C`

alcul dintegrals definides usant

el Teorema dels Residus
(versio preliminar)

1 Integrals del TIPUS I

2  
1
Z X
I= R(sin t, cos t) dt = 2 Res f (z) , w
0 z
w sing,|w|<1
Condicions
R(x, y) es una funcio racional sense pols sobre el cercle unitat.

Possible resolucio : Fer el canvi z = eit . Llavors, cos t = z+1/z

2
i sin t = z1/z
2i
que redueix la
integral a una integral complexa sobre
 el cercleunitat. Llavors saplica directament el teorema
z1/z z+1/z
dels residus. Si definim f (z) = R 2i
, 2 , llavors
   
dz 1 1
Z X X
I= f (z) = 2i Res f (z) , w = 2 Res f (z) , w
S1 iz iz z
|w|<1,w sing |w|<1,w sing

Ocasionalment es millor arreglar la funcio original abans daplicar el canvi de variables, potser
escrivint-la com la part real o la part imagin`aria duna altra mes senzilla.

Exemples/Exercicis
Z 2
dt 2
Z
dt
Z 2
dt
= ; 2 = ; cos(4t) = 2(97 3 168)/3 (consid-
0 2 + sin t 3 0 1Z +2sin t 2 0 2 + cos t
1 d 2
ereu la funcio 2+cos t
ei4t ;) 2
= 2 (a positiva, real i diferent de 1);
0 1 + a 2a cos a 1

2 Integrals del TIPUS II

Z X
I= R(x) dx = 2i Res (R(z), w)
w sing,Im(w)>0
Condicions:
R(z) = P (z)/Q(z) amb P, Q polinomis, Q sense zeros reals.
grau Q 2 + grau P o, equivalentment |R(z)| M/|z|2 quan |z| .
Amb aquestes condicions la converg`encia de I queda assegurada a priori.
Possible resolucio : Integrem la funcio R(z) sobre el recinte de la Figura 1, on hem
agafat prou gran per a que tots els pols de R(z) del pla superior estiguin dins de la corba .
Llavors tenim

1
 2

= 1 + 2

Figure 1: Un possible recinte per les integrals de tipus II.

Z X Z Z
R(z) dz = 2i Res(R(z), w) = R(x) dx + R(z) dz.
w sing,Im(w)>0 2

Fixem-nos que quan , la primera de les integrals tendeix a la integral I que volem
calcular, mentre que ara veurem que la segona integral tendeix a zero. Efectivament
Z 
 R(z) dz l(2 ) sup |R(z)| M/2 0,
 
 
2 z2

on hem fet servir que la funcio racional es comporta com M/|z|2 quan |z| es prou gran.

Exemples/Exercicis
Z
dx
Z
x2 Z 2
x +1
= /2; dx = /(2 3); dx = / 2; Feu alguna
0 1 + x2 0 x4 + x2 + 1 0 1 + x4
daquestes integrals utilitzant el recinte conjugat de , es a dir amb el semicercle al semipl`a
inferior. Vigileu lorientacio al fer-ho.

2.1 Integrals del TIPUS II

Z X
R(x)eix dx = 2i Res R(z)eiz , w


I=
w sing,Im(w)>0

Condicions:(les mateixes que al cas anterior)

R(z) = P (z)/Q(z) amb P, Q polinomis, Q sense zeros reals.

grau Q 2 + grau P o, equivalentment |R(z)| M/|z|2 quan |z| .

Z Z
En aquest cas sinclouen les integrals del tipus R(x) sin(x) dx i R(x) cos(x) dx, que

son respectivament la part imagin`aria i la part real de loriginal.

2
Aquest tipus dintegrals es calculen b`asicament igual que en el cas II, es a dir, integrant la
funcio f (z) = R(z)eiz sobre un recinte com el de la Figura 1. La u nica difer`encia es troba al
veure que la integral sobre el semicercle tendeix a 0 quan tendeix a . En aquest cas
Z 
 R(z)eiz dz l(2 ) sup |R(z)eiz | M/2 sup eIm(z) M/2 0,
 

2
 z2 z2

on hem fet servir que |eiz | = eRe(iz) = eIm(z) junt amb el fet que Im(z) > 0 (i per tant
eIm(z) > 1) per a tots els z sobre 2 .

Exemples/Exercicis
Z Z Z Z ix
cos x cos(ax) sin(2x) e
2
dx = ; 2
dx = a per a > 0; 2
dx = 0; 2
dx =
0 1+x 2e 0 1+x 2e 1 + x 1 + x
/e, utilitzant el recinte al semipl`a inferior per a poder tenir el mateix tipus dacotacio;

3 Integrals del TIPUS III

Z X
I= R(x)eix dx = 2i Res (R(z), w)
w sing,Im(w)>0

R R
Com abans, aquest tipus inclou
R(x) cos x dx i
R(x) sin x dx, com a part real i ima-
gin`aria.
Condicions:

R(z) = P (z)/Q(z) amb P, Q polinomis, Q sense zeros reals.

grau Q 1 + grau P o, equivalentment |R(z)| M/|z| quan |z| .

Converg` encia
Amb aquestes condicions la converg`encia de I no queda assegurada a priori. Per a demostrar
que efectivament, totes aquestes integrals son convergents, apliquem el Criteri de Dirichlet per
a integrals impr`opies. Aquest criteri diu el seg
uent.

Criteri de Dirichlet. Let f, g : [a, ) R be such that (i) f is

R xdecreasing and f (t) 0 as
t ,Rand (ii) g is continuous and there exists M such that a
g(t)dt M for all x > a.
Then, a f (t)g(t)dt is convergent.

Efectivament, lunic problema de converg`encia est`a a les cues, es a dir en el interval [a, )
i (, a] per a prou gran. Anem a fer el primer, i deixem laltre com exercici. Agafem a
prou gran per que R(x) no tingui zeros en [a, ) (ho podem fer, ja que R nomes te un n umero
finit de zeros). Llavors, R(x) sempre es positiva (o sempre negativa) en [a, ). Suposem que
sempre es positiva (si no, ho fem igual amb R(x)). Sabem que R(x) 0 quan x ,
ja que |R(x)| M/|x| per la condicio (ii). Tambe sabem que, per a tot x > a, es compleix

3
Rx Rx
a
sin(x)dx i el mateix per a
cos(x)dx, ja que les `arees es van compensant. Aix doncs el
criteri de Dirichlet ens diu que
Z Z
R(x) sin x dx i R(x) cos x dx

R
son convergents i per tant, tambe es convergent
R(x)eix dx.

`lcul
Ca
Donat que ja hem demostrat la converg`encia a priori de la integral, aleshores tenim que
Z
I = lim R(x)eix dx.

En conseq u`encia, podem tornar a agafar un recinte com el de la Figura 1, i fer el mateix
plantejament que en els casos anteriors.
Observaci o: Si no sabessim que la integral convergeix, aleshores no podriem agafar un recinte
sim`etric com aquest, ja que el lmit podria existir (per compensacio) i la integral no. En aquest
cas, shauria dagafar un recinte no sim`etric com el que sexplica en lap`endix 7.
Considerant doncs el recinte de la Figura 1 tenim com en el cas anterior,
Z X Z Z
iz iz ix
R(z)e dz = 2i Res(R(z)e , w) = R(x)e dx + R(z)eiz dz.
w sing,Im(w)>0 2

No obstant, lacotacio de l
ultima integral no pot fer-se com en eltipus II, ja que en aquest cas
no tenim que R(z) creixi com M/|z|2 sino nomes com M/|z|. Aix`o dificulta lacotacio que es
fa sempre de la segent manera. Els punts sobre el semicercle sescriuen com z = eit i per tant
dz = ieit dt. Llavors
Z  Z

M sin t
  Z
iz it ieit
 R(z)e dz |R(e )||e ||i| dt e dt = ()
 
  0 0
on, com altres vegades, hem fet servir que |ew | = eRew . Una vegada aqu, no podem acotar
la funcio de manera grullera (per exemple dient que 0 sin t 1 per t (0, 2)) ja que el
resultat no tendiria a 0. Necessitem fer servir la seg
uent acotacio, molt convenient de recordar:
2
sin t t per t (0, /2).

Daquesta manera, tenim que
Z /2 Z /2
sin t 2  2 t /2
e dt e t dt = e = (e 1) = (1 e )
0 0 2 0 2 2
Laltra part de la integral, la de /2 a pot obtenir-se a partir daquesta, fent el canvi s = t
i ds = dt. Llavors, donat que sin(s) = sin( s) ens queda
Z Z 0 Z /2
sin t sin(s)
e dt = e ds = e sin s ds (1 e )
/2 /2 0 2

4
Finalment, posant-ho tot junt obtenim
M M
() = (1 e ) = 2 (1 e ) 0

Exemples/Exercicis
Z
x sin x x sin(3x) eix 2
Z Z
2
dx = (3 cos 1 + sin 1); dx = ; dx = ,
x 2x + 10 3e3 x2 + 9 e9 1 ix e
usant un recinte en el semipl`a inferior;

4 Integrals de TIPUS IV
Z  X
ix
VP R(x)e dx = 2i Res (R(z), w) + iRes(R(z)eiz , 0)
w sing,Im(w)>0
Condicions:

R(z) racional amb, com a molt, un pol simple a z = 0 i sense cap altre pol als reals.

grau Q 1 + grau P o, equivalentment |R(z)| M/|z| quan |z| .

Possible resolucio : Aquesta integral es molt semblant a lanterior, excepte que en aquest
cas escullirem un recinte que eviti passar pel punt z = 0. Podem considerar, per exemple, el
recinte de la Figura 2, degut a que la integral es convergent a les cues. No es important que
eviti el 0 pel semipl`a inferior i no pel superior. Com abans, comencem amb prou gran per a
que tots els pols de R(z)eiz del semipl`a superior estiguin dins de la corba . Llavors tenim
2

= 1 + + 1+ + 2

1 0 1+


Figure 2: Un possible recinte per les integrals de tipus IV.

Z Z Z Z Z
iz ix iz ix
R(z)e dz = R(x)e dx + R(z)e dz + R(x)e dx + R(z)eiz dz
2

5
on, com en els casos anteriors, el Teorema dels Residus ens diu que la integral de lesquerra es
sempre igual a

Z X
R(z)eiz dz = 2i Res(R(z)eiz , w) + 2i Res(R(z)eiz , 0).
w sing,Im(w)>0

L acotacio de la integral sobre 2 es exactament igual que en el cas anterior, ja que cap de les
condicions ha canviat, lluny de z = 0. Per tant, aquesta integral tendeix a zero quan .
El que caldr`a calcular es la integral sobre el semicercle . Observem que si z llavors
z = eit i dz = ieit dt. Tambe tenim que, donat que R(z) te un pol simple a lorigen, es pot
escriure com
A z2 A
R(z)eiz = ( + B + Cz + )(1 + iz + ) = + g(z)
z 2 z
on g(z) es una funcio holomorfa (una serie de potencies), i A = Res(R(z), 0) = Res(R(z)eiz , 0).
En conseq u`encia,
Z 2
A Aieit
Z Z Z Z Z
iz
R(z)e dz = dz + g(z) dz = dz + g(z) dz = Ai + g(z) dz
z eit

Ara observem que la integral de la dreta tendeix a 0 quan 0. En efecte

Z 
 
 g(z) dz sup |g(z)|l() g(0).0 = 0


 z

0

donat que g es holomorfa al 0, i que la longitud de tendeix a 0.

Prenent el lmit quan tendeix a infinit, concluim doncs que

Z Z 
A
X Z
iz ix ix
2i Res(R(z)e , w)+2iA = lim R(x)e dx + R(x)e dx + g(z) dz +2i .
0 2
Im(w)>0

Aquest lmit, tot i que la integral no existeixi, sanomena el valor principal de la integral. En
el cas que la integral sigui convergent (o la seva part real, o la imagin`aria), els dos valors
coincideixen. Arreglant els termes, tenim doncs

Z  X
VP R(x)eix dx = 2i Res (R(z), w) + iRes(R(z)eiz , 0)
Im(w)>0

aternativa
Resolucio

Hauriem pogut utilitzar un recinte com el de lap`endix (quadrat) modificat de la mateixa

manera que el circular per a que eviti el pol al 0. A ligual que aqu, les estimacions lluny del
0 serien les mateixes, i el zero es tractaria de la mateixa manera.

6
Observacions
Volem fer notar que al integrar la funcio sobre , es a dir, sobre mig cercle al voltant del pol
al 0, hem obtingut
1
Z
lim R(z)eiz dz = 2iRes(R(z)eiz , 0).
0

2
Be doncs, aix`o es un fet mes general, que podriem enunciar de la seg
uent manera.

Lemma Sigui f (z) holomorfa amb un pol simple al punt z0 , i sigui un arc de cercle de radi
i angle centrat a z0 (veure la Figura 3). Llavors
Z
lim f (z) dz = iRes(f (z), 0).
0

Deixem la demostracio com exercici ja que es molt semblant a la del cas particular.

z0

Figure 3: Integrem sobre un arc de cercle al voltant dun pol.

Exemples/Exercicis
Z Z Z Z
(sin x)2 (sin x)3

sin x 3 dx
dx = ; dx = ; dx = ; VP =
0 x 2 0 x2 2 0 x3 8 2
(x a) (x 1)
i
on Im(a) > 0;
(a 1)2

5 Integrals de TIPUS V (arrels)

2i X
Z
x R(x) dx = Res (z R(z), w), 0 < < 1
0 1 e2i w6=0
Condicions:

R(z) racional amb, com a molt, un pol simple a z = 0 i sense cap altre pol als reals
positius.

grau Q 2 + grau P o, equivalentment |R(z)| M/|z|2 quan |z| .

7
Converg` encia:
La converg`encia a linfinit est`a assegurada ja que, quan x tenim que x R(x) x1d amb
d = dQ dP , on dP i dQ son respectivament els graus de P i Q; per la condicio sobre els
graus tenim que dQ dP > 1, i per tant la integral convergeix. Per veure la converg`encia
al zero, observem que si R no te cap pol a z = 0 aleshores la funcio es contnua al 0 i per tant
integrable. Si R te un pol simple en aquest punt, aleshores podem escriure Q(x) = x.Q(x) on

Q(0) 1
6= 0. Per tant, quan x 0, tenim R(x) x1 , amb 1 < 1. Aix`o fa que la integral
sigui convergent.

Possible resolucio : Considerem la funcio z R(z) que observem que te molts valors possi-
per aix`o que nhem descullir una determinacio. Triem la branca de z definida a tot
bles. Es
el pla exceptuant a R+ {0} i tal que arg(z) (0, 2), i.e., z = e ln z = e(ln |z|+i arg(z)) amb
arguments entre 0 i 2.
Integrarem aquesta funcio sobre el recinte de la Figura 4, on agafem R prou gran i , h prou
petits per a que contingui totes les singularitats de z R(z).

1
h
R 2

Figure 4: Un possible recinte per les integrals de tipus V.

Aplicant el Teorema dels Residus tenim doncs

Z X Z Z Z Z

z R(z) dz = 2i Res(z R(z), w) = z R(z) dz+ z R(z) dz+ z R(z) dz+ z R(z) dz
w6=0 R 2 1

Veure que la integral de la funcio sobre el cercle gran R tendeix a 0 quan R , es fa de

manera standard com per a les integrals de tipus II, i per tant ho deixem com exercici.
A continuacio veurem que la integral sobre el cercle petit tambe tendeix a 0 quan 0.
Donat que R(z) pot tenir un pol a lorigen, sabem que sescriu com R(z) = Az + g(z) on g es
una funcio holomorfa al 0 (la resta de la serie de potencies). Llavors,
Z
z
Z Z

z R(z) dz = A dz + z g(z) dz
z

8
En el primer cas,,
Z   
1  1  1
dz sup  1  l( ) = 1 (2 2(, h)) = (2 (, h)) 0,
 

1
z z z ,h0


on (, h) es langle que li resta a la corba per a ser un cercle complert, i per tant (, h)
tendeix a 0 quan , h tendeixen a 0.
La segona integral sacota de manera semblant. (Fixem-nos que, si la funcio R no tingues un
pol a lorigen, aquesta seria la u nica que caldria acotar ja que A valdria 0.)
Z 
 z g(z) dz (2 (, h)) sup |g(z)| 0,
 


 z ,h0

donat que el suprem de |g(z)| sobre la corba tendeix a g(0) quan 0. Retornant al plante-
jament general, veiem doncs que ens resta calcular els limits de les integrals sobre 1 i sobre
2 .

(1 ) Si z es un punt de 1 , el seu argument es positiu i molt proper a 0. A mes, quan

prenem els lmits de , h 0 i R , tenim que arg(z) 0. Es per aquesta rao que
log z log x + i.0 = log x i per tant z e log x = x . Posant aix`o a la integral obtenim
Z Z

lim z R(z) dz = x R(x) dx.
,h0,R 1 0

(2 ) Si z es un punt de 2 , el seu argument es menor que, per`o proper a, 2. Quan prenem

els lmits de , h 0 i R , tenim que arg(z) 2. Es per aquesta rao que
(log x+2i) 2i
log z log x + 2i i per tant z e = x e . Posant aix`o a la integral
obtenim Z Z

lim z R(z) dz = x e2i R(x) dx.
,h0,R 2 0

on el signe negatiu ve donat per lorientacio de la corba.

Ja disposem doncs de tots els ingredients per a calcular el resultat final. Prenent tots els lmits
en lequacio del plantejament general obtenim
X Z Z

2i Res(z R(z), w) = x R(x) dx x e2i R(x) dx.
w6=0 0 0

Si ara treiem factor comu de la integral que volem calcular ens queda
Z
2i X
x R(x) dx = Res (z R(z), w)
0 1 e2i w6=0

Exemples/Exercicis
Z Z
3
x x 2 sin(/3)
2
dx = ; 2
dx = ;
0 1+x 3 0 1+x+x 3 sin()

9
6 Integrals de TIPUS VI (logaritmes)
!

1
Z X
Res R(z)(log z)2 , w .


R(x) log x dx = Re
0 2 wC
Condicions:
R(z) racional sense pols a {x 0}.
grau Q 2 + grau P o, equivalentment |R(z)| M/|z|2 quan |z| .

Possible resolucio : Farem servir el mateix recinte que pel cas anterior, es a dir el de la
figura 4. No obstant, integrarem la funcio
R(z)(log z)2
en contes de R(z) log z com semblaria raonable. Anem a veure per qu`e.
Si z 1 , com abans, tenim que
log z log x.
,h0

ja que arg z tendeix a 0. En canvi, si z 2 ens trobem que

log z log x + 2i,
,h0

ja que arg z tendeix a 2. Al posar-ho tot junt resulta que

Z Z 
lim R(z) log z dz + R(z) log z dz
,h0,R 1 2
Z Z
= R(x) log x dx R(x)(log x + 2i) dx
0 0
Z
= R(x)2i dx.
0

Veiem doncs que la integral que nosaltres volem calcular no apareix per cap lloc i per tant no
pot deduir-se daquest plantejament.
per aix`o que, com deiem, integrarem la funcio R(z)(log z)2 . En efecte, si repetim el c`alcul
Es
anterior obtenim
Z Z 
2 2
lim R(z)(log z) dz + R(z)(log z) dz
,h0,R 1 2
Z Z
2
= R(x)(log x) dx R(x)(log x + 2i)2 dx
Z0 0

= R(x)(4 2 4i log x) dx.

0

Si posem aquest resultat dins del plantejament general ens queda lequacio
X Z Z
2 2


2i Res R(z)(log z) , w = 4 R(x) dx 4i R(x) log x
wC 0 0

10
Observem que, donat que les dues integrals son reals, el primer dels dos sumands es una
quantitat purament real. Per tant, si agafem la part imagin`aria de les dues parts daquesta
equacio tenim que
Z !
X
Res R(z)(log z)2 , w ,


4 R(x) log x = 2Re
0 wC

es a dir, !

1
Z X
Res R(z)(log z)2 , w .


R(x) log x = Re
0 2 wC

Exemples/Exercicis
log2 x
Z Z
log x log x 16 3
Z
2
dx = 0; 2 2
dx = ; dx = (integreu la
0 (1 + x ) 0 (1 + x ) 4 0 1 + x + x2 81 3
log3 z
funcio 1+z+z 2 );

7 Appendix: recinte alternatiu per integrals del tipus

III i III
Si no assumim que la integral es convergent, aleshores volem un valor per
Z x2
lim R(x)eix dx,
x1 ,x2 x1

on les dues variables tendeixen a infinit independentment.

Possible resolucio : Integarem doncs sobre un recinte rectangular com el de la Figura

5, on hem agafat x1 , x2 i y prou grans per a que tots els pols de R(z)eiz del semipl`a superior
estiguin dins de la corba . (Tot podria fer-se sim`etricament en el semipl`a inferior). Llavors
tenim
3 iy

4 = 1 + 2 + 3 + 4 2

x1 0 x2

Figure 5: Un possible recinte per les integrals de tipus III.

Z Z x2 Z Z Z
iz ix iz iz
R(z)e dz = R(x)e dx + R(z)e dz + R(z)e dz + R(z)eiz dz,
x1 2 3 4

11
on, igual que abans, la integral de lesquerra es sempre igual a
Z X
R(z)eiz dz = 2i Res(R(z)eiz , w)
w sing,Im(w)>0

pel Teorema dels Residus.

Veiem ara les acotacions de les integrals sobre cada una de les vores.

(3 ) Els punts z 3 tenen la forma z = t + iy amb t (x1 , x2 ). Per tant, fent el canvi
z = t + iy, amb dz = dt tenim
R  R  R
iz  x1 i(t+iy) x
 3 R(z)e dz =  x2 R(t + iy)e dt x2 1 |R(t + iy)|ey dt
  

R x2 M M
ey x1 |t+iy|
dt l(2 ) supt(x1 ,x2 ) |t+iy|
ey (x1 + x2 ) My 0
y

(4 ) Observem que si z 4 , llavors z = x1 + it amb t (0, y). Per tant, fent aquest canvi
z = x1 + it, amb dz = i dt tenim
R  R  R
iz  0 i(x1 +it) y
 4 R(z)e dz =  y R(x1 + it)e i dt 0 |R(x1 + it)|et dt
  

Ry Ry
M
0 |x1 +it|
et dt M
x1 0
et dt = M
x1
(et )y0 = M
x1
(1 ey ) M
y x1

(2 ) De la mateixa manera que per 4 podriem veure que

Z 
 R(z)e dz M
iz
 
  y x2
4

Posant-ho tot junt obtindriem,

 
Z x2 
 ix
X  M M

 R(x)e dx 2i Res (R(z), w) 
 x1 + x2 x1 ,x02
 x1 w sing,Im(w)>0 

el que demostra la formula de linici.

12