LA CINTICA

DE LA
SACAROSA

Alba Faja

2n de Batxillerat B

Curs 2016-2017

Tutora: Montse Cros

Data de lliurament: 15/12/2016

NDEX
1.INTRODUCCI ....................................................................................................................... 2
2. REACCIONS QUMIQUES ................................................................................................... 4
3. TIPUS DE REACCIONS QUMIQUES ............................................................................... 5
3.1 REACTIUS I PRODUCTES............................................................................................ 6
3.2 SENTIT DE LES REACCIONS ...................................................................................... 7
3.3 ESTAT DALGUNS PRODUCTES ................................................................................ 7
3.3 CRITERIS ENERGTICS .............................................................................................. 8
3.4 CRITERIS CINTICS ...................................................................................................... 9
La concentraci................................................................................................................. 10
La temperatura .................................................................................................................. 10
Lestat fsic dels reactius i la seva naturalesa .............................................................. 10
Els catalitzadors ................................................................................................................ 11
La llum ................................................................................................................................ 11
3.5 NATURALESA DELS REACTIUS ............................................................................... 11
Reaccions cid-base ....................................................................................................... 11
Reaccions redox ............................................................................................................... 12
4. CONCEPTES RELACIONATS AMB LA PART PRCTICA ......................................... 14
4.1 TIPUS DE SUCRES ...................................................................................................... 14
Glucosa .............................................................................................................................. 14
Fructosa ............................................................................................................................. 14
Sacarosa ............................................................................................................................ 14
Maltosa ............................................................................................................................... 14
4.2 CINTICA QUMICA ..................................................................................................... 14
Velocitat de reacci .......................................................................................................... 15
Estudi de la K .................................................................................................................... 15
4.3 REACCI ESTUDIADA ................................................................................................ 16
5. INTRODUCCI PART PRCTICA ................................................................................... 17
5.1 PRCTICA 1................................................................................................................... 17
5.2 PRCTICA 2................................................................................................................... 23
5.3 PRCTICA 3................................................................................................................... 28
6. CONCLUSIONS FINALS .................................................................................................... 31
7. AGRAMENTS ...................................................................................................................... 34
8. WEBGRAFA I BIBLIOGRAFIA ......................................................................................... 35
9.ANNEXOS .............................................................................................................................. 36
1.INTRODUCCI

Vaig tenir fora dubtes a lhora de decidir sobre quin tema fer el treball de
recerca. Sc bastant indecisa i aix no em va ajudar per vaig buscar possibles
ttols al Moodle de linstitut i nhi va haver un que em va cridar latenci: la
cintica del Xupa-xup. Vaig investigar una mica sobre el que era la cintica i em
va semblar interessant. Aix que vaig decidir decantar-me per aquest tema.
Tamb el vaig escollir perqu magrada la qumica i sobretot perqu em
pensava que magradava molt fer prctiques al laboratori tot i que desprs de
realitzar el treball he vist que no tant. Per tant aquest treball ja mha servit per
treure una primera conclusi; no vull estudiar qumica ni treballar en un
laboratori.

A mesura que he anat fent el treball, he vist que realment no he estudiat la

cintica del Xupa-xup, que era el ttol proposat inicialment, sin que lhem
concretat en una reacci determinada: la que t lloc entre el i permanganat i la
sacarosa, que s el sucre present en els caramels. Finalment els objectius que
vaig proposar-me dassolir van ser:

determinar lequaci de velocitat de la reacci estudiada

obtenir empricament els valors de la constant K i lordre de la reacci
valorar experimentalment lefecte de la temperatura i lestat fsic de la
sacarosa respecte la velocitat de la reacci
estudiar com varia la K respecte la temperatura

Un cop vaig tenir clar aquests objectius, els meus coneixements de qumica
eren suficients per a poder tenir dues hiptesis:

quan ms alta fos la temperatura, ms alta seria la velocitat de reacci

el grau de duresa de lestat fsic influiria duna forma inversament
proporcional a la velocitat de reacci ( quan ms dur, ms lenta la
velocitat de reacci)

2
Per fer el treball he fet una primera part, terica, on exposo qu sn les
reaccions qumiques i tots els tipus que hi ha, tamb explico conceptes
relacionats amb la cintica.

En la segona part del treball, prctica, mhe dedicat a realitzar diferents

experiments en un laboratori que vaig muntar a lapartament de la meva famlia
( a lestiu ) i ms tard, a casa. Aquesta part mha portat molt de temps i he
hagut de fer moltes repeticions, ja que fora vegades no es produa la reacci
com estava prevista. Tamb cal tenir en compte la dificultat de treballar amb
un mini-laboratori en un apartament destiu, mentre tothom est de vacances.
La veritat s que ha estat una feina fora dura.

Finalment, per, em sembla que ho he treballat amb constncia, he aconseguit

resultats coherents i he quedat satisfeta de tot el procs: treball de laboratori,
de clculs, de resultats i dexposar-los per escrit per fer-los entenedors.

3
2. REACCIONS QUMIQUES
Una reacci qumica o un canvi qumic s un procs que t lloc quan saltera o
es canvia la naturalesa o lestructura electrnica de les substncies que hi
intervenen. En una reacci qumica trobem els reactius, les substncies que
tenim inicialment, i els productes, les substncies que apareixen un cop sha
produt la reacci. En una reacci qumica els toms dels reactius es reordenen
i formen els productes. Per aix, els productes conserven el mateix nombre
dtoms que els reactius, s a dir es conserva la massa. Normalment quan es
produeixen canvis qumics apareixen canvis energtics.

Les substncies que intervenen en les reaccions qumiques les podem

classificar en:

-Elements: els elements simples que trobem a la taula peridica. Poden ser
monoatmics, diatmics, poliatmics... Per sempre estan formats per un sol
tipus dtoms. Per exemple: O2

-Compostos. Sn la combinaci de diferents elements. Per exemple. H 2O,

sacarosa...

Un canvi qumic es pot expressar mitjanant una equaci qumica que t

aquesta forma bsica:

Totes les equacions qumiques han destar igualades, s a dir, hi ha dhaver el

mateix nombre dtoms de cada element tant en els reactius com en els
productes. Perqu com diu la llei de Lavoisier: la massa es conserva, s a dir,
en una reacci qumica no es crea ni es destrueix matria, sin que es
reorganitza.

4
3. TIPUS DE REACCIONS QUMIQUES
Trobem diferents tipus de reaccions qumiques i diferents maneres de
classificar-les. Les podem classificar seguint diversos criteris: els criteris
energtics, els cintics, el sentit de les reaccions, la naturalesa dels reactius,
els estats dalguns productes i els reactius i productes. A continuaci tenim un
esquema que ens mostra de forma clara i entenedora els criteris que trobem i
els tipus de reaccions.

5
3.1 REACTIUS I PRODUCTES
Si ens centrem en el nombre de reactius i de productes trobem aquests tipus
de reaccions:

- Reacci de descomposici. s la que a partir dun reactiu, i normalment

alguna aportaci energtica, sobtenen dos o ms substncies. Els
productes solen tenir una estructura ms simple que el reactiu.

- Reacci de sntesi. s la reacci en la qual a partir de dos o ms

substncies qumiques obtenim un producte que normalment s ms
complex que els reactius. Es pot anomenar reacci de formaci si els
reactius.

- Reacci de doble descomposici. s la que t lloc entre dos compostos

que intercanvien elements per tal de formar substncies noves. Aquesta
reacci t lloc entre els ions, que intercanvien les seves posicions en un
medi aqus.

- Reacci de desplaament. s la que es produeix entre un compost i un

element, lelement sintegra al compost i aquest, allibera un dels
elements que el formava. Aquesta reacci se sol produir entre els cids i
els metalls.

- Reacci de combusti. Aquesta reacci sempre dna com a productes

H2O i CO2. Els reactius sn productes orgnics formats per C i H
,hidrocarburs, o tamb formats per C,H i O. En aquest procs reacciona

6
 un producte orgnic amb oxigen(O2), i desprn energia en forma de
calor o llum.

3.2 SENTIT DE LES REACCIONS

Les reaccions qumiques poden ser reversibles o irreversibles.

Les reaccions irreversibles o completes sn les que noms tenen lloc en un

nic sentit, s a dir, les que uns determinats reactius es transformen en uns
productes i la reacci sacaba. Un cop sha utilitzat tot el reactiu limitant la
reacci ja sha produt i no es pot repetir. Normalment passa en les reaccions
en les que els productes sn molt estables, per aix no tornen a reaccionar en
sentit contrari.

En canvi les reaccions reversibles es poden anar produint fins que arriben a un
punt dequilibri, fins que no arriben a aquest punt, els reactius es converteixen
en productes i sanomena reacci directa, en canvi quan els productes es
converteixen en reactius, la reacci s indirecta. Aquest procs es va repetint
successivament fins a arribar a lequilibri dinmic. El punt dequilibri t lloc quan
les reaccions directa i indirecta tenen la mateixa velocitat de reacci, en aquest
moment els reactius i els productes coexisteixen.

3.3 ESTAT DALGUNS PRODUCTES

Si ens centrem en lestat dels productes, trobem les reaccions de precipitaci,
unes reaccions en les quals es forma un producte slid i insoluble.

Les reaccions de precipitaci tenen lloc quan es combinen ions de dues o ms

solucions aquoses i formen un precipitat, un producte slid, insoluble i inic.

Per poder predir si una reacci donar lloc a un precipitat, o no, ens hem de
centrar en dos valors, les constants de solubilitat dels productes(Ks) i el valor
del producte inic(Q). Perqu tinguem un precipitat com a producte, el valor del

7
producte inic ha de ser ms gran que la constat de solubilitat(Q>Ks). Tamb
podem determinar si obtindrem un precipitat seguint les normes de solubilitat.

Les reaccions de precipitaci es troben en la nostra vida diria i sn molt tils

per analitzar qualitativament i quantitativament les substncies inorgniques i
per identificar ions duna soluci aquosa.

3.3 CRITERIS ENERGTICS

En les reaccions qumiques, a part de la transformaci duns reactius en uns
productes trobem energia que interacciona amb el medi. En una reacci els
enllaos dels toms dels reactius es trenquen, es reordenen i es tornen a
produir enllaos per formar els productes. Segons lenergia que sutilitza per
trencar els enllaos i la que sutilitza per formar-los trobem dos tipus de
reaccions, les exotrmiques i les endotrmiques.

Les reaccions exotrmiques sn les que alliberen

energia. Les que lenergia obtinguda s ms alta que
lenergia dactivaci, lenergia necessria per
comenar la reacci. Com veiem en la fotografia els
productes tenen ms energia que els reactius per
tant, la variaci dentalpia s positiva.

Les reaccions endotrmiques sn les que absorbeixen

energia del medi. Lenergia dactivaci s mes alta que
lenergia resultant, per tant el medi es refreda. Com
veiem en la imatge de la dreta, els productes tenen
menys energia que els reactius i la variaci dentalpia
s negativa.
Font: Reacciones
Lenergia que es transmet s en forma de calor. Boada

Per determinar si una reacci s endotrmica o exotrmica, si ens trobem a

pressi constant, ens fixem en la variaci dentalpia. La variaci dentalpia s
lenergia que es transfereix com ja hem dit, a una pressi constant.

La variaci dentalpia es representa H.

8
Si H > 0 parlem duna reacci endotrmica perqu absorbeix calor.

Si H < 0 es tracta duna reacci exotrmica perqu desprn calor.

3.4 CRITERIS CINTICS

En aquest apartat parlarem de la velocitat de reacci i de la cintica qumica.
La velocitat de reacci determina la quantitat dun reactiu que desapareix per
unitat de temps o la quantitat dun producte que es forma per unitat de temps.
La quantitat de substncia sindica a travs de la concentraci, s a dir de
mols/L i la unitat de temps que sutilitza s el segon(s).

La cintica sencarrega de determinar i estudiar la velocitat de les reaccions i

analitzar els factors que lacceleren i lalenteixen.

En les reaccions qumiques, els toms, ions o molcules dels reactius xoquen
entre elles, per aix que els factors que ajuden a incrementar la velocitat de
reacci sn els que fan que la velocitat dels xocs de les partcules augmentin.
Per explicar qu s el que passa a nivell molecular trobem dues teories.

La teoria dArrhenius, ens diu que no nhi ha prou amb que les partcules
xoquin, sin que aquests xocs han de ser eficaos. Perqu el xoc sigui efica
shan de complir dos esdeveniments. El primer s que les partcules han de
tenir prou energia cintica per trencar els enllaos i per poder reordenar-se en
forma de productes. Aquesta energia necessria sanomena energia dactivaci
(Ea) i mentre les partcules es reordenen sanomenen molcules activades. El
segon esdeveniment s que els xocs han de tenir una orientaci adequada, si
aix passa sanomenen xocs eficaos.

La segona, que s la teoria de complex activat, ens diu que quan sha produt el
xoc de forma efica, ens trobem en un estat intermedi molt inestable i on
lenergia s molt elevada. Aquest estat sanomena complex activat o estat de
transici. Per formar aquest compost es necessita arribar a lenergia
dactivaci, com ms partcules hi arribin ms
alta ser la velocitat de la reacci.

A la grfica podem observar levoluci duna

reacci exotrmica, lenergia dels productes s

Font: Educarchile
menor que la dels reactius. Veiem que quan sarriba a lEa, les partcules es
troben en el complex activat i, tot seguit donen lloc als productes.

Els factors que influeixen en la velocitat de reacci sn la concentraci, la

temperatura, lestat fsic dels reactius, els catalitzadors, la pressi i la llum.

La concentraci
Si augmentem la concentraci dels reactius, tenim ms partcules i per tant s
ms fcil que es produeixin els xocs. Com que es produeixen xocs amb ms
freqncia, la velocitat de reacci augmenta. A mesura que la reacci va tenint
lloc, la concentraci dels reactius va disminuint per tant tamb la velocitat de
reacci. Quan sestudia la relaci entre la concentraci i la velocitat de reacci,
es t en compte la molecularitat i lordre de reacci.

La temperatura
Si augmentem la temperatura de la reacci, augmenta lenergia cintica de les
partcules i per tant, el nombre de xocs eficaos. Com que augmenta lenergia
de les partcules, els s ms fcil arribar a lenergia dactivaci i ho fan amb
ms rapidesa. Experimentalment sha demostrat que cada augment de 10
graus Kelvin duplica la velocitat de reacci.

Lestat fsic dels reactius i la seva naturalesa

La velocitat de reacci s ms alta en gasos i en lquids que en slids. Ja que
en els gasos i els lquids les possibilitats de contacte sn ms altes perqu les
partcules tenen una gran mobilitat. En canvi en els slids hi ha menys
superfcie de contacte perqu les partcules estan unides i compactades. Una
opci que serveix per augmentar la velocitat en els slids s tallar-los en
lmines, daquesta manera augmenta la velocitat de reacci.

La naturalesa dels reactius tamb influeix en la velocitat de reacci. Trobem

substncies que els costa menys separar els seus enllaos i tornar-los a
formar, aquestes substncies tenen una velocitat de reacci ms alta que les
substncies que han de trencar tots els seus enllaos per poder reaccionar. Per
exemple, les substncies iniques tenen una velocitat de reacci molt ms alta
que les covalents. Perqu en les substncies covalents shan de separar tots
els toms en canvi en les iniques, els ions ja estan separats i no shan de
trencar enllaos ni formar-ne de nous.

10
Els catalitzadors
Els catalitzadors sn substncies que acceleren la velocitat de reacci, ho fan
reduint lenergia dactivaci. El catalitzador no altera lequilibri del sistema, el
que fa s ajudar a arribar-hi abans. Formen compostos reactiu-catalitzador i
producte-catalitzador a travs denllaos molt dbils que es poden trencar molt
fcilment.

Un tipus de catalitzadors que es troben a la natura sn els biocatalitzadors o els

enzims. Sn protenes de gran massa molecular i molt actives que es troben
en les reaccions bioqumiques i en el nostre organisme.

Tamb trobem els catalitzadors negatius o verins que fan el contrari que els
altres, augmenten lenergia dactivaci per tant disminueixen la velocitat de
reacci.

La llum
La llum tamb afecta en la velocitat de les reaccions qumiques. Les reaccions
a les fosques solen ser ms lentes que les reaccions exposades a la llum. Un
exemple seri la reacci de lhidrogen amb el clor, sense llum va lenta i si la
llum solar la toca directament, s explosiva.

3.5 NATURALESA DELS REACTIUS

Reaccions cid-base
Segons la naturalesa dels reactius podem trobar diferents tipus de reaccions.
Comenarem explicant les reaccions cid-base. Explicarem el concepte dcid i
de base segons Arrhenius. Primer definirem electrlit: s qualsevol substncia
que quan es dissol es dissocia en els seus respectius ions.

Un cid s un electrlit que quan es dissol en aigua, es dissocia en ions H+ i en

lani respectiu.

Els cids tenen altres propietats que hem pogut saber de forma emprica.
Tenen gust agre, sn corrosius, perden les seves propietats quan reaccionen
amb una base, normalment les seves solucions sn dissolvents i canvien el
color dalguns colorants naturals. Tamb trobem cids forts i cids febles. Els
cids forts sn els que en dissoluci aquosa tenen els ions completament
11
dissociats. En canvi un cid feble s aquell que els seus ions es dissocien
parcialment i sarriba a un equilibri entre la substncia no dissociada i els seus
ions dissociats.

Una base s un electrlit que quan es dissol en aigua, es dissocia en ions

hidroxil OH- i en el respectiu cati.

Les bases tamb tenen altres propietats com que tenen un gust amarg, sn
corrosives, les seves dissolucions sn desgreixadores, quan estan
concentrades solen tenir un tacte llefiscs i untus, canvien el color dalguns
colorants naturals i tamb perden les propietats quan reaccionen amb un cid.
Igual que els cids, tamb trobem bases fortes i bases febles i segueixen la
mateixa definici, les fortes sn les que estan totalment dissociades i les febles
les que ho estan parcialment.

El PH s un element que ens permet calcular el grau de basicitat o dcidesa

duna dissoluci. Es pot calcular utilitzant un medidor de PH o a partir de la
concentraci de ions hidroni.

Quan reaccionen un cid i una base perden les seves propietats i es

neutralitzen. La reacci de neutralitzaci t lloc entre els ions hidrogen dels
cids i els ions hidroxi de les bases, com a producte es formen molcules
daigua. La reacci de neutralitzaci de forma esquemtica seria aquesta:

Reaccions redox
A continuaci ens centrarem en les reaccions doxidaci-reducci, tamb
anomenades redox. Aquestes reaccions es caracteritzen perqu alguns dels
elements quan passen de reactius a productes canvien el seu estat doxidaci,
tenen una altra propietat que s que entre els reactius es produeix un intercanvi
delectrons.

Per tal que es produeixi una reacci redox cal tenir un element que guanya
electrons i un que en cedeix. El procs en el qual una substncia perd electrons
sanomena oxidaci i el procs en el qual una substncia guanya electrons
sanomena reducci. Ara b, la substncia que perd electrons, que soxida,
sanomena reductor i la substncia que es redueix sanomena oxidant.
12
Cada procs forma una semireacci. Aix que tenim la semireacci doxidaci i
la semireacci de reducci.

El nombre doxidaci dun tom en un compost s la crrega que tindria ltom

si el compost estigus format per ions, la seva crrega real o terica. Si el
nombre doxidaci augmenta, significa que ltom sha oxidat i si el nombre
doxidaci disminueix, significa que ltom sha redut.

Per igualar les reaccions redox trobem el mtode i-electr.

Les reaccions redox es poden dur a terme en un medi cid o en un medi bsic.

Un exemple de reacci redox seria:

13
4. CONCEPTES RELACIONATS AMB LA PART PRCTICA
Com ja hem dit anteriorment ens centrarem en la reacci que t lloc entre el i
permanganat i la sacarosa. Primer de tot farem una breu explicaci dels
principals tipus de sucres. Tot seguit aclarirem alguns conceptes relacionats
amb la cintica qumica i desprs analitzarem la reacci ms a fons.

4.1 TIPUS DE SUCRES

Glucosa La glucosa s un monosacrid, una molcula de sucre simple. Cont
6 carbonis, per aix tamb se lanomena hexosa. La seva frmula molecular s
C6H12O6. La glucosa s un aldehid, per tant t un grup carbonil amb mnim un
hidrogen. La podem trobar en els fruits secs, els cereals o el pa.

Fructosa La fructosa s un monosacrid que t la mateixa frmula molecular

que la glucosa, C6H12O6, per t una distribuci dtoms en lespai diferent. La
fructosa s una cetona, per tant t dos grups dhidrocarburs units al grup
carbonil. La podem trobar a la mel o a algunes fruites com les maduixes,
pomes, taronges...

Sacarosa La sacarosa, coneguda vulgarment com a sucre blanc, s un

compost qumic que est format per una molcula de fructosa i una de glucosa,
perdent la molcula dH20. s un disacrid de frmula C12H22O11. La podem
trobar en qualsevol aliment elaborat amb sucre blanc refinat com les
llaminadures o la rebosteria.

Maltosa La maltosa s un disacrid format per dues molcules de glucosa que

suneixen mitjanant un enlla glucosdic. T la mateixa frmula que la
sacarosa, C12H22O11, per diferent estructura atmica. Tamb sanomena sucre
de malta i la podem trobar en els grans de germinaci com la civada i en petites
proporcions al xarop de blat de moro.

4.2 CINTICA QUMICA

Com sha explicat anteriorment lobjectiu daquesta rea de la qumica s
determinar lequaci matemtica que relaciona el temps de reacci amb els
diferents factors o variables experimentals. Nosaltres ens centrarem en la
velocitat de reacci.

14
Velocitat de reacci
La velocitat de reacci s una magnitud que mesura la quantitat de producte
que es forma o la quantitat de reactiu que desapareix per unitat de temps. La
unitat de temps que es fa servir s el segon (s.) i per mesurar la concentraci
dels reactius i dels productes sutilitzen els Mols/L , per aix la velocitat de
reacci t les segents unitats: ML-1s-1.

La velocitat s una magnitud que varia al llarg del temps per tant per saber la
velocitat en un moment concret hem de calcular la velocitat instantnia derivant
la concentraci dels reactius o dels productes en aquell precs instant.

La velocitat normalment es representa en funci de les concentracions i sha de

calcular de forma experimental. Per tant, nosaltres ens hem centrat en la
segent equaci:

V= K [A] [B]

La K s una constant que depn de varis factors per principalment de la

temperatura.

La [A] i la [B] sn les concentracions de permanganat i sucre respectivament.

La i la sn lordre parcial de la reacci i noms es pot saber el seu valor de
forma experimental. La suma dels ordres parcials ens dna lordre total de la
reacci. Lordre de reacci sol ser un nombre enter, tot i que tamb pot ser un
nombre fraccionari.

Estudi de la K
La K, com hem dit anteriorment, s una constant que apareix a lequaci de la
velocitat de reacci. La frmula de la K s la segent:

En aquesta frmula lEa s lenergia dactivaci i sexpressa en J/Mols,

experimentalment s molt difcil de calcular. La R s la constant dels gasos, la
T s la temperatura expressada en Kelvins i la A un factor pre-exponencial
tamb anomenat factor de Arrhenius que indica la freqncia de les collisions.

15
Lnica manera que tenim de determinar el seu valor, si no coneixem el valor
de lenergia dactivaci, s fer-ho de forma experimental.

Si tenim el valor de la K en dues temperatures diferents podem obtenir lenergia

dactivaci. Primer allem les equacions i ens queden aquestes:

= =

Tot seguit hi afegim les dues temperatures i les dues K i tenim la segent
equaci i noms tenim una incgnita, lenergia dactivaci:

4.3 REACCI ESTUDIADA

La reacci que hem utilitzat per estudiar-ne diferents aspectes s la que t lloc
entre el i permanganat i la sacarosa. Per obtenir el i permanganat hem
utilitzat permanganat de potassi i cid sulfric, com a catalitzador, per accelerar
la reacci. Aquesta reacci t la particularitat de canviar de color una vegada
ha reaccionat. Inicialment tenim la sacarosa, aigua i cid sulfric en un vas de
precipitats, aquesta soluci s transparent. En un altre recipient tenim una
soluci daigua i permanganat de potassi, aquesta s de color violeta. Perqu
sinici la reacci barregem les dues solucions i les dues passen a tenir un color
violeta. Podem observar a simple vista quan la reacci ha tingut lloc, ja que en
el moment que sacaba passa de ser violeta a ser transparent. La reacci s la
segent:

H+ + C12H22O11 + MnO4 Mn2+ + CO2(g) + H2O

Si la igualem amb el mtode i-electr, ens queda aix:

144 H+ + 5 C12H22O11+ 48 MnO4 48 Mn2+ + 60 CO2(g) + 127 H2O

El MnO4 s una substncia de color lila i el Mn2+ s transparent. Grcies al

canvi de color podem observar a simple vista quan es produeix la reacci.

16
5. INTRODUCCI PART PRCTICA
La part experimental lhe dividit en tres prctiques. Els objectius de la primera
sn calcular el valor d i de , el de la K i lequaci de velocitat. Lobjectiu de la
segona prctica s valorar de forma experimental lefecte que t la temperatura
i lestat fsic de la sacarosa sobre la velocitat de reacci. Lestat fsic de la
sacarosa lhem pogut estudiar grcies a la presncia de la sacarosa en els
diferents tipus de caramels. Lobjectiu de lultima prctica s estudiar com varia
la K respecte la temperatura.

5.1 PRCTICA 1
Objectiu: Lobjectiu daquesta prctica s calcular lequaci de velocitat, el
valor d i de i el de la K, ja que donem per fet que en la nostra reacci es
compleix: V= K [A] [B]

Material:

Permanganat de potassi, cid sulfric, sucre comercial (sacarosa), aigua,

varetes de vidre, vasos de precipitats, erlenmeyers, balana de precisi,
culleres, vidre de rellotge, termmetre, manta calefactora, peu i suport, pipeta,
pera, bata i ulleres.

Procediment

PRIMERA PART

1-He preparat una soluci de 0,5L de permanganat de potassi amb una

concentraci 0,0125M.

2-He preparat 0,5L duna soluci feta amb aigua i cid sulfric al 20%.

3-He pipetejat 20mL de de la soluci dcid sulfric i aigua i lhe abocat en un

vas de precipitats. Hi he dissolt una quantitat determinada de sucre comercial.

4-He pipetejat 20mL de la soluci de permanganat de potassi i lhe abocat en

un erlenmeyer.

5-He escalfat la soluci dcid sulfric i sucre amb la manta calefactora. Lhe
escalfat fins a 300 i he utilitzat el termmetre per mesurar-los.

6-He ajuntat les dues solucions i les he agitat fins que han canviat de color.
17
7-He cronometrat el temps que ha tardat en produir-se la reacci.

8-Per cada quantitat de sucre he repetit el procs tres vegades i he fet la

mitjana aritmtica amb els temps obtinguts per tenir ms precisi.

9-He repetit tot el procediment anterior per cada concentraci de sucre que he
utilitzat.

SEGONA PART

1-He preparat 0,5L duna soluci daigua, cid sulfric i sucre amb una
concentraci de 0,123659844M. Aquesta s la part que he mantingut constant.

2-He agafat 20mL de la soluci dcid i sucre amb la pera i la pipeta. Ho he

abocat en erlenmeyer.

3-He pipetejat 20mL daigua, ho he abocat en un vas de precipitats i hi he

dissolt una quantitat de permanganat de potassi determinada. Ho he barrejat
fins que sha dissolt tot el permanganat de potassi.

4-He escalfat la soluci de permanganat fins a 300 amb la manta calefactora.

5-He ajuntat les dues solucions i he barrejat fins que han canviat de color.

6-He cronometrat el temps que ha tardat a produir-se la reacci.

7-He repetit el procs anterior tres vegades amb cada quantitat de

permanganat de potassi. Ho he fet perqu el resultat sigui ms fiable.

8-El procs descrit anteriorment lhe repetit amb cada concentraci de

permanganat de potassi que he utilitzat.

Resultats i clculs:

Hem utilitzat lequaci de velocitat segent:

V= K [A] [B]

PRIMERA PART

Per conixer els valors que no sabem de lequaci de la velocitat he allat a

travs de logaritmes la . Mha quedat la segent equaci.

18
y=A+Bx que correspon a logV = logK + log[A] + log[B]

La y representa el logV, la A correspon a logK + log[A], la B correspon a la i

la X a log[B]. La [A] representa la concentraci de permanganat i la [B]
correspon a la concentraci de sucre.

Aquesta prctica lhe dividit en dos parts, la primera lhe realitzada per conixer
la i la segona per descobrir el valor d.

Per conixer la he repetit la reacci varies vegades mantenint constant la

temperatura i la concentraci de permanganat, per tant, els valors logK +
log[A] shan mantingut constants. A laltra frmula els podem representar com
a A, un nombre que no varia. El que he canviat ha sigut la concentraci de
sucre, daquesta manera he obtingut diferents temps i diferents concentracions
de sucre [B]. Aix que de la primera equaci he pogut conixer el valor de la x,
log[B], i el valor de la y, logV. Utilitzant la regressi lineal he aconseguit trobar
el valor de la B, , i de la A, logK + log[A].

En aquesta part, la v ha estat calculada de la forma segent:

Hem considerat que Cf, quan a simple vista ho veiem transparent, t una
concentraci zero, ja que la concentraci que no percep lull hum s molt
petita i lhem considerat nulla, hem considerat que no afectaria els nostres
resultats.

Els resultats obtinguts de mantenir constant el permanganat de potassi han

estat els segents temps en funci de la quantitat de sucre:

Quantitat sucre Temps 1 Temps 2 Temps 3

0,5g 89,28s 95,27s 86,73s
1g 68,2s 67,63s 71,58s

19
1,5g 47,78s 46,63s 50,18s
2g 44,33s 42,57s 40,17s
2,5g 33,67s 33,1s 34,01s
3,5g 28s 29,05s 30,01s

I a partir de la velocitat i de la concentraci, la y i la x de la segent equaci

y=A+Bx, he trobat aquesta recta de regressi:

Regressi 1 y = 0,6234x - 3,1767

R = 0,9723
-3,3
-1,2 -1 -0,8 -0,6 -0,4 -0,2 0
-3,4

-3,5

-3,6
Velocitat

-3,7

-3,8

-3,9

-4

Concentraci

El resultat ha sigut:

A=-3,1767 B= 0,6234

Per tant A=-3,1767= logK + log[A] i B= 0,6234=

SEGONA PART

En la segona part he mantingut constant la soluci de sacarosa per obtenir el

valor d.

20
En funci de la quantitat de permanganat que he utilitzat, he obtingut els
segents temps:

Quantitat de permanganat Temps 1 Temps 2 Temps 3

0,5g 89,28s 95,27s 86,73s
1g 68,2s 67,63s 71,58s
1,5g 47,78s 46,63s 50,18s
2g 44,33s 42,57s 40,17s
2,5g 33,67s 33,1s 34,01s
3,5g 28s 29,05s 30,01s

En la segona part he construt la segent equaci y=A+Bx que correspon a

logV = logK + log[B] + log[A]. Aquest cop el que he mantingut constant ha
estat la temperatura i la concentraci de sucre, la A . La y lhe pogut calcular
grcies al temps i a la variaci de concentraci. Tamb he pogut calcular la x ja
que s el logaritme de la concentraci de sucre. A partir de les dades
daquesta segona part he obtingut la segent recta de regressi:

REGRESSI 2 y = -0,6069x - 2,8259

R = 0,9929
-2,5
-0,6 -0,5 -0,4 -0,3 -0,2 -0,1 0
-2,55

-2,6
Velocitat

-2,65

-2,7

-2,75

-2,8

-2,85
Concentraci

21
I he obtingut:

A=-2,8259 B= -0,6069

Per tant A=-2,8259= logK + log[B] i B= -0,6069=

TERCERA PART

Per trobar la K hem fet una altra regressi. Ens ha quedat la segent equaci:
v=k([A]^)([B]^). Que es podria representar com a y=mx+n.

En aquest cas la y corresponia a la velocitat i la x a ([A]^)([B]^).

La k s el pendent de la recta, la m. La n s lordenada en lorigen i

sinterpreta com la velocitat, y, quan el producte de les concentracions, x, s
nul, per lgica ha de ser zero i, per tant, la recta de regressi ha de passar per
lorigen.

y = -181,59x + 0,0007
Regressi 3 R = 0,9936
0,6
0,5
velocitat

0,4
0,3
0,2
0,1
0
-0,004 -0,003 -0,002 -0,001 0

([A]^)([B]^)

Per tant, observant la grfica veiem que k=-181,59.

Per trobar les unitats de la K que no sn sempre les mateixes, que depenen de
l i la , hem fet els segents clculs:

Lequaci de la velocitat s la segent: v=K [A] [B] . Si escrivim lequaci de

3 31

velocitat amb unitats s: = 5 50 . Si allem la K per trobar les seves

49 49
50 50
unitats ens dna que: 1 = . Per tant la k=-181,59 .

50

22
Conclusi:

En aquesta prctica hem arribat a la conclusi que l= -0,6069 i la = 0,6234.

Com que normalment els valors d i de es donen en forma de fracci; podem
3 62 31
concloure de forma aproximada que = 5 i que = 100 = 50. . I que la K=-
49
50
181,59 .

Per arribar a aquesta conclusi hem hagut de fer moltes proves i repeticions en
la part experimental. s difcil poder afirmar que aquests valors sn el cent per
cent correctes, ja que han estat calculats de forma experimental . Encara que
shagi intentat fer el ms exacte possible, sempre hi ha un marge derror i
imprecisi en la part experimental.

5.2 PRCTICA 2
Objectiu: Observar de forma experimental com afecta la temperatura i lestat
de la sacarosa en la velocitat de la reacci. He seleccionat aquestes variables
perqu com sha explicat en lapartat teric sn dos elements que influeixen en
la velocitat de reacci. A ms a ms, els he escollit perqu sn fcils de
modificar i controlar.

Material:

Permanganat de potassi, cid sulfric, sucre comercial (sacarosa),

llaminadures de diferents tipus, aigua, varetes de vidre, vasos de precipitats,
erlenmeyers, balana de precisi, culleres, vidre de rellotge, termmetre, manta
calefactora, peu i suport, pipeta, pera, bata i ulleres.

Procediment:

Per determinar com afecta la temperatura he mantingut la concentraci de

sucre i la de permanganat constants i he anat variant la temperatura. He
cronometrat cada reacci i tamb he repetit el procs tres vegades per cada
temperatura.

23
Per observar com afecta lestat de la sacarosa he utilitzat quatre llaminadures
de diferents tipus per que totes tenien la mateixa quantitat de sucre. He
utilitzat una cinquena llaminadura per aquesta no contenia sucre.

Primer he abocat 20mL de la soluci de permanganat de potassi 0,0125M en

un vas de precipitats. Tot seguit hi he afegit 20mL duna soluci feta amb aigua
i cid al 20%. Llavors he collocat la llaminadura a linterior del vas de
precipitats i ho he barrejat amb la vareta de vidre mentre cronometrava el
temps. Per cada llaminadura he repetit el procs tres vegades.

Les llaminadures que he utilitzat han sigut esponges de color rosa, una mena
de regalssia negra, un s de gominola, un caramel de llimona i un caramel
sense sucre. Perqu totes tinguessin la mateixa quantitat de sucre he hagut de
tallar-ne alguna perqu pesant-les no nhi havia prou. Ja que totes no contenien
la mateixa proporci de sucre.

Resultats i clculs:

En la part que he anat variant la temperatura i he mantingut les dues solucions

constants mha sortit aquest grfic:

24
 Efectes de la temperatura
50

40

30
Temps (s)
20
Temps(s)
10

0
0 20 40 60
Temperatura (Celcius)

Com podem observar en el grfic, com ms alta s la temperatura menys

temps tarda la reacci en produir-se, i com ms baixa s la temperatura ms
triga la reacci en tenir lloc.

Per veure com afecta lestat fsic de la sacarosa en reaccionar he utilitzat les
llaminadures mostrades anteriorment i el resultat ha estat aquest:

Lesponja s la que ha tardat menys a reaccionar,

concretament 78,97s, i el resultat ha estat un lquid gaireb
transparent.

La segent llaminadura que ha tardat menys ha estat el

caramel que ha tardat 85,27s. Un cop la reacci ha tingut
lloc ha quedat un lquid una mica blanquins, a causa dels
colorants del caramel.

La segent llaminadura que ha tardat ms ha estat ls, que

ha tardat 99,6s. El lquid que ha quedat un cop sha produt
la reacci s bastant transparent, no del tot a causa del
colorant dels ssos.

25
 El mentol, la llaminadura que no tenia sucre, ha tardat 102,08 s.
en reaccionar. No contenia sacarosa per s altres substncies
qumiques que poden ser la causa de la reacci.

La llaminadura que ha tardat ms en reaccionar ha estat la

regalssia amb un temps de 207,28s. En aquesta reacci el lquid
resultant ha quedat bastant fosc per culpa del colorant de la
regalssia.

El color dels lquids resultants s el segent:

Temps Abans Durant Desprs

Esponja 78,97s

Caramel 85,27s

26
Regalssia 207,28s

s 99,6s

Mentol 102,08s

Conclusi:

Si ens centrem en la primera part podem afirmar que la temperatura afecta a la

velocitat duna reacci. Ja que quan lnic que hem variat ha estat la
temperatura, el temps ha anat canviant i per tant, la velocitat ha anat canviant.
Tamb podem observar que com ms alta s la temperatura, ms rpida s la
velocitat de reacci. Aquesta conclusi t lgica, ja que com ms alta s la
temperatura, ms energia cintica tenen les partcules i com a conseqncia,
ms alt s el nombre de xocs eficaos. Aquest fet lhem explicat en la part
terica per en la part experimental hem pogut corroborar que la teoria es
compleix.

Si ens centrem en la segona part hem pogut observar que lestat dels reactius
tamb afecta en la velocitat de reacci. Veiem que lesponja s la que t una
velocitat de reacci ms alta. s possible que hagi passat perqu s esponjosa
i t aire, que permet que el permanganat entri ms rpid en contacte amb tota
la superfcie i dins el seu interior. El segent ms rpid ha estat el caramel.

27
Crec que el fet dhaver-lo tallat ha influt en la velocitat de la reacci perqu
tenia ms superfcie de contacte. Els segents en acabar la reacci van ser els
ossets de gominola. s possible que sigui aix perqu al ser de goma, noms
va reaccionar la seva superfcie exterior. Finalment, va reaccionar el regalis
negre. La diferncia de temps s molt gran respecte les altres llaminadures.
Aix potser degut a la capa de regalis-goma negra molt gruixuda que no
deixava que el permanganat entrs en contacte amb linterior i que per tant,
tenia molt poca superfcie de contacte.

El caramel que no contenia sucre tamb ha reaccionat per a causa daltres

substncies qumiques, ja que al no contenir sacarosa no shauria dhaver
produt la reacci.

Una altra observaci que podem fer s que quan la reacci sha acabat hem
obtingut un lquid gaireb transparent en lesponja i el mentol. En canvi en el
regalis laigua era bastant ennegrida i en els ossets ha quedat de color
blanquins o groguenc, igual que en el caramel. Aix ens demostra que les
llaminadures porten colorant.

5.3 PRCTICA 3

Objectiu

Lobjectiu daquesta prctica s estudiar com varia el valor de la K respecte la

temperatura.

Material

Ordinador, Excel, calculadora, estris per escriure, llibreta i dades de la prctica

1 i de la prctica 2.

Procediment

Per fer aquest estudi utilitzarem les dades de la prctica 1, concretament el

valor d i el de . Tamb utilitzarem el valor de les temperatures, de les
concentracions i del temps de la prctica 2.

Clculs i resultats

28
Ens centrarem en la segent equaci de velocitat: V= K [A] [B]

Grcies les dades de les prctiques anteriors tenim el valor d[A] [B] . Aquest
s constant perqu a la prctica 2, quan hem variat la temperatura hem
mantingut les dues concentracions constants.

La velocitat lhem de calcular per a cada temperatura, aix s possible grcies

al temps i les concentracions de la prctica 2.

Un cop tenim les velocitats i les concentracions podem obtenir els diferents
valors de la k. Tot seguit he fet una grfica on shi representa com ha canviat la
K respecte la temperatura.

Relaci TemperaturayK= 4E-05x - 0,0002

R = 0,9563

0,0025
0,002
0,0015
K

0,001
0,0005
0
0 20 40 60
Temperatura

Veiem que en la grfica anterior la R2 s 0,9563. Aquest valor s el coeficient

de determinaci i ens indica el tant per cent que la variaci de la K sexplica per
la variaci de la temperatura. s a dir el 95,63% del que varia la K sexplica pel
que varia la temperatura.

Si calculem r (coeficient de correlaci lineal de Pearson) sabrem el grau de

relaci lineal que hi ha entre les dues variables. Aquest coeficient varia entre -1
i 1. Quan ms proper, en valor absolut, s a 1, ms forta s la relaci lineal. El
seu signe ens indica si la relaci s directa (+) o inversa (-). Lhem trobat fent
larrel del coeficient de determinaci.

En aquest cas observem que la relaci lineal s molt forta i directa perqu r s
propera a 1. Concretament s 0,97791.

29
La pendent de la recta, que es representa com a una m, ens indica el segent:

= =

Daqu podem interpretar que per cada grau que puja la temperatura, la K
augmenta 4x10-5 .

Conclusi:

Com a conclusi, podem extreure que la temperatura afecta significativament

en el valor de la K. Tamb podem observar que la temperatura i la K sn
directament proporcionals.

30
6. CONCLUSIONS FINALS

Prctica Objectiu Procediment Conclusions

Prctica 1 Determinar Realitzar dues V = [A]-3/5 [B]31/50
lequaci de reaccions una (-181,59)
velocitat gran quantitat de
vegades.
Prctica Observar Realitzar una La temperatura
2(Temperatura) lefecte de la mateixa reacci a afecte en la reacci,
temperatura en diferents com ms alta s,
la reacci temperatures. ms rpida s la
estudiada velocitat de reacci.
Prctica2(Estat Observar Realitzar la Lestat dels reactius
fsic de la lefecte de reacci estudiada afecta en la velocitat
sacarosa) lestat fsic de la amb diferents de reacci. Com
sacarosa en la llaminadures en ms fcil penetri el
reacci comptes dutilitzar permanganat lquid
estudiada sucre comercial. a la llaminadura,
ms rpida ser la
reacci.
Prctica 3 Estudiar com Fer clculs La temperatura
varia el valor de utilitzant les afecta en el valor de
la K respecte la dades de les la K. La K i la
temperatura prctiques temperatura sn
anteriors. directament
proporcionals.

31
Per concloure aquest treball analitzarem les hiptesis inicials i les compararem
amb els resultats obtinguts, daquesta manera podrem observar si eren certes o
estaven equivocades.

Les dues hiptesis que havia fet en comenar el treball i que vaig esmentar en
la introducci eren:

quan ms alta fos la temperatura, ms alta seria la velocitat de reacci

el grau de duresa de lestat fsic influiria duna forma inversament
proporcional a la velocitat de reacci ( quan ms dur, ms lenta la
velocitat de reacci)

Amb els resultats obtinguts en la primera part de la prctica dos, podem

contestar a la primera hiptesi, podem afirmar que era certa i que la previsi
inicial sha complert.

La segona hiptesi no sha complert del tot per no estava desencaminada de

la realitat. La llaminadura que ha reaccionat ms rpid ha estat lesponja, fet
que concorda amb la meva hiptesi. La segona llaminadura que ha reaccionat
ms rpid ha estat el caramel, fet que no coincideix amb la meva hiptesi.
Aquest fet podria ser perqu vaig haver de tallar el caramel i vaig augmentar la
superfcie de contacte. La segent en reaccionar van ser els ossets i finalment
la regalssia negra, segurament perqu la goma i la regalssia sn materials
ms difcils de penetrar que el caramel.

Fent aquest treball ens hem trobat amb moltes dificultats. La primera ha estat
lespai, vaig haver de muntar un laboratori en un espai bastant petit i poc
preparat.

Una altra dificultat va ser que durant el treball vaig haver de repetir moltes
vegades la segona part de la prctica 1 perqu els resultats no sortien exactes i
vaig perdre molt de temps fins que van sortir coherents, semblants als de la
primera part daquesta prctica.

Tamb vaig tenir un problema a lhora de preparar la soluci formada per sucre,
aigua i cid sulfric. Perqu vaig posar primer el sucre i una petita quantitat

32
daigua i quant hi vaig abocar lcid, es va escalfar la soluci i el sucre es va
cremar i caramellitzar. Per aix, vaig haver de repetir el procs per posant
lcid molt a poc a poc, en petites quantitats i esperant que es refreds cada
vegada abans dafegir-hi el sucre.

Un cop acabat aquest treball, es podrien fer altres investigacions i treballs que
continun amb aquest tema.

Un dels treballs que es podrien fer seria estudiar la reacci que t lloc entre el
i permanganat i la sacarosa en diferents PH. Un cop observat el
comportament de la reacci, podrem mirar quin s el PH de la saliva i estudiar
si alguna llaminadura cont permanganat. En aquest cas podrem estudiar si
aquesta reacci es pot produir en la nostra boca quan mengem llaminadures.

33
7. AGRAMENTS

Agraeixo a la meva tutora del treball de recerca, la Montse Cros, per ajudar-me
en el seguiment i lorientaci del treball. Tamb voldria agrair a la meva famlia
per estar amb mi a lestiu mentre feia les prctiques i per ajudar-me en tot el
que els he demanat.

Finalment voldria donar les grcies a lInstitut de Vilablareix, al Departament de

Cincies, per deixar-me el material de laboratori que he utilitzat durant lestiu i
que mha servit per dur a terme la part prctica del treball.

34
8. WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA

http://www.xtec.cat/~jdiez/models/reaccions.htm [Juliol 2016]

http://www.amschool.edu.sv/paes/science/reacciones.htm [Juliol 2016]

http://quimica.laguia2000.com/reacciones-quimicas/reacciones-de-precipitacion
[Juliol 2016]

file:///C:/Users/IES/Downloads/Qu%C3%ADmica%202B.%2005%20Equilibri%2
0qu%C3%ADmic.%20Entropia%20i%20energia%20lliure%20de%20Gibbs.pdf
[Juliol 2016]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Reacci%C3%B3_qu%C3%ADmica [Setembre
2016]

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/4t-eso/4-les-reaccions-quimiques/ [Setembre
2016]

http://www.xtec.cat/iesemperadorcarles/gruiz/reacexot/reacexot.htm [Setembre
2016]

http://www.eis.uva.es/~qgintro/esteq/tutorial-02.html [Setembre 2016]

http://es-puraquimica.weebly.com/reacciones-redox.html [Setembre 2016]

http://www.fullquimica.com/2011/12/reacciones-redox.html [Setembre 2016]

http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/Chemical/acidbase.html
[Setembre 2016]

Castells, P., Riba, N. i Andreu, F. (2013) Qumica (pp. 67-82). Madrid: McGraw-
Hill.

35
9.ANNEXOS

36
37
38
39
40