Eee LLIGO 4 PROSODIA ACCENTUAL La prosédia accentual estudia Ia intensitat amb qué pronunciem les sil- . labes de les paraules. Hom de distingir entre dues menes d'accent: el tonic iel grafic. Accent tonic En cada paraula hi ha una sillaba que diem amb més forga: la vocal que hi fa de nucli s'anomena tonica, accentuada o forta; les altres s'anomenen tones, inaccentuades o febles. Des d'aquest punt de vista s’estableix la segient classificacié dels mots: 1} POLISIL-LABS (0 mots que consten de més d’una sillaba). Com que la vocal o sillaba ténica hi pot ocupar llocs distints, hi ha tres menes de polisitlabs: ~aguts, quan I'accent cau en I'ltima sitlaba: fabricd, veieu, avis: = plans, id. en la penuiltima: fabrice, véieu, avis, oliva; ~ esdrdixols, id. en 'antepentiltima: fabrica, dliba.) 2) MONOSILLABS (0 mots d'una sola sitlaba). N’hi ha que sén mots au liars, que n’acompanyen o en relacionen daltres, i n‘hi ha que sdn mots independents, amb un sentit propi. Aix’ classifiquem els monosiMlabs en: ~Atons. Encara que s‘escriguin separats, de fet es pronuncien enganxats a un altre mot amb el qual formen una unitat prosédica, com els articles (e1, fa..), els pronoms febles (em, ens...), algunes preposicions i conjun- cions (a, en, que... etc. ~ tdnics. Sén substantius, verbs, adjectius, adverbis... Exemples: pa, hem, tha, gros, gens, fins, qué, rai. 3) COMPOSTOS. Resultant de 'agrupament de dos elements, un mot com- post té, en general, les mateixes vocals toniques que els seus compo- nents: trencaclosques, carabrut, gairebé, sobretot, pobrament. 1. Hi ha una série de mots que, per infludncie de! costello per ales raons, a vegades se sen- ten a pronuneiar en desacord amb la forma correcta. Fixar-nos en uns quarts casos: SON MOTS AGUTS: interval, oboe, xofer, zenit futbol, misantrop, fluor, poiglt. SON MOTS PLANS; atmgsfera, medulla, conclave, metamorfos, missil, rl ext, mo= lit, magnetofon; Balp, Esquil Herddot SON MOTS ESDRUXXOLS: auréoia, didptria, czems, olimpiads, pneumonis, periode, 19Accent grafic accent grafic és aquella ratlleta inclinada que posem sobre algunes vo- cals. Si la ratlleta baixa d'esquerra a dreta (°) s'anomena accent obert 0 greu; si baixa de dreta a esquerra ("), tancat 0 agut. Quin d'aquests accents hem de posar cada vegada? . 1) Sobre la a, sempre obert: alli, anec, desgracia. 2) Sobre la ii lau, sempre tancat: alll, comi, intim, util, centimetre, bistia... 3) Sobre la @ i la 0, segons el timbre amb qué es pronuncien a Barcelona, Compareu: OBERT TANCAT seré, després, marqués, café després, marqués, gairebé ‘éstrényer, moléstia terrés, avo torcer, historia Perd l'accent grafic no es posa pas sobre totes les vocals tdniques, ja que es faria massa carregés i, d'altra banda, féra indti, NOMES HAN DE DUR ACCENT GRAFIC: 1) Els polisiabs AGUTS acabats en una de les dotze terminacions se- La 7 la uv d'aquestes terminacions han de ser sons vocalics; si formen part dun diftong decreixent o trif= tong (a, 01, -ui, -au -eu, Wu, -oU, 216), no es consi deren vocals. Aixi agraf s‘accentua perqué acaba en [__ fore desma no s'accentua perau® acaba en Exemples? ali, demé, capita, catalé, vindré; aqui, alll, cam/, dormt: ning cadascti, tabu, oportd; cabas, escas, diras; anis, avis, indecis, dorms; auto- bis, abis, confis, difts; Berlin: SENSE ACCENT: espai, estan, cantaran, colomins, dormiu, algun. 2) Els polistilabs PLANS no acabats en cap de les dotze terminacions. Exemples: anec, drab, atoms. castig, plétans, seméfor, carécter. eximens, diafan, canon, cantarem, cantavem, cantaveu; intim, liquid, miting, vimet. oligon, dificil paitc. dormissim, dormssiu, dlrfem, serieu; dtl nic. pablic: SENSE ACCENT: aigua, pasqua, examen, cantaves, cantaven: dia, energia, somies, dormies. canteries, somien, dormien, cantarien, ambigua, brio; grua, situa, situes, situen 2. En aquests exemples només posem mots que continguin com a tOniques los letes au. que no otasionen cap problema de timbre. Els exemples da mats amb eo es veuran mas enda Vat quan parlarem de timbre d aquestes vocals 20 3) Tots els ESDRUIXOLS. Exemples: algebra, pagina, Mlagrima, practica, area, patria, vanova, valua, ardua, guardia, desgracia, radio; clinica, centimetre, peninsula, linguistica, amigdala, pacifica, justicia, continua, conspicua; misi- a, briixola, estipide, indistria, fucsia, bustia, mitua, Els COMPOSTOS AMB GUIONET i els adverbis en -ment conserven 'ac- centuacié de llurs components: fisico-quimic. hispano-america, tallé-table- ra; dificilment, meritériament, felicment; etc. Els MONOSIL LABS generalment no s‘accentuen: pla, sa, ple, fe, vi. fi, bo, tro. cru, bru, etc. 4 5) 6 Hi ha una colla de mots que, segons les regles precedents, no haurien d’accentuar-se, perd shi posa un ACCENT DIACRITIC (o sia distintiv) per a distingir-los d’altres de molt semblants amb els quals podrien confon- dre’s, Heus act la llista de les principals parelles de mots, un dels quals duu accent diacritic {i que generalment és el que té una e 0 una o tanca- des, ja que sn més dificils de llegir, 0 bé és el que té una vocal tonica en- front de V'altre mot que la té atona, o que, en fi, és un mot menys usual AMB ACCENT DIACRITIC bé, héns (cast hian, bienes) béta, bétes (recipient) Déu, déu, déus, adéu... déna, dénes (verb ‘donar’) 6s (verb “ésser’ 0 ‘ser') feu (va fer) féra (verb ‘ésser’ = seria) 6c, jées (indret on van a dormir els ocells, avira) ‘ma (cast. mano) més (quantitatiu) méu, maus (veu del gat) mélt, mélta, mélts, méltes, (de ‘moldre’) ‘mén (cast. mundo) méra, méres (fruit), Méra (poblacio nét, néta, néts, nétes; (subst) SENSE ACCENT {si no indiquem res, el timbre de la vocal ‘nica 68 obert en bareelon | be, bens (xa/) | be (amb e tancads: lletra) bota, botes (calcat; verb ‘botar’) deu, deus (numeral; verb ‘deure’ font) dona, dones (senyora) es (amb vocal neutra: reflexiu) feu (cast. hacéis, haced: feudo) fora (adv., prep.) joc, jocs (accié de jugar, etc.) ‘ma (amb vocal neutra: meva) mes (subst; conj. = perd) mes (amb vocal neutra: meves} ‘meu, meus (amb e tancada) molt, molta, molts, moltes (amb o tancada) mon (amb 0 atona pronunciada uw possessiu = meu) ‘mora, mores (fem. de moro) net, neta, nets, netes; renet.. (adj) 216s, 6ssa, 6ssos, ésses (cast. 050, osa) pal, pals (subst) : qué (relatiu precedit de preposici6® Tes coses de qué parlavem; pro- nom interrogatiu: qué passa?, no 6 pas qué vols) 86 (verb ‘saber’) séc, sécs (cast. pliegue) si, sis (afirmacié) { i 86c (verb ‘ésser’) sdl, sdls (cast. suelo) sé ver ‘ser | té (verb ‘tenir’) { fs (cast. uso) véns, vénen (verb ‘venir’) vés (verb ‘anar’) v6s (tractament) L’accent grafic sobre la E ila O 0s, ossos (cast. hueso/; ossa, osses (ossada) pel, pels (amb vocal neutra: con- traccions de per + e/, per + els) que {amb vocal neutra: relatiu sen- se preposicid al davant: /es coses que em dius; conjuncié: dius que... particula introductora d'in- terrogacions i d'exclamacions: que vindras?, que gran!) se (amb vocal neutra: refiexiu) sec, secs (adj; verb ‘seure’) si (aton: condicional) (tonic: reflexiu; nota musical; cast, seno} soc (cast. zueco) sol, sols (astre; cast. solo; verb ‘soler’; adv.) ‘son (subst. m. if) son (amb 9 atona, pronunciada u: possessiu) te (herba, infusié) te (amb e tancada: letra) te (amb vocal neutra: pronom feble) us (ton: pronom feble) vens, venen (verb ‘vendre’) ves (verb ‘veure’ = mira) vos (amb 0 atona, pronunciada u: pronom feble) Per a posar correctament I'accent grafic sobre la e i sobre la 0, cal saber amb quin timbre es pronuncien a Barcelona. Per aixd donem uns quadres on es veu el timbre d’aquestes lletres segons la prontincia dels grans dialectes. Aix! cadasci veura on es colloca la seva manora de pronunciar i verificara si pot refiar-se simplement de la prépia olda o bé si ha d’aprendre les llistes de mots accentuats. Els requadres remarcats indiquen els casos que segueixen la regla gene- ral; els altres, les excepcions. S'ha de comengar mirant a l'esquerra (on hom distingeix entre AGUTS, PLANS i ESDRUIXOLS). Per exemple: Els mots aguts...es pronuncien amb timbre obert en cat. oriental {i tancat en cat. occi- dental) si acaben en... perd fan excepcid, pronunciant-se a tot arreu amb ‘timbre tancat, els verbs. 22 OBERT a tot arreu OBERT en cat oriental TANCAT an cat. occid. TIMBRE DE LA £ ACCENTUADA GRAFICAMENT TANCAT a tot arreu “t: ale, cafe, merce, comité, oboe. terra ple, vosté; amd, sere (adj); perqué, cin ‘qué, sise.. ete ‘els verbs: cantaré, faré vindré, estigué, pogué. digué, etc; els mots ‘abecé, perané, ximpan- 76: els gallicismes com elixé, consomeé, ja qué. quingué. puré, exceptuant > &| exceptuant + |) Stcy seta ‘compostos : Ge be (ambs, mabe.) 2 8 {6 looms, soste.), ve 3 3 (convé, prové..) 3 3 | te < |2| -8s: burgés, francés, | els verbs: cantés, vol | e 3) pages, “entremes; | guésvinguss. ote 5 8, encés, entés, pro- | els mots adés, després = 5| més, imprés; Vallés, {adv.), només, 8) Ponodus: capes: n- | el que fon ol purl | foros fe Borcclonal | en sessox acces, con- |3) re gris ourés, waves, | xceptuam—> || ete “Bm. aden, mossén: | els verbs on -én (en racer raatred | eae paca! gees ron ete one | ence, ||P Stctotuant > |) ete mots amen, Tur iS majors Web Ge] ele wnitus: condier, els inks témer, prémer Gul pital estore me. | merdher, vencer con | ereier, peer néber: ‘muconam ete vorcer: empinyer, | éxser ; am roa = aI pret pert: aiguarem, a diguéreu, etc. i at pet imp, sub. fs CS sin tessluete. eis mots cévcol gravel | préstec,présec, Yor parol ségol Wrbol we | tee erenons, cSrol fo weve! dent hepa! isa, De Ta gran aloe, onde témgores,explsi, &)|) dota, décima, sémola, nia, Essera (tiu) 8 | geness metode, etce 3) tera, célebre, diterén- @ | cia mato, come 5 | regres,” perpetua | poraua ténue eteTIMBRE DE LA O ACCENTUADA GRAFICAMENT TANCAT | OBERT tie, pords «It molode tents bod cae sie compostos do bo (de deB3..), 0 || com ete (ol cone: ater: (reso), | cions.. J; colds; noteu els adjec- 2 | to (semitd), tro (retrd); tius: boirds, gloriés, sabords, sor- B | elesuose Ambros, ards, espds, repos, || ts, vend ee 8 tale terror iets ompostos de eos (gvardecde, = excaptuant tos (oxen) pros (bosegr 6 oe vende) Ta majora: mabi. sdcot modu, bint. || estémec. faréncol: Fémols, Gb J || ware outoarat, proleg, solid meléman, || sol Sdler % || tenomens, concou, rec, pscudsnm, || carer dascérer, ot): & || (eee dete aroun oe ‘irom. tres foi fssiv eopmars 3 [0 ran majone: domderate pdr || escérpra térmul, pobre tim & || fam adera, magote quismece, mo. || Sol rare ‘D> || mia, cémode, colénia, crénica, dpera, cé- © || a mem re a excapuant =» 24 ANTOLOGIA PILAR PRIM (fragment) Liavors, els cavalls allargaren el pas, removent la crina a aire, xuclant amb fruicié Varoma frescal dels prats, que anaven apareixent a lesquerra del cami, Peré un poc més avall hagueren d‘aturar-se. Un embalum enorme, d'un verd cremat, els barrava el pas. Era una carreta d‘herba, tirada per dos bous agegan- tats, afta i majestuosa com un gran carro apotedsic. Els cavalls frisaren, la mira- ren de reill, esternudaren i, un cop desiliurats d‘aquell embds gracies al brau estore i portentés equilibri dels pacientissims corndpetes, varen reprendre el trot amb més delit que mai, per a guanyar. al cap de poca estona, el darrer repit de costa, que els planta de cop / volta al lindar de la Cerdanya, Narcis Oller (alls, 1846 - Barcelona, 1930)