PLANIFICACI TERRITORIAL PER A LA PREVENCI DE GRANS

INCENDIS FORESTALS. APLICACI PRCTICA A LA CONCA DE

MADRONA (SOLSONS)

Per reduir el risc dincendi forestal dun territori es poden diferenciar dos
nivells dactuaci sobre la coberta vegetal: (i) actuacions puntuals
especfiques de defensa contra incendis en zones molt concretes i
delimitades, associades a maniobres dextinci, on es modifica la
vulnerabilitat de la massa, i (ii) silvicultura amb objectiu dual productiu-
preventiu o nicament preventiu, que posa mfasi a generar estructures poc
favorables al desenvolupament dels grans incendis forestals. Les primeres
sn anomenades Punts estratgics de Gesti (PEG) i les segones, rees de
Foment de la Gesti (AFG). En qualsevol dels casos s molt important
identificar-les sobre el territori i determinar la millor gesti per complir amb
lobjectiu fixat.

En el marc del Projecte europeu LIFE-Demorgest (LIFE12ENS/ES/000730),

Cost-efficient integration of megarfire prevention intoforest managmeent in
the Mediterranean, el Centre de la Propietat Forestal, est treballant en la
planificaci de la conca de Madrona (Solsons), per incloure, entre altres,
mesures de prevenci dincendis. En aquest sentit es pretn identificar els
PEG's i les AFG, en funci dels incendis tipus que es puguin donar en
aquesta czona, els quals es localitzaran en fons i nusos de barranc, en les
parts altes de les carenes, en zones sota-ventades o de contravents, en
nusos de carena o b en colls. A partir daquesta delimitaci per mitj de
SIG i la validaci a camp, amb la participaci dels Bombers-GRAF, s'ha
realitzat un diagnosi acurada, en quant a la vulnerabilitat de les zones als
incendis de capada i la qualitat destaci, per determinar el model i
tractament de gesti multifuncional (ORGEST) ms adequat i valorar
econmicament el cost del pla.

Per tal de tenir un resultat satisfactori a la hora d'identificar aquets punts

estratgics davant de Grans Incendis Forestals s'ha dut a terme una
metodologia concreta que sexplica a continuaci:

1) Assignaci de l'incendi tipus

s la base de la planificaci. A partir de lestudi dels incendis histrics, que

ens permet observar que davant la mateixa topografia i meteorologia, el foc
propaga seguint esquemes de propagaci similars. A partir de lestudi dels
factors comuns daquests esquemes de propagaci, es construeixen els
incendis tipus.

Per tal darribar a determinar quin incendi tipus ens pot afectar a la nostra
zona cal establir:
a) Estudi de la Zona Homognia de Rgim: Aquestes zones ens
proporcionen informaci de la potencialitat que ha de patir un
incendi tipus dins a unes zones ja delimitades.
b) Registre d'incendis histrics:
 Permetre de l'incendi: utilitzant la informaci de les capes
dincendis existents que van del 1986 al 2013, disponible a la
web del Departament dAgricultura.
Patr de propagaci: La forma com s el permetre de lincendi
ens permet analitzar la manera en qu es va desplaar pel relleu i
distingir tres classes dincendis en funci del seu patr de
propagaci, sempre contrastant-ho amb diferents fons
d'informaci (anlisis tcnics, hemeroteques i testimonis de
lincendi)
Data de lincendi i situaci sinptica: a partir de la data de
lincendi disponible podem reconstruir la situaci sinptica
daquell dia i analitzar les condicions meteorolgiques.
Identificaci de les singularitats: hem de fixar-nos en les
singularitats del territori per tal de determinar els moviments
nocturns, la brisa litoral, la interacci de la vall principal o valls
estretes que determinen el possible moviment de l'incendi.
En el cas de la conca de Madrona l'incendi tipus que s'ha determinat
desprs de seguir tots els passos anteriors ha estat el Convectiu Estndard i
el Convectiu amb vent.

2) Assignaci i anlisis de l'incendi de referncia

Per poder interpretar ms acuradament el moviment que tindria un incendi
dins a la zona d'estudi, hem dagafar l'incendi histric que pugui ser ms
representatiu i realitzar un estudi detallat dels moviments que va realitzar el
foc. Aquest estudi ens indicar els possibles moviments o les oportunitats
que podem tenir a la nostra zona.
Per a la zona de Madrona, lincendi de referncia escollit va tenir lloc a
Bassella l'any 1998.
3) Identificaci dels PEG's i AFG
En aquest apartat s'analitza la zona destudi des de diferents punts de vista
i es delimita els PEG's i les AFG amb la informaci de qu disposem (incendi
tipus de la zona, anlisis de lincendi de referncia, mapa de vulnerabilitat i
la identificaci punts crtics).

a) Delimitaci de les conques hidrogrfiques secundries: es basa en

la divisi d'una conca principal, amb subconques ms petites.
Aquesta divisi es realitza perqu els incendis topogrfics
llegeixen la microtopografia i els convectius la macrotopografia
determinada per aquestes conques. Tamb ens ajudar a
determinar amb ms facilitat els punts crtics de la zona.
b) Anlisis dels vents dominants a la zona: Un dels factors de
propagaci dun incendi sn els vents, aquets determinen la
direcci i la velocitat de propagaci de lincendi.
c) Estudi de la vulnerabilitat: Aquest estudi de vulnerabilitat es basa
en el mtode de Cambell Prediction System (CPS). Aquesta
metodologia ens dona informaci del comportament del foc que
podem esperar en diferent zones de lincendi. En aquest sistema
hi actuen 3 factors clars: lorientaci, la pendent i la direcci del
vent. Es realitza un mapa que combina els tres factor .
d) Identificaci dels Punts Crtics: Aquets punts sn zones dins el
territori on el foc guanya alineaci, per tant, lincendi augmenta en
intensitat i entra amb un nou potencial que supera la capacitat
dextinci. Aquets punts crtics sn diferents per cada patr de
propagaci que tenim, per aix la importncia de saber lincendi
tipus de la zona. Aquest punts seran la base per identificar les
zones on es delimitaran els PEG's.
 Per el cas de Madrona s'han identificat fins a 9 PEG's i 3 AFG, que
conformen un total de 1373,29 ha, de les quals 688,59ha sn
superfcie forestal arbrada i la resta s superfcie agrcola.

4) Validaci de les rees delimitades

A partir de la delimitaci terica, es realitza una validaci a camp per tal
danalitzar acuradament els lmits de cada PEG o AFG. Durant aquest
procs, es determina l'estructura existent de cada rea i les necessitats de
gesti de cada una d'elles segons la seva vulnerabilitat al foc de capades,
la qualitat d'estaci del rodal i la seva aptitud farratgera.

A partir daquesta diagnosi, haurem descollir el model de gesti a seguir

per als propers anys i les possibilitats per dur-los a terme en el perode fixat.
En tots els casos podrem realitzar actuacions sobre els espais agrcoles i
forestals aplicant:
a) Models de gesti forestal multifuncionals (Models ORGEST preventius
o productius- preventius),
b) Models silvopastorals i/o
c) Mesures per a la millora o manteniment dinfraestructures, agrcoles,
xarxa viria i punts daigua.