Anda di halaman 1dari 30

ANLISI I EVOLUCI

DUNA EMPRESA

Christian Gmez Martnez

Ins Vilablareix Grup 2nA

Tutora: Carme Montcanut

Curs 2016-2017

Data de lliurament: 15 desembre de 2016


Primerament vull dedicar aquest petit pargraf a la meva tutora del Treball de
Recerca, Carme Montcanut, per la seva ajuda.

Tamb agraeixo a tots els companys que han collaborat una part del treball i
molt especialment a lempresa Knig.
NDEX

1. INTRODUCCI

1.1 Presentaci i plantejament del treball............................................................4

1.2 Perqu vaig triar aquest tema........................................................................4

1.3 Objectius a assolir i metodologia...................................................................5

2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA

2.1 HISTRIA DE LEMPRESA...........................................................................6

2.2 ENTREVISTES A DIRECTIUS

2.2.1 Preguntes i respostes...............................................................................13

2.3. ANLISI DE LES RESPOSTES

2.3.1 Anlisi tcnica de lempresa a partir de les respostes..............................17

2.4 ENTREVISTES A TREBALLADORS

2.4.1 Anlisi i conclusions de les respostes.......................................................21

2.5 ENQUESTES A CLIENTS DE LEMPRESA

2.5.1 Presentaci de les enquestes...................................................................22

2.5.2 Respostes de les enquestes i anlisi........................................................24

3. CONCLUSIONS FINALS...............................................................................29

4. WEBGRAFIA.................................................................................................30

3
1. INTRODUCCI

1.1 Presentaci i plantejament del treball

Quants emprenedors han somiat de guanyar-se la vida dirigint una empresa a


la seva manera, tenir els seus propis locals, treballadors, un bon salari i
,sobretot tenir, un reconeixement de la poblaci?

El somni hi s, per realment tenir un negoci no s tan fcil com sembla. Shan
de tenir en compte molts aspectes per poder portar lempresa per un bon cam,
i aquesta capacitat no la tenen tots els emprenedors.

He triat una empresa que ha sabut tirar endavant de la millor manera possible i
que la majoria de nosaltres, per no dir tothom coneix, el Knig.

1.2 Perqu vaig triar aquest tema

Des dun principi tenia clar que el tema a tractar havia destar relacionat amb el
mn empresarial i les finances.

A part, he basat el treball en un mbit que magrada per la qual cosa no era
gens feixuc realitzar-lo.

Com sabem no totes les persones emprenedores que intenten obrir un negoci
des de zero aconsegueixen un xit i molts es queden pel cam.

4
1.3 Objectius a assolir i metodologia

Lobjectiu daquest treball s, principalment, esbrinar qu fa possible el


desenvolupament exits dun determinat negoci.

En aquest cas lempresa triada s una cadena de restaurants per el mtode


que far servir es pot aplicar a qualsevol tipus dempresa.

Primerament he entrevistat el gerent de lempresa en qesti.

Lentrevista va ser realitzada a la propia oficina de lempresa .

Daquesta entrevista he obtingut unes determinades respostes que han estat


recolzades per enquestes fetes i distribudes a clients del Knig.

Pel que fa a les enquestes, les he obtingut grcies a Google documents, i a


travs del correu electrnic en alguns casos particulars.

Les persones que actualment no disposen de correu, les han pogut respondre
en format paper.

5
2. DESENVOLUPAMENT DEL TEMA

2.1 HISTRIA DE LEMPRESA

El Knig s una empresa familiar dorigen giron que va obrir el seu primer local
el febrer de 1973 al centre de la ciutat.

Lany 1973 Pere Parals va obrir el local a la Gran Via Jaume I n1.

Sanomena Frankfurter Knig i va acabar passant a la histria definitivament el


17 de desembre del 2015 quan es va enderrocar limmoble. Cal remarcar que
aquest restaurant s el qual va donar nom a lara tan coneguda empresa.

El local de la Gran Via va mantenir prcticament durant els seus gaireb 42


anys el mateix mobiliari.

Davant de lxit que es va produir es va obrir un segon local a la Plaa


Independncia. En aquell temps la gent es solia concentrar en el centre de
Girona on hi havia ubicats diferents cinemes, i una mena de sinergia sestablia
entre anar a sopar o dinar al Knig i anar a veure una pellcula.

A labril del 2001 lempresa obre un restaurant amb un concepte diferent. La


Braseria-Pizzeria Knig.

Tres anys mes tard, concretament al juliol del 2004, es va obrir el Knig
Sandwiches al c/ Calderers a la vegada que es van desenvolupar nous plats de
menjar que han donat el nom a lempresa avui dia.

Amb aquest nim i davant de lobertura del primer centre comercial, lEspai
Girons i creient que el Knig com a bon representant de Girona hi havia de ser
i per intentar atreure ms diversitat de clientela es va fer amb una esttica ms
moderna i actual.

6
Lempresa tenia bones perspectives i veient tant el desenvolupament positiu de
com la seva repercussi en la poblaci gironina, el 2008 es fa laposta per
lempresa en un local de Vilablareix, concretament al costat de lInstitut.

Aquest local possea dunes grans dimensions i oferint 240 places daforament
es crea finalment un dels millors locals que aportar posteriorment ms
clientela a lempresa familiar.

Com que tots els projectes eren satisfactoris, el setembre del 2009 obren el
local del C/ Migdia adequant el local amb una esttica a lalada duna zona de
comer i de moda.

Pensant en aquell moment que Knig ja estava present en els punts de lrea
metropolitana de Girona i amb lesperit de seguir creixent sinaugur el juliol del
2011 el local al centre de Figueres, ja que s la segona ciutat amb ms
poblaci de la provncia de Girona, aprofitant que la marca Knig era prou
coneguda a la capital de lAlt Empord.

Cal remarcar que la petita empresa dorigen giron havia crescut molt en
relativament poc temps.

Fent un salt cap a unes poques ms contempornies tenim que el gran repte
de lempresa va ser el gran salt que sintenta fer el novembre de 2013, ja que
lempresa amb una gran illusi obre un nou local situat a Rambla Catalunya,
concretament a Barcelona.

Aquesta obertura va ser possible grcies a lxit obtingut a la ciutat de Girona i


sobretot al pblic giron.

El mes dagost de 2015 i continuant amb aquest creixement, sobre un local


espectacular a la zona nord de Girona per intentar aconseguir el mateix reclam
que va tenir el local de Vilablareix a la zona Sud.

El mat del dia 17 de desembre del 2015 es va enderrocar linterior del local que
va veure nixer una marca avui consolidada i reconeguda pels seus entrepans i
patates braves. A mitja tarda una gran mquina va enderrocar la paret on
subicava situada la terrassa daquest petit, per acollidor, restaurant.

7
A Barcelona, concretament a la zona del Born sobre un nou local per intentar
atraure diferents pblics, contant amb famlies, estudiants universitaris o incls
turistes.

Tota la recaptaci del primer dia de inauguraci es va dividir en parts iguals que
foren la Fundaci Esclerosi Mltiple i per al projecte El Crep de mi vida.

Lempresa gironina el que busca s que els clients que visiten els restaurants
tinguin una seguretat definida, ja que lempresa cuida de diferents petits detalls
de la qual aquesta es caracteritza.

Una de les fortaleses daquesta empresa s que fomenta la promoci interna,


daquesta manera la majoria de crrecs duna determinada responsabilitat
estan ocupats per propis treballadors.

Tot i que el Knig ha evolucionat duna manera econmica, tamb podem


veure reflectida la seva evoluci en el seu logo. En les segents imatges
podem veure levoluci grfica de les cartes dels restaurants on en una delles
es mostren els preus en pessetes.

1
Fonts prpies

8
A continuaci podrem veure unes imatges que ens mostren el procs de
expansi daquesta empresa. Primerament veurem una mica levoluci del local
del restaurant Knig a Girona, concretament el que est situat a la Plaa
Independncia:

2
Fonts cedides per Marc Parals

9
Actualment aquest establiment el trobem completament acabat.

3
Fonts cedides per Marc Parals

10
Ens desplaem fins a Figueres per veure la construcci del Restaurant, per
amb la diferncia que aquest va ser construt desde zero:

Lestabliment a lactualitat:

4
Fonts cedides per Marc Parals

11
Per ltim, veurem una mica com ha estat levoluci dun local bastant nou, el
local de Barcelona, concretament a la zona del Born:

Al moment de ladquisici del local:

Actualment :

6
Fonts cedides per Marc Parals

12
2.2 ENTREVISTES A DIRECTIUS

2.2.1 Preguntes i respostes

L entrevista al gerent actual de lempresa, el senyor Marc Parals va estar


realitzada a loficina de lempresa, situada al Carrer de Sarri del Ter.

1- Quin s el factor que ha estat decisiu per el bon desenvolupament de


lempresa?

En primer lloc el factor histric, gent que sidentifica i creix amb el Knig,
estableixen una sinergia entre el Knig i les persones, ja que senten a parlar de
nosaltres des de joves. Buscar punts estratgics, partir de la qualitat i sobretot
una premisa que apliquem es servir sense enganyar a la gent, per sobretot
servei i atenci eficient. Lentrada a Barcelona va ser possible grcies a la gent
de Girona (el 90% de la gent del local eren universitaris dorigen giron). Sense
cap mena de dubte aix ens ha posat el calador a lxit.

2- De tots els locals que actualment hi ha a Girona, quin s el que actualment


rendeix millor?

El que ms factura s Vilablareix, tot i que els locals de Barcelona i a Girona


Nord shi acosten. Lany que ve segurament estiguin tots al mateix nivell de
beneficis. Encara que el ms rentable era el de lespai girons a nivell de
rendibilitat. Tot i aix el local de Vilablareix gaireb duplica a altres locals, en
qesti daportaci i benefici.

13
3- En algun moment hi ha hagut dubtes sobre si lempresa aniria endavant?

Una de les virtuts que tenim s que el Knig s una empresa que ha sortit de
zero i una cosa que ens caracteritza per davant de tot, s el treball i lesfor que
li hem dedicat. Moments difcils no nhem passat. Hi ha hagut dos punts
dinflexi, quan vam obrir el local de Vilablareix, ja que vam pensar sin ens en
sortim podem patir bastant , ja que aquest local es caracteritza per haver tingut
una gran inversi per portar-lo endavant. Vrem tindre que demanar crdit. Pot
haver-hi un abans i un desprs. Laltre punt dinflexi va ser Barcelona perqu
no sabem la repercussi que podem donar. Si no hagus funcionat Barcelona
ens haurem dhaver replantejat cap a on estava determinat el nostra
desenvolupament.

4- Sabem que recentment hau obert un parell de locals a Barcelona, el que es


evident s que tindran un bon desenvolupament. Aix influir en especial als
locals Gironins o es seguiran donant la mateixa importncia que fins avui dia?

El nostre dia a dia s a Girona, lempresa ha crescut molt rpid per el seu punt
de partida est en la ciutat dorigen. Volem millorar i expandir-nos per
Barcelona per no volem diversificar lempresa, tot seguir sent un conjunt que
anir pel mateix cam com fins ara ho ha fet. Girona s casa nostre.

5- Pel que fa els treballadors, qu demaneu als treballador i quins estudis es


necessiten per entrar a treballar?

Actualment tenim tres cents quinze treballadors. Per entrar a lempresa es


necessita bsicament lESO. Est clar que el sector de lHosteleria t poca
estabilitat, per tant es busquen unes aptituds definides per a la gent que est
disposada a treballar amb nosaltres. Estem intentant convertir part dels
beneficis de lempresa en beneficis econmics i socials respecte als
treballadors. Hem fet un pas endavant per el qual els treballadors es sentin a
gust a lempresa per a canvi demanem que tinguin una bona relaci amb els
clients, ja que son ells qui en part representen lmbit social de lempresa.

14
6- En algun moment lempresa ha patit una baixada molt greu de rendiment o
ha estat en perill per culpa dalguna crisi?

Una crisi important no hem patit per no deixa que els principis de lempresa
han estat durs, per hem anat fent passos molt ferms i aix ens ha fet convertir
una empresa molt potent, cosa que ens ha perms crixer molt rpid i sempre
amb recursos propis.

7- Com vas arribar a dirigir aquesta empresa i com ets capa de gestionar tot el
que envolta a lempresa?

El que bsicament he fet s intentar aconseguir principalment lexcellncia.


Saber-se relacionar amb la gent adequada i tenir un treball amb el qual puguis
motivar a diferents persones s la clau.

8- Quins aspectes daquesta empresa gironina creus que destaquen enfront


dels competidors ?

Una, s que Knig noms pensa en Knig, no hem destar pendents del que
fan els dems, hem treballat constantment, preocupant-nos per nosaltres i no
pels altres, aquest s lerror de molta altre gent. Tenir un bon producte i bons
clients sn factors claus, encara que s evident que tothom treballa per diners,
per les coses shan de fer b i adequadament.

15
9- Sabem que el dia de la inauguraci dun dels locals de Barcelona, els
beneficis van anar destinats a dos entitats, quines sn i perqu es va decidir
aix?

Nosaltres ja tenem treballadors amb algun tipus de disminuci per tant, el que
es va intentar va ser apostar aquesta vegada per aportar diners a lmbit social,
als joves, als nens i la gent gran. Vrem posar un parmetre de la quantitat de
diners que podem destinar-hi, aquesta s una premisa de lempresa que ens
hem plantejat. El 50% va ser per una associaci sobre lEsclerosi Mltiple i
laltre 50% va ser per una noia que ajuda a malalts, amb la entitat El crep de
mi Vida. 7

7
https://drive.google.com/open?id=0BwLRoGwDiFYbaTFMSlotdXRBOW9mYXRGNC1ZYnlPRmY5YXZ3

16
2.3 ANLISI DE LES RESPOSTES

2.3.1 Anlisi tcnica de lempresa a partir de les respostes

Una empresa verdaderamente exitosa no s aquella que s rentable. Es la


que percibe utilidades, pero tambin entrega valor a los consumidores con
productos o servicios tiles para su vida, se preocupa por el desarrollo de su
gente y aporta beneficios a la Sociedad . 8

Per fer lanlisi de lempresa he tingut en compte les respostes obtingudes del
senyor Marc Parals, el gerent actual de lempresa i he comparat les
caracterstiques de lempresa gironina amb les vuit principals caracterstiques
que una bona empresa ha de tenir per ser exitosa.

Caracterstiques i comparaci:

1. S'enfoca en el client. Una empresa sempre t com a principal objectiu


satisfer les necessitats dels seus consumidors. s aquella que agrega valor i
est conscient que els clients sn la base del seu negoci; tots els seus esforos
i estratgies estan dirigits cap a brindar-los el millor servei.

1. Aquesta primera caractersitica la trobem molt ben reflectida en lempresa


Gironina, ja que com ha argumentat prviament el Senyor Marc Parals, el
Knig sempre ha buscat construr una mena de relaci entre la prpia empresa
i la poblaci. Realment ha sabut fer-ho duna manera correcta, ja que no noms
ho ha aconseguit sin que tamb ha sabut mantenir una de les premises ms
importants, no sols daquesta empresa sin de qualsevol, que s no enganyar
als clients perqu sn la base tan del teu benefici com de la teva popularitat i
expansi.

8
https://www.entrepreneur.com/article/267029

17
2. Cuida la seva gent. Tota empresa reeixida sap que la principal diferncia
amb la competncia est al seu capital hum. Per tant, constantment ofereix a
les seves emprats oportunitats de desenvolupament, esquemes que els
impulsin a collaborar i tenir un equilibri amb la seva vida personal, tcniques
per mantenir-los motivats i compensacions justes.

2. Estem intentant aportar part dels beneficis econmics de lempresa en


beneficis socials respecte pels treballadors. Hem fet un pas endavant amb el
qual els treballadors se sentin a gust a lempresa per a canvi demanem que
tinguin una bona relaci amb els clients. Clarament veiem la intenci que sha
de tenir entre un gerent i un treballador.

3. Donen un important valor als provedors. Les millors companyies del mn


impulsen als seus provedors; mai deixen de pagar ni demanen terminis poc
realistes. Aquestes empreses saben que perqu el model funcioni, tots els que
formen part de la cadena han d'enfortir i crixer. Busquen millorar i ser ms
competitius.

3. Aquesta caracterstica no la podem observar mitjanant les respostes, per


cal que aqu faci una petita inserci en la meva experincia personal. El mateix
dia de lentrevista, Marc Parals em va fer una petit recorregut per un sector de
lempresa on es fabriquen part dels plats. Dintre del mateix lloc hi havia
preparades dotze caixes de patates braves per portar als restaurants. Segons
em va comentar en Marc, paguen al moment als provedors per tant aquesta
caracterstica tamb la podem trobar en el Knig.

18
4. Utilitza b els seus recursos i protegeix el medi ambient. Les empreses
reeixides no generen tones de desaprofitaments, sin que utilitzen de manera
eficient l'energia i els recursos que tenen, intentant donar un impacte
mediambiental nul.

4. Pel que fa a la quarta caracterstica, no podem trobar-hi una resposta, per


en general sabem que les empreses dedicades a lhosteleria no tenen molta
repercussi en el medi ambient comparant-la per exemple amb una fabrica.

5. T control dels seus processos. s clau reduir costos i augmentar la


productivitat per ser ms competitives i oferir preus justos al mercat sense
perdre la qualitat. Saben on hi ha rees d'oportunitat i quins sn les seves
fortaleses.

5. Aquesta s un tipus de caracterstica que totes les empreses han de tenir en


compte, no noms les del sector hosteler. Per tant la majoria dempresaris
tenen en compte la reducci de costos y oferir preus ms moderats per un bon
funcionament empresarial.

6. Ofereix un ambient segur i net tan pels clients com pels treballadors. Les
empreses reeixides reconeixen que els seus espais de treball sn part clau de
la seva cultura empresarial. s per aix que les seves installacions estan en
bones condicions, per brindar seguretat i comoditat, igual que les seves
maquinries i equips, que requereixen dun manteniment constant.

6. Qui no ha anat alguna vegada a un restaurant daquesta empresa Gironina ?


Jo crec que tots alguna vegada hem anat a menjar, per tant tots sabem com
estan els locals. Encara que daquesta caracterstica en viuen els restaurants,
has de cuidar la teva imatge si vols que els clients vinguin a aportar beneficis.

19
7. Innova. Les empreses busquen formes de millorar i solucions creatives als
seus problemes. Saben que les idees sn el seu millor actiu i que per estar al
damunt de la competncia s necessria la innovaci.

8. T un bon maneig del flux efectiu. Entenen que hi ha temporades de vaques


flaques, per la qual cosa compten amb reserves per fer-los front sense
acomiadar gent ni tancar operacions.

7 i 8. Aquests dos ltims apartats, no els podem trobar ni relacionar amb les
respostes de lentrevista realitzada, encara que molt probablement dins de
lempresa dia rere dia sestigui treballant per la creaci de nous aspectes i nous
plats de menjar els quals ajudin a ampliar el nom de lempresa.

20
2.4 ENTREVISTES A TREBALLADORS

2.4.1 Anlisis i conclusions de les respostes

Per realitzar aquest apartat, el que he fet principalment s de manera annima,


fer unes breus preguntes a un treballador que actualment ja no esta dins de
lempresa i laltre que si ho est.

El que vull mostrar en aquest apartat s si realment Marc Parals ha aconseguit


el que intenta inculcar als treballadors i si en general estan satisfets amb la
feina que realitzen o que han realitzat.

Primerament comenarem parlant del benestar que hi ha dins de lempresa, tot


dient que els dos treballadors amb diferents punts dopini arriben a la mateixa
conclusi i s que hi ha molt destrs en les hores de feina per realment i
tenint en compte els altres treballadors (ja siguin cambrers o de crrec ms
important) hi ha una relaci que afavoreix al rendiment del treball.

En segon lloc, vaig preguntar quines eren les relacions que es formaven amb
les persones de crrec elevat dins de la mateixa empresa. En els dos casos les
respostes van ser positives, ja que sintenta tenir una mena de relaci on
tothom sajudi i es vegi reflectit en el propi benefici al final de la mateixa
jornada.

Per ltim, vaig fer una pregunta relacionada amb els beneficis socials que tenia
lempresa i si els salaris creien que estaven ben repartits. Sorprenentment i
esperant-me una resposta diferent, els jornalers em van argumentar que
limportant de la feina no era el benefici que obtenies com a treballador, sin el
benefici social del grup sencer.

Com a conclusi daquestes curtes entrevistes podem extreure que els


treballadors no busquen donar el mxim per una bona remuneraci sin que
busquen un bon ambient de treball.

21
2.5 ENQUESTES A CLIENTS DE LEMPRESA

2.5.1 Presentaci de les enquestes

A continuaci mostro un model denquesta que han contestat concretament 51


persones a travs del correu electrnic.

Sexe:

o Home
o Dona

Edat:

o <18
o 18-25
o 25-30
o 30-40
o 40-50
o +50

Quantes vegades a la setmana menges fora de casa?

o 0
o 1-3
o 4-5
o Noms els caps de setmana

Menjar rpid o restaurant?

o Menjar rpid
o Restaurant

Creus que el Knig s una bona opci ?

o S
o No

22
Creus que s una bona opci ?

o Qualitat del menjar i preu


o Presentaci, neteja i elaboraci
o Atenci del personal i rapidesa
o Totes les opcions sn bones

A quin Knig menges ms sovint ?

o Vilablareix
o Espai Girons
o Fontajau
o Plaa Independncia
o Figueres
o Barcelona
o Carrer Migdia

Qu s el que ms tagrada del Knig ?

I el que menys ?

Grau de satisfacci sobre el Knig

o 0
o 1
o 2
o 3
o 4
o 5

23
2.5.2 Respostes de les enquestes i anlisis

Ara analitzar per mitj dunes grfiques, les respostes que shan obtingut de
les enquestes9. Les grfiques recullen els percentatges segons les respostes

Posteriorment arribar a unes conclusions que ens permetran veure si


lempresa ha fet un bon desenvolupament o no. Cal dir que no totes les
preguntes de les enquestes eren obligatries respondre-les per tant s possible
que en algun apartat no hi hagi cap resposta.

Sexe: 51 respostes obtingudes

Home
Dona 47%
53%

Com podem veure, lenquesta ha estat contestada per ms dones que homes.

Edat: 51 respostes obtingudes


25-30 30-40 40-50 >50
0% 2% 4% 0%

18-25
14%

<18
80%

9
https://docs.google.com/spreadsheets/d/1PJJ7xhgr8SCn3lPatQsR0R70q9ixW9NXvBFW5-
oUZ0E/edit#gid=2146954869 i
https://docs.google.com/a/insvilablareix.cat/forms/d/1ExCI09Smp8tgshozJiVxJ_p30J_z2D6ku5be4RUbHZo/edit?ts=580
34846#response=ACYDBNgR0g6SjpzAvjy1ZQycQvLW0H-3dQ0XmXAd852WDNBR4SWtR55JSHq2Kbw

24
Com anteriorment hem pogut veure, la grfica ens mostra que la majoria de la
persones que han resps aquesta enquesta ha estat gent que no sn majors
dedat.

Quantes vegades la setmana menges fora de casa ?: 51 respostes obtingudes

0
8%

Noms
caps de
setmana
45%
1a3
47%

4a5
0%

La majoria de gent menja fora de casa dun a tres cops per setmana, Per un
45 % de persones ho fan noms els caps de setmana.

Menjar rpid o restaurant: 51 respostes obtingudes

Menjar
rpid
31%

Restaurant
69%

25
Creus que el Knig s una bona opci ? : 51 respostes obtingudes

No; 1

Si; 50

s obvi que noms una persona considera que el Knig no s una bona opci.
Lempresa ha aconseguit fidelitzar a un gran nombre de persones, ja que
actualment quan els clients trien un restaurant per anar a menjar, trien el Knig.

Perqu creus que s una bona opci?: 51 respostes obtingudes

Qualitat del mejar i


preu
35% Presentaci, neteja i
elaboraci
55% Atenci al personal i
rapidesa
6% Totes les respostes
4% sn bones

Pel que fa a la pregunta anterior, cal argumentar que la majoria de la gent creu
que totes les qualitats proposades sn correctes per caracteritzar a aquesta
empresa Gironina.

26
A quin Knig menges ms sovint?: 51 respostes obtingudes

2%
2%
4%

Vilablareix
12% Espai Girons
Fontajau
4%
Plaa independncia
12% Figueres
64%
Barcelona
Carrer Migdia

La majoria de clientela va a Vilablareix. Si recordem, en Marc Parals ens deia


que el restaurant daquesta cadena que ms rendible s, el que ms factura i el
que ms beneficis dna s Vilablareix.

Grau de Satisfacci del Knig: 51 respostes obtingudes

0% 3%

13%
23%

0%

61%

0 1 2 3 4 5

27
En general els clients donen una bona puntuaci a lempresa. Aquesta resposta
la podem comparar perfectament amb una frase que va dir en Marc Parals, la
nostra premisa principal s no enganyar els clients. Aquesta va ser lacci
principal que el senyor Marc Parals va introdur als treballadors i en lactualitat
aquest model de premisa segueix funcionant duna forma correcta dins de
lempresa fins a tal punt que ajuda a donar beneficis patrimonials.

Per acabar i com haureu notat, he deixat dos de les preguntes que jo crec ms
importants pel final, que parlen sobre qu s el que ms i menys agrada del
Knig.

Aquestes preguntes eren obertes i cadasc era lliure descriure el que ell o ella
creies de manera annima. La majoria de respostes sn sobre plats combinats
o altres coses de menjar, per magradaria destacar un parell de respostes que
crec que son claus per aquest anlisi. Una persona va posar que el que ms li
agradava era lambient familiar.

Ara, fem una retrospecci cap a lentrevista al gerent de lempresa. Una


resposta va ser que una de les caracterstiques que intentava obtenir lempresa
era crear una sinrgia entre la gent del poble i lempresa, daquesta manera la
gent nascuda en les generacions properes a la de lempresa, sentissin a parlar
del Knig a mesura que anaven creixent. Lempresa Gironina ha aconseguit
daquesta manera apropar-se als clients i crear un ambient ms familiar.

Posteriorment i amb la majoria de respostes, a la gent no li agrada que el Knig


sempleni massa i hagin desperar gaire per dinar. El que volen s rapidesa i
comoditat cosa que crec que actualment lempresa ha de millorar.

28
3. CONCLUSIONS FINALS
Com hem pogut veure, aquest treball ha estat dissenyat per contrastar
primerament levoluci duna determinada empresa, en aquest cas el Knig i
per altre part comparar i avaluar els objectius que el gerent de lempresa va
marcar.

En primer lloc, un dels objectius que en el moment de la creaci de lempresa


es buscava, era crear una espcie de relaci entre la poblaci i la mateixa
empresa. Aquest resultat ha estat satisfactori com he pogut veure i analitzar en
les enquestes que he fet als clients de la prpia empresa.

En segon lloc, un principi que la prpia empresa disposa s no enganyar el


client, buscar una atenci i disposici del personal disponible en tot moment, fet
que proven les respostes dels enquestats.

Vaig preguntar a en Marc Parals sobre quin era el local que mes rendia i em va
explicar que era el local situat al polgon industrial de Vilablareix. De nou i duna
manera satisfactria podem veure en els grfics creats de les enquestes, que la
majoria de clients acudeixen a aquest local.

Totes aquestes millores i el haver potenciat diferents aspectes clau de


lempresa, Marc Parals ha aconseguit portar lempresa per bon cam sense
haver de passar per mals moments i daquesta manera assegurar-se lxit.

29
4. WEBGRAFA

https://dialnet.unirioja.es/buscar/documentos?querysDismax.DOCUMENTAL_T
ODO=analisis+empresa [gener del 2016]

http://www.cde.es/es/inteligencia_competitiva/servicios_informes_y_busquedas
/analisis_de_empresas/ [gener del 2016]

http://www.konig.cat/restaurants/ [maig del 2016]

http://www.konig.cat/filosofia/ [maig del 2016]

https://www.google.es/search?q=imatges&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=
0ahUKEwjMgcbSj5zQAhXM2RoKHVZaDpQQ_AUICCgB&biw=1920&bih=997#t
bm=isch&q=konig+restaurant [juny del 2016]

https://www.google.es/search?q=imatges&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=
0ahUKEwjMgcbSj5zQAhXM2RoKHVZaDpQQ_AUICCgB&biw=1920&bih=997#t
bm=isch&q=konig+logo+restaurant [juny del 2016]

http://untiposerio.com/10-caracteristicas-de-una-empresa-exitosa/

[agost del 2016]

https://www.entrepreneur.com/article/267029 [agost del 2016]

https://www.wetransfer.com/downloads/4775c9c3d535f19188d8936010e75ca2
20161103094750/0fe6be2b0d67912cb718fba459d36d4020161103094750/b04
b87 [setembre del 2016]

https://docs.google.com/a/insvilablareix.cat/forms/d/1ExCI09Smp8tgshozJiVxJ_
p30J_z2D6ku5be4RUbHZo/edit?ts=58034846#response=ACYDBNgR0g6Sjpz
Avjy1ZQycQvLW0H-3dQ0XmXAd852WDNBR4SWtR55JSHq2Kbw
[octubre del 2016]

https://drive.google.com/open?id=0BwLRoGwDiFYbaTFMSlotdXRBOW9mYXR
GNC1ZYnlPRmY5YXZ3 [novembre del 2016]

https://docs.google.com/spreadsheets/d/1PJJ7xhgr8SCn3lPatQsR0R70q9ixW9
NXvBFW5-oUZ0E/edit#gid=2146954869 [novembre del 2016]

30

Anda mungkin juga menyukai