Anda di halaman 1dari 12

El paper de ladministrador de

sistemes

Ladministrador
Ladministrador de sistemes es aquella persona encarregada de gestionar i mantenir
sistemes inform`atics i/o xarxes de comunicacio. Aix, ladministrador del sistema es
qualsevol persona que gestiona un ordinador que no lutilitza ell u
nicament.

Ladministrador del sistema haur`a dassegurar que aquest executi la seva missio
correctament i tan eficientment com sigui possible i tambe haur`a dassegurar que tots
els usuaris puguin utilitzar el sistema per a realitzar el seu treball de la forma mes f`acil
i eficient possible.

Objectius de ladministrador
Els objectius de ladministrador es llisten a continuacio.
Implementar m`aquines que siguin f`acils de mantenir i actualitzar.
Dissenyar una xarxa que sigui l`ogica i eficient.
Decidir i configurar els serveis que es poden i es deuen donar.
Proveir als usuaris dun entorn de treball adequat.
Desenvolupar formes de correccio dels errors que puguin sorgir i prevencio da-
quests.
Mantenir-se informat i entendre els avencos tecnol`ogics existents en cada moment.

Tasques
Ladministrador del sistema te una s`erie de tasques que es poden classificar en quatre
grups:
1. Tasques di`aries, tals com atendre emerg`encies, automatitzar tasques rutin`aries i
monitoritzar el sistema.

1
ADS

2. Tasques relacionades amb el hardware i software del sistema, com programar,


avaluar diferents components i/o paquets software, comprar hardware i software,
installar i testar diferents programes, mantenir i actualitzar els existents i retirar
tot el hardware i software obsolet.

3. Tasques dadministracio i planificacio, com documentar, administrar i gestionar


els recursos disponibles i planificar tot all`o que sha de dur a terme.

4. Interaccio amb els usuaris.

Alguns aspectes importants


Lhabilitat mes important dun administrador de sistemes es, pot ser, la de resoldre
problemes. Aquest ha destar disponible quan un ordinador cau o funciona de forma
err`onia i ha de ser capac de diagnosticar el problema de forma r`apida i preparar una
estrat`egia per a solucionar el problema de la millor manera possible.

Per tal de solucionar problemes i realitzar els pertinents canvis, ladministrador del
sistema:

Ha dentendre be el canvi que sha de dur a terme o el problema que es vol


solucionar, entenent com funcionen les diferents parts del sistema implicades.

Planejar abans de fer res.

Fer les coses de forma que siguin reversibles.

Realitzar els canvis de forma incremental.

Fer proves de forma exhaustiva abans de passar a produccio.

Ladministrador te podersobre tot el sistema, es a dir, te acces a tots els comptes


dusuari i pot llegir emails, canviar fitxers, matar processos, modificar dades daltres
usuaris, etc. No pot abusar daquest poder ni utilitzar-lo amb finalitats no `etiques, doncs
de lorganitzacio i est`a
el sistema no pertany a ladministrador ni est`a al servei dell. Es
al servei dels usuaris i aquests han de poder confiar en ladministrador del sistema.

Entorn de treball
Ladministrador de sistemes disposa dun conjunt deines per tal daprofitar al m`axim
els recursos de que disposa. Entre aquestes eines destaca la virtualitzacio.

La virtualitzacio es un concepte realment interessant. Si com a administradors de


sistemes, analitzem les estadstiques de c`arrega i u
s dels servidors, ens adonarem que
en general aprofitem entre un 20 i un 30% de la capacitat de proces de la m`aquina.
Aix`o implica que, de mitjana, al nostre servidor li sobren el 70% dels recursos. Llavors,

2
ADS

la virtualitzacio est`a orientada a aprofitar el 100% dels recursos del nostre servidor, tot
creant m`aquines virtuals a dins seu.

La virtualitzacio consisteix en muntar, via software, un o varis sistemes operatius


virtuals (tants com el hardware de la m`aquina sigui capac de suportar), a sobre dun
sistema operatiu amfitrio o Host. Aix`o permet carregar sistemes operatius totalment
diferents, allats entre ells, els quals poden compartir, o no, els recursos hardware del
Host: targetes de xarxa, unitats de disc, ports USB, etc...

3
ADS

4
Captol 1

Installaci
o del sistema operatiu
Linux

Introducci
o
Despres de veure el paper que juga ladministrador de sistemes, es moment de comencar
a installar un sistema operatiu de veritat. En aquesta primera part del curs, hem tri-
at el sistema operatiu Linux, el qual ens permetr`a mostrar molts conceptes nous de
manera did`actica. Lobjectiu daquest primer tema es que el lector sigui conscient de
totes les implicacions que porta installar un nou sistema operatiu. Es vol desmitificar
el mite del siguiente, siguiente i es vol donar al futur administrador de sistemes una
s`erie deines per tal de localitzar possibles fallides en larrencada del sistema.

En aquest captol comencarem parlant de les diferents particions de Linux, conti-


nuarem fent un an`alisi preliminar del hardware del sistema, tot seguit parlarem de les
particions i finalment parlarem dels boot loaders.

Som conscients de que hi ha molts conceptes nous en aquest captol, els quals no
estan descrits amb un alt grau de detall, no entreu en mode Kernel Panic, anoteu tots
els dubtes que tingueu per a poder-los posar en com u a la sessio presencial. Per als
mes intr`epids, us recomanem que practiqueu googling i mireu de buscar les respostes
als vostres interrogants, per aix fer la classe mes interessant.

1.1 Distribucions de Linux


Una distribucio de Linux normalment est`a construda pel grup o la companyia la treu al
mercat, per exemple, The Debian Project, Red Hat, SuSE, entre daltres... Tpicament
les companyies construeixen les seves imatges i creen imatges ISO1 . Aquestes imatges
ISO es poden trobar a les p`agines oficials de cada companyia:

1
ISO: Una imatge ISO conte tota lestructura darxius, aix com els propis arxius, necess`aria per
gravar un disc `
optic

5
Captol 1. Installacio del sistema operatiu Linux ADS

http://www.es.redhat.com/
http://www.debian.org/
http://es.opensuse.org/

En una distribucio oficial, hom espera trobar un Kernel de Linux, larquitectura de


sistema GNU2 necess`aria aix com daltres utilitats i un programa dinstallacio.

Per tal de fer un sistema operatiu totalment adaptable a lusuari, cada companyia
construeix varies distribucions, les quals si be comparteixen el mateix Kernel o nucli,
inclouen diferents funcionalitats, o paquets software especfics per tal dacomplir amb
els seus objectius. Per exemple, en una distribucio orientada a servidors, no esperarem
trobar un entorn gr`afic o GUI3 . Cal remarcar per`o, que installant paquets de software,
un pot transformaruna distribucio orientada a servidors en una versio orientada a
escriptori.

En aquesta web es pot trobar un eix cronol`ogic molt interessant on es mostra larbre
geneal`ogic de les diferents distribucions del sistema operatiu Linux:
http://www.linux-es.org/files/distribuciones en el tiempo.png.

Lobjectiu daquesta assignatura no es concentrar-se en una u


nica distribucio, malau-
radament, les nostres restriccions temporals ens obliguen a concentrar-nos en les dues
distribucions mes utilitzades al mercat: Red Hat i Debian.

1.2 El Hardware
Abans dinstallar un nou sistema operatiu, cal assegurar-se que tot el hardware es com-
patible amb el nou sistema. Microsoft proposa la Microsoft HCL4 , aix`o es, una llista
en la que apareixen tots els dispositius hardware del mercat que la gent de Microsoft
han testejat sobre el seu sistema operatiu.

En canvi, en el sistema operatiu Linux, cada distribudor ofereix la seva pr`opia llis-
ta de compatibilitat de hardware. Tpicament, en el cas de Linux, aquestes llistes de
compatibilitat son actualitzades per usuaris o comunitats, els quals van collaborant
amb el distribudor de manera altruista. Aix`o significa que el fet de que un hardware
determinat no estigui a la llista, no implica que necess`ariament sigui incompatible amb
aquella distribucio. En canvi, si el hardware est`a a la llista i posa que no es compatible,
caldr`a buscar una altra distribucio o be canviar el hardware.

Noteu que al ser un software de lliure distribucio la llista no es tan complerta com
la de Microsoft, ja que en aquest cas no hi ha un equip de professionals dedicats a anar
2
GNU: GNU is Not Unix.
3
GUI: Graphic User Interface
4
Microsoft Hardware Compatibility List: http://www.microsoft.com/whdc/hcl/default.mspx.

6
Captol 1. Installacio del sistema operatiu Linux ADS

verificant cada dispositiu hardware del mercat.

interessant que navegueu per les diferents llistes de compatibilitat i que les aneu
Es
comparant entre elles:

SuSE HCL: http://en.opensuse.org/Hardware

Red Hat HCL: https://hardware.redhat.com/

Mandriva HCL: http://hcl.mandriva.com/

Debian HCL: http://kmuto.jp/debian/hcl/z

1.2.1 An`
alisi de les adreces de configuraci
o
Podria ser que en installar un nou sistema, hi hagues algun tipus de conflicte hardware.
Per defecte, Linux no te el mai prou valorat Administrador de dispositivos dels sistemes
Microsoft, en el que un pot veure duna manera gr`afica i intutiva els dispositius que
estan ocasionant problemes al sistema.

Per a localitzar possibles errors de hardware, el mes recomanable es utilitzar un


LiveCD 5 o be una m`aquina amb el mateix hardware que ja tingui el sistema operatiu
installat i emprar les comandes descrites a continuacio.

En un sistema operatiu Linux, hi ha dues maneres de veure els conflictes hardware


del sistema: mitjancant els fitxers del directori /proc o mitjancant les eines ls*.

important analitzar i entendre les difer`encies entre les sortides que donen les
Es
seg
uents comandes:

cat /proc/interrupts
cat /proc/ioports
cat /proc/dma

lsmod
lspci
lsscsi
lsdev
lsraid
lsusb

Noteu que la comanda lsdev es la que mostra mes informacio del sistema.
5
Un LiveCD es un disc `
optic el qual permet executar el sistema operatiu sense haver dinstallar res
sobre el disc dur

7
Captol 1. Installacio del sistema operatiu Linux ADS

1.3 Les particions a disc


Una particio a disc es aquella divisio l`ogica o fsica del disc en la que tots els arxius
comparteixen el mateix sistema darxius.

feina de ladministrador de sistemes dissenyar un sistema de particions adequat


Es
a les funcions de la m`aquina. Per exemple, un servidor utilitza mes particions que una
estacio de treball comu per varies raons, entre daltres pel fet que separant les dades
que canvien amb mes freq u`encia de les que son mes est`atiques, es pot allargar la vida
del disc. Tpicament, quan un administrador ha de dissenyar un sistema de particions,
utilitza la regla PIBS:

1. Performance: Rendiment.

2. Integrity: Integritat de dades.

3. Backup: C`opia de seguretat.

4. Security: Seguretat.

1.3.1 Performance
Hi ha estudis que demostren que el rendiment i el temps de vida del disc sincrementa si
les dades que sutilitzen mes estan en la mateixa particio. Com es veur`a mes endavant,
els candidats estrella per moure a una altra particio son els directoris /home o la particio
de swap.

1.3.2 Integrity
Per la pr`opia construccio dels discs durs, cal admetre que un disc es pot corrompre.
A priori, aix`o implica que tots els arxius i dades duna particio es poden perdre. Els
processos de recuperacio acostumen a ser lents, tot deixant la m`aquina fora de servei
durant varies hores. El fet de separar les particions potencialment perilloses, com per
exemple el directori duploads dun servidor FTP de la particio on es troba el sistema
operatiu installat es una bona praxis. Cal evitar que la particio on es troba el sistema
operatiu es quedi plena.

1.3.3 Backup
Tal i com es mostrar`a mes endavant la comanda tar permet fer backups de fitxers i
directoris. Es pot utilitzar per fer un backup sencer de tot el sistema, no obstant, hi ha
una manera molt mes eficient, la qual passa per emprar la comanda dd.

8
Captol 1. Installacio del sistema operatiu Linux ADS

1.3.4 Security
Quan hom ubica particions i arbres de directoris en el sistema, cal tenir present que es
molt mes f`acil allar, engabiar i administrar una porcio del disc potencialment perillosa,
si aquesta est`a ubicada en una particio diferent.

1.3.5 Les limitacions de les particions


Abans dinstallar el sistema operatiu, cal entendre quines limitacions te el fet de par-
ticionar un disc. Existeix el mite urb`a que la norma de les quatre particions prim`aries 6
nomes es aplicable en sistemes Microsoft (DOS o Windows), tal i com veureu a lassig-
natura de Sistemes Operatius, aix`o es fals. Aquesta norma saplica en qualsevol disc
dur, porti el sistema operatiu que porti, ja que es una restriccio firmware.

Quan alg u va prendre la decisio de que en un disc nomes hi podria haver quatre
particions prim`aries, va passar quelcom similar a quan en Guillem va dir, who would
ever need more than 640K of RAM? . La mida dels discs va anar incrementar mentre
la limitacio de les quatre particions romania constant. Despres de revisar-ho, es va de-
finir un nou concepte: la particio extesa. A canvi, nomes es podria definir una particio
extesa per disc.

Figura 1.1: Exemple de particions

Quan sutilitzen particions exteses, el que es fa es agafar una particio prim`aria i


que aquesta actu com un contenidor en el que shi van dipositant particions exteses o
l`ogiques en el seu interior. Altra vegada per questions de firmware, a dins duna particio
prim`aria no poden haver mes de 16 particions l`ogiques. Cal tenir present, que alguns
sistemes operatius exigeixen que els arxius de boot estiguin en una particio prim`aria.
Per tant, si es te intencio de tenir multiples sistemes operatius dins dun mateix disc
dur, caldr`a installar aquells sistemes operatius que permetin arrencar des duna parti-
cio l`ogica (per exemple, OS/2, OS/2 Warp, Linux i Windows NT) a la particio extesa.
Daquesta manera, deixarem les altres 3 particions prim`aries lliures per als altres siste-
6
Aquesta norma diu que, en qualsevol disc dur, mai poden haver mes de quatre particions prim`aries

9
Captol 1. Installacio del sistema operatiu Linux ADS

mes operatius.

Una de les fonts de problem`atica mes comuns quan sinstalla un disc dur es el 1024
cylinder boundary 7 . Molts administradors de sistemes han installat el sistema operatiu
en discs durs dalta capacitat i shan trobat amb que el sistema no arrenca correctament.

En el cas de no poder utilitzar eines com les proposades a http://www.pcguide.com


/ref/hdd/bios/size.htm, caldr`a crear una particio de dimensions redudes (no mes
de 200MB) on installarem tots els fitxers necess`aris per a que el sistema sinicialitzi
correctament.

Com ja sha esmentat anteriorment, una altra particio obligadaes la /home dels
usuaris. Hem devitar que un usuari faci un backup sencer de tot el sistema i el guardi
en el seu directori. En aquest cas, si la /home est`a a la mateixa particio que el /boot,
deixarem la particio plena i aix`o pot portar a un system panic.

1.3.6 Partitioning tools


Linux disposa de varies eines per particionar un disc dur. La manera de particionar
el disc a priori (abans dinstallar el sistema operatiu) es la que proporciona el propi
installador del sistema. Un cop ja est`a el sistema installat, leina mes com
u es lfdisk.
Les distribucions basades en Debian solen incloure el cfdisk. En canvi, nomes les
distribucions basades en Red Hat inclouen el Disk Druid. A continuacio es fa una
breu descripcio de les 3, es important entendre les difer`encies entre totes.

fdisk
Leina fdisk es una eina orientada a lnia de comandes. Quan hom llanca les comandes
a la consola, a vegades els missatges de sortida corren tot lscroll, fet que fa difcil l
us
daquesta eina. No obstant, es una eina r`apida i funcional.

Daquesta eina, nomes cal recordar la seva norma dor: fdisk destructively alters
the partition table, with the writing taking place after you press the W key.
En la sessio pr`actica, tindrem loportunitat de jugar una mica amb aquesta eina.

Disk Druid
Leina Disk Druid de Red Hat ve en dos modes de funcionament o estils. El mode text,
o TUI (Text User Interface), es el que es mostra en la installacio del sistema operatiu
de Red Hat i es visiblement a una eina basada en GUI (Graphic User Interface), l unica
difer`encia es que la navegacio ha de ser mitjancant tecles i no a traves del ratol. En
7
Es important que reviseu aquest enllac i llegiu amb atencio lapartat The 1,024 Cylinder (504 MiB
/ 528 MB) Barrier. Per als que estigueu poc familiaritzats amb el funcionament i adrecament intern
dels discs durs (Cylinder, Header, Sector), doneu un cop dull a aquest enllac.

10
Captol 1. Installacio del sistema operatiu Linux ADS

canvi, el mode X GUI admet la navegacio amb ratol. Disk Druid permet particionar,
formatejar i escollir punts de muntatge. Tambe admet operacions avancades com la
creacio de RAID via software.

cfdisk
Les opcions del men u de cfdisk son context-sensitive, per exemple, quan lespai lliure
del disc est`a seleccionat, nomes es poden efectuar les operacions create, write i quit.
En canvi, quan es selleciona una particio existent, nomes es poden seleccionar les
operacions delete, type i bootable.

1.4 Boot Loaders


Tal i com veureu a lassignatura de Sistemes Operatius, una m`aquina te el seu gestor
darrencada (boot loader ) ubicat en un dels seg
uents dos llocs: al Master Boot Record
(MBR) o en el primer sector de la particio del sistema operatiu. Degut a que dos
sistemes operatius poden posar el seu boot loader en la mateixa regio de lMBR, po-
den haver conflictes quan un vol que dos sistemes operatius coexisteixin en la mateixa
m`aquina. En el cas concret de Windows i Linux, passa exactament aix`o: tots dos sis-
temes operatius competeixen per la mateixa zona de lMBR.

Evidentment, tot te una solucio. En el cas particular de Windows i Linux, la so-


lucio passa per installar en primer lloc el Windows, tot deixant un espai a disc per a
installar el Linux. Seguidament, installarem el Linux i deixarem que el seu amable
gestor darrencada GRUB o LILO detectin amorosament els altres sistemes operatius
residents al sistema.

Un pot entendre el boot loader com aquella eina que indica a la m`aquina ladreca
dinici del sistema operatiu.

A continuacio descriurem el funcionament del boot loader mes emprat en els sistemes
Linux: el GRUB2. El funcionament i configuracio de LILO es similar.

1.4.1 GRUB2 Grand Unified Boot Loader 2


El boot loader GRUB28 es mes modern que el LILO i ofereix algunes funcionalitats
millorades com ser capac deditar el men u on-the fly en comptes dhaver de reparsejar
tot el fitxer i escriure a lMBR tal i com fa LILO.

El fitxer de configuracio del gestor darrancada GRUB2 es troba a /boot/grub/grub.cfg,


aquest fitxer es un shell script creat de manera autom`atica (no sha deditar manual-
ment) que va cridant altres scripts que crearan el men u de boot al arrancar. Aquest
8
En aquesta secci
o es descriu el funcionament de GRUB2el qual utilitzareu a la pr`actica. En les
antigues distribucions dUbuntu shi incloua GRUB, el qual funciona lleugerament diferent a GRUB2,
podeu trobar les difer`encies en aquesta web (https://help.ubuntu.com/community/Grub2).

11
Captol 1. Installacio del sistema operatiu Linux ADS

script es crea mitjancant la comanda update-grub2 i tindr`a en compte parametres


localitzats a /etc/default/grub, on configurarem par`ametres com la seleccio per de-
fecte, colors de visualitzacio, timeout... etc. Tambe es cridar`an els scripts que es troben
a /etc.d/grub.d, aquest scripts serveixen per configurar diferents parts de grub2 com
per exemple la part gr`afica de GRUB2 (00 header i 05 debian theme), identificacio dels
kernels de linux en el disc dur (10 linux), afegeix la opcio de comprobacio de mem`oria
si disponible (20 memtest86+), etc.

Per exemple, per tal dafegir noves entrades al men u de boot de Grub2 (en el cas
de que no les afegeixi autom`aticament) shaur`a deditar el fitxer 40 custom. Aqu teniu
un exemple duna nova entrada:

menuentry GNU/Linux Linux 3.19-lfs-7.7{


set root=(hd0,1)
insmod ext4
linux /boot/vmlinuz-3.19-lfs-7.7 root=/dev/sda7 ro
}

Tractament de les particions per part de GRUB2


GRUB2 no es capac de diferenciar entre unitats de disc IDE (hdX) i unitats de disc
SCSI(sdX). Ell nomes llegeix de la BIOS les entrades i continua a partir dall. Per fer
les coses mes predictibles, se sap que primer llegeix els discs IDE i despres llegeix els
discs SCSI.

En general, Grub2 numera les unitats de disc de la seg uent manera: set root=(hdX,Y),
on X es lidentificador de disc fsic, i Y es lidentificador de particio. Aix set root=(hd0,4)
apunta a la primera particio extesa del primer disc dur. Aix si Y es major que 3, sig-
nificar`a que ens estem referint a una particio l`ogica.

12