cs 78 La Xina i el maoisme, vint-l-cinc anys després de Mao El 9 de setembre d’enguany es van complir vint-i-cinc anys de la mort de Mao Zedong, el “gran timoner”, el creador d’un “pensament” que es presentava com a original, continuador de les esséncies ideolégiques de Marx, Engels, Lenin i Stalin. Aprofitant aquesta efeméride, ens ha interessat conéixer qué en queda arreu del mén i també a Catalunya d’aquell pensament enérgic i d’aquells entusiastes maoistes, que pretenien conquerir el m6n gracies a les directrius del petit Llibre roig del seu dirigent. uuan el 9 de setembre de 1976 va morir Mao Zedong, tot just feia escassament set anys que s‘havia donat per acaba- da la Revoluci6 Cultural, a gran mo- bilitzaci6 de joves i de “guirdies rojos” que el mateix Mao havia Hlengat contra determinats membres de la direccié del Partit Comunista Xinés, amb I’objectiu parent d’afavorir la participaci de les masses en la vida politica i de mantenir una actitud de critica permanent contra els quadres i els burdcrates del partit. De fet, el recurs a la utilitzaci6, fins a nivells de paroxisme, de Ia propaganda ideold- gica havia servit a Mao per a marginar un sector del partit especialment critic amb els fracassos econdmics que el ma- isme havia tingut fins aquells moments. Perd nings, si més no aparentment, po- dia suposar que el successor de Mao se- ria un d’aquests dirigents, considerats dretans, i que al damunt havia estat ex- pulsat del partit en dues ocasions. Deng Xiaoping i l'obertura econd- mica. De fet, durant els darrers anys de Ja vida de Mao, s*havien produit ja im- portants Iluites interes per succeir-lo que enfrontaven el sector esquerra del partit -encapgalat_per I’anomenada “banda dels Quatre”, entre els qui es tro- bava la dona matcixa de Mao, Jiang Qing- i el sector dreta, que considerava «que I"sinica altemativa per al socialismexinés era el desenvolupament econdmic. Mort Mao, ben aviat va quedar clar quin dels dos sectors acabaria imposant-se: Voctubre de 1976 la “banda dels Qua- tre” era arrestada, mentre que Hua Guo- feng substituia Mao i, dos anys després, Deng Xiaoping es feia cirrec del poder. Linici de “era Deng” no va poder ser més espectacular, Davant els importants problemes econdmics que afrontava la Xina —un pafs eminentment agrari, on s*havia donat prioritat a la politica in- ddustrial- Deng va optar per una obertura econdmica cap a l’exterior, que passava per oferir l'important mercat xinés al ca- pitalisme internacional. A partir de 1978 S'iniciava d’aquesta manera el que es denominaria el “socialisme de mercat Ja penetraci6 d'empreses occidentals a la Xina, la transferéncia de tecnologi foren el proleg per a l’entrada massiva de capitals occidentals. En un primer es tadi s'establiren les denominades zones econdmiques especials, destinades a obrir les portes al comerg, a la inversié i als préstecs de exterior. Mentre al camp €5 dissolien no poques comunes populars i es redistribuia Ia terra a uni- tats familiars, sota la forma d’arrenda- ments a lestat. A partir d’aquests mo- ‘ments als camperols se’ls permetia ven- dre els seus excedents. ‘Al mateix temps, Deng va iniciar tam- bé una obertura en la seva politica exte- rior, encaminada a normalitzar definiti- Vament les relacions amb els Estats Units d’América, que des del 1971, amb la realpolitik de Henry Kissinger, havien comengat a millorar ostensiblement. La normalitzacié de les relacions, que, de ota manera, ha passat per nombrosos alts i baixos, s’assolia el gener de 1979, 19 i va permetre que diversos milers d'es- pecialistes xinesos marxessin a estudiar als Estats Units poc temps després. ‘Aquestes mesures varen venir acom- panyades d’una important renovacié po- Iitica, que es va concretar en la celebs cid, l'any 1982, del XII Congrés del Par- tit Comunista Xinés. En molts aspectes, aquest congrés va representar la fi del maoisme. No només es va redactar una nova constitucié, que restablia els cdr- recs de president i vicepresident de la re- puiblica, siné que, per primera vegada en Ia historia de la Repablica Popular, es va reconéixer l'existéncia d’errors comesos per Mao, i va propiciar una important re- novacié de quadres del partit, que en els. rmés dun mi- propers tres anys va jubil i6 d'antics dirigents, convenientment substituits per joves intellectuals i t8c- nics. Aquesta renovaci6, que també va afectar l'exércit, marginat progressiva- ‘ment dels carrecs de direcci6 politica, no va modificar, perd, l'estructura basica del poder, que va continuar controlat, en exclusiva, pel Partit Comunista La revolucié econdmica que va propi ciar Deng havia de tenir els efectes es- perats: ja durant la década dels anys 80 es va produir un enorme creixement econdmic, especialment concentrat a les ciutats de Ia costa i del sud del pats Xangai es va convertir ben aviat en el gran aparador del nou capitalisme xines, amb aires d'una ciutat, doncs, moderna i capitalista. En el decurs de la década dels anys 90 es produi un increment en- cara més important d’inversions estran- geres directes i de la proliferacié de su- cursals de banes estrangers a les ciutats de la costa, que foren autoritzats a partir de 1991. La reintegraci6 de Hong Kong, Vantiga colonia britinica, a partir de 1997 ha afavorit també V'expansi6 del capitalisme a la Xina “Un pais, dos sistemes”. Peri Ja dualitat econdmica que ha provocat la nova politica econdmica d’expansié del apitalisme ha generat bastants proble- mes, La mort de Deng el febrer de 1997 i la seva substitucié per Jiang Zemin, que el mateix Deng havia designat, han deixat oberta la via reformista en maté- ria econdmica, Fins i tot Jiang mateix ha declarat la seva intencié d’anar mésMig segie de ‘comunisme’ ala Xina 1 octubre 1949: Mao Zedong proclama la Repiiblica Popular de la Xina. Octubre 1950: Intervencié directa de tropes xineses a la guerra de Corea. 1988: A partir del vuite cogrés del PCX, Mao decreta la politica det “Gran salt endavant”, per potenciar el desenvolupament de la indéstria pesant i Tleugera i donar un now impuls a les comunes agraries. 1959-1960: Perfode de fam a tot el pais, que ratifica el fracas del “Gran salt endavant”. Juliol 1960: Ruptura de les relacions xino-sovittiques. 1966-1969: Revolucié Cultural, ‘que reforga el paper de Mao, Fobrer 1972: el president nord-americ& Richard Nixon visita Pequin. 9 setembre 1976: mort de Mao ‘Zedong. 1978: Deng Xiaoping inicia la reforma econdmica, amb l’obertura cap a l’exterior. 1982: Es redacta una nova Constitucié xinesa. 1986: El secretari general del PCX, Hu Yaobang, langa una reforma politica encaminada a democratitzar el pais, perd fracassa. Abritjuny 1989: Les manifestacions estudiantils acaben amb la matanga de Ia plaga de ‘Tiananmen, 19 febrer 1997: mort de Deng Xiaoping, substituit per Jiang Zemin. 2 jullot 1997: Gran Bretanya retoma Hong Kong a la Xina. ‘Marg 1999: 1’ Assemblea Nacional Popular Xinesa reconeix la importincia de I'economia privada, 9-13 novembre 2003: A la reuni6 celebrada a Doha (Qatar), la Xina ingressa oficialment a Organitzacié Mundial de Comerg. enlla encara en les reformes econdmi- ques. El marg de 1999 I’Assemblea b cional Popular de la Xina va aprovar diverses esmenes a la Constitucié de 1982, una de les quals reconeixia la im portincia de I'economia privada com a suport de Ia planificaci6 estatal. Perd aquesta via -que el mateix régim ha ba- tejat amb I'esldgan “d’un pais, dos siste- mes" ha provocat ja les primeres con- tradiccions interes. D’entrada, perqué el reformisme econdmic no es va desenvolupar paral: Jelament a un reformisme politic. Polit cament la Xina s'ha anat tancant a les re formes politiques que durant la primave- ra de 1986 havia propiciat Hu Yaobang, el secretari general del PCX, pel que fa a la llibertat de pensament, I’eleccié dels representants en els diversos nivells de responsabilitat ila separacié entre l’estat jel partit, L'aparicié d'una important agitaci6 estudiantil, a partir de gener de 1987, va menar Deng a destituir de ma nera fulminant Hu Yaobang. I a la mort de Hu, l'abril de 1989, es reproduiren les manifestacions estudiantils, amb l'ocu- pacié de la plaga pequinesa de Tianan. men, que varen culminar, la nit del 3 al 4 de juny de 1989, amb la intervencis de Vexércit ila matanga d’entre 1.500 13.000 estudiants, segons les fonts, i mi Jers de ferits. La dictadura del Partit Co- munista Xines no s'ha bellugat ni un mil-limetre i continua desenvolupant un paper central en la vida politica econdmica del pais. Els analistes sovint parlen de I'existéncia d'una estructura de poder autoritiria, avui més descentra litzada que en ’poques de Mao, perd en qué la tutela de lestat encara s'exer- ceix de manera arbitraria sense tenir en compte les necessitats i les exigencies de la poblacis. int és aix{ que una de les conseqiién- cies que ha generat la nova etapa del creixement econdmic ha estat la corrup- ci6 generalitzada entre els quadres del partit, en un moment en qué el creixe- ment econdmic ha permés l'enriquiment duns pocs i l'empobriment d’aquells sectors ja empobrits de la poblacié xine- sa, Perqu®, efectivament, els “dos siste- mes” s’han traduit, en la practica, en I’e mergéncia d'un mén urba que ha anat adoptant progressivament €l model de vida occidental, amb tots els seus avan- tatges i defectes, mentre el mén rura sobretot el més allunyat de les grans tats, ha sofert una important regressi6 econdmica i social. I aixd és especial- ment important en un pais com la Xina on la majoria de la sent rural poblacié continua es.La contradiccié entre aquests dos siste- mes i la introduccié del liberalisme econdmic ha generat no poques situ ions de tensi6 i de conflicte, com era d’esperar en una societat de gran mobi- litat econdmica. D'entrada, des de Vin i de les reformes econdmiques es va produir una important tendéncia mi- sgratdria des del camp cap a les ciutats, ue al final de la década assolia el nom- bre d’entre 50 i 60 milions de camperols immigrats. El fenomen s’ha intensificat en la darrera década del segle i ha donat Hoc a una immigracié salvatge i sense ‘control que configura una poblacié flo- tant en continu desplagament. I és que hom calcula que ara com ara al camp on continua vivint el 70% de la pobla- ci6 xinesa- existeix un 50% de ma d’o- bra excedentaria No cal dir que, en les ciutats de la Xi- ra, aquesta situaci6 ha incrementat nota- blement els percentatges de Iatur, que algunes fonts extraoficials situaven any 1998 al voltant dels 150 milions de persones, el 20% de la poblacié activa, alculada en 750 milions de persones. Molt per damunt de les xifres oficials, que les autoritats de Pequin calculaven en un 3,6% de Ia poblacié del pais. Per- Qué la introduccié del liberalisme econdmic ha provocat inevitablement conflictes de tota mena, que han perms que davant el poder Ja poblaci6 hagi adquirit certs espais d’autonomia i han afavorit l'aparicié d’un sindicalisme in- dependent que pretén plantar cara a la desproteccié dels treballadors, que han vist com, en els darrers anys, desapa xen també moltes de les prestacions s0- cials que fins al moment els oferia I’es- tat xinds. I més enlla de les situacions econdmi- ques i socials, la desideologitzaci6 de la societat ha possibilitat el retorn d'un cert confusionisme cultural, d’una religiosi tat que s’ha concretat en la proliferacié de sectes i societats secretes que, com la Fanlun Gong, han reagrupat milers de xxinesos, en la practica darts marcials, el ta que glorifica el passat i la revifalla d’una es- piritualitat sense precedents. La reaccié de Jes autoritats davant la secta Fanlun Gong va ser iMegalitzar-la, una accié que, de tota manera, no ha servit per atu- rar ni de bon tros e! fenomen. conreu d’una ideologia nacional Els reptes del futur, D’aquesta ma. nera, en I'immediat futur la Xina actual es troba davant de tota una série de rep tes que, sens dubte, aguditzaran les con: tradiccions de I'hora actual. La necessi tat de reformes politiques, de transfor- 81 Una de les conseqiléncies que ha generat la nova etapa del creixement economic ha estat la corrupcid generalitzada entre els quadres del partit. Es a dir: riquesa per a uns pocs mar el regim politic, sembla urgent, te nint en compte a més I’agitacis perma- nent que es detecta entre minories nacio- nals molt actives, com les tibetanes i les que practiquen la religié musulmana, en un pais que té reconegudes oficialment ‘56 nacionalitats. La recent entrada de la Xina a l'Orga- nitzacié Mundial de Comerg, que es few efectiva aquest mes de novembre del 2001, incrementara, sens dubte, el crei Xement econdmic en un pais que des de 1994 experimenta ja un creixement del 7,1% anual, molt per damunt de la resta del pasos del mén. Pert) aquest creixe- ‘ment, com hem vist, s’estA portant a ter- ‘me amb un cost social molt elevat, i gra a la baixissima renda per capita dels seus habitants, que a les acaballes de any 2000 se situava en els 870 dolar, enfront dels 9.000 de Corea del Sud 0 els 30,000 del Jap6. D’aquesta manera, Ja Xina post-Mao esta experimentant en propia pell les glories i les miséries d’u- na economia capitalista que es desenvo- lupa sota un régim, hereu directe d’a quella ja Uunya triomfant de I’any 1949. 1 aquesta com dirien els maoistes— n’és la contradicci6 principal revoluci6 socialista Pelai Pages