Scribd Logo
Unggah

Selamat datang di Scribd!

  • Introducció Bromera - La Plaça Del Diamant 2017

    Diunggah oleh

    Josep Peiró
    94 tayangan14 halaman
    Català, literatura, estudi, La plaça del diamant.

    Judul Asli

    Introducció Bromera_ La Plaça Del Diamant 2017

    Hak Cipta

    © © All Rights Reserved

    Format Tersedia

    PDF atau baca online dari Scribd

    Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

    Apakah konten ini tidak pantas?

    Laporkan Dokumen Ini
    Català, literatura, estudi, La plaça del diamant.

    Hak Cipta:

    © All Rights Reserved
    Unduh sebagai PDF atau baca online dari Scribd
    Tandai sebagai konten tidak pantas
    94 tayangan14 halaman

    Introducció Bromera - La Plaça Del Diamant 2017

    Diunggah oleh

    Josep Peiró
    Català, literatura, estudi, La plaça del diamant.

    Hak Cipta:

    © All Rights Reserved
    Unduh sebagai PDF atau baca online dari Scribd
    Tandai sebagai konten tidak pantas
    dari 14
    nt tacar, sobretot, que Ia ura fai da en aquesta licada: «estic vida», vocar, que us donaré una obra lara fins i tot, després d’haver eserit Quanta, quanta guer ra..; per aixd sembla, en part, una continuacié d’aquest tot i que exasperada, perque és la novel: amb més fantasia de autora. Potser es tracta de twgica i simbolica de la vida: el seu darrer testimoni. 3.5, Obres postumes Després de La mort i la primavera shan publicat encara dos libres més de Merce Re , perd es tracta d'obres que, d’una manera 0 ra, l'escriptora donava per oblidades o per acabades i que, en conseqiiéncia, no respo- ticament ni tematicament a produccié descrita en l'apartat anterior. S6n obres ‘en tot cas, pertanyen a époques anteriors encara sense La primera a publicar-se va ser Isabel i Maria, 'any 1991 la «Biblioteca Merc? Rodoreda» d’Edicions $i4. Aquesta novella inacabada, probablement, va ser la primera obra que va comencar a escriu ora durant el primer pe- Fiode de lexili i narra la vida de dos personatges femenins 34 sats textos del di ext de la contraportada, « entit, podem pai lar d” Isabel i Maria com duna ot ida, tot i que tinga e Ta laborats, le Mercé Rodored satrals prctican és agut servesca dexemple que Un dia, sens le quista sep M. Llompart més, concloia amb a a pesar pesar de la soli duccions, la person: Giada, sens dubte, ‘que després candidata al Prix Internacional de Littérature, n Fustei a laa es poden ala 36 tura cat Molas, per exemple, es tractava « de la novellistica de post jes aparegudes en premsa destacava que la Natalia, la protagonista, mps, val com la vida d’una mntonomasia; més ina figura representativa que di de la vida d’una dona, siuseppe Tavani concloi sNomés diré que é una , ara que el genere, a que se t'arrapa de ns que I"has acaba- novella que et torna el gus segons diuen, esti en cris tal manera que ja no te’n pots alliberar ‘ols els comentaris aparegt nternacional sobre aquesta n ila mostra és suficient per als No obstant aixd, potser convé ¢: per lencertada sintesi que fa ie una menestraleta de Barc 38 de lescript Sabe usted qu reda?», no dubtava a confessar que «La plaza del Diamante ectura de Pedro smo de Juan Rulfo, aunque la wansparencia de s yvarias de de mi devo 4.1, Historia i estructura tant, davant d’ nia la intenci6 ca del personatge ructura de xe desenvolupa dividual dels prot 1a. Successivament i de forma lineal ens tant el casament, la viduitat el segon matrimoni, entre le La placa del Diamant s tagonista: les coses que li succeeixen, les que transformen la narracié senzilla Perd aquest argument no aconseguiria transcendir l'im- t d’una historia individual interessant Pevolucié tiva d’una dir, La placa del Diamant pot ser definida també com novella epica. ficat i la composi jostra, evidentment, la narracié d’aquests esdevel tols. La sej art es aps granse i placa del Diamant tres parts, de sigr ‘atribul que correspone consciéncia; ¢) postgi pais i un perso sa temps de la Re guerra. En certa maner: ficacié divideix en dos si ens hi fixem bé, aquesta classi locs diferenciats la primera part de protagonista: el del seu primer casament. Hi ha una Natalia rnt abans de casarse i una altra després de f ho. ©) la revoluci Is xxxVEXUX). En 1a Videntitat de raacis simbé- reduil erpetuacié del $ sexuals s¢ 'es en la segona part des d’una pers- intent de submissié de la dona, Valtres interpretacions, la protago- natge del pare». Per aq prompte vistes i desc: pectiva nega davant del qu nista es rebella, oc pei rets amb que la critica ha des ta de La placa del Diamant ha ‘meva interpre- llegir aquesta passivitat no com un defecte del periode de la revoluci fa Arnau, segons la q és un escapcat, 2 riquesa de La placa del Dia ‘a molt també atges de la literatura universal i que hi té ibretot en [a literatura catalay ‘aspecte fisic. «Perqué jo era tot de per la seua r ia cada cop de pinta se una altra ma. [.] Si n ble damunt del front ia descripcié detallada i tat, probablement fruit de I obser que esti sense per aix mateix, cions personals home-dona basades e respecte ‘Tampoc Tamor pur i en el 1 que la protago- ra passiva del seu pare. estacar amb aquesta rela- ecessiriament bioldgica de l'amor la maternitat imposada no és vista “4 tampoc, segons s primers els que tracten de jes dones i aixi ns als primers anys de la , perd, com diu Neus Carbonell, «c que no es tracta d’una cronica amb pretensi tes, siné d’una n¢ cosa en fa re any i mig «La vigilia del dia de Rams, el m va preguntar quan ens casivem>. Perd, sos comencen a transcérrer de pressa i cap al fi cls anys passen amb rapidesa i an narratiu. C la protagonista de la novel la és la les coses, tan és placa. Per aixd a La igat intimament a la sevol regula- ‘cap moment Vambient i la personalitat de Barcelona torica concreta, i si en certa manera ho d'una capa social generalitzada. Probab unida a la voluntat de | del Diamant una sal, enriquits, sens dubte, per la seua abundant simbologia 44, Bls simbols determinant e nent a la seva propia ers de ficcié poblat \drfem asse- el tre tots, es tracta dels c quan co- es vitals de la prot nat en diverses oca- als i histories de pis tot imposant la seua ¥ sesdevenen per aq) Per aixd mateix, la esca amb is s6n, al mateix temps, un dels simbols més rics i poli vats La plage de Diamant, perqué la seua significacié canvia notabl protagonista, q pare on va a pass la historia irreal nt és passat i a reviuré clevé, per a les dones gricies sta al mateix temps narradora els associa’ de l'embut, perqué en Quimet va sta t a poc a poe novela o bé resulten polisémics. Les flors i les nines sim- joventut, el temps de la felicitat. Una vegetal dels arbres— es converteixe isidor Cénsul, «en elements de contrapunt al di a/Colometa>. La protagonista es refugia per dor de les nines, amb. twist i decadent: «A la veure que mirava, per no veia res: només taq) ules em vaig a la veritat he de dir que colors, ombres de nina...» que Ja protagonista viu qui ‘Al segon grup, al dels lances i el ganive el seu valor per tota Ia casa i els qi ‘els pastissos, per exemple, ten fi 49 a en la vida de la protago- sta, Es troben gravades a la paret de l’escala i Natalia les amb els dits, just ent en qué se li dels graons. Hi aixd escriu amb la seua el de l’escriptura parlada, tot «cde la seua antiga casa mondleg, a pesar de l'aparent simi Ide la pro- s'expressen mitjancant la primera persona narrativa, tagonista, En resun 45, Liestil 5 si els simbols esdev © La placa del Diama la caracteristica pr T sense perdre mai la poet 1a descripcio esque ‘duida cs podria definir La placa del Diamant amb les segiients: «una her seu Henguatge». I potser té la novella, com ja hem vist, gira al voltant de la tes, aixf com pel predomini de les a frases coordinades. Ts smes de cap especie de les frases eur taposicions i de 50 a indeton —és a dir, la repeticié de la conjuncié coordi- text i, per aixd, sempre conegudes i populars, sense abandonar mai, com frases i expres- ha la qie aspecte de la pr a pers a obra d'art ap tes de la sei ral, perd 0 PROLEG La placa del Diamant comenca aixi: «La expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les hi blanques, amb una taronja pintada, partida en dues mei que ensenyava e ivia aquesta prime- ra frase no podia pas pensar ni remotament que, un quart de segle després, de la meva novel-la se n’haurien fet tantes edicions catalanes i tantes traduccions estrangeres. Quan la vaig eseriure no recordava gaire com era la plaga del Diamant de debo. Només recordava que, quan tenia tret ze 0 catorze anys, una vegada, per la festa major de Gric vaig anar amb el meu pare a seguir carrers. A la placa Diamant havien aixecat un envelat. Com a d’altres places, é clar; perd el que sempre més he recordat é aquell. passar-hi pel davant, tot ell una capsa de miisica, jo, a els meus pares prohibien de tenia unes ganes des- esperades i anava com una anima 1a pels carrers guar nits. Potser per culpa d’aquesta frustracié, al cap de mol anys, a Ginebra, vaig comencar la meva novella amb aquell envelat, Soc filla de Sant Gervasi de Cassoles, d’un carrer estret i curt que, aleshores, anava del de Padua a la riera de Sant Gervasi i que es deia carrer de Sant Antoni; més endavant li van canviar el nom pel de carrer de Paris i, més enda- vant encara, pel de Manuel Angelon, que encara conserva. Sant Gervasi no és pas Iluny de Gracia. Coneixia, perqué hi anava a les tardes amb el meu avi, els cinemes Trilla, Smart i Mundial. Coneixia el mercat de Santa Isabel, on als qua: tre o cinc anys anava, cap al tard, als estius, amb una se- nyora veina a comprar peix després de travessar el torrent de 'Olla. Als quinze o disset anys, i durant molt de temps, anavem amb la meva mare a passejar cada tarda pel carrer Gran. Hi entravem per la rambla del Prat, el baixavem fins als Jardinets i el pujavem per la vorera contraria. Mirivem aparadors. Tots els records que conservo de Gracia s6n entranyables. ‘Ara tot aixd és lluny, perd pensar-hi, enmig d’una onada de nostalgia, em fa bé; moltes vegades i en diverses circums- tancies, aquests records mvhavien estat un consol. Voldria que tots els que llegissin la meva novella parti-

    Anda mungkin juga menyukai