amb un dibuix o una pintura. Per
al nen o la nena s el seu mn.
Cm s el procs creador?
Aproximar-nos a aquest procs creador s una experincia molt
interessant. Un grup de mestres havien programat treballar amb els
nens i nenes lobra de Paul Klee.4 Litinerari artstic que seguim en el
projecte Viure la mirada s el segent:
quadre base. Paul Klee, Alter Klang (So vell), 1925. Oli so-
bre cartr, 38x38 cm. ffentliche Kunstammlung de Basilea, Kunst-
museum.
quadres de suport. Tamb de Klee, Nova harmonia (1936), La
madeixa solta (1932) i Polifonia (1932).
conceptes. Els nens i nenes treballaran el concepte de lnia,
la lnia en context, tipus de lnia i la lnia en lart. s a dir, el punt
desplaant-se sobre qualsevol suport (paper, cartr, sorra...). Aquests
desplaaments fan aparixer formes, grafismes, signes, lletres, etc.
Tamb es treballar el color a partir del joc inventar i posar nom als
colors.
152
 Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

materials. Emprarem fonamentalment retoladors negres, gui-

xos, pintura al tremp, paper xarol, bastonets, una madeixa de llana,
paper continu, cola.
suport. Cartr, full, cartolina negra..
temps. Es programen 17 sessions duna hora cadascuna
agrupament. Els nens i nenes tenen 3 i 4 anys. Algunes activi-
tats es fan individualment, unes altres en petit grup.
procs creador. Per arribar al producte final, s a dir, lobra
dart, els nens duen a terme una srie dactivitats. Vegem-ne algunes.
La mestra els explica que, per dibuixar, Klee treia a passejar el
punt, daquesta manera anava creant els seus dibuixos, que eren el
resultat de les aventures en qu veien embolicades les lnies en ser
traades. Els nens, al ritme lent de la msica, amb el dit van dibuixant
en laire lnies imaginries, mentre la mestra ho fa sobre la pissarra
amb un guix blanc.
Desprs es reparteix un full blanc en el qual posen un puntet
negre. Amb un retolador negre i sense aixecar-lo del paper, el porten
de passeig. Sobre el full van apareixent lnies en totes direccions
que sencreuen, que es tanquen sobre elles mateixes, que pugen i
baixen, etc. Aventura de lnies. Acabat aquest joc sacoloreixen
lliurement algunes de les formes tancades que han aparegut. Els
nens gaudeixen. Estan concentrats en el seu treball. Aprofitem aquest
moment per a introduir algunes variants, com per exemple: amb el
mateix procediment, es dibuixa amb guix blanc sobre cartolina negra
una figura senzilla, una casa, un arbre, un ocell, la lluna, etc. Un altre
exemple: la madeixa solta. Sobre paper continu i en equip, els nens i
nenes es van passant el cabdell de llana duna part a laltra. Observen
les diverses lnies i formes que es van creant. Ho han passat molt b
jugant amb el cabdell.
A partir dara tindran la trobada amb lobra de Klee El so vell.
Exercitaran la mirada i el pensament com anteriorment hem descrit.
Per seguir amb aquest procs creatiu, hem triat aquests tres moments;
tres aspectes de la mateixa activitat:
a. Els repartim unes safates que contenen petits quadrats de
diferents colors de paper xarol. Sobre cartolina negra, els nens van
collocant els quadrats lliurement, i quan tinguen clar on i com els
volen collocats, els enganxaran.
b. Es repetir prcticament lactivitat anterior, per substituirem
els quadrats de paper xarol per pinzellades que faran amb el dit-
pinzell amb pintura bastant espessa. El resultat s mgic.
c. Treball de la lnia recta (tra vertical i horitzontal, amunt-avall,
dreta-esquerra) En una quartilla negra marquem uns puntets al

153 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)

 Joan Fernndez Cursach

costat de la vora, separats entre si uns centmetres. Cada punt

de dalt anir a trobar el seu corresponent de baix; el de la dreta
cercar el punt de lesquerra. Per als nens i nenes el resultat s
sorprenent: sha format una quadrcula blanca. Les lnies les
havien fet amb bastonets i pintura blanca. Alguns nens aprecien
que la seua quadricula sassembla al quadre So vell, per que li
falta color. Amb molta atenci i sense presses, amb bastonets i
colors lliurement triats, emplenenm tots els quadrats. Aquella
quartilla negra, com per art de mgia, va agafant cos, color, vida,
nima. Els nens i nenes estan relaxats i contents. Lobra est ja
acabada (dibuix 2n). Les mestres han escrit al diari de classe:
Lexperincia ha resultat fascinant. Els nens es mostren els
seus quadres, comenten les seues vivncies i busquen algunes
semblances (carrers, vies de tren). Mha cridat latenci la cara de
satisfacci dels nens mentre treballaven. He observat la facilitat
amb qu han aprs el vocabulari referent a les lnies. Mha sorprs
el colorit de les seues obres. s important que els nens i nenes
gaudisquen sense tant control i que jo puga tamb relaxar-me i
deixar-los gaudir.
Encara que insistim ms en el nen que dibuixa que en el valor de
la seua producci (Freinet 1972) i malgrat que s veritat que el procs
s all ms emocionant per al nen, hem de reconixer que observar el
resultat encurioseix i s molt gratificant.

3. Les exposicions dart infantil

Lexperincia de contemplar una
pintura s molt diferent de la de contemplar un objecte
El sentido de la vista, J. Berger
Punt de partida
En aquest apartat em propose parlar sobre la importncia de les
exposicions dart infantil. Dentrada hem de dir que als nens i nenes
els agrada que les seues obres siguen exposades. Moltes mestres
ho han comprovat als seus centres. Nosaltres distingim tres tipus
dexposicions relacionades amb la producci artstica dels nens: la
daula (trimestral), la del centre (anual) i la que sexposa ms enll
dels murs del collegi (anual). No parlarem ac de les exposicions que
es realitzen dins de laula o al centre. La seua organitzaci s especial.
Conec alguns collegis que a la fi del curs escolar munten la seua
exposici. Nhe vist algunes de meravelloses. Shi aprecia no tan sols
les hores i el treball invertit en el seu muntatge, sin tamb la gran
illusi que shi ha posat. El fet dexposar els treballs dels nens i de
les nenes i presentar-los a tot el centre i a la comunitat escolar sabent

La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443) 154

 Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

que molta gent anir expressament a veurels s molt gratificant per a

tots i duna manera molt especial per als nens i nenes.
Som conscients que les exposicions dart infantil suposen una gran
oportunitat i un repte per a moltes persones, ja que sn llocs de trobada.
Cada exposici ha requerit un important treball previ de reunions,
recollida i selecci de les obres dels nens i de les nenes que al llarg del
curs escolar han anat fent. Per a tot aquest treball, hem comptat amb
lajuda de moltes persones i institucions. Per duna manera especial
de tots aquells mestres que des del comenament demostraren un gran
inters a implicar-se en aquesta fantstica aventura.5
Els CEFIRES dElda i Xtiva en sn un exemple. Des del primer
moment donaren suport a aquesta idea. Els assessors sn conscients
de la importncia que t aquest tipus dexposicions. Grcies a lesfor,
treball i dedicaci de Nieves Gomis i Eva Llopis, assessores infantils
dels CEFIRES esmentats, hem pogut presentar dues exposicions a la
Casa de la Cultura de Petrer i de Xtiva i una a la Casa de Cultura de
Gandia. Tamb la Universitat Miguel Hernndez dElx ens ha obert les
portes. Mar Maci, professora de la Universitat i Mati Bao, gestora
cultural daquesta, sempre han demostrat el seu inters, i grcies a la
seua gesti la I Exposici dArt Infantil es va inaugurar al novembre
de 2012. Aquest novembre de 2015 sinaugurar la quarta exposici
en lEspai Cultural Obert de ledifici Altabix del Campus dElx (vid.
Quadre dexposicions). Per a febrer de 2016 es troba programada la
primera exposici dart infantil a la Casa de la Cultura de Canals. Li la
devem a Alicia Arnau. Des daquestes lnies vull agrair a aquest grup
de persones la seua collaboraci.

Qu entenem per exposicions dart infantil?

En primer lloc podrem dir que sn una manera de reflectir el
treball realitzat al llarg del curs escolar que ens permeten avaluar el
gaudi i lesfor de crear. Sn una prolongaci del treball de laula.
Per ens quedarem molt curts si tan sols les vrem daquesta manera. 5
Molts sn els collegis de
Trobe sincerament que amb elles saconsegueix donar la dignitat que diferents localitats que han par-
ticipat en aquestes exposicions:
es mereixen totes aquelles persones, mestres, nens i nenes que porten
Agullent, Alborache, Almorad,
a la prctica leducaci artstica. Per, a ms, dignifiquen tamb les Blgida, Benimarfull, Bigastro,
produccions dels nens i de les nenes, reflecteixen el seu inters i Brusselles (Blgica), Cabo
serveixen destmul per a continuar treballant. de Gata (Almeria), Canals,
Crevillent, Daya Nueva, Elda,
Aquestes exposicions sn una mostra del poder creatiu dels
Elx, Fuente de Pedro Naharro
nens i les nenes davant el gran pblic. En aquestes exposicions, per (Conca), Gandia, Guardamar
tant, el que compta no s sols el quefer, sin tamb el resultat del Segura, LAlqueria, Llosa
concret: lobra, que s una realitat viva, objectiva, una persona. I s de Ranes, Manacor (Majorca),
Montfort, Moltalbo (Conca),
a partir daquesta realitat de lobra com sha establert la seua relaci Onil, Petrer, Planes, San Ful-
amb lespectador. Lart dels menuts es presenta amb la seua total gencio, Sant Joan dAlacant,
ingenutat, en la seua absoluta fidelitat. s fonamental sensibilitzar els Torrevieja, Xtiva.

155 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)

 Joan Fernndez Cursach

visitants sobre la importncia de lart dels nens. Per aix, el problema,

a lhora de visitar una exposici infantil, es troba en la manera com
lespectador senfronta a elles. Perqu no tothom la veu i mira de la
mateixa manera: uns quants lnic que hi veuen s si els serveixen
de recepta per a aplicar a laula o a casa; uns altres fan una passejada
per davant dels quadres totalment indiferents, lnica cosa que tal
vegada sels ocrrega s fotografiar algun quadre o b fer-se uns
selfies; a uns altres els resulta alguna cosa bonica, divertida,
simptica, i, per tant, la veuen com una activitat dentreteniment.
Res ms fals. Si els qui visitem alguna exposici dart infantil som
persones a les quals ens preocupa leducaci, hem de mirar-les dun
altra manera. Hem de veure-les amb respecte, amb emoci, ja que ho
devem als nens. Per aix, em sap greu trobar-hi persones adultes que
veuen sense mirar i uns altres que miren i no hi veuen res. Ens falta
curiositat i tenir una ment neta. Escriu Gombrich: No existeix major
obstacle per gaudir de les obres dart, incloses les dels nens, que la
nostra repugnncia a despullar-nos de costums i prejudicis. Haurem
de contemplar les coses com si les vrem per primera vegada, en una
actitud de sorpresa (Gombrich 1984). Els nens i les nenes, quan
exposen la seua obra, el que fan en realitat s prestar els seus ulls
als espectadors perqu puguem contemplar el seu mn. Des daquest
punt de vista lart es transforma en un acte de seducci; per a J.
Berger aquesta seducci s simplement lacci dels quadres sobre
nosaltres. (Berger 2002). Perqu aquesta relaci entre lobra dart dels
nens i nosaltres es produsca duna forma atractiva, es necessita una
mirada perllongada i silenciosa, de vegades difcil daconseguir en un
mn que encoratja com a valors all que es fcil, la superficialitat, el
soroll i la mediocritat. Entrar a veure una exposici dart infantil s
una invitaci a recrrer un cam que no sesgota a lespai de lobra,
sin que sestn ms enll daquesta. El perill que ens aguaita s que
ens quedem en una mirada superficial. No podem oblidar que lart
no s una corporalitat, sin una concavitat dins de la qual el fet de
veure i escoltar, sentir i pensar, aprendre i descobrir sentrellacen
harmoniosament (Gaya 2002). Visitar una exposici dart infantil s
penetrar al mn dels seus sentiments i les seues emocions, de les seues
vivncies i les seues experincies, dels seus xits i dels seus fracassos.
Als visitants daquestes exposicions ens toca dir si val la pena que
es pare esment al treball artstic dels nens. Aquestes exposicions sn
per a leducador una obra viva que porta amb ella valors de sensibilitat
i dintelligncia. El que s important considerar en els dibuixos i
pintures infantils no s el contingut, sin la forma en qu els nens
i nenes els representen. Els espectadors hem dabandonar una srie
de certeses adquirides per apropar-nos duna manera participativa

La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443) 156

 Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

a lobra dels nens escoltant-la i esforant-nos per entendre-la, per

desprs tenir-la en consideraci o no, i fer-la nostra o no. Lart dels
nens i nenes ens demostra que hi ha possibilitat de bellesa malgrat tot.
Sn aquestes obres una mostra clara dinquietud i frescor (Dibuix 3r).
Visitar una exposici dart infantil tal vegada siga una de les
millors experincies que podem experimentar. Difcil dentendre? No,
si les veiem com una part de la vida dels autors.
Abans no es parava esment en les obres dels nens, hui, en canvi,
sn vistes amb gran inters. I aix s com ho van entendre artistes com
ara Picasso, Mir, Klee, Motherwell i tants altres. El mateix Gadner
reconeix que les obres dels nens i nenes tenen un gran valor pedaggic:
les obres dels nens sn tan artstiques, imaginatives i creatives com
les dels majors i sn moltes les afinitats entre lart dels nens i lart dels
artistes, per aquest motiu resulta molt til comparar-los.
Es conta que un director dels Museus Vaticans deia que li agradaria
tenir un restaurant i fer passar els clients per la bscula havent dinat
per tal de comprovar si havien guanyat pes. A mi tamb magradaria
tenir una bscula en la porta de cada exposici dart infantil per
comprovar tamb si les persones, en sortir-ne, havien guanyat pes en
sorpresa, emoci i curiositat.

4. Conclusions
Duna manera provisional, presentem unes conclusions que es
desprenen de la lectura dels Diaris de classe. s evident que hi ha una
finestra en la infncia en qu els llenguatges i les destreses semblen
penetrar per cincia infusa. s en aquesta etapa de leducaci infantil
quan totes les possibilitats semblen obertes. Les exposicions dart
infantil sn precisament el reflex dels llenguatges artstics i de les
possibilitats dels nens. Sn els mateixos mestres els qui parlen del
plaer que experimenten els nens quan pinten, del clima de llibertat que
es respira a laula, de la motivaci que ha suposat per a tots, com els
grans beneficis que suposa estar educant des de lart.
Hem observat que quan els nens podien interpretar lliurement les
obres dels artistes que eren objecte de treball sense que ning els jutgs
se sentien cmodes i entusiasmats. Fins i tot els mateixos companys
interaccionaven i corroboraven la idea del nen que sexpressava,
de manera que senriquia la seua interpretaci personal. El paper
de la mestra era no intervenir, sin prendre una actitud descolta
i observaci. No podem oblidar que, perqu els nens cresquen com
a persones, s fonamental escoltar-los. Si la trobada dels nens amb
lart es fa des de preguntes obertes, millora la seua comunicaci,
facilita la participaci i desenvolupa lexpressi verbal intelligent i
el pensament crtic.

157 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)

 Joan Fernndez Cursach

Conv destacar lespecial collaboraci amb els pares que han

assistit amb gran inters a les sessions dart que des del centre els
plantejvem. Aquesta collaboraci estreta ha suposat un gran refor
per a lautoestima dels nens. Quan el treball es realitza en equip, tant
per part de mestres, pares i nens, es poden fer coses molt belles, per
exemple el treball sobre Klimt (El bes). Va ser un treball dur, una
tasca gran, tal vegada massa laboriosa, sobretot el muntatge, per tots
els esforos van quedar recompensats quan els nens, les famlies i els
mestres van veure lobra acabada i van contemplar El seu bes (3,30 x
2,20 cm) penjat en la paret del collegi.
Un enfocament multidisciplinari de les activitats que no sempre
s aix, integrant dansa, poesia i pintura, a part de ser molt enriquidor,
resulta una experincia en la qual tots gaudeixen i aprenen. En les
converses veiem com els nens plantegen hiptesis, que van contrastant
mitjanant el dileg, les argumenten, les debaten i van teixint un
entramat de possibles fets i conseqncies que expliquen lobra de
lartista que sha treballat.
s impressionant la quantitat de coses que veuen els nens i nenes i la
frescor amb qu les miren. Algunes mestres que havien perdut la frescor
de la mirada, grcies als nens han anat a poc a poc recuperant aquella
mirada de nena. s cert que els majors no tenim aquesta mirada com
els nens, per s que podem mostrar-nos ms oberts per comprendre
el menut en les seues produccions, en la seua interpretaci i en la
seua manera d apropar-se a lart. s molt agradable poder comprovar
com la relaci sensorial amb els materials sha anat constituint en
leix central de les recerques dels ms petits. Lexploraci que fan els
menuts dels materials i les seues qualitats, els permet afinar la seua
percepci i expressar els seus gustos. I tamb sapropen ms fcilment
al coneixement de les formes bsiques (quadrat, triangle, cercle) i dels
colors. s molt enriquidor lintercanvi de classes: els petits visitant
els treballs dels majors s motiu dautoestima per aquests. I per als
petits resulta una experincia totalment nova visitar un nou espai del
centre, una nova mestra, nous xiquets i xiquetes.
El lector podr pensar que la metodologia amb la qual treballem
tan sols presenta avantatges, cert; no obstant aix, s important
tenir en compte certs aspectes organitzatius que, si no es cuiden,
poden convertir-se en desavantatges. Per a una bona organitzaci
es requereix: un grup redut de nens els desdoblaments amb altres
tutors ofereix aquesta possibilitat, disposar dun espai adient que
evite els obstacles i els estmuls que distrauen latenci, reflectir per
escrit diaris els dilegs dels nens per poder dur a terme una tasca de
reflexi sobre lacci.
Amb les exposicions dart infantil ens llancem a una aventura,
no s si arriscada, per s fascinant. I en ella pensem seguir. Nestem

La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443) 158

 Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

francament satisfets pel nombre de visitants i collegis que hi han

passat, i per la gran acollida que han rebut en els diversos llocs on les
hem presentat.

Bibliografia
Berger, J. (2002), Modos de ver, Gustavo Gili, Barcelona
Bodenmann-Ritter, CL. (1995), Joseph Beuys: Cada hombre, un artista. Visor,
Madrid.
Carpi, P. (1980), La isla de los cuadrados mgicos: viaje maravilloso de un
marinero al pas fantstico de Paul Klee, Edhasa, Barcelona.
Gaya, R .(2002), Obra completa. Tomo II, Pre-textos, Valencia.
Gombrich, E.H. (1984), Historia del Arte, Alianza, Forma, Madrid.
(1998), Arte e ilusin. Estudio sobre la psicologa de la representacin pic-
trica. Debate, Madrid.
Huizinga, J. (1954), Homo ludens, Alianza (1972), Madrid.
Jauset, J. (2014), Educar sin msica, El Pas, 6-4-2014.
Jov, J. (2001), Iniciacin al arte. Propuesta de un modelo didctico centrado
en los procesos de produccin, Antonio Machado Libros, Madrid.
Kandisky. (1986), De lo espiritual en el arte, Barral, Labor. Barcelona.
Lowenfeld, V. (1958), El nio y su arte, Kapelusz, Buenos Aires.
Read, H. (1973), Arte y sociedad, Pennsula, Barcelona.

159 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)

 LOWENFELD, V. (1958), El nio y su arte. Kapelusz. Buenos Aires.

READ, H. (1973), Arte y sociedad, Pennsula, Barcelona.

Joan Fernndez Cursach

A
Annex.
nnex . Exposicions
Exposicions dart infantil
dart infantil

ANY LLOC EXPOSICIONS CENTRES VISITANTS

2012 Elx. Universitat Miguel Ia 11 620

Hernndez.

2013 Elx. Universitat Miguel IIa 11 930

Hernndez.

2014 Elx. Universitat Miguel IIIa 13 1020

Hernndez.
12 387
Petrer. Casa de Cultura Ia
Xtiva. Casa de Cultura Ia 6 800

2015 Petrer. Casa de Cultura IIa 16 502

Xtiva. Casa de Cultura IIa 7 900
Ganda. Casa de Cultura Ia 11 800

La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443) 160

Art, nens, creativitat. Les exposicions dart infantil...

161 La Rella, 28 (ISSN: 0212-6443)