Alumna: Laura Duran i Rebenaque

Tutora: Sara Rafel

Curs 2016-2017
15/12/2016
1
Education is the most powerful weapon

which you can use to change de world.

Nelson Mandela
En primer lloc, m’agradaria agrair a la meva tutora del treball de recerca,
Sara Rafel, pel seu constant seguiment i ajuda en l’elaboració d’aquest
treball durant totes les seves fases. Des de bon principi m’ha ajudat a
encaminar correctament la meva recerca.
D’altra banda, voldria agrair al departament de Química de la UdG que
m’ha pogut donar la oportunitat de realitzar la meva part pràctica en un
dels seus laboratoris de la facultat de ciències. Poder estar en un laboratori
professional em va suposar un gran avenç tan a nivell acadèmic general
com pel meu treball de recerca.
Així mateix, agrair a totes les persones que han respòs les enquestes
proporcionades i que han col·laborat en tastar les pastes de dents.
I, finalment, agraeixo a la meva família i amics, en especial al meu pare,
pel suport continu que m’han subministrat en tot moment.
ÍNDEX DE CONTINGUTS

INTRODUCCIÓ......................................................................................................... 1
OBJECTIUS............................................................................................................... 2
METODOLOGIA...................................................................................................... 3
LA PAST DE DENTS AL LLARG DE LA HISTÒRIA........................................ 4
COMPOSISCIÓ DELS DENTRÍFRICS................................................................. 7

DENTRIFRICIS COMERCIALS.................................................................... 7
DENTRIFRICIS CASOLANS......................................................................... 8
PART EXPERIMENTAL......................................................................................... 9
Estudi de les enquestes prèvies i posteriors a l’obtenció del dentifrici............ 9
Obtenció dels aromes de la llimona i del meló................................................ 9
Obtenció dels dentifricis.................................................................................. 11
MÈTODES D’EXTRACCIÓ INDUSTRIAL DELS AROMES........................... 13

RESULTATS I DISCUSSIÓ.................................................................................... 16

ESTUDI DE LES ENQUESTES PRÈVIES.................................................... 16

Respecte la freqüència en l’ús del dentifrici........................................ 16

Respecte l’ús de fil dental o dentifrici casolà...................................... 17
Respecte les característiques del dentifrici.......................................... 18
Respecte si voldrien provar un gust diferent....................................... 19
Respecte el gust que els agradaria tastar.............................................. 20

RESULTATS DE L’EXTRACCIÓ D’AROMES........................................... 21

RESULTATS EN L’OBTENCIÓ DELS DENTRIFRICIS............................ 23
ESTUDI DE LES ENQUESTES POSTERIORS
AL TAST DE LES PASTES DE DENTS....................................................... 25

CONLUSIONS........................................................................................................... 28
VALORACIÓ CRÍTICA.......................................................................................... 30
BIBLIOGRAFIA....................................................................................................... 31
INTRODUCCIÓ

Aquest treball de recerca està centrat en l’àmbit de la química i l’odontologia, per tant
és un treball científic. Un dels motius que m’ha portat a fer aquest treball és el fet que la
seva temàtica es troba dins un àmbit que m’agrada: la ciència i la recerca científica.
D’altra banda, per poder fer aquest treball és necessària la realització d’experiments al
laboratori, i aquesta és una activitat que em cridava molt l’atenció.
El punt de partida d’aquest treball tenia com a intenció fer un producte diferent, que
tingués una utilitat i que fos innovador. Vaig tenir l’interès d’investigar la pasta de dents
ja que el món de l’odontologia em crida l’atenció. La meva idea inicial era elaborar una
pasta de dents amb sabors diferents al que estem acostumats. La meva hipòtesi és que a
algunes persones els podria agradar tenir la sensació d’un sabor diferent al de la menta
després de raspallar-se les dents, com ara el meló, la xocolata o la llimona. Per aquest
motiu en aquest treball s’han realitzat enquestes a persones de diferents edats per saber
quins sabors i característiques els agradaria trobar en una pasta de dents.
La pasta de dents es coneix des de fa quatre mil anys. He tingut interès per saber com es
feia antigament i, per altra banda, comparar-ho amb la fabricació actual. Actualment, hi
ha moltes marques comercials amb formulacions molt diferents a part de les que es
poden preparar de forma casolana. He volgut saber les diferències entre aquests
dentifricis comercials i casolans.
Aquest treball tindrà una part històrica, una part de recerca bibliogràfica, i la més
important, la part pràctica, que consistirà en la obtenció de pastes de dents casolanes.
Amb aquesta intenció es van realitzar més de 100 enquestes entre persones de diferents
edats per conèixer les seves preferències de sabors i de característiques. Així
aconseguirem saber algunes de les qualitats preferides de la pasta de dents i quin gust
nou els agradaria tastar.

1
OBJECTIUS

En aquest treball s’han plantejat els següents objectius:

 Saber si la idea d’una pasta de dents amb gustos diferents al clàssic de menta o
de maduixa pot agradar.

 Saber quins gustos o aromes són més acceptats en funció de l’edat.

 Conèixer l’origen i evolució de les pastes de dents.

 Conèixer els principals ingredients de les pastes de dents i les seves propietats,
tant dels dentifricis comercials com dels casolans.

 Assajar diversos mètodes d’extracció de dos olis essencials: el de la llimona i el

del meló.

 Utilitzar diferents tècniques de laboratori així com aparells que es fan servir a la
cuina del millor restaurant del món: El Celler de Can Roca, de Girona.

 Obtenir una pasta de dents fent servir les receptes casolanes i els aromes més
ben valorats per les persones enquestades.

 Conèixer l’opinió de les persones que tastin els nous dentifricis i extreure’n
conclusions.

2
METODOLOGIA

Per a l’elaboració d’aquest Treball de Recerca amb l’objectiu d’obtenir pasta de dents
amb diferents gustos s’ha seguit un mètode de treball amb el següent esquema:

1. Es realitzaran enquestes per saber quines característiques i propietats es valoren

més en una pasta de dents i quins sabors agradaria a les persones enquestades
que tingués el dentifrici.

2. Les persones enquestades han de ser de diferents edats i els sabors han de ser
prou diferents per trobar coincidències i diferències amb els gustos.

3. Es buscaran les substàncies més utilitzades habitualment per aconseguir les

propietats de les pastes de dents.

4. S’escolliran les tècniques de laboratori adequades per aïllar alguns dels aromes
que es faran servir en les pastes de dents que es volen obtenir.

5. S’elaboraran diferents pastes de dents fent servir una fórmula genèrica per a la
base, però utilitzant diferents sabors. Es tindran en compte les preferències de les
persones consultades.

6. Es donaran mostres a algunes de les persones enquestades perquè les provin. Es

demanarà l’opinió dels usuaris per valorar quins sabors han tingut més
acceptació.

3
LA PASTA DE DENTS AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Des de l'antiguitat, tots els pobles al voltant del món s'han preocupat per l'aspecte de la
seva dentadura. La pasta de dents té una història que es remunta gairebé 4000 anys.1

La primera referència coneguda de pasta de dents es troba en un manuscrit d'Egipte al

segle IV A.C. La base d’aquesta pasta s’anomenava clisterate i era una mescla de: pols
de sal, pebre, fulles de menta, iris i flors. En la seva fabricació, s’hi barrejava a més
pedra tosca polvoritzada, sal, pebre, aigua, ungles de bou, closca d'ou i mirra. A Grècia i
Roma, les pastes de dents estaven basades en orina humana, perquè es considerava que
aquesta contenia elements blanquejadors. En realitat és cert ja que ja que l’orina conté
derivats de l’amoníac que tenen aquesta propietat. El metge llatí Escribonius Largus va
inventar la pasta de dents amb la finalitat de blanquejar les dents, ara fa dos mil anys. La
seva fórmula magistral era una barreja de vinagre, mel, sal i vidre molt triturat. D’altre
banda, els xinesos utilitzaven ossos de peix van ser utilitzats pels xinesos mentre que els
àrabs, a l’Edat Mitjana, utilitzaven sorra fina i pedra tosca com a ingredients en les
fórmules utilitzades per a la neteja de les dents, però van descobrir que l'ús d'aquests
durs abrasius perjudicava l'esmalt dental.

Els Maies empraven substàncies d'origen vegetal i animal, com les arrels de l'espècie
denominada chacmun (Rauwolfia heterophyla Willad), que aplicaven contra les dents
per tractar les càries, les molèsties dentals i halitosi (mal alè), segons ho manifesta Fra
Bernardino de Sahagun el 1557. Amb la mateixa finalitat feien servir altres analgèsics
dentals com les cendres d'iguana cremada viva, el sutge polvoritzat embolicat en cotó, la
dent d'una serp de cascavell posat en vinagre o la fel de certes granotes.

Un altre mitjà d'higiene va ser el xiclet, originari en les selves del sud-est mexicà, al
Gran Peten, el nom amb què els maies coneixien aquesta goma va ser "sicte", que
significa sang o fluid vital i els Asteques amb el nom de "tzictli". Malgrat això el
dentifrici no seria d’ús comú fins el segle XIX.

El 1842, un dentista anomenat Peabody va ser el primer a afegir sabó a la pasta de

dents. El primer dentifrici comercialitzat va aparèixer a Gran Bretanya a finals del Segle
XVIII, en presentació de pols o pasta envasat en ceràmica.

4
El 1850 el doctor Washington Sheffield Wentworth, un cirurgià dental i farmacèutic, va
inventar la primera pasta de dents. El Dr. Sheffield havia estat utilitzant la seva invenció
de forma privada i la va anomenar Creme Dentifrice.

Lucius S. fill del doctor Sheffield va observar els tubs metàl·lics utilitzats per les
pintures i va col·locar la pasta en aquest tipus d'envasos.

Després de la Segona Guerra Mundial, van aparèixer detergents sintètics que van
substituir el sabó usat en les pastes dentals, com ara lauril sulfat de sodi i sulfat de sodi.

La introducció del fluor en odontologia va tenir el seu inici l’any 1901, el dentista
Frederick McKay, a Colorado (Estats Units), va iniciar una investigació a l'observar que
nombrosos residents presentaven taques d'aspecte desagradable i color cafè en les seves
dents, el que es va conèixer com a Taca Cafè de Colorado. El 1909 el reconegut Dr.
G.V. Black, va accedir anar a Colorado Springs i col·laborar amb ell en la recerca de la
causa de les misterioses taques. Van observar que les persones i els infants amb les
taques bevien aigua d’una determinada font. Malgrat les taques, les persones afectades
tenien menys problemes de caries. La investigació va concloure que el contingut en
fluor de l’aigua de la font era la causa de les taques, com també ho era de la protecció
contra la caries.

Figura 1. Les investigacions de

Frederick McKay, a Colorado (EUA),
van permetre establir una relació
entre la presència de fluor a l’aigua i
la protecció contra la caries. La
fluoració de l'aigua potable és una de
les majors contribucions a la professió
dental ha fet a la societat.

5
La pasta dental fluorada apareix l’any 1914 i és introduïda als països industrialitzats a la
finals dels anys 60. El 1955, les pastes dental Crest van ser líders en el mercat a causa
del reconeixement realitzat per l'American Dental Association (ADA), associació
científica altament prestigiada. El 1962 l’ADA va declarar: "La fluoració del
subministrament públic d'aigua és una mesura segura, econòmica i eficaç per prevenir la
càries dental. S'ha rebut l'aprovació sense reserves de totes les organitzacions de salut
important als Estats Units i de molts altres països".

Moltes de les innovacions en la pasta de dents van ser després de l'avanç del fluor. A
partir de 1980 l'atenció es va centrar en dues altres problemàtiques, la tosca i la
hipersensibilitat dental. Així, al voltant de 1990 s’introdueix el bicarbonat de sodi i
altres ingredients en les pastes dentals amb l’objectiu d’eliminar la tosca i promoure
genives saludables.

Figura 2. La pasta de dents amb

ratlles s’aconsegueix amb un
mecanisme que té el tub a prop de
la seva sortida i que permet
mesclar la pasta blanca,
majoritària, amb pasta de color.
En aquest cas, de color vermell i
blau.

Un dels darrers avanços tecnològics és la introducció de probiòtics en un dentifrici. Es

tracta de microorganismes vius presents de forma natural a l'intestí humà. Els
probiòtics, encapsulats en microesferes presents a la pasta, s'alliberen amb el procés de
raspallat afavorint la colonització de la flora bucal.

D'aquesta manera ofereix un tractament focalitzat en la geniva per a la prevenció i

alleujament de la gingivitis, un problema que s'estima que pateix el 90% de la població
en algun moment de la seva vida.

6
COMPOSISCIÓ DELS DENTIFRICIS

Dentifricis comercials
Actualment els dentífrics comercials contenen diversos ingredients i cadascun d’ells fa
una funció específica.2 La composició dels dentífrics és la següent:
 Detergents: Netegen la dent per tal que els agents actius del dentifrici es puguin
dispersar millor. El més utilitzat és el lauril sulfat de sodi, que és compatible amb
el fluor.
 Abrasius: Aquests productes, durant el raspallat, ajuden a eliminar els dipòsits
acumulats a les dents. El més utilitzat és el bicarbonat de sodi, però també es fa
servir alúmina i carbonat de calci, entre altres.
 Humidificants: Aquests agents impedeixen que el dentífric s’assequi. El més
utilitzat es la glicerina.
 Aromatitzants i edulcorants: S’utilitzen per donar sabors diferents a la pasta de
dents. Un dels més utilitzats és la menta, però forma part dels objectius del nostre
treball trobar altres aromes. Com a edulcorants el més utilitzat és la sacarosa.
 Colorants: S’utilitzen els mateixos colorants que es fan servir en els aliments i
begudes.
 Anticorrosius: No tenen cap efecte sobre la boca però permeten que l’envàs que
conté el dentifrici no es deteriori. El més utilitzat és el silicat de sodi.
 Substàncies antiplaca bacteriana: Eliminen els bacteris i microorganismes que
formen la placa bacteriana, destruint la matriu i disminuint la placa de bacteris. El
més utilitzat es la clorhexidina i el triclosan.
 Substàncies que augmenten la resistència de l’esmalt: El fluor presenta una
gran importància a l’hora d’augmentar la resistència de l’esmalt dental. El
mecanisme d’acció dels fluorurs augmenta la resistència de la dent ja que es
combina amb la hidroxiapatita i dona com a producte una substància molt més
resistent, anomenada fluorhidroxiapatita. Els més importants són el fluorur de sodi
i el monofluorofosfat de sodi.
 Insensibilitzats: Hi ha persones que tenen sensibilitat als canvis tèrmics, als àcids,
als dolços, per exemple. Hi ha substàncies per combatre aquest augment de
sensibilitat, i les principals són: el fluorur de sodi, nitrat i clorur de potassi, i clorur
d’estronci, o el fluor.

7
  Substàncies blanquejants: Hi ha dentifricis que afegeixen substàncies
blanquejadores a les dents. El més utilitzat és el bicarbonat de sodi.
 Antiinflamatoris: Són substàncies que afavoreixen la regeneració de la mucosa
bucal i a més ajuden a combatre el processos inflamatoris com la gingivitis. Els
més utilitzats són els següents: alantoína, aldioxa i vitamina E
 Enzims: Aquests enzims ajuden a les persones amb sequedat bucal, i ajuden a
reduir l’adhesió de la placa bacteriana. S’utilitza la glucosa oxidasa.
 Substàncies portadores de calci: S’usa el glicerofosfat càlcic, aquesta substància
no destaca per tenir una funcionalitat envers les dents, tot i que ajuden a
l’enfortiment de l’esmalt dental.
 Diverses substàncies naturals i vegetals: Com la menta, la sàlvia, la camamilla,
la mirra, essències d’orenga, d’entre altres.

Dentifricis casolans
A més de comprar dentifricis comercials també és possible fabricar-se un mateix la seva
pròpia pasta de dents. Les referència eu hem trobat pertanyen majoritàriament a pàgines
web de productes naturals.
Totes les receptes trobades tenen en comú que utilitzen un abrasiu suau i una substància
que dóna sabor a la pasta. L’abrasiu més utilitzat és el bicarbonat, però també es fa
servir argila blanca (comestible). En alguna recepta a més del bicarbonat s’hi afegeix
sal. En aquest cas, es suma l'efecte antiinflamatori i desinfectant de l'argila i la sal. La
pasta feta amb aquests ingredients és salada i no es recomana usar-la tots els dies, sinó
per fer una profunda neteja un cop per setmana.
Algunes receptes inclouen oli de coco per aconseguir un lleuger efecte blanquejador i
per aprofitar les seves propietats antimicrobianes, de manera que millorarà l'efecte
desinfectant del raspallat. Serà beneficiós per a la salut de les genives, llengua i boca.
Totes les receptes inclouen un extracte vegetal que dóna sabor a la pasta. Aquí és on
intervé l’originalitat d’aquest treball de recerca ja que s’assajaran diferents extractes i
aromes.
De les receptes trobades hem decidit que la composició de la base del dentifrici sigui
l’argila blanca, perquè no té sabor i d’aquesta forma es podrà apreciar millor el sabor de
les essències que hem escollit. També farem proves amb bicarbonat i oli de coco i les
tastarem per saber si emmascaren els sabors de les essències.

8
PART EXPERIMENTAL

Estudi de les enquestes prèvies i posteriors a l’obtenció del dentifrici.

S’han repartit enquestes entre nens, nenes, joves, i homes i dones de diferents edats. Les
dades s’han tractat amb el programa excel® per poder representar de forma visual i
entenedora els resultats. Al final del treball es troba el model d’enquesta.

Obtenció dels aromes de la llimona i del meló

Per a l’obtenció dels aromes de llimona i meló s’ha fet servir una tècnica de separació
anomenada destil·lació per arrossegament de vapor. La destil·lació és un mètode de
separació d’una mescla líquida homogènia, mitjançant les diferents volatilitats dels seus
components. La volatilitat és la capacitat que té una substància en evaporar-se.
Aquesta tècnica s’ha dut a terme amb dos aparells diferents per avaluar quin donava
millors resultats i també fent servir dos dissolvents amb la mateixa intenció.

Muntatge de destil·lació
En aquest muntatge, la mescla que es vol separar (etanol i pela de llimona) es diposita
en un matràs de fons rodó. La mescla s’haurà de sotmetre a escalfor per tal de que un
dels seus components (el més volàtil) es comenci a evaporar. Per això s’utilitza una
manta calefactora (Figura 1).

Figura 3: Muntatge de destil·lació emprat per a la separació de l’essència de la

llimona.

9
Els vapors circulen per una peça anomenada capçal, connectada al baló i a una peça
anomenada refrigerant. Al capçal s’hi adapta un termòmetre per controlar la temperatura
d’ebullició. Al final del refrigerant hi ha una peça anomenada colze o col·lector que fa
caure les gotes del producte destil·lat en un recipient. Un cop la substància més volàtil
es comença a evaporar, passa pel refrigerant. Aquest té la funció de canviar l’estat gasós
de la substància a estat líquid, per això també s’anomena condensador.
Com a conseqüència de la destil·lació s’obté una mescla de dos líquids volàtils i
immiscibles.
La destil·lació per arrossegament de vapor permet aïllar compostos que tenen un elevat
punt d’ebullició. En el nostre cas, un dels compostos responsables de l’aroma de la
llimona, el limonè, té un punt d’ebullició de 1760C.
El procediment experimental comença pelant els aliments. Per la llimona interessa la
part més exterior de la pela. Pel meló, s’ha utilitzat la part interior. S’ha pesat la
quantitat d’aliment i s’ha posat en un baló de fons rodó. S’hi ha afegit etanol com a
dissolvent perquè un treball previ3 havia demostrat que era millor dissolvent que
l’aigua. Després de la destil·lació, es pesa la quantitat de producte obtingut i es calcula
el rendiment. Malgrat això, aquesta dada és poc significativa perquè dependrà de
l’estona que s’hagi destil·lat i s’ha considerat que no era un objectiu d’aquest treball.

Rotavapor
Durant la recerca biogràfica d’aquest treball s’ha trobat que una altra forma d’obtenir
aromes d’aliments és fent servir la mateixa tècnica però mitjançant un evaporador
rotatori o rotavapor. El fonament d’aquest aparell és molt similar al d’una destil·lació
clàssica, però treballa amb baixa pressió i el baló que té la mescla pot girar sobre un eix.
La mescla es posa en aquest baló que es connecta a un capçal rotatori que té connectat
un refrigerant i un baló on es recull la fracció més volàtil de la mescla. Al girar fa que es
trenqui la tensió superficial el que facilita l’evaporació del dissolvent.
Tot el sistema està connectat a una pressió reduïda (pressió molt baixa, que es pot
aconseguir amb una trompa de buit o una bomba de buit). Fent servir una pressió baixa
el punt d’ebullició del dissolvent també disminueix. El baló on hi ha la mescla també es
pot escalfar exteriorment amb un bany d’aigua, el que és útil quan es tracta d’un
dissolvent amb un alt punt d’ebullició (Figura 4).

10
Així doncs, aquest aparell permet obtenir les substàncies més volàtils de les mostres
sense arribar a la temperatura d’ebullició del dissolvent emprat.

Figura 4. Ús del rotavapor amb una mostra de meló. Els components més volàtils es
recolliran en el baló que es troba en primer terme, després d’haver-se refredat en
contacte amb el refrigerant.

S’ha utilitzat aquest aparell per obtenir l’aroma del meló i s’han fet servir dues varietats
de meló: el gàl·lia, que és de color groc, i el meló cantaloup, que és de color taronja.

Obtenció dels dentifricis

Com que la intenció principal d’aquest treball és centra en el sabor dels dentifricis, s’ha
proposat utilitzar el mínim de productes possibles per no fer variar el gust. S’han provat
dues fórmules basades en els dentifricis casolans:

Fórmula 1:
 Tres cullerades de bicarbonat de sodi (marca comercial: Torres Muñoz )
 Un pessic de sal
 Tres gotes d’extracte del sabor desitjat (marca comercial per l’aroma de
xocolata: Sosa)
 Dues cullerades d’aigua

11
Fórmula 2:
 Tres cullerades d’argila blanca. Marca comercial: A.Vogel
 Tres gotes d’extracte del sabor desitjat
- Llimona. Marca comercial: Marnys
- meló i xocolata. Marca comercial: Sosa
- infusió de ratafia. Marca comercial: Alma
 Dues cullerades d’aigua

En el cas de la ratafia, no cal fer servir aigua i l’essència, sinó que es fa servir
directament dues cullerades de la infusió (Figura 5).

A diferència de les extraccions, aquesta part del treball s’ha fet a la cuina de casa ja que
la intenció és que els dentifricis siguin comestibles.

Figura 5. Ingredients necessaris per elaborar el dentifrici de ratafia

12
MÈTODES D’EXTRACCIÓ INDUSTRIAL DELS AROMES

L’extracció industrial dels aromes té gran importància. Existeixen diferents

procediments.4
1. Mètodes directes. Extrusió
Els mètodes directes s’apliquen principalment als cítrics, ja que els seus olis es
troben presents en l’escorça de la fruita, i el calor dels mètodes de destil·lació
poden alterar la seva composició.
Un procediment extractiu simple és l'extrusió; molt convenient en la llimona i la
taronja. Quan el fruit és abundant, s'esprem per recollir l'oli.

2. Destil·lació
Aquest mètode és el més emprat especialment per a flors, plantes i herbes, com ara
l'espígol, roses, farigola, sàndal, mimosa, etc. Per a això, s'empra un alambí de
cavitat bastant gran.

a b
Figura 6: Equipament industrial actual de destil·lació (a) i sistema artesà de
destil·lació (b).

La part del vegetal que conté l'essència (arrel, fulles, flors, escorça (arbre), etc.) Es
pica i s'introdueix en l'alambí. És convenient no posar la matèria en contacte
directe amb la caldera, per això es col·loca en sacs o en un got en forma de
cribratge que es disposa en el centre del recipient.
S'afegeix l'aigua suficient perquè la matèria estigui completament banyada i al cap
d'algunes hores de maceració es procedeix a la destil·lació. L'essència és

13
 arrossegada pel vapor d'aigua, encara que el seu punt d'ebullició en general és molt
superior a 100º.
Els productes de la destil·lació són recollits en un got en el qual se separen
fàcilment de l'aigua i l'essència. Per a les essències més lleugeres es disposa de
l'anomenat recipient "florentí". L'essència va a la part superior i s'acumula en el
recipient mentre que l'aigua s'escapa per un tub encorbat que neix de la base del
recipient.
Per a les essències més pesants s'usa un altre tipus de proveta en la qual es diposita
el líquid a la base i l'aigua escapa en alçada. En tots els casos, l'aigua que surt
arrossega una mica d'essència en dissolució o en suspensió. Aquesta aigua retorna
a l'alambí per aprofitar-la en operacions successives.
Aquest mètode de destil·lació per arrossegament de vapor és el mateix que hem fet
servir nosaltres a nivell de laboratori.

3. Extracció amb dissolvents

 Maceració:
Quan es procedeix per maceració cal posar les flors en unes grans calderes
mantenint-les submergides per tal que deixin anar l'olor.
El procediment extractiu d’enfleurage serveix per a certes flors delicades.
S’utilitzen certes substàncies grasses que tenen la propietat d'absorbir els
perfums per contacte, normalment amb les flors o les fulles. També s'utilitzen
compostos químics aromàtics.

 Extracció amb fluids supercrítics5

Permeten extreure olis essencials sense fer servir dissolvents perillosos per al
medi ambient. Un fluid supercrític és un excel·lent dissolvent, i es troba amb
unes condicions de pressió i temperatura diferents a les ambientals. Per exemple
el CO2 a elevada pressió o l’aigua en estat supercrític són capaços de dissoldre
substàncies que en condicions normals són insolubles. A més es poden separar
de forma senzilla dels extractes.
El principal inconvenient és el temps d’extracció que és molt llarg. En alguns
casos pot tardar fins a 24 hores.

14
El mètode d’extracció per arrossegament de vapor és el recomanat ja que el seu
rendiment és bo, és senzill de fer funcionar i els costos d’inversió són baixos3.

És necessari que és facin controls de qualitat per mantenir una qualitat constant. Un
adequat control de qualitat es basa en la determinació de propietats organolèptiques (de
sabor i olor), constants físiques, propietats químiques i la combinació de dades
analítiques obtingudes amb tècniques modernes.

Finalment comentar que no tots els aromes tenen un origen vegetal. Sobretot des de
principis del segle XX s’han pogut obtenir aromes de forma sintètica. Va ser molt
important la utilització de tècniques instrumentals com la cromatografia de gasos per
identificar les molècules responsables de certs aromes. Alguns són molt complexos. Per
exemple, es coneixen més de 500 components de l’aroma del cafè.6 Les indústries
alimentàries i de perfums treballen per aconseguir noves molècules aromàtiques.

15
RESULTATS I DISCUSSIÓ

Estudi de les enquestes prèvies

Les enquestes prèvies s’han repartit amb la intenció de conèixer quins sabors podien ser
els preferits entre la població. Les qüestions volien recollir també diferències per grups
d’edat i per sexe. A l’hora de la veritat no s’han trobat gaire diferències segons el sexe,
els resultats eren molt similars per homes i dones. Per aquesta raó no s’han representat
aquests dos paràmetres de forma diferenciada.

En canvi, sí que s’han vist diferències per grups d’edat i per aquest motiu s’han
representat les gràfiques tenint en compte els diferents grups d’edat estudiats.

Respecte la freqüència en l’ús del dentifrici:

La primera pregunta s’ha fet per conèixer si el dentifrici es feia servir molt o poc. Els
resultats es recullen a la figura 7:

Quantes vegades al dia et rentes les dents?

35
30
25 Menys d'un
20 Dos cops
15 Tres cops
10 Més de tres
5
0
(-) 12 12 a 18 18 a 30 30 a 50 (+) 50

Figura 7: Resultats obtinguts en les enquestes prèvies per conèixer la freqüència d’ús
del dentifrici.

En la gràfica es pot observar que hi ha un predomini de persones que es renten entre dos
i tres cops les dents. Els resultats més significatius corresponen a la franja d’edat de 12 a

16
18 anys, on s’han recollit unes 50 enquestes. S’han recollit més dades en aquesta franja
d’edat perquè correspon a l’edat de l’autora d’aquest treball.
Les dades indiquen que hi ha un hàbit de raspallar-se les dents cada dia. Per l’edat de 12
a 18 anys la majoria de joves es renten les dents entre dos i tres cops al dia, un hàbit
d’higiene saludable tal i com recomana l’Agència de Salut Pública de Catalunya7. La
franja d’edat amb pitjor hàbit d’higiene dental és la de 30 a 50 anys, on hi ha persones
que es renten les dents menys d’un cop per dia. En canvi, per la franja d’edat de
persones més grans els hàbits tornen a ser comparables als joves.

Respecte l’ús de fil dental o dentifrici casolà:

La segona pregunta s’ha fet per conèixer si es feia servir dentifrici casolà, comercial o
fil dental. Els resultats es recullen a la figura 8:

Fas servir fil dental o dentifrici (pasta de dents)?

60

50

40
Fil dental
30 Dent. comercial

20 Dent. Casolà

10

0
(-) 12 12 a 18 18 a 30 30 a 50 (+) 50

Figura 8: Resultats obtinguts en les enquestes prèvies per conèixer l’ús de fil dental en
la higiene dental habitual i l’ús de dentifricis comercials o casolans.

Per la segona qüestió, es preguntava si es feia servir fil dental o dentifrici tan comercial
com casolà. Podem arribar a la conclusió que la majoria de les persones entrevistades
utilitzen dentifrici comercial. El fil dental s’usa sobretot per la gent de més de 50 anys i
la pasta de dents casolana no s’utilitza gairebé gens. Només dues persones del total
d’entrevistats asseguren que fan servir dentifrici casolà.

17
Respecte les característiques del dentifrici:

Els dentifricis comercials poden presentar diferents accions segons quina sigui la seva
composició. Per exemple, poden tenir acció anticàries, antitosca, antiinflamatòries...
Tot i que per aquest treball no s’ha volgut afegir components amb aquestes accions a les
pastes de dents casolanes, s’ha cregut interessant conèixer quines característiques són
les més valorades pels usuaris.
S’ha demanat a les persones entrevistades que valoressin les diferents característiques
entre 1 i 5 segons si l’acció era poc important per a ells o més important,
respectivament. Les gràfiques recullen la suma dels valors.
Per l’edat de menys de 12 anys s’ha considerat que els nens són massa petits per decidir
les característiques del seu propi dentifrici.

Edat de 12 a 18 anys:

Quines característiques del dentifrici et resulten més importants?

250 Ac: Anticàries

200 At: Antitosca

150 B: Blanquejant
Ab: Antibacterià
100
R: Refrescant
50

0
Ac At B Ab R

Figura 9: Resultats obtinguts en les enquestes prèvies per conèixer les preferències en
les accions dels dentifricis comercials en la franja d’edat de 12 a 18 anys.

El resultat de l’estudi, representat a la figura 8, mostra que els joves valoren sobretot
que el dentifrici tingui acció anticàries, i en segon lloc, antibacteriana. Per sobre els 150
punts valoren la seva activitat antitosca i blanquejant. El que consideren menys
important és que sigui refrescant. En aquesta edat ja es comencen a preocupar per la
higiene dental i quines característiques prefereixen en el seu propi dentifrici. No obstant
això, els interessa que hi hagi totes les característiques esmentades.

18
Els altres grups d’edats:

Quines característiques del dentifrici et resulten més importants?

80
70
60 Anticàries
50 Antitosca
40 Blanquejant
30 Antibacteriana
20 Refrescant
10
0
18-30 30-50 Més de 50

Figura 10: Resultats obtinguts en les enquestes prèvies per conèixer les preferències en
les accions dels dentifricis comercials en la franja d’edat de 18 a més de 50 anys.

En totes les franges d’edat es dóna màxima importància a l’acció anticàries, el que
coincideix amb l’opinió del grup de joves (12 a 18 anys). També es mostren preocupats
per l’acció antibacteriana, sobretot els grups de 18 a 30 anys i de més de 50 anys.
L’acció blanquejant interessa força al grup de 18 a 30 anys, probablement perquè en
aquesta edat les persones estan preocupades per la seva imatge i unes dents blanques
són més atractives. En canvi, és el que menys preocupa al grup d’edat de més de 50
anys.
Una de les característiques que adquireix importància amb l’edat és l’acció antitosca.8

Respecte si voldrien provar un gust diferent:

Més de la meitat de les persones han dit que els agradaria provar un gust diferent dels
habituals. Observant la gràfica de la figura 11, la franja d’edat dels més joves és a qui
més agradaria utilitzar un dentifrici amb un gust diferent a l’habitual. A partir dels 12 a
18 anys fins a més de 50 les ganes de provar dentifrici amb un gust diferent augmenten.

19
 T'agradaria tastar un dentifrici que tingués un gust diferent al que estem
acostumats?

90
80
70
60
Sí (%)
50
No (%)
40
M'és indiferent (%)
30
20
10
0
(-) 12 12 a 18 18 a 30 30 a 50 (+) 50

Figura 11: Resultats obtinguts en les enquestes prèvies per conèixer si agradaria tastar
un dentifrici amb gust diferent al que estem acostumats.

Respecte el gust que els agradaria tastar:

Quin gust t'agradaria tastar?

14

12

10
(-) 12
8 12 a 18
18 a 30
6
30 a 50

4 (+) 50

0
Meló Llimona Xocolata Cafè Ratafia Altres

Figura 12: Resultats obtinguts en les enquestes prèvies per conèixer les preferències en
sabors nous que els entrevistats voldrien tastar.
20
Aquesta era la pregunta més important que necessitava per fer el meu treball de recerca.
Saber els gustos que la gent preferiria a la seva pasta de dent i així jo poder-ho fer a
partir de les seves preferències. Així doncs, els gustos que van ser més valorats van ser
la llimona i el meló (per quasi totes les edats) i la xocolata per als més petits. La ratafia
va ser més votada per la gent més gran i el cafè no va tenir molt d’èxit. També s’han
suggerit altres gustos com ara el mango, el coco i gust a gominola per als més petits.

Resultats de l’extracció d’aromes

Per extreure els aromes de la llimona s’ha fet servir un muntatge de destil·lació i etanol
com a dissolvent. La destil·lació s’ha aturat després d’haver obtingut uns 20 ml d’una
mescla formada per etanol i olis essencials. Un pas posterior consisteix en la separació
de l’oli essencial mitjançant extracció amb un dissolvent orgànic, però aquesta separació
no s’ha fet perquè l’oli essencial que s’obté al laboratori no es podria utilitzar per ús de
boca. Els instruments de laboratori i el propi laboratori de pràctiques no reuneixen les
condicions necessàries perquè els productes obtinguts puguin ser consumits. Hem
provat aquest procés perquè seria el que es seguiria si es volgués fer l’extracció de
manera industrial. El producte final obtingut fa molta olor de llimona.

Figura 13: Barreja de les pells de llimona amb etanol, un cop acabada la destil·lació
(esquerra) i producte recollit, que conté l’oli essencial, etanol i aigua (dreta).

Amb la mateixa finalitat s’ha fet una destil·lació per arrossegament de vapor amb aigua
com a dissolvent però en aquest cas amb meló. La temperatura de destil·lació és
superior a la de l’etanol. La calefacció s’ha aturat després d’haver obtingut uns 20 ml

21
d’una mescla formada pels olis essencials i aigua. A diferència del cas anterior, l’olor a
meló no és tan intensa i no és una olor fresca sinó que podria semblar a la de meló cuit.
Segurament aquest olor un xic desagradable és a causa de l’ús d’una alta temperatura.
Aquest experiment indica que l’extracció de les molècules més volàtils del meló
mitjançant arrossegament de vapor a altes temperatures no és eficaç. Per aquest motiu es
va decidir fer servir un aparell que permet l’extracció de molècules volàtils a baixa
temperatura: el rotavapor. Cuiners famosos com els germans Roca, de Girona, han
utilitzat aquest aparell amb gran èxit. Alguns dels aromes que han aconseguit separar
són fusta, paper, cuir, terra mullada o llana.

Figura 14: Utilització del rotavapor en l’extracció de l’essència del meló.

Per fer l’experiment d’extracció es van utilitzar dues varietats diferents de melons. El
meló gàl·lia, de color groc per dins, i el meló Cantaloup, taronja per dins. Tots dos
melons es fan servir, per exemple, per a la fabricació de gelats. Aquest assaig tenia la
intenció d’avaluar quin dels dos melons donava un millor aroma.
En el nostre cas, el millor resultat s’ha obtingut amb el meló gàl·lia i escalfant el
dissolvent amb el meló a 50ºC. Per sota d’aquesta temperatura, la destil·lació era massa
lenta.
Per tant, com una primera conclusió, si es volgués comercialitzar l’aroma l’empresa
hauria de fer servir la destil·lació per arrossegament de vapor amb etanol com a
dissolvent per la llimona, amb una posterior extracció amb dissolvents orgànics.
Per al meló, els i caldria el rotavapor i melons tipus gàl·lia, que és la varietat que ha
donat un millor resultat.

22
Resultats en l’obtenció dels dentifricis

Els dentifricis s’han elaborat a la cuina de casa per raons d’higiene. S’ha seguit la
recepta bàsica consistent en barrejar tres cullerades de sopa grans d’argila blanca amb
tres cullerades petites d’aigua per fer la base i sobre aquesta afegir-hi dues o tres gotes
de l’aroma escollit (Figura 15).
El procediment ha variat per l’elaboració de la pasta de dents amb sabor de ratafia ja
que aquest aroma no és comercial. En canvi, sí que existeix una infusió amb aquest
sabor (Figura 16). En ser la infusió en aigua, s’han afegit directament tres cullerades
petites de la infusió a l’argila per obtenir la pasta.
Per la pasta de xocolata s’ha optat pel mètode descrit en primer lloc, però a més s’ha fet
servir una recepta a base de bicarbonat i un pessic de sal. Aquest tipus de pasta és
diferent en textura (Figura 19) i en sabor, és lleugerament salada. Aquest gust no ha
semblat gaire compatible amb les fruites ni la ratafia però si amb la xocolata.

Figura 15. Procediment per elaborar el dentifrici de llimona. En aquest moment

s’abocaven les tres gotes d’essència de llimona.

Figura 16. Preparació per al dentifrici amb sabor de ratafia. S’ha utilitzat una infusió.

23
Figura 17. Resultat final un cop elaborada el dentifrici de llimona. Podem observar la
seva textura, molt suau.

Figura 18. Resultat de la pasta de dents de meló. Un cop elaborada es posa en potets
per lliurar a les persones entrevistades.

Figura 19. Resultat del dentifrici de xocolata (B). S’observa bé que la textura d’aquesta
es diferent a la resta dels dentifricis.

24
Estudi de les enquestes posteriors al tast de les pastes de dents

Un cop fetes les pastes de dents (llimona, ratafia, xocolata i meló), s’han repartit les
pastes i les enquestes corresponents. S’han fet dos models d’enquesta diferents: la de la
xocolata que es basava en saber quina de les dos maneres de fer-la agradava més (si
amb argila blanca o bicarbonat) i l’altre, per la resta dels gustos.

T'ha agradat aquesta pasta de dents?

120,0

100,0

80,0

60,0 si (%)
no (%)
40,0

20,0

0,0
ratafia llimona meló xocolata (A) xocolata (B)

Figura 20: Resultats obtinguts en les enquestes posteriors a l’elaboració dels

dentifricis. Grau de satisfacció pels sabors de ratafia, llimona i meló, i pel sabor de
xocolata elaborat amb base d’argila (A) i de bicarbonat de sodi (B).

De les dades recollides que es representen a la figura 20 podem observar que els gustos
que han agradat més han estat la llimona, el meló i la xocolata amb base d’argila.
Aquests tres sabors han agradat a la totalitat de les persones entrevistades. La ratafia ha
agradat a dues terceres parts dels enquestats. Malgrat això, les persones a qui els
agradava la ratafia han opinat que estava molt ben aconseguida.

En el cas de la xocolata, s’ha deixat a tastar a la mateixa persona els dos tipus de
dentifrici per saber quina base agrada més. El gust que ha agradat menys ha estat el de
xocolata amb base de bicarbonat. Poc menys de la meitat de la gent han dit que els havia
agradat. La pasta feta amb bicarbonat de sodi era una mica més abrasiva però alhora
més salada i feia que no es notés tan el gust de la xocolata.

25
També s’han recollit comentaris referits a la millora de les pastes. Referent a la textura,
s’ha comentat que hauria de ser més abrasiva. En el cas de la ratafia, que hi havia massa
gust. Per al meló, s’ha comentant que hauria de ser més líquida i hauria de fer una mica
més d’escuma.
Per les xocolates, han suggerit que la pasta A hauria de tenir una textura una mica més
abrasiva, i per la B que no fos tan salada. També s’ha comentat que caldria que fes una
mica més d’escuma i el color pogués ser marró ja que és el color de la xocolata. Com a
altres comentaris, s’ha dit que aquesta pasta de dents podria ser molt útil per adquirir
l’hàbit d’higiene dental per els més petits.

També interessava saber si les persones entrevistades comprarien les pastes de dents que
havien tastat. Per la llimona, la totalitat de les persones creuen que comprarien una pasta
de dents amb aquest sabor. Els resultats no són tan bons per la xocolata i el meló, tot i
que més del 70% dels entrevistats diuen que si la comprarien. El pitjor resultat és per la
ratafia. Només la compraria una de cada tres persones entrevistades.

Compraries una pasta de dents amb aquest sabor?

120

100

80

60 si (%)
no (%)
40

20

0
ratafia llimona meló xocolata

Figura 21: Resultats obtinguts en les enquestes posteriors a l’elaboració dels dentifricis
per saber si els enquestats comprarien una pasta de dents amb els sabors escollits.

La darrera pregunta que s’ha fet ha estat per saber si els entrevistats consideren que les
pastes de dents amb gustos diferents als habituals, podrien ser comercial. Tal com es
recull a la figura 22, la majoria de les persones han dit que podrien arribar a ser

26
comercials. Es creu que costaria una mica perquè la gent no està acostumada. Segons els
resultats de les enquestes, la pasta de dents que es creu que tindria més èxit en el món
comercial serien la xocolata i la llimona.

Creus que podria arribar a ser comercial?

120

100

80

60 si (%)
no (%)
40

20

0
ratafia llimona meló xocolata

Figura 22: Resultats obtinguts en les enquestes posteriors a l’elaboració dels dentifricis
per saber si els enquestats creuen que serien comercials pastes de dents amb els sabors
escollits.

27
CONCLUSIONS

Després d’haver portat a terme la recerca bibliogràfica, tots els experiments i enquestes
al llarg d’aquest treball hem pogut arribar a diferents conclusions a mida que el treball
ha anat evolucionant. Aquestes conclusions, que estan estretament relacionades amb els
objectius inicialment plantejats, es presenten a continuació.

 De les dades estadístiques prèvies en podem concloure que els gustos que els
entrevistats volien tastar han estat la llimona, el meló i la xocolata. La idea de fer
un dentifrici amb gust de llimona ha agradat en general a totes les edats, el meló
sobretot a la franja de 12 a 18 anys i la xocolata per els més petits de tots (menys
de 12 anys). Els altres gustos proposats no han tingut molt d’èxit en comparació
als esmentats.

 De les propietats dels dentifricis, la majoria valora molt positivament que el

dentifrici tingui acció anticàries, i antitosca. Segons de la franja d’edat
prefereixen algunes característiques més que d’altres.

 S’ha pogut obtenir l’aroma de la llimona per destil·lació per arrossegament de

vapor amb bons resultats. El dissolvent emprat ha estat l’etanol.

 La destil·lació per arrossegament de vapor no s’ha mostrat eficaç per a

l’extracció dels aromes del meló, ja que la temperatura necessària era massa
elevada i els aromes es transformaven.

 Per a l’extracció dels aromes del meló és millor utilitzar un rotavapor, que
permet treballar a una temperatura més baixa. Amb l’ús d’aquest aparell s’ha
obtingut l’aroma del meló gàl·lia i del meló cantaloup. El meló gàl·lia
presentava un aroma més agradable

 De les dades recollides a les persones que han tastat les pastes de dents, els
gustos que han agradat més han estat la llimona, el meló i la xocolata amb base
d’argila. Aquests tres sabors han agradat a la totalitat de les persones
entrevistades. La ratafia ha agradat a dues terceres parts dels enquestats. Malgrat

28
 això, les persones a qui els agradava la ratafia han opinat que estava molt ben
aconseguida.

 El gust que ha agradat menys ha estat el de xocolata amb base de bicarbonat de

sodi. La pasta feta amb aquesta base era una mica més abrasiva però alhora més
salada i distorsionava el gust de la xocolata.

 Per la llimona, la totalitat de les persones creuen que comprarien una pasta de
dents amb aquest sabor. Els resultats no són tan bons per la xocolata i el meló.
El pitjor resultat és per la ratafia. Només la compraria una de cada tres persones
entrevistades.

 La majoria de les persones han dit que podrien arribar a ser pastes de dents
comercials, principalment la de xocolata i la de llimona.

29
VALORACIÓ CRÍTICA

Després d’haver realitzat aquest treball em sento satisfeta de tot el recorregut que he
pogut seguir i tot el coneixement que aquest m’ha proporcionat. No tan sols en la part
concreta d’estudi del treball, el dentifrici, sinó també en el món de la investigació en
general. Poder-me integrar en un laboratori de química professional m’ha transmès un
gran coneixement acadèmic i ha representat una gran motivació. Amb ell he aconseguit
guanyar coneixement en la branca que m’he mogut. A més a més, m’he pogut introduir
mínimament en l’àmbit de la recerca científica. La considero essencial per a la societat
actual i per això la valoro molt.

Des d’un bon principi ja tenia pensat com enfocar aquest treball i he intentat mantenir
aquesta idea inicial durant tot el seu desenvolupament. Crec que he aconseguit els
resultats que m’havia proposat.

30
BIBLIOGRAFIA

1
http://www.planetaprodental.com/noticiaspp/la_historia_la_pasta_dental [10/07/16]
https://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/393956.su-salud-bucal-la-historia-de-la-
pasta-dental.html [11/07/16]
2
http://www.farmaceuticonline.com/ca/familia/499-higiene-bucal?start=4 [14/07/16]
http://www.odontocat.com/dentcol.htm [14/07/16]
3
Cristina Duran. 2014. Treball de recerca de batxillerat.
4
http://ocw.upm.es/ingenieria-agroforestal/uso-industrial-de-plantas-aromaticas-y-
medicinales/contenidos/material-de-clase/tema12.pdf [30/11/16]
http://aceitesesencialesyperfumes.jimdo.com/perfumes/extracci%C3%B3n-de-las-
fragancias/ [30/11/16]
5
http://repositorio.sena.edu.co/sitios/introduccion_industria_aceites_esenciales_plantas_
medicinales_aromaticas/# [30/11/16]
6
Yamanishi, T. 1995. Flavor of tea, Food Rev. Int, 11, 477-525.
7
http://salutpublica.gencat.cat/ca/promocio_salut/salut_bucodental/
http://repositorio.sena.edu.co/sitios/introduccion_industria_aceites_esenciales_plantas_
medicinales_aromaticas/# [30/11/16]
8
Cuenca E, Baca P. 2005.Odontología preventiva y comunitaria: principios, métodos y
aplicaciones. 3ª Edición. Barcelona: Masson,

31