Scribd Logo
Unggah

Selamat datang di Scribd!

  • Verb (Nombre, Persona, Temps, Mode) I Accentuació

    Diunggah oleh

    ceip Can Coix
    614 tayangan18 halaman
    Verb (nombre, persona, temps, mode) i accentuació

    Judul Asli

    Verb (nombre, persona, temps, mode) i accentuació

    Hak Cipta

    © © All Rights Reserved

    Format Tersedia

    PDF atau baca online dari Scribd

    Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

    Apakah konten ini tidak pantas?

    Laporkan Dokumen Ini
    Verb (nombre, persona, temps, mode) i accentuació

    Hak Cipta:

    © All Rights Reserved
    Unduh sebagai PDF atau baca online dari Scribd
    Tandai sebagai konten tidak pantas
    614 tayangan18 halaman

    Verb (Nombre, Persona, Temps, Mode) I Accentuació

    Diunggah oleh

    ceip Can Coix
    Verb (nombre, persona, temps, mode) i accentuació

    Hak Cipta:

    © All Rights Reserved
    Unduh sebagai PDF atau baca online dari Scribd
    Tandai sebagai konten tidak pantas
    dari 18
    a El verb. Nombre i persona Acc Lon. Peat Non ae Q sequcix os incicacions i canvia ol nombre d'aquestes formes verbals. + Ya persona del singuar- cart ta prsona del plat — canta —_ + 2a persona del singular parleves » 2a persona del ura + 3a persona dal singuar dd Sa persona del lr: + 1a persona del plural Hogem > ta persona del singular + 2a persona del pura bateu — 2a persona del singular + 82 persona del plural calen > da persona del singular; @ completa amb el pronom personal adequat. Fixa't bé en la persona iol nombre del ver. + tent tog, pero__ me molestau amb tant et + Cares, __ols que ___passem a cacaris? + NT Elza e més gran que en Papen Pere: _____16 12 anyei__entnen 11 @ Escriu tes formes no personals que falten en la graclia. Inn ‘Gerundt Partcpt cos cosine cost este cainant [ batt ingot @ RePASsA AQUESTA INFORMACIO. Desorés, comegei les activitats anterors, ‘Segone nombre, fs formes veto podon estar en guar o en plu SSegonsla persona, les formes vrbas poden estar en primera, segona otrcara persona Les formes ne personals. del verb 96 nit, ef gouri el parti. oti ©30 trBdnStne cn vais) 99 El verb. Temps i mode PLADE MILLORA. Fitxa 1 Data Nom — Q suiretia ot verb, indica en quin temps esta I transforma roracié seguint Fexemple. + do tenc un ca petit mot uganer, > Tomas present + Na Laura ana aun concert de musica essen, > passat) > _ + Tuexoleares mest 6 as GQ hetaciona amb ef mode verbal que usaries per expressar cada cosa. @ Encercia a forma verbal i escri a quin mode pertany. + EnJoan va Ferescs. + Tan de bo ata esta! 1 Pa, foto > + ema plouaastant. > (@ nepassa AQUESTA INFORMAGIO. Després, coregex les activate anterior, Los formas vertalsstuen Fac’ en un temps (passat, present o futur en rec amb el mement en qué es pars, i mede des vers informa sob Fact da parent davant alld que du Hi fa es modes ‘otal: Inca, subjunt iimporati a El verb. Nombre i persona FADE RLORA. Fa 1 Non eee Daa, RECORDA Les formes verbs expressen nombre: poden estar en singular oon plural. Les formes verbal també expressen la persona que fa 'accé: poden estar en primera, en segona o en tercera persona. Les formes no personals sén infiniti (canta), el gerund (cantar) {el participi (canta. @ Legeix ot text encercta de vermal ls verbs fen singular i de blau els verbs en plural. Na Clara ina Marta aniran a 'excursi6 a Albufera, pord les saves cosines, na Laura ina Lala, encara no ho saben, do també hi aniré. Per cer, Toni, tu vares cir que si ‘que vencries, peré encara no has duit autortzac6 Alfinal vencreu na Neus |tu? Que deciciu? Frecordau ue el termini c'inscripcié acaba dema, G subrotxa ois verbs d'aquestes oracions i, després, classifica’. «Jo aniéa ita. ‘+ Eles juguen amb la plota. + Nosals menjam abs. ‘© Elllogex mobs. * Tucantes dpera. «= Vosalies sempre res, — @ Completa aquesta taula de formes no personals. inf Go patent rmeriar reniats| 2 unas ete sn Sent SL El verb. Temps i mode PIADEMLLORA Fea 1 or ern ee Da RECORDA El tomps verb! dice si laccio ja ha tengut loc (passat), si tél ara (present) o si tenara lac més endavant (tutu. is temps verbalss‘agrupan en modes segons s! expressen accions reas desios 0 ‘ordres. Els temps verbals que expressen accions reas estan en mode incicatiu @ suvretxa les formes verbals i classitioa-les segons el temps que indiquen. ‘+ Na Laura dibuixa un monstre molt vert. ‘+ Na lene fara un examen cimecres. + La meva cosina viu a Sardenya, “+ Els alumnes no aniran a classe aquest dvendras, ‘+ Eis mous pares anaren de viatge da nocas a Veneta, ‘+ En Gerard I en Gullem sén mot bons companys. sent fia @ Marca tos oracions que estan en mode indicatiu. CO tant de bo ja fos restut OO En Pee ata content amb es notes. Na Clara va a escola amb autobis, —([) Marta, tanca la portal DO borat ot art, por favor, Dio mragrada a xocolatacalenta @ Escriu una oracié en present, una en passat i una en futur, tae atest ne 16 El nombre i la persona en els verbs one oe Les formes verbals poden estar en singular o en plural, fer referéncia ala persona que paria (primera), ala que escolta (segona) o ¢ una alta (tercera). Per alxd deim que els verbs tenen nombre i persona. 1. Subratla I classifica les formes verbals de les bafarades. Sf oe we “ : Formes en singular > Formes en plural 2. Completa cada oracié amb una de les dues opcions. en © Nosaltres| 2 la petanca. + Woseltes ls fetotacons. (Generates) rs 1 Ara escriu una oracié amb cada forma. 18 i eset en Els temps verbals ___ bata Els verbs situen les acclons en un temps concret. Segons el moment de laccio, les formes verbals s‘agrupen en diversos temps. * Les formes verbals que situen 'accié en el passat pertanyen als temps protorits/passats. * Les formes verbals que situen 'accié en el present pertaryen ‘als temps presents. * Les formes verbals que situen 'acci en el futur pertanyer als temps futurs. 4 Corea en la sopa de letres dues formes verbals dels temps presents, dues dels ‘temps passats i dues dels temps futurs. w Presents p Passats Futurs me 2. Transforma les ions segiients perqud l'accié se situl en el ternps indieat. * Fa dos dies compra aqut. [Presen> ava - + Avi estrenam camiseta, reset ee + Fa anys vivien a Formentera. Futur > D'aqura uns anys + Dema jugaré a tenis. Present> Ara anime Ren aes en etore 31 Els temps composts Norm — Data Les formes verbals poden ser simples 0 compostes. ‘+ Les formes verbals simples consten només d'una paraulal pertaryen 2a temps simples. ‘+ Les formes verbals compostes consten de dues parauies | pertanyen 1 temps composts. Es formen ami el verb auxiiar haver. 4, Copia les formes verbals compostes de les bafarades. ee ena ees Ga has tomnat? ie pensat comprare ‘Que mvhas due Unie avn Mm pa NNO. 2 conse sna te mm ht pnt Negr{CFUTURPERFET $ + Ell dema ja. hauraslegit el —_ mean @ * Vosaltres us un. escurar_ {FUTUR PERFET + Quan ells arribin, joja____els. nt et ain 33 Les normes d’accentuacié PLADE MILLORA,Fita 2 orn ee a GQ retxa ta paraula que no pertany a cada grup. [em AYA Ae] @ Marca ropeis correcta en cada cas. IRS Dro Drotort Di tctoaén cama) ambutircia Dems OD rotort =D tooosn — Dctrmera OD) ambutarcia @ Liegeixi posa accent, si és necessari, a les paraules destacades. + En Joaquim va fradar quan fataven dos qullometres pr ala meta + Vosatres anareu dea cle Palma a Paris en avio? + Lrrc dal mou cos fa fina on una fabric de cato rit, + En Ramon cu que "examen de matematiques ea moh faci (@ ePASSA AQUESTA INFORMACIO. Després, comegeic les actiitats anterior. Ls paras s'accentuengrfcarmentsegunt los neres sogionts: * Lee paraules aguces edn lee que ener la darra sab tic, S'accentven quan seaben| focal, en vocal saguida de 8.0 en en in, + Lee paraules planes en ls que teen la penta slab ties, S'accentuen quan acsben fen canconant excepts en ls terinacions a, -05 08, us, -en i) en ong * Los paraulos esdrixoles sn es quo tonenFantepeniia sabe tna, Sacoentuen totes. 22 uaa uit 0204 rb in in 3. GQ subrotxa ta paraula aguda de cada parel 8a / soft vestt/ cadira pati /boligrat tambor / pesol sandvitercarta.) [_babutxa /carté abot /alzina pollastre / cae t i e ‘Accentua les paraules planes que faci falta. + Quan ereu patts menjaveu mots de platans; en car, ara sernbla que prefer la poma, + Ahir anarem al 2o0legle | coneguerem una cra de gorila acabada de neiver! + Vosatires sabieu que n'Angol escriu uns contes bonissims? @ Accentua les paraules planes segtients que ho necessitin. vet) Come) Cam) Cem) Gee) Escriu dues paraules agudes de cada tipus. ‘amb ‘accent, ) @ accentua tes paraules agudes del text que ho necessitin. Avis per als alumnes Dimarts que ve acebara el termini d'nscripcio al viatge de final de curs que farem a Pestacio desqui de Puig-redo. El viatge — ens costara 400 euros i incl el desplagament en autobus, Pallotjament en una pensio ies classes amb monitor. No usel perdeu... Vala la penal! Tria ta forma correcta, amb accont o senso, I copia cada oracié amb aquesta forma. + Divendres passat apuntareu / apuntareu el nimero que havia sort? + Ahir els pares baixaren / baixaren el torrent de Parels + Laany passat escoltarem / escoltarem un concert de Forquestra, @ Posa raccent grafic a les paraules esd + Aquesta formula matematica és molt complicadal + La germana de na Fatima fa feina dinformatica, + La mestra de musica 6 molt simpatica. + Na Carme és molt dramatica. Li surten les llagrimes tot d'unat + Lammare de na Barbara és una cientlica mol important. 2 Laccentuacis Nom ata ‘+ La sitlaba que sona més forta en una paraula és la siMlaba tonica “+ En algunes, la sillaba tonica és marcada amb un signe anomenat ‘accent grafic. En catala, 'accent grafic pot ser agut (0 greu (). 1 Subratila la siMlaba taniea daquestes paraules. + casa + rosella —* bales ‘= harmonica + formiga + arbre + Hlengol_——* témbola— + bagul * aficis 2. Eseriu el nom de cada dibuix, Ne Classifica les paraules anteriors segons la seva vocal tanica, 3. Completa la regia amb les p ules grou 0 agut i escriu un exemple ce cada cas. * La vocal a duu sempre accent Exemple: * Les vocals I, u duen sempre accent Exemples: N@™ ‘3 s222I¢€, 0 duen accent —___ quan son obertes. Exemples: | duen accent _ quan sén tancades. Exemples: 4 2 Stn in SL a Vaccent PLADEMILLORA. Fitxa 2 Nome eee aa Q copia cada nom separant-ne les siHabes i encercia. Quantes sitlabes 167 Cb hp Bw | & 3 4 stlabes 2 9 atlabes 2 9 stlabes 43 otlobes patna GQ cncorca ta sitlaba tonica de cada paraul. casa ordnador «= ¢ malet!—# bascula + témbola + rotolador + stida = mica sroba—# tdovsor —# frostra + conferincia @ ciessitica les paraules anteriors que duen accent grafic. id Q Fixa'ten os accents i retxa la paraula mal escrita on cada pall wel ew & cabés/cabée busta busta ealoat/calati —iscara/mascara illo @ fePASSA AQUESTA INFORMACIO. Desorés, comegeix les actvtats anterors, Les paral estan formace pr abe, La staba que sona més ota en ura paula lalla toniea. En algunes paras, st sa rica yararcag amb unsere sromenst accent gif, que pt ser gre} aguk Lavocal a erred accent gu. Les vocal sempre duen sccont ag. Lis worse poden dur accent rau o acentagu, sages com sri, tat hit ©2048 erpias)) 19 Laccent ales paraules agudes —rirrcmuora. roa? ———— RECORDA Les paraules que tenen com a silaba ténica la darrerasiHaba s'anomenen paraules ‘agudes, Les paraules agudas den accent gra en es casos segues! * Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -. + Quan acaben en -en o en in, @ Cerca i escriu les sis paraules representades. T a{e[ol@[-lo[ <]<|5]>|>]]2]© ol-[=|>[>|#| [0 =[m[>|a[>[el@|> 2/o[-[2|> [o> @|=|=]0|4|<|>|@ o|m[o]e|2|m|a[2 mlelelm|=|-lo]= lel lelr @& %&e @ Encorcia a siMlaba tonica de los sis parauls anteriors | respon. + Quina posieé ocupa la sHaba tonica? + Per tant, com sén les sis paraules anterior? @ Accentua les paraules agudes que faci falta. + Ayuina Laura menja ensalada,fdous | salmo per dinar. * Els campions de la marato escolar varen ser en Ruben i en Francesc. S + Avui de mathe vst els salts de trampol que feien per a televisio. + Dera colebrare la mova festa c'aniversar en 8 BS Een nasa) 27 5 Laccent en les paraules agudes on SS Les paraules que tenen com a sivlaba tonicaI'itima sf-eba s’anomenen paraules agudes. Les paraules agudes duen accent grafic en els casos segients: *+ Quan acaben en vocal o en vocal seguida des. * Quan acaben en -en o-in, 1, Pinta los etiquetes que contenguin una paraula aguda | classificatos. ‘germas oni matalas caval aoven | ccaragol | [maison] — [ pentin ccanyis ara ceba cami6 Hantia earrot ‘erro @ Bee ies ‘Acabada en vocal ‘Acabada en vocal +s| ‘Acabada en en, in 2. Eseru els seus noms. Totes les paraules sén agudes amb accent. ty LI < “a AS a tenet en 7 a L’accent a les paraules planes PLAJEMILLORA, Fitxa 2 Nom ata RECORDA Las paraules que tenen com a slab tanica la peniitima siaba s'enomenen paraules planes. Les pareuies planes duen accent grafic en els casos seqlents: * Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, +85, is, 0s, -us, en, in + Quan acaben en dition @ Escriu of nom de cada animal. Tots s6n paraules planes. ¢ ny & @ Escriu una oracié amb cada paraula plana representada, Alerta amb els accents! eo “El 2 > @ Accontua les paraules planes que faci falta. * Quan ereu petits menjaveu molts de platans; en car, ara sembla que prefer la poma. * Afr anarem al zoclogic i coneguerem una cria de gorilla acabada de neber * Vosalires sabiou que n'Angel escriu uns contes bonissims? 30, | uinw seat 020 Sri an a 8 Laccent en les paraules planes ene Data Les paraules que tenen com a sillaba tdnica la pensitima si-aba s'anomenen paraules planes. Les paraules planes duen accent grafic en els casos segients: ‘+ Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, 2s, 05, us, en, an, ‘+ Quan acaben en dittong. 41. Subratila les paraules planes aquest text. Un aniversari mole divert, Els meus amics Alvar i Pau sin corns i sempre

    Anda mungkin juga menyukai