ALOMA

MercRodoreda

FRAGMENT1

Va mirar la casa de Coral des de laltra banda del carrer: els balcons amb una bola dauradaa
cada punta, els transparents, tan blancs. Aix que va haver passat el portal li van venir ganes
dentornarsen. Li havia costat molt de decidirse, per no vivia tranquilla pensant en aquella
tarda que el seu germ havia arribat a casa tan malalt. Els llums en forma deflorclavatsales
parets del vestbul, la catifa vermella i flonja que senfilava escalesamunt,lacohibien.Teniala
sensaciqueelqueanavaademanareraabsurd.
Li va fer angnia dagafar lascensor. Aquesta escala va pensar, Joan la deu saber de
memria. Es va arraconar per deixar passar una senyora alta, molt mudada, que baixava a
poc apocienraonavasola.Enelrepldelprincipalesvaaturar.Elcorambprou feineslibatia.
Alg pujava al seu darrera.Vamirarperentreels ferrosdelabaranainovaveurening.Quan
va arribar al primer pis no va saber a quina porta havia de trucar. Va triar la segona.Eltimbre
vasonarmoltllunyiAlomavapensarquequantindriaCoralaldavantnosabriaqudirli.
Es va adonar que alg se li havia aturat al costat. Vamirarlodecuadull:eraunjove.Dedins
del pis no venia la ms petita remor. Aquella presncia ms aviat lamolestava,i comenavaa
anguniejarla. Va tornar a trucar. Era segur que aquell jove tamb anava a veure Coral, i aix
ho complicava tot. Coral no estaria per ella perdia el temps. Sense pensarshi es vagirarper
anarsen.
Sivolentrar...
Lamiravasomrient:
Empensoquenohihaning.
EnveurelacaradesorpresadAlomaesvaposarariure.
Emdechaverequivocatdeporta.
Magradariaquenoshagusequivocat.
BuscoelpisdunaconegudamevaqueesdiuCoral.
No,noshaequivocat.Viuaqu.Lesperaremjuntsqulisembla?
Esvatreureunaclaudelabutxaca,lavaficaralpanyivaobrir.
Entri.
El llum del rebedor era tan fort que, desprs de la mitja claror de lescala li va ferir la vista. El
cap li rodava una mica. Va estrnyer les dents i a recules es va acostar a la paret i shi va
apuntalar amb les mans.Laireestavacarregatdeperfum.Eljoveesvatreurelabricielbarret,
i els va penjar com si fos la cosa ms natural del mn dentrar en un pis amb unanoiaqueno
coneixia.Selivaplantaraldavantilavamirardecapapeus:
Emsemblaquetinclobligacidepresentarme:emdicJoaquim.
La mirada se li havia fet tendre i Aloma, encara recolzada a la paret,comenavadesverarse.
Peraquellminyfeiacaradebonapersona.
Mha passat una cosa molt curiosa: aix que lhe vista entrar, no s per qu,mhafetpensat
en Margarida... Sap qui vull dir? Dnam lamperquemconvenciquenoetsunsomni.I
canviant el to de laveuvaafegir:ComqueCoralnopot trigar,li ensenyarelpis,desdaraa
casaseva...sisquenolifaigpor...Vostaldavant.
Aloma es va posar a caminar pel passads, es va aturar un moment davant duna finestra que
donava a un celobert i va entrar al menjador, ple de sol. A terra hi havia una catifamoradade
dos dits de gruix a lampit finestral, una colla de testos ben arrenglerats amb flors tamb
morades. El llum de cristall semblava una pinya. El miny va passar la m per damunt de les
flors.DesprsesvagirarivapreguntaraAloma:
Dequiportadol?
Aloma shavia quedat al costat de la taula. La pregunta la va sorprendre, per va dir en veu
baixa:
Dunnen.
Seu?
No.
Lestimavamolt?...Oh,perd!Ivost,comesdiu?
Aloma.
Nopotser.
Perquno?
Vaestarunaestonamirantlaialltimvadir:
Liagradenlesflors?
SvacontestarAlomaunamicaperfora.
S,qu?
Quemagradenlesflors.
Totes?
Totes.
Siemdiuonviu,demn'hifarportar.

FRAGMENT2

Van tancar totes les finestres i tots els finestrons: si entressin espurnes es podria calar foc. Al
seu carrer, tan solitari, hi havia criatures que corrien i cridaven. La pila dellenyaeramoltalta.
El marit de la senyora Baixeres, gros i rialler,lestavaencenentquanellsvansortir.Alceljaes
veien resplendors i tot semblava ple de vida. Van passar davant duna muntanya de flames.
Aloma, entre Joan i Robert,variuredeveuretantescriaturesdenassosalfocesperantqueles
flames no fossin tan altes per saltarles. Les gardnies que shavia posat feien molta olor. Un
coet va pujar ms amunt dels terrats i es va desfer en una pluja de guspires verdes. No
recordava qui li havia explicat que algunes noies, a mitjanit, tiraven plom fos en una galleda
plena daigua per veure la cara que tindria el seu proms. Es sentien xiscles i a gaireb totes
lesfinestreshihaviaalfbregues.
 Als Josepets van agafar el tramvia i, com que anava ple, van pujar a limperial. Robert es va
asseure al costat della. Les copes dels arbres, atapedes de fulles, i les cases amagades al
seu darrera anavenpassantcomsinohaguessindacabarsemai.Lairelienfresquialesgaltes
ilitiravaelscabellsenrera.()
Havien arribat a la plaa de Catalunya i van baixar. A dalt de limperial feia fresca per quan
van comenar a caminar la calor era horrorosa. Un noi, menjant un gran tros de coca, va
passar pel costat dAloma i li va donar una empenta. La terrassa del Colon estava plena de
gent i els cambrers, amb jaqueta blanca, anaven i venien servint begudes. En una de les
primeres taules hi haviaunasenyoracarregadadejoiesquelamirava. Nodeuserpasperqu
em tingui enveja va pensarAloma,quecomenavaasentirseforadelloc.Potsernomssc
feli quan estic en el meu jard, mirant les estrelles. Al seu davant, agafats per la cintura,
caminaven un noi i una noia. La noia duia un vestit vermell i unes sabates de xarol amb uns
talonsdepam.()
A Montjuc hi havia tanta gent com a la Rambla. Es veien dones boniques. Aloma shavia
quedat encantada mirantne una de molt jove que duiaunvestitdegasa,guarnitdermini, amb
la faldilla llarga fins als peus tenia la cara pllida i els ulls, voltats denegre,librillavencomsi
fossin daigua. Lacompanyava un senyor vell, molt ben vestit, i anaven agafats de la m.
Shavien aturat davant duna atracci: un home amb unacaadoradepell,arrapataunamoto,
no parava de donar voltes per dintre duna gbia molt gran, en forma dou. Quan va haver
acabat, va baixar de la moto i va saludar. Robert i Aloma van pujar a les muntanyes russes.
Desprs van menjar salsitxes i van tirar anelles a uns necs que decantaven el coll per
esquivarles.Alomaestavaatabalada.

Aloma,MercRodoreda