Anda di halaman 1dari 2

Fauna

La tortuga mediterrnia a Catalunya Qu pots fer tu?


La tortuga mediterrnia s lnic queloni terrestre autcton que es pot
trobar a Catalunya. La seva distribuci geogrfica est focalitzada en
La tortuga mediterrnia s una esp-
cie protegida per la llei de protecci
La tortuga
cinc espais naturals protegits.

Lespcie est greument amenaada dextinci a causa de la destrucci


dels animals de lany 1988 i s pro-
hibida la seva tinena en captivitat.
Avui, s una espcie protegida i en mediterrnia
ha tornat
del seu hbitat (incendis forestals), la hiperpredaci per part dalgunes perill dextinci.
espcies de mamfers que han proliferat molt (senglar i fagina) i la
captura dexemplars per mantenir-los com a mascota. Si desitgeu lliurar tortugues mediterrnies per collaborar en els diferents

a Montsant
projectes de conservaci de lespcie a Catalunya, podeu fer-ho als cen-
tres de recuperaci segents:
1 Paratge Natural de l'Albera
2 Parc del Garraf Centre de Recuperaci de Fauna Salvatge de Torreferrussa (Valls Occidental).
1
3 Parc Natural de la Serra 2 935 600 052
A de Montsant
Centre de Fauna de Vallcalent (Segri).
4 Serra de Llaberia
2 973 267 990
D 5 Parc Natural del Delta de l'Ebre
B Estaci Biolgica de Canal Vell (Baix Ebre).
3 2
C A Girona 2 977 267 082
4 B Barcelona
Centre de Fauna dels Aiguamolls de lEmpord (Alt Empord).
C Tarragona
2 972 454 222
D Lleida
5
Centre de Reproducci de Tortugues (CRT) (Alt Empord).
Mapa de distribuci de la tortuga mediterrnia a Catalunya, 2 972 552 245
on s'hi desenvolupen projectes de conservaci.
Centre de Recuperaci dAmfibis i Rptils de Catalunya
(CRARC Masquefa) (Anoia).
La comarca del Priorat s una rea amb una alta presncia de tortuga
2 937 726 396
mediterrnia. A ms de lespai natural de la serra de Montsant, en
podem localitzar a la serra de Llaberia.
Seu del Parc Natural de Montsant
Oficina tcnica
I recorda: Punt dInformaci del Parc
Plaa de la Bassa, 1
43361 La Morera de Montsant (Priorat)
2 977 827 310
u pnmontsant@gencat.cat
Si trobes una tortuga, NO la destorbis NI lagafis.
E www.gencat.cat/parcs/serra_montsant
Pots fer-li fotografies, ser un bon record!.

Informan al Parc Natural de la Serra de Montsant,


Centre de Recuperaci dAmfibis i Rptils
la teva collaboraci ens ajudar a gestionar lespcie.
de Catalunya (CRARC)
2 977 827 310
C. de Santa Clara, s/n
Si trobes una tortuga ferida o en perill, 08783 Masquefa (Anoia).
truca al cos dAgents Rurals 2 937 726 396
2 935 617 000 u crarc_comam@hotmail.com

Fotografies: CRARC i PNMON. Disseny:


El projecte de reintroducci de la tortuga Com s la tortuga mediterrnia? Cicle biolgic de la tortuga mediterrnia
mediterrnia al Parc Natural de Montsant El cicle biolgic de la tortuga mediterrnia est marcat pel pas
Fitxa tcnica: de les estacions climtiques anuals.
Des de lany 2005, el Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Nom cientfic: Testudo hermanni hermanni

Aparellaments
Alimentaci i Medi Natural, en collaboraci amb el Centre de Recuperaci Mida: 14 cm w, 18 cm v
dAmfibis i Rptils de Catalunya (CRARC), duu a terme el projecte de Alimentaci: bsicament herbvora

Hibernaci

Incubaci
reintroducci de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) al Reproducci: ovpara

Eclosi
Postes
Parc Natural de la Serra de Montsant. Ms de 2.000 exemplars hi viuen ja Longevitat: entre 40 i 60 anys
en llibertat [2014]. Coloraci general: Groga i negra fortament contrastada

Hibernaci
La presncia de la tortuga mediterrnia Gen
a Montsant ha estat documentada en el
jaciment neoltic de lAbric del Filador,
a Margalef de Montsant, prop del riu
Feb
Montsant, on les comunitats pre-
histriques acostumaven a installar-se.
Lactivitat humana daquella poca Les cries pesen uns 10 grams i mesuren 3,5 cm.
Mar

Aparellaments
registrada al jaciment dna testimoni
de la utilitzaci de les tortugues com a
recurs alimentari. Com distingir un mascle duna femella?
Abr
Fragment de closca de tortuga localitzat a la cova del Filador (Margalef). Escala 2:1

Mai

Jun
Dimorfisme sexual

Postes
Trets morfolgiques que identifiquen la tortuga mediterrnia:
Jul
Escata supracaudal generalment dividida
Presncia dunglot corni a la punta de la cua
Sense esperons cornis a les cuixes Ago

Set

Incubaci
Oct

Nov

Des

Eclosi
Vista del jaciment paleoarqueolgic del Filador La part inferior de la closca (plastr) presenta
dues feixes de color negre caracterstiques de lespcie.

Anda mungkin juga menyukai