Acolliments Professionalitzadors

COBERTA
collecci eines 11
11
11
Lacolliment familiar professionalitzat
collecci eines
dinfants i adolescents en unitats
convivencials dacci educativa
Lacolliment familiar professionalitzat dinfants i adolescents en unitats convivencials dacci educativa
ISBN 978-84-393-8520-2
9 788439 385202
collecci eines
biblioteca de catalunya - dades cip
Casellas i Serra, Slvia
L'Acolliment familiar professionalitzat d'infants i adolescents

en unitats convivencials d'acci educativa. (Collecci Eines ; 11)
Referncies bibliogrfiques
ISBN 9788439385202
I. Mayoral, Joan (Mayoral Simon)II. Catalunya. Departament d'Acci
Social i CiutadaniaIII. TtolIV. Collecci:Collecci Eines ; 11
1. Acolliment familiar Catalunya
364.65-058.866(467.1)
Permesa la reproducci, sempre que se nesmenti la

procedncia i no es faci amb finalitats comercials.
Generalitat de Catalunya
Departament dAcci Social i Ciutadania
Plaa de Pau Vila, 1
08039 BARCELONA
Autoria dels textos: Slvia Casellas i Serra

i Joan Mayoral i Simn
Primera edici: setembre de 2010

ISBN: 978-84-393-8520-2
Tiratge: 1.500 exemplars
Dipsit legal: B-36530-2010
Disseny: Txell Grcia
Maquetaci: l'Apstrof, sccl
Impressi: El Foli Verd, sccl
collecci eines 11
11
Presentaci
El 27 de maig de 2010 esdevindr una data clau en lmbit de latenci i la

protecci dinfants i adolescents, ats que el Parlament de Catalunya va apr-
ovar la Llei dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia. Aquesta
normativa suposa una fita important per a les poltiques dinfncia i ado-
lescncia, ja que engloba tota la normativa existent fins ara en aquest mbit,
millora el sistema de protecci actual i regula per primera vegada el dret de
participaci dels infants.
Linters superior dinfants i adolescents constitueix el principi bsic de

tot el dret relatiu a aquestes persones, i s el principi fonamental en les pol-
tiques de protecci de menors i de ladopci.
Aix mateix, la sensibilitat social vers la poblaci infantil i adolescent ha anat

canviant en els darrers vint anys i cada cop ms s considerada com a subjecte
actiu de drets i no sols com a objecte de protecci. A ms, les noves realitats
socials feien necessria una nova regulaci legislativa adaptada a les noves
circumstncies, que inclogus tant els menors desprotegits o en risc com
la resta i que visualitzs els infants i adolescents com a subjectes de drets i
oportunitats.
Pel que fa a les mesures de protecci, cal fer especial esment a la nova regu-
laci de lacolliment familiar, ats que la Llei introdueix la nova figura de
lacolliment en unitats convivencials dacci educativa. Aquesta mesura per-
metr que fora infants i adolescents que, actualment, per ra dedat, situaci
familiar o per circumstncies especials romanen en els centres de protecci,
puguin crixer i desenvolupar-se dins dun entorn familiar que els propor-
cioni latenci i la cura que requereixen.
No obstant aix, el Programa dacolliment professionalitzat suposar un repte

important per al sistema de protecci actual, que noms podr reeixir amb
la implicaci de tots els professionals i les professionals de la xarxa dinfncia.
Amb aquesta publicaci us presentem un primer document sobre lacolliment

professionalitzat perqu serveixi com a eina de treball a tots els professionals
i les professionals en aquesta nova etapa que ara comena.
Carme Capdevila i Palau

Consellera d'Acci Social i Ciutadania
Prleg
A Catalunya, hi ha infants i adolescents que, per diferents motius, no poden

conviure dins del seu nucli familiar i, per tant, lAdministraci ha de fer-se
crrec de la seva atenci i cura, oferint, sempre que sigui possible, una mesura
de protecci alternativa que permeti el seu creixement dins dun entorn fami-
liar substitutiu.
Daltra banda, vivim en una societat en constant canvi que fa necessria

ladaptaci dels marcs legals i les poltiques socials a les noves circumstncies
i necessitats que es donen en el nostre entorn sociocultural.
En aquest sentit, i dins de lmbit de latenci a la infncia i ladolescncia, el

27 de maig passat, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei dels drets i les
oportunitats de la infncia i ladolescncia, normativa que suposa un aven
important en les poltiques dinfncia, que posa mfasi en els drets de la
infncia i ladolescncia i millora el sistema de protecci existent.
Entre les novetats que shi inclouen trobem la figura dels acolliments fami-
liars professionalitzats en unitats de convivncia dacci educativa, adreats
a infants i adolescents tutelats que requereixen una atenci especialitzada:
menors amb necessitats educatives especials, malalties crniques, trastorns
de conducta, adolescents i grups de germans.
El document que us presentem fa una anlisi daquesta nova modalitat daco-

lliment, a partir de la normativa existent i lexperincia pilot a Catalunya,
amb la finalitat de definir i desenvolupar el model del Programa dacolliment
familiar professionalitzat, aix com per fer-ne la difusi entre els diferents
agents i professionals implicats.
En definitiva, el que perseguim s que aquesta modalitat dacolliment sigui

una eina de treball que possibiliti millorar la nostra tasca, que ens permeti
donar una atenci de ms qualitat als nostres infants i adolescents i que ens
ajudi a donar compliment al dret que tot infant t a viure i crixer en una
famlia.
Imma Prez i Rovira

Secretria dInfncia i Adolescncia
ndex
1 Introducci 13
2 Lacolliment familiar. Definici, objectius i tipologies 15
3 Naturalesa jurdica de lacolliment familiar professionalitzat 18

3.1. Lacolliment familiar professionalitzat en el dret civil com
espanyol 18
3.2. Naturalesa jurdica de la formalitzaci de lacolliment
familiar en lmbit del dret civil com espanyol 20
3.3. Lacolliment familiar en la legislaci catalana 21
3.4. Naturalesa jurdica de la constituci de lacolliment
familiar en el dret civil catal 23
3.5. Lacolliment retribut en la doctrina espanyola 23
3.6. Lacolliment familiar com a activitat solidria dinters
general. Efectes i compatibilitat amb el carcter essencialment
retribut de lacolliment familiar professionalitzat 24
4 Experincies prvies a Catalunya. El Programa dacolliment

familiar especialitzat 28
5 Anlisi de les diferents alternatives que hi ha actualment

en el panorama jurdic de lEstat espanyol 30
5.1. Pagament mitjanant prestaci econmica. En especial,
els casos de la Comunitat Valenciana, la Comunitat de
Castella-la Manxa i Andalusia 30
5.2. Contractaci administrativa del servei mitjanant
una instituci collaboradora dintegraci familiar
que contracta les persones acollidores professionals i
les posa a disposici de lAdministraci per formalitzar
lacolliment. El Programa dacolliments familiars
professionalitzats de la Diputaci Foral de Guipscoa 34
6 Experincia de la prova pilot dacolliment familiar professionalitzat

en Unitat Convivencial dAcci Educativa (UCAE) a Catalunya 37
6.1. Condicions de la prova pilot 37
6.2. Diferncies fonamentals entre el model inicial de
la prova pilot de Catalunya i el programa experimental
de Guipscoa 38
6.3. Valoraci dels resultats de la prova pilot 38
7 Anlisi de diferents aspectes controvertits de lacolliment
familiar professionalitzat en UCAE 41
7.1. Retribuci per prestacions econmiques o mitjanant
contracte de gesti de serveis 41
7.2. Relacions jurdiques entre les persones acollidores familiars
professionalitzades, la ICIF i lICAA 42
7.2.1 Relaci jurdica entre lICAA i la ICIF 42
7.2.2 Relaci jurdica entre la ICIF i la persona acollidora
familiar professionalitzada 43
7.2.3 Relaci jurdica entre lICAA i la persona acollidora
7.3. Compatibilitat entre prestacions i retribucions
per serveis professionals 47
7.4. Responsabilitat civil per danys a tercers de linfant
o adolescent acollit 48
7.5. Disponibilitat o exclusivitat de la persona acollidora
7.6. Temporalitat de lacolliment 49
7.7. Sortida i continutat de lacolliment un cop el menor
acollit ha assolit la majoria dedat 49
7.8. Paper de les persones acollidores familiars professionalitzades
en acceptar la proposta dinfant o adolescent que cal acollir 49
7.9. Relacions de la persona acollidora familiar professionalitzada
amb la famlia biolgica i altres professionals (DGAIA i EAIA) 50
7.10. Suport a les persones acollidores familiars professionalitzades
i supervisi 51
8 Programa dacolliments familiars professionalitzats en UCAE 52

8.1. Definici 52
8.2. Infants i adolescents susceptibles de ser acollits 53
8.3. Nombre dinfants i/o adolescents acollits 54
8.4. Requisits de les persones acollidores familiars
professionalitzades 54
8.5. Selecci, valoraci i formaci de les persones acollidores
familiars professionalitzades 54
8.6. Constituci de lacolliment familiar professionalitzat
en UCAE 56
8.7. Funcions de les ICIF amb relaci a lacolliment familiar
professionalitzat en UCAE 56
8.8. Drets de les persones acollidores familiars professionalitzades
derivats de lacceptaci voluntria de lacolliment 57
envers la ICIF derivats de la prestaci de serveis retribuda 57
8.10. Funcions de les persones acollidores familiars
professionalitzades derivades de lacceptaci voluntria
de lacolliment 58
8.11. Funcions de les persones acollidores familiars
professionalitzades envers la ICIF derivades de
la prestaci de serveis retribuda 58
8.12. Drets especfics dels infants i adolescents acollits en UCAE 59
8.13. Deures especfics dels infants i adolescents acollits
en UCAE 59
8.14. Finalitzaci de lacolliment familiar professionalitzat
en UCAE. Supsits de conversi en altres tipologies
dacolliment familiar 60
Epleg 61
Introducci
1
Actualment, hi ha infants i adolescents a Catalunya que es troben en situaci

de desemparament perqu no reben latenci i la cura adequades de la seva
famlia biolgica. Aquesta situaci provoca que lAdministraci pblica es faci
crrec directe de latenci de linfant o de ladolescent, adoptant una mesura
de protecci alternativa a la prpia famlia biolgica.
En els casos en qu es considera convenient aquesta separaci de linfant

del nucli familiar, la primera mesura protectora que cal tenir present s la de
lacolliment familiar, sigui en la prpia famlia extensa o, en el seu defecte, en
una famlia aliena. Lobjectiu clau de protecci ha de ser sempre latenci i el
creixement de linfant dins el marc duna famlia.
El desembre del 2009, a Catalunya, dun total de 7.845 infants tutelats pel
Govern de la Generalitat, un 67% vivia en famlia (47,7% en famlia prpia o
extensa i un 18,7% en famlia aliena o famlia preadoptiva) i un 33% era ats
des dalgun tipus de centre o instituci (centre dacollida o centre residencial
dacci educativa). Lobjectiu que es planteja a curt termini s dissenyar noves
modalitats dacolliment familiar que permetin disminuir aquest 33% din-
fants acollits en centres, de manera que per mitj de noves frmules dacollida
es pugui donar una major resposta a les necessitats dels infants i adolescents,
i molts dells tamb puguin arribar a conixer qu s viure i crixer en famlia.
Dins daquest marc de disseny de noves modalitats dacolliment familiar,

mitjanant les quals sintenta acollir el major nombre dinfants i adolescents,
es vol desenvolupar el Programa dacolliments familiars professionalitzats
en unitats convivencials dacci educativa.
Lobjecte daquest treball consisteix en els punts segents:
Estudiar la naturalesa jurdica de lacolliment familiar.

Revisar les experincies i normatives portades a terme fins al moment a
Catalunya i a altres comunitats autnomes.
Valorar els resultats de la prova pilot dacolliment familiar professionalit-
zat en unitats convivencials dacci educativa portada a terme durant lany
2009.
Analitzar els aspectes controvertits de lacolliment familiar professionalit-
zat en unitat convivencial dacci educativa sorgits daquestes experincies.
Desenvolupar el model del Programa dacolliment familiar professionalitzat
en unitat convivencial dacci educativa que simplementar a Catalunya.
collecci eines 11 13
Per a la seva elaboraci hem utilitzat, a ms de la normativa, referncies i
bibliografia que se cita al llarg daquest treball, el projecte inicial dacolliments
familiars en UCAE, elaborat per lrea dAcolliments Familiars i Adopcions de
lInstitut Catal de lAcolliment i de lAdopci (ICAA) per al disseny de la pro-
va pilot i el document Acolliments professionals. Una modalitat dacolliments,
confeccionat per la Comissi dInstitucions Collaboradores dIntegraci
Familiar (ICIF) de la Federaci dEntitats dAtenci i dEducaci a la Infncia
i lAdolescncia (FEDAIA) el febrer de 2010, aix com la valoraci de lexperi-
ncia pilot de Catalunya, els informes sobre la seva valoraci elaborats per les
ICIF, la Fundaci Infncia i Famlia, la INTRESS i per lequip tcnic de lICAA.
14 collecci eines 11
Lacolliment familiar.
Definici, objectius i tipologies 2
Lacolliment familiar dinfants i adolescents es regula per primera vegada a

Catalunya en la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecci de menors. Posterior-
ment, com a conseqncia de limpacte de la Llei 21/1987, d11 de novembre,
per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil, sincorpora la
regulaci daquesta figura jurdica a lesfera del dret civil, la qual cosa es ma-
terialitza en el dret civil catal mitjanant la Llei 37/1991, de 30 de desembre,
sobre mesures de protecci dels menors desemparats i de ladopci, desen-
volupada pel Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual saprova el Reglament de
protecci dels menors desemparats i de ladopci.
Lacolliment familiar es defineix com la mesura de protecci per mitj de la

qual un infant o adolescent en situaci de desemparament i, per tant, sota les
funcions tutelars de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
(DGAIA), ha de ser confiat a una famlia que faci possible el seu desenvolupa-
ment integral com a persona. La persona o la famlia que aculli aquest infant
o adolescent nexerceix la guarda i t lobligaci de vetllar per ell, donar-li
companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formaci integral. En
lexercici daquestes funcions, la famlia ha de comptar amb la supervisi,
lajut i lassessorament de les institucions collaboradores dintegraci familiar
(ICIF).
Lacolliment familiar, segons es defineix en la Llei de drets i oportunitats en la

infncia i de ladolescncia, pot ser simple o permanent. Sentn per acolli-
ment familiar simple el que sha dacordar quan es prevegi que el desempara-
ment ser transitori, mentre que lacolliment familiar permanent sha dacordar
quan es prevegi que aquest ser definitiu i no es consideri ms favorable a
linters de linfant o de ladolescent laplicaci de lacolliment preadoptiu.
Lacolliment familiar t com a finalitat una doble funci: representa un per-

ode de temps determinat i acotat perqu la famlia biolgica pugui dedicar-se
a la seva recuperaci i, al mateix temps, s un recurs per a linfant en qu es
pretn oferir-li afectivitat, seguretat i procurar-li identificacions estables.
Actualment les modalitats dacolliment familiar simple se centren en els tres

aspectes segents:
a) acolliment durgncia i diagnstic,

b) acolliment de curta durada,
c) acolliment de llarga durada.
Els objectius de lacolliment familiar sn els que es detallen a continuaci:
Oferir a linfant o adolescent que ha de ser separat del seu entorn natural
per circumstncies sociofamiliars diverses un nou entorn familiar al ms
normalitzat possible, sense que sestableixi un trencament definitiu amb la
famlia dorigen, ja que es preveu recuperar-la a curt o mitj termini.
Oferir a linfant un espai familiar que li permeti desenvolupar les seves
capacitats afectives i vinculatives.
Proporcionar-li un espai de seguretat.
Afavorir un procs didentificaci i desenvolupament personal a partir de la
presncia de figures adultes, coherents i estables.
Donar suport a la famlia biolgica davant la crisi que ha motivat la separa-
ci de linfant i que li impedeix fer-sen crrec duna forma adequada.
Utilitzar recursos que genera la mateixa societat de forma solidria.
1. Colton, M. J.; Hellinck. X. Les tres modalitats dacolliment familiar en famlia aliena desenvolupades fins
La atencin a la infancia en la ara parteixen de les caractersiques comunes segents:
Unin Europea: Gua por pases
sobre acogimiento familiar y
Voluntarietat de les persones acollidores.
atencin residencial. Ministerio
de Asuntos sociales, 1993. Pg. No exigncia de formaci professional especfica.
275 i s. Compensaci econmica per a les despeses de manteniment de linfant o
Per exemple, a Frana lacolli- adolescent acollit.
ment familiar s professional a Suport tcnic a la famlia.
crrec dassistents familiars. La
remuneraci bruta daquests
acollidors professionals Amb la finalitat de donar resposta a les necessitats dinfants i adolescents que
dinfants fins a 12 anys era, el actualment necessiten una famlia alternativa a la seva i no en poden disposar
2006-2007, la segent: mitjaant les modalitats dacolliment familiar actuals i com a alternativa a la
Un infant de menys de 12 anys:
1.466 euros aproximadament. seva institucionalitzaci, la primera Cartera de serveis socials ha incorporat
Dos infants: 2.520 euros apro- com a servei social especialitzat en infncia i adolescncia el Servei dUnitat
ximadament. Convivencial dAcci Educativa, com a servei dintegraci familiar amb perso-
Tres menors: 3.656 euros nes qualificades per ra de la seva titulaci, formaci i experincia en lambit
aproximadament.
Quatre menors: 4.829 euros de la infncia i ladolescncia.
aproximadament.
(Dades extretes del diagnstic La professionalitzaci o lespecialitzaci de les persones acollidores s una
dels serveis per a la protecci de les tendncies ja iniciades en els anys setanta i vuitanta del segle passat
de les persones menors dedat
per lelaborar el II Mapa Foral
en molts pasos europeus (Regne Unit, Alemanya, Frana...).1 Als acollidors
de Serveis Socials de Guipscoa professionalitzats o especialitzats, sels demana que a ms de la criana dels
2008-2012.) infants i adolescents en un mbit familiar prestin un servei professionalitzat.2
2. La denominaci daquests
acolliments com a professio-
En general, lexperincia daquests pasos ha demostrat els resultats positius
nalitzats, teraputics o especia- daquestes modalitats dacolliment especfiques (comparant-les amb la mesu-
litats no s nanime i aquesta ra dacolliment en centre) en dos aspectes fonamentals:
diversitat genera, com veurem,
algunes variacions respecte
al seu rgim jurdic. (Vegeu:
Latenci de linfant o del jove des duna famlia facilita una millor adapta-
Amors, Pere; Palacios, ci del menor al seu entorn.
Jess; Fuentes, Nria; Len, La disminuci del cost de latenci.
Esperanza; Mesas, Alcia.
Famlies cangur. Una experincia
de protecci a la infncia. Col
Les caracterstiques daquesta nova modalitat dacolliment familiar destina-
lecci Estudis Socials, nm. 13, da a infants i adolescents amb necessitats i circumstncies especials que es
Barcelona: 2003. Pg. 59). proposa sn les segents:
Voluntarietat de les persones acollidores.
Exigncia de formaci professional especfica.
Compensaci econmica per a les despeses de manteniment de linfant o
adolescent acollit.
Retribuci econmica pel servei professional que es presta.
Suport tcnic.
3 Naturalesa jurdica de lacolliment
familiar professionalitzat
Lacolliment familiar, com hem dit, s la mesura de protecci que consisteix

a integrar linfant o adolescent en un nucli familiar que substitueixi el seu
dorigen. En virtut de lacolliment familiar, les persones acollidores reben un
infant o adolescent i tenen lobligaci de vetllar per ell, donar-li companyia,
alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formaci integral, sempre sota la
vigilncia, lassessorament i lajut de lorganisme competent. Bsicament,
mitjanant lacolliment familiar, les persones acollidores assumeixen lexercici
de la guarda de linfant o adolescent.
El procediment per formalitzar lacolliment familiar s administratiu o

judicial,3 tot i que ambds casos els seus efectes sn civils.
La figura de lacolliment familiar no ha tingut, tant a lEstat espanyol com en lmbit

lautonmic, un desenvolupament normatiu profund ni ha generat un cos doctri-
nal o jurisprudencial slid respecte a la naturalesa i definici jurdica daquesta
figura. Aquesta manca de desenvolupament normatiu, doctrinal i jurisprudenci-
al, s especialment evident en el cas de lacolliment familiar professionalitzat.
3.1. Lacolliment familiar professionalitzat en el dret civil com espanyol
Inicialment, lacolliment familiar era una instituci de naturalesa pblica (Or-

dre de 30 de desembre de 1936, Ordre d1 dabril de 1937 i Decret d11 de juny
de 1948) amb una regulaci administrativa que permetia molta flexibilitat,
amb manca de formalitats i requisits.
El canvi fonamental es produeix amb la Llei 21/1987, d11 de novembre, que,

en establir lacolliment familiar, incorpora en lmbit civil una figura que fins
llavors noms es regulava per normes administratives.
En virtut daquesta reforma del Codi civil espanyol, es regula en el seu article
173 la figura de lacolliment, i es preveu que en la seva formalitzaci per escrit
cal fer constar el seu carcter remunerat o no.
Actualment, larticle 173.2 del Codi civil espanyol (article redactat per la Llei
3. A Catalunya, exclusiva- orgnica 1/1996, de 15 de gener, de protecci jurdica del menor) estableix
ment, en el cas dacolliment respecte a la formalitzaci de lacolliment familiar:
preadoptiu sense lassentiment
dels progenitors, tot i que en
el Projecte de llei actual aquest Lacolliment es formalitzar per escrit, amb el consentiment de lentitat
supsit ser tamb de consti- pblica, tingui o no la tutela o guarda, de les persones que rebin el menor i
tuci en via administrativa. daquest si tingus dotze anys complerts...
El document de formalitzaci de lacolliment familiar a qu es refereix el
pargraf anterior inclour els punts segents:
1. Els consentiments necessaris.

2. La modalitat dacolliment i la durada prevista.
3. Els drets i deures de cadascuna de les parts i, en particular:
a) La periodicitat de les visites per part de la famlia del menor acollit.
b) El sistema de cobertura per part de lentitat pblica o daltres respon-
sables civils dels danys que pateixi el menor o dels que pugui causar a
tercers.
c) Lassumpci de les despeses de manutenci, educaci i atenci sanitria.
4. El contingut del seguiment que, en funci de la finalitat de lacolliment, faci
lentitat pblica i el comproms de collaboraci de la famlia acollidora.
5. La compensaci econmica que, si sescau, rebran les persones acollidores.
6. Si les persones acollidores actuen amb carcter professionalitzat o si laco-
lliment es fa en llar funcional, sindicar expressament.
7. Informe dels serveis datenci a menors.
Per tant, el Codi civil espanyol preveu la modalitat dacolliment familiar amb
carcter professionalitzat. No obstant aix, en lambit estatal no hi ha cap ms
referncia normativa que la previsi daquesta possibilitat.
La legislaci de les altres comunitats autnomes en aquesta matria tampoc

4. Per tant, la delimitaci legal
va gaire ms enll i sovint noms especifica que els acolliments professionals del rgim jurdic de lacolli-
sn aquells que es constitueixen amb persones amb una especial qualificaci ment familiar professionalitzat
o formaci, i recullen la previsi duna retribuci pels seus serveis. s, com a mnim, escassa i
intencionadament ambigua.
Un exemple daquesta ambi-
Un exemple daquesta normativa autonmica s la Llei 1/2006, de 28 de gitat el trobem en la legislaci
febrer, de protecci de menors de La Rioja, que en el seu article 82.1 esta- andalusa que en larticle 26.2
bleix que lacolliment familiar simple i el permanent podran exercir-se amb del Decret 282/2002, de 12 de
carcter professionalitzat, quan es constitueixi amb persona o persones novembre, dacolliment fami-
liar i adopci, es limita a dir
especialment qualificades que acullen en el seu nucli familiar un o diversos que els acolliments familiars
menors i reben una quantitat per la seva tasca i per les despeses dalimentaci simple i permanent podran ser
i educaci del menor o menors acollits (en un sentit semblant, es destaquen: retributs, regint-se els requi-
larticle 66 de la Llei 1/1997, de 7 de febrer, datenci integral als menors de la sits, les condicions i el proce-
diment per lestabliment de
comunitat autnoma de Canries; larticle 48 de la Llei 3/1999, de 31 de mar, la remuneraci segons la nor-
del menor de Castella-la Manxa, o larticle 70 de la Llei 3/2005, de 18 de fe- mativa corresponent. Aquesta
brer, datenci i protecci a la infncia i ladolescncia del Pas Basc).4 normativa, com veurem, s
lOrdre d11 de febrer de 2004
de la Conselleria dAssumptes
Per tant, com indica De Palma del Teso5 de manera general, lacolliment fami- Socials de la Junta dAndalu-
liar professionalitzat es pot definir jurcament com aquell acolliment encoma- sia, per la qual es regulen les
nat a una persona o famlia, especialment qualificada que acull en el seu nucli prestacions econmiques a les
familiar un o diversos infants o adolescents, i rep una retribuci per la seva famlies acollidores.
tasca i per les despeses dalimentaci i educaci del/s menor/s acollit/s. 5. De Palma del Teso, nge-
les: Administraciones pblicas
y proteccin a la infancia. En
especial, estudio de la tutela
administrativa de los menores
desamparados. Instituto Nacio-
nal de Administracin Pblica.
Madrid: 2006. Pg. 383.
3.2. Naturalesa jurdica de la formalitzaci de lacolliment familiar en
lmbit del dret civil com espanyol
En lmbit del dret civil com espanyol, lacolliment familiar en via adminis-
trativa es formalitza per escrit en qu es recullen, com a mnim, els consen-
6. Prez Martn, Antonio J. timents de lAdministraci pblica i de les persones acollidores. Aquesta
Derecho de familia. Adopcin,
acogimiento, tutela y otras
circumstncia ha fet que la doctrina espanyola es qestioni si estem davant
instituciones de proteccin de dun negoci jurdic, un acte administratiu o, fins i tot, un contracte o conces-
menores. Valladolid: 1995. si administrativa.
Pg. 268.
Prez Martn6 considera que no es pot afirmar categricament que lacolli-
7. Garca Villaluenga, Le-
ticia. El acogimiento familiar ment sinclou, sense ms, dins duna daquestes categories, ja que hi conflu-
como recurso de proteccin eixen normes de dret privat i administratiu. No obstant aix, aquest autor
de menores. A: Cuadernos de sinclina per considerar lacolliment com una instituci de dret privat, perqu
Trabajo Social, nm. 4-5 (1991-
all bsic i fonamental est regulat dins el Codi civil, per la qual cosa des-
1992). Pg. 89 a 103.
carta les categories dacte administratiu, contracte o concesi administrativa.
8. Es destaquen normatives
que, fins i tot, denomi- Dit aix, una bona part de la doctrina espanyola considera que lacolliment
nen contracte al document familiar s un negoci jurdic de dret de famlia (vegeu: Vargas Cabrebra o
dacceptaci o formalitzaci,
per exemple, larticle 27 de Garca Villaluenga)7 i, consegentment, est subjecte a normes dordre pblic
lOrdre de 25 de febrer de 2009 que no estan a la disposici dels particulars (ja que aquests sn lliures o no
(Castella-la Manxa): de consentir o fer nixer el negoci jurdic, per no dalterar el contingut de la
3. El documento de formaliza- seva regulaci legal).8
cin del acogimiento familiar
se denominar Acta-contrato
de acogimiento familiar y En aquesta lnia, autors com Mndez Prez9 consideren lacolliment familiar
tendr el contenido previsto com un negoci jurdic en qu conflueixen tots els seus elements essencials
por el artculo 173.2 del Cdigo (consentiment, objecte i causa) i, ms concretament, com un negoci jurdic
Civil siendo competente para
su suscripcin por parte de la de famlia. Aquesta qualificaci la fonamenten en qu lacolliment familiar
Administracin, el Delegado no compleix els requisits de patrimonialitat, ats que el conceben com un
Provincial de la Consejera negoci essencialment gratut, per obliden que, com hem vist ja en larticle 173
competente en materia de del Codi civil espanyol, en la seva redacci de 1987, preveia que podia tenir
servicios sociales. Dicho acta-
contrato se formalizar previa
carcter remunerat o no.
resolucin, dictada por la
persona titular de la Direccin No falten autors com Rivas Anton10 que, malgrat atorgar naturalesa contrac-
General competente en mate- tual a lacolliment familiar, consideren que no s un negoci jurdic de famlia,
ria de familia, mediante la que
se autorizar el acogimiento
ats que lacolliment familiar s un instrument que lordenament jurdic
familiar en familia ajena, que privat posa en mans de lAdministraci per prestar un servei social mitjanant
mencionar expresamente los uns acollidors particulars. Davant daix, difcilment es pot pensar que el nexe
datos de identificacin del duni entre lacolliment i lentitat pblica pugui derivar-se dun negoci juri-
menor, datos de identificacin
de los miembros de la familia
dicofamiliar, tant si es dna remuneraci com si aquesta no es pacta.
acogedora y modalidad de
acogimiento autorizado. Finalment, altres autors (com Egea Fernndez,11 Moreno Flrez12 o Padial Al-
4. La resolucin de autorizaci- bs13) van ms enll i neguen que lacolliment familiar sigui un negoci jurdic.
n del acogimiento y una copia
del Acta-contrato de acogi-
Concretament, Moreno Flrez14 indica que no pot afirmar-se que lacolliment
miento familiar se notificarn es constitueixi mitjanant negoci jurdic entre particulars, o entre particulars i
a la familia de acogida y se rgans dependents de lAdministraci.
comunicarn al Ministerio Fis-
cal. Igualmente se notificar la
resolucin de autorizacin del
Aix, s defensable la naturalesa de negoci jurdic de dret de famlia pel que fa
acogimiento a los familiares a les declaracions de voluntat de les persones acollidores i les dels pares o tu-
biolgicos del menor. tors (quan concorrin en els supsits previstos en el Codi civil com), per s
difcil donar el mateix tracte a la intervenci de lAdministraci, que participa
per raons dinters pblic i no en situaci digualtat, ja que la seva intervenci
s constitutiva i requisit de validesa. Per aix, Egea Fernndez 15 nega el carc-
ter negocial i considera lacolliment familiar com una mesura de protecci de
menors acordada per lentitat pblica que exerceix la tutela i la guarda, ja que
els altres consentiments sn requisits deficcia de la decisi administrativa.
Aquesta ltima posici, com veurem a continuaci, s la ms coherent dins

lordenament jurdic catal.
3.3. Lacolliment familiar en la legislaci catalana
La primera regulaci catalana de lacolliment, la trobem en la Llei de protecci

de menors 11/1985, de 29 de maig, i en el Decret de regulaci de la infncia i
ladolescncia amb alt risc social de 18 de novembre de 1986.
En la Llei 11/1985, lacolliment es configurava com a figura jurdica adminis-

trativa que havia de donar resposta a tres necessitats diferents:
Tractament de la delinqncia infantil i juvenil (articles 28 i 46).

Prevenci de la delinqncia infantil i juvenil (article 51.d).
Protecci dinfants i adolescents desemparats (article 57.b i 59).
9. Mndez Prez, Jos. El aco-
Aix mateix, es preveia (article 59.3) lestabliment duna ajuda econmica i de gimiento de menores. Barcelona:
suport a les famlies. 1991. Pg. 37 i s.
10. Ribas Antn, Mara Flix.

Posteriorment, la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecci Notas sobre la naturaleza
dels menors desemparats, regula, ja en lmbit civil, lacolliment en famlia en contractual del acogimiento
els articles 10 i 11. Aquesta normativa estableix que les persones que reben familiar retribuido A: Cuader-
un infant o adolescent en acolliment simple tenen lobligaci de vetllar per nos de Estudios Empresariales,
nm. 5. UCM, Madrid: 1995.
ell, donar-li companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formaci Pg. 293 a 307.
integral, sempre sota la vigilncia, lassessorament i lajut de lorganisme
competent. 11. Egea Fernndez, Juan.
Comentarios al Cdigo Civil
(coord. Bercovitz). Madrid:
Lacolliment en famlia dels infants i adolescents desemparats es constitueix 1993. Pg. 93.
(segons larticle 11) de la mateixa manera que lacolliment institucional (article
12.4), s a dir, per resoluci de lorganisme competent, que no requereix el 12. Moreno Flrez, Rosa
consentiment dels pares o tutor. Mara (amb Rams Albesa,
Joaquin, coord.). Comentarios
al Cdigo Civil, Barcelona:
El Decret 2/1997, de 7 de gener, pel qual saprova el Reglament de protecci 2000. Pg. 1578.
dels menors desemparats i de ladopci, desenvolupa aquestes previsions.
Aix larticle 57 estableix que la mesura dacolliment simple per una persona 13. Padial Albs, Adoraci-
n; Toldr Roca, M. Do-
o famlia sacordar per la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdoles- lors (coord.): Estudios jurdicos
cncia (actualment per lICAA), amb audincia prvia dels pares, de la persona sobre la proteccin de la infncia
tutora, guardadora o dels familiars que hagin conviscut amb el menor, si estan i de la adolescencia. Valencia:
identificats i localitzables. En la mateixa resoluci que acordi la mesura, es 2007. Pg. 96.
podr constituir lacolliment simple en inters de linfant o adolescent si ja es 14. Op. cit. pg. 1578.
compta amb una persona o famlia proposada per a aquest fi.
15. Op. cit., pg. 97.
Els articles 58 i segents del Decret 2/1997 regulen la sollicitud, les caracte-
rstiques i les circumstncies que shan de valorar de les persones o famlies,
el procs destudi, la valoraci i selecci, les necessitats formatives i els crite-
ris dassignaci. Larticle 64.3 estableix que s necessari fer constar per escrit
que la persona o famlia acollidora accepti lacolliment.
No consta a la Llei 37/1991 ni al Decret 2/1997 cap previsi dajudes, prestaci-

ons o retribucions econmiques.
s la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de carcter econmic

que estableix prestacions econmiques destinades a atendre les despeses
de manteniment dels menors tutelats per la Generalitat, en mesura daten-
ci en la prpia famlia o en mesura dacolliment en famlia extensa o aliena,
entenent sempre que les persones beneficiries daquesta prestaci noms
poden ser els menors dedat tutelats per la Generalitat (cinqu pargraf del
punt IV del prembul de la Llei 13/2006). La prestaci, per tant, s un dret
dels infants o adolescents acollits (punt 2 de larticle 22.2 de la Llei 13/2007
esmentada), tot i que sabona a la persona o persones acollidores (punt 6 de
larticle 22 de la Llei 13/2007). Tamb es preveu la possibilitat (article 22.5 Llei
13/2007) que el Govern estableixi imports complementaris a la prestaci per
ra de la discapacitat del menor dedat, pel nombre de menors dedat acollits
o per qualsevol altra circumstncia que requereixi una dedicaci especial; la
qual cosa sha portat a terme, actualment, mitjanant lAcord de Govern, de 29
de setembre de 2009 (GOV/152/2009, DOGC nm. 5485, de 16 doctubre de
2009), que estableix complements per: discapacitat o dificultats de compor-
tament, nombre dinfants o adolescents acollits, desplaaments per a visites,
acoblament per urgncia i diagnstic (per compensar la disponibilitat), suport
a la integraci familiar en acolliments de curta durada i com a complement
educatiu.
Per tant, la manca de desenvolupament normatiu que hem exposat en lEstat

espanyol i la resta de comunitats autnomes s ms acusada en el nostre cas,
a Catalunya, ats que fins ara no hi ha hagut en la legislaci catalana cap refe-
rncia a lacolliment familiar professionalitzat.
s la Llei dels drets i oportunitats en la infncia i ladolescncia la que regula

per primera vegada lacolliment familiar professionalitzat en unitat conviven-
cial dacci educativa. Larticle 131 de la nova Llei estableix:
1. Lacolliment en una unitat convivencial dacci educativa s el que exer-

ceixen persones prviament seleccionades i qualificades per ra de llur
titulaci, formaci i experincia en lmbit de la infncia i ladolescncia.
2. Lacolliment en una unitat convivencial dacci educativa es pot acordar

fonamentalment respecte dinfants i adolescents amb diversitat funcional,
grups de germans i altres en dificultats o amb necessitats educatives espe-
cials.
3.4. Naturalesa jurdica de la constituci de lacolliment familiar
en el dret civil catal
En la doctrina catalana, Egea Fernndez,16 en la mateixa lnia ja expressada

respecte a la regulaci de lacolliment en el dret civil com espanyol, conside-
ra que lacolliment familiar s una mesura de protecci acordada per lAdmi-
nistraci pblica i que no estem davant duna figura negocial, producte dun
acord de voluntats entre persones acollidores i acollit (o els seus represen-
tants legals), ni entre aquells i lAdministraci pblica, malgrat que larticle
64.3 del Decret 2/1997 estableixi que ha de constar per escrit que la persona o
famlia acollidora accepta lacolliment.
Respecte a la remuneraci, Egea Fernndez considera que no s prpiament una

contraprestaci fruit duna relaci contractual de carcter oners, sin que es
tracta simplement duna ajuda econmica destinada a fer front a les despeses
dalimentaci, habitaci, vestuari i formaci, entre daltres, que es puguin oca-
sionar. Sens dubte, Egea Fernndez fa aquestes apreciacions sobre la base de la
regulaci prevista en la Llei 37/1991 i en el Decret 2/1997 que la desenvolupa, la
qual cosa no impedeix que normatives posteriors modifiquin aquesta situaci.
En conclusi, en lordenament civil catal el rgim jurdic de lacolliment

familiar t les caracterstiques segents:
a. Es constitueix per un acte de lAdministraci. No s un negoci jurdic.
b. Es requereix la voluntarietat de la persona o famlia acollidora. Aquesta

voluntarietat sexpressa mitjanant sollicitud inicial, en la participaci
voluntria en tot el procs destudi, valoraci, selecci i formaci, i en lac-
ceptaci posterior de lacolliment de linfant o adolescent assignat.
c. Es preveuen prestacions socials de carcter econmic per atendre les

despeses de manutenci de linfant o adolescent acollit. Aquestes
prestacions es configuren com un dret subjectiu del qual es beneficiari
linfant o ladolescent acollit, malgrat que sabonin a la persona o persones
a qui ha estat delegada la guarda.
3.5. Lacolliment retribut en la doctrina espanyola

16. Egea Fernndez, Joan. El
Es destaquen pocs estudis doctrinals a lEstat espanyol que tractin de manera acogimiento simple, en Protec-
seriosa la naturalesa jurdica de lacolliment familiar professionalitzat. cin de menores, acogimiento y
adopcin, (Ed. Espiau Espiau,
Dins daquests, podrem esmentar Ferrer Vanrell,17 que considera que la cons- Santiago; Vaquer Aloy, An-
toni), Madrid: 1999. Pg. 101.
tituci de lacolliment es fa mitjanant un negoci jurdic de dret de famlia,
per quan es tracta dun acolliment retribut ens trobem davant dun negoci 17. Ferrer Vanrell, Maria
complex en el qual suneixen un negoci principal, que s lacolliment familiar, Pilar. El acogimiento familiar
i un negoci accessori. Laccessorietat de la retribuci fa que aquesta quedi su- en la Ley 21/1987, de 11 de no-
viembre como modo de ejercer
peditada al negoci principal: si aquest sextingeix, tamb sextingeix laccesori la potestad de guarda. Anuario
i, per contra, si sextingeix laccessori (en qu semmarca la retribuci) no de Derecho Civil, gener-mar,
arrossega lextinci del principal (lacolliment familiar). 1993. Pg. 195.
Per a aquesta autora,18 aquest negoci accessori (que es formalitza entre lAd-
ministraci i les persones acollidores exclusivament) s de carcter oners
i pot configurar-se com un arrendament de serveis, ats que a canvi duna
retribuci es presta una determinada activitat (educar) i no un resultat.
Rivas Anton,19 en un dels pocs articles especfics sobre la matria, analitza

la naturalesa de lacolliment familiar quan es dna una retribuci econmica
com a pagament del servei que es presta diferent duna subvenci. Aquesta
autora afirma la possibilitat daquesta retribuci i incorpora un argument de
pes per defensar la seva existncia: lEstat deixaria de complir amb el seu
deure de protecci integral de linfant o adolescent si noms es pogus posar
en funcionament lacolliment quan existissin famlies caritatives amb un nivell
econmic mitj/alt que soferissin a acollir linfant o adolescent. Aix seria
mantenir un sistema de beneficncia afortunadament ja superat.
Quant a la naturalesa de la relaci contractual retribuda, Rivas Anton noms

apunta com a possibles larrendament de serveis o, fins i tot, el mandat.20
En aquest punt, cal recordar altres formes previstes de retribuci com a

contraprestaci pel treball que es fa en lmbit del dret civil i que no plante-
gen problemes, com la retribuci a la persona tutora (article 274 del Codi civil
com espanyol i article 182 del Codi de famlia, aprovat per Llei 9/1998, de
15 de juliol). Aquesta figura comparteix amb lacolliment el fet que preveu la
possibilitat de compaginar la remuneraci per lexercici de les seves funci-
ons amb la convivncia (article 213 del Codi de famlia) i la cura del tutelat o
tutelada (article 207).
18. Op. cit., pg. 200.
19. Op. cit., pg. 301.

3.6. Lacolliment familiar com a activitat solidria dinters general.
20. Op. cit., pg. 307. Efectes i compatibilitat amb el carcter essencialment retribut
de lacolliment familiar professionalitzat
21. Lexistncia o no de contra-
prestaci ha constitut el crite-
ri jurisprudencial fonamental Lacolliment familiar ordinari es configura com una activitat voluntria feta
per distingir la relaci laboral per la persona o persones que sofereixen per acollir un o ms infants o ado-
de les prestacions voluntries. lescents (article 58 del Decret 2/1997).
En aquest sentit, es pronuncia
la sentncia del Tribunal Su-
perior de Justcia de Catalunya, En aquesta concepci de lacolliment familiar es posen de manifest unes no-
Sala del Social, de 6 doctubre, tes de gratutat o absncia de contraprestaci que han estat claus per a la seva
que curiosament, obiter dicta, existncia i configuraci actual.21
indica la protecci de la infn-
cia desemparada com un dels
mbits dactuaci en qu es En efecte, la caractersica de la voluntarietat s la que dna sentit al fet din-
manifesten amb ms intensitat tegrar una persona de manera plena en la convivncia familiar de lacollidor o
aquestes conductes, no sols acollidora, la qual cosa comporta:
en lmbit collectiu a travs
dassociacions i organitzacions
civils, sin fins i tot en lmbit No subjecci a limitacions horries.
estrictament individual, que Integraci en les activitats doci.
posen de manifest figures, No supressi de la convivncia i cura per raons puntuals o socialment
com ara lacolliment familiar i
ladopci , en qu cada vegada
acceptades de salut (baixes laborals, viatges...), ja que es cobreixen amb la
s major el nombre de perso- solidaritat dels membres de la unitat familiar i la seva xarxa.
nes i famlies implicades.
Per aquest acolliment voluntari o no retribut professionalment no s capa
en el moment present de donar resposta a tots els infants i adolescents que
necessiten una famlia dacollida. s per aix que lacolliment familiar profes-
sionalitzat sorgeix per un motiu fonamental: donar latenci adient als infants
i adolescents que necessiten duna famlia acollidora i no en poden disposar,
la qual cosa ens porta a plantejar-nos quina possibilitat hi ha de compatibilit-
zar aquests carcters de voluntarietat, que semblen essencials en la incorpo-
raci dun infant o adolescent en la vida familiar de la persona acollidora, amb
els de professionalitat.
En primer lloc, s necessari distingir la motivaci de lacolliment familiar,

professional o no, que pot ser mltiple (altruisme, solidaritat, crixer com a
persona...) i que es refereix al subjecte acollidor, de la gratutat o la retribuci,
que sn notes que fan referncia a lactivitat que la persona acollidora fa.
Amb lacolliment gratut, les persones acollidores nicament perceben

quantitats econmiques dirigides a preservar la seva indemnitat patrimonial.
Amb lacolliment familiar professionalitzat es dna un pas ms i es reconeix
una contraprestaci pels serveis professionals de lacollidor o acollidora.
Per aquest pas s acumulatiu: no exclou la necessitat duna activitat que la
persona acollidora presta de forma gratuta i que est subjecta nicament al
reembossament de les despeses ocasionades a la persona acollidora deriva-
des de lacolliment i generades bsicament per la manutenci de linfant o
adolescent acollit.
Consegentment, sempre hi haur una esfera i un temps de lactivitat que

no podr ser remunerat en els termes duna prestaci de serveis o una
relaci laboral. Per tant, hem de concloure que la motivaci no podr ser mai
nicament econmica. s ms, lobjectiu essencial de la persona acollidora fa-
miliar professionalitzada ha de ser laltruista, i s aquesta motivaci a la qual
sha dafegir una motivaci professional i econmica.
Per aix, caractersiques prpies duna activitat no retribuda sn necessries

tamb en lacolliment familiar professionalitzat i la clara compatibilitzaci
daquestes amb lexercici retribut duna professi s la clau de volta de tota la
configuraci jurdica de lacolliment familiar professionalitzat.
Dit aix, lactuaci voluntria ha estat adscrita tradicionalment a lmbit dels

serveis socials o acci social, com demostra larticle 17 de la Llei derogada
26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials, que preveia el voluntariat com
una activitat per fomentar en establir la necessitat de la seva regulaci regla-
mentria de manera que no reuneixin caracterstiques de relacions laborals o
mercantils.
No obstant aix, actualment, lactivitat coneguda com a voluntariat fa re-

ferncia especialment a lactivitat organitzada en entitats diniciativa social
(tercer sector), que s el que s preveu en la Llei vigent 12/2007, d11 doctu-
bre, de serveis socials (articles 68 i segents) i no a lactivitat individual duna
persona concreta en relaci amb un infant o adolescent concret.
Aix s aix perqu si b es reconeix la possibilitat que la iniciativa privada
participi en la prestaci de serveis socials, els principis rectors del sistema
sn la universalitat i la responsabilitat pblica que ha de garantir el dret de les
persones usuries (en aquest cas infants i adolescents) a gaudir dels serveis
que necessiten.
Per aix, com hem apuntat abans, lacolliment familiar professionalitzat sor-
geix com a conseqncia daquesta responsabilitat pblica que ha de garantir
els drets subjectius dels infants o adolescents que necessiten una ambient
familiar per desenvolupar-se i que no poden tenir sota les formes actuals de
lacolliment.
En lacolliment familiar professionalitzat, la prestaci de serveis retributs

shaur dacompanyar amb una activitat no retribuda (en el sentit de rebre
noms les contraprestacions necessries per mantenir la indemnitat patrimo-
22. Sobre el desenvolupament
de lactivitat en rgim de nial de lacollidor o acollidora).
voluntariat, vegeu: Benlloch
Sanz, Pablo. La actividad Aquesta activitat no retribuda que lacolliment familiar professional com-
en Rgimen de Voluntariado, parteix amb lacolliment familiar ordinari no s ni un arrendament de serveis
Navarra: 2007. Tal com indica
aquest autor (pg. 97), el terme (que t com a caractersica fonamental ser un contracte oners) ni una relaci
voluntariat no cobreix totes laboral (ja sigui per ra de larticle 1.3 d) o g)), ats que s essencialment gratu-
les dimensions de lactua- ta, ni tampoc una activitat prpia del voluntariat social organitzat.22
ci solidria i altruista dels
ciutadans de les societat
desenvolupades a principis En conseqncia, aquesta activitat no retribuda que fa la persona acollidora
del segle xxi, ja que tenen familiar professionalitzada no est regulada ni en la legislaci sobre contractes
manifestacions mltiples i civils (article 1542 a 1544 del Codi civil estatal) ni en lEstatut dels treballa-
plurals, la qual cosa no impe- dors, ni tampoc en la normativa sobre el voluntariat social organitzat.23 La re-
deix que hi hagi altres formes
que no queden incloses gulaci daquesta activitat gratuta nicament la podem trobar en la normativa
dintre de la regulaci legal civil sobre protecci a la infncia i ladolescncia.
del voluntariat.
De la mateixa manera que no hi ha prestaci de serveis ni relaci laboral
23. Cal tenir present tamb
que, actualment, i desprs de la
envers la persona acollidora familiar ordinria, pel que fa a les obligacions
derogaci de la Llei 25/1991, de derivades de la resoluci administrativa que li atorga la guarda, tampoc nhi
13 de desembre, per la qual es ha respecte a la persona acollidora familiar professionalitzada pel que fa a les
creava lInstitut Catal del Vo- funcions que per naturalesa corresponen a aquesta instituci civil, sin que
luntariat, Catalunya no t una
regulaci daquesta matria tot
la seva activitat retribuda queda estrictament circumscrita a la realitzaci
i que shan iniciat els trmits daquelles tasques que com a tcnic/a en la matria fa en relaci amb linfant o
per una llei dacci voluntria, adolescent acollit (elaborar el projecte educatiu individual, gestionar recursos
la qual cosa comporta laplica- teraputics i especialitzats, gestionar els processos dinserci sociolaboral...).
ci subsidiria de la legislaci
estatal: la Llei 6/1996, de 15 de
gener, del voluntariat. Per tant, en la configuraci de lacolliment familiar professionalitzat hi ha
necessriament una compatibilitat entre lexistncia duns serveis profes-
24. Sentncies de la Sala sionals retributs i una activitat essencialment gratuta fora de la jornada i
Social del TSJ de Canries,
nm. 425/2006, de 16 de juny;
lhorari estrictament laborals.
524/2006, de 4 de setem-
bre, nm. 565/2006, de 8 de Cal dir que, en lmbit del voluntariat, la compatibilitat entre treball voluntari
setembre, amb relaci al cas i treball assalariat ha estat polmica i alguna jurisprudncia ha negat aquesta
duns bombers voluntaris
que simultniament estaven
possibilitat.24 No obstant aix, autors com Benlloch Sanz admenten aquesta
contractats com a oficials de possibilitat, sempre que no suposin que mitjanant el voluntariat es produ-
manteniment. eixi la sortida fraudulenta de llocs de treball de lmbit laboral formal que els
correspon,25 i es destaquen lleis autonmiques que expressament accepten
aquesta possibilitat, com la Llei 5/2004, de 22 doctubre, del voluntariat en la
Regi de Mrcia, que en el seu article 12.3 estableix que el personal remunerat
de lentitat podr ser adms per aquesta com a personal voluntari, sempre que
la seva activitat es faci fora de la seva jornada laboral.
25. Pablo Benlloch Sanz

(op. cit., pg. 91) en aquestes
condicions sost la possibili-
tat de la compatibilitat de la
condici de voluntari amb
la de treballador assalariat,
sempre que no hi hagi una
normativa especfica que
la prohibeixi: En aquelles
comunitats autnomes on el
legislador guarda silenci sobre
aquest punt o quan es tracti
dactivitats de voluntariat que
entrin dintre de lmbit dapli-
caci de la Llei 6/1996, de 15 de
gener, del voluntariat, entenem
que el treballador assalariat
o el professional pot portar
a terme tasques de volunta-
riat en lentitat. La situaci
ms desitjable seria que es
recollissin en lacord o en el
comproms dincorporaci les
condicions en les quals poden
compatibilitzar-se ambdues
activitats, entre les quals
hauria de figurar, almenys, la
impossibilitat de coincidncia
funcional i temporal a qu es
referia la Llei de la Regi de
Mrcia i de la Comunitat de
Valncia. En el mateix sentit,
el mateix autor, quan comenta
precisament les sentncies del
TSJ de Canries abans citades,
destaca: Problemas derivados
de la simultaneidad de la con-
dicin de voluntario con la de
trabajador asalariado: un caso
especial, los bomberos volun-
tarios (Aranzadi Social, 2007.
Volum I, pg. 3231) i A vueltas
con la figura del bombero vo-
luntario trabajador asalariado
o voluntario? (Aranzadi Social.
Revista Doctrinal 7/8-2009,
setembre 2009, pg. 40).
4 Experincies prvies a Catalunya.
El Programa dacolliment familiar
especialitzat
La necessitat de disposar de famlies acollidores que puguin atendre infants o

adolescents amb caracterstiques especials com poden ser preadolescents,
grups de germans, nens i nenes amb discapacitats fsiques, psquiques o sen-
sorials, transtorns del comportament i malalties crniques no s una realitat
nova a Catalunya i ja durant la dcada dels anys noranta del segle passat el
Servei dAcolliments Familiars i Adopcions de la Direcci General dAtenci a
la Infncia26 va desenvolupar el Programa dacolliment familiar especialitzat.
Aquest Programa partia de les experincies daltres pasos: Estats Units (en
diferents estats), Canad, Sucia, Regne Unit (Projecte Kent, iniciat lany 1975)
i Frana, per sense oblidar que quan comparem experincies no les podem
comparar de la mateixa manera, ats que els ordenaments jurdics, les circums-
tncies i, en general, els sistemes de protecci sn diferents.
Per principi, com ja hem dit anteriorment, ni tan sols hi havia ni hi ha ara
concordana entre els autors ni tampoc en les legislacions sobre la termino-
logia i la definici dacolliment familiar especialitzat i, al llarg de la histria,
aquest tipus dacolliment ha estat i s anomenat de diverses maneres: speciali-
zed foster care, professional foster care, treatment foster care, specialist family car
o family-based treatment and community care.
No obstant aix, s que es podien agrupar unes caractersiques principals

26. Podeu trobar un recull ms
complet daquest Programa a:
daquestes experincies:27
Amors, Pere, Hernndez,
Eduard, Panchn, Carme. a) Una normalitzaci mitjanant latenci comunitria en una famlia que posa
El acogimiento familiar espe- laccent en el dret dels infants a viure en comunitat.
cializado. A: Psicologa Comu-
nitaria. Fundamentos y aplica-
b) La captaci, preparaci i formaci que reben les famlies per fer un treball.
ciones (A. M. Gonzlez, ed.). c) La remuneraci que reben les famlies acollidores, no nicament una pres-
1998. Pg. 379 a 392. Aquesta taci o pensi.
modalitat dacolliment familiar d) Sestableix un contracte entre les famlies acollidores i les institucions
professionalitzat tamb es
defineix a: Amors, Pere;
encarregades de lacolliment.
Palacios, Jess; Fuentes, e) Es dna a les famlies acollidores unes expectatives dacolliment.
Nria; Len Esperanza; Me-
sas, Alcia. Famlies cangur. Dit aix, les caractersiques fonamentals del Programa dacolliment famili-
Una experincia de protecci a
la infncia. Collecci Estudis
ar especialitzat desenvolupat a Catalunya varen ser les que es destaquen a
Socials, nm. 13, Barcelona: continuaci:
2003. Pg. 59-60.
27. Triseliotis (1990) citat per

Amors, Pere; Hernnez,
Eduard; Panchn, Carme.
Op. cit., pg. 381.
a) Les famlies o persones acollidores rebien una formaci prvia a lacolli-
ment i una formaci continuada durant el seguiment posterior.
b) Les famlies o persones acollidores rebien una remuneraci econmica que

preveia les despeses relacionades amb la manutenci, les necessitats extra-
ordinries (per utilitzar serveis especialitzats, comprar mobles o materials
per condicionar lhabitatge, psicoterpies o tractaments mdics, ortodnci-
es...) i latenci especialitzada (per exemple: per assistir a cursos de forma-
ci, mantenir entrevistes, fer el seguiment, elaborar un informe anual...).
c) Les famlies o persones acollidores eren collaboradores del servei, feien

un seguiment de linfant o adolescent i mantenien contactes amb lequip
tcnic.
d) Lequip tcnic que participava rebia una formaci especialitzada, bsicament

per garantir el coneixement del Programa, el manual de formaci de famli-
es i per unificar criteris.
Si b aquest Programa, com a tal, no va tenir continutat, s que molts dels

elements que shi van dissenyar es varen incorporar en la preparaci i forma-
ci de les famlies acollidores en general.
5 Anlisi de les diferents alternatives que hi
ha actualment en el panorama jurdic de
lEstat espanyol
A continuaci, estudiarem les frmules que altres comunitats autnomes han

utilitzat per posar en marxa acolliments familiars professionalitzats o assimi-
lables. Aquests models els podrem concretar en dos:
Pagament mitjanant prestacions, ajudes o compensacions econmiques.

Contractaci administrativa del servei mitjanant una instituci colla
boradora dintegraci familiar, que contracta les persones acollidores
professionals i les posa a disposici de lAdministraci per formalitzar
lacolliment.
Com a model del primer supsit, estudiarem el de la Comunitat Valenciana i

altres de similars. I com a model del segon supsit, analitzarem el de la Dipu-
taci Foral de Guipscoa.
5.1. Pagament mitjanant prestaci econmica. En especial, els casos

de la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Castella-la Manxa i
Andalusia
Aquesta soluci, en principi, s ladoptada per diverses comunitats autno-

mes que desenvolupen lacolliment professional.
Amb carcter previ, cal dir que, com indiquen Del Valle i altres,28 hi ha una
gran heterogenetat entre comunitats autnomes pel que fa a la remu-
neraci de lacolliment familiar. Aix, segons el seu estudi publicat lany
2008, noms un 74,8% de les famlies acollidores rep alguna remuneraci per
lacolliment i la quantia daquesta oscillaria entre els 100 i 500 euros al mes,
amb una mitjana de 219,33 euros.
Aquesta variabilitat, ens obliga a tenir sempre present que en aquesta anlisi
comparem solucions utilitzades davant de realitats molt diferents. Tanmateix,
cal advertir la dificultat de trobar informaci actualitzada respecte a la quantia
de les prestacions, per la qual cosa es presenten dades danys diferents segons
la comunitat.
La normativa de la Comunitat Valenciana la trobem en lOrdre de 16 de de-

28. Del Valle, Jorge F.; sembre de 2009, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regulen i
Lpez, Mnica Montserrat; convoquen prestacions econmiques individualitzades per acolliment familiar
Carme Bravo, Amaia. El
acogimiento familiar en Espaa.
de menors, simple o permanent, per a lany 2010. Aquesta Ordre (que segueix
Una evaluacin de resultados. el cam marcat per lOrdre de 14 de novembre de 2008) regula dins dels
Madrid: 2008. Pg. 126. acolliments en famlia educadora (que a Catalunya considerarem aliena) els
acolliments especialitzats amb dues modalitats: durgncia-diagnstic i amb
famlia especialitzada.
Larticle 11 de lOrdre esmentada considera acolliment familiar en famlia educa-

dora especialitzada aquells acolliments simples o permanents de menors que
es troben sota la tutela o guarda de la Generalitat, fets per famlies o persones
inscrites en el Registre de Famlies Educadores en qu sanota la seva especi-
alitzaci en la modalitat tcnica dacolliment esmentada, i destinats a menors
que presenten trastorns greus de conducta, discapacitats fsiques, psquiques o
sensorials greus, a menors gestants o amb fills a crrec seu, i als casos en qu
les mesures anteriors de guarda que shan aplicat han estat ineficaces, s a dir,
menors procedents dacolliment residencial, acolliment en famlia extensa o
educadora no especialitzada, i que requereixen un ambient educatiu familiar
amb especial dedicaci, a ms dels recursos formatius i educatius adequats.
Les ajudes, que es poden tramitar dofici en el cas de les famlies educadores
especialitzades i sn de dret de concurrncia (per la qual cosa, estan condi-
cionades a lexistncia de crdit suficient en els pressupostos), atenen dos
conceptes (article 12):
Despeses de manutenci (una mitjana duns 10 euros/menor/dia).

Despeses directes o indirectes provocades pel fet de mantenir una disponi-
bilitat contnua per a lacolliment familiar dun menor (5 euros/dia quan no
hi ha acollit cap menor) i tamb les despeses derivades del temps dedicat al
reciclatge formatiu continu, a la collaboraci amb lequip tcnic instructor
dels expedients o de les entitats collaboradores dintegraci familiar, i a
lespecial dedicaci i formaci que requereix un acolliment familiar (amb un
menor: fins a 20 euros/dia; amb dos menors: fins a 25 euros/dia, i amb tres
o ms menors: fins a 30 euros/dia).
Despeses extraordinries per a latenci de necessitats excepcionals deriva-
des de latenci al menor.
La Comunitat de Castella-la Manxa, per Ordre de 16 de gener de 2009 de

la Conselleria de Salut i Benestar Social (DOCM, Diari Oficial de Castella-la
Manxa, nm. 29, de 12 de febrer), regula el Programa dacolliment familiar
dintre daquesta diferncia entre els acolliments ordinaris i els acolliments
professionalitzats. Dins dels acolliments professionalitzats, distingeix (article
7.4) els especialitzats dels durgncia:
B.1) Especialitzats: els acolliments familiars es podran constituir amb carc-

ter especialitzat en els casos en qu les circumstncies i necessitats del menor
acollit necessiten una atenci especialitzada, per ra de la seva edat, lexistn-
cia de trastorn o discapacitat fsica o psquica i quan el nombre de germans
sigui superior a dos. En funci de la seva durada, es podran formalitzar amb
carcter simple o permanent.
Aquestes famlies rebran una formaci especfica orientada a latenci de

menors amb necessitats especials, i un cop formalitzat lacolliment rebran,
per part de la Delegaci Provincial competent, un suport tcnic ms continuat
i adaptat a les necessitats concretes del menor acollit.
B.2) Durgncia: tindran la consideraci dacolliments durgncia aquells aco-
lliments que shagin de formalitzar sense planificaci temporal prvia, en ra
de les circumstncies del cas, amb la finalitat que linfant sigui ats per una
persona o famlia fins que puguin valorar degudament les mesures que cal
assumir dins del seu Pla de cas.
Les famlies acollidores durgncia rebran una formaci especfica per atendre
aquesta modalitat dacolliments.
Les condicions especfiques per poder ser considerada famlia acollidora pro-
fessionalitzada sn (article 15.2 de lOrdre esmentada):
A.1) Almenys un dels membres de la parella acollidora o la mateixa acollidora,

si es tracta duna sola persona, es dedicar plenament a aquest acolliment i
tindr disponibilitat permanent.
A.2) El nombre mxim dinfants per acollir de manera simultnia ser de dos
per cada membre amb dedicaci plena, tres si es tracta de parelles de noms
un membre amb dedicaci plena.
A.3) Haur de disposar despai suficient i preparat per a lacolliment a fi din-

corporar immediatament almenys dos menors.
A.4) La persona amb dedicaci plena haur dacreditar una capacitat ade-
quada per assumir aquest tipus dacolliments, mitjanant les entrevistes que
sacordin amb la Delegaci Provincial corresponent competent en matria de
serveis socials.
A.5) Les persones o famlies acollidores comptaran amb una formaci espec-
fica per fer aquesta modalitat dacolliments.
I entre els drets de les persones acollidores (article 10.d), sestableix el se-
gent:
Rebre lajut econmic corresponent destinat a compensar les despeses sani-

tries, educatives i de manutenci del menor acollit, sempre que compleixin
els requisits establerts per les normes reguladores de les ajudes. Aix mateix,
en els acolliments professionalitzats, lajuda compensar igualment la
tasca de les persones acollidores.
Les ajudes econmiques, consegentment, sestableixen (article 13 de lOrdre

esmentada) mitjanant els mduls que sestableixen a continuaci:
Un mdul general per compensar les despeses dalimentaci, vestit i

educaci del menor (tamb es preveu la possibilitat dun mdul comple-
mentari per atendre necessitats especials del tipus sanitari o psicoeducatiu).
Un mdul especfic per als acolliments professionals, que tindr en
compte lespecial disponibilitat per acollir i la tasca que fan les perso-
nes acollidores.
Els mduls inicials fixats en el Decret 129/2006, de 26 de desembre, pel qual
es regulen les ajudes econmiques de suport a lacolliment familiar de me-
nors, a ladopci de menors i al desenvolupament de programes dautonomia
personal a Castella-la Manxa (DOCM nm. 270, de 29 de desembre de 2006)
sn:29
a) Un menor acollit: 19 euros/dia (uns 570 als mes).

b) Dos o ms menors acollits: 17 euros/dia (uns 510 per menor al mes).
I en els acolliments professionalitzats, els mduls sn els segents:
a) Un menor acollit: 25 euros/dia (uns 750 al mes).

b) Dos o mes menors acollits: 22 euros/dia (uns 660 per menor al mes).
Andalusia regula lacolliment familiar en el Decret 282/2002, de 12 de

novembre, i estableix (article 26.2) que els acolliments familiars simples i
permanents podran ser retributs, i remet als requisits, les condicions i el
procediment per establir la remuneraci de la normativa corresponent.
Aquesta normativa s lOrdre d11 de febrer de 2004 de la Conselleria dAs-

sumptes Socials (BOJA, nm. 39, de 26 de febrer de 2004) per la qual es
regulen les prestacions econmiques en les famlies acollidores de menors, i,
concretament, es determinen les que ha de rebre lacolliment en famlia (edu-
cadora) professionalitzada.
Segons aquesta normativa, lacolliment simple o permanent amb famlia aco-

llidora professionalitzada (article 7):
1. Es formalitza amb persones fsiques inscrites en el Registre de Sollicitants

dAcolliment i Adopci i que hagin estat qualificades per a aquest acolli-
ment remunerat per la Comissi Provincial de Mesures de Protecci.
2. La finalitat daquest acolliment s atendre de manera qualificada les neces-

sitats bsiques i especfiques del menor, en un ambient familiar adequat,
durant el temps necessari, i dacord amb els criteris establerts en el Pla
dintegraci familiar i social del menor.
3. Les famlies acollidores professionalitzades hauran de complir, a ms dels

requisits establerts amb carcter general per a lacolliment familiar o per-
manent, les condicions segents:
a) Almenys una de les persones acollidores haur dacreditar una formaci

adequada per assumir lacolliment de menors amb necessitats especials,
29. Aquestes quanties es po-
per la seva malaltia greu, trastorn de conducta, discapacitat fsica, sensorial den actualitzar per Ordre de la
o psquica, procedncia de la immigraci, o menors que necessiten suport Conselleria de Benestar Social.
especial a causa dels maltractaments o abusos sexuals soferts. No ens consta cap actualitzaci
de les ajudes per famlia aliena,
per s per les dextensa mit-
b) La persona acollidora o un membre de la parella acollidora, si escau, man- janant lOrdre de 25 de febrer
tindr la disponibilitat necessria per a latenci i la cura daquests menors. de 2009 (DOCM nm. 51 de 13
de mar de 2009).
Les prestacions que perceben les persones acollidores (any 2004) sestableixen
acumulativament (article 9):
1. Prestaci bsica (per a la manutenci):

Primer menor: 250 euros/mes.
Segon menor: 200 euros/mes.
Tercer menor i segents: 150 euros/mes per cadascun dells.
2. Prestaci especfica per a acolliments durgncia i professionals (per a la

qualificaci i disponibilitat): 400 euros/mes que cal sumar a les bsiques i
amb independncia del nombre de menors acollits.
Aquestes prestacions sactualitzaran anualment, amb efectes des de l1 de

gener, dacord amb les variacions que experimenti lndex de preus al consum
fixat per a lany immediatament anterior (article 9.3).
Cal destacar que, en aquest model, lacolliment familiar professionalitzat

t escassa importncia, amb un desenvolupament molt marginal davant
de lacolliment familiar ordinari i, fonamentalment, davant de lacolliment
familiar extens. Aix, es destaca la referncia escassa que els estudis fan sobre
lacolliment familiar daquestes comunitats autnomes i labsncia de xifres
publicades sobre aquest tema, per exemple: lestudi ms recent sobre laco-
lliment familiar a la Comunitat Autnoma dAndalusia30 es limita a remarcar
que lanomenat acolliment professionalitzat o especialitzat, s una modalitat
fins al moment, molt minoritria.
5.2. Contractaci administrativa del servei mitjanant una instituci

collaboradora dintegraci familiar que contracta les persones
acollidores professionals i les posa a disposici de lAdministraci
per formalitzar lacolliment. El Programa dacolliments familiars
professionalitzats de la Diputaci Foral de Guipscoa
Com hem vist, la Llei basca 3/2005 preveu en larticle 70.2 lacolliment amb ca-
rcter professionalitzat. La Diputaci Foral de Guipscoa va iniciar lany 2007
amb carcter experimental el Programa dacolliment familiar professionalitzat.
En aquest Programa lacolliment familiar professionalitzat es defineix com

una mesura de protecci que sexerceix per lAdministraci mitjanant la
integraci de linfant o adolescent en un nucli familiar en qu almenys un dels
membres t una qualificaci especialitzada, que fa de lacolliment professional
la seva tasca professional i rep a canvi una remuneraci. Lacolliment familiar
professionalitzat es podr constituir en la modalitat simple o permanent.
30. Observatorio de la Segons aquest Programa, les caracterstiques daquest acolliment sn les que
Infancia en Andaluca. El es destaquen a continuaci:
acogimiento familiar en Andalu-
ca. Procesos familiares, perfiles
personales. Junta de Andaluca.
Lacollidor/a s una persona.
Consejera para la Igualdad y Els infants o adolescents tenen necessitats i circumstncies especials (des
Bienestar Social, 2008. Pg. 18. de nadons fins a adolescents; sols o grups de germans; infants o adolescents
amb discapacitats fsiques, psquiques o sensorials, i infants o adolescents
amb dificultats de comportament derivades de les experincies negatives
que ha viscut).
El nombre dinfants i adolescents acollits s fins a dos.
La persona acollidora t coneixements tcnics (diplomatura universitria).
Lacollidor/a professional t una relaci contractual amb una empresa a
canvi del desenvolupament de la seva tasca.
Tamb es preveu sota aquesta modalitat lacolliment durgncia i diagnstic.
Els requisits que ha de complir la persona acollidora sn els segents:
Tenir titulaci relacionada amb cincies humanes i tenir experincia

professional en lmbit de la protecci infantil i/o educaci, cura i atenci a
persones.
Disposar dun habitatge adequat a les necessitats dels infants o adolescents
que pugui acollir.
Dedicar-se exclusivament a la cura de linfant o adolescent acollit amb
sentiments solidaris.
Tenir laprovaci de la seva famlia que convisqui amb ella, s a dir, han
destar dacord amb liniciativa de lacolliment.
Acceptar linfant o adolescent amb la seva histria, la seva famlia i la seva
manera de ser.
Ser capa de treballar amb lequip professional i rebre formaci i assessora-
ment professional durant tot el procs, amb la finalitat danar superant les
dificultats que es puguin presentar en els diferents moments. 31. A Guipscoa, el rgim de
prestacions estableix tres tipus
de quantia (segons lOrdre foral
El Programa preveu que la persona acollidora professional formar part dun 603/2008, per la qual sactua-
equip educatiu i disposar duna supervisi externa a crrec dun/a tcnic/a litzen les quanties del Decret
format especficament per intervenir en equips de treball. foral 35/1999 per a lexercici
2008, BOG nm. 85 de 6 de
maig de 2008), que sn:
La retribuci prevista per a la persona acollidora professional per fer la 1. Acolliment en famlia: 600
seva feina com a treballadora autnoma s lequivalent a la que reben euros/mes per menor i
els i les professionals que treballen en els equips educatius dacolliment unitat familiar.
residencial. A ms, per cobrir les necessitats dels infants o adolescents 2. Acolliment en famlia de
menors amb discapacitat:
acollits, podran percebre les ajudes econmiques previstes per a lacolli- 718,60 euros/mes per me-
ment familiar.31 nor i unitat familiar.
3. Acolliment en famlia
Per tant, sestableix una triple relaci: amb dedicaci intensiva:
1.238,60 euros/mes per
menor i unitat familiar.
Conveni/Contracte administratiu32 amb una entitat collaboradora dinte- El Mapa foral de Serveis socials
graci familiar per prestar el servei. de Guipscoa proposa un incre-
Subscripci dun contracte de serveis civil entre lentitat i la persona ment fins a arribar als 1.400
euros bruts per menor acollit.
acollidora professional que rep una retribuci econmica similar a la dun/a
educador/a de centre residencial. 32. Ats el carcter experi-
Atribuci de la guarda per part de lAdministraci pblica que dna dret a mental del programa, la gesti
percebre prestacions per mantenir linfant o adolescent (1.238,60 euros/mes del servei s va formalitzar
mitjanant conveni durant els
per infant acollit, ats que es considera modalitat intensiva). dos primers anys. Lentitat a
qu sha fet lencrrec ha estat
ARCE-UNSAC.
Aquest Programa pretenia constituir lacolliment familiar professionalitzat
de 12 infants o adolescents amb 6 acollidors professionals. Segons el II Mapa
foral de Serveis Socials de Guipscoa 2008-2012, la cobertura prevista pel servei
dacolliment familiar professionalitzat que cal assolir el 2012 s de 60 places33
amb una previsi de poblaci infantil o adolescent de 115.420 (el 2007 sen
van assolir 4).
Actualment (mar de 2010), i un cop passats els dos primers anys del progra-
ma experimental, hi ha 8 persones acollidores familiars professionalitzades
que acullen 14 infants o adolescents. Algunes de les dificultats ms impor-
tants que han detectat sn les que es detallen a continuaci:34
Dificultat per captar persones acollidores professionals.

Inseguretat en delimitar jurdicament la relaci i els drets de les persones
acollidores professionals (vacances, baixes...).
Problemes derivats de les relacions amb la famlia de la persona acollidora
professional, que integra en el seu nucli familiar (a ms de la parella, poden
haver-hi fills o filles propis) un infant o adolescent amb caracterstiques
despecial dificultat. Aix significa compaginar la famlia i el treball amb les
dificultats i els riscos dinterferncies que aix comporta.
33. Cal recordar que conside-

ren com a modalitat tamb
professionalitzada lacolliment
durgncia per a menors de 0
a 4 anys.
34. Dacord amb la informaci

facilitada per la senyora Mar-
garita Pardo, cap de la Secci
dAcolliments i Adopcions i de
la Diputaci Foral de Guips-
coa el 5 de mar de 2010.
Experincia de la prova pilot dacolliment
familiar professionalitzat en unitat 6
convivencial dacci educativa a Catalunya
Durant el segon semestre de lany 2009, lInstitut Catal de lAcolliment i de

lAdopci (ICAA) ha portat a terme un pla pilot dacolliment familiar profes-
sionalitzat en unitats convivencials dacci educativa (UCAE).
Per portar a terme aquesta prova pilot, es va contractar la gesti dun

acolliment familiar professionalitzat en UCAE amb dues institucions col
laboradores dintegraci familiar (INTRESS i Fundaci Infncia i Famlia).
6.1. Condicions de la prova pilot
Les condicions establertes per a aquests acolliments familiars professionalit-

zats en UCAE van ser les segents:
Tenir titulaci universitria (grau, llicenciatura o diplomatura) relacionada

amb lmbit pedaggic o social o amb protecci i atenci a la infncia.
Tenir la formaci necessria (en cas duna parella, noms s necessari que
un dels dos membres la tingui).
Tenir experincia en intervenci infantil i juvenil, i habilitats professionals
i personals per desenvolupar latenci als infants i treballar en xarxa amb la
resta de professionals.
Tenir plena disponibilitat per part de la persona acollidora professional.
Elaborar un projecte educatiu individual per part de la persona acollidora
professional.
Complir els requisits generals per a lacolliment familiar.
Tenir un habitatge amb les condicions adequades.
Rebre suport dun/a educador/a social (mitja jornada per cada UCAE).
Acollir un nombre determinat dinfants (fins a sis).
Considerar que la persona acollidora professional depengui de la ICIF mit-
janant contractaci laboral o per compte ali com a treballadora autnoma.35
Establir un mdul que cobriria: la retribuci econmica de la persona
acollidora professional, segons els parmetres establerts per conveni per
a educadors socials amb plena disponibilitat; el manteniment dels infants
o adolescents (educaci, vestit, alimentaci, etc.), i el cost del suport i el
seguiment fets per la ICIF i altres despeses.
35. Les dues persones acolli-
Es descarta el pagament per prestacions, que s el sistema amb diferents dores objecte de la prova pilot
modalitats i quanties utilitzat per la gran majoria de comunitats autnomes, han desenvolupat la seva tasca
com a treballador/a autnom.
i sopta per establir una veritable prestaci de serveis professionals en la ma- Tot i que el ms correcte s
teixa lnia que el programa experimental de Guipscoa. parlar de contracte darrenda-
ment de serveis.
6.2. Diferncies fonamentals entre el model inicial de la prova pilot de
Catalunya i el programa experimental de Guipscoa
Les diferncies fonamentals del pla pilot respecte a les condicions fixades en
el Programa experimental de la Diputaci Foral de Guipscoa sn les que es
detallen a continuaci:
Catalunya Guipscoa
Fins a 6 infants o adolescents Fins a 2 infants o adolescents

acollits. acollits.
Inclusi de les contraprestacions Pagament de prestacions pel man-

per despeses de manteniment de teniment de linfant o adolescent de
linfant o adolescent i habitatge en forma independent a la retribuci de
el contracte amb la ICIF. la persona acollidora professional.
Indefinici del rgim jurdic acolli- Opci per delimitar la relaci com a
dor (contracte laboral-treballador/a contracte darrendament de serveis
autnom). professionals.
No inclusi dels acolliments dur- Inclusi dels acolliments durgncia

gncia i diagnstic.36 i diagnstic .
Aquestes diferncies fonamentalment el nombre dinfants o adolescents

per acollir, la quantitat prevista per al manteniment de linfant o adolescent
acollit a Catalunya i la prestaci pel mateix concepte a Guipscoa compor-
taven tamb un cost diferent.
6.3. Valoraci dels resultats de la prova pilot
Lescassa durada de la prova pilot (poc ms de sis mesos) en aquests moments

fa que la valoraci necessriament shagi de centrar en les fases inicials del
procs de lacolliment, ats que tot just al final daquest perode shan posat
en marxa les dues UCAE previstes. Per tant, tenint present el curt termini en
qu sha desenvolupat, el problema fonamental que sha detectat s la dificul-
tat per captar persones candidates idnies per a lacolliment familiar professi-
onalitzat que compleixin els requisits preestablerts.
36. Els acolliments durgncia i
diagnstic es retribueixen amb
un complement de 545 euros
al mes dacord amb la Llei
de prestacions (la qual cosa
dna un prestaci total duns
900 euros al mes per infant)
i es defineixen nicament en
lAcord de Govern de 29 de
setembre de 2009 que fixa
aquestes ajudes.
Problemes Causes
Dificultats per aconseguir persones Nombre dinfants (fins a 6)

candidates idnies per ser acollido- excessiu.
res familiars professionals.
Incerteses i dubtes generats
per la novetat del projecte que
suposa una manca de tradici i
experincia, aix com incertesa
per la continutat del projecte i la
consegent inseguretat laboral.
Inseguretat jurdica per manca

duna clara definici de la relaci
jurdica i dels drets i deures de
les persones acollidores profes-
sionals.
No poder rebutjar les propostes

dacolliment que sels formulin.
Necessitat de definir millor en

el desenvolupament del projecte
aspectes com: vinculaci i relaci
entre persones acollidores i ICIF/
EAIA/DGAIA, temporalitat i
situaci desprs de la majoria
dedat, suport i acompanyament
a les persones acollidores, for-
maci prvia i contnua, suport
durant les vacances/respir...
Incerteses per part del profes-

sional generades per la integraci
de linfant o adolescent en la seva
casa i famlia (qui acull s tota la
famlia), la qual cosa comporta
que es posi en risc, juntament 37. Aquesta ha estat la realitat
ms freqent en lexperincia
amb la vida professional, la vida pilot a Guipscoa, i de la qual
familiar. trobem experincies en altres
pasos, per exemple, el The-
rapeutic Foster Care (TFC) en
alguns estats dels Estats Units
adreats a infants i adolescents
amb problemes de salut mental
Per tant, les conseqncies derivades daquesta experincia pilot sn les que (Foster Family-Based Treat-
es destaquen tot seguit: ment Association FFTA-:
Annotations ofs Research in
Treatment Foster Care. Volume
Cal reduir el nombre dinfants (entre 2 i 4) sense descartar lacolliment I. Teaneck, New Jersey: 2001.
familiar professionalitzat dun nic infant o adolescent.37 Pg. 6).
Cal mantenir lexigncia de formaci especfica.
Cal dotar el projecte dinstruments de seguretat jurdica i, consegentment,

dotar-lo del desenvolupament normatiu necessari. En efecte, la definici
del Servei dUnitat Convivencial dAcci Educativa en el Decret pel qual
saprova la Cartera de serveis socials s insuficient38 i cal una normativa de
desenvolupament (decret o ordre).
Cal analitzar o revisar els aspectes controvertits o pocs clars daquesta nova
mesura (els ms importants sanalitzen ms endavant).
Cal preparar a tots els altres professionals del sistema de protecci a la

infncia i ladolescncia serveis o equips (EAIA, ETCA, SSTAIA...) da-
vant de les caracterstiques prpies daquest nova modalitat dacolliment
familiar.
38. El Projecte actual de llei

dels drets i oportunitats de la
infncia i ladolescncia que
sest tramitant parlament-
riament tampoc resol aquest
buit normatiu, ats que noms
defineix de manera molt ober-
ta aquesta mesura de protecci.
Anlisi de diferents aspectes controvertits
de lacolliment familiar professionalitzat 7
en unitat convivencial dacci educativa
7.1. Retribuci per prestacions econmiques o mitjanant contracte de

gesti de serveis
Com hem vist, la majoria de comunitats autnomes han optat per retribuir
lacolliment familiar professionalitzat (sota diverses denominacions: especia
litzats, professionalitzats...) mitjanant el pagament de prestacions o ajuts
econmics. No obstant aix, cal tenir present que quantitativament el desen-
volupament daquesta modalitat dacolliment familiar en aquestes mateixes
comunitats autnomes sembla ser marginal.
Cal recordar tamb que el fet de remunerar o retribuir fa referncia a pagar

un servei que es presta, mentre que el sentit de les prestacions econmiques
per lacolliment regulades en la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions
socials de carcter econmic, s, com indica larticle 22.1 de la Llei 13/2006,
atendre les despeses de manteniment de linfant o adolescent; per la qual cosa,
el pagament de serveis per prestacions econmiques no sembla adequar-se al
concepte i naturalesa daquestes.
Una altra dificultat prctica sn les prestacions elevades que ja es paguen

actualment a Catalunya i que ja preveuen les circumstncies especials con-
currents en els infants i adolescents acollits (discapacitats o dificultats de
comportament, nombre dinfants o adolescents...).
Finalment, i el ms important, amb la retribuci mitjanant contracte de pres-

tacions de serveis i lassegurament com a treballador/a autnom (TRADE),
la situaci pel que fa a la protecci de la persona acollidora professional s
millor (Seguretat Social) i inclou el pagament dimpostos (queda clar el rgim
fiscal en separar les prestacions per al manteniment de linfant o adolescent
de les retribucions per lexercici professional) i altres drets (indemnitzacions).
Sevita aix que una persona que shagi dedicat professionalment a una activitat
remunerada durant molt de temps no tingui cap tipus de cobertura del Siste-
ma pblic de Seguretat Social.
7.2.Relacions jurdiques entre les persones acollidores familiars
professionalitzades, la ICIF i lICAA
7.2.1. Relaci jurdica entre lICAA i la ICIF
Les institucions collaboradores dintegraci familiar (ICIF) ja es preveien en

la reforma 11/1987 del Codi civil espanyol, que en la seva disposici addicional
primera establia:
Les comunitats autnomes, en virtut de la seva competncia en matria

de protecci de menors, podran habilitar, en el seu territori, com a institu-
cions collaboradores dintegraci familiar, aquelles associacions o funda-
cions no lucratives constitudes segons les lleis que els siguin aplicables,
en els estatuts o en les regles en qu figuri com a finalitat la protecci de
menors, sempre que disposin dels mitjans materials i equips pluridiscipli-
naris necessaris per al desenvolupament de les funcions encomanades.
Aquestes institucions podran intervenir noms en funcions de guarda
i mediaci amb les limitacions que lentitat pblica indiqui, i estaran
sempre sotmeses a les directrius, la inspecci i el control de lautoritat
que les habiliti.
Cap altra persona o instituci podr intervenir en funcions de mediaci
per a acolliments familiars o adopcions.
Aquesta configuraci bsica, com a entitats que assumeixen les funcions

de guarda i mediaci en matria dacolliments familiars, s la que sha
mantingut en les definicions posteriors de la legislaci catalana que ha regulat
aquesta figura (article 32 de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesu-
res de protecci dels menors desemparats i de ladopci; article 21 de la Llei
8/1995, de 27 de juliol, datenci i protecci dels infants i adolescents, i Decret
337/1995, de 28 de desembre, sobre lacreditaci i el funcionament de les ins-
titucions collaboradores dintegraci familiar i de les entitats collaboradores
dadopci internacional).
En virtut daquesta normativa, les ICIF poden assumir, segons el contracte

administratiu de servei pblic corresponent, les funcions segents (Decret
337/1995):
1. Estudi, valoraci i preparaci de les famlies que hagin sollicitat un acolli-

ment familiar.
2. Recerca de famlies acollidores per a infants i/o adolescents tutelats per la
DGAIA.
3. Acoblament de linfant i/o adolescent en la famlia acollidora mitjanant
lequip especialitzat.
4. Seguiment posterior de linfant o adolescent, dacord amb les directrius de
lICAA.
5. Formaci de les famlies acollidores.
6. Promoci de lacolliment.
7. Collaboraci en la gesti del finanament del servei prestat per famlies
acollidores.
8. Altres funcions que se li puguin encomanar en el contracte.
Ats que lacolliment familiar professionalitzat en UCAE es considera, tant en
el dret civil com com en el catal, una modalitat de lacolliment familiar, les
ICIF sn les que han de fer les funcions descrites i, per tant, la relaci entre
lICAA i la ICIF sestableix mitjanant contracte administratiu de gesti de
serveis, en virtut del qual la ICIF a canvi de la contraprestaci econmica
a crrec de lICAA fixada en el contracte administratiu de gesti de serveis
pblics esmentat ha de captar persones acollidores familiars professionalit-
zades com una forma ms dacolliment familiar, ha de seleccionar-les, valo-
rar-les i preparar-les, ha de retribuir els seus serveis i ha dintegrar linfant o
adolescent proposat per lICAA en la familia acollidora professionalitzada i fer
el seguiment corresponent. Tot aix sens perjudici de la resta dobligacions de
la ICIF adjudicatria i de lICAA establertes en el contracte administratiu de
gesti.
7.2.2. Relaci jurdica entre la ICIF i la persona acollidora familiar professio-

nalitzada
La relaci jurdica entre la ICIF i la persona acollidora familiar professiona-

litzada s la de contracte de prestaci de serveis (arrendament de serveis de
larticle 1544 del Codi civil) i la constituci de la persona acollidora familiar
professionalitzada com a treballadora autnoma, sense descartar altres possi-
bilitats derivades de la realitat i de les formes i llibertat dorganitzaci empre-
sarial de cada ICIF (per exemple: socis treballadors de cooperatives diniciativa
social, que tenen la seva normativa especfica i una relaci ja situada en una
zona lmit entre el treball autnom i el treball fet per compte ali).39
Aquesta s la soluci adoptada per la Diputaci Foral de Guipscoa i s la que

ms sajusta a les caracterstiques i a la forma amb qu la persona acollidora
familiar professionalitzada desenvolupa la seva activitat.
Per arribar a aquesta conclusi, cal analitzar les dues possibilitats que lorde-
nament jurdic ens permet, larrendament de serveis i el contracte de treball,
per desprs, dins el marc jurdic de larrendament de serveis, optar per un
dels dos rgims de treball autnom permesos per la Llei: lordinari i lecno-
micament dependent.
Per tant, en realitat, tenim tres possibles opcions:
Arrendament de serveis sota el rgim de treballador autnom ordinari.

Arrendament de serveis sota el rgim de treballador autnom econmica-
ment dependent (TRADE).
Contracte laboral sota el rgim de treballador per compte ali. 39. Cal tenir en compte que
aquest supsit, si b pot ser
incls dintre del de treballador
Larrendament de serveis es configura en el Codi civil espanyol de 1888 com autnom, no es pot considerar
el contracte bsic mitjanant el qual una de les parts sobliga a prestar a una dins del concepte que veurem
altra un servei a preu cert (article 1544 CC). Aquest contracte incloa el servei a continuaci de treballa-
de criats i el treball assalariat (articles 1583 i segents del CC), i s el punt dor autnom econmicament
dependent (article 11.3 de la Llei
de partida de levoluci que dna lloc al naixement del contracte de treball a 20/2007 i disposici addici-
mitjan segle xx. onal vuitena del Reial decret
197/2009).
Aix, el contracte de treball sorgeix com una figura separada del contracte
darrendament de serveis que dna lloc a una branca del dret: el dret laboral.
Amb el naixement del dret laboral, el contracte darrendament de serveis

queda en un segon terme i deixa de ser el principal suport normatiu de la
prestaci de treball, per convertir-se en el contracte de serveis prestats pels
professionals liberals.
A partir daquest moment, totes dues relacions es caracteritzen per la presta-

ci dun servei a canvi duna remuneraci, i sorgeix la necessitat de distingir
entre el contracte de serveis civil i el contracte laboral.
Com indica Rojo Torrecilla,40 citant la Sentncia del Tribunal Suprem de 28

de juny de 2004 (Recurs 5529/2003), s impossible desconixer que la lnia
divisria entre el contracte de treball i altres vincles de naturalesa anloga,
com larrendament de serveis regulats en la legislaci civil, no apareix ntida
ni en la doctrina cientfica i jurisprudencial ni en la legislaci, ni tan sols en la
realitat social.
Fins i tot, es considera41 que certes activitats poden fer-se tant en rgim
laboral (contracte de treball) com en rgim dexercici lliure (arrendament de
serveis), i que lelecci entre luna i laltra possibilitat sembla dependre de la
llibertat de lempresa i el professional, segons el grau de dependncia pel qual
optin, sense que shagi doblidar mai que no ser la denominaci que figuri en
el contracte la que determinar el rgim aplicable, sin la verdadera naturalesa
de les relacions jurdiques que sestableixin.
La dependncia en el rgim dexecuci del servei s una de les caracterstiques

ms habituals en la jurisprudncia per distingir una relaci laboral duna rela-
ci civil. En lacolliment familiar professionalitzat, hi ha certs indicis contraris
a lexistncia daquesta dependncia, com ara:
No hi ha inserci en un centre o lloc de treball dins lesfera de lempresari.

No hi ha inserci en lorganitzaci de treball de lempresari.
No hi ha una subjecci a lhorari fixat per lempresari.
40. Rojo Torrecilla,
Eduard. La fragmentacin
Hi ha llibertat i intervenci en lelecci del moment i les circumstncies
del trabajo por cuenta ajena. de lacolliment. La persona acollidora familiar professionalitzada conserva
El trabajo por cuenta ajena y la facultat de rebutjar lacolliment,42 facultat que no podria existir en una
sus fronteras. Albacete, 2009. relaci laboral.
Pg. 14.
41. Vegeu Castro Argelles, Dit aix, si considerem larrendament de serveis com la relaci contractual
Maria Antonia. Contratos ms adient per acollir la relaci jurdica entre la ICIF i la persona acollidora,
de actividad no laborales. El cal ara determinar si el rgim aplicable a aquesta s el mateix dun treballador
Trabajo Autnomo y otras For-
mas de Trabajo No Asalariado.
autnom ordinari o clssic, o el dun treballador autnom econmicament
Aranzadi, 2007. Pg. 85. dependent (TRADE).
42. Lnica previsi s que, evi- La figura del TRADE sorgeix per donar una major tutela als collectius de
dentment, si aquest rebuig s
reiterat i injustificat, comporti
treballadors autnoms ubicats per la seva dependncia econmica en una
lextinci del contracte per situaci prxima a la del treballador per compte ali.
prdua del seu sentit i finalitat.
Tal com recull el prembul de la Llei 20/2007, la creaci daquesta figura de-
riva duna realitat social: lexistncia dun collectiu de treballadors autnoms
que, no obstant la seva autonomia funcional, desenvolupen la seva activitat 43 Com a exemples daix en
amb una forta i quasi exclusiva dependncia econmica de lempresari o client un mateixa publicaci, podem
que els contracta. citar com a article constructiu
a Garca Sals, Ana Isabel en
La regulacin del trabajador
No podem obviar la novetat daquesta figura i el debat que la seva regulaci autnomo dependiente un
legal ha generat en la doctrina, en la qual, al costat de treballs constructius, proceso sin concluir? i, com a
trobem autors que criden a la no aplicaci efectiva de la Llei.43 article que prcticament crida
a un obert incompliment de
la Llei, vegeu Alarcn Ca-
En qualsevol cas, la caracterstica fonamental que fa optar per considerar
racuel, Manuel Ramn en
que els serveis professionals que presten les persones acollidores familiars Aspectos crticos del Estatuto
professionalitzades han destar sota la figura del TRADE i no sota la figura del del Trabajador Autnomo,
treballador autnom ordinari o clssic, s lexigncia dexclusivitat que de- tots dos publicats en El trabajo
por cuenta ajena y sus fronteras
termina implcitament una dependncia econmica respecta a una nica
(Albacete, 2009).
ICIF i el carcter personalssim de la prestaci que implica la prohibici
del TRADE de contractar o subcontractar tota la seva activitat amb ter- 44. Aquesta caracterstica
cers o part daquesta. s destacada tamb per la
doctrina, en considerar el
TRADE (pg. 1267) com un
Per tot aix, de les tres formes possibles, considerem ms adequada la de rgim professional intermedi
larrendament de serveis sota el rgim de TRADE. entre el treballador assala-
riat i el treball autnom de
En aquest sentit, cal tenir present la Llei 20/2007, d11 de juliol, de lesta- rgim com (vegeu: Martn
Valverde, Antonio. La Ley y
tut del treball autnom (BOE, nm. 166, de 12 de juliol de 2007), que crea la el Reglamento del Estatuto del
figura del treballador autnom econmicament dependent (TRADE) a Trabajador Autnomo: puntos
mig cam entre el treball per compte propi i el treball dependent44 i el Reial crticos (1). A: Actualidad La-
decret 197/2009, de 23 de febrer, (BOE, nm. 54, de 4 de mar de 2009), pel boral, nm. 11, juny de 2009.
qual es desenvolupa lEstatut del treball autnom en matria de contracte del 45. Pel que fa al sentit
treballador autnom econmicament dependent i el seu registre, i es crea el daquests conceptes, vegeu
Registre Estatal dAssociacions Professionals de Treballadors Autnoms. larticle 2.1 del Reial decret
197/2009.
El treballador/a autnom econmicament dependent (article 11 de lEstatut 46. Aquestes condicions
esmentat) s aquella persona que desenvolupa una activitat econmica o pro- sn: no tenir al seu crrec
fessional a ttol lucratiu i de forma habitual, personal, directa i predominant, treballadors per compte ali;
per a una persona fsica o jurdica de la qual depn econmicament per per- impossibilitat de contractar
o subcontratar lactivitat; no
cebre della, almenys, el 75 % dels seus ingressos per rendiments del treball i executar la seva activitat de
activitats econmiques o professionals.45 manera indiferenciada amb els
treballadors que presten ser-
Les condicions que han de complir aquests treballadors i treballadores46 sn veis sota qualsevol modalitat
de contractaci laboral per
aplicables a les persones acollidores familiars professionals que no tenen compte del seu client, disposar
treballadors i treballadores al seu crrec; la prestaci de serveis s perso- dinfraestructura producti-
nal i directa; les seves funcions es porten a terme de manera diferenciada va i materials propis per a
amb altres treballadors que pugui tenir la ICIF; exerceixen la seva activitat lexercici de la seva activitat;
desenvolupar la seva activitat
en el seu habitatge i, consegentment, amb una infraestructura i materials amb criteris organitzatius
propis; organitzen la seva activitat amb criteris propis i dacord amb els propis, sense perjudici de les
coneixements i lexperincia prpia, sens perjudici de les indicacions tcni- indicacions tcniques que pot
ques que puguin rebre de la ICIF, i perceben una contraprestaci econmica rebre del seu client; rebre una
contraprestaci econmica en
en funci del treball tcnic que desenvolupen amb els infants i adolescents funci del resultat de la seva
que tenen acollits. activitat, dacord amb el que
sha pactat amb el client.
La regulaci daquesta figura s una garantia per al treballador autnom eco-
nmicament dependent, sens perjudici que en les relacions entre aquest i el
seu client operi, com a norma general, el principi dautonomia de la voluntat.
Cal formalitzar la relaci mitjanant contracte escrit i regular la seva jornada
(article 14 de la Llei 20/2007), lextinci contractual i les formes dindemnit-
zaci (article 15 de la Llei 20/2007).47
La durada del contracte (article 3 del Reial decret 197/2009) s la que les parts
acordin i es pot fixar una data de finalitzaci o remetres a la finalitzaci del
servei determinat. Si no es fixa la durada o el servei, es presumir per temps
indefinit.
Tamb es preveuen, a lempara de la legislaci civil, els acords dinters

professional (articles 3.2 i 13 de la Llei 20/2007) concertats entre les associ-
acions o els sindicats que representin els treballadors i treballadores aut-
noms econmicament dependents i les empreses per les quals executen la
seva activitat, amb les quals es poden concretar la forma, el temps i el lloc de
lactivitat.
47. Concretament, quant a la
indemnitzaci, larticle 15.4 Una altra caracterstica important que cal destacar s la possibilitat destablir
de la Llei 20/2007 estableix procediments no jurisdiccionals de soluci de conflictes i sotmetre les discre-
que la quantia daquesta, quan pncies a larbitratge voluntari (article 18 de la Llei 20/2007).
el/la treballador/a autnom
econmicament dependent
hi tingui el dret, es fixar en
el contracte individual o en 7.2.3. Relaci jurdica entre lICAA i la persona acollidora familiar
lacord dinters professional professionalitzada
que resulti daplicaci. En els
supsits que no hi estiguin
fixats, a lefecte de determinar- LICAA constitueix lacolliment familiar professionalitzat en UCAE amb la
ne la quantia, es valoraran, persona seleccionada per la ICIF, que s qui ha contractat els seus serveis
entre altres factors, el temps professionals.
restant previst de durada
del contracte, la gravetat de
lincompliment del client,
La relaci jurdica entre lICAA i la persona acollidora familiar professio-
les inversions i despeses nalitzada sinicia en virtut de la constituci de lacolliment familiar un cop
anticipades pel treballador/a consta lacceptaci de lacolliment per part de la persona acollidora i, si
autnom econmicament sescau, de la seva parella.
dependent vinculades a
lexecuci de lactivitat profes-
sional contractada i el termini Consegentment, lICAA estableix amb la persona acollidora familiar
de preavs atorgat pel client/a professional la mateixa relaci que forma amb la resta dacollidors familiars:
sobre la data dextinci del dna eficcia jurdica a lacolliment, delega la guarda (delegaci autoritzada
contracte. La fixaci mit-
janant lacord entre la ICIF,
prviament per la DGAIA, que s qui conserva la tutela de linfant o adoles-
la persona acollidora familiar cent acollit), fa el seguiment de la regularitat de tot el procs i reconeix als
professionalitzada o en infants i adolescents acollits el dret a percebre les prestacions econmiques
lacord dinters professional establertes en la Llei 13/2007, de 27 de juliol, de prestacions socials de carcter
aplicable de limport de les
possibles indemnitzacions per
econmic, de conformitat amb els requisits establerts, i abonar-les a la persona
part de la persona acollidora o persones acollidores.
familiar professional pot servir
com a base per calcular un
cost eventual que cal tenir en
compte en el mdul de gesti
fixat en el contracte de gesti
de serveis corresponent.
DGAIA
Desemparament /
Tutela i petici
de la familia
acollidora
ICAA
[ Constituci de l'acolliment
i delegaci de guarda ]
Contracte
administratiu
de gesti
de serveis
Selecci, contracte Persona

ICIF de prestaci de serveis, acollidora
integraci familiar, familiar
seguiment i suport professional
La constituci de lacolliment familiar professionalitzat per part de

lICAA s compatible amb lexistncia dun contracte de serveis en-
tre la ICIF i la persona acollidora familiar professionalitzada. La figura
jurdica que ms sadapta a aquesta relaci de prestaci de serveis s la del
treballador/a autnom econmicament dependent. No s considera procedent
utilitzar la via de complements a les prestacions econmiques com a forma de
retribuir lactivitat professional de la persona acollidora.
7.3. Compatibilitat entre prestacions i retribucions per serveis

professionals
Com hem dit anteriorment, les prestacions establertes per la Llei 13/2007 sn
un dret dels infants o adolescents acollits (punt 2 de larticle 22.2 de la Llei
13/2007 esmentada), per la qual cosa sabona a la persona o persones aco-
llidores (punt 6 de larticle 22 de la Llei 13/2007), aix s aix perqu s qui
exerceix la seva guarda i perqu aix faci front a les despeses derivades del seu
manteniment.
Per tant, les prestacions establertes per la Llei 13/2007 sn compatibles amb
la retribuci que lacollidor o acollidora familiar professionalitzat rep com a
remuneraci pels seus serveis professionals. En aquest sentit, la nova redac-
ci de larticle 22 de la Llei 13/2007, en la seva modificaci realitzada per la
disposici final segona de la Llei dels drets i les oportunitats en la infncia i
ladolescncia inclou lacolliment familiar professionalitzat en UCAE com una
de les situacions que donen dret a la prestaci.
Una altra qesti que cal aclarir s quina s la relaci entre lacolliment fami-
liar professionalitzat en UCAE i lacolliment familiar com a situaci protegida
per la Seguretat Social.
En aquest punt, i sens perjudici de posar de manifest que estem davant duna
competncia aliena, sembla compatible que els beneficis puguin correspondre
exclusivament, si sescau, a la parella de la persona acollidora familiar profes-
sionalitzada que no compleix la condici de professional i integra un infant
o adolescent en la seva famlia i en canvi han de ser totalment incompati-
bles amb la prestaci de serveis que incorpora lacollidor o acollidora familiar
professionalitzat.
7.4. Responsabilitat civil per danys a tercers de linfant

o adolescent acollit
Aquesta qesti es defineix en el marc del contracte de gesti de serveis entre

lICAA i la ICIF, en qu, de la mateixa manera que en el supsits dacolliment
en centre, sestableix (dacord amb el Decret 333/2002, de 19 de novembre,
de modificaci daltres decrets en matria dobligatorietat de contractaci
de determinades cobertures dassegurances) lobligaci que la ICIF contrac-
tista concerti i mantingui vigent una plissa dassegurances que cobreixi la
responsabilitat civil personal i familiar, incloent-hi els actes de linfant o
adolescent acollit per un capital mnim de 150.253,03 euros.
7.5. Disponibilitat o exclusivitat de la persona acollidora familiar

professionalitzada
Lespecial disponibilitat que cal exigir en aquesta modalitat dacolliment

familiar s perfectament compatible amb la contractaci de la prestaci de
serveis a travs de la figura del treballador/a autnom econmicament depen-
dent (TRADE), ats que la mateixa modalitat exigeix que el 75% o ms dels
rendiments del TRADE derivin de lactivitat prpia de la persona acollidora
familiar professionalitzada i en el contracte es pot pactar-ne lextinci per
manca dexclusivitat o disponibilitat per sota daquest 75%.
7.6. Temporalitat de lacolliment
Com hem vist, en altres models es preveu la possibilitat dacolliment familiar

professionalitzat de carcter permanent. En qualsevol cas, s especialment
important que la temporalitat daquesta modalitat dacolliment familiar, atesa
la seva especialitzaci, i que conjuga lexercici duna professi amb la inte-
graci dun infant o adolescent en la vida familiar del professional, estigui
acotada en el temps per una temporalitat definida i preestablerta.
7.7. Sortida i continutat de lacolliment un cop el menor acollit

ha assolit la majoria dedat
El Projecte de llei dels drets i oportunitats de la infncia i ladolescncia

estableix legalment les mesures assistencials un cop assolida la majoria dedat
(article 149). Recull aix una prctica que fins al moment ha estat limitada per
la mesura dacolliment en centre. No obstant aix, no hi ha cap impediment
per poder adoptar mesures assistencials, valorant les circumstncies concur-
rents, en els supsits dacolliment familiar professionalitzat i perqu aquestes
consisteixin en el manteniment temporal del servei amb la consegent retri-
buci pels serveis de la persona acollidora familiar professionalitzada.
En aquest ordre de coses, i sens perjudici de laplicabilitat de les prestacions

de suport als joves extutelats vigents, caldria estudiar tamb la possibilitat de
prorrogar les prestacions per a lacolliment familiar ms enll de la majoria
dedat (21 o 23 anys) per adequar el suport als joves extutelats a la realitat so-
cial i garantir la seva igualtat doportunitats, sempre condicionades al fet que
es mantingus la convivncia entre persona acollidora i jove extutelat.
7.8. Paper de les persones acollidores familiars professionalitzades

en acceptar la proposta dinfant o adolescent que cal acollir
Les persones acollidores familiars professionals han de poder participar en

el procs de valoraci dels infants i adolescents. El fet dintegrar linfant o
ladolescent en la vida familiar del professional fa que la seva acceptaci de
lacolliment no es pugui considerar un simple trmit.
No obstant aix, un cop sha determinat el perfil de la famlia acollidora

professionalitzada i les caracterstiques dels infants i adolescents susceptibles
dsser acollits, aquests es poden incorporar en el contracte de prestaci de
serveis entre la ICIF i la persona acollidora familiar professional establint la
forma i les conseqncies de la no-acceptaci.
7.9. Relacions de la persona acollidora familiar professionalitzada
amb la famlia biolgica i altres professionals (DGAIA i EAIA)
La possibilitat de relacions entre la persona acollidora familiar profes-

sionalitzada, la famlia biolgica, la resta dagents implicats i lmbit
daquests s una qesti que cal abordar i protocollitzar.
Com en tot procs dacolliment dun infant per part duna famlia aliena, per
molt especialment, en els casos en qu es doni un acolliment en UCAE, cal
que tots els agents implicats, i en la mesura de les funcions i responsabilitats
de cadascun, es tinguin en compte els condicionants segents:
1. Que hi ha un pronstic clar i el ms optimitzat possible envers el retorn o
no-retorn de linfant o adolescent.
2. Que el procs dacolliment inclogui, si sescau, la presncia continuada de la
famlia dorigen per no facilitar la desvinculaci de linfant.
3. Que el procs dacolliment estableixi una orientaci psicoeductiva de les
persones acollidores que les posicioni en un rol de no-apropiaci de lin-
fant.
4. Que es tingui en compte la voluntat de linfant i/o adolescent i sacon-
segueixi la seva predisposici a favor de la mesura de protecci que se li
proposa.
5. Que es garanteixi, tant com sigui possible, la relaci de linfant o lado-
lescent amb la seva famlia biolgica amb la finalitat de no afavorir la seva
desvinculaci.
6. Que es garanteixi lacompanyament i el suport en tot moment de linfant
o ladolescent, i de la persona acollidora professional ateses les dificultats
especials daquests tipus dacolliments.
7. Que es garanteixi ls de recursos per als adolescents encaminats a assolir
un projecte de vida autnoma ms enll de la seva majoria dedat.
DGAIA ICAA
Famlia Infant i/o Famlia

biolgica adolescent acollidora
EAIA ICIF
7.10. Suport a les persones acollidores familiars professionalitzades
i supervisi
Com a modalitat dacolliment familiar, s necessari que els i les professionals

externs de la ICIF donin el suport necessari i en facin la supervisi.
Una qesti debatuda durant la prova pilot s la necessitat de comptar amb

recursos de respir (altres famlies acollidores o centres residencials) per tal
dajudar linfant, aix com la persona acollidora professional i la seva famlia,
en situacions de crisi o en moments en qu tcnicament es consideri oport,
amb la finalitat de no esgotar el recurs dUCAE.
Entenem que, tot i ser necessria aquesta previsi o disponibilitat, aquesta no

ha de diferir de la possibilitat que pot existir en tot acolliment familiar i que
la via normalitzadora s aquella que aprofita els espais (casals, colnies...) i la
xarxa social i familiar de la famlia acollidora.
8 Programa dacolliments familiars
professionalitzats en UCAE
A partir de les reflexions i anlisis anteriors, el Programa dacolliments

familiars professionalitzats en UCAE de lInstitut Catal de lAcolliment i
lAdopci es justifica per lobligaci que tenim com a Administraci pblica
de donar resposta als infants i adolescents desemparats que necessiten una
mesura de protecci que els integri en una famlia capa de fer front a les
seves caracterstiques especials.
Lobjectiu general daquest Programa s el segent:
Millorar latenci dels infants i/o adolescents sota la tutela de la Generalitat

de Catalunya que tenen dificultats educatives o circumstncies especials i/o
requereixen una intervenci especialitzada.
Els objectius especfics sn els que es detallen a continuaci:
Incrementar el percentatge del nombre dinfants i adolescents sota tutela de

la Generalitat de Catalunya que tenen dificultats educatives o circumstn-
cies especials i/o requereixen una intervenci especialitzada perqu siguin
atesos en famlia.
Obtenir uns resultats millors en latenci dels infants i/o adolescents sota
tutela de la Generalitat de Catalunya, en comparaci amb altres mesures de
protecci i, especialment, amb lacolliment en centre.
Millorar la relaci cost/efectivitat en latenci dels infants i/o adolescents

sota tutela de la Generalitat de Catalunya que tenen dificultats educatives
especials i/o requereixen una intervenci especialitzada respecte a latenci
residencial.
8.1. Definici
Lacolliment familiar professionalitzat en unitat convivencial dacci educativa

(UCAE) s una mesura de protecci per mitj de la qual un infant o adolescent
sintegra en un nucli familiar en qu almenys un del seus membres est espe-
cialment qualificat per ra de la seva formaci i experincia, fa de lacolliment
la seva professi i s retribut per aix.
La persona o famlia que rep un infant o adolescent en acolliment familiar
professionalitzat en UCAE t lobligaci de vetllar per ell, fer-li companyia,
alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formaci integral, sempre sota la
vigilncia, lassessorament i lajut de les institucions collaboradores dinte-
graci familiar (ICIF).
En el cas dadolescents que es trobin en la franja dedat de 16 a 18 anys, la per-

sona o famlia que rebi ladolescent tamb tindr les obligacions segents:
1. Servir de pont entre el recurs institucional i la plena autonomia personal.

2. Oferir un acompanyament educatiu durant el procs en qu linfant assoleix
autonomia i esdev adult.
3. Potenciar una educaci integral dels joves pel que fa a la dimensi personal,
relacional, laboral i formativa.
4. Incidir duna manera molt especial en tots els seus processos dinserci
sociolaboral.
Lacolliment familiar professionalitzat en UCAE se situa dins el marc concep-

tual de lacolliment familiar i es diferencia de les altres modalitats dacolli-
ment familiar pels motius segents:
1. Les persones acollidores professionalitzades reben una remuneraci eco-

nmica per la seva tasca professional, al marge de les despeses que pugui
ocasionar la mateixa atenci a les necessitats de linfant o adolescent.
2. Lacolliment el fa tot el nucli familiar, per latenci especialitzada i profes-
sionalitzada la porta a terme la persona formada i experimentada en lmbit
de la infncia i ladolescncia.
3. El perfil dels infants o adolescents acollits, que tenen caracterstiques o
circumstncies especials.
4. La dedicaci especfica exigida a la persona acollidora familiar professional.
5. Lexistncia duna relaci contractual entre la persona acollidora familiar
professional i la ICIF.
8.2. Infants i adolescents susceptibles de ser acollits
Lacolliment familiar professionalitzat en UCAE t per objecte acollir, princi-

palment, infants o adolescents que es trobin en les situacions segents:
Infants o adolescents amb necessitats educatives especials, discapacitats

fsiques, psquiques o sensorials, malalties crniques i/o trastorns de con-
ducta.
Preadolescents o adolescents que no disposin de famlia acollidora ordin-
ria.
Grups de germans.
Infants o adolescents que per les seves vivncies i caracterstiques indivi-
duals necessitin una intervenci especialitzada dins un entorn familiar.
8.3. Nombre dinfants i/o adolescents acollits
El nombre dinfants i/o adolescents susceptibles de ser acollits per cada fam-
lia en aquesta modalitat dacolliment seria entre 2 i 4, en principi, en funci
de les circumstncies dels infants i/o adolescents acollits i del moment vital
de la famlia acollidora.
La capacitat de la famlia per acollir un nombre determinat dinfants i/o ado-

lescents est determinada per la valoraci que la ICIF hagi fet.
8.4. Requisits de les persones acollidores familiars professionalitzades
Les persones acollidores familiars professionalitzades, a ms de complir els

requisits generals que es requereixen per a lacolliment familiar, han de tenir
les condicions segents:
1. Disposar duna titulaci i formaci especfica relacionada amb lmbit de la

infncia i ladolescncia (psicologia, pedagogia, treball social, educaci social,
medicina, infermeria, educaci infantil). La titulaci pot ser des dun grau
mitj fins a un cicle formatiu, dacord amb la valoraci de lequip de la ICIF.
2. Acreditar experincia en lmbit de la infncia i de ladolescncia, i conixer

el treball comunitari i en xarxa.
3. Disposar dun habitatge amb espai suficient on es desenvolupar lacolli-

ment, preparat per a la incorporaci immediata dels infants o adolescents.
4. Haver estar formada especficament per la ICIF i valorada positivament.
5. Dedicar-se de forma exclusiva a la cura dels infants acollits per poder donar
resposta a les seves necessitats educatives especials. Sentn per dedicaci
exclusiva la no realitzaci de cap altra activitat laboral o professional que
impliqui ms dun 25% dels seus ingressos per rendiments del treball i
dactivitats econmiques o professionals.
8.5. Selecci, valoraci i formaci de les persones acollidores familiars

professionalitzades
1. Les persones que sofereixin per fer un acolliment familiar professionalit-

zat en UCAE hauran de presentar mitjanant la ICIF una sollicitud en qu
constin les dades personals i familiars, i la seva voluntat dacollir un infant/
adolescent o ms. Cal adjuntar a la sollicitud la documentaci segent:
a) Certificat dantecedents penals.

b) Informe mdic de salut fsica i psquica relacionat amb la possibilitat de
prestar una atenci adequada als infants o adolescents.
c) Certificat dempadronament en qu constin totes les persones que viuen en
el domicili.
d) Cpia compulsada de la titulaci requerida pel punt 1 de larticle.
e) Curriculum vitae.
2. Un cop sha presentat la documentaci anterior, es far una valoraci in-

dividual i familiar amb lobjectiu de determinar les seves capacitats per fer
lacolliment segons els articles 61 i 62 del Decret 2/1997, de 27 de maig, pel
qual saprova el Reglament de protecci dels menors.
3. Durant lestudi i la valoraci, conjuntament amb les entrevistes prpies de

lestudi psicosocial per constituir-se com a nucli acollidor, shan de dur a
terme entrevistes personals amb cada professional, en relaci amb la seva
trajectria formativa, professional i ocupacional. Els objectius especfics
daquestes entrevistes han de ser els que es detallen a continuaci:
Conixer les motivacions i les expectatives, implcites i explcites, perso-

nals i professionals, que la porten a voler acollir un infant o adolescent i a
optar per aquesta experincia professional.
Conixer el seu perfil psicosocial: histria familiar i de la seva vida, xarxa
social i rol familiar.
Conixer les seves capacitats: habilitats, recursos, estil de resoluci de con-
flictes, experincia i coneixements respecte al treball amb infants i adoles-
cents amb dificultats emocionals, intellectuals, fsiques i/o sensorials.
Conixer el seu comproms i disponibilitat en relaci amb el projecte vital i
professional que vol iniciar, aix com les seves expectatives de remuneraci
econmica i lacceptaci de la temporalitat de la mesura.
Conixer la voluntat, les motivacions i expectatives de la resta de membres
que formen la unitat familiar.
Assegurar-se que disposa de la formaci suficient per fer amb eficcia i
eficincia la seva funci de persona acollidora familiar professionalitzada.
4. La persona acollidora familiar professionalitzada ha de reunir les caracters-

tiques segents:
Gaudir dun bon equilibri psicoafectiu, gestionar adequadament les seves
emocions i tenir capacitat per relacionar-se de manera integradora amb els
altres.
Ser bona receptora de la realitat (observadora i no distorsionadora).
Tenir empatia vers les emocions dels altres (sobre tot vers les dels infants).
Tenir capacitats i habilitats per ajudar a gestionar les emocions dels infants
o adolescents, i atendrels de la manera ms adequada dacord amb les seves
caracterstiques i necessitats.
Tenir capacitat per treballar en equip i saber establir relacions de col
laboraci amb altres professionals.
Tenir un alt sentit de la responsabilitat i del comproms amb el projecte
vital i professional.
5. Un cop seleccionades les persones acollidores familiars professionalitza-

des, hauran de fer un perode de formaci especfica orientada a latenci
dinfants o adolescents amb necessitats especials. Posteriorment, caldr que
rebin formaci continuada i especfica sobre levoluci dels infants, i la seva
atenci i educaci.
8.6. Constituci de lacolliment familiar professionalitzat en UCAE
1. Lacolliment familiar professionalitzat en UCAE es constitueix per resoluci

de lInstitut Catal de lAcolliment i lAdopci. Aquesta resoluci ha despe-
cificar el temps de durada de lacolliment.
2. Abans que lICAA constitueixi lacolliment familiar professionalitzat en

UCAE, caldr seguir els punts segents:
Que la ICIF hagi estudiat, valorat i preparat la persona acollidora familiar

professionalitzada i la seva famlia, i hagi formalitzat la relaci jurdica de
prestaci de serveis amb la persona acollidora.
Que la persona acollidora familiar professionalitzada faci constar per escrit que
accepta lacolliment i, si sescau, la seva parella i membres del nucli acollidor.
Que consti per escrit, si sescau, el consentiment de ladolescent.
8.7. Funcions de les ICIF amb relaci a lacolliment familiar

professionalitzat en UCAE
1. Segons larticle 2 del Decret 337/1995, de 28 de desembre, les instituci-

ons collaboradores dintegraci familiar sn les entitats sense nim de
lucre que tenen com a finalitat la protecci de menors i sn acreditades per
lInstitut Catal de lAcolliment i lAdopci per desenvolupar les funcions
de mediaci a fi dintegrar els infants en una famlia.
2. Les ICIF desenvolupen en matria dacolliment familiar les funcions se-

gents dacord amb el contracte establert amb lICAA:
a) Estudiar, valorar i preparar famlies que hagin sollicitat un acolliment familiar.

b) Recercar i captar famlies acollidores per a infants i/o adolescents tutelats
per la DGAIA.
c) Acoblar linfant i/o adolescent amb la famlia acollidora mitjanant lequip
especialitzat.
d) Fer un seguiment posterior de linfant i/o adolescent dacord amb les direc-
trius de lICAA.
e) Formar les famlies acollidores.
f) Promoure lacolliment.
g) Collaborar en la gesti del finanament del servei prestat per famlies aco-
llidores segons el contracte establert.
h) Desenvolupar altres funcions que se li puguin encomanar mitjanant
contracte.
3. Especficament amb relaci als acolliments familiars professionalitzats en

UCAE, les ICIF han de portar a terme les funcions que es detallen tot seguit:
a) Elaborar un projecte educatiu del seu programa dacolliments familiars

professionalitzats, en qu sespecifiquin els objectius dactuaci en cada rea
datenci i les condicions o mesures que han de complir-se per aconseguir
els objectius esmentats. En aquest document, tamb shan de fonamentar
les intervencions psicosocials i educatives en models terics i en metodolo-
gies explcites que hagin demostrat la seva validesa i eficcia en els progra-
mes dintervenci amb infants o adolescents en situaci de desemparament.
b) Integrar la persona acollidora familiar professionalitzada en les reunions i

en la dinmica de lequip de la ICIF pel que fa al seguiment i a les propostes
relacionades amb els infants o adolescents que tingui acollits.
c) Concertar el contracte corresponent de prestaci de serveis amb les per-

sones acollidores familiars professionalitzades seleccionades i valorades,
establint una retribuci econmica equivalent a un sou de tcnic/a superior
al marge de les prestacions a les quals tinguin dret els infants i/o adoles-
cents acollits per la seva manutenci.
d) Complir els protocols de coordinaci que sestableixin amb els EAIA.

derivats de lacceptaci voluntria de lacolliment
Les persones acollidores familiars professionalitzades tenen els drets segents

derivats de lacceptaci voluntria de lacolliment:
a) Rebre, inicialment i durant lacolliment, tota la informaci relativa a linfant

o adolescent que sigui necessria per a lexercici de la seva guarda.
b) Rebre la collaboraci i el suport tcnic, pedaggic, psicolgic, social i

jurdic, que sigui necessari per a lefectivitat dels objectius de lacolliment
abans, durant i desprs daquest.
c) Rebre la prestaci econmica a la qual t dret linfant o adolescent aco-

llit per atendre les despeses de manutenci daquest en els termes i les
condicions establertes per lacolliment de menors dedat tutelats per la
Generalitat (Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de carcter
econmic i normativa i actes que la desenvolupen).

envers la ICIF derivats de la prestaci de serveis retribuda
La persona acollidora familiar professionalitzada t els drets segents envers

la ICIF (sens perjudici dels derivats especficament del contracte de prestaci
de serveis que es formalitzin):
a) Fer que la seva valoraci professional sobre el desenvolupament de lacolli-

ment i levoluci de linfant o adolescent sigui escoltada.
b) Rebre formaci complementria i continuada sobre lacolliment familiar,
levoluci dels infants i la seva atenci i educaci.
c) Rebre de la ICIF una retribuci econmica adequada a la prestaci dels seus
serveis professionals.
8.10. Funcions de les persones acollidores familiars professionalitzades
derivades de lacceptaci voluntria de lacolliment
1. Les persones acollidores tenen obligacions respecte a linfant o adolescent

acollit: vetllar per ell, fer-li companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li
una formaci integral.
2. Les persones acollidores familiars professionalitzades tenen envers els

infants i adolescents acollits els deures que es detallen a continuaci:
a) Respectar les circumstncies familiars de linfant o adolescent acollit, aix

com les seves figures parentals.
b) Contribuir en la preparaci del retorn de linfant o adolescent amb la seva
famlia dorigen o, si sescau, afavorir la seva integraci alternativa o el pro-
cs per preparar-lo per a una vida autnoma i independent.
c) Facilitar, si escau, les relacions de linfant o adolescent amb la seva famlia
dorigen dacord amb els termes previstos per la Direcci General dAtenci
a la Infncia i lAdolescncia.
d) Donar suport emocional, acompanyar i contenir linfant o adolescent du-
rant tot lacolliment.
e) Garantir que linfant o adolescent conegui i entengui els motius del seu
acolliment, i facilitar la seva participaci activa en el procs de presa de
decisions que lafectin.
f) Collaborar en la identificaci del nivell dinstrucci acadmica de linfant o
adolescent, en la inserci socioescolar i/o sociolaboral, i conixer els inte-
ressos, les aptituds i motivacions per a la seva orientaci escolar o laboral.
g) Atendre el desenvolupament del benestar de linfant o adolescent acollit,
promovent la seva socialitzaci i la seva participaci en recursos comunita-
ris de lleure.
h) Respectar la confidencialitat i reserva sobre la informaci a la qual tingui
accs, especialment la relativa a les dades i antecedents personals i familiars
de linfant o adolescent acollit.
i) Lliurar linfant o adolescent quan la Direcci General dAtenci a la Infncia
i lAdolescncia, com a titular de la tutela, el requereixi, i en el temps i en
les condicions establerts per la Direcci esmentada.
8.11. Funcions de les persones acollidores familiars professionalitzades

envers la ICIF derivades de la prestaci de serveis retribuda
La persona acollidora familiar professionalitzada t envers la ICIF els deures

segents (sens perjudici dels derivats especficament del contracte de presta-
ci de serveis que es formalitzi):
a) Collaborar activament amb lequip de la ICIF amb la metodologia i els cri-

teris que aquesta estableix, dacord amb les indicacions i orientacions que
la ICIF o lequip tcnic de lICAA els transmetin, i assistir a les reunions
que aquests organismes convoquen.
b) Elaborar un projecte educatiu individualitzat (PEI) per a cada infant o ado-
lescent acollit i gestionar els recursos teraputics i especialitzats per a cada
un dells.
c) Confeccionar conjuntament amb la ICIF els informes de seguiment de
lacolliment.
d) Participar en la formaci complementria i continuada que organitzi la ICIF
sobre lacolliment familiar, levoluci dels infants i la seva atenci i educaci.
e) Recollir i facilitar la informaci que li sollicitin sobre linfant o adolescent
acollit, aix com conservar la seva documentaci.
f) Comunicar a la ICIF qualsevol variaci, prevista o produda, en les seves
condicions o circumstncies amb relaci als requisits establerts en el seu
procs de selecci i valoraci.
g) Complir els protocols establerts en la relaci amb els altres serveis de lm-
bit de latenci a la infncia i ladolescncia (EAIA, DGAIA, etc.).
8.12. Drets especfics dels infants i adolescents acollits en UCAE
Linfant o adolescent acollit en UCAE t els drets especfics segents:
a) sser respectat en la seva intimitat personal i en les seves pertinences indi-

viduals.
b) Conservar els vincles afectius i la relaci amb els seus germans.
c) Mantenir contacte amb les seves famlies biolgiques.
d) sser informat de les qestions segents en funci del seu grau de maduresa:
Causes de separaci de la seva famlia biolgica i durada prevista de la me-
sura de protecci.
Seguiment del procs dacolliment familiar i dels motius de finalitzaci
quan aquesta es produeixi.
Situaci personal i familiar.
e) sser escoltat en les decisions que lafectin si t judici suficient i, en tot
cas, si s major de 12 anys. Especialment, els infants i els adolescents tenen
dret a opinar sobre la possibilitat de lacolliment familiar professionalitzat i
la possible famlia acollidora seleccionada.
f) Participar de manera activa en lelaboraci del seu projecte educatiu indivi-
dual, en la programaci de les seves activitats i en el seu desenvolupament.
8.13. Deures especfics dels infants i adolescents acollits en UCAE
Linfant o adolescent acollit en UCAE t els deures especfics segents:
a) Respectar-se a si mateix.
b) Respectar la dignitat i les funcions de les persones acollidores familiars
professionalitzades i de la resta dels membres de la unitat familiar.
c) Respectar lhabitatge i lentorn en qu es desenvolupa.
d) Assistir a les activitats educatives, de formaci i laborals organitzades per
la persona acollidora familiar professionalitzada que formin part del seu
projecte educatiu i participar-hi amb dedicaci.
8.14. Finalitzaci de lacolliment familiar professionalitzat en UCAE.
Supsits de conversi en altres tipologies dacolliment familiar
Lacolliment familiar professionalitzat en UCAE finalitzar de la manera

segent:
1. Per resoluci de lICAA, deixant sense efecte la mesura, o per resoluci de

la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia, deixant sense
efecte la tutela o guarda administrativa o modificant la mesura de protecci.
2. Per compliment del temps previst en la resoluci de constituci de la me-
sura i, si escau, de la prrroga.
3. Majoritat o habilitaci dedat, sens perjudici de la possibilitat que es dispo-
sin mesures assistencials.
4. Resoluci judicial civil ferma.
5. Mort, incapacitat o jubilaci de la persona acollidora familiar professiona-
litzada.
Un cop valorades les circumstncies concurrents i en atenci a linters de

linfant o adolescent, es podr disposar la continutat de lacolliment familiar
sota una altra modalitat, en els supsits dextinci de lacolliment famili-
ar professionalitzat en UCAE per prdua de dedicaci especial, jubilaci,
desistiment o voluntat de lacollidor/a familiar professionalizat o de la ICIF, o
negativa reiterada a acceptar un infant o adolescent assignat per la ICIF.
Epleg
El Programa dacolliment familiar professionalitzat en UCAE suposa un repte

per tot el sistema de protecci a la infncia i ladolescncia de Catalunya. Las-
soliment dels seus objectius noms es podr aconseguir amb el lideratge dels
responsables i la implicaci de tots els professionals, per la qual cosa volem
remarcar les reflexions finals que es detallen a continuaci:
1. En lacolliment familiar sempre hi haur una esfera i un temps de lacti-

vitat que no podr ser remunerat en els termes duna prestaci de ser-
veis. Consegentment, en la configuraci de lacolliment familiar professi-
onalitzat hi ha necessriament una compatibilitat entre lexistncia duns
serveis professionals retributs i una activitat essencialment gratuta fora de
la jornada i lhorari estrictament de treball. La vida familiar, les vivncies i
les emocions associades a aquesta no poden ser objecte de retribuci.
2. Cal dotar al Programa dinstruments de seguretat jurdica i, consegent-

ment, proveir-lo del desenvolupament normatiu necessari. La definici
del Servei dUnitat Convivencial dAcci Educativa en el Decret pel qual
saprova la Cartera de serveis socials s insuficient i cal una normativa de
desenvolupament. s necessria una regulaci de lacolliment familiar pro-
fessionalitzat en unitat convivencial dacci educativa.
3. Cal preparar a tots els professionals del sistema de protecci a la in-

fncia i ladolescncia (DGAIA, EAIA, ETCA...) davant les carcterisques
prpies daquesta nova modalitat dacolliment familiar.
4. Cal una campanya de difusi del Programa i de captaci dacollidors famili-

ars professionalitzats. Aquesta difusi i captaci ha de tenir present la mis-
si i els objectius solidaris que han dexistir sempre en lacolliment familiar
professionalitzat, com en tot acolliment familiar.
5. Per garantir el seguiment i lavaluaci del Programa, s necessri establir

un sistema de supervisi i control de la qualitat de latenci donada als
infants i adolescents acollits i dels resultats obtinguts, aix com elaborar
uns estudis comparatius que relacionin aquests resultats amb els obtinguts
amb altres mesures de protecci, posant-los en relaci amb els costos
respectius.
Aclariment
Aquest text ha estat elaborat amb anterioritat a laprovaci, per part del Parla-
ment de Catalunya, de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportu-
nitats en la infncia i ladolescncia.
Un cop es faci efectiu el desplegament de lesmentada Llei i el trasps de les

competncies en matria dacolliment familiar de lInstitut Catal de lAco-
lliment i de lAdopci (ICAA) a la Direcci General dAtenci a la Infncia i
lAdolescncia (DGAIA), all on ara diu ICAA haur de dir DGAIA.
COBERTA
collecci eines 11
11
11
collecci eines
Lacolliment familiar professionalitzat dinfants i adolescents en unitats convivencials dacci educativa
ISBN 978-84-393-8520-2
9 788439 385202

Acolliments Professionalitzadors

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Acolliments Professionalitzadors

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

COBERTA

Lacolliment familiar professionalitzat

Lacolliment familiar professionalitzat dinfants i adolescents en unitats convivencials dacci educativa

Casellas i Serra, Slvia

L'Acolliment familiar professionalitzat d'infants i adolescents

Permesa la reproducci, sempre que se nesmenti la

Autoria dels textos: Slvia Casellas i Serra

Primera edici: setembre de 2010

El 27 de maig de 2010 esdevindr una data clau en lmbit de latenci i la

Linters superior dinfants i adolescents constitueix el principi bsic de

Aix mateix, la sensibilitat social vers la poblaci infantil i adolescent ha anat

No obstant aix, el Programa dacolliment professionalitzat suposar un repte

Amb aquesta publicaci us presentem un primer document sobre lacolliment

Carme Capdevila i Palau

A Catalunya, hi ha infants i adolescents que, per diferents motius, no poden

Daltra banda, vivim en una societat en constant canvi que fa necessria

En aquest sentit, i dins de lmbit de latenci a la infncia i ladolescncia, el

El document que us presentem fa una anlisi daquesta nova modalitat daco-

En definitiva, el que perseguim s que aquesta modalitat dacolliment sigui

Imma Prez i Rovira

2 Lacolliment familiar. Definici, objectius i tipologies 15

3 Naturalesa jurdica de lacolliment familiar professionalitzat 18

4 Experincies prvies a Catalunya. El Programa dacolliment

5 Anlisi de les diferents alternatives que hi ha actualment

6 Experincia de la prova pilot dacolliment familiar professionalitzat

8 Programa dacolliments familiars professionalitzats en UCAE 52

Actualment, hi ha infants i adolescents a Catalunya que es troben en situaci

En els casos en qu es considera convenient aquesta separaci de linfant

Dins daquest marc de disseny de noves modalitats dacolliment familiar,

Lobjecte daquest treball consisteix en els punts segents:

Estudiar la naturalesa jurdica de lacolliment familiar.

Lacolliment familiar dinfants i adolescents es regula per primera vegada a

Lacolliment familiar es defineix com la mesura de protecci per mitj de la

Lacolliment familiar, segons es defineix en la Llei de drets i oportunitats en la

Lacolliment familiar t com a finalitat una doble funci: representa un per-

Actualment les modalitats dacolliment familiar simple se centren en els tres

a) acolliment durgncia i diagnstic,

Lacolliment familiar, com hem dit, s la mesura de protecci que consisteix

El procediment per formalitzar lacolliment familiar s administratiu o

La figura de lacolliment familiar no ha tingut, tant a lEstat espanyol com en lmbit

3.1. Lacolliment familiar professionalitzat en el dret civil com espanyol

Inicialment, lacolliment familiar era una instituci de naturalesa pblica (Or-

El canvi fonamental es produeix amb la Llei 21/1987, d11 de novembre, que,

1. Els consentiments necessaris.

La legislaci de les altres comunitats autnomes en aquesta matria tampoc

Aquesta ltima posici, com veurem a continuaci, s la ms coherent dins

3.3. Lacolliment familiar en la legislaci catalana

La primera regulaci catalana de lacolliment, la trobem en la Llei de protecci

En la Llei 11/1985, lacolliment es configurava com a figura jurdica adminis-

Tractament de la delinqncia infantil i juvenil (articles 28 i 46).

10. Ribas Antn, Mara Flix.

No consta a la Llei 37/1991 ni al Decret 2/1997 cap previsi dajudes, prestaci-

s la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de carcter econmic

Per tant, la manca de desenvolupament normatiu que hem exposat en lEstat

s la Llei dels drets i oportunitats en la infncia i ladolescncia la que regula

1. Lacolliment en una unitat convivencial dacci educativa s el que exer-

2. Lacolliment en una unitat convivencial dacci educativa es pot acordar

En la doctrina catalana, Egea Fernndez,16 en la mateixa lnia ja expressada

Respecte a la remuneraci, Egea Fernndez considera que no s prpiament una

En conclusi, en lordenament civil catal el rgim jurdic de lacolliment

a. Es constitueix per un acte de lAdministraci. No s un negoci jurdic.

b. Es requereix la voluntarietat de la persona o famlia acollidora. Aquesta

c. Es preveuen prestacions socials de carcter econmic per atendre les