Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm.

5183

Filosofia i ciutadania
La matria de filosofia i ciutadania es configura amb un doble plantejament:
d'una banda, pretn ser una introducci a la filosofia i a la reflexi filosfica; de
l'altra, vol aprofundir en l'estudi, ja comenat a l'etapa obligatria, de la
dimensi moral i ciutadana de l'sser hum i les seves implicacions de caire
social i poltic.

Com a introducci a la filosofia, aquesta matria ha de familiaritzar l'alumnat

amb la manera de fer, crtica i radical, que caracteritza el pensament filosfic,
aix com amb els seus resultats, sempre provisionals i incerts, per de gran
ajuda per confegir la prpia concepci del mn. En efecte, al llarg de la histria,
la filosofia ha plantejat mltiples qestions relacionades amb la realitat, el
coneixement, l'sser hum, l'acci, la moral, la vida social i la poltica i hi ha
donat resposta, alhora que, com a activitat intellectual, ha anat creant una
manera prpia de reflexionar-hi: un enfocament crtic i analtic, basat en
arguments i obert a la discussi. Des d'aquest punt de vista, l'estudi de la
filosofia i la seva histria pot acostar l'alumnat a la comprensi d'aquestes
qestions, dels seus canvis i vicissituds, i alhora facilitar-li l'adquisici d'algunes
habilitats del pensament filosfic, com la definici i l's rigors de conceptes,
l'activitat crtica, l'argumentaci i el dileg. Aquest potencial formatiu de la
filosofia justifica la seva presncia com a matria comuna en el batxillerat, una
etapa que perllonga i aprofundeix els aprenentatges assolits en l'educaci
secundria obligatria, tot preparant l'alumnat per continuar estudis de caire
especialitzat, en cicles formatius de grau superior o a la universitat.

No obstant aix, la matria de filosofia i ciutadania s tamb un mitj per

identificar els ideals, principis, valors i normes de la convivncia ciutadana, les
virtuts de l'sser hum cvic, les exigncies i els deures que imposa la vida en
com, i donar-hi una justificaci racional. En efecte, tot i que molts d'aquests
temes ja han estat abordats en cursos anteriors, resulta necessari fer-los
presents al currculum de batxillerat, ampliar la seva fonamentaci terica i
obrir-los a la crtica. I encara ms perqu l'alumnat d'aquesta etapa s a punt
d'integrar-se en la societat com a ciutad de ple dret.

Si durant l'educaci secundria obligatria l'alumnat ha tingut ocasi d'informar-

se dels elements que conformen la cultura democrtica i ha desenvolupat les
actituds i valors cvics compatibles amb la convivncia, ara es tracta de
comprendre la seva naturalesa, aportar raons i trobar arguments que els donin
suport. En efecte, educar per a la ciutadania no equival a explicar com s'ha de
viure, sin a facilitar elements d'anlisi per valorar les diferents opcions
existents. L'alumnat d'aquesta matria ha de conixer que la ciutadania, a ms
d'una relaci poltica de l'individu amb l'Estat, s una virtut moral i que, per tant,
troba la seva concreci en l'sser hum cvic. Per tant, ja no es tracta noms de
conixer els drets i deures poltics, socials, econmics i cvics dels ciutadans i
ciutadanes, sin de comprendre que, en relaci amb qualsevol d'aquestes
dimensions de la ciutadania, hi ha un catleg d'exigncies morals que obliga a
tothom, com a membres d'un estat de dret, construt sobre la idea de justcia.
Des d'aquest punt de vista, la matria de filosofia i ciutadania pot collaborar al
desenvolupament de persones cviques, s a dir, d'una ciutadania activa i

Filosofia i ciutadania 1
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

responsable, amb conscincia crtica, capa de respectar els altres, collaborar

pel b de la collectivitat i participar-hi.

En fer reflexionar sobre la condici de ciutadans i ciutadanes i els seus

fonaments, la matria de filosofia i ciutadania pot ajudar l'alumnat a comprendre
la complexitat de la realitat humana i de l'acci, i propiciar el debat sobre els
valors i normes que serveixen per ordenar la vida, aix com afavorir el
desenvolupament cvic i poltic de l'alumnat, practicant la reflexi sobre un
mateix i els altres, el dileg i la negociaci, l'argumentaci moral i la participaci
en projectes comuns. Aquesta matria compliria, doncs, el doble ideal filosfic
d'ensenyar a pensar i ensenyar a viure en la diversitat, rebutjant la intolerncia i
defensant de manera decidida l'equitat, la justcia i la llibertat. Cal en aquest
punt considerar, fer visible i valorar la contribuci de les dones en l'esdevenir
histric, reflexionant sobre el procs de configuraci dels papers socials
assignats a les dones i els homes al llarg de la histria i contribuint, en
conseqncia, a una redefinici d'aquests rols en el marc d'una relaci entre
iguals.

Competncies especfiques de la matria

Les competncies especfiques de la filosofia i ciutadania sn essencialment
dues: la competncia reflexiva, crtica, dialgica i argumentativa, i la
competncia social i cvica.

s caracterstic de la filosofia el seu enfocament (reflexiu i crtic), el seu mtode

de treball (anlisi, raonament, discussi) i els seus resultats (conjunts d'idees
argumentades que aspiren a la mxima racionalitat i a la veritat), tot i que, com
s sabut, la filosofia mai no aconsegueix argumentar de manera concloent els
seus resultats, per la qual cosa s'assembla ms a una activitat de recerca
intellectual que a un saber en sentit estricte. Per aquesta ra, si hagussim
d'identificar les competncies especfiques d'aquesta matria haurem de
mencionar totes aquelles que tenen a veure amb la racionalitat terica i la
racionalitat prctica.

La competncia reflexiva, crtica, dialgica i argumentativa implica la presa de

conscincia de la incertesa que envolta el mn del coneixement, l'habilitat per
identificar problemes filosfics i abordar-los de manera filosfica, per relacionar
els coneixements en una concepci global del mn i de les coses, per aprendre
a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions prpies, respectant les
dels altres i valorant-les si escau com a manera d'enriquir la prpia visi de la
realitat.

La competncia social i cvica es refereix a la dimensi social dels

comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, a ser
comprensiu amb els altres en un mn on els intercanvis i la mobilitat de les
persones comporten contactes amb gent de diversa condici fsica, mental i
cultural, a disposar de formaci en valors democrtics i exercir-los de manera
constant en la prctica. Des d'aquest punt de vista, doncs, la matria de
filosofia i ciutadania desenvolupa aquesta competncia, compartida amb altres
matries, subratllant la capacitat d'anlisi de les accions, les seves intencions,

Filosofia i ciutadania 2
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

resultats i conseqncies, aix com la reflexi crtica sobre els valors, les
normes i les institucions. Ser cvic vol dir tenir criteri per decidir per compte
propi ponderant les conseqncies de les decisions preses.

Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat

L'educaci filosfica en el batxillerat pot contribuir de manera cabdal a
l'assoliment de les competncies generals del batxillerat: la comunicativa, la
referida a la gesti i tractament de la informaci, la personal i interpersonal i la
del coneixement i interacci amb el mn, ja que es basteix sobre coneixements,
destreses i actituds que fan possible el domini d'aquestes competncies de
caire transversal (obtenci i s d'informaci, estructuraci del coneixement,
comunicaci d'idees, competncies socials i cviques), o de caire ms especfic,
com la definici de conceptes, la reflexi crtica i l'argumentaci i fonamentaci
d'idees. En aquest sentit, el currculum de la matria de filosofia i ciutadania
s'ha volgut orientar de manera competencial, relacionant els seus continguts
amb aspectes de l'experincia i l'existncia humana, subratllant la seva
connexi amb altres mbits del saber i mostrant la implicaci de l'activitat
filosfica en el debat sobre la problemtica social i poltica del mn actual.

Per aquesta ra, la filosofia i ciutadania tamb pot facilitar l'adquisici d'una
visi integrada dels diferents sabers i propiciar una reflexi sobre temes globals
que equilibri la tendncia cap a l'especialitzaci del currculum, complint aix
una de les principals exigncies de l'aprenentatge competencial: posar en
relaci els continguts de les diferents rees d'aprenentatge i facilitar l's
transversal dels coneixements. En aquesta mateixa lnia, la prctica de la
reflexi filosfica pot millorar la capacitat dels alumnes per definir conceptes i
usar-los amb propietat, analitzar crticament les idees, argumentar i dialogar
amb raons a favor o en contra.

Estructura dels continguts

Per complir aquestes funcions, la matria de filosofia i ciutadania ha d'acostar
l'alumnat de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals s'ha enfrontat la
reflexi filosfica universal: el coneixement, l'sser hum, l'acci moral, la
societat i la poltica, i fer-ho amb una metodologia activa, reflexiva i crtica, que
ensenyi a pensar i ajudi a orientar la prpia vida.

Els continguts de carcter metodolgic i actitudinal s'expliciten en un primer

apartat de continguts comuns que, a la prctica, es treballen articulats en la
resta de blocs. En segon lloc, s'analitza la problemtica del coneixement hum,
presentant la filosofia com un model de racionalitat terica i com una aspiraci
a la veritat. Alhora, cal mostrar el potencial de la filosofia en la vida prctica,
com a reflexi sobre interrogants relacionats amb els valors, el b i la poltica, i
formular respostes personals raonades als problemes plantejats.

El tercer nucli temtic s dedicat a l'estudi de l'sser hum, com a realitat

intermdia entre la natura i la cultura, subratllant la seva condici d'animal
simblic que, per mitj del llenguatge, es representa el mn, pensa i es
comunica. Aquest tema permet un acostament cientfic a l'sser hum (biologia,
psicologia, antropologia) i tamb una reflexi crtica sobre la seva naturalesa

Filosofia i ciutadania 3
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

social i la seva condici de persona, revisant algunes concepcions filosfiques

sobre l'sser hum que formen part del nostre bagatge cultural.

El quart bloc de continguts estudia la dimensi activa de l'sser hum i la seva

capacitat per obrar amb conscincia i llibertat. L'anlisi de l'acci humana
permet introduir-nos en les peculiaritats de l'acci moral i poltica, parlant dels
ideals i valors que l'orienten, aix com dels principis i normes per mitj dels
quals s'expressa. Per donar-hi contingut i fonamentar-los es dedica un dels
apartats a revisar algunes teories tiques.

Finalment, el currculum preveu l'anlisi de la dimensi poltica dels ssers

humans: la vida collectiva i les estructures de poder que la fan possible, en
especial, les idees de l'estat de dret i democrcia, on adquireix sentit la noci
de ciutadania. En aquest apartat, doncs, s'estudien els fonaments filosfics de
l'estat de dret, els arguments que legitimen el poder poltic en democrcia, les
raons que donen suport a la idea de ciutadania activa, participativa i
responsable, i la necessitat de complir els compromisos quan la relaci entre
drets i deures s, com en qualsevol societat democrtica, una relaci recproca.

Connexi amb altres matries

La matria de filosofia i ciutadania comparteix alguns temes i espais de reflexi
amb la resta de matries del currculum, especialment amb les cincies per al
mn contemporani, les llenges i les matries de la modalitat d'humanitats i
cincies socials, qestionant els seus fonaments, reflexionant sobre tot all que
sabem o creiem saber i cercant una visi global i integrada dels diferents
enfocaments cientfics sobre la condici humana.

Aquest horitz integrador fa possible que l'aprenentatge d'aquesta matria

serveixi de marc a altres disciplines humanstiques, ja que l'objectiu ltim del
coneixement d'una matria com la filosofia i ciutadania s la interdisciplinarietat.
En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat
perqu els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin
sentit i es configurin com una xarxa competencial que ens permeti
desenvolupar una vida activa i crtica en l'actual context de la societat del
coneixement.

Consideracions sobre el desenvolupament del currculum

Aprofitant l'enfocament competencial dels continguts, el professorat ha de
procurar que l'alumnat vagi adquirint ms autonomia i criteri en el pensament, i
millori la seva capacitat de dileg, empatia i argumentaci. L'adquisici
d'aquestes competncies es pot afavorir collocant l'alumnat en situacions en
qu hagi de resoldre tasques significatives, complexes i, preferiblement, en
contextos d'incertesa, en les quals pugui aplicar all que sap i adonar-se de
com s'hi enfronta i les resol.

D'altra banda, com que la competncia es manifesta per mitj de l'acci, la qual
es dna sovint en un context social, cal potenciar la reflexi de l'alumnat sobre
la dimensi moral i cvica de les accions, aix com el seu comproms amb els
valors i normes en qu es fonamenten la convivncia i el civisme. Tamb cal

Filosofia i ciutadania 4
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

afavorir la interacci entre els alumnes i, per tant, proposar la resoluci de

qestions en contextos on calgui aplicar els propis recursos en collaboraci
amb altres companys i companyes i intercanviar experincies.

Aquesta funcionalitat educativa que la filosofia i ciutadania comparteix amb la

resta de matries del currculum aconsella, doncs, formular preguntes que facin
pensar, que convidin a l'anlisi i la crtica, que comportin la identificaci i
definici de problemes i el plantejament d'hiptesis resolutives; aix com
estimular la manipulaci ordenada i crtica de materials informatius -lectura,
interpretaci i contrast de textos filosfics, entre altres-; la realitzaci de treballs
escrits i la preparaci i participaci en debats; la comunicaci i avaluaci de
resultats, i les actituds del rigor, creativitat intellectual, cooperaci i solidaritat.

Aquestes recomanacions han de servir tamb per a les activitats d'avaluaci,

que haurien de ser coherents amb l'enfocament dels aprenentatges. Per tant, i
seguint els criteris d'avaluaci que apareixen ms endavant, cal mesurar el
progrs de l'alumnat mitjanant activitats integradores, en qu s'hagin de triar
els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, en
qu l'alumnat hagi de construir la seva prpia resposta i, fins i tot, explicar el
procs que ha emprat en la resoluci.

OBJECTIUS
La matria de filosofia i ciutadania t com a finalitat el desenvolupament de les
capacitats segents:

1. Identificar i apreciar el sentit de problemes filosfics relatius a l'sser hum,

l'acci, la moral i la poltica, i emprar amb propietat i rigor els nous
conceptes i termes assimilats per a l'anlisi i la discussi.
2. Adoptar una actitud crtica i reflexiva davant les qestions teriques i
prctiques que suggereix la matria, fonamentant adequadament les
prpies idees i decisions.
3. Argumentar de manera coherent el pensament propi de forma oral i escrita, i
contrastar-lo amb altres posicions i argumentacions.
4. Practicar el dileg filosfic i valorar-lo com a procs d'aproximaci racional
al coneixement i de cerca collectiva i individual de respostes als problemes
plantejats.
5. Analitzar textos filosfics, identificant els problemes que plantegen, aix com
els arguments i les solucions que proposen, i comentar-los considerant la
seva coherncia interna i el context histric al qual pertanyen.
6. Utilitzar procediments bsics per al treball intellectual autnom: cerca i
selecci d'informaci, contrast, anlisi, sntesi i avaluaci crtica de la
informaci, promovent el rigor intellectual i l'originalitat en el plantejament
dels problemes.
7. Situar l'sser hum en la confluncia de l'herncia biolgica i cultural, i
relacionar els conceptes d'sser hum, persona i ciutad o ciutadana.

Filosofia i ciutadania 5
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

8. Reconixer i valorar els components de llibertat i moralitat de les accions

humanes.
9. Adoptar una actitud de respecte vers les diferncies, i una actitud crtica
davant qualsevol tipus de discriminaci social i la seva justificaci.
10. Valorar la capacitat normativa i transformadora de la ra per construir una
societat ms justa, en la qual hi hagi una veritable igualtat d'oportunitats.
11. Consolidar i fonamentar tericament la competncia social i ciutadana
exercida en democrcia.
12. Desenvolupar una conscincia cvica, crtica i autnoma i compromesa amb
la construcci d'una societat democrtica, justa i equitativa, basada en el
compliment dels drets humans, la convivncia pacfica i la defensa de la
natura.

CONTINGUTS

Continguts comuns a tots els blocs

Obtenci, processament i anlisi crtica d'informaci.

Expressi argumentada, oral i escrita, d'idees.
Participaci en espais de reflexi i intercanvi d'informaci, cerca, contrast i
expressi d'idees, aprofitant les tecnologies de la informaci i la
comunicaci.
Participaci en debats mitjanant l'exposici raonada del pensament propi.
Comentari de textos filosfics o que suscitin problemes filosfics, emprant
amb propietat els corresponents termes i conceptes.
Racionalitat, empatia i respecte crtic envers els plantejaments aliens,
individuals i collectius.
Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l'hora de prendre
decisions i actuar, assumint una visi crtica vers qualsevol forma d'injustcia
i discriminaci.
Posici crtica envers els valors, normes i actituds contrries als drets
humans, la convivncia pacfica i la defensa de la natura.

El saber filosfic

Caracteritzaci de la filosofia com a activitat de coneixement, diferent de la

cincia, la religi i el coneixement ordinari.
Reconeixement i valoraci de la racionalitat terica i prctica de la filosofia
en relaci amb el coneixement, la veritat i els valors.

Filosofia i ciutadania 6
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Identificaci i plantejament d'alguns problemes fonamentals de la filosofia i

de les seves principals solucions, com ara qestions relatives a la realitat, el
coneixement, la veritat, l'sser hum o el seu comportament.

L'sser hum: persona i societat

Descripci de la dimensi biolgica i sociocultural de l'sser hum, entenent

que les nostres capacitats naturals es desenvolupen en societat i es
modelen culturalment.
Caracteritzaci de la relaci lingstica i simblica de l'sser hum amb el
mn.
Explicaci d'algunes concepcions filosfiques sobre l'sser hum i la
polmica que comporten, i plantejament crtic del concepte de persona i les
seves implicacions de caire legal i moral.

L'acci: llibertat i responsabilitat

Descripci de l'acci humana, tipus i caracterstiques. Reconeixement del

problema de la llibertat i el determinisme.
Caracteritzaci de l'acci moral i de l'acci racional, i anlisi dels seus
fonaments. Plantejament de la responsabilitat en contextos normatius,
legals i morals.
Explicaci d'algunes teories tiques en relaci amb els ideals de felicitat i
justcia, i de la polmica que comporten.

La poltica: democrcia i ciutadania

Reconeixement de la dimensi poltica i ciutadana de l'sser hum, de les

diferents interpretacions de la ciutadania i de la seva dimensi moral.
Explicaci de l'origen i de la fonamentaci filosfica de la ciutadania.
Caracteritzaci del poder poltic, l'estat de dret i la democrcia i
reconeixement dels arguments filosfics en qu es fonamenten.
Plantejament crtic de les relacions entre la idea de justcia, la llei i el poder
poltic.
Anlisi i reflexi crtica sobre alguns conflictes latents i emergents de les
societats actuals, com el problema mediambiental, els moviments
migratoris, les desigualtats econmiques, la globalitzaci o les formes de
participaci democrtica per mitj de les noves tecnologies.

Connexi amb altres matries

Histria de la filosofia
- Les concepcions sobre l'sser hum, l'tica, la poltica i la societat al llarg
de la histria.

Filosofia i ciutadania 7
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

Cincies per al mn contemporani

- Comprensi i valoraci de l'sser hum en la seva interacci amb la natura
i l'Univers.
- Avenos cientificotcnics, societat de consum i impacte mediambiental.
mbit de llenges
- Comprensi i producci de discursos orals i escrits.
- Participaci en interaccions orals i en formes de comunicaci virtuals
interactives.
Histria. Histria del mn contemporani
- Anlisi crtica del nou ordre mundial, identificant els reptes de les
democrcies actuals i de les diverses formes de participaci ciutadana.
- Anlisi i valoraci argumentada del fenomen de la globalitzaci.

CRITERIS D'AVALUACI
1. Reconixer l'especificitat de la filosofia i distingir-la d'altres sabers o
maneres d'explicar la realitat, diferenciant el seu vessant teric i prctic i
centrant-se en les seves preguntes fonamentals.
2. Raonar amb argumentacions ben construdes, fer anlisis crtiques i
elaborar una reflexi adequada en relaci amb els coneixements adquirits.
3. Exposar argumentacions i compondre textos propis en els quals
s'aconsegueixi una integraci de les diverses perspectives i s'avanci en la
formaci d'un pensament autnom.
4. Fer servir i valorar el dileg com a forma d'aproximaci racional al
coneixement i com a procs intern de construcci d'aprenentatges
significatius, reconeixent i practicant els valors intrnsecs del dileg, com el
respecte mutu, la sinceritat, la tolerncia i, en definitiva, els valors
democrtics.
5. Obtenir informaci rellevant per mitj de diverses fonts, elaborar-la,
contrastar-la i utilitzar-la crticament en l'anlisi de problemes filosfics,
sociolgics i poltics.
6. Conixer i analitzar les caracterstiques especfiques de l'sser hum com
una realitat complexa i oberta, amb mltiples expressions i possibilitats,
aprofundint en la dialctica entre natura i cultura, i entre individu i societat.
7. Conixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en la mesura que
sn lliures, responsables, normatives i transformadores.
8. Comprendre i valorar les idees filosfiques que han contribut, en diferents
moments histrics, a definir la categoria de ciutad i ciutadana, des de la
Grcia clssica fins a la ciutadania global del mn contemporani, posant un
mfasi especial en l'etapa de la Illustraci i en la fonamentaci dels drets
humans.
9. Assenyalar les diferents teories sobre l'origen del poder poltic i la seva
legitimaci, identificant les que fonamenten l'estat de dret i la democrcia, i

Filosofia i ciutadania 8
Currculum batxillerat Decret 142/2008 - DOGC nm. 5183

analitzar els models de participaci i d'integraci en la complexa estructura

social d'un mn en procs de globalitzaci.
10. Reconixer i analitzar els conflictes latents i emergents de les complexes
societats actuals, els seus assoliments i dificultats, canvis i reptes ms
importants.

Filosofia i ciutadania 9