Anda di halaman 1dari 12

Lloixa

NM
160
FEB
13

1
ANY

8
XXXII BUTLLET CULTURAL DE SANT JOAN 1 9

Pantano de Tibi (2013)


Foto: Fernando Martnez
Sant Joan hace 25 aos EDITORIAL
Febrero de 1988 Boletn 160. Febrero de 2013
* LLOIXA no se public en el mes de febrero de
1988, por lo que, como ya es habitual cuando
esto ocurre, repasaremos las noticias sobre nues-
tro pueblo publicadas en los diarios La Verdad e
Informacin.

* Comenzaban las obras del Parque de Agua de la


Playa de San Juan.

* Unos desconocidos profanaban una tumba de


nuestro cementerio robando el fretro y su cad-
ver. Se trataba de un nuevo acto vandlico contra
el camposanto que llevaba ya varios aos su-
friendo destrozos y profanaciones.

El pasado da 10 de febrero, los santjoaners,


pudimos participar de dos actividades culturales
en las que colaboraba LLOIXA. Para empezar, por
la maana salimos de la Casa de Cultura a las
nueve treinta, en direccin al pantano de Tibi con
el fin de realizar una excursin ldico-cultural que
haba preparado Fernando Martnez. En ella igual-
mente participaba el bilogo de la Universidad de
Alicante Jos Carlos Cristbal, el cual nos ense
diferentes aspectos de la flora, la fauna y la geo-
loga del lugar. A la llegada a la histrica presa,
Asuncin Brotons, cronista de nuestro vecino Mu-
txamel, y gran amante y conocedora del pantano,
nos estuvo deleitando con las explicaciones a cer-
ca de los porqus de dicha construccin. Ser el
* Un anciano resultaba herido de gravedad al in- mes que viene cuando el propio Fernando nos ex-
cendiarse su casa en la calle del Notario Salvador plique la excursin y nos muestre algunas de las
Montesinos. Al parecer un hornillo colocado sobre fotos all realizadas.
una mesa camilla provoc el incendio.
Por la tarde, igualmente participamos del se-
* El Ayuntamiento estaba en negociaciones con la gundo recital que J. Antonio Osma haba prepara-
CAAM para instalar la Biblioteca en el local que do para el disfrute de todos los amantes de la
ocupaba la Caja de Ahorros en la Calle del Merca- poesa. A peticin del pblico, Osma volvi a pro-
do esquina con lOrdana. gramar el espectculo algo modificado consi-
guiendo repetir aforo. As, Machado, Neruda, Mi-
* Un meteorito cruzaba los cielos de lAlacant a
guel Hernandez, Alberti y Lorca, se fundieron
SANT JOAN HACE 25 AOS

216.000 km/h provocando sorpresa entre los ciu-


nuevamente en una amalgama de sensaciones
dadanos. El blido acab estrellndose en el mar.
con la msica, el baile y las palabras de estos
poetas espaoles, que nos saban una vez mas a
* Una fuerte tromba de agua cada el 17 de fe-
las personas, a las gentes, en definitiva, al pue-
brero dejaba ms de 100 l/m2 en la zona costera
blo, que era a quien escriban.
de Alicante.

* Por 950.000 pesetas poda adquirirse un bun- Agradecemos a todos la asistencia a dichos ac-
galow dplex en la Font. As lo anunciaba la pro- tos culturales y esperamos poder seguir colabo-
motora de la Urbanizacin Las Yucas. rando en lo sucesivo con Osma y con Fernando.

* El Banco de Espaa anunciaba la retirada de los


billetes de 200 pesetas.
Associaci Cultural LLOIXA
- FUNDADA AL 1981. ANY XXXII -
* 30.000 alicantinos estaban en lista de espera Butllet cultural gratut de periodicitat mensual
para obtener lnea telefnica en Alicante. Por Edita: A.C. LLOIXA i Ajuntament de Sant Joan
otra parte, mientras continuaban las obras de Tirada: 400 exemplars
contruccin de los edificios de Canal 9 en Bur- Disseny i maquetaci: Alfredo Campello
jassot, se estimaba que el 12% de los alicanti- Logotip, bloc i capalera: Rubn Bodewig
nos vea TV3.

Envians les teues col.laboracions incloent les teues dades a aclloixa@hotmail.com


2 Envanos tus colaboraciones incluyendo tus datos a aclloixa@hotmail.com
Las murallas de Sant Joan (Parte I)
Francisco J. Ramn Martnez

A veces, me gusta volver a releer la documen- el primero de los planos, tiene el error de situar
tacin que tengo en mi poder y que haya sacado las puertas en mitad de la plaza. Las puertas, por
de algn que otro archivo, pues hay muchas veces fuerza, deba de estar en la entrada a la calle, que
que se te pueden pasar por alto ciertos detalles, por otro lado a mediados del siglo XVIII, todava
bien porque no estaba buscando nada relacionado mantiene la estructura del arco, que entendemos
con esto, bien, porque se te pasa por alto esa in- deba formar parte de unas puertas.
formacin. Esto, es lo que me ocurri hace unos
meses, que me hallaba en estos menesteres, cuan- Pero entendemos que la pregunta sigue subsis-
do me llam poderosamente la atencin de algo, tiendo. Sant Joan, tiene en ese momento tres
que adems ya saba de su existencia, porque lo entradas o salidas: por la plaza de la cruz/calle ma-
haba visto con anterioridad, y adems, porque yor, por lo que hoy da es la calle comandante Seva
recuerdo haber hablado sobre este tema con mi y por la antes mencionada calle de Sant Antoni. Es
amigo Alfredo Campello, antes de publicar su libro decir, tres accesos y una puerta. Ciertamente ab-
sobre el callejero histrico de Sant Joan dAlacant. surdo y ah va la pregunta Para qu iban nuestros
El tema en cuestin, era el arco de la entrada a la antepasados a instalar una puerta para que no en-
calle de Sant Antoni. trara quien no se quera, si todava podan colarse
elementos extraos a nuestra comunidad
por cualquiera de las otras dos entradas?

Esta pregunta fue algo que me rond la


cabeza durante varios das. Haba algo que
se me pasaba, con lo que haba que volver a
mirar y remirar la documentacin que obra-
ba en mi poder a cerca de nuestra villa. El
resultado, no obstante, fue ciertamente des-
alentador. No haba nada que pudiera re-
lacionar otras puertas con estas entradas a
nuestro en aquel entonces lugarato. Qu
manera de perder tiempo y dinero. Es como
si no quiero que entren cacos en mi casa y
cierro las ventanas pero dejo la puerta abier-
ta. No era en absoluto entendible.

Me hallaba viendo el plano de planta nueva de La respuesta sin embargo, me vino de la mano de
Sant Joan en 1741 y al tropezarme con este ele- un viaje a Valencia, donde paseando por sus calles,
mento arquitectnico, me asalt una pregunta: un de repente me encuentro con las torres de Serrano
arco para qu? Estamos hablando de los restos de Son, junto a las de Quart, las dos nicas puertas
un arco, con lo cual, ste hara tiempo que estaba almenadas que todava estn en pie me dice mi
construido. Pero por otra parte, nuestra villa, en acompaante valenciano. No poda creerlo. Esa
esos momentos, no es ni siquiera Universidad, sino era la respuesta. Por eso no encontraba nada a cer-

HISTORIA DE SANT JOAN


que es una aldea dependiente de Alicante, aunque ca de las puertas que me faltaban por encontrar.
los intentos secesionistas fueran algo por habitual,
continuos. Para qu iba a construirse un arco sin En su Resumen histrico de la villa de San Juan
ms acaso un elemento decorativo? Creo que po- de Alicante, Snchez Buades y Sala Seva, nos in-
dra descartarse por el coste econmico que por dican (aunque desgraciadamente no nos dicen de
otro lado, quin iba a sufragar. As pues, entra- dnde sacan la informacin) que en la plaza de la
mos en la gran disquisicin: para qu hacer un Cruz, haba una de las torres de defensa de nuestro
arco como no sea para instalar una puerta. Pero pueblo. Otra, se hallaba en el Turil, en lo que es
una puerta Para qu? Hay que seguir buscando y hoy Comandante Seva.
en el plano de nuestra villa de 1 de enero de 1689
aparecen unas puerta, aunque no estn exacta- Con todo esto, hay que hacer un pequeo ejer-
mente en la entrada a la calle de Sant Antoni, sino cicio de imaginacin y por otro lado, hemos de
en mitad de la plaza. Con todo esto, qu podemos tener muy claro que lo que vamos a decir a con-
conjeturar. Porque en el plano de 1741, no apare- tinuacin, no es otra cosa, que una simple teo-
cen esas puertas, pero si el arco que por otro lado, ra carente de pruebas, pero con la conviccin de
no aparece en el primer plano. Sin embargo, casi pensar que si es absurdo tener una puerta y tres
a mediados del s. XVIII, no haba nada que nos entradas, ello, podra inducirnos a pensar que po-
pueda indicar que haca falta levantar unas puertas da haber ms puertas (enten-
en dicho lugar. De cualquier forma, pensamos que demos que una por entrada). CONTINUAR

blog: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 160. Febrero de 2013 3


17 de Mar de 1489: Un Miracle a Sant Joan dAlacant
Vicent Acame i Poveda

Era el mes Divina, traient en fervorosa rogativa la Relquia


de mar de de la Fa Divina, implorant de Du Totpoders el
lany del nos- Miracle de la pluja, que retorns als ressecs i es-
tre Senyor de querdats camps el seu verdor, el seu esplendor
1489 i una i la seva vida. El llen amb el qual la Santa Dona
persistent se- Vernica va eixugar el rostre de Crist durant la
quera asso- Passi, i que ens recorda el piads exercici del
tava lHorta Viacrucis en la seva sisena estaci, havia arribat
dAlacant. Els a la Parrquia de Sant Joan dAlacant de mans
nvols sem- de Mosen Pere Mena i Vera, desprs dhaver-li-
blaven haver- ho regalat un Cardenal al que va acompanyar i
se oblidat de va assistir a Roma, al seu torn el Cardenal ho
deixar caure havia rebut del Summe Pontfex Sixto IV.
el seu preuat
mann en Mosen Pere Mena i Vera Iam laetus mo-
forma de plu- riar, qui avidi faciem tuam Ja morir
ja sobre les content perqu he contemplat la teua Fa
resseques te-
rres alacanti- El Resumen Histrico de la Vila de Sant Joan
nes; la rosa- dAlacant(1978) escrit pel, nostre inoblidable
da nocturna Cronista Manuel Snchez Buades en col.labo-
amb prou feines quallava als camps, i vendavals raci amb el nostre benvolgut Canonge Fede-
daire calent de ponent ressecaven fins a lltima rico Sala Seva, considera a Mosen Pere Mena
fulla verda de larbre ms resistent. Els brots verds i Vera com un dels fills ms il.lustres de Sant
i les gemmes tendres dametllers, ctrics i dems Joan dAlacant, i tal vegada el que ms glria ha
fruiters volien brollar, per no podien perqu la procurat a la terra que el va veure nixer. Home
saba no podia pujar pel tronc, doncs els arrels no de personalitat indiscutible reconeguda per tots
trobaven el mnim nutrient humit. els historiadors alacantins, que tracten el tema
de la Santa Fa.
Subsistir i sobreviure es feia tasca ms que di-
fcil; lescassetat de productes de la terra es feia
cada vegada ms evident, al mateix temps les
reserves daigua de pous i aljubs es reduen fins
a lesgotament, i les reserves de blat, farina i oli
minvaven i minvaven fins a lextenuaci; les futu-
res collites semblaven estar per sempre condem-
nades si no plovia aviat i de forma abundant per
salvar-les juntament amb els arbres, necessitats
que el preuat lquid aquari els netejara de la inva-
si de pugons i altres plagues dinsectes nocius que
acampaven a pler grcies a la sequera, afegint un
carcter infernal a la situaci. Els pastors amb prou
feines trobaven pastures amb les quals pasturar
COLABORACIONES

a les seves ovelles i cabres, ni tan sols a les res-


seques valls i riberes dels rius Monnegre, Lloixa Recent ordenat sacerdot va destacar entre el
i Joncaret apareixia un petit bri dherba verda per clergat alacant, sent tal la seva fama i brillantor
al bestiar, les urbs ja no rajaven llet amb la qual que el Vicari For dAlacant el va designar com
alimentar a les cries lactants. a secretari particular dun Cardenal del Regne
de Castella al que va acompanyar i va assistir a
Dia i nit amb desesperaci i angoixa, els habi- Roma. Mosen Pere Mena i Vera tamb s consi-
tants de lHorta dAlacant alaven la seva mirada al derat Missioner apostlic, Doctor il.lustre molt
cel esperant que arribessin les pluges, per un dia versat en Sagrades Escriptures i especial bene-
darrere laltre, una setmana desprs daltra, i un factor dels pobres; dades que apareixen en la
mes desprs daltre mes... la pluja no feia acte de seva lpida sepulcral. Una cpia daquesta l-
presncia ni remotament. pida est col.locada al costat del presbisteri de
lEsglsia de Sant Joan. Diu tamb que va ser
Estant aix les coses, Mosen Pere Mena i singular en el do de profecia i miracles. Va ser
Vera, Retor i fill del lloc de Sant Joan de lHorta soterrat a la primitiva Capella de la Comu-
dAlacant, va decidir acollir-se a la Misericrdia ni, actual Capella del Rosari.

On puc aconseguir el Butllet LLOIXA? Entra a www.aclloixa.blogspot.com


4 Dnde puedo conseguir el Boletn LLOIXA? Entra en www.aclloixa.blogspot.com
El Miracle de la Llgrima Mira la Fa del es va conservar com una fita en aquell mateix lloc
teu Crist durant ms de mig mil.lenni, marcant el primer lmit
sud-oest, del nostre terme municipal i parroquial,
El 17 de Mar de 1489, els vens de tota lHorta durant la seva primera emancipaci de la munici-
dAlacant: Mutxamel, Benimagrell, Fabraquer, Orge- palitat alacantina. Amb lampliaci de la avinguda
ja, La Condomina, Sant Joan, i fins i tot de Xixona i de Dnia la Creu de Fusta va ser traslladada al Mo-
Busot; van sortir doncs en rogativa. La seva destina- nestir de la Santa Fa, deixant un buit en aquell lloc
ci era el Monestir dels ngels situat sobre el tossal (front a lantic Hotel Europa a Vistahermosa). Molts
del Montoto a Alacant, i el portador de la Relquia va alacantins quan passen per aquest lloc el dia de la
ser un religis francisc anomenat Pare Vilafranca. Pelegrina, fan una parada per a resar, encara que ja
El Miracle no es va fer desperar, quan la process no estiga la Creu, i demanen a Du especialment per
creuava el barranc de Lloixa, on avui est el Santuari la Pau al Mn i per la reconciliaci de les nacions.
de la Santa Fa, el Pare Vilafranca va sentir un greu
pes en els seus braos quedant immbil de peus i Els Miracles al Monestir dels ngels
mans. Aix va fer que la comitiva es detingus i li
envoltessin alarmats pels crits dauxili que emetia, Desprs del Miracle, la rogativa es va suspendre
i llavors van veure tots que de lull dret de la Santa tornant a la Parrquia de Sant Joan, i vuit dies des-
Fa brollava una Llgrima, que va crrer fins a la prs el dia 25 de mar, dia de la Anunciaci o de
galta parant-se i creixent en ella. lEncarnaci del Nostre Senyor Jesucrist, va sortir de
nou la Process rogativa a la seva destinaci inicial
del Monestir dels ngels, i all va tornar
a obrar-se un nou prodigi, van aparixer
al cel tres rostres idntics al de la Santa
Fa, i desprs de desaparixer les imat-
ges va arribar una abundant pluja que
va sadollar els camps de lHorta com a
providencial mann que va assegurar les
collites. Al divendres segent, van tornar
a reunir-se al mateix lloc gran nombre
dassistents en acci de grcies per les
abundants pluges, i desprs de la predi-
caci i benedicci va aparixer al cel un
bell arc de Sant Mart amb una brillant
creu en el centre.
Un Noble , Justcia de la llavors Vila dAlacant ano-
El Pi Sant- Et resplendit Facies ejus sicut sol
menat Guillen Pascual, va tocar amb el dit la Llgrima,
(Mat. 17,2)
la qual va rebentar al contacte, i va quedar tan im-
pressionat que va donar testimoniatge del fet durant Al costat del Monestir dels ngeles hi havia un
tota la seva vida, portant un didal de plata en aquest pi que destacava per la seva altura, grossor i copa
dit, i afegint al seu cognom el terme de la Vernica, poblada. Al costat daquest pi va predicar Fra Benito
per concessi del Rei Catlic En Fernando dArag. de Valncia el 25 de mar, i va mostrar la relquia de
la Santa Fa, exhortant a la penitncia. Desprs de
La Creu de Fusta a Vistahermosa la predicaci van aparixer tres imatges de la Santa
Fa al cel, i van arribar les anhelades pluges. Des
Un dels membres de la comitiva va sortir cavalcant daquell moment el pi va ser anomenat el pi sant, i
rpidament cap a considerat objecte sagrat, al costat del com els fidels
Alacant per donar la resaven. El pi es va conservar viu durant molts anys.
COLABORACIONES
notcia de locorregut, Desprs dassecar-se la podridura i el corc no li afec-
i es va trobar a mig taven gens ni mica. Per protegir-ho el van tancar en-
Camino

cam amb el seu tre quatre parets amb finestres. Posteriorment una
major enemic. Tots part del tronc del pi sant va ser portat a lEsglsia
dos shavien jurat de la Santa Fa, on li podem veure darrere dun
mtuament llevar- cristall, al final del passads de la dreta de la nau
se la vida en duel si central, i tamb podem apreciar que efectivament
es tornaven a trobar, no hi ha resta de podridura ni corc, com si fora de
per va ocrrer tot el pedra. Quan es va tallar el tronc per al seu trasllat
contrari, emocionats es van repartir nombrosos fragments de diferents
pel Miracle es van grandries entre les famlies del Barri dels ngels,
abraar perdonant- es deia que cada casa del barri tenia un fragment
se per sempre. Al daquest pi. De generaci en generaci aquests frag-
lloc de la trobada van ments shan seguit fragmentat i donant-se a des-
plantar una creu La cendents i familiars, considerant-la una relquia
Creu de Fusta, que dalt valor per als seus possedors

correu: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 160. Febrer de 2013 5


Conflicte i soluci pacificadora Pro La Pelegrina
Bono Pacis
El 17 de Mar de 1490, primer aniversari del
Desprs dels miracles als Monestir dels n- Miracle de la Llgrima, la Santa Fa va ser tras-
gels, la municipalitat alacantina va acordar no lladada des del Monestir dels Angeles fins al seu
desprendres de tan valuosa relquia, quedant recentment construt Temple de la Santa Fa, en
dipositada en aquest monestir, la qual cosa va la qual va anar la primera Pelegrina. Lany 1663
crear un profund malestar entre els vens de la celebraci de la Pelegrina va ser traslladada al
Sant Joan i de tota lHorta dAlacant que amb primer Dijous desprs de lOctava de Pasqua, en
tot el dret reclamaven que la Santa Fa torns Decret formulat pel Snode Dioces, per evitar
a la seva Parrquia de Sant Joan des don ha- que la celebraci de la pelegrina infrings el deju-
via sortit. Davant la pressi exercida pels habi- ni del Temps Quaresmal.
tants de tota lHorta dAlacant, la municipalitat
alacantina, previ consell i reflexi de Fra Benito Des daquell primer aniversari de la Llgrima,
de Valncia, va decidir construir un temple amb la Pelegrina a la Santa Fa des dAlacant sha vin-
monestir al lloc exacte del primer miracle, amb la gut repetint de forma prcticament ininterrom-
qual cosa es respectaven els drets dels vens de puda. Lincrement continu de pelegrins al llarg
Sant Joan i la seva Parrquia, quedant la Relquia dels anys lhan convertit en la major manifesta-
sota la demarcaci parroquial de Sant Joan per ci de Fe de la provncia. El Caseriu Vernic rep
sempre. Desprs dacceptar tots aquesta soluci als milers de pelegrins amb les seues paraetes
pacificadora es van iniciar les obres del primitiu i puestos de cnters, gerres, botiges, dtils, to-
temple i monestir, quedant concloses en menys rr de nvia i articles dartesania, juntament amb
dun any. El primitiu Santuari va ser regentat per escapularis, medalles, campanes i relicaris de la
frares Jernims des de 1490 a 1518, en qu va Santa Fa, en un ambient primaveral els res-
ser encomanat a les religioses de Santa Clara sons del qual ressonen als quatre punts cardinals
de lOrdre de Sant Francesc, que ho regenten a creuant fins i tot la Mar.
lactualitat.
Mandat Testamentari dElcano Primus
Circundedisti me

Juan Sebastian Elcano fams mar nas-


cut en Guetaria (Guipscoa)(1476-1526),
va ser el primer que li va donar la volta al
mn navegant. En una de les seves perilloses
travessies es va encomanar a la Santa Fa
dAlacant i va prometre visitar el seu Mones-
tir com a pelegr i lliurar 24 Ducats per al
Monestir. Elcano va morir abans de realitzar
la peregrinaci , per aquesta promesa va
quedar reflectida per escrit en el seu testa-
ment. Al segle vint, lil.lustre mar alacant
Julio Guilln Tato, Capit de Navili i Director
del Museu Naval, va trobar i llegir el testa-
ment de Juan Sebastin Elcano, dipositat a
El temple va ser reconstrut des de 1750 fins aquest museu, adonant-se de que el mandat tes-
a 1766, dacord amb els plnols aixecats per tamentari estava incomplit. El 20 dabril de 1944
larquitecte i religis Fra Francisco Cabezos, au- van donar compliment al mandat testamentari
tor entre uns altres dels temples de Ecce Homo a peregrinant des dAlacant al monestir de la San-
COLABORACIONES

Alcoi, i San Francisco el Grande de Madrid. ta Fa, marins representants dels departaments i
zones martimes espanyoles amb les seves jerar-
Consta el temple duna nau central i nica quies, autoritats eclesistiques i civils i nombro-
amb forma de creu llatina, amb quatre cape- sos romans procedents de totes les parrquies
lles laterals. La capella de la Comuni es tro- dAlacant. Els marins van portar una reproducci
ba a lesquerra de lAltar Major. Desprs de de la Nao Na. Sa. de la Victria que va donar la
laltar Major es troba el camar hexagonal de volta al mn, lAlmirall Basterreche va lliurar a la
la Santa Fa, construt en 1680, que guarda Comunitat de Clarisses limport del Mandat.
gelosament la Sagrada Relquia exposada a la
Fe. El Camar de la Santa Fa conserva lnica 1989 - Cinqu Centenari de la Santa Fa
obra coneguda del pintor Juan Conchillos Fal-
c, que representen els miracles realitzats per La Santa Fa va realitzar la seva, fins ara, l-
la Santa Fa en 1489, i que s considerat com tima visita a Sant Joan dAlacant la vesprada
una de les obres artstiques i iconogrfiques del 28 de Mar de 1989, sent Capell Rector En
barroques ms importants de la Comunitat Va- Carmelo Dvila, dins dels actes commemo-
lenciana ratius del Cinqu Centenari de la Santa Fa.

Visita el nostre perfil de Facebook i el bloc www.aclloixa.blogspot.com


6 Visita nuestro perfil de Facebook y el blog www.aclloixa.blogspot.com
Durant el trajecte de trasllat la Santa Fa va roques a les que agarrar-nos, i llums que donen
visitar lErmita de Sant Roc de Benimagrell, il.lusi, felicitat , ganes de viure i de continuar
acompanyada per una gran multitud de Fidels. endavant, sabent que en els esdeveniments de
Es va celebrar Santa Missa a la Parrquia de la vida, que ens fan descendir cap a les tene-
Sant Joan, i durant lhomilia En Carmelo Dvila bres de la incertesa, la roca de la Fe suposa un
va llegir una carta, dirigida al seu antecessor punt dinflexi per a parar el descens, i tornar a
Pere Mena que deia: pujar en tots els nivells amb lajuda de Du. Aix
ho van entendre els habitants de lantiga Horta
Me dirijo a ti desde tu mismo pueblo, San dAlacant i aix ens ho van transmetre, i aix ho
Juan; el pueblo que te vio nacer y que cultiv tu hem continuat transmetent de generaci en ge-
F, el que presenci tus juegos infantiles y con- neraci, sabent que la Santa Fa de Crist ens cri-
figur tu vida de creyente y sacerdote. El pue- da al seu amor: amor a Du sobre totes les coses
blo que t enriqueciste espiritualmente con la i amor al prosme com a un mateix. A travs de
inestimable reliquia de la cara de Dios, que con la Santa Fa Du no deixa danunciar que escolta
devocin trajiste a San Juan. sempre al seu poble en la necessitat, poble que li
demana: FA DIVINA: MISERICRDIA!!
La Santa Fa va ser traslladada la nit del
28 de mar en peregrinaci a Mutxamel. En Mirant i venerant la relquia del Veron Icon,
lencreuament de lAvinguda de Mutxamel amb del Rostre de Crist desfigurat pels turments de
lavinguda de lInstitut, esperaven els feligresos la Passi, la nostra nima somplir de pau i ens
de Mutxamel larribada de la Santa Fa, portant ajudar a treure molt de b don abans va haver-
a la seva Santa Patrona La Verge de Loreto, i hi molt de mal. El culte a la Santa Fa de Crist
va succeir que just en el moment de la trobada, est prxim als misteris de lEucaristia i de la
quan van comenar a sonar els aplaudiments i Redempci. Aix doncs germans, que el Senyor
els concordes de lHimne Nacional, interpretats toqui els nostres cors, perqu de la contempla-
per la banda de Msica lAliana de Mutxamel, es ci piadosa i confiada del seu Sant Rostre obtin-
va produir una sobtada i breu pluja que va con- guem molts bns espirituals i materials per a les
tribuir a donar major emoci i brillantor a lacte, nostres vides i mereixem, desprs daquesta vida
en portar-nos a tots el record de les benfiques terrenal, gaudir de la seva veritable visi al Cel, i
pluges, que van pal.liar les pertinaces sequeres participar de la seva Gloriosssima Resurrecci a
dantany a lHorta dAlacant. la fi dels temps, amb plenitut de Goig Etern.
AMN.
La Junta Local de Sant Joan per al V Centenari
de la Santa Fa, va estar integrada per dos Presi-
dents: En Carmelo Dvila Martinez, En Francisco
Burillo Reyes; Vice-Presidents: En Ricardo Sevila
Prez, NAntonio Sez Lpez; Secretari Compta-
dor: En Maximiliano Pastor Albert; Vocals: En Juan
Lled Gomis, NEulogio Prez Pastor, Na Juanita Pa-
redes Callejn, En Francisco Mira Blasco, Na Maria
Gomis Ferrndiz, Na Maria T. Domenech Tendero.

Conclusi Final

Front als temps de foscor i sequera, les nits


ms fosques i les pitjors tempestats i travessies
de la vida, la Fe i les tradicions heretades i trans-
meses pels nostres majors sn slides i estables
COLABORACIONES

correo: aclloixa@hotmail.com LLOIXA 160. Febrero de 2013 7


Ibn Mardanix
Tefilo Urea Garca
Abu Allah Muhammad Ben Sad Ben Muham- La oposicin abierta en efecto de Mardanix con
mad Ben Ahmad, Ibn Mardanix. Nacido en Pes- todo lo convenido por el rey Muhammad ibn Hud
cola en 1124 y muerto en Murcia en 1172. Era de Murcia con el Infante D. Alfonso en el Pacto de
miembro de una aristocrtica familia de mula- Alcaraz, convirti a Alicante en una ciudad rebel-
des (cristianos convertidos al Islam en el siglo de a la soberana hudita murciana y hostil a su
VIII), cuyo apellido originario podra derivar de vez al suscrito Protectorado castellano sobre el
Martnez o Mardonius, procedentes de la Taifa de Reino de Murcia. Lo que supuso claramente el fi-
Zaragoza, que se vieron obligados a emigrar a nal de la dominacin musulmana de Alicante y el
Levante. comienzo lgicamente de la soberana castellana.

El gobierno del rey Lobo ,como era conocido, Por estas fechas el rey de Aragn, Jaime I, ha-
representa un momento irrepetible de nuestra ba arrebatado a los musulmanes las plazas ms
historia. Un momento tambin brillante, puesto meridionales, asignadas a la Corona de Aragn,
que las monedas que se acuaron en sus cecas por los antiguos pactos de frontera castellano-
conservaban el curso legal dos siglos despus. El aragonesa de Cazola (1179) y de Almizra (1244),
rey Lobo confirmaba documentos reales caste- sometiendo finalmente Biar, Castalla, Jijona y
llanos, cerraba tratos de comercio con las rep- Busot, en los aos 1245/46, alcanzando el litoral
blicas italianas, abra iglesias para sus mercena- mediterrneo por el Barranco de Aiges, en el l-
rios cristianos, etc mite intermunicipal de Alicante y Villajoyosa. De-
bemos recordar que en ese perodo el alfoz de
Cuando muri Aben-Gumeda, Alicante y sus Alicante era muy extenso.
aledaos cayeron en manos de Ibn Mardanix.
Como las escaramuzas trabajaron a Alicante mu- Alfonso X, tras arrebatar por la fuerza al gober-
chos aos, se aprovecharon los reyes de Aragn nador islmico, Zayyan ibn Mardanix, la ciudad
y Castilla, logrando hacer, de este estado de Ali- musulmana de Alicante, no procedi en modo algu-
cante, tributario de ambas coronas. no a la evacuacin masiva de su poblacin indge-
na, sino que se limit tan slo a exiliar estrictamen-
Muhammad ibn Hud, desterr a Ibn Mardanix te a los directivos militares. El grupo poblacional de
a Alicante, donde desempe el cargo de rais Alicante y sus alqueras estaba integrado, en aque-
o gobernador de la plaza por espacio de casi seis lla poca, por musulmanes en ms de dos tercios
aos, 1241-1247, durante los cuales se opuso a de la poblacin total. Entre otras, se encontraban
la Corona de Castilla, hasta que abandon la las siguientes alqueras: Baniali, Benimagrell, Loja
ciudad, el ao 644 de la Hgira, primavera de (Lloixa) y Benitia, en el actual trmino de Sant Joan
1247. y Al-fash, en el de Campello.

Libro recomendado del mes


Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa (Pascual Madoz, 1849)

El libro que este mes de igual forma a describir los azudes. Los caminos,
hemos querido traerles, tambin estn reseados y tiene en lo que a Sant
se trata de una peque- Joan se refiere, un cuadro estadstico referido al re-
a joya de esas que uno emplazo del ejrcito, su riqueza las contribuciones.
cuando la ve en una li-
brera, no es capaz de Pero no solamente hablan de nuestra villa. Es
pasar de largo. Se trata un gran libro para conocer un poco ms nuestra
LIBRO DEL MES

del Diccionario geogr- provincia. Quiz no sirva la riqueza de ese mo-


fico-estadstico-histrico mento, para conocer la realidad actual, pero lo
de Espaa escrito por cierto es que en lo que a otros aspectos se refie-
Pascual Madoz, en una re, nos puede enriquecer bastante. Este facsmil
ampliacin facsimilar, podemos encontrarlo por unos siete euros en la
que reproduce el captulo de Alicante de la edicin librera Pars-Valencia, de la ciudad del Turia, que
de 1849. Ciertamente, es un libro que a pesar de dicho sea de paso, es una librera, para los bi-
contener datos de hace un siglo y medio, nos arro- blifilos, que no podemos pasar por alto cuando
ja bastante luz sobre la flora, fauna, geologa y vamos a la capital de nuestra comunidad, ya que
todo tipo de riqueza que se generara en el suelo de ellos, editan facsmiles de libros antiguos, a pre-
nuestra provincia. Tambin, entra en discusin con cios, realmente irrisorios. Pero volviendo al libro
datos de otras pocas, como la poblacin del siglo que nos ocupa, me reitero al decirles que vale la
XVI por ejemplo, o la descripcin del rio Monnegre. pena echarle una mirada. El peligro, es no poder
Es tambin una delicia que al mismo tiempo, entre dejarlo hasta acabarlo.

Envians fotografies antigues de Sant Joan i la seua gent a aclloixa@hotmail.com


8 Envanos fotografas antiguas de Sant Joan y su gente a aclloixa@hotmail.com
Fotografas para el recuerdo
Parque Ansaldo. Un sueo convertido en pesadilla

Recuperamos en este mes de


febrero la seccin de Fotografas
para el Recuerdo que haca ya
bastantes meses que no apareca
por estas pginas, y lo queremos
hacer trayendo un par de instan-
taneas del ya desaparecido Par-
que Ansaldo que conservamos en
nuestro archivo fotogrfico.

Lo que comenz siendo, a


finales de los 70, un modlico
e innovador barrio residencial
comenz a truncarse pocos
aos despus con la aparicin
de problemas estructurales, a FOTOS PARA EL RECUERDO
lo que se uni la instalacin de
diversas familias problemticas
que, provenientes de Alicante, fueron realojadas tadas, lo cual se una a los robos que sufran los
en el barrio tras la Riada de 1982. escolares del colegio del barrio y los destrozos
en las zonas comunes que ya eran considerados
La foto superior ilustr el artculo del boletn n- como irreparables. En el mismo artculo se prevea
mero 77 referido a la manifestacin de los vecinos el problema maysculo que se avecinaba y que
de Parque Ansaldo a comienzos del ao 1990. acabara lastrando el desarrollo urbano de todo el
pueblo tal y como se profetizaba en el artculo.
Segn contaba la crnica firmada por D.C. la
respuesta a la manifestacin fue tibia (nada que En la foto inferior, datable a mediados de los
ver con la manifestacin masiva del 12 de febrero 80, se aprecian ya los destrozos sufridos en las
de 1999). Un reducido grupo de vecinos del ba- zonas comunes que rodeaban a los bloques.
rrio y otros pocos del pueblo se manifestaron a
las puertas del Ayuntamiento pidiendo soluciones Toda la historia del barrio fue recogida por Jos
para el degradado barrio. . Durante el puente de Manuel Caturla en su libro Parque Ansaldo. Don-
la Constitucin varias viviendas haban sido asal- de las calles no tienen nombre de 2006.

bloc: www.aclloixa.blogspot.com LLOIXA 160. Febrer de 2013 9


Document del mes no. 15
Jorge Pay Sellers
Han passat ja 40 anys de la greu crisi que va de vens i msics que, davant la greu situaci que
afectar la Stat. Musical La Paz, a principis de la travessava la Stat. Musical La Paz i temorosos
dcada dels 70 del passat segle, de la qual es fa que aquesta poguera desaparixer, decideixen
ress este document del mes. constituir una nova Junta Directiva, dando prue-
ba de su gran amor a su pueblo natal y a la men-
Afortunadament hui la situaci s una altra. cionada Banda.
Aquells primers passos donats per la nova Junta
Directiva, constituda el 1973, el treball del Mestre Entre els acords adoptats per la nova junta,
Climent durant tants anys i el comproms de les destaca la contratacin de nuevo Director, c-
persones (directors, msics, gestors ...) que els rrec que va recaure en nuestro paisano el ex-
van succeir, van fer possible no noms la pervivn- traordinario msico D. Antonio Climent Ferrndiz,
cia de la Banda, sin que esta tornara a recuperar que ha aceptado el nombramiento.
el seu prestigi.
Un document que ens parla damor al poble i
La suma de tots estos esforos, han fet possible a la msica, amb el qual des de lArxiu rendim
que la Banda de Msica La Paz, amb el mestre homenatge a totes les persones que van treba-
Joan Espinosa al capdavant, participe en el XLII llar perqu lamenaa de desaparici de la Banda
certamen provincial de bandes de msica (secci no passara de ser aix, una amenaa passatgera,
de fins a 85 msics en plantilla), organitzat per espantada per lesfor i il.lusi dun grup de san-
lExcma. Diputaci Provincial dAlacant. tjoaners.

Lesdeveniment tindr lloc el proper 2 de mar,


a les 11 h., a la Casa de la Msica Antonio Ibez ARXIU MUNICIPAL DE SANT JOAN DALACANT
Serrano, de Redovn. Tot un repte musical per a Centre Cultural Sant Joan dAlacant
la nostra Banda de Msica, a la qual desitgem el Rambla de la Llibertat, n 22
major dels xits. 03550 Sant Joan dAlacant

DOCUMENT DEL MES FEBRER 2013 Autobs: lnea 23 (parada: prol. Rambla I)
Telfono: 966 389 740 Ext. 302
AMSJA, Fons Municipal, Instruccin y Cultura, Correo: archivo@santjoandalacant.es
sig. 1020/11.

- Carta remesa pel Sr. Jos Bermejo Avils El creixement cultural dun poble requereix de
a lAlcalde de la Vila, comunicant-li la decisi la uni i col.laboraci de les persones i entitats
de deixar el crrec de Director de la Banda de que comparteixen lamor per la cultura i senten
Msica, per motius de salud. viva la inquietud per crixer i avanar cap a un
futur millor. Des de lArxiu Municipal, volem agrair
Alacant, 10 novembre1972. a la Stat. Musical La Paz i al seu president Jos
ngel Espins, el seu suport incondicional al pro-
Paper. Mecanografiat. Signatura autgrafa. jecte de recuperaci de lArxiu Municipal durant
Castell. tots estos anys.
DESDE EL ARCHIVO

- Cpia de lacta de la reuni duna comissi


de vens per evitar que davant la greu situa-
ci que travessa la Banda La Paz aquesta
desaparega.

Sant Joan dAlacant, 3 gener 1973.

Paper. Mecanografiat. Signatures autgrafes.


Castell.

Dins de lagrupaci artificiosa de documents que,


all pels anys 80 del passat segle, alg va batejar
amb el nom de Instruccin y Cultura, es conser-
ven, a linterior duna mateixa carpeta, els dos docu-
ments que protagonitzen este document del mes.

Es tracta dun escrit del mestre Bermejo i de la


cpia de lacta duna reuni celebrada per un grup

Para recibir LLOIXA en PDF en tu mail enva SUSCRIPCIN a nuestro correo


10 Per a rebre LLOIXA en PDF al teu mail, envia SUSCRIPCI al nostre correu

Anda mungkin juga menyukai