CENTRAL

UNDIHIDROELECTRICOMOTRIU

Jordi Ferrer Brao

2n Batxillerat B
Tutora: Montse Cros
16 de desembre de 2016
Agraments

A la meva turora, la Montse Cros, per mostrar-me

el cam cap a la conclusi.

Al Sr. Josep Font, de la Universitat Politcnica de

Catalunya, per convidar-me a la segona edici dels
Joves Talents de Catalunya, don vaig treure la
idea, i pel seu assessorament.
NDEX

1. Introducci 2
2. Energia undimotriu 4
2.1. Classificaci de sistemes de captaci 8
2.1.1. Posici relativa respecte la costa 9
2.1.1.1. A la costa (onshore) 9
2.1.1.2. Properes a la costa (nearshore) 11
2.1.1.3. Fora de la costa (offshore) 11
2.2. Avantages i inconvenients. Anlisi DAFO. 12
3. Energia hidroelctrica 13
3.1. Funcionament de les centrals hidroelctriques 13
3.2. Tipus de centrals hidroelctriques 13
3.3. Parts duna central 16
3.3.1. Presa daigua 16
3.3.2. Destructors denergia 17
3.3.3. Conduccions 17
3.3.4. Turbines 18
3.3.4.1. Turbines dacci 18
3.3.4.2. Turbines de reacci 18
3.3.4.3. Tipus de turbines hidruliques 19
3.3.4.4. Potncia disponible segons el flux daigua 20
3.3.5. Embassament 20
4. Central undihidroelctricomotriu 21
4.1. Ubicaci de la central 23
4.2. Energia undimotriu de la central 27
4.3. Turbina hidrulica de la central 28
4.4. Embassament de la central 29
4.5. Mrqueting 32
4.6. Representaci grfica i maqueta 33
5. Conclusi 34
6. Bibliografia 36
7. Annex 40
1. INTRODUCCI

Tots sabem que lenergia s una de les coses ms importants per a la nostra
vida. Quan encenem el llum, quan posem el pa a la torradora, quan engeguem
la calefacci Lenergia ni es crea ni es destrueix, es transforma. Per,
semmagatzema? Lenergia s que es pot emmagatzemar, per, i lenergia
elctrica? Lenergia elctrica pot ser emmagatzemada a molt petita escala. Aix
s degut a que lelectricitat es transmet per mitj dun circuit tancat. Tot i aix, hi
ha maneres demmagatzemar energia que permeten produir grans quantitats
denergia elctrica: una central de bombeig, per exemple. Aquestes, sn una
manera indirecta demmagatzemar lenergia, ja que en hores de demanda
energtica punta, laigua emmagatzemada en un embassament es deixa caure
a un embassament inferior on una turbina acciona un generador que produeix
electricitat.

Un dels aspectes energtics ms importants davui en dia sn les fonts

denergia renovables. Una delles, la undimotriu, s aquella que aprofita la fora
de les onades del mar per a generar energia i s, actualment, una de les ms
estudiades per a una forta explotaci en els prxims anys, ja que la transici de
les energies no renovables a les renovables s cada vegada ms important.

Aix doncs, els objectius daquest treball seran:

-Desenvolupar el projecte duna central undihidroelctricomotriu
-Barrejar dos dels aspectes amb ms impuls de recerca cientfica
daquests darrers i prxims anys: lemmagatzematge denergia
elctrica i lenergia undimotriu.

Dit duna altra manera, la hiptesi seria desenvolupar el projecte duna

central energtica de fonts renovables que emmagatzemi energia amb la
fora de les onades del mar.

TdR Central undihidroelectricomotriu 2

En primer lloc, explicarem lenergia undimotriu i en qu consisteix. Dins aquest
apartat, estudiarem quins tipus de dispositiu generen energia a partir de les
onades del mar i en veurem diferents models segons la proximitat a la costa.
Seguidament nanalitzarem alguns dels avantatges i inconvenients i, per acabar
amb aquesta font denergia, en farem un anlisi DAFO1.

Un cop entesa lenergia undimotriu explicarem una de les energies ms

conegudes avui en dia: la hidrulica. Estudiarem el funcionament de les
centrals hidruliques i veurem quins tipus de centrals existeixen. A continuaci,
estudiarem algunes de les parts ms importants duna central hidrulica.
Seguidament observarem diferents tipus de presa i coneixerem les tres turbines
hidruliques ms conegudes: la Pelton, la Francis i la Kaplan.

Quan ja coneguem amb exactitud les dues fonts denergia que formen part del
projecte, ens detindrem a desenvolupuar el nsotre projecte de la central
undihidroelctricomotriu.

Primer de tot, parlarem de la seva ubicaci i en calcularem la seva alada

mitjanant teoremes matemtics. Tot seguit, parlarem del tipus de dispositiu
necessari per a aquesta central i, per acabar, escollirem la turbina idnia
segons el salt daigua i el cabal. Calcularem tamb el permetre i lrea de
lembassament. Per veure com queda la nostra central, farem un fotomuntatge
per a fer-nos una idea de limpacte visual de la central.

Finalment, farem una detallada conclusi. Analitzarem si el projecte s viable, si

s realista, quines sn les mancances del treball i del projecte, si podria sortir a
compte econmicament i si es poden complir els objectius i respondre a la
hiptesi general.

1DAFO: anlisi en el que sestudien les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats

dun projecte

TdR Central undihidroelectricomotriu 3

2. LENERGIA UNDIMOTRIU

La part principal per a que aquest projecte funcioni s lenergia de les ones,
tamb coneguda com energia undimotriu. Les ones del mar es formen degut al
vent que, mitjanant la seva fricci amb la superfcie de laigua produeix un cert
arrossegament, que dna lloc a la formaci dunes petites arrugues duns pocs
millmetres de longitud dona. Quan aix succeeix, la superfcie perd la seva
llisor, lefecte de la fricci sintensifica i les petites onades inicials donen pas a
ones de gravetat. s en aquest moment que les forces de tensi superficial i la
gravetat tendeixen a restaurar la forma llisa inicial i provoquen la seva
deformaci tan caracterstica i que tots coneixem.

Lenergia undimotriu permet lobtenci delectricitat a partir de lenergia

mecnica generada per el moviment de les onades. Actualment, s una de les
energies renovables ms estudiades i es creu que pot arribar a abastir el 10%
de lenergia demandada arreu del mn.
Aquest tipus de font denergia fou
estudiada i implementada a principis de la
dcada del 1980 i ha tingut una gran
acollida degut a les seves caracterstiques
renovables i la enorme viabilitat
dimplementaci en els prxims anys. Molts
pasos desenvolupats estan aconseguint
Figura 2.0.1: mar amb onades.
uns grans beneficis en la seva economia Font: ca.wikipedia.org
grcies a aquest fet. Aix s degut a lalt
percentatge denergia que genera en relaci a lenergia total demandada durant
lany i el baix preu que t.
Un exemple serien els Estats Units o Europa. Sestima que lenergia de les
onades genera als Estats Units fins a 55 TWh cada any, que suposen el 14%
del valor total energtic del pas en un any. A Europa, se sap que si saprofits,
podria arribar a generar en torn als 280TWh. A aquestes impresionants xifres
energtiques shi suma el baix cost i la contnua baixada daquest. Aix es deu
a la gran recerca que sest fent i la gran evoluci tecnolgica que ha tingut.

TdR Central undihidroelectricomotriu 4

 Any Preu

2009 De 13 c/kWh a 49 c/kWh, amb un cost mig dentre 24c/kWh i 28 c/

kWh

2020 De 11 c/kWh a 24 c/kWh, amb un cost mig de 17 c/kWh

Cost de lenergia undimotriu dels Estats Units el 2009:

55TWh (109 kWh/1 TWh) (26c/kWh) (1/100 c) = 14.300.000.000

Cost de lenergia undimotriu dels Estats Units previst per al 2020:

55TWh (109 kWh/1 TWh) (17c/kWh) (1/100 c) = 9.350.000.000

ESTALVI DE 4.950.000.000 a lany

Com ja hem dit, lenergia undimotriu s un recurs que presenta molts reptes
tecnolgics i socials que shan de superar. Gran Bretanya s, a nivell europeu,
el pas pioner en aquests tipus de dispositius, grcies al recolzament
institucional en inversions dinvestigaci, desenvolupament i innovaci (I+D+i), i
a lalt potencial a les seves costes , ja que les centrals undimotrius tenen un
millor rendiment en latituds dentre 40 i 60 graus. Aix es deu a que en aquest
interval de latituds, les onades sn ms potents i amb nhi ha amb ms
freqncia.

Figura 2.2.2: recurs

energtic mundial de les
diverses formes denergies
del mar on lundimotriu est
entre latituds de 40 i 60
graus. Font: Agncia
Internacional de lEnergia -
Ocean Energy System OES,
2006

TdR Central undihidroelectricomotriu 5

 Equip miltidisciplinar:
Investigaci en laboratoris enginyers navals i
Suport institucional: industrials
subvencions en I+D+i
Prototips a escala reduda

Rentabilitat
Prototips a escala real Operativitat
Millores

S COMERCIAL

Figura 2.2.3: diagrama del procs evolutiu dels dispositius. Font: Universitat Politcnica de Catalunya (UPC)

Tot i que existeixen una multitud de dissenys de prototips a escala reduda i

alguns de ms avanats a escala real, cap tecnologia ha aconseguit imposar-
se a la resta.

Un dels punts claus per poder arribar a lexplotaci comercial s tenir les
infraestructures necessries per practicar, investigar i demostrar els
funcionament dels dispositius a una escala major a la del laboratori. A data de
2007, existien a Europa quatre installacions experimentals:

I) European Marine Energy Centre, Orkney, Gran Bretanya (EMEC)

A les illes Orkney, a Escocia. Est destinada a provar el funcionament de
captadors denergia a alta mar. La base es troba operativa desde 2005 amb
installacions que donen servei a dispositius tan de corrents com donatge.
Disposa de 4 amarratges (o dispositius) de 2.2 MW cada un, subestaci prpia
i quatre cables submarins de 11kV que surten de 50 metres de profunditat a
una distncia de la costa dentre 1 i 2 km.

II) Wave Hub, Cornwall, Gran Bretanya

Situada a Cornwall. Est operativa desde la primavera de 2010. Es tracta duna
superfcie de 8 km2 situada a 10 milles de la costa a una profunditat de 50
metres. Disposa de 4 amarratges de 5 MW cada un, connectat a una terminal
de distribuci, 4 transformadors submarins i una subestaci prpia connectada

TdR Central undihidroelectricomotriu 6

a la xarxa elctrica nacional. Consta de 17 km de cable submar i 8 km de cable
soterrat desde la costa fins a la subestaci

III) Marine Institute, Galway, Irlanda

Situada a la badia de Galway i apartada de les zones de navegaci, disposa
duna superfcie de 37 hectrees a una profunditat duns 30 metres. Consta
duna boia que recull dades donatge. Sha provat un prototip de Ocean Energy
Ltd anomenat Seilean i un altre de la companyia Wavebob Ltd.

Figura 2.0.3: infraestructures de Wave Hub. Font: www.wavehub.co.uk

Figura 2.0.4: infraestructures de EMEC. Font: renewableenergyfacilities.co.uk

TdR Central undihidroelectricomotriu 7

IV) Zona pilot, Provoa de Varzom, Portugal
Situada al nort de Portugal, tenia un especial inters degut al projecte
precomercial de dispositius Pelamis. Aquests dispositius sn unes estructures
semisubmergides amb diferents punts articulats, que generen energia
mitjanant pistons hidrulics. El projecte constava de dues fases: la primera
consistia en posar tres unitats de 750 kW per posteriorment, en una segona
fase, ampliar el nombre fins a un mxim de 30 unitats, per a la explotaci a
nivell comercial. Aquest projecte va quedar aturat dos mesos desprs de la
seva inauguraci al 2008 i les tres primeres Pelamis resten al mar.

Figura 2.0.5: Plnol de les Figura 2.0.6: imatge de les tres

dimensions de la zona pilot. Font: primeres unitats de la primera
Sarmento, A. 2008 fase. Font: tethys.pnnl.gov

2.1.Classificaci de sistemes de captaci

Tot i que els sistemes denergia undimotriu no demanden duna gran
infraestructura, s necessari tenir en compte una srie de condicions
geolgiques per a el seu ptim rendiment. Estudis realitzats al llarg de les
ltimes dues dcades mostren que la quantitat denergia que es pot obtenir de
les onades, s proporcional al seu perode doscilaci i a la seva amplitud.
Aquestes condicions ptimes es solen trobar en territoris martims dentre 40 i
100 metres de profunditat.

Sestima que de la potencia installada provinent dels dispositius de conversi,

les installacions a la costa en generen un 8%, les situades al litoral un 34% i
les de mar endins un 58%.

TdR Central undihidroelectricomotriu 8

2.1.1. Segons la posici relativa respecte la costa

Figura 2.1.1: clasificaci de sistemes de captaci segons posici. Font: P.Ibez, 2008

2.1.1.1. Dispositius a la costa (onshore)

Aquests presenten un avantatge respecte els altres dispositius: tenen un cost

dinstallaci i manteniment molt menor. Aix es deu a que sn de ms fcil
accs, es troben cimentades sobre roca i el transport de lenergia a la xarxa
elctrica presenta menys dificultats. Tot i aix, disposen dun potencial
energtic molt menor, encara que es pugui veure compensat per efectes de
concentraci de lenergia per refracci o difracci.

Un sol convertidor pot ser suficient per cubrir determinades necessitats a petita
escala. En un lloc remot o en una illa allada amb una comunitat reduda, una
unitat de 4 MW tindria un impacte molt significatiu (Westwood, 2004).
Nosaltres utilitzarem aquesta localitzaci, ja que el cost de manteniment s
ms baix i no necessiten una gran quantitat denergia. Simplement necessitem
energia per bombar laigua i introduir-la a la xarxa, per sense dependren.

Podem trobar diferents sistemes onshore com lOscillating Water Column

(OWC) o la Tappered-Channel (TAPCHAN). Ens centrarem en el primer, que s
el nostre mecanisme.

TdR Central undihidroelectricomotriu 9

Oscillating water column (OWC)
Aquest s el dispositiu que nosaltres usariem. Consta duna estructura
parcialment submergida foradada per la part dabaix, dintre la qual hi ha una
cmara daire per sota el nivell del mar. El moviment de les onades es tradueix
en presi sobre laire situat a linterior, que sexpandeix i comprimeix, accionant
una turbina que activa un generador. Aquests compartiments solen estar
inclinats a uns 40 graus respecte a lhoritzontal i actuen com una columna
daigua (daqu ve el nom amb que es coneix aquest dispositiu).

La estructura s un tub que t un gran dimetre a la zona de contacte amb

laigua, per a mesura que sapropa a la turbina, es va fent estret, amb la
finalitat damplificar la presi i que el sistema turbina-generador funcioni a un
rendiment ms elevat. La velocitat de la turbina s mxima quan el sistema
entra en resonncia, s a dir, quan la freqncia natural de la turbina i el
generador coincideixen amb la onada. El rendiment sol estar entre el 40-50% i
la potncia a la que operen oscila els 100 i 500 kW.

Com a sistema independent, aquest dispositiu presenta un petit repte

tecnolgic: s de difcil integraci a la xarxa degut a les fructuacions de
potncia. Aix no suposaria un problema per al nostre projecte ja que no
necessitem portar aquesta energia a la xarxa tota la estona, sin que la seva
funci principal s bombejar-la cap a dalt un penyasegat.

Figura 2.1.2: Esquema dun sistema OWC. Font: www.mpoweruk.com

TdR Central undihidroelectricomotriu 10

2.1.1.2. Dispositius propers a la costa (nearshore)
Sn aquells dispositius situats a una distncia mxima de 500 metres de la
costa i a una profunditat dentre 20 i 30 metres. Aquests, poden, o estar
recolzats sobre el fons mar, o b ser flotants. Igual que en el cas dels
dispositius de costa, presenten lavantatge de tenir un cost dinstallaci i
manteniment menor que els situats lluny de la costa i el transport de lenergia a
la xarxa elctrica s senzill. No generen tanta electricitat com els offshore, per
en generen ms que els onshore. El gran inconvenient daquesta disposici s,
a part de limpacte visual, que la seva installaci implica la modificaci de la
dinmica de la costa.
Aquesta disposici consta duns quants projectes, ja en funcionament, com la
Mighty Whale al Jap, la Waveroller a Peniche (Portugal), i la Oyster a Esccia.

2.1.1.3. Dispositius lluny de la costa (offshore)

Aquests dispositius presenten un gran avantatge respecte a les anteriors, ja
que en aiges profundes (>40m aproximadament) el potencial energtic de les
onades s molt major. Tot i aix, al trobar-nos en profunditats molt majors,
apareixen una srie de dificultats: tenen un cost i complexitat infraestructural
molt elevats, una difcil accessibilitat per al manteniment i reparacions,
presenten interferncies amb el trnsit martim i el transport de lenergia fins a
la costa s ms difcil.

Segons la seva orientaci respecte les onades, es classifiquen en absorvidors

puntuals, atenuadors i totalitzadors. Com que no s la disposici que nosaltres
utilitzarem en la central, aquesta classificaci est explicada als annexos del
treball.

TdR Central undihidroelectricomotriu 11

2.2. Anlisi DAFO.
Tot i que lenergia undimotriu t una gran llista davantatges, cal mencionar els
inconvenients. No ho farem de la manera convencional, s a dir, citant-los en
dues llistes, sin que ho farem mitjanant un anlisi que presenti les debilitats,
amenaces, fortaleses i oportunitats daquesta font denergia (DAFO)

A partir de lAssociaci de Productors dEnergies Renovables (APPA) en el

marc de la 2a Jornada Internacional sobre Ingenyeria Marina i Berta Cavia del
Olmo, 2006, lanlisi DAFO es presenta aix:

Debilitats
- Cost dinversi i manteniment elevat - Energia neta i renovable. Poc
- La viabilitat econmica fortament
lligada a la tarifa o prima elctrica - Capacitat de predicci molt major
- Els projectes pateixen grans
retrassos degut a la gran quantitat
de trmits burocrtics
- Encara necessita molta recerca i
pateix reptes tcnics que calen
solucionar-se: necessita una gran
inversi en I + D
Amenaces
- No existeix una normativa
especfica
- En el RD 436/2004 no es t en
compte el grau de dificultat en el
desenvolupament i se lequipara
amb el sector elic ja plenament
productiu
- Manca de suport a la I+D+i
Fortaleses
impacte, tan ambiental com visual
que en altres energies renovables
- Energia local que proporciona una
producci autnoma i contnua
delectricitat. Reducci de la
dependncia energtica exterior
- Increment del teixit industrial i
laboral local.
Oportunitats
- Economia descala: possibilitat de
construir dispositius ms potents
capaos de reduir el cost del kW/h
- Alt potencial dimplantaci en les
costes de latituds dentre 40 i 60
graus
- I+D+i ofereix importants millores

Figura 2.2.1: anlisi DAFO. Font: elaboraci prpia.

TdR Central undihidroelectricomotriu 12

3. LENERGIA HIDROELCTRICA

Laltre element important per aquest projecte s lenergia hidroelctrica que

transforma aquesta aigua emmagatzemada en un embassament, en energia.
Lenergia hidroelctrica s aquella que sobt a partir de laprofitament de les
energies cintica i potencial del
corrent de laigua o salts daigua.
Aquesta, es pot transformar a moltes
escales diferents, desde petites
explotacions en el corrent dun riu
mitjanant una roda de pales, fins a
gegants centrals hidroelctriques.
Figura 3.0.1: lenergia de laigua.
Font: www.iagua.es

3.1. Funcionament de les centrals hidroelctriques

El funcionament duna central hidroelctrica s similar en totes les
configuracions que ms endavant descriurem. Es recull laigua dun riu o duna
presa i mitjanant una canalitzaci forada es transforma la seva energia
potencial en energia cintica. Aquesta energia cintica genera electricitat
mitjanant una turbina, amb el seu corresponent generador elctric, adequada
al salt daigua i al cabal del canal. Tot i que sempre sintenta agafar el mxim
daigua alhora de canalitzar-la, en el cas dels rius s necessari deixar-hi un
mnim daigua per tal de conservar-ne lecosistema i el seu corrent natural.
Finalment, sadequa aquesta electricitat als parmetres caracterstics de la
xarxa de distribuci, mitjanant una estaci transformadora, i sinjecta lenergia
a la xarxa.

3.2. Tipus de centrals hidroelctriques

En aquest apartat veurem diferents tipus de centrals hidroelctriques. Tot i que
tots tenim en ment la tpica presa com la de Sau o Susqueda, existeixen altres
maneres daprofitament de lenergia de laigua. Aquesta varietat es deu,
principalment, a la geografia del terreny. Veurem i explicarem el funcionament
duna central de bombeig, ja que t un funcionament molt semblant al de la

TdR Central undihidroelectricomotriu 13

 nostra central. A part daquest sistema, distingim dos tipus de centrals ms: la
central daigua fluent i la central a peu de presa. Ambdues estan explicades als
annexos del treball.

Cal dir que les centrals a peu de presa sn les ms importants, ja que, tot i tenir
un elevat cost econmic, permeten generar grans quantitats denergia. La
installaci daquest tipus de centrals es fa sobretot en rius amb cabals
importants, sense necesitat de tenir salts molt grans com el Ter (pantans de
Sau, Susqueda, Pasteral), el Llobregat (pantans de la Baells, de Sant Pon, de
la Llosa del Cavall), el Segre ( pantans de Rialb, dOliana, dUtxesa), la
Noguera Pallaresa (pantans de Terradets, de Sant Maurici, de Graus), lEbre
(pantans de Riba-roja, de Flix, de Siurana, de Margalef)

Figura 3.2.1: Fonts denergia a Catalunya, 2007. Figura 3.2.2: Fonts denergies renovables a
Font: Joves Talents 2016 Catalunya, 2007. Font: Joves Talents 2016

Amb aquestes dues grfiques podem veure la gran quantitat denergia que es
produeix a Catalunya mitjanant lenergia hidroelctrica. Aquesta, representa
un 8,1% de lenergia total produda i un 58,1% de les energies renovables a
Catalunya el 2007.

TdR Central undihidroelectricomotriu 14

 Centrals de bombeig
Aquest tipus de central t un funcionament semblant al de la nostra central
undihidroelctricamotriu. Les centrals de bombeig sn una variant de les
anteriors, ja que aquestes disposen dun segon embassament que permet
recollir laigua turbinada. La configuraci amb dos embassaments permet
bombejar laigua turbinada cap al primer embassament durant les hores de
menys demanda energtica, aprofitant lexcedent denergia generada, i turbinar
laigua en hores on la demanda energtica s ms elevada. El que la diferencia
del nostre projecte s que aquesta utilitza la seva prpia energia per bombar
laigua cap a dalt. En canvi, la nostra utilitza lenergia generada per les ones.
Aix doncs el nostre projecte aprofitaria encara ms energia, ja que no noms
funciona com una central de bombeig, sin que la OWC tamb genera energia
quan la demanda energtica s ms elevada i no es pot bombar aigua cap a
lembassament superior

Figura 3.2.3: central de bombeig. Font: UNESA

TdR Central undihidroelectricomotriu 15

3.3. Parts duna central hidrulica
Com es pot observar, no totes les centrals requereixen les mateixes
installacions. Tot i aix, hi ha uns elements principals comuns a totes les
configuracions. En aquest apartat veurem alguns dels dispositius i parts que
tindr la nostra central.

3.3.1. Presa daigua

Una presa daigua s una construcci que subica sobre la llera dun riu i que
constitueix la interfase entre lassut o lembassament i la conducci fins a la
central. La seva finalitat s retenir laigua, captar-ne el cabal i derivar-lo fins la
conducci forada, evitant lentrada de sediments i altres elements que puguin
pertorbar la operaci de la
planta. Aquestes
construccions estan fetes,
normalment, de formig o
terres i se sostenen per
diferents tipus de
descrregues de pes.

Lelecci del tipus de presa

depn principalment de la
3.3.1: presa amb el seu embassament. Font:
premsa.gencat.cat forma de la vall, de la
geologia de lemplaament
de lestret del riu on es vol situar i dels materials de construcci disponibles a la
rodalia. Lestudi de viabilitat geolgica de la presa s molt important i ha de
tenir en compte les caracterstiques de resistncia del terreny i la permeabilitat,
(factor clau de la capacitat de la presa per contenir aigua).

Tal i com hem fet amb els tipus de central, tamb hem destinat un apartat dels
annexos del treball a explicar els diferents tipus de presa, diferenciant-les
segons la seva estructura i el material amb que estan fetes

TdR Central undihidroelectricomotriu 16

3.3.2. Destructors denergia

Sutilitzen per a evitar que lenergia que t laigua que cau des dels sortints
duna presa de gran altura produeixen, en xocar contra el terra, grans erosions
al terreny. Bsicament trobem dos tipus de destructors denergia:

Les dents o prismes de fonament, que provoquen un augment de la

turbulncia i dels remolins

Els deflectors de salt desqu, que dissipen lenergia, fent augmentar la fricci
de laigua amb laire i a travs del xoc amb el matals daigua situat aiges
avall de la central.

3.3.3. Conduccions

Lalimentaci de laigua a les turbines es fa a travs dun complex sistema de

canalitzacions.

En el cas dels canals, es poden fer excavant el terreny, o b artificialment,

(mitjanant estructures de formig). La construcci dels canals est
condicionada per la geografia del terreny. s
per aix que la millor soluci s construir un
tnel de crrega, encara que el cost dinversi
sigui ms elevat. La part final del recorregut de
laigua des de la cambra de crrega fins a les
turbines es fa a travs duna canonada forada.
Per a la construcci daquestes canonades
Figura 3.3.2: conduccions
duna central. Font: sutilitza lacer en cas que el salt daigua sigui
www.aguaquito.gob.ec
de fins a 2.000 metres i formig per a salts
daigua de fins a 500 metres.

TdR Central undihidroelectricomotriu 17

3.3.4. Turbines
Les turbines hidruliques sn lelement fonamental per a laprofitament de
lenergia de les centrals hidruliques. s una turbomquina motriu, que aprofita
lenergia dun flux que passa a travs della per produir un moviment de rotaci
que, transferit mitjanant un eix, mou directament una mquina o b un
generador que transforma lenergia mecnica en elctrica. El component ms
important daquestes s el rotor, que t una srie de pales, de tal manera que
laigua en moviment produeix fora que impulsa el rodet i el fa girar. Pel que fa
a la seva manera de funcionar, es poden classificar en dos grups: dacci i de
reacci

3.3.4.1.Turbina dacci
Les turbines dacci sn aquelles en les quals
lenergia de pressi de laigua es transforma
completament en energia cintica. Tenen com a
caracterstica principal que laigua t la mxima
pressi en lentrada i la sortida del rodet. Un
exemple daquest tipus de turbina sn les
turbines Pelton.

3.3.4.2. Turbina de reacci

Les turbines de reacci sn aquelles en les
quals lenergia de pressi de laigua es
transforma en energia cintica. En aquest tipus
de turbines, laigua t una pressi ms petita a
la sortida que a lentrada. Aix doncs, aprofiten Figura 3.3.3: esquema
duna turbina Kaplan amb
tant la velocitat com la prdua de pressi de les seves parts. Font:
laigua a linterior de la turbina. Un exemple ca.wikipedia.org

daquestes sn les turbines Francis

TdR Central undihidroelectricomotriu 18

3.3.4.3. Tipus de turbines hidruliques
Per a un correcte funcionament de les centrals hidroelctriques i el mxim
aprofitament de lenergia, cal escollir la turbina que sadapti millor al cabal i el
salt daigua de la central hidroelctrica. Un cop sabem aquests dos parmetres
haurem de triar entre tres turbines: Kaplan, Pelton o Francis. Com que
nosaltres usarem la Pelton (ms endavant explicarem per qu), la explicarem
detalladament a continuaci. Les dues restants quedaran explicades en els
annexos del treball.

Turbina Pelton
Es coneix amb el nom de turbina de pressi i com una de les ms eficients del
tipus de turbines hidruliques. Sn adequades per a salts de gran altura i per a
cavals relativament petits. s una turbina dacci de flux transversal (turbina en
posici vertical) i dadmissi parcial. Sn una espcie devoluci dels antic
molins daigua. Al voltant del rodet, i tal com podem apreciar en la figura 3.3.4,
hi ha els catfols amb forma de cullera doble, que sn duna gran eficincia

Figura 3.3.4: turbina Pelton. Font: www.zeco.it

TdR Central undihidroelectricomotriu 19

3.3.4.4. Potncia disponible segons el flux daigua

La potncia disponible en un flux daigua ve determinada per la frmula:

P=npghq

P = potncia (J/s o watts)

n = eficincia de la turbina
p = densitat de laigua (kg/m3)
Figura 3.3.15: flux daigua. Font: prpia
g = acceleraci de la gravetat (981 m/s2)
h = alada del salt daigua
q = cabal daigua (m3/s)

3.3.5. Embassament
Un embassament s una acumulaci daigua produda per una obstrucci en el
ja dun riu o rierol que tanca parcialment o totalment la seva llera. Lobstrucci
daquesta pot ocorrer per causes naturals, com per exemple lensulsiada dun
vessant, per plaques de gel o per obres fetes per lhome per a tal fi, com sn
les preses. En aquest ltim cas es pot anomenar pant. Tot i aix, existeixen
embassaments artificials que no obstrueixen el ja del riu, sin que somple
amb aigua. Aquestes installacions sn grans llacs que retenen grans quantitats
daigua.
Lestat dels embassaments i la quantitat daigua que contenen s fcilment
mesurable i les seves dades sen fan pbliques. A Catalunya, es fa mitjanant
la pgina web de lAgncia Catalana de lAigua. A continuaci, deixo un enlla
per a consultar lestat dels embassaments a tot Catalunya. (http://aca-
w e b . g e n c a t . c a t / a c a / a p p m a n a g e r / a c a / a c a ?
_nfpb=true&_pageLabel=P1226254461208201571719)

TdR Central undihidroelectricomotriu 20

4. CENTRAL UNDIHIDROELCTRICOMOTRIU
Un cop explicades lenergia undimotriu i lenergia hidroelctrica, arribem a
lapartat prctic del treball. s aqu on plasmarem tota la teoria de les anteriors
pgines del treball per a intentar desenvolupar el projecte daquesta central
undihidroelectricomotriu. Actualment, laprofitament denergia s un dels temes
amb ms recerca cientfica i sembla que no existeix cap manera suficientment
eficient com per dur a terme cap projecte. Tot i aix, les central de bombeig
permeten emmagatzemar lenergia duna manera indirecta. Hi ha hores on la
demanda denergia no s tan elevada, com pot ser durant la nit i primeres

Figura 4.0.1: central de bombeig a ustria.

Font: www.renewables-made-in-
germany.com

hores del mat. Encara que sabem que no es consumir tanta energia, les
centrals nuclears segueixen produint energia de manera continuada. Aquesta
energia no pot ser recuperada i es perd. Tot i que pot semblar intil, no ho s, ja
que parar i tornar a engegar aquest tipus de centrals demana una quantitat
denergia desorbitada. Aix doncs, surt ms a compte deixar les centrals en
funcionament, encara que ls de lenergia produda sigui gaireb nul. A
continuaci, deixo lenlla per a comprovar que lenergia nuclear s generada
sempre en mateixa quantitat. Es tracta de la demanda energtica en temps real
proporcionada per la Red Elctrica Espaola. https://demanda.ree.es/
demanda.html.

TdR Central undihidroelectricomotriu 21

En canvi, hi ha fases horries on la demanda energtica es dispara i no hi ha
suficient energia per a abastir-la. s aqu on entra en funcionament la central
hidroelctrica de bombeig. Per a poder generar energia en hores punta, la
central disposa de dos embassament a diferents alades. Quan la demanda s
mnima, es bombeja laigua dun dels embassaments a laltre, que es troba a
una major alada. Daquesta manera, en les hores punta es fa baixar laigua a
lembassament inferior i es genera electricitat mitjanant una turbina.

Figura 4.0.2: grfic amb laugment de consum energtic en hores punta. Font: Red
Elctrica Espaola

Com ja he dit, el meu projecte consisteix en una central de bombeig un tant

peculiar. En lloc de tenir dos embassament, en t un, i en comptes de bombejar
laigua amb electricitat de la xarxa, utilitza lenergia de les onades del mar. A
ms a ms, genera energia tan si laigua es troba a lembassament com si est
baixant cap al mar. Aix es deu grcies a la OWC, que segueix produnt
energia a partir de la fora de les onades del mar, que hi sn a totes hores.

TdR Central undihidroelectricomotriu 22

4.1. Ubicaci de la central
Per a que aquesta central undihidroelctricamotriu pugui funcionar es
necessita, principalment, lenergia de les onades. Aix doncs sha de buscar un
lloc on la producci denergia undimotriu sigui ptima. Com ja hem dit en
lapartat 2 daquest treball, lenergia undimotriu s ms eficient en latituds
dentre 40 i 60 graus. Cal tamb buscar un mar o oce que no sigui gaire
calmat (el Mediterrni seria un mar calmat, per exemple). LAtlntic s un oce
conegut per grans tempestes, baixa temperatura de laigua i gran fora de les
onades. Aix doncs, ens queda la costa est dels Estats Units i Canad, lilla
dIrlanda o la costa oest de Frana.

Per a que la central sigui eficient, es necessita que tingui un s real i no

interfereixi amb les dems fonts denergia del pas, ja que no s una font
denergia molt potent. A loest de lilla dIrlanda, existeixen un munt de petits
pobles allats de centres urbans que necessiten una gran infraestructura de
cable elctric bastant rudimentari per a poder rebre aquesta energia. En canvi,
la costa est dels Estats Units disposa duna xarxa elctrica molt elaborada a la
que seria difcil introduir aquesta petita quantitat denergia. A tot aix se li suma

Figura 4.1.1: mapa mundial amb la zona ptima per a la producci denergia
undimotriu. Font: www.aularagon.org

TdR Central undihidroelectricomotriu 23

el desnivell que hi ha dhaver entre lembassament i el mar. A la costa oest
dIrlanda existeixen penya-segats de fins a 500 metres dalada a tan sols 400
metres de distncia del mar degut a la gran erosi que ha causat ltlantic en
ella. Pel contrari, la costa est dels Estats Units i la de Canad es coneixen per
les seves llargues platjes i poc desnivell respecte el mar, aix com la costa oest
de Frana.
Aix doncs, proposo que la central undihidroelctricamotriu es desenvolupi a
Irlanda. Ara cal buscar a la costa oest dIrlanda, un lloc on shi pugui construir
un embassament o se naprofiti un de natural ja existent, a ms duna ubicaci
per a lanclatge de la OWC.

Figura 4.1.2: Mount Croaghnau, a la costa oest dIrlanda. Font:

en.wikipedia.org

Per a aquesta tasca, he utilitzat una aplicaci desenvolupada per lempresa

Google anomenada Google Earth. Aix doncs, buscant i buscant, he pogut
trobar un lloc ideal per a la contrucci de la central. Es troba a prop dels petits
pobles dAchill i Dooagh, al costat del mont Croaghaun, de 688 metres
dalada. All, he trobat un embassament natural, just al costat dun penyasegat
que dna al mar.

TdR Central undihidroelectricomotriu 24

Tot i saber-ne la ubicaci, no en podia saber lalada respecte el nivell del mar.
Aquest s un factor molt important, ja que sha de saber quin salt daigua hi ha
per a poder determinar quina s la millor turbina hidrulica per a la central. Tot i
aix, aquesta aplicaci permet mesurar distncies horitzontals amb una
precisi millimtrica. Aix doncs, ho vaig mesurar, i aquestes sn les dades que
en vaig obtenir.

La longitud del mapa em donava 34381 metres i la longitud del terra, s a dir,
tenint en compte la inclinaci, 45914 metres. Amb aquestes dades, el problema
no es pot resoldre directament, sin que sha de resoldre matemticament. Per
a trobar lalada he utilitzat el Teorema de Pitgores, fent-ne de lalada, un
dels catets dun triangle rectangle. Tamb calculo langle mitjanant raons
trigonomtriques.

Aix doncs, i desprs daquests clculs, sabem que el salt daigua s de 304
metres i langle dinclinaci de les conduccions s, de mitjana, duns 41 graus
aproximadament.

Figura 4.1.3: imatge de lembassament amb les distncies fins al nivell del mar. Font:
elaboraci prpia

TdR Central undihidroelectricomotriu 25

 c = 34381 metres

s = x metres

h = 45914 metres
EIX HORITZONTAL

TEOREMA DE PITGORES

Si h2 = c2 + s2 > s = (h2 - c2)1/2 > s = 3043

RAONS TRIGONOMTRIQUES

Si sin a = c / h > a = arcsin 074881 > a = 4848

Si a = 4848 > B = 90-4848 > B = 4151

TdR Central undihidroelectricomotriu 26

4.2. Energia undimotriu de la central

Figura 4.2.1: OWC a Mutriku, Espanya. Font: www.researchgate.net

Com ja hem detallat en lapartat 2.1.1.1, utilitzarem un sistema anomenat

Oscillating Water Column (OWC) per a la generaci denergia undimotriu.
Consta duna estructura parcialment submergida, foradada per la part dabaix,
dintre la qual hi ha una cmara daire per sota el nivell del mar. El moviment de
les onades es tradueix en presi sobre laire situat a linterior, que sexpandeix i
comprimeix, accionant una turbina que activa un generador. Aquests
compartiments solen estar inclinats a uns 40 graus respecte a lhoritzontal i
actuen com una columna daigua.

Tot i que un cop laigua sha fet baixar de lembassament no es pot tornar a
bombejar fins a les hores de menys demanda, aquesta OWC seguir generant
energia cap a la xarxa contnuament. A Espanya, tenim un exemple daquest
dispositiu a Mutriku, al Pas Basc.

Per a obtenir ms informaci daquest sistema, vaig trucar a la central de

Mutriku i vaig tenir la possibilitat de parlar amb la responsable de la planta.
Vrem estar parlant sobre el meu projecte, i em va afirmar, que la OWC seria el
millor dels sistemes per a la captci de lenergia de les onades.

TdR Central undihidroelectricomotriu 27

4.3. Turbina de la central hidrulica
Per a un correcte i millor rendiment de la central, cal escollir una turbina que el
maximitzi. s per aix que necessitem saber el salt daigua i el cabal. Com ja
hem dit anteriorment, el salt daigua s de 300 metres. Suposant que farem
passar laigua per una canal amb un cabal de 50 m3/s, i seguint les dades del
grfic que tenim a continuaci, considerem que la turbina Pelton s la que
oferir un rendiment ms elevat. Amb aquest salt daigua i cabal determinats,

Figura 4.3.1: carta daplicaci de turbines hidruliques. Font:

ca.wikipedia.org

sabem que la turbina ser capa de generar 250 MW de potncia. Tot i que a
primera vista pot semblar que aquest projecte no s capa de generar gaire
energia, amb aquesta ltima dada podem veure que en genera molta.

Aix doncs, amb aquests 250 MW que podr generar la nostra central en hores
punta, podem saber per a quanta gent ser til aquesta producci.

TdR Central undihidroelectricomotriu 28

Segons un estudi de lInstituto para la Diversificacin y Ahorro de la Energa
(IDAE), es necessiten 12.750 kWh de mitjana per a alimentar una vivenda
unifamiliar. Per tant:

250 MW . (1000 kW / 1 MW) 1h = 250.000 kWh

250.000 kWh / 12750 kWh = 20 habitatges durant una hora seguida.

Aquesta gran quantitat denergia pot ser molt til als petits pobles propers a la
central, en hores de demanda energtica punta a Irlanda.

4.4. Embassament de la central

Com ja hem explicat en apartats anteriors, totes les centrals de bombeig
necessiten lexistncia de dos embassaments, un a major alada que laltre, per
a poder produir energia. Tot i aix, la nostra central noms en t un, ja que el
mar funciona com un
embassament. Laltre, es troba
a 304 metres sobre el nivell del
mar i s un embassament
natural, s a dir, que no
necessita duna construcci que
modifiqui la geografia de
terreny, favorable per limpacte
visual i mediambiental. Tot i
Figura 4.4.1: embassament de la central. Font: aix, necessitem calcular el
MountainViews.ie
volum daigua que pot retenir
aquest embassament. El
problema s que podem calcular la superfcie, per no el volum, ja que no
tenim la fondria. El permetre mha donat 75189 metres. Pel que fa a lrea,
aprofitant que lembassament t una forma de triangle issceles, he mesurat
els costats del llac.

TdR Central undihidroelectricomotriu 29

 Figura 4.4.2: imatge amb el permetre de lembassament. Font: elaboraci prpia

Figura 4.4.3 imatges amb la distncia dels costats. Font: elaboraci prpia.

TdR Central undihidroelectricomotriu 30

 a = 32508 metres a = 32508 metres

b = 20898 metres

rea del triangle issceles = [ b x a2 - (b2/4) ] / 2

Aix doncs, tenim que el permetres s de 71859 metres i lrea s,

aproximadament, de 32.1651 m2. Tot i que sabem que lrea de lembassament
s idnia per dur a terme aquest projecte, no podem saber quin s el volum. s
per aix que vaig trucar a un institut de geologia irlands. Vaig preguntar-los si
sabien quina fondria podia tenir aquest embassament, per no en tenien cap
mena de registre.

Tot i aix, podem afirmar que el rendiment daquesta central ser molt bo. En
tenim un exemple amb les minicentrals hidruliques que hi ha, per exemple, a
la riera dOsor, al Bruguent, al Ter que permeten generar un munt denergia
per als petits pobles que els envolten (fins a 6000 kW en minicentrals
hidruliques).

TdR Central undihidroelectricomotriu 31

4.5. Mrqueting
Al ser un projecte sense cap mena de precedent, cal promocionar aquesta
central. El primer que shauria de fer, al no haver-ne cap arreu del mn, seria
patentar aquest projecte. Aix sha de fer mitjanant la World Intellectual
Property Organization (WIPO). Aquesta organitzaci t un projecte anomenat
Patent Cooperation Treaty (PCT) que proveeix una seguretat de la patent a
gaireb tots els pasos del mn. Tot i que Espanya consta del seu propi sistema
de patents, en registrar-la, noms est protegida a la Pennsula. Fora
dEspanya, aquesta patent no t cap mena de validesa i, al ser un projecte
ubicat a Irlanda, no tindria gaire sentit fer-ho
vlid noms al territori espanyol. Aix doncs, la
central constaria duna patent mundial. Tot i que
he iniciat els trmits per a patentar-la, aquest
procs consta de 18 mesos des del moment
dentrega del projecte fins a la seva validesa.

Un cop la patent entri en vigor, la intenci s,

com que no hi ha cap central daquestes
Figura 4.5.1: PCT de la
WIPO. Font: www.wipo.int caracterstiques en tot el mn, vendre la idea a
alguna empresa per a la seva futura
construcci. Per a fer-ho, caldr entregar aquest projecte a alguna escola
denginyers o empresa que es dediqui a les centrals undimotrius i
hidroelctriques per a qu navaluin, duna manera ms detallada, els costos, la
viabilitat daquest projecte, limpacte mediambiental

Per per a qu alguna empresa tingui en consideraci aquest projecte, cal una
eina per a fer-ho arribar a tot el mn. s per aix que he creat un video
promocional de la central, que permeti entendre als compradors, en qu
consisteix la central i quines sn les seves caracterstiques. A ms, tamb
serveix en lmbit de lensenyament, per a ensenyar als futurs enginyers i
cientfics del nostre pas, diferents maneres per a laprofitament de lenergia.
Aquest, es troba al final del treball en un dispositiu demmagatzematge USB.

TdR Central undihidroelectricomotriu 32

4.6. Recreaci grfica de la central i maqueta
Un cop explicat tot el projecte, he utilitzat un programa dedici fotogrfica per a
recrear com quedaria la central undihidroelectricomotriu i poder-nos fer una
petita idea de com s la primera central de bombeig que utilitza la fora de les
onades per bombar laigua. Tamb he fabricat una maqueta de la central per
poder-la presentar el dia de lexposici del treball.

Figura 4.6.1: central undihidroelectricomotriu. Font: elaboraci prpia

TdR Central undihidroelectricomotriu 33

5. Conclusi
Tal com hem dit en la introducci del treball, aquest apartat servir per
analitzar-lo detalladament i explicar algunes de les mancances que t.

Tot i que la part prctica del treball s molt extensa i molt completa (hem buscat
una ubicaci, hem escollit un sistema undimotriu i una turbina adequats a les
caracterstiques de la central, hem mesurat lembassament natural ja existent i
hem parlat de temes de mrqueting), caldria parlar daltres aspectes, tamb
importants, que ens clarificarien si la hiptesi del treball seria viable.

Un dels aspectes que podrem haver estudiat per a obtenir una nova via per
seguir el treball s el cost de la central. Com que un dels objectius del treball
era, simplement, desenvolupar la idea de la central, calcular el cost daquest
projecte hagus fet que lextensi fos exagerada, a ms de ser una
aproximaci molt general que segurament no es correspondria a la realitat.

Tamb faltaria trobar el cost del kWh que saconseguiria amb aquesta central i,
sumat al cost de la central i al de manteniment, veure si realment aquesta
central seria rendible econmicament. Tamb cal pensar que no noms es
tracta daconseguir un guany econmic, sin de tenir un nou mtode que ajudi
a accelerar el pas de les energies no renovables a les energies totalment netes.

Per a escollir la turbina de la central, hem utilitzat el salt daigua i el cabal. Tot i
que sabem el salt, no tenem cap cabal (hem suposat que serem capaos de
tenir-ne un de 50 m3/s). Estudiar el cabal del canal que porta laigua des de
lembassament fins a la turbina, hagus sigut un apartat molt divertit destudiar.
Tot i aix, a la diversi se li sumava la dificultat dels clculs, ja que no noms
hem de posar laigua en un riuet i fer-la passar, sin que mitjanant diferents
clculs hagussim hagut de determinar la inclinaci del canal perqu laigua
avancs a una velocitat determinada, calcular la fora davan de laigua
(necessitarem saber les dimensions del canal i la forma), calcular el factor de
resistncia al flux mitjanant la llei de Chezy, i finalment, trobar la velocitat amb
lequaci de Manning (per la que, a part del valor obtingut a la llei de Chezy,

TdR Central undihidroelectricomotriu 34

tamb es necessita el radi hidrulic, que es calcula amb la longitud i el
permetre). Daquesta manera, podem veure que sens venien a sobre un munt
de clculs que podrem qualificar-los com a noms aptes per a experts.

Un aspecte en el qual tampoc hem parat gaire atenci s limpacte

mediambiental i visual que pot causar aquesta central. Cal dir per, que
lembassament es troba en un lloc de molt difcil accs, que noms es pot
apreciar visualment si es passa pel mar amb un vaixell. Aix doncs, podem
afirmar que limpacte visual no s un factor que shagi de tenir molt en compte.
Pel que fa al mediambiental, s diferent. Tot i que saprofita un embassament ja
existent, s a dir, que no hem dexcavar el terreny per a construir-ne un
dartificial, sacaba destrossant lecosistema de lembassament existent.

Per acabar, valorarem si el treball ha estat efectiu i si hem respost a la hiptesi.

Si retrocedim fins a la introducci del treball, veiem que els objectius del treball
sn: desenvolupar el projecte duna central undihidroelectricomotriu i barrejar
dos dels aspectes amb ms impuls de recerca cientfica daquests darrers i
prxims anys, que sn lemmagatzematge denergia elctrica i lenergia
undimotriu.

Al haver estat capaos de desenvolupar un preprojecte daquesta central,

podem afirmar que hem complert amb els dos objectius que ens havem
proposat i, daquesta manera, corroborem la hiptesi del treball. S, es pot
desenvolupar el projecte duna central energtica de fonts renovables que
emmagatzemi energia amb la fora de les onades del mar.

TdR Central undihidroelectricomotriu 35

6.Bibliografia

Agncia Catalana de lAigua. [en lnia] Preses i embassaments

<http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?
_nfpb=true&_pageLabel=P1226254461208201571719> [Consulta: 18 agost
206 a les 10:21]

Almacenamiento de energia. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre. (12

agost 2016 a les 13:19)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Almacenamiento_de_energ%C3%ADa>
[Consulta: 14 agost 2016 a les 18:36]

Clculo del caudal de aguas en tuberas. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia

libre (6 setembre 2016 a les 19:05)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Clculo_del_caudal_de_agua_en_tuber
%C3%ADas> [Consulta: 9 setembre 2016 a les 12:46]

CASTRO, KURT. Iniciativa chilena podra generar energa elctrica con agua
del mar. [en lnia] Chile: 13 agost 2014
<https://www.veoverde.com/2014/08/iniciativa-chilena-podria-generar-energia-
con-agua-de-mar/> [Consulta: 18 agost 2016 a les 10:28]

CAVIA DEL OLMO, BERTA. Explotacin del potencial de energa del oleaje en
funcin del rango de trabajo de prototipos captadores. [en lnia]
<http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/8720/00.pdf> [Consulta: 7
agost 2016 a les 12:09]

Central hidroelctrica. [en lnia] Vikipdia, lenciclopdia lliure (1 setembre 2016

a les 00:13)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Central_hidroelctrica> [Consulta: 9 de setembre
a les 09:45]

Centrals hidroelctriques. [en lnia] Endesa Educa

TdR Central undihidroelectricomotriu 36

<http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interactivos/
produccion-de-electricidad/xi.-las-centrales-hidroelectricas> [Consulta: 9
setembre 2016 a les 12:56]

Canta energa consume una casa?. [en lnia] Organizacin de Consumidores

y Usuarios (OCU)
<https://www.ocu.org/vivienda-y-energia/gas-luz/noticias/cuanta-energia-
consume-una-casa-571584> [Consulta: 6 setembre 2016 a les 17:56]

Demanda elctrica espaola por horas. [en lnia] Red Elctrica Espaola
<https://demanda.ree.es/demanda.html> [Consulta: 8 setembre 2016 a les
12:44]

Embassament. [en lnia] Vikipdia, lenciclopdia lliure (19 juliol 2016 a les
18:48)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Embassament#Embassament_d.
27usos_m.C3.BAltiples> [Consulta: 8 setembre 2016 a les 11:30]

Energa undimotriz. [en lnia] Wikipedia, la enciclopedia libre. (4 agost 2016 a

les 21:09)
<https://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_undimotriz> [Consulta: 7 agost
2016 a les 12:11]

FERRER, JORDI_CANTENYS, ROSER_DONG, JORDI_RIESCO,

HELENA_RIZO, ANGGIE_CASES, MARC_POU, MARTA_SALMERN,
JAVIER. Lenergia de laigua. [en lnia]
<http://www.exploratori.org/images/ForumJovesTalents/grup%201.pdf>
[Consulta: 18 agost 2016 a les 10:21]

Ireland mountains view. [en lnia] Achill, Bunnafreva Lough West

< h t t p : / / m o u n t a i n v i e w s . i e / s u m m i t / 1 2 7 / ?
PHPSESSID=322fh57n0u17e2ip559nr39uf7> [Consulta: 28 agost 2016 a les
11:37]

TdR Central undihidroelectricomotriu 37

MARTNEZ, I. Mquinas trmicas de potencia. [en lnia] Termodinmica bsica
y aplicada.
<http://webserver.dmt.upm.es/~isidoro/bk3/c17/Maquinas%20termicas%20de
%20potencia.pdf> [Consulta: 27 agost 2016 a les 10:02]

MATES, ENRICO. El uso y tecnologia de los recursos hdridos. [en lnia]

Universitat Politcnica de Catalunya: 10 de gener de 2007
<http://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/18836/Proyecto%20Final
%20de%20Carrera.pdf?sequence=1> [Consulta: 18 agost 2016 a les 10:54]

Pila de combustible. [en lnia] Vikipdia, la enciclopdia lliure (27 agost 2016 a
les 07:56)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Pila_de_combustible> [Consulta: 31 agost 2016 a
les 12:12]

Plan de energas renovables [PER] 2011-2020. [en lnia] Madrid: 11 de

novembre de 2011 (11 novembre 2011)
< h t t p : / / w w w. i d a e . e s / u p l o a d s / d o c u m e n t o s /
documentos_11227_PER_2011-2020_def_93c624ab.pdf> [Consulta: 7 agost a
les 12:36]

Preses i embassaments. [en lnia] Agncia Catalana de laigua.

<http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?
_nfpb=true&_pageLabel=P1226254461208201571719> [Consulta: 8 agost de
2016 a les 13:47]

Roinn Cumarside, Gnomhaithe ar son na hAeride and Comhshaoli. [en lnia]

<http://www.dccae.gov.ie/energy/en-ie/Pages/home.aspx#> [Consulta: 9 de
setembre a les 10:09]

Sant Rom de Sau. [en lnia] Vikipdia, la enciclopdia lliure (14 octubre 2015 a
les 00:04)

TdR Central undihidroelectricomotriu 38

<https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Rom_de_Sau> [Consulta: 8 setembre 2016
a les 11:32]
Turbina daigua. [en lnia] Vikipdia, lenciclopdia lliure. (4 setembre 2016 a les
11:07)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Turbina_d%27aigua> [Consulta: 8 setembre 2016
a les 12:35]

TdR Central undihidroelectricomotriu 39

 7.Annex

7.1. Tipus de dispostius undimotrius allunyats de la costa:

Absorvidors puntuals

Archimedes wave swing (AWS)

Es tracta dun sistema de conversi que es troba totalment submergit, entre els
40 i 100 metres de profunditat, de manera que limpacte visual s prcticament
nul. Est format per dos cilindres: el primer es troba fix al fons i laltre fa la
funci de flotador, desplaant-se verticalment degut a lincidncia de les
onades. Quan la onada passa per sobre el flotador, aquest es contrau o
sexpandeix segons si s la cresta o la vall de lona qui hi passa, i aix intentar
equilibrar les pressions entre linterior i lexterior. El moviment relatiu entre el
flotador flotador i la part inferior fixa es transforma en electricitat mitjanant un
sistema hidrulic i un conjunt motor-generador.

Figura 7.1: esquema de Figura 7.2: sistema AWS a

funcionament AWS. Font: L. Viana do Castello. Font:
Hamilton, 2006 www.awsocean.com

TdR Central undihidroelectricomotriu 40

 Atenuadors

Pelamis Wave Power

Caracterstiques estructurals

Longitud: 150 metres

Dimetre: 35 metres
Pes: 700 tonelades
Altura dona mxima: 7 metres

Potncia

P. mxima: 750 kW
P. anual: 27 GWh
P. nominal per metre de cresta:
55 kW/m Figura 7.3: esquema de funcionament de la
Pelamis. Font: projetolixosocial.blogspot.com

Aquest sistema est desenvolupat per la empresa britncia Pelamis Wave

Power Ltd. Partia dun dels primers dispositius en estudiar-se, el Salter Duck
(Salter, 1974). El dispositiu Pelamis est format per una estructura cilndrica
semisubmergida, leix de la qual est orientat paralellament a la direcci de
propagaci de lonada. Es troba articulada en diferents punts que conformen
nodes mbils amb dos eixos de llibertat: vertical i horitzontal. El moviment
relatiu entre les parts articulades acciona un sistema hidrulic de 4 pistons que
alimenta un dipsit a pressi. Aquest, actua sobre un generador elctric. Est
anclat al fons mar per un sistema de pesos i flotadors que impedeix que vagi a
la deriva, per sense restringir la oscilaci de lartefacte. A continuaci tenim
unes quantes dades sobre el prototip precomercial de Pelamis.

TdR Central undihidroelectricomotriu 41

Totalitzadors

Wave Dragon
Aquest s un sistema desenvolupat per la companyia danesa Wave Dragon
ApS. Es va comenar a estudiar el 1998 a partir de models numrics i assaigs
en laboratoris, amb lobjectiu de millorar el sistema. Es tracta dun dispositiu
elevat entre 2 i 3 metres sobre el nivell del mar i format per un relector de dos
braos que concentra les onades cap a una rampa. A travs daquesta, es
condueix laigua dins el dipsit. Aquest dipsit seria una espcie de banyera, ja
que t un forat on hi ha ubicada una turbina de baixa pressi que gnera
electricitat.

Figura 7.4: esquema de funcionament del sistema Wave Dragon. Font:

www.wavedragon.net

Figura 7.5: central Wave Dragon operativa. Font:

www.wavedragon.net

TdR Central undihidroelectricomotriu 42

7.2.Tipus de presa

Els diferents tipus de preses responen a les diverses possibilitats de complir la

doble exigncia de resistir lempenta de laigua i evacuar quan sigui precs. En
cada cas, les caracterstiques del terreny i els usos que se li vulguin donar a
laigua condicionen lelecci del tipus de presa ms adequat. Hem de classificar
les preses segons dos grans grups: estructura i material.

Segons la seva estructura

Presa de gravetat

Una presa de gravetat s una infraestructura hidrulica dissenyada per contenir

un gran volum daigua. Aquest tipus de presa est construda de manera que
cada secci de la presa sigui estable i independent de qualsevol altra. El
material utilitzat per a la construcci daquest tipus de presa s el formig en
massa. Mitjanant ls daquest material, el pes de la presa per si sol s capa
de resistir la pressi horitzontal que laigua exerceix sobre la presa (empenta
hidrosttica).

Figura 7.6: equilibri hidrosttic. Font: UPC

TdR Central undihidroelectricomotriu 43

Figura 7.7: vista aria de la presa. Font: Figura 7.8: vista dels 258m dalada
www.wanderland.ch Font: www.wanderland.ch

El pendent habitual daquest tipus de presa s 1v:0.8h en el parament daiges

avall i quasi vertical o totalment vertical en el daiges amunt. En les segents
imatges es pot observar la presa de gravetat ms gran del mn, amb 285
metres dalada, la Grande Dixence a Sussa. Aquesta t un pes estimat de 15
milions de tones

Presa darc senzill

Una presa darc s una estructura de formig i utilitza els fonaments terics de
la bveda. La curvatura presenta una convexitat dirigida cap a lembassament,
aix la crrega es distribueix per tota la presa cap als extrems, s a dir, cap a
les parets dels estrets embassaments on es solen construir aquest tipus de
presa.

La planta de la presa forma un arc que ha destar fortament encarat a les parets
laterals del riu. Aquestes parets han de ser roques molt resistents i de poca
deformitat. En condicions normals, aquesta estreuctura necessita menys
formig que les preses de gravetat, ja que el seu perfil s ms esbelt. Aquesta
diferncia suposa un estalvi dentre 50 i 85 % de formig repecte a les de
gravetat.

TdR Central undihidroelectricomotriu 44

 Figura 7.9: esquema duna presa darc senzill.
Font: UPC

Presa darc de gravetat

sanomenen preses darc de gravetat perqu part dels esforos deguts a la
pressi de laigua aguanten per el propi pes de la presa i una altra part
daquests esforos es transmeten als laterals com en les preses darc senzill.
Aquest tipus de presa s especialmet indicat per a valls tancades amb parets

Figura 7.10: presa de Monteynard,

Frana. Font: ca.vikipedia.org

escarpades de roca resistentque puguin actuar com a fonaments de larc

TdR Central undihidroelectricomotriu 45

 Presa de contraforts
s una variant de la presa de gravetat, per presenta un 60% destalvi de
formig respecte aquestes. Aquest tipu de presa te un major esfor de contacte
que la de gravetat. Consisteix en una paret que soporta laigua i una srie de
contraforts o pilars, de forma triangular, que subjecten la paret i transmeten la
crrega de laigua a la base. Existeixen dos tipus de presa de contraforts: de
planxes uniformes i de bvedes mltiples

Presa de volta

La presa de volta o doble curvatura s un tipus similar a la presa darc per en

aquest cas la presa t una curvatura en el pla vertical i en el pla horitzontal.
Aquesta tcnica de construcci minimitza la quantitat necessria de formig
per transmet crregues ms importants als fonaments i als contraforts.
Laparena s similar a una presa darc per amb una curvatura vertical que,
vista des de la banda daiges avall, li dna laspecte duna lent cncava. A
Catalunya els pantans de la Llosa del Cavall i el de Susqueda tenen una presa
de volta de dobla curvatura.

Figura 7.11: presa de Susqueda on laigua permet veure la

volta de la presa. Font: www.camins.cat

TdR Central undihidroelectricomotriu 46

Segons el seu material

Preses de materials solts

Dins aquest grup hi trobem:
- Preses de terra
- Preses descullera
- Preses mixtes descullera i terra

Habitualment no sutilitzen les preses ni de terra ni descullera, sin que

sutilitzen les preses mixtes formades per escullera, terra i una capa
impermeable.

Lescullera s una obra feta amb grans pedres que utilitza argila i materials
naturals amb la mnima transformaci per a la seva construcci. Al ser un
material tant inestable obliga a que lamplada de la base de la presa sigui
quatre vegades major que la seva alada.

La impermeabilitat daquestes preses pot estar garantida per materials com

largila o estar formades per un nucli de material impermeable reforzat per les
dues bandes amb materials ms permeables com la sorra, grava o roca. El
nucli sha dextendre ms avall de la base per evitar possibles filtracions.

A continuaci anomenarem cadascuna de les parts duna presa de materials

solts:

1- Dic o atall
2- Tals daiges amunt
3- Farcit
4- Paret de formig en massa
5- Nucli dargila
6- Paret de formig en massa
7- Farcit impermeable de pissarra
8- Tals daiges avall, descullera
Figura 7.12: esquema duna presa de materials
solts. Font: centrales hidroelctricas

TdR Central undihidroelectricomotriu 47

 Presa de formig
Aquestes sn les preses ms utilitzadesen els pasos desenvolupats i tal com
indica el seu nom, es realitzen fundamentalment amb formig, amb o sense
armadura. Per a la seva construcci, necessiten una cimenatci sobre roca
sana, resistent i impermeable. Alhora descollir el material, es ten compte
laltura de la presa. Superior als 40 metres, sn ms econmiques les preses
de formig. Algunes preses petites i anitgues estan fetes de ma, carreu i
maoneria.

Figura 7.13: presa de La Baells a Cercs. Font: excursio-cercs.blogspot.com

TdR Central undihidroelectricomotriu 48

7.3.Principals turbines hidruliques (a excepci de la Pelton)

Turbina Kaplan
s un turbina de reacci i dadmissi total de tipus axial. Susen en salts de
petita altura amb cabals mitjans i grans. Normalment sinstallen amb leix en
posici vertical, per tamb es poden installar de forma horitzontal o inclinada.
Poden variar langle i les pales de lhlix durant el seu funcionament.

Figura 7.14: turbina Kaplan. Font: www.zeco.it

Turbina Francis
Aquesta turbina es coneguda com a turbina de sobrepressi, perqu s
variable a les zones del rodet. La turbina Francis es pot usar en salts de
diferents altures dins dun ampli marge de cabal, per tenen un rendiment ptim
quan treballen en un cabal entre el 60 i 100% del cabal mxim (segons Fesca
Endesa). s una turbina de reacci i de flux mixt.

TdR Central undihidroelectricomotriu 49

 Figura 7.15: turbina Francis. Font: www.zeco.it

TdR Central undihidroelectricomotriu 50

TdR Central undihidroelectricomotriu 51