Edad Mitjana

Societat estamental

Durant l'edat mitjana la societat dels regnes cristians es dividia en tres estaments o grups
socials, cadascun dels quals complia una funci concreta.

El segent text va ser escrit al segle X pel bisbe de Laon (Nord de Frana) i ens explica com era
aquesta divisi.

L'ordre eclesistic forma un cos nic, per la divisi de la societat comprn tres ordres. La
llei humana, en efecte, distingeix dues condicions ms: el noble i el no lliure, els quals no
sn governats per una mateixa llei.

Els nobles sn els guerrers, els protectors de les esglsies. Defensen tots els homes del
poble, grans i modestos, i aix es protegeixen ells mateixos.

L'altra classe s la dels no lliures. Aquesta dissortada raa no posseeix res sense
sofriment. Subministren els aliments i les vestimentes a tothom, ja que cap home lliure no
pot prescindir d'ells.

Aix, la casa de Du, que es creu nica, est dividida en tres estaments: els uns resen per
la salvaci de les nimes, els altres lluiten i finalment, els que treballen. Aquests tres
estaments viuen junts i no suportarien estar separats. Els serveis de cada un d'ells
permeten els treballs dels altres.

ADALBER, bisbe de Laon, segle X

 1. Els grups socials privilegiats
Aquesta divisi social no es podia alterar perqu venia fixada per Du. A ms, no era possible el
pas d'un estament a un altre.

La noblesa i els eclesistics constituen una petita part de la poblaci, per eren els dos
estaments privilegiats perqu gaudien d'uns drets que no tenia la resta de la poblaci com, per
exemple, el de no pagar impostos.

Els nobles eren militars i tenien la propietat de grans extensions de terres (feus). A ms,
els senyors feudals exercien el poder jurisdiccional, s a dir, administraven justcia als
seus vassalls (sbdits). La noblesa es dividia en dos grups:

L'alta noblesa -ducs, marquesos, comtes, vescomtes, i barons-, que possea

extensos territoris i percebia dels pagesos una gran quantitat de tributs..

La petita noblesa -els cavallers-, que vivia d'una manera ms modesta i estava
al servei de l'alta noblesa.

El clergat, com la noblesa, tamb es dividia en dos grups:

L'alt clergat. Un redut grup d'eclesistics -cardenals, bisbes, abats i abadesses-

que normalment eren fills de nobles.

El baix clergat. La major part dels eclesistics -capellans, monjos i monges-, que
eren fills de pagesos i vivien ms humilment.
 2. Senyors
i

vassalls
En l'Europa feudal, els nobles ms poderosos d'un regne juraven fidelitat al rei. La relaci feudal
entre el rei i els nobles es consagrava en una cerimnia anomenada pacte de vassallatge, que
tenia dues parts:

En la primera part, dita homenatge, el noble jurava fidelitat al rei i que l'ajudaria amb
consells (consilium) i amb les armes (auxilium), sempre que calgus.

En la segona part, la investidura, el rei concedia al noble terres o un castell perqu en

visqus i l'administrs. La cerimnia es concretava en lliurar-li un objecte simblic: un
grapat de terra, una espasa...

L'alta noblesa repetia aquesta cerimnia amb altres nobles de rang inferior, de manera que un
vassall del rei era, alhora, Senyor d'un altre vassall; d'aquesta manera, en la societat feudal, la
major part dels homes lliures estaven relacionats entre ells per vincles de fidelitat i vassallatge.

Pacte de vassallatge:
 El comte pregunt al nou vassall si volia esdevenir,
sense cap reserva, el seu home, a la qual cosa aquest
respongu: "Aix ho vull". Desprs, un les seves mans
a les del comte, el qual les estreny entre les seves i
s'uniren amb un bes. En segon lloc el qui feia
homenatge es compromet en aquests termes:
"Prometo per la meva fe sser fidel des d'aquest
instant al comte Guillem i fer-li davant de tots i sense
reserves el meu homenatge, de bona fe i sense
malcia". En tercer lloc, jur sobre les relquies dels
sants. A continuaci, amb la vara que tenia a la seva
m, el comte don la investidura a tots aquells que,
mitjanant aquest comproms, acabaven de
comprometre's amb ell, li havien fet homenatge i li
havien prestat jurament.

3. Els grups socials no privilegiats.

La immensa majoria dels no privilegiats eren pagesos, si b a partir de l'any 1.000, amb la
reactivaci del comer i la manufactura, cada vegada hi va haver ms artesans i mercaders, que
vivien als pobles i a les ciutats.

Des del segle XI es va produir a tot Europa un procs de senyorialitzaci: a tot arreu els pagesos
van restar sota la protecci dels senyors feudals. Bsicament, hi havia dues classes de pagesos:

Els aloers. Tenien la propietat de les terres que cultivaven.

Els serfs. Eren la majoria de camperols. No eren propietaris de les terres que
treballaven i no podien abandonar-les sense perms de l'amo.

3.1Les rendes senyorials

Els pagesos, tant si eren aloers com serfs, havien de pagar fora impostos i fer una srie de
serveis.

El cens. Quantitat fixa en diners o espcies que els camperols pagaven als senyors.
 La tasca. Pagament d'una part proporcional de la collita que els camperols feien al
senyor.

Les banalitats. Pagament que els pagesos feien en concepte d's del forn o el mol del
senyor.

Les corvees. Obligaci de treballar gratutament al castell i a les terres del senyor.

El delme. Tribut consistent en una desena part de la collita, que els pagesos havien de
pagar a l'Esglsia.

3.2 El contracte feudal

Per deixar constncia dels impostos i serveis que els pagesos havien de realitzar, en el moment
d'establir-se en unes terres, els pagesos havien de signar un document, el contracte feudal.

Transcripci dun contracte feudal autntic:

En nom de Crist, jo i la meva esposa et lliurem a tu, Pere Grimo i a la teva esposa i als
teus fills, en el terme del castell d'Espluga, una terra perqu la conres i un solar per
fer-vos una casa.

Quan estigui plantada i hagi crescut i doni fruit la part conreada per a vosaltres, ens
haureu de donar la meitat de la verema, la meitat de totes les collites que Du ens
vulgui donar i vosaltres us quedareu amb l'altra meitat.

Tamb ens haureu de donar una gallina i un pa rod de cens anual a ms de les
primeres cireres i les primeres pomes que de bon grat donin els arbres fruiters.[...] A
ms ens donareu 14 mesures de gra de civada per a la conservaci del mol [...]

Economia feudal
Els pagesos formaven la gran majoria de la poblaci. La producci era molt escassa, tot just
per mantenir la famlia. La gent depenia del camp i del que es produa cada any, s a dir, de
l'anyada. s el que es coneix com a agricultura de subsistncia.

1.Una agricultura tradicional

A l'alta edat mitjana, Europa era una civilitzaci quasi exclusivament rural. Tothom vivia una
existncia dominada pel cicle dels treballs agrcoles (la sembra i la collita) ja que la seva
subsistncia depenia de la terra, de la qual s'obtenien tots els recursos. L'agricultura de l'alta
edat mitjana es caracteritzava per:

Era una agricultura endarrerida, destinada a l'autoconsum i poc rendible.

 Desprs de la collita, calia deixar el camp en reps durant un any per tal que la terra
recupers la seva riquesa natural. Aix doncs, les famlies pageses treballaven cada any,
de manera alternativa, noms la meitat de les seves terres, deixant l'altra meitat en
reps, o guaret. Aquest sistema es coneix amb el nom de rotaci biennal.

No es coneixien els adobs orgnics provinents del bestiar. Es deixava els ramats
pasturar lliurement les terres no conreades i no s'aprofitaven els seus adobs per millorar
el rendiment de les terres.

Pel que fa als productes que es conreaven, aquests no van canviar gaire des dels temps de
la dominaci romana. Continuaven sent bsicament cereals (blat, civada i ordi), l'olivera i la
vinya.

2 Una renovaci limitada

Malgrat tot, cap al segle XII, l'Occident europeu va conixer una expansi econmica basada en
les innovacions tcniques en el camp agrcola que van propiciar un augment de la productivitat.

Nous mtodes de conreu, com ara la rotaci triennal, va permetre augmentar la

superfcie conreada, ja que noms deixava un ter de la terra en guaret.

 Nous instruments agrcoles com ara l'arada normanda, feta de ferro i amb rodes, va
permetre fer solcs ms profunds, remoure millor la terra i llaurar terres ms dures.

La utilitzaci del mol de vent, d'origen musulm, va permetre deixar de dependre la

fora humana o animal. Servien per moldre cereals i per moure els martells de les
fargues. Per exigien fortes inversions per construir-ne un; s per aix que generalment
eren propietat del senyor feudal, que en feia pagar un impost (banalitat) per utilitzar-los.

Va ser aix com alguns pagesos van comenar a produir ms del

que
necessitaven per al seu consum, generant un sobrant, o excedent, que podien destinar a la
venta.

Eren els primers passos, encara que tmids, cap a una agricultura de mercat .

LEsglsia en el mn Medieval
La gran majoria de la poblaci europea practicava el cristianisme.

L'nica excepci, de fet, la configuraven algunes petites comunitats jueves escampades

pel territori europeu i una part considerable de la pennsula Ibrica que, com ja sabeu,
practicava la religi musulmana.
 La societat medieval s'organitzava en tres estaments

Noblesa o bellatores ( els guerrers )

Clergat o oratores ( els que resen )
Pagesos o laboratores (els que treballen )

L'Esglsia s'encarregava de deixar ben clar aquest ordre assegurant que venia de Du i
que l'incompliment de la seva voluntat seria el pecat i una estada molt llarga al purgatori.

1. Una instituci rica i influent

Lesglsia era una instituci privilegiada, prcticament uns senyors feudals ja que tenien
caracterstiques o privilegis semblants:

Eren privilegiats i, per tant, no pagaven impostos.

Tenien moltes terres i possessions.

 Tenien moltes terres i possessions.

Podien ser vassalls d'algun noble o clergue ms important que ells.

Podien tenir vassalls nobles o clergues de rang inferior.

Podien establir contractes feudals amb camperols lliures i, per tant, cobrar
rendes senyorials.

Tenien serfs que treballaven les seves terres.

Cobraven un impost el delme i era 1 desena part de la recollecci.

2. Lorganitzaci de lesglsia
.
El cap de l'Esglsia era el bisbe de Roma (el
Papa).

El Papa era un personatge molt important

ja que :

Tenia moltes terres , era molt ric.

No havia de pagar impostos

Per sota de la seva autoritat trobem la resta de l'estament eclesistic que es dividia en:

Clergat Secular: Aquell que vivia "en el segle": cardenals, arquebisbes, bisbes
i sacerdots.

Clergat Regular: Aquell que vivia allat segons unes normes molt estrictes: els
abats, les abadesses, els monjos i les monges.

3. Els monestis
 Els monestirs eren un conjunt d'edificis allunyats de les ciutats o poblacions.

Als monestirs hi viven els monjos o les monges, i seguien la regla (les normes) que
havien dictat els fundadors de cada ordre.

L'ordre ms important va ser els Benedictins, fundats per Sant Benet a Itlia cap el 530, i
la seva regla consistia en Ora et Labora (resa i treballa).

Els monestirs posseen la majoria de les terres que els envoltaven, que llogaven als
camperols a canvi de les rendes senyorials. Per tamb van ser centres de cultura, com
veurem ms endavant.