~"c..'tA )c (i" eh!.rtf06 P~'tA nt, e"C ~ C. "("Ii'.

b
~CIt.-~/~ (r..k~~ u".,,~-L 1!-L-I~ ,,~~j
~u41UA de A.~",_ tc.lwti "'\.,A";~(' les ..,

~7"l~ t ~ (;'n Pf.." rr;..n'fU'\t-b ~d (.....,(:!~ ",.
"t'P'tKh f' ....~ ~l,~1M'U' "WU- l~~ t.~~ ,
k.s ~A"o,'h.L .C"O,hn~ \,.,~ ~~
..... tl-A "\-~~ !.,~"" )t.lw.- 1... ~~ ~ f'A4.#-

.~ ('~""'~ ~~,., ~r~ e,., ",~~c.~1P'IO A~

6. ~ ~~l,H~fA. C"l.'I"#. t..! ",Hn~ }d,tA,," ~ ~
,((.u.. "\- \).,... I~~..f t.~ [~ ~,y;. (Ih~" ~c.l
le.. "0 {l"u- t ~ '"t p't, P"Yl <.It o' <. ~ '00 k"" ,
~ _, O.. ~u, ~~,""o""t lo< ~f't4., p,,,,<ru tMoA

L ~ l , 'h ?7't.A ,.,., s..)o\'" ~ r71 ", ~ {)tt.. 1, (9.,1 L' C' le;
h"W--)(. no~ C"'C,..;),"" ~ L~ J'9"l~ ~~?''',.""
~ t..s\'9'.t- bO"\A.44~..f<""~"'"" "!c.~r....
:{(h.A~ "'"-10,)( ~~~l ~+ ","C."~ 1'7'U.

L~ ~.tt (1.14 ~ (. ""c S ",.,J~ ~ \H l.d C"'D (h ~

.tM'fo-- },J.. ?~,,~s ~~~ "~(l("~!..c.J ~
.,.,~".. ~~Li ~",9,,~ '" "41: ... nc. (..... fiv'.< '-'--"
Ar~~It.'O'~ '\,),s,. 1>< ~ ~C'(\At &,.,;)a.1b' 'oc-
 AUSIAS MARCH

A
usis March s un poeta del seu temps. Coneix, assimila i continua la
tradici trobadoresca, la catalana i loccitana; beu de lescolstica per
fornir el seu pensament: reprodueix els tpics lrics; sadrea als lectors
cortesans. Per hi ha alguna cosa ms que ara el fa plenament vigent. Linters
permanent per lobra de March i lemoci que transmet al lector actual es
comprenen per lextraordinria capacitat expressiva del poeta i per la seua voluntat
de veritat. March viu una aventura potica, la dexplorar en el Jo, i ho fa amb totes
les conseqncies: ac rau la seua modernitat. Com diu Marie-Claire Zimmermann,
Ausis March inventa la prpia epopeia, epopeia feta de les contradiccions dun sser
que busca unitat i sntesi i que, en aquest cam, renova lescriptura.
Aventura tamb la dels estudiosos del poeta, que reunits en el Simposi Internacional
sobre Ausis March celebrat el passat mes doctubre, reflexionaren i debateren
sobre la llengua marquiana, lessncia de la seua poesia, la visi de la dona o la
necessitat dels estudis crtics sobre el poeta valenci. El nostre monogrfic en vol
ser una crnica i, alhora, una invitaci a tornar sobre els versos de March.

TRADICI I MODERNITAT

Nm. 16 MTODE 13
 UNA LLIC DINTEGRITAT

Carles Belda

Ausis March brilla amb llum prpia en lunivers potic europeu del segle XV. Extrem amador,
ambigu i turmentat, el poeta valenci mostra descarnadament el seu jo valerosament, valdria
a dir en un gest constant dintegritat potica. La poesia de March, doncs, sens mostra forta-
ment lligada a la seua experincia vital, i continua suscitant suggerents interrogants al vol-
tant de la modernitat del poeta, de la matriu filosfica del seu pensament, o de les dificultats
lingstiques i argumentals amb qu es troba el lector dAusis avui. plantejarem aquestes i
altres qestions a diversos especialistes. A la mateixa taula seien Arthur Terry, autor de Cata-
lan Literature (1977) i Selected Poems of Ausis March (1977), Josep Pujol, medievalista profes-
sor a lUAB; Garreth Walters, hispanista galls, gran coneixedor de la poesia catalana i caste-
llana; i Albert Hauf, expert en literatura medieval, gran coneixedor del Segle dOr valenci, i
autor dEl lxic dAusis March, primer assaig de valoraci i llista provisional de mots i freqn-
cies (1983). Excellents contertulians, doncs, per parlar del senyor de Beniarj.
Calia comenar per un arquetip de la literatura crtica tit, en paraules de Pujol. Per a Hauf, March reacciona
sobre lobra de March: s Ausis un poeta que trenca aix contra lartificiositat, veritable entrebanc per a la
realment amb la lrica trobadoresca tradicional i anun- sinceritat.
cia la modernitat? Josep Pujol qestiona aquesta mane-
ra de veure les coses: La idea de ruptura total amb la
I QUI LLEGIA MARCH?
tradici s absolutament moderna. Les tradicions no
sabandonen, sin que sn el psit cultural a partir del La imatgeria potica de March procedeix de diver-
qual hom comena lelaboraci dun projecte literari ses fonts: de Sneca, de la literatura clerical, dels cls-
determinat. I Ausis no ns lexcepci: manipula, sics llatins, dels vulgars italians, de lescolstica; tradi-
subverteix si cal la tradici de qu parteix; i no sola- cions de qu pot beure un cavaller del segle XV grcies
ment la trobadoresca, sin la dels poetes catalans i occi- al procs de secularitzaci que llavors vivia la societat
tans dels segles XIV i XV. Des daquesta perspectiva
hem de llegir el vers de March, Lleixant a part lestil
dels trovadors: s una demostraci del desig de supe- AUSIS REACCIONA CONTRA
rar la tradici o cal interpretar-lo com un tpic retric?
LARTIFICIOSITAT TROBADORESCA
Hauf assenyala els evidents deutes a la tradici en
lobra de March: en lestructura rtmica, en els senyals, BUSCANT LA SINCERITAT, A. HAUF
en els provenalismes lingstics; i lambivalncia que
suposa la pugna entre imitar els models i separar-sen,
pugna present no solament en March, sin en molts
poetes francesos o portuguesos de lpoca.
I la novetat dAusis, doncs? Terry no hi dubta:
Consisteix en la fora del seu llenguatge, que est con-
nectada amb la fora de la seua autocrtica. Aquesta
fora ens arriba en uns versos colpidors, que, segons
Hauf, no trobarem en altres autors de lpoca. Sens
dubte, a aquesta vigoria expressiva contribueix el canvi
de llengua: el catal de March lafavoreix. Aix no ho
pot fer encara Jordi de Sant Jordi, tan modern ja en
alguns moments, per encara deutor del vers i lestrofa
occitans.
A ms, Ausis March introdueix una novetat en el
mn potic daleshores: la utilitzaci de la metfora LA PRIMERA GENERACI DE POESTES
duna manera orgnica. Els smils, les metfores, no
CASTELLANS DESPRS
sn merament decoratives, per a Terry sintegren en
largument de la poesia. I tamb en lestructura lgica DE GARCILASO VA VEURE EN MARCH
que fa servir March. Walters parla de la sorpresa que ALL QUE ELS ITALIANS HAVIENT VIST EN
depara el poema I (Aix com cell qui en lo somni es PETRARCA, G. WALTERS (DRETA)
delita), per la varietat i combinaci de metfores, que
fan de la composici un vertader calidoscopi. Ac rau la
grandesa del poeta, en la capacitat de construir a partir valenciana. En aquest context trobem tamb els desti-
dun smil lexploraci moral de lindividu. Marie-Clai- nataris de la poesia dAusis. Els amadors a qui
re Zimmerman ho afirma en la seua tesi presentada a la sadrea March devien ser part de la cort, el centre de la
Sorbona: A travs de les imatges, de les comparances, cultura. Per a Walters, s el mateix tipus de lector que
Ausis March sempre tradueix una altra cosa. No es Dante busca per a la Vita Nuova: coneixedor de la poe-
tracta duna analogia, s una metafsica ontolgica. sia anterior i preparat per assimilar els ingredients de
Haurem de llegir el poema XXXIX, tamb, en el novetat que sinsereixen en la tradici.
seu context: sens alguna art noms explica el desig El ress que lobra de March troba en la cort desf
de traduir immediatament el forassenyament del poeta una vella imatge del poeta: Ausis ja no s aquell crea-
en la seua tristesa. Per lart hi s. Cert que no hi tro- dor isolat que escriu per a ell mateix, ara, diria Llus
bem la perfecci tcnica de Jordi de Sant Jordi o Pri- Cabr en la seua ponncia, busca, i troba, canals de
xita, per, a canvi, guanyem una elaboraci formal reo- difusi i receptors per a la seua lrica, tota una reflexi
rientada cap a la construcci lgica i travada del sen- amorosa i existencial.

Nm. 16 MTODE 15
I POETA ESCOLASTIC, POETA AMORS
Escriptor reflexiu, Ausis March ha estat considerat
en diverses poques un poeta filosfic. Ho s realment?
Qu aporten la filosofia i la cincia escolstica a lobra
potica de March? Sembla difcil, en principi, parlar de
sistema filosfic en Ausis. El que fa el poeta s servir-se
de la filosofia i lescolstica com a mtode per als seus
arguments, com a instrument per expressar les seues
idees. Per a Walters, March es ms aviat un poeta metaf-
sic, precedent, per a ell, dels metafsics anglesos (John
Donne, per exemple) o espanyols: Quevedo, a pesar de
les distncies en altres sentits, enfoca lamor com a
existncia i com a mort igual que March. Josep Pujol no
ho entn daquesta manera: Jo no veig Ausis March MARCH UTILITZA
com a poeta metafsic o filosfic, aix sn projeccions
LES IDEES DE LA CINCIA DEL
posteriors sobre la seva poesia. Ausis March s, bsica-
ment, un poeta amors que, senzillament, est utilitzant SEU TEMPS PER ENTENDRE MILLOR EL
les idees de la cincia del seu temps per entendre millor FENOMEN AMORS, J. PUJOL
el fenomen amors. Ausis, com tots els clssics, est
subjecte, doncs, a lectures diverses segons les poques.
Aix, diu Hauf, els enriqueix, per tamb els tergiversa: sos idiomes. Hauf aprecia especialment la dArthur
hi trobem all que cerquem, en certa manera. Terry a langls, al seu parer molt ausiasmarquiana, i
que dna a conixer el nostre poeta als lectors anglosa-
xons, fins i tot fora dels cercles hispanistes. Ms recents
I UN POETA CONEGUT FORA DE LES NOSTRES TERRES
sn la interessant traducci castellana feta per Pere
Encara que en la seua poca Ausis March era un Gimferrer, superior a la de Vicent Ferreres, qui, segons
poeta conegut a Castella (en parla Santillana) i sabem Hauf, no va ser capa de copsar lessncia de la poesia
que els seus versos circulen per la cort de Navarra, no de March, i langlesa de lInstitut Shakespeare. Des de
ser fins a laparici de les primeres edicions i traduc- lany 1931 shan publicat diverses traduccions parcials
cions, ja ben entrat el segle XVI, que lobra de March a lalemany, i prximament eixir la traducci italiana
comena a influir en la poesia castellana. La primera de Costanzo Di Girolamo.
recepci, la dHurtado de Mendoza o Cetina, s superfi-
cial, merament formal. Caldr esperar el segle XVII per
trobar les petjades de la substncia potica de March:
segons Walters, la primera generaci de poetes caste-
llans desprs de Garcilaso va veure en Ausis March
all que els italians havien vist en Petrarca. Tamb
recorda Walters que Quevedo coneixia lobra de
March, i en trobem lloances i citacions en Frai Luis de
Len o el mateix Garcilaso.
En altres latituds, Arthur Terry sospita la presn-
cia de March en John Donne. Lautor angls coneixia
probablement la traducci de Jorge de Montemayor, i
Terry descobreix inspiraci marquiana en dos dels
sonets sagrats, aquells en qu apareixen els motius del
rei de tres ciutats i el presoner condemnat a mort. Ms
no en sabem: la biblioteca de Donne sha perdut.
Caldr esperar fins al segle XIX, arran de linters LA FORA DEL
dels romntics pel mn medieval, per trobar noves edi- SEU LLENGUATGE CONNECTA
cions de March, la poesia del qual coneix a partir
AMB LA DE LA SEUA
daleshores una certa regularitat editorial. Durant el
segle XX, lobra dAusis coneix traduccions a diver- AUTOCRTICA, A. TERRY:

16 Nm. 16 MTODE
 Caldria plantejar-se ara si aquesta presncia de
March sha tradut en influncia en la poesia contem-
pornia. Terry descarta la idea i pensa que, dels
medievals, noms Dante s localitzable en la poesia
ms recent, per exemple en Eliot. Entre els catalans,
Foix i Riba se serveixen delements de la poesia
medieval; Riba, per, descobreix tardanament March,
shi interessa a partir del descobriment dall que
Terry anomena costat fosc del poeta valenci. Un
cas a part, i peculiar, ser Vicent Andrs Estells.
I UN POETA MEDIEVAL PER A LECTORS ACTUALS
March naixia ara fa sis segles i la seua poesia ha
conegut diverses vicissituds interpretatives. Qu t a
dir la paraula dAusis al lector davui? Terry,
categric: Una lli dintegritat. March ens arriba a
travs de la seua honestedat, de la seua sinceritat po-
tica. Per a Terry, March s el primer poeta indepen-
dent desperit; a travs de la imaginaci, que no s
mai lliure en ledat mitjana, el poeta teixeix les rela-
cions abstractes, essncia de la imatge, a travs de les
quals explora el seu interior. March t lhabilitat de
crear un jo potic a partir de les seues contradiccions,
obliga el lector a pensar i el situa davant duna poesia
dinmica, oberta a la diversitat de lectures i prxima a
les experincies de lindividu modern. Un poeta
major que fascina.
I JO SC AQUEST QUE EM DIC... V.A.E.
A principi dels setanta, Joan Fuster proclamava
que Vicent Andrs Estells era el poeta valenci ms
gran des dAusis March. Hi ha tamb una continutat
entre lobra del poeta saforenc i la dEstells? Gimfe-
rrer escriu que March, Corella i Andrs Estells que-
den units per la rotunditat lapidria, solemne i serena
alhora, dels seus versos. Per a Hauf, Estells sinspira
en March, el coneix i lassimila, per superficialment.
Quant a lamor, diu, el poeta de Burjassot es mostra
instintiu, directe, quasi primitiu. Lamor corts de
March s una altra histria.
Assimilaci superficial, doncs, per constant
homenatge a March en els versos dEstells. El poeta
shi vol sentir prxim, nassumeix el mateix mfasi:
Jo sc aquest.... Necessitem Ausis per entendre una
part, si ms no, de la desbordada lrica estellesiana.
I MSICA PER AL POETA
La poesia necessita propagandistes, diu Albert
Hauf, i la msica sempre en ser un bon suport. Si en
la tradici occitana, o en lmbit de la polifonia,
msica i poesia van de la m, avui aquella podria ser-
vir per divulgar els nostres clssics, uns grans desco-
neguts per als valencians. En lescola, aquest mtode
ha demostrat la seua validesa, i caldria que les institu-
cions educatives hi feren arribar el maridatge, polif-
nic o modern, entre els clssics i el pentagrama. Ni
ms ni menys el que van fer Raimon i altres per a tota
una generaci. La tasca del cantant xativ no sols era
oportuna, a ms, com pensa Josep Pujol, oferia la
forma musical adient a la dura escriptura dAusis. El
naixement de la passi lectora de molts no ser ali,
segurament, a la passi interpretativa de Raimon; i
una vegada endinsats en la poesia de March, entre
veles e vents, es deixaran acompanyar sempre per
la seua veu.

Redacci MTODE: Av. Blasco Ibez, 13. Valncia 46013. Tel: 386 46 88
Publicitat PB&A: Av. del Puerto 81, pta. 2. Valncia 46021. Tel./Fax: 393 44 65

INSERIU AC LA VOSTRA PUBLICITAT

Nm. 16 MTODE 17
 AUSIS MARCH: TRADUIR LINTRADUBLE?

Anacleto Ferrer

De la traducci sha afirmat amb freqncia que s una tasca ingrata, ja que exigeix
molt i en canvi procura escassos fruits. Encara que noms fos per aix s mereixedo-
ra de respecte i atenci. Per encara ms; aquesta activitat abnegada i extremament
difcil que consisteix a expressar en una llengua el que ha estat escrit o expressat
en una altra t, segons Ortega i Gasset, quelcom de magna empresa: la revelaci
dels secrets mutus que pobles i poques es guarden recprocament i tant contribuei-
xen a la seua dispersi i hostilitat: en suma, una auda integraci de la Humanitat.
Aprofitant la seua presncia al Simposi Internacional sobre Ausis March MTODE es
va asseure a conversar amb cinc especialistes que tenen en com haver bregat amb
lobra del senyor de Beniarj per fer-lo llegible al pblic dels seus respectius pa-
sos. Ells sn: Robert Archer, de la Universitat australiana de La Trobe; Marie-Claire
Zimmermann, de la Universitat de Pars-Sorbona; Arthur Terry, de la Universitat
anglesa dEssex; Costanzo di Girolamo, de la Universitat Federico II de Npols; i Mar-
cos Coronel, de la Universitat de Valncia.

18 Nm. 16 MTODE
I BUSCAR EL LECTOR un llenguatge tan semblant com
es puga a litali potic contem-
Segons Schleiermacher, al seu porani. En itali ha estat bastant
assaig Sobre los diferentes mto- fcil tot emprant el sistema de
dos de traducir, la versi s un versificaci anisosillbic, que
moviment que es pot interpretar no s el sillabisme regular que
en dues direccions oposades: o arranca de Petrarca i arriba a les
es porta lautor al llenguatge del acaballes del segle XIX. Aquest
lector o es porta el lector al llen- sistema, que permet irregulari-
guatge de lautor. Terry i Archer tats mtriques i ofereix la possi-
no dubten davant el dilema pro- bilitat dalternar lhendecasllab
posat pel teleg alemany i afir- amb lalexandr, existeix en la
men quasi al mateix temps que poesia italiana del segle XIII i
sempre cal portar lautor al en la del XX.
llenguatge del lector, o per con- Per a Coronel s fonamen-
tra es cau fcilment en la temp- tal que el traductor tinga clar
taci del pastitx o en la traduc- a quin pblic pretn darribar,
ci arcatzant. Segons el parer qu es persegueix amb cada
de tots dos, aix s el que ocorre edici, perqu pot donar-se el
amb les traduccions dAusis AUSIS S INTRADUBLE.
cas que per a una determinada
que el 1986 edit lInstitut Fun- edici siga beneficiosa la ver-
PER A TAL COSA CALDRIA UN
daci Shakespeare que dirigeix si en prosa. Zimmermann
Manuel ngel Conejero. GRAN POETA, R. ARCHER postilla: Si tradum en prosa,
Zimmermann: Cal portar aquesta hauria de tenir cert
lautor al llenguatge del ritme. Tothom hi est
lec tor, per sense fer dacord.
concessions, ja que Di Girolamo: La tra-
noms daquesta mane- ducci de March, dels
ra el lector podr enten- trobadors o dels poetes
dre el llenguatge del grecs, els textos dels
poeta. La qesti s: quals sn molt difcils,
prosa o vers. Per mi s sempre s interpretaci.
un axioma: hem de tra- Jo crec que una traduc-
duir en vers. ci sempre hauria danar
Terry: Hi ha un acompanyada de comen-
gran contrast entre les taris. Si totes dues coses
versions autosuficients i sajunten, la versi en
les versions com les vers s possible.
meues, que no tenen Archer: All carac-
cap intenci literria, CAL PORTAR LAUTOR AL LLENGUATGE terstic de la poesia de
sin que pretenen aju- DEL LECTOR, PER SENSE FER March s el so, la seua
dar el lector a enfrontar- cruesa, la seua fora, i
CONCESSIONS. NOMS AIX EL LECTOR
se amb el text original. en ser traduda se sua-
PODR ENTENDRE EL LLENGUATGE vitza. Ausis s intra-
Di Girolamo: A
partir de la meua expe- DEL POETA, M.C. ZIMERMANN duble. Per a tal cosa
rincia com a provena- caldria un gran poeta.
lista, crec que puc afir-
mar que s quasi impossible traduir poticament els I ELS TRADUCTORS HAN DE SER ESCRIPTORS?
trobadors: cal fer-ne traduccions que siguen un auxili
interpretatiu al text. Pel que fa a Ausis March, es pot A propsit daquesta afirmaci dArcher, llegim als
fer i cal fer un esfor per assolir-ne una traducci nostres invitats les opinions de dos importants escrip-
literria, per que no siga arcatzant. En aquest cas, tors espanyols versats en la traducci. Segons Francis-
portar lautor al llenguatge del lector implica utilitzar co Ayala, el requisit primordial per a fer bones tra-

Nm. 16 MTODE 19
duccions s que siga un
escriptor qui les faa. Per a Jos
M Valverde, si el traductor t
un estil literari propi, ha dobli-
dar-lo completament: els estilis-
tes sn incapaos de traduir.
Terry i Di Girolamo estan da-
cord amb Valverde. Di Girolamo
posa com a exemple les traduc-
cions que Montale fu de Shakes-
peare: Semblen Montale. Terry
matisa: Crec que els millors tra-
ductors solen ser els poetes
menors, s a dir, aquells que no
tenen un estil massa pronunciat.
Zimmermann: Per, malgrat
tot, poetes; aix s essencial.
Coronel: Jo estic dacord
amb tots dos i amb cap dels dos.
Traduir s assumir una respon-
sabilitat. Si lassumeixes has de
tenir present que ests traduint
una persona que no ets tu. Tra-
duir s fer recognoscible un text
en un idioma que no s el seu
propi. Tota traducci s, doncs,
un reconeixement. El que el
poeta posa en una traducci s
el sentit de la paraula, del so, del
ritme, a ms de la tcnica. Una
traducci s una tcnica, per
tamb una sensibilitat.
Terry: Jo crec que lessecial
s transmetre el to de veu de
lautor. s necessari imaginar-se
una veu capa de pronunciar les
paraules de la teua versi.
Aquest s el gran error de les
traduccions arcatzants: que no
pots imaginar-te una veu que
pronuncie aqueixes paraules.
Des dun punt de vista una mica
ms prctic, jo diria que s
essencial traduir les imatges en
el mateix ordre en qu apareixen
a loriginal. Tamb en el cas
dAusis March s molt important largumentaci, ja
que si no entens largument dun poema tampoc no
entens el poema mateix.
I INTERESSEN ELS CLASSICS CATALANS?
Finalment, preguntem a aquests cinc professors i tra- March, res no sembla impossible.
20 Nm. 16 MTODE
ductors, que ens han acompanyat
durant quasi una hora, si als seus
pasos dorigen hi ha inters per
la literatura medieval en llengua
catalana.
Di Girolamo: A Itlia hi ha
moltes traduccions de textos
medievals, tot i que el pblic s
limitat. Hi ha una collecci
anomenada Biblioteca Medie-
vale, que s on eixir el meu
Ausis March i el Jordi de Sant
Jordi de Donatella Siviero. Pel
que fa al cas, alguna cosa es
mou des de fa vint o deu anys
dins el circuit editorial, i crec
que el catal hi entrar.
Zimmermann: A Frana
tamb hi ha un inters creixent,
EL QUE EL POETA POSA EN des de fa uns deu anys, a les
universitats i a les editorials. Hi
UNA TRADUCCI S EL SENTIT
ha un increment considerable de
DE LA PARAULA, DEL SO les traduccions de la poesia
S UNA TCNICA, PER TAMB catalana moderna que crec que
UNA SENSIBILITAT, M. CORONEL pot arrossegar les obres medie-
vals. A s una incitaci a rea-
litzar una traducci dAusis
March al francs.
Archer: A Austrlia (riures)
no hi ha res de tot aix.
Terry: Lnic text medieval
que ha tingut bastant xit a
Anglaterra ha estat la traducci
del Tirant, que fou editada en
una collecci popular. Quan
eren a punt de publicar-la, els
editors enviaren uns fulls de
propaganda on es llegia: una
EL GRAN ERROR DE LES
altra gran novella medieval dels
TRADUCCIONS ARCATZANTS editors dEl nom de la rosa
S QUE NO POTS IMAGINAR-TE (ms riures).
UNA VEU QUE PRONUNCIE
Archer: En un barri molt
apartat del centre de Melbourne,
AQUEIXES PARAULES, A. TERRY
jo vaig veure un munt dexem-
plars del Tirant en una llibreria.
Quasi caic desquena!
I qui no? Tant de bo arribe un dia que el professor
Robert Archer puga trobar-se en una llibreria dun
raval de Melbourne, per a sorpresa seua i nostra, un
munt dobres dels nostres poetes clssics. Sens dubte
ser difcil, per amb la dedicaci i el bon fer de tra-
ductors com els que assistiren al Simposi sobre
S AUSIS MARCH UN POETA HERMTIC?
Els nostres interlocutors Costanzo di Girolamo
estan dacord a afirmar que posa dos exemples que con-
March s un poeta difcil, citen linters dels presents.
per no hermtic. Aquest s El primer concerneix a la
un tpic que inhibeix ms traducci del vers vint-i-un
que ajuda a la lectura de del poema LXIV: Tot nuu
lobra marquiana. me trob, vestit de grossa
Terry: Hi ha problemes manta. Manta era un abric
de sintaxi per amb una mica de dol que susava molt pro-
de pacincia es poden resol- bablement a les processons
dre. de Setmana Santa. Amb
Zimmermann: La difi- aquest vers Ausis cons-
cultat est en la sintaxi i, de trueix una metfora peniten-
tant en tant, en el fet cial que ja existia en els tro-
dentendre una paraula i no badors.
trobar-ne una dequivalent en El segon exemple s el
la llengua a la qual traduei- del vers quaranta-un del
xes. Hem dacceptar la idea poema XLII, que uns trans-
de fracs. criuen com Tots los qui
Archer: La llengua que trob acunament volreu
usava Ausis March posava JO HE UTILITZAT (Pere Bohigas) i altres Tots
en joc moltes menys paraules MS ELS DICCIONARIS DE los qui torb o cunament
que lac tual per a dir les PROVENAL QUE ELS DE CATAL. volreu (A ma deu Pags).
coses. Cada paraula emprada Per a di Girolamo, en aquest
CREC QUE ENCARA
posseeix una gran amplitud vers hi ha un problema
semntica i el traductor ha de HI HA MOLTS PROVENALISMES mtric que ha passat desa-
decidir quin sentit daquesta EN AUSIS MARCH, DI GIROLAMO percebut. La transcripci
actualitza. Les paraules i i correcta hauria de ser: Tots
e, per exemple, es fan ser- los qui trob / ce sura/ o
vir en una extensa gamma de sentits; poden signi- cunament volreu. Trob s troba o troballa i
ficar i, car, no obstant amb aquesta paraula Ausis es refereix a un filtre
Di Girolamo: Revelar un secret: jo he utilit- amors, perqu Na Monboh, la dona que anome-
zat ms els diccionaris de provenal que els de na al poema, era una alcavota. Aquesta s una
catal. Crec que encara hi ha molts provenalis- figura excepcional perqu hi ha una elisi en la
mes en Ausis March. Moltes vegades les coses cesura, cosa que es repeteix dues vegades ms en
sn als textos, davant els nostres ulls, i no les lobra de March.
veiem. A.F.

Nm. 16 MTODE 21
 AUSIAS MARCH, LAMOR I LA DONA
Francesc Jess Hernndez i Dobon
Els primers versos del poema V dAusis March,
segons lordenaci habitual, presenten la seua art lrica
animada per una desbordant passi amorosa: Tant he
amat, que mon grosser enginy/per gran treball de
pensa, s suptil. El poema LXXI, excepcionalment
misogin, per, inverteix aquesta relaci: la cobla ser-
veix per expressar la decepci daquella desmesura:
Maldich lo temps que fuy menys de consell/dones
amant ms que a mi mateix;/ama-les tal qui b no les
coneix/e yom confs que fuy lo foll aquell. Podrem
suposar que aquestes declaracions foren sinceres, s a
dir, que March compon la seua poesia en lestat anmic
que declara, i justificar els canvis esmentats per les cir-
cumstncies vitals de lescriptor saforenc; ens afanyar-
em, aleshores, a identificar els senyals de les tornades,
organitzar les combinacions estrfiques, rastrejar indi-
cis o escorcollar arxius que ens permetessen establir
22 Nm. 16 MTODE
una cronologia ferma. Aquesta feinada, tanmateix, res
no aportaria al que hem de considerar com a principi
de lhermenutica marquiana: la poesia dAusis
March s un discurs literari nic, ms enll dels
cicles dels senyals i al marge de tota organitzaci
biogrfica. Aix ho ensenyava Joan Fuster i, en aquest
sentit, Lola Badia ens encoratja a aplicar fins al fons
aquest principi. Laltre amant hiperblic, Vicent
Andrs Estells, tamb imaginava que el poeta safo-
renc ...sen tornava a casa, irritat, en silenci,/barallant
lepigrama ple de dificultats,/unes banalitats del tot
insuportables. (Ac). Efectivament, les cobles de
March no sn la Vita nuova ni el Canzoniere de Petrar-
ca; ni tampoc s lescriptor saforenc un Lord Byron del
s.XV. Com hem dentendre, per tant, les variacions que
ads apuntvem? Aquesta s una qesti capciosa, un
pretext per enunciar que s precisament la complexitat

LA POESIA DE MARCH S UN DISCURS
LITERARI NIC, MS ENLL DELS
CICLES, DELS SENYALS I AL MARGE
DE TOTA ORGANITZACI BIOGRFICA
en tractar de lamor, lamplria conceptual que desple-
ga o la riquesa dels recursos literaris que hi fa servir,
all que representa la innovaci ms notable de la poe-
sia marquiana. Innovaci, que no pas trencament com
reitera Rosanna Cantavella. Altrament dit, no s la suc-
cessi destimades (plena de seny, lir entre carts,
o foll Amor, mon derrer b, Amor, Amor...) la
que explica la srie de les composicions marquianes,
sin ms aviat s una opci potica i didctica la que
les justifica: fer un tractament lric de lamor a laltura
del seu temps. A lpoca de March, els discursos sobre
lamor procedeixen de tres tradicions en conflicte. En
primer lloc, lart trobadoresca occitana, que al s.XII
inventar la noci damor corts i que al s.XV encara
animava, per exemple, la notable lrica de Jordi de Sant
Jordi. En segon, lescolstica catalana, que elabor una
sntesi de la teologia cristiana i la medicina galnica on
lamor era un accident entre el pecat i la patologia i
la dona un animal imperfecte; aix ho divulgaren el
Cresti dEiximenis i, sobretot, lobra de Joan Ros de
Corella. El mateix March, plany aquest carcter acci-
dental, no substancial de lamor: Si fos amor subs-
tana rahonable... (XVIII) En tercer lloc, la literatura
italiana, que aportava un tractament de lamor amb el
recurs a ficcions potiques no terrenals, a la manera de
Dante. Aquestes tres tradicions sobre lamor postula-
ven tres representacions de la dona: lexaltaci davant
una dama superior, la denigraci del reclam pecamins
inferior, la intellectualitzaci junt a una Beatriu idealit-
zada i ultramundana. Certament, March ens ha llegat
poemes que sacostarien als extrems esmentats,
lexaltaci i la denigraci. El magnfic poema XXIII
sembla contradir el seu clebre primer vers (Lexant a
part lestil dels trobadors), per construir una lloa duna
idealitzada dona Teresa. Davant aquest panegric,
trobem el poema XLII, un custic maldit contra Na
Montboh, potser com interpreta Robert Archer per
laversi del poeta saforenc als mercaders. I, enmig,
tota una gradaci de representacions femenines i de
sentiments lligats, com ara: sorpresa per retrobar-la
ms bella que la recordava (XVI), admiraci davant el
gest i la veu dun feble cos (CI, CIX), indignaci en
descobrir les limitacions femenines (LI), desengany
(LXXI), etc. Hom podria dir que Ausis March pretn
un cert equilibri entre aquells extrems, ja que, com
escriu tot seguit la moral dAristtil: la virtut en lo
mig loch se met/e los estrems per vicis abandona.
(XXX). En definitiva, al fil dels conflictes entre els dis-
cursos sobre lamor, la dona marquiana es fa carn,
aquella carn que desitja la carn del poeta, amb una pas-
si o un desengany que esdev el tema potic principal.
La mestria en la composici i la hiperblica expressi
potser finalment deixen de banda lobjecte de la passi
o la decepci. Marie-Claire Zimmermann ha parlat,
fins i tot, de labsncia de la dona a la poesia marquia-
na. Potser aquesta paradoxal mancana s la darrera
conclusi del patiment potic de la contradicci. Si el
poeta desitja lestimada honesta i deshonesta (Lir
entre carts, ma voluntat se gira/tant que yo us vull
honesta y deshonesta, LIII), s perqu ell mateix
alberga el conflicte: A temps he cor dacer, de carn e
fust:/yo s aquest quem dich Ausis March (CXIV).
LA COMPLEXITAT EN TRACTAR
LAMOR, LAMPLRIA CONCEPTUAL QUE
DESPLEGA O LA RIQUESA DELS RECURSOS
LITERARIS SN LA INNOVACI MS
NOTABLE DE LA POESIA MARQUIANA
Nm. 16 MTODE 23
 AUSIS, FILL DELS MARCH

ENTREVISTA A LLUS CABRE

Antic professor de la Universitat de Lon-

dres i de la de Girona, Llus Cabr s un
dels estudiosos ms destacats de la vida i
obra dels March i de lausiasmarquisme.
El 1993, la collecci Els Nostres Cls-
sics de Barcino va publicar la seua edi-
ci de l Obra completa de Pere March.
Per a MTODE, ha tingut lamabilitat
dintroduir-nos una mica en el mn de la
connexi marquiana: Ausis, el fill; Pere,
el pare; Jaume, loncle.

Molt breument, quin s el context social de la famlia

March?

s una famlia que durant tres generacions progressa

a reds de la casa reial, tot especialitzant-se dins
ladministraci. Lobra de Pere March, per exemple,
sha dentendre dins aquest context; la seva poesia s
concebuda com un joc social a la cort, un ambient que
genera una mena de poesia molt emprica, molt vin-
culada a la realitat social immediata. Fins i tot els
seus textos ms generals tenen relaci amb les
cerimnies cortesanes, on un procurador general com
era ell havia de mostrar la seva saviesa en qestions
morals.
Quina cultura reflecteix lobra de Pere March i fins a
quin punt s heretada pel seu fill Ausis?
Jo destacaria dos aspectes. Duna banda, que la gene-
raci de Pere March s la primera dins la literatura
catalana que dna mostres de la divulgaci de la cul-
tura clerical entre un pblic de nobles i cortesans, s a
dir, laprenentatge de les lletres per part dels laics a
travs de traduccions, sermons, etc. La biblioteca de
Pere March bastant nodrida: 37 llibres s un bon
reflex daix. Daltra banda, si analitzem aquesta
biblioteca, ens adonem com hi destaca la literatura
moral del mateix caire poltic i asctic del seu Larns
del cavaller. I aquestes lectures, s clar, es noten en
lobra de Pere March, com ara als seus sirventesos
politicomorals. Llavors, fins a quin punt aquesta cul-
tura es reflecteix en Ausis? Sens dubte, lptica
moralitzant hi s, per hi ha un element nou que cal
destacar. I s que sabem que Ausis possea a la seva
biblioteca a pesar que noms se nhan conservat
alguns volums una obra de carcter filosoficoteol-
gic, escolstic, s a dir, un material molt ms prxim
a la cultura universitria. Aquest element escolstic
que apareix en la poesia dAusis March no apareix,
en canvi, en la de Pere March. Podrem dir que Pere
t un punt de vista agustini de la moral i del mn, i
Ausis t un component clarament cientfic i escols-
tic. s a dir, en el curs duna generaci, Ausis March
ja t accs a laristotelisme.
Ausis March rep cap influncia potica directa, con-

24 Nm. 16 MTODE
creta, tant del seu pare Pere com del seu oncle
Jaume?
Dentrada, cal dir que aquesta qesti no ha estat
estudiada amb gaire detall. En el cas de Jaume March
editat pel meu collega Josep Pujol, hi ha dos
elements molt clars que ens permeten dafirmar que,
en certa manera, s un antecedent dAusis March.
Lun s que J.M. s possiblement el primer poeta de
cort catal que tracta de lamor des dun punt de vista
teric, que sesfora a distingir elements dordre doc-
trinal dintre la teoria de lamor. Laltre s que J.M. ja
ens parla clarament de la dama en termes espirituals.
LA FAMLIA MARCH
PROGRESSA DURANT TRES
GENERACIONS A REDS DE
LA CASA REIAL,
TOT ESPECIALITZANT-SE DINS
LADMINISTRACI
Aquesta dimensi espiritual de la dama i, en conse-
qncia, lexaltaci de lamor, s un antecedent bas-
tant clar duna part de la poesia dAusis. Pel que fa a
Pere March, ja s ms difcil de concretar. Si hi ha
cap influncia directa, s la utilitzaci dun cert estil
sentencis, caracterstic de la literatura asctica i
didctica que ell consumia. Com va dir el professor
Josep Romeu, aquest estil sentencis marca bastant
lestil literari dAusis, per exemple en la manera
destructurar la cobla, de dividir lestrofa, tot acabant
els perodes amb frases contundents i sentencioses.
Quant als temes, jo diria que no sobserven influn-
cies directes. Si hi ha cap concomitncia s per les
coincidncies en la visi general de la mentalitat de
lEdat Mitjana; per exemple, en la concepci de la
mort.
Finalment, quina diferncia hi ha entre els lectors de
Pere i Jaume March i els dAusis?
Sens dubte, els lectors de les obres de Jaume i Pere
March eren els cortesans. Daltra banda, saber exacta-
ment per a qui escrivia Ausis encara s una qesti
per resoldre. Ara b, sabem que va tenir una divulga-
ci important a Valncia i tamb que abans de lany
1450, amb tota certesa, ja era molt conegut als diver-
sos cercles cortesans dels Trastmara, des de Navarra
i Saragossa fins a Npols; el marqus de Santillana,
per exemple, ens en dna proves al seu Proemio del
1449. Aix ens permet dobrir una nova lnia dinves-
tigaci a propsit de lausiasmarquisme, un projecte
que minteressa molt i en el qual treballo amb el pro-
fessor Jaume Turr de la Universitat de Girona. Aix
doncs, observem que a les corts dels Trastmara hi ha
inters per Ausis, on esdev un model literari com a
gran mestre de la poesia sentimental; en aquest sentit,
podem esmentar autors com Pere Torroella o el noble
aragons Pedro de Urrea, que el citen i lintegren dins
les seves obres. Des de mitjan segle XV en endavant,
doncs, Ausis March s dalguna manera el cap de
lescola potica a les corts de la Corona dArag. De
fet, cap a la fi de segle comenaran a sortir manuscrits
dedicats exclusivament a la seva obra. Aquesta difu-
si s la que explica, al capdavall, la consegent
influncia que va tenir sobre Joan Bosc.
RAMON RAMON
Nm. 16 MTODE 25
LANY MARCH A GANDIA ELS DIMECRES
Constitueix un repte difcil la divulgaci entre la ciuta-
DAUSIS MARCH
dania de la figura dun poeta considerat pels experts
com, probablement, el ms destacat del vell continent Anton M. Espadaler*
entre Geoffrey Chaucer i Franois Villon.
En aquest sentit, a Gandia hi haur al llarg de lany A propsit de les Lectures dAusis March 1997*
concerts, exposicions sobre el seu mn artstic i literari
i el seu espai viscut, cursos monogrfics al si de la Uni-
versitat dEstiu, creacions daules bibliogrfiques, con-
Un dels problemes ms seriosos de la cul-
ferncies despecialistes internacionals, diverses publi-
tura catalana s lofici que fan els seus
cacions que abordaran no solament la seua significaci
clssics: no sels veu enlloc. Si s estran-
en el mn de les lletres, sin tamb la creaci artstica
yssima la seva presncia en els discursos
global en el segle XV valenci o fins i tot sobre el regs
pblics s perqu sn del tot absents en el
medievals, dels quals fou un destacat artfex. Un seguit
llenguatge quotidi. I aix sesdev amb
dactes i iniciatives que pretenen mantenir permanent-
autors de totes les poques. Ara compro-
ment dactualitat un escriptor autnticament colossal,
vem amb desolaci que lnic que ha
faedor de milers de versos que cada dia susciten ms
quedat de la colossal obra de Pla sn un
estudis, reflexions i suggeriments.
parell de tics verbals. Aix no passa, en
Complementriament a aquests projectes que
canvi, en cap de les cultures que ens
sadrecen a un destinatari ampli i diversificat, des del
envolten. I sobserva amb molta facili-
CEIC Alfons el Vell sestan patrocinant traduccions
tat en la utilitzaci que hom fa dall
dels clssics valencians a llenges europees. La prime-
que ha aprs a lescola, quan no ha
ra fou la versi ntegra a langls del Tirant lo Blanc,
estat producte duna transmissi sim-
que aparegu a Nova York a cura de Ray Lafontaine, i
plement familiar, i qualsevol pot
ben aviat sortiran les traduccions italianes de Jordi de
veure-ho a les pgines desports de
Sant Jordi i dAusis March a cura, respectivament, de
qualsevol diari francs i itali o cas-
Donatella Siviero i Costanzo Di Girolamo. Actualment
tell. Ja sigui provocat pel rerefons
shi est negociant ledici duna breu antologia tra-
bllic del futbol, la particular pica
duda al francs per Josep Palau i Fabre. Lobjectiu s
del ciclisme o lagonisme de la
difondre internacionalment la nostra llengua i la nostra
boxa, on, en lloc de recrrer a
cultura mitjanant lobra duns grans autors que, a ms
Morris, Barthes o Montherla se
del valor intrnsec de la seua producci, simbolitzen
sol fer aparixer Cervantes,
un temps de plenitud nacional del poble a qu pertan-
Rotll o Pulci. O Dante. Jo
yien, del qual, encara avui, poden convertir-se en mag-
nfics ambaixadors. A canvi, el millor homenatge que
podien rebre dels valencians daquest final de segle s LES LECTURES DE MARCH
que els llegissen i que aprenguessen a estimar-los. Que APROPEN LA INVESTIGACI
arribessen a commoures amb les poderoses imatges
A UN PBLIC
marquianes o amb lesplndida prosa renaixentista de
Ros de Corella, un altre gandi excels de qui se cele- QUE TAMB HA ENTS QUE
bra, tamb aquest any, el V centenari de la mort, o fins PER VIURE MILLOR
i tot amb els passatges deliciosament ingenus de la NECESSITA FER DAUSIS NO
Vita Christi de sor Isabel de Villena, que isqu de la
NOMS EL GRAN POETA DEL XV,
impremta a Valncia tot just el mateix any 1497. Aix
doncs, lacumulaci defemrides desperta mltiples SIN TAMB DAVUI
incitacions al gaudi lector. Com veiem, els nostres
clssics constitueixen un bell i secular fil conductor
mateix vaig poder veure com el Mil de Gullit i
duna cultura que vol travessar el llindar del tercer
van Hasten era rebut a Npols amb una pancarta a
millenni amb una slida personalitat i una esperana
la porta de lestadi que deia Lasciate ogni speran-
renovellada.
za voi chintrate. Ning no ha vist res de sem-
GABRIEL GARCIA FRASQUET

26 Nm. 16 MTODE
 blant i aix que
comptem amb
Muntaner i Marto-
rell als nostres
camps. I em sembla
que trigarem a
veure-ho.
Per em sembla
molt tamb que els
clssics noms poden
ser-ho plenament si
sels coneix, val a dir
si sn capaos de sortir
al carrer i donar-nos un
cop de m en qualsevol
moment del dia o de la
nit (no soblidi que te-
ricament anem forts de
lrics). Per aquest motiu,
ara ms que mai la tasca
de divulgaci da quest
coneixement resulta fona-
mental.
Difondre el coneixe-
ment dels nostres clssics,
tanmateix, ha de ser una
feina absolutament deslliga-
da de qualsevol gest adotze-
nat o repetitiu. Res no enga-
vanya tant com les idees pre-
fixades, car finalment sn
autntics grillons. La divulga-
ci, per ser efica, no solament
ha de ser constant, sin sobretot
produir-se a reds i com a con-
seqncia de la investigaci dels
professionals, que renova alhora
els estudis i la informaci.
Un aniversari, i encara ms
quan acumula segles, s locasi
idnia per conjuminar ambds aspectes. I aquest
s el cas dels dimecres de les lectures dAusis
March: la recerca ltima a labast dun pblic que
tamb ha ents que per viure millor necessita fer
dAusis no noms el gran poeta del XV, sin
tamb davui.
* Coordinador: Albert G. Hauf
Centre Cultural Bancaixa. Pl. de Tetuan, 23. Valncia
Centre Cultural de Gandia. Sala Tirant
Pl. Rei en Jaume, 10. Gandia (Valncia)
AUSIS A INTERNET
A les pgines dInternet podem trobar tres antologies
de poemes dAusis March. Una realitzada per Albert
Folch i Folch (afolch@mit.edu) en la seua selecci de
poesia catalana, que arreplega els poemes indicats amb
els nmeros I, XI, XIII, XXV, XXVII, XXVIII, XXIX
(tamb en angls), XLVI, LXIII, LXVIII, LXXVI i
LXXXIV, segons la versi de Joan Ferrat a Edicions
62. (www.intercom.es/folch/poesia/march.htm).
Laltra correspon al programa del Departament
dEspanyol i Portugus de la Universitat de Berkeley
(Califrnia, EUA) i recull els poemes I, XIII, XVIII,
XXIII, XXVIII, XXIX, XXXIX i XLVI, segons la
selecci de Lola Badia, publicada a leditorial Emp-
ries. Lndex de la Catalan Homepage s:
www.lib.berkeley.edu/~catalan/index.html.
Hi ha tamb la pgina preparada per lOficina de
Promoci i s del Valenci de CCOO del Pas Valen-
ci (valencia@ctv.es; webmaster aaloma@ctv.es), la
qual, dins duna antologia de poesia valenciana, arre-
plega els poemes dAusis March XI, XIII, XVIII,
XXIII, XXIX, XLVI, LXIII, LXXXI, LXXXII i
CXIV. De cada poema sofereixen tres versions, la
modernitzada de Joan Ferrat, lantiga de Pere Bohi-
gas i ladaptaci, amb rima lliure, de Joan Fuster. Les
pgines incorporen arxius de msica medieval
(www.ctv.es/valencia/ausias.html).
LE. U. de Magisteri de Valncia dedica una pgi-
na al poema Veles e vents i una altra amb la imatge
tradicional del poeta (www.uv.es/~arago/ausias.htm).
Tamb es troben dos congressos sobre el poeta
saforenc: 1.- I Colloqui Internacional sobre Problemes
i Mtodes de Literatura Catalana Antiga, amb el tema
Per entendre Ausis March (juliol 96), organitzat per
la Universitat de Girona i lInstitut de Llengua i Cultu-
ra Catalanes (ilcc@skywalker.udg.es). Ladrea s:
www.udg.es/udg/cestiumarch.html. 2.- Congrs On-
Line amb el tema Vida i obra dAusis March, orga-
nitzat per Universitat Oberta de Catalunya i Universi-
tat de Cambridge (oct.-nov. 96), amb dues adreces:
www.langcen.cam.ac.uk/MML/CATALAN.HTM,
www.uoc.es i www.fitz.cam.ac.uk.
La Biblioteca Joan Fuster, un projecte virtual de
la Universitat Jaume I, disposa del text Vigncia
dAusis March redactat per lescriptor de Sueca com
a prleg a lAntologia potica dAusis March (Barce-
lona 1959) i tret al vol. 1 de les Obres Completes, pp.
223-234. (traci.uji.es/fuster/vigencia...html).
Caldria visitar la pgina de J. Tiena sobre poesia
i mtrica catalana (www.geocities.com/Paris/1442).
F.J.H.D.
Nm. 16 MTODE 27