ARQUITEXT
Arquitectura,
art i espai efmer
EDICIONS UPC
Aquesta publicaci s'ha elaborat a partir del material utilitzat en el Mster
"Arquitectura, art i espai efmer: de l'espai pblic al museu", organitzat pel
Departament d'Expressi Grfica Arquitectnica de l'Escola Tcnica Superior
d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC.
Dipsit legal:B-40.833-99
ISBN: 84-8301-210-3
Sn rigorosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions
establertes a la llei, la reproducci total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la
reprografia i el tractament informtic, i la distribuci d'exemplars mitjanant lloguer o prstec pblics.
7
Presentaci
Presentacin
Santiago Roqueta Matias
Esta publicacin intenta acercar una serie de estudiantes que participan ao tras ao en el
disciplinas que tienen en comn la idea de curso de mster: una disciplina nueva e inte-
comunicacin, estructura, lenguaje y construc- gradora debe asumir los aspectos experimenta-
cin, pero que hasta este momento se han dis- les que conlleva, a pesar de los aos que se ha
gregado en actividades autnomas, acotadas y venido impartiendo.
por tanto limitadas. Este objetivo, viene com- Las actividades, temticas e, incluso, las
partido por el curso de mster sobre Arquitec- actitudes ms diversas se contemplan en el cur-
tura, Arte y Espacio Efmero, realizado por la so, y tambin en la publicacin. La sntesis
UPC. deber hacerla, en cierta medida, cada lector.
Un gremialismo un tanto filomedievalis- La garanta de coherencia en los contenidos de
ta ha empujado a la progresiva disgregacin de los distintos apartados y su hilo argumental se
estas actividades, apoyado tambin en una basa tanto en la extraordinaria calidad profesio-
enseanza universitaria que tiende a la espe- nal de sus autores, que son o han sido tambin
cializacin y olvida el concepto universalis- profesores, como en el contexto conceptual y
ta que debera ser su objetivo natural. La pin- crtico que constituye el referente constante de
tura, la escultura, la msica, el diseo, la arqui- su labor. En el resultado, y mediante la lectura
tectura, el teatro, la publicidad, la moda, las atenta de los puntos de confluencia, se detecta
fiestas populares, la televisin o el cine tienen la capacidad de la arquitectura, en tanto que
ms aspectos comunes que distintivos. disciplina general, de aparecer como marco en
No es una labor fcil agrupar estas y el cual estos y otros aspectos propios de lo ef-
otras disciplinas para lograr un conjunto cohe- mero encajan perfectamente, abriendo nuevos
rente, capaz de romper diferencias y establecer caminos para el debate y la reflexin.
nuevos campos de integracin. Tampoco es
fcil que esto se produzca mediante la aporta- Santiago Roqueta
cin de puntos de vista diferentes, segn la dis- Director del mster
tinta procedencia geogrfica y cultural de los Arquitectura, Arte y Espacio Efmero
8
Arquitectura, art i espai efmer
Time as a matter of space, playa de la Barceloneta, (Barcelona 1998). Autores: Koen Meersman / Estefania Sokoloff /
Eilleen Suastegui. (Ejercicio realizado en la asignatura-taller de Pilar Cs / Daniela Colafranceschi, mster Arquitec-
tura, Arte y Espacio Efmero (ETSAB-FPC, UPC 1998-99)
9
ndex
ndex
A pesar de su radical flagrancia o acaso pre- gos sobre los que nos iremos deteniendo ms
cisamente por ello no hay un pensamiento adelante. El primero de ellos es que la obra ef-
directo sobre lo efmero. Tal vez se pueda con- mera es una creacin que no produce un ser
seguir pensar lo efmero siguiendo una va que queda en el mundo, sino un ser o un pro-
indirecta y lograr as convertirlo en un objeto ducto que lo abandona -y ha de entenderse
de anlisis y estudio. Pero, en principio, de aqu el verbo abandonar en su sentido etimol-
manera frontal es imposible pensarlo. Lo ef- gico: ab-endonare, es decir: dar sin quedarse
mero no sabe ser el complemento directo del con nada. El segundo rasgo de la obra efmera
verbo pensar, ni en general el acusativo de es que es una obra agnica lo agnico no es
ninguna manipulacin transitiva. En cambio un atributo cualquiera de lo efmero, sino una
puede hablarse de lo efmero como Plotino de sus principales propiedades. El tercer rasgo
habla, por ejemplo, de lo inefable, o como la consiste en que la representacin de lo efmero
poesa intenta decir la experiencia intensiva, es su propia presentacin, y por tanto el discur-
esto es: recurriendo a una metfora que d pie so esttico al que da lugar no puede rebasar el
a otra, y esta ltima a una ms, y as hasta con- grado cero del discurso; no permite juicios,
seguir sugerir con la palabra una suerte de pero, en cambio, no deja de promoverlos.
continuidad inexpresable. Finalmente debemos detenernos en el hecho
Y sin embargo, para abordar el territorio de que hasta ahora en el mbito del lengua-
de lo efmero no podemos eludir una primera je haya sido la poesa el espacio de discurso
pregunta, una pregunta quizs ingenua sobre lo ms acorde con la experiencia de lo efmero. Y
que es lo efmero. Si queremos intuir su rique- la imagen potica que ha concentrado la idea
za y reconocerlo convertido en obra, si desea- de lo fugaz, la imagen privilegiada para inten-
mos ver cmo la obra llamada efmera se des- tar decir el tiempo, en la poesa, se centra en el
borda a s misma, cmo sale de s y huye de motivo de la rosa. Sobre este motivo diremos
sus propios lmites sin poder contenerse, si al final una palabras.
queremos reconocerla en su propio derroche
de ser, no podemos dejar de preguntar sobre
las paradojas de su camino, la primera de las 1. La pregunta por lo efmero
cuales es su identidad y sus caractersticas.
Para empezar, podemos sealar al me- Qu es lo efmero?. Es una de las preguntas
nos cuatro rasgos que la caracterizan; son ras- del Principito, el personaje del libro homni-
mo de Saint-Exupry, un pequeo ser extraor- do, ni de una muerte a medio plazo, sino de la
dinario a quien el narrador encuentra a miles amenaza presente de una desaparicin prxi-
de millas de todos los lugares habitados. ma. Lo efmero es algo que anuncia su propio
Como sabemos, se trata del prncipe de un pla- fin y renuncia a su propio presente.
neta ya lejano, es decir, el planeta de la infan- Pese a la claridad y precisin de la res-
cia. Como tal, posee todos los atributos de su puesta, la obra efmera definida de ese modo
reino: la capacidad de asombrarse, de abrir los reclama, sin embargo, un mayor nmero de
ojos, de mirar siempre de modo fresco, y de interrogaciones, se llena de preguntas. La pri-
hacer preguntas sin lgica aparente, pero en el mera de ellas recae sobre la idea de obra, y
fondo preguntas muy ntimas al tema de su por tanto sobre el sentido de la creacin. Habi-
inters. Es un personaje que est solo y que tualmente entendemos que crear es hacer sur-
viaja de planeta en planeta, viendo los diversos gir una cosa ah donde hasta entonces no haba
modos de las cosas y de los hombres. Al final nada, y que el sentido de crearla est unido al
del relato nos deja una especie de parbola: hecho de dejarla que viva en el mundo. Pero
slo podemos unirnos a las cosas a travs de crear una cosa para que desaparezca en un
una invisible lnea afectiva. Cuando el Princi- momento prximo parece en cambio un con-
pito comprende eso, muere, y se rene as con trasentido. El crear algo para dejar de tenerlo
una rosa que anteriormente l haba consegui- es algo que pertenece ms bien a otro tipo de
do domesticar que en su propia lengua es culturas. Pertenece, por ejemplo, a la experien-
un modo de decir amar. El narrador se con- cia de ciertos pueblos para quienes el discurso
suela ante la muerte del Principito confiando y la sensibilidad de la continuidad lineal de la
en que conserva un amigo en las estrellas: los historia les son ajenos; pueblos que viven en
une esa invisible, interna e inconmovible lnea la creencia de un tiempo cclico, en la rueda
de la amistad. del eterno retorno del universo. Las creaciones
En algn momento de su recorrido, y de esas culturas pueden ser hechas ex profeso
como parte crucial de su aprendizaje, el Princi- para ser destruidas. As, las antiguas culturas
pito formula la pregunta sobre lo efmero. Su mexicanas, al terminar cada uno de sus siglos,
interlocutor le ha descrito antes una rosa como que duraban cincuenta y dos aos segn su
algo efmero y lo invita a aceptar ese hecho. propio calendario, destruan las obras que
durante ese tiempo haban venido levantando,
Pero qu es lo que significa efme- y sobre sus ruinas construan otras, para ser
ro?, pregunta el Principito. otra vez destruidas y renovadas ms tarde, y
Significa que sufre la amenaza de as sucesivamente. Siempre la misma pirmi-
una desaparicin prxima, contesta su inter- de, pero cada vez ms alta por efecto de la acu-
locutor. mulacin de ciclos y de ruinas previas. Como
experiencia de creacin, es aparentemente aje-
La respuesta es particularmente clara y na a nuestra cultura, que est inscrita en la
podramos hacerla nuestra para definir una nocin de continuidad histrica.
obra efmera. Una obra efmera es aquella que Entre nosotros, crear una obra efmera
posee la amenaza de una desaparicin prxi- parece ms bien un juego o un absurdo. El pro-
ma. No se habla de un desvanecimiento aleja- blema de la creacin nos enfrenta ms bien
con el conflicto contrario. No con el problema sobreviva a su creador, sino para que tampoco
de la desaparicin de la obra, sino con que ella, viva ms all de un umbral prximo. Nos
la obra, sobrevive al creador. Hamlet sobrevive enfrentamos a la obra que tiene un temporiza-
a Shakespeare, su creador, lo mismo que la dor, que nace con los das contados. Para qu
Capilla de los Pazzi sobrevive a Brunelleschi, la creacin de una destruccin? Al parecer, los
su diseador y arquitecto. Sucede incluso que nicos que en Occidente hicieron coincidir
en un gran nmero de casos la obra no slo creacin con destruccin fueron los anarquis-
sobrevive al creador, sino que incluso ste ter- tas decimonnicos, que entusiasmados por la
mina dominado por aquella. Pigmalin se ve conocida doctrina de Bakunin (la pasin des-
completamente arrastrado por el amor que tructora es una pasin creadora) hacan una
siente por la estatua que ha salido de sus apologa de la destruccin de edificios. Pero en
manos. Y cuando el Dr. Fausto, en la obra de este caso se trata de la propuesta contraria: la
Goethe, termina abandonado por el Homncu- creacin debe dar paso a una destruccin.
lo que ha fabricado, Mefistfeles apostrofa: Es cierto que como problema no es in-
dito en la lgica humana. Los seres vivos viven
Siempre terminamos dependiendo de para morir. La vida se define por ser mortal. Es
las criaturas que hemos fabricado. su carcter efmero lo que la define. Raza ef-
mera y miserable, hija del azar y la fortuna,
Que la criatura pueda sobrevivir y domi- as define al hombre el Sileno de los bosques,
nar a su creador es, sin duda, parte de la ley de maestro de Dionisos y orientador de Nietzsche
la creacin, tal y como la cultura judeocristia- en su filosofa del devenir. El ser es ser para la
na nos ha enseado. Hay incluso casos en que muerte, segn la definicin de Heidegger,
la obra, la creacin, es la que termina por ase- para quien el ser no es un sujeto, sino la encar-
sinar al hacedor. As sucede con el Golem, la nacin de un verbo transitivo destinado a su
criatura hecha de barro que adquiere vida por desaparicin. As expuesto, el sentido de la vida
medio de ciertas frmulas cabalsticas y que y el sentido de la obra efmera coinciden en su
mata al rabino que la ha modelado previamen- esencial transitoriedad. Sin embargo hay entre
te; y sucede igual con la criatura del Dr. Fran- ellas una disimilitud muy importante. A dife-
kenstein, que mata a su creador, o con Mr. rencia de la obra efmera, la muerte del ser no
Hyde, que mata al Dr. Jekyll que le ha dado est programada. Es cierto que la muerte es algo
vida. Y por eso, porque estamos acostumbra- que siempre puede esperarse. Pero no es menos
dos a esta tradicin, la existencia de una obra verdad que aunque siempre se la espere, la
efmera parece en cambio poner en cuestin el muerte siempre llega inesperadamente.
sentido de la creacin. La semejanza entre vida y obra nos ofre-
ce sin embargo una va importante para resal-
tar otra de las caractersticas de la creacin ef-
2. Ser obra para la muerte mera. Se trata de una obra que vive muriendo;
muere en gerundio. Es una creacin acechada
En cualquier caso, ahora nos enfrentamos con por la muerte. Y porque est destinada a desa-
una versin distinta y para nosotros nueva- parecer, la temporalidad en ella es lo que ms
del problema: crear algo no slo para que no parece resaltado. Lo efmero privilegia el pro-
ceso temporal. Por el hecho de poner el acento deja de ser. Para hablar sobre la metamorfosis
tnico en el final, el camino o el recorrido que debe hablarse por tanto de la experiencia del
conduce a ese final adquiere una alta significa- cambio y la alteracin.
cin. Cada momento es un paso imprescindi- Hasta ahora hemos dicho que el primer
ble, pues cada uno de ellos va suscitando la rasgo de la obra efmera es el de una creacin
desaparicin. Una obra efmera no desaparece para la muerte, y en segundo trmino una obra
como desaparece una fiebre: de una noche para dramtica que acenta su duracin, que hace
otra, sin dejar rastro y sin saber exactamente visible su temporalidad. Hay un tercer rasgo
en qu momento. Al contrario. Su desapari- que podramos evocar ahora. El de su relacin
cin es visible. Est ms prxima al sacrificio con el sitio. Se habla de una obra efmera
del hroe en las tragedias griegas, o incluso a cuando algo tiene lugar. Cuando algo acon-
la muerte del mrtir, que a las desapariciones tece. Una obra efmera es un acontecimiento.
mgicas. La obra efmera es su propio trnsito Pues lo que tiene lugar lo tiene por tiempo
de desaparicin. Es un acaecimiento. Respon- limitado: acaece. Etimolgicamente, efmero
sable del tejido interno del acontecimiento ef- significa lo que va de paso. Proviene de Eme-
mero, la forma de la obra est ontolgicamente ro, que es pasaje, y de efi, que es un prefijo
unida a la forma de su desaparicin. que significa sobre. Est de paso. No existe,
A diferencia de una obra perdurable, la sino que insiste. Por eso exige un modo distin-
efmera es esencialmente una obra agnica, es to de estudiarse, pues lo que va tiene un estatu-
decir, una obra dramtica. Las esculturas de to diferente a lo que est.
arena de los indios americanos, las mquinas de La reflexin que reclama debera estar
Tanguely que se autodestruyen, las marionetas por tanto a medio camino del destello de lo
de hielo de la escena nrdica, todas ellas son inmediato (asombro ante lo que nace) y de las
presencias que muestran la va dramtica de su exequias por lo muerto (duelo nostlgico). De
desaparicin, su ltima resistencia, la agona de hecho, a lo que ms se parece la experiencia de
su material o de su movilidad. No hay nada lo efmero es a la experiencia del instante. A
ms dramtico dice Gaston Bachelard que ese instante que nace para morir. Y en ese sen-
las contorsiones, los ltimos estertores de la lla- tido, el reclamo de Fausto, caro instante,
ma de una vela. La obra efmera est plena de detente, que est condenado al fracaso, debe-
sentido dramtico de intensidad activa y ra ser aleccionador al respecto. Como el ins-
resistente. La obra efmera est compuesta por tante, lo efmero es slo trnsito.
actos, tanto en el sentido teatral del trmino El pensamiento que sea capaz de enfren-
acto como en su sentido pragmtico. No es un tar el problema del instante apenas si tiene que
objeto que se ofrece al conocimiento, no es algo ver con los procedimientos de la identifica-
gnstico, sino un suceder, es algo drstico. cin. En ese sentido, la esttica debera reco-
nocer un estatuto especial para la obra efmera.
Pero en libros como la Crtica del juicio, de
3. Las metamorfosis y la falta de juicio Kant, una de las obras fundacionales de la
esttica moderna, o como muchas otras refle-
Hay en lo efmero un movimiento del ser al no xiones filosficas sobre el arte, ni siquiera se
ser. Es una metamorfosis. La obra es y luego considera el problema.
Hay un aspecto que quiz pueda orien- Es posible retener la flagrancia, que es
tarnos para identificar el espacio que lo efmero esencialmente huidiza, a travs de los medios
reclama a la esttica. La muerte del instante de difusin tradicionales? No, no se puede.
el paso del ser al dejar de ser no es un Podramos estar tentados de invocar el papel
hecho biolgico: la experiencia del fin toma en de la fotografa. Pero en ese caso debera
l, por el contrario, la forma de la anticipacin, hacerse un parntesis al respecto. John Berger
el soporte de la conciencia. Y es confrontada a argumenta que, lejos de ser un ejemplo de arte
esa anticipacin como lo efmero accede a su efmero, la fotografa es un ojo de la Medusa:
propio reconocimiento. Una obra efmera es ni- petrifica todo lo que enfoca. Petrifica el instan-
ca y ajena a toda pretensin universalista y a todo te y lo asla de su suceder. Por eso no se sabe
gnero conceptual. Ella misma es por decirlo lo que sucede en una foto.
as la representacin de su presencia. Tiene Para saberlo, la reproduccin fotogrfica
lugar en un aqu, y su tiempo es un ahora. Sus necesita de un sentido aadido, el sentido que
coordenadas son el hic et nunc donde sucede. ofrece la lectura. A veces esa lectura se da en
En tanto que metamorfosis es accin, y clave pictrica y estilstica, como lo haca Bau-
como cambio ya efectuado es relato. Por un delaire cuando hablaba de Nadar como del
lado es inmediatez y por el otro es recuerdo. Es Tiziano del siglo XIX; a veces en clave formal,
instante y es historia; es presencia y es ausen- como sola hacer Jos Mara Valverde, para
cia. Como cambio presente es algo que est en quien la fotografa no era sino un ejercicio de
devenir. Como cambio pasado es algo que ya tijera l bromeaba, pero debajo de su broma
no es. Para poder hablar sobre la obra efmera hay una importante interrogacin a la fotografa
es necesario hacerlo en su inmediata aparicin. que, por su parte, ha encontrado un refugio en
Hablar de ella es ser su testigo vivo. la composicin formal del recuadro; o bien,
El contenido concreto de su certeza sen- en clave literaria, como lo concluye el propio
sible es precisamente el aqu y ahora donde John Berger, para quien la fotografa necesita
sucede, donde aparece su riqueza y su fragili- de la palabra y de la narracin para animar la
dad. Donde, como obra, es a la vez incuestio- imagen retenida. De hecho, desde este punto de
nable y vulnerable. Los happenings de los vista, las fotografas no son sino marionetas
sesenta o las performances de los setenta y planas y quietas que necesitan ser animadas por
ochenta; los objetos incendiados de Ana Men- la palabra y sus sentidos.
dieta o sus siluetas de arena que el mar disuel-
ve, son todas ellas propuestas efmeras en el
arte. 4. Los pronombres contra los nombres
Pueden grabarse en vdeo o registrarse
en fotografa. Pero ese registro no preserva el Como decamos al principio, ni siquiera es
ahora de su suceder. No sustituyen al testigo. posible hablar de la flagrancia efmera. Slo
El ahora conservado por ellos no es el inme- es posible sealarla. Podemos recurrir a las
diato de la experiencia, sino el mediatizado palabras del aqu y ahora. Lo singular lo
por eso el arte efmero tiene si no una deuda, nico de la experiencia efmera revela la
s una necesidad de interrogarse de nuevo parquedad de las palabras. El lenguaje es siem-
sobre el papel de los media en su difusin. pre torpe para decir las experiencias concretas
obras efmeras, se est diciendo que ellos ocu- rio metafrico, la imagen de la rosa destaca
pan el papel de categoras estticas quizs como la ms propicia para hablar sobre lo ef-
incluso las nicas para enfrentar verbalmen- mero.
te de manera directa la obra efmera e instant- La consideracin de la rosa como ima-
nea esa obra que es refractaria al discurso gen de la belleza efmera, o incluso como lo
pero que sin embargo lo promueve. efmero encarnado, ha permitido a la poesa un
Los lingistas advierten que los pro- tratamiento muy uniforme y a la vez muy
nombres tienen una gran capacidad para ferti- variado sobre el problema. De la expresin for-
lizar un discurso ante aquello que se escapa al mal a la manifestacin confesional, la imagen
habla. Jackobson, por ejemplo, advierte que precisa de la rosa ha ayudado adems a no
los pronombres poseen las dos funciones lin- extraviarnos en el mundo tan impreciso de la
gsticas tradicionales: la funcin del smbolo experiencia temporal. As, hay algo muy
(social o convencional), y la funcin del ndice comunicale en obras tan distintas como las de
(individual y nico, propio de la relacin con Gertrude Stein (escritoria de las vanguardias
el objeto sealado). Pero que, en cierto senti- de principios del siglo XX) y Ronsard (poeta
do, con ellos volvemos al grado cero del len- francs del siglo XVI). Para subrayar el presen-
guaje. Ese grado cero que es lo meramente te del tiempo, Gertrude Stein recurri, por
gestual del lenguaje, a partir del cual nace pre- ejemplo, al elemento tautolgico de la rosa a
cisamente la posibilidad de hablar. fin de indicar con ello que lo efmero aparece
como la fortuna, slo prensible por los cabe-
llos (Una rosa, que es una rosa, que es una
5. El grado cero de la poesa rosa, que es una rosa..., y as cada vez). Por su
parte, el insistente motivo potico del Carpe
Sin duda seguimos sin saber cmo hablar de diem (Arprovecha el da) tiene una lejana
lo efmero. Pero no podemos quedarnos slo tradicin en la que se inscriben ya cmoda-
con la idea de que, como es indecible, a lo ef- mente los poemas de Ronsard:
mero slo se lo indica, se lo testifica gestual-
mente. Lo efmero ha tenido en la poesa un Yo estar muerto /
espacio de acogida. Y probablemente podamos y fantasma en la sombra descansar, /
entonces aprender algo de ella. En cualquier pero t, imagnate, vieja y agachada, /
caso es bueno recordar que en el tejido de las lamentando no haber querido a quien
palabras hay al menos una posibilidad de rela- te amaba,/
cionarse con el tiempo intensivo de lo efmero. y lamentando tu desdn. Vive desde ahora,/
Es cierto que actualmente existe una poesa no la dejes, coge desde hoy la rosa de la vida;
mera y exclusivamente pronominal. La de
Beckett es un ejemplo (l - / l-bas- / loin- / igual que la de Fontenelle, que afirma un tanto
loin l l-bas - / peine- / loin l l-bas pei- paganamente que para las rosas el jardinero es
ne quoi-...). Pero se trata de una radicalidad eterno del mismo modo que para nosotros lo
que es ms bien infrecuente. Lo ms habitual es Dios, queriendo decir con ello que, en el
es encontrar en la poesa un amplio despliegue fondo, no hay eternidad ni divinidad, sino slo
y uso del soporte metafrico. Y en ese territo- presentes y perspectivas de presente.
verso es el modo particular de la poesa es por- recuperar una movilidad perdida, un tiempo
que ella es el lugar de la memoria y la repeti- perdido. El papel alusivo de la memoria invo-
cin de esa repeticin musical o teatral que luntaria de Marcel Proust, de Mnemosyne en
es siempre novedosa. Verso significa lo que va Hlderlin, de la madre de las musas entre los
hacia atrs, es el acto de retornar, o mejor griegos son hechos que nos recuerdan una
dicho: de hacer volver. Hubo un tiempo en que cosa: que lo que sucede una sola vez no vuelve
a los poetas se los llam encontradores, es y pasa a formar parte de la eternidad del nunca
decir trovadores, precisamente porque eran jams, por lo que podemos incluso tener fun-
capaces de encontrar (trovare) lo efmero invi- dadas dudas de que haya sucedido. Pero que,
sible y ya pasado. Hoy slo se les llama poe- como necesitamos la oportunidad de una
tas. Y la poesa, por su parte, ha recelado segunda vez a fin de verificar al menos la exis-
incluso de la forma a la que obliga el verso. tencia de aquella primera, la renovacin conti-
Pero en cambio sigue poseyendo la capacidad nua del recuerdo y de la poesa se vuelven
de destronar metforas a favor de otras para necesidad y posibilidad vital.
II. Al hablar de la creacin como objeto que sobre- IV. Sobre el gesto como acto efmero, cf. P. Bouis-
vive al creador, nos hemos referido la obra de sac, La Mesure des gestes (Pars, La Haya,
Goethe, Faust; El Golem, novela de Gustav Mouton, 1976) y la obra de Johann Jacob
Meyrink, basada en la tradicin cabalstica de Engel, Idees sobre el gest i lacci teatral (Ed.
una figura de barro que adquiere vida; Fran- Institut del Teatre de Barcelona). Respecto a la
kenstein o el Prometeo liberado, novela de relacin entre el lenguaje y acto fugaz, cf.
Mary Shelley, de la que se han elaborado diver- G. Agamben, Il linguaggio e la morte (Ed. G.
sas y famosas versiones cinematogrficas; Dr. Einaudi, Turn, 1982), E. Benveniste, Probl-
Jekyll y Mr. Hyde, de R. L. Stevenson, que, mes de linguistique gnrale (Pars, Gallimard,
como la anterior ha sido igualmente llevada al 1966), y R. Jakobson, Ensayos de lingstica
cine en diversas circunstancias. general (Ed. Seix Barral, 1975) y Nuevos ensa-
yos de lingstica general (Siglo XXI, 1976).
III. Las referencias a Friedrich Nietzsche se remiten
a su obra El nacimiento de la tragedia (Madrid, V. En el amplio paisaje de estudios que relacionan
Alianza Ed.) la de Heidegger a su libro ms la poesa con el tiempo y la memoria cabe
conocido, Ser y tiempo (Mxico, FCE). Respec- destacar el estudio claro y sugerente de Emil
to al teatro como arte efmero, y ms concreta- Steiger, Conceptos fundamentales de potica
mente sobre el evento parateatral conocido (Madrid, Ed. Rialp, 1966). Los poemas y textos
como happening (nombre que procede del referidos en este apartado son, comment dir...,
ingls to happen, pasar, llegar, suceder), las de Samuel Beckett; La rosa de nadie, de Paul
obras ms accesibles son la de J. J. Lebel, Le Celan; Mnemosyne, de Hlderlin, Soneto a
Happening (Pars, Denol), 1966), el libro de Elena, de Pierre Ronsard, Una rosa amarilla,
Franck Jotterand, El nuevo teatro norteamerica- de Jorge Luis Borges; Roman de la Rose, de
no (Ed. Seix Barral), y el de Marco de Marinis, Jean de Meung; A la bsqueda del tiempo per-
El nuevo teatro, 1947 - 1970 (Ed. Paids). Un dido, de Marcel Proust (Madrid, Alianza ed.) y
libro de obligada referencia para el conocimien- La ilustracin rosacruz, de Frances Yates
to de las Performances es el compilado por B. (Mxico, FCE, 1980).
tanto uno como el otro olvidan esta posibili- vuelve hertico. Desde el momento en que el
dad: que no suceda nada...2 arte ya no busca el sublime precipicio, desde el
Esa es la amenaza que produce lo subli- momento en que el progreso desengaa a sus
me. Que no ocurra nada, o que la nada ocurra religiosos seguidores y sus restos quedan en la
(en caso de que sta pudiera ocurrir). historia algo se rompe en las fibras del cuerpo
Y que no suceda nada, sealado por artstico.
E. Burke en su libro La indagacin filosfica As, la cada de la idea de lo nuevo van-
sobre el origen de nuestras ideas acerca de lo guardista, de la idea de progreso en el arte, ha
sublime y lo bello, es el borde del precipicio producido su efecto sobre la sublimidad de la
vanguardista. actividad artstica: su desaparicin como lo
Es el placer de la consecucin del logro caracterstico del arte, acompaada de la desa-
de lo nuevo, mezclado con el vrtigo de la lnea paricin de la idea de vanguardia y con ello de
a partir de la cual puede que no suceda nada. Y lo sublime en la misma. Segn Lyotard, lo
esa nada lleva consigo la espera angustiosa sublime ya no es cosa del arte, sino de la espe-
de que algo ms ocurra, ese sentimiento de culacin con el arte, que se vincula directa-
espera, contradictorio, placer y pena, alegra mente con el capital.
y angustia, exaltacin y depresin, llamado Pero qu hay de ese sublime de otros
sublime. tiempos?, ese sublime relacionado con aquello
En todo caso, esta idea de sublime, rom- que no se puede nombrar, que es todo aque-
pe con la intencin artstica clsica y se enra- llo que se acerca al miedo, al horror y a lo
za en los inicios de la modernidad; el artista siniestro: a lo que no comprendemos. Qu es
deja de ser guiado por una cultura que haca de de todo aquello que nos superara como una
l el emisor o el dueo de un mensaje de glo- tempestad o un mar embravecido? Dnde ha
ria. Es, en tanto que genio, destinatario invo- ido a parar aquel sentimiento que alguien deci-
luntario de una inspiracin venida de un no se di llamar sublime? De nuevo un desplaza-
qu. Y junto con la figura del geniecillo, la miento. La ciencia, o la evolucin cientfica,
modernidad procede a eliminar hbilmente ya mat, en buena parte, lo sublime de la tem-
un verbo que le estorba en su avanzar, borra pestad, y ahora se aloja en otros movimientos
el verbo gustar de su diccionario e incluye el no menos inaccesibles, poderosos e inquietan-
infinitivo sorprender en su nuevo lxico, de tes de lo que fueran los meteorolgicos: los
manera que tanto lo bello como lo ms mons- movimientos de masa monetaria, el sublime
truoso tienen su lugar dentro de lo sublime capital o la tecnologa.
porque se busca lo nuevo, la sorpresa. Valga, sin profundizar ms, este prrafo
Esta idea de lo sublime en el arte, tan para sealar lo que hoy nos sobrepasa:
propia de la modernidad (se site donde se
site su inicio) desaparece de la creacin arts- Hay una relacin entre el capital y la
tica en el mismo momento en que su madrina, vanguardia [] algo sublime en la economia
la propia modernidad, y la obsesin por lo nue- capitalista. No es acadmica, no es fisiocrti-
vo, comienzan a hacer aguas. Es la muerte de ca, no admite ninguna naturaleza. Es en cierto
un dios inventado que ha dado sentido a una modo, una economa regulada por una idea, la
existencia durante demasiado tiempo, el arte se riqueza o la fuerza infinita.
nuestra inercia habitual en el uso y la compre- prueba la posible reaccin del consumidor (en
sin de objetos reales: si al leer un tex- este caso pblico, ya que el objeto no ser nun-
to ponemos cara de texto, si al observar arte ca consumido) ante el objeto paseado por un
ponemos cara de arte, al encontrarnos (hipo- indigente en una performance-estudio estads-
tticamente) ente el proyecto de Vehculo de tico. Un estudio estadstico que en realidad
los sin hogar tenemos una cara de producto se contina cada vez que un espectador se
industrial que en un principio alaba la carita- encuentra con el carro subtitulado como Veh-
tiva iniciativa, pero que, a poco que ahonde- culo para los sin hogar. Merece la pena echar
mos en nuestras seguridades, descubrir la cru- un vistazo a dos de los diferentes modos de
deza del mensaje. relacionarse con el objeto que tiene el ser
En el mismo momento en que presentas humano y que describiera Moles en su libro
una propuesta, la gente cree que debes estar sobre el Kitsch: el modo adquisitivo, el acapa-
ofrecindoles una gran visin para un futuro rador, marcado por una cultura burguesa pose-
mejor. No pueden ver algo como el vehculo siva, el mundo como un baratillo del comprar
para los sin hogar en tanto que concrecin de lo que sea, el modo hedonista, las cosas estn
un problema presente, un artefacto provisional hechas para el hombre, hay placer en ellas, un
y transitorio, o un experimento esttico. Por el placer como tener un objeto bello y acariciarlo,
contrario se imaginan que lo hemos diseado un apego provisional pero intenso, y el modo
para la produccin en serie, e imaginan instan- surrealista, que se basa en una percepcin est-
tneamente 100.000 Poliscar tomando las ciu- tica especfica, que no se funda ni en la inver-
dades. La gente est tan confundida por las sin ni en la sensualidad pura del objeto, sino
utopas evanglicas que apenas pueden reco- en un factor situacional, el factor de extraeza:
nocer las medidas prcticas basadas en la un paraguas y una mquina de coser sobre una
constatacin realista de que haran falta trein- mesa de operaciones provocarn sta relacin
ta aos para superar toda esa miseria y reinte- surrealista; la emergencia esttica se produce
grar en la ciudad a la gran masa de gente sin por la proximidad de objetos extrados de su
hogar. marco habitual en 3 o n dimensiones.3
Es del modo adquisitivo y del modo
surrealista de acercarse al objeto de los que
K. Wodiczko bebe directamente el Vehculo para los sin
hogar, son su inconsciente (?) raz cultural.
La interferencia en la realidad del proyecto tra- Cules son las reacciones de los ciudadanos
tado no radica en su presencia en la calle, (aquellos que poseen una arquitectura que los
meramente estadstica, sino en el conjunto de represente) ante este objeto-interferencia-sig-
mecanismos lingsticos utilizados, extraados no, que en realidad no est destinado ms que
de lo sublime econmico a lo artstico, ms del a ser eso, y nunca una su produccin en serie?
marketing que del arte. Como un nuevo pro- Algunos, con slo ver los vehculos,
ducto, el proyecto viene precedido de un concluyen que deben ser para su propio uso y
supuesto estudio de prestaciones basado en los que los sin hogar se los estn ofreciendo como
habituales carros de supermercado, se presenta productos en venta. Se levantan y empiezan a
en maquetas prototipos y, adems, se com- tocar e inspeccionar los vehculos, traicionado
la presuncin inocente de que, como no-perso- de la velocidad real sino que seala la veloci-
nas que son, los sin hogar no tienen derecho a dad sublime, sin medida. [...] La funcin real
la propiedad ni a la privacidad. Otros asumen no es ms que una coartada y la forma no
el espritu de la ocasin recomendando diver- hace ms que sealar la idea de funcin.5
sas mejoras del diseo, pero a otros, las mqui-
nas les producan resentimiento y reacciona- Wodyczko nos lanza, sumergido en una
ban con irritacin, presumiblemente, sugiere supuesta cadena de produccin, un objeto-sig-
Wodiczko, porque como objetos diseados a no-cultural cargado con las connotaciones de
propsito, los Vehculos de los sin hogar piden ambiente necesarias para producir en el que lo
una clase de respeto haca sus usuario/as que ve el efecto deseado; lanza ironas culturales
normalmente no se derrocha con la poblacin con ruedas que estn presentes con toda su
marginadas. Esos mirones intentan apartar el fuerza de realidad. El objeto creado es por
elemento diseado, como los ofendidos hom- encima de todo un signo de una actividad eco-
bres de negocios que reprobaron el Vehculo de nmica o industrial; concede a la actividad del
los sin hogar calificndolos de barril para indigente, o nmada urbano, la categora de
vagabundos, arrojndolos as junto con sus productor, de integrante de la ciudadana, que
usuarios potenciales de vuelta al cubo de basu- sin ese objeto les es negada. Es signo de una
ra conceptual en el que los sin hogar son confi- manera de poseer y de rentabilizar, un signo
nados habitualmente.4 que eleva su forma de supervivencia a la cate-
El arte viene mostrando sus objetos des- gora de trabajo; lo que antes era una actividad
de los ms remotos tiempos, pero el objeto que al margen se convierte de repente en parte de
Wodiczko propone no se nos muestra, nos la economa. Los sin casa o, mejor dicho, los
ocurre, no es una muestra de arte, es una sin arquitectura tienen un signo objetuado
presencia inquietante y reveladora. El poten- que define su funcin en la ciudad, una arqui-
cial de la presencia, o interferencia, como se la tectura mvil que los identifica del mismo
ha llamado en prrafos anteriores, se entiende modo que un gran rascacielos a un ejecutivo
comprendiendo el vuelco cultural que Baudri- neoyorkino.
llard produce en su sistema de los objetos, un Es el para qu? del objeto el que hace
sistema en que todo objeto es por encima de efecto sobre el ciudadano que lo presencia, es
todo un signo cultural, y como signo cultural el para qu del mismo al que se le quita la
es algo con lo que se puede comunicar, tan inercia, no es un objeto para ser comprado, el
slo resta encontrar la estrategia: modo adquisitivo se tropieza, no es un objeto
para ser donado caritativamente a los indigen-
Durante mucho tiempo los automvi- tes, es un objeto que debe ser comprendido,
les norteamericanos se adornaron con inmen- para su comprensin.
sas aletas [...] la aleta del coche se convierte Una rotura de la postura del ciudadano
en el signo de la victoria sobre el espacio, sig- ante el objeto. Wodyczko es consciente de las
no puro puesto que no guarda relacin con actitudes del ciudadano ante el objeto, y muy
esta victoria (puesto que ms bien la pone en en concreto de ese modo adquisitivo y de ese
peligro, hace ms pesado al coche y aumenta otro modo surrealista. Pone al ciudadano ante
los estorbos. [...] La aleta no es pues un signo un objeto aparentemente adquirible, incluso
por parte de los indigentes (no ciudadanos), del microcomos artstico, que encuentra sus
pero el paso siguiente es la extraeza que pro- ataduras en la tradicin de su aldea protectora
duce, en sentido comunicativo, y la recepcin acostumbrada a acoger los cdigos artsticos
del mensaje. Pero, cmo es esa extraeza? en su regazo permitindoles alguna que otra
Sin duda, no es aquella que iniciara el surrea- travesura o capricho. Debe trabajar portando
lismo extrayendo al objeto de su marco habi- encima el sndrome del polizn,6 del que nave-
tual en 3 o n dimensiones. Sin embargo, el ga en un barco aparentemente ajeno y con
cacharro industrial de Wodiczko tampoco est herramientas lingsticas que, en principio, no
en el lugar para el que, aparentemente, fue cre- le pertenecen. Una segunda conclusin tiene
ado: la calle. Por lo tanto, si se afirma que el que ver con la idea de proyecto, de proyecto
vehculo para los sin hogar hace uso de una como medio que nunca se construir porque su
herramienta que aparece con el surrealismo, funcin es comunicar con su lenguaje proyec-
que se llama extraamiento, y que no es el tual de objeto que nunca ser construido.
mismo que fuera en lo surrealista, habr que Recordemos la obra desde la que se ha suscita-
definir ese otro extraamiento como producido do este comentario no procede de un artista,
por el vehculo y no el vehculo en composi- procede de un diseador industrial que se mue-
cin con otros. El objeto no es extraado, lo ve entre dos aguas y que sin duda entiende el
extraado es su ocurrir. Su aparente funcio- poder del objeto como signo. Que comprende
nalidad, aportada por esos signos, es inexisten- otros modos de provocar extraeza en el
te, es pura presencia. Es, entonces, del para espectador que no se deben calificar como
qu: algunos (ciudadanos), con slo ver los nuevos sino como otros. Que comprede que
vehculos, concluyen que deben ser para su extraar un objeto no es slo traer un objeto de
propio uso, y que los indigentes se los estn la realidad a la artificialidad del arte, al modo
ofreciendo como productos en venta. Y el del collage, sino que tambin consiste en el
para qu del objeto es precisamente su inter- lanzamiento de interferencias ante las cuales
ferencia a modo de performance en un da de nuestra pose no concuerde. Que pasa de un
realidad, su capacidad para provocar reaccio- extraar el objeto a un extraar el ocurre, que
nes que despus sern inventariadas y su pos- parece empezar a trabajar con los materiales
terior presencia en el museo para inducir reac- que el exterior ofrece y que a otros tanto
ciones equivocadas y equvocas, para desvelar asustan.
la facilidad con la que la virtud social cae en
una trampa.
Una conclusin exige ser sealada; Comentario final
afecta a la nocin de creatividad y creacin, al
menos a la ms popular o extendida; una crea- Se trata, aqu, en definitiva, de la forma en que
tividad que debe ser infinitamente consciente una inquietud o una crtica es expresada por un
de la aldea en la que durante mucho tiempo autor mediante la exposicin de un objeto en el
lleva sumida, escondindose de lo sublime espacio, o, mejor, mediante la ubicacin de un
actual, y que debe abrir su perspectiva a un objeto y su periferia habitual en una entorno
mundo complejo de signos que van ms all de sintctico donde no debe ser consumido, ms
las posibilidades comunicativas o los cdigos bien entendido.
A pesar de ese uso de los mecanismos procesos personales. Es un objeto escrito, con-
comunicativos del marketing, ciertamente rela- figurado para ser ledo e interpretado como lo
cionados con algo ms universal que cualquier son aquellos que proceden de la verdadera
pretendido sublime pasado de lo artstico, no cadena de consumo y pueden ser estudiados
se puede decir que la obra de Wodyczko se por el socilogo, el antroplogo o el siclogo.
encuentre fuera de una tradicin artstica al En todo caso un claro ejemplo de un arte
contrario, bebe de esa tradicin los cdigos y que ya no trata lo sublime, que no lo represen-
las costumbres convirtindolas en herramien- ta ni lo muestra o expone. Es, al contrario, un
tas propias pero extraas. Evidentemente el arte que se mueve en lo sublime, que con lo
objeto producido no tiene por destino la calle; sublime trabaja y que, como todas las parcelas
muy al contrario, se albergar en el museo y en de la realidad, nunca ha estado tan cerca de
su entorno (publicaciones, etc.) junto su peri- aquello que le sobrepasa, inquieta, asusta.
feria: textos, huellas de su presencia perform- Nunca tan cerca de lo inaprensible, de lo que
tica en la calle, dibujos de proyecto. De esta nos produce placer y pena, alegra y angustia,
manera no se diferencia mucho de un objeto exaltacin y pena.
escultrico de museo. Se acerca, igualmente,
en una parte de su formalizacin al recurso
elegido por la mayor parte de las acciones del Bibliografa
siglo y su costumbre de quedar grabadas en
papel fotogrfico al modo de las fotografas de 1 Moles, A. Teora de los objetos; Barcelona:
Pollock pintando. Tambin puede ser visto Gustavo Gili, 1974.
como uno de esos objetos residuales apuntados 2 Lyotard, F. Lo sublime y la vanguardia.
por C. Oldenburg, objetos procedentes de una 3 Moles, A. El Kitsch; Buenos Aires: Nuevo
accin o un concepto y que en ningn caso son Mundo, 1973.
lo relevante. Pero de todas maneras, y en el 4 Catlogo. Fundacin Tapies.
conjunto de estas referencias, ha de ser visto 5 Baudrillard, J. El sistema de los objetos. Ma-
como una intervencin que utiliza la capacidad drid: Siglo XXI, 1997 (p. 67) (1. ed. castellana,
del objeto, y del estudio, del mismo como 1969).
mediador social, como verdadero producto de 6 Del Ro Garca, Vctor. Proyecto de videocrea-
la relacin social en la sociedad que se sumer- cin sobre una muestra de registros audiovisua-
ge en procesos de gestin en defecto de los les en el entorno de Catilla y Len; (indito).
s important, en primer lloc, entendre lespai Les mateixes installacions dart, les
arquitectnic des duna percepci ms sensiti- accions i daltres expressions artstiques ms
va i tctil del que el racionalisme en ha mos- avantguardistes utilitzen el moviment, el so i la
trat. Com succeeix en aquelles arquitectures llum com a matries expressives. Ara b, si
natzars, en les quals laigua, lolor, el tacte, parlem darquitectura, all que denominem
etc., tenen tanta importncia i fan lespai ms components efmers no s suficient, ja que
relacionat amb el visitant, que el viu com una intervindr conjuntament amb el mateix s del
experincia ms sensible a tots els sentits. espai, que configura i dna sentit a larquitec-
Lespai es pot construir amb materials tura.
slids, com ara el ferro, la fusta, el vidre, el pls- Daltra banda, si alguna cosa tenen en
tic o daltres, per tamb amb uns components com tots aquests components, s la seva
ms lligats a la transformaci contnua de les- immaterialitat. No sn fixos, ni slids, ni esta-
pai, ms immaterials, per tan importants com bles, per sovint transformen ms lespai que
els primers. Ens referim als components o mate- un mur de pedra, posem per cas. s en gran part
rials efmers, com llum, ombra, color, so, aigua, aqu que podem manipular amb eficcia i cons-
aire, foc o vegetaci, entre daltres. truir lespai. Larquitectura ha estat sempre una
Podem obsevar aquest fet, posem per lluita contra la gravetat per satisfer les necessi-
cas, en els espais dedicats a exposici, uns tats humanes amb eficcia, perseguint la bellesa
llocs on all que predomina s la represen- segons els criteris i la tecnologia de cada
taci, la comunicaci. Tan important s el moment. En aquest sentit, avui tenim una capa-
mateix objecte com la capacitat dexhibir-lo, citat tecnolgica prou avanada per treballar
de mostrar-ne els atributs i de comunicar amb amb domini utilitzant els components efmers.
el pblic. s important, per a la seva utilitzaci i
Un quadre valus, sense una illumina- coneixement, constatar que ja no podem par-
ci adient, perd part de la seva capacitat comu- lar, per exemple, de la llum o lombra com a
nicativa. Aix mateix, una escultura que no fets casuals, orgull del dissenyador de torn
pugui ser valorada duna manera adient pel seu que, amb un somriure entre innocent i estpid,
volum i textura, tampoc podr lluir les seves se sorprn daquest o aquell efecte llumins
qualitats espacials. All que influeix definiti- sobre la seva faana.
vament en la percepci sn temes com la llum, Ara, quan la ciutat viu les 24 hores del
lombra, el color, el tacte, etc. dia, s lgic que es plantegi la visi nocturna
dels edificis. Les faanes sn completament utilitzat aquest component efmer. Quan es
diferents de dia i de nit. Quina s doncs la parla de so en lespai, inicialment pensem en
faana que hem de projectar? Una faana per a laigua. Laigua descobreix la topografia, fa
unes relativament poques hores del dia? viure el desnivell, potencia lhoritzontalitat i
Aquestes tpiques faanes de mur cortina, ara fa perceptibles entrebancs, rampes i fissures.
no tan populars com fa uns anys, canvien un Laigua duplica i amplia lespai, lalleugereix.
cent per cent amb o sense llum. Quina s la El seu moviment emet un so que fa memorable
faana del conegut gratacels de vidre de Mies? aquell lloc. La relaci entre aigua i arquitectu-
La de les dotze del mat? La de la tarda? La de ra, al llarg de la histria i en cada lloc, s el
la nit? resultat de circumstncies fsiques, necessitats
La llum, doncs, transforma i modifica i visions molt particulars de la realitat: ha sim-
lespai; per lhem de conixer i manipular. bolitzat la font de la vida, el mite paradisac,
Tot aix la converteix en un material ms de la etc. En larquitectura moderna, sha utilitzat
construcci de lespai. Daquesta manera, els com un element ms en la configuraci de les-
components efmers shan destudiar com a pai.
elements independents, capaos de ser mani- La llum, juntament amb lombra i el
pulats i coneguts en la mateixa mesura que els color, forma una trada. Sense la llum, lombra
elements constructius tradicionals, dotats de deixa dexistir i el color es redueix al negre. La
materialitat. Fem un breu recorregut per alguns llum s el component efmer ms conegut i
daquests components: estudiat, com a component natural i com a
El so, tan important en la composici de component artificial. Aquest segon per, molt
lespai i tan oblidat, tan important i tan precs lluny del primer i, segurament, en una fase
en el record dun lloc, gaireb no diposa des- molt embrionria de les seves possibilitats. En
pai propi en la reflexi arquitectnica. No canvi, segurament ning no ha estudiat a fons
existeix cap activitat humana absolutament qu passa amb lespai de, posem per cas, Ron-
silenciosa, tampoc trobarem cap lloc en la champ en el transcurs del dia, dels mesos, de
natura amb total absncia de so. Daqu es lany. Com canvia la percepci espacial segons
desprn la possibilitat dassociar intencionada- la incidncia de la llum? Es tracta dun fet
ment els espais a un determinat so o, fins i tot, casual o, en canvi, va ser L.C. qui va decidir
de permetre identificar o explicar una determi- quina era la millor orientaci de lesglsia en
nada qualitat espacial mitjanant el so (vegeu funci de la llum interior? Se sap que aquest
el captol 5.2, La potica del so, de Francesc arquitecte treballava amb les taules de llum de
Daumal). Bernini.1
En qualsevol cas, hi ha des de fa temps Quan Alvar Aalto dissenyava el bells
estudis sobre lanomenat ambient sonor, una espais de les seves obres, que la llum del nord
de les caracterstiques duna ciutat, dun es- banya amb intensitat, havia calculat quina
pai, de qualsevol lloc en definitiva. Des del incidncia tindria exactament aquesta llum?
punt de vista sonor, en larquitectura sha uti- Sabem que parcialment va ser aix, ja que va
litzat sovint laigua com a productor de so per construir maquetes per percebre amb exactitud
qualificar els espais. Hi ha projectes de Renzo la llum; per sovint va ser una qesti racional
Piano, de Toyo Ito, i del mateix Gaud, on sha en relaci amb la intensitat necessria per lle-
2 3
gir a las biblioteques. Una qesti de funciona- Tamb podem interpretar lombra com
litat. alguna cosa relacionada amb la comoditat o la
La llum, que potencia els volums, fa lleugeresa del espai, com ens explica . Tus-
aparixer la textura i dna qualitat a lespai o, quets en relaci amb els emparrats i les prgo-
com diu V. Nieto Alcaide: les2 (vegeu el captol 2.5, Larquitectura de les
prgoles: matria efmera, memria llunyana,
[] la luz es algo ms que un medio de Josep M. Fort, i la tesi doctoral del mateix
que nos permite ver el mbito delimitado por autor), per sn la sensibilitat del text de Tani-
la tectnica de la arquitectura. El sistema de zaki i el seu Elogio de la sombra, citat pel
iluminacin, determinado por el control y apli- mateix Tusquets, els que donen la mesura de
cacin de la luz, que configura de forma fun- la importncia com a element intrnsec de la
damental la valoracin entre la rasante cons- bellesa:
tructiva y los valores significantes a que obe-
dece. [] creo que lo bello no es una sus-
tancia en s sino tan slo un dibujo de som-
Fins aqu ens estem referint a la llum bras, un juego de claroscuros producido por la
com a element natural susceptible de ser con- yuxtaposicin de diferentes sustancias. As
trolat, per tamb hem de parlar, ara ms que como una piedra fosforescente, colocada en la
mai, de la llum com a element definidor de oscuridad, emite una irradiacin y expuesta a
lespai, des del vessant artificial. En aquest la luz pierde toda su fascinacin de joya pre-
punt recorrem a Venturi i el seu text Learning ciosa, de igual manera la belleza pierde su
from Las Vegas..., on es tracta la ciutat de Las existencia si se le suprimen los efectos de la
Vegas no de dia, sin de nit, amb la particular sombra.
lectura que proporciona la llum a lstrip o
carrer principal. La llum com a element quali- Lombra queda aix elevada a la catego-
ficador, simblic i psicolgic es converteix en ria de sublim.
un dels principals components o materials ef- La mateixa vegetaci apareix com a
mers de la construcci de lespai. Aqu, molt component que es converteix en part indisso-
possiblement, en el ms important ciable de larquitectura, a manera de decleg
Daltra banda, lombra, a ms danar lli- dels components efmers: per les seves quali-
gada a una simple interposici delements que tats variables que inclouen, entre daltres, lo-
impedeixen el pas lliure de la llum, tamb dis- lor, el color o la textura. De la vegetaci, unida
posa de moltes ms lectures i qualitats, com ntimament a larquitectura, si hem de coni-
ara la capacitat docultar all que s banal i xer el desenvolupament futur per preveure com
remarcar el principal. Les faanes es poden influir en un espai. s difcil dimaginar-se
identificar per les seves ombres projectades, i determinades arquitectures sense la vegetaci,
podem estudiar les diferents arquitectures amb senzillament perqu han estat dissenyades amb
aquest criteri. De fet, un estudi de les ombres aquest component. Recordem la casa Alzino
proporciona una ms fidel interpretaci de la Cardoso, a Lea, dA. Siza o la coneguda villa
faana per tal de controlar el seu veritable Mairea, dAalto, i moltes altres que no es
aspecte. poden deslligar de la vegetaci, o la casa Kauf-
4 5
man (la coneguda fallingwater), de F. LL. propio lenguaje y sus polisemias nos traicio-
Wright, que no es pot deslligar de laigua. Cal nan) reside precisamente en la dictadura del
tamb esmentar els jardins, un tema apart, ojo sobre los restantes rganos preceptivos.
molts dels quals han estat proves de planteja-
ments arquitectnics posteriors. Daix es desprn que larquitectura se
Ls i locupaci de lespai, que el trans- separara clarament de les altres arts per la pos-
formen completament i li atorguen el sentit, sibilitat dentendre-la com un art on els cinc
apareixen tamb en larquitectura com a factor sentits estan presents. En larquitectura s pos-
consubstancial i diferenciador de les altres sible gaudir de lespectacle visual i sonor propi
arts. Tal com escrivia Bruno Zevi en el seu del cinema i gaudir de la vivncia prpia del
Saper vedere larchitettura: teatre, per amb un escenari ms o menys can-
viant. Podem fer volar la imaginaci amb un
Qu seria dun sal de ball sense pare- quadre de Magritte, o experimentar amb el
lles ballant? volum, la textura i la tensi duna escultura de
Chillida, per difcilment podem experimentar
Es converteix, aix, en un element clau tot el cmul de sensacions que representa un
de la percepci espacial i de larquitectura passeig pel conjunt de lAlhambra, el Pante,
entesa com a espai en transformaci, efmer. el cementiri dEstocolm o el teatre de Nmes
Amb aquests materials efmers no sola- en ple espectacle.
ment podem construir lespai sin que En una molt interessant lli darquitec-
podem llegir-lo duna altra manera, entendre tura de Ludovico Quaroni, en el llibre titulat
larquitectura des del seu vessant ms canviant Vuit llions darquitectura, lautor fa una des-
i sensible. Que diferent s la descripci de les- cripci de les sensacions espacials en un recor-
pai arquitectnic parlant de la incidncia de la regut imaginari on explica com es viu lespai i
llum, del tacte del material o del so de las pet- com canvia segons les perspectives, la llum,
jades, o de moltes de les experincies que dif- els colors i la geometria. Aquesta descripci
cilment apreciem en tota la seva dimenssi en no parla en absolut del tacte, lolor, el so o
unes fotografies. ls. Si fssim lesfor de relatar una mena de
Tal com ens explica Luis Fernandez- promenade espacial, tenint en compte tots els
Galiano a Fuego y la Memoria: components efmers, obtindriem un relat on es
qualificaria un lloc amb tota mena de sensa-
Estamos acostumbrados a considerar cions. Proposem una passejada imaginria des-
la arquitectura exclusivamente referida en criptiva dun espai:
objetos fsicos, quietos e inmutables; los pro-
pios arquitectos gustan de fotografiar sus edi- Caminem per un paviment de tacte
ficios apenas acabados silenciosos y vacos. tou, amb un suau soroll als nostres peus, com
Se dira que la arquitectura no se ocupa sino de pedres de riu. Arriba un moment en qu el
de formas materiales, fras e intangibles, mormoli desapareix i sembla que ens mullem
situadas ms all del tiempo. Una parte de els peus amb una humitat vegetal que desprn
responsabilidad en esta visin de la arquitec- una flaire fresca. Al mateix temps, sentim lai-
tura, en esta imagen que conservamos (y el gua al fons, en un continu mormoli i fent soroll
esmortet com dun salt daigua colpejant sn fruit duna experincia espacial. s evident
sobre un estany profund. En aixecar la vista, que aquesta experincia esdev efmera ats el
ens enlluerna un esclat de llum del qual desco- seu caire canviant, per entendre lespai des
neixem lorigen; al fons confonem un gran daquest vessant ens en facilitar el disseny
blau amb el cel, per no podem determinar on correcte.
comena lun i on acaba laltre. Podrem resumir dient que les arquitec-
El vent xiula rere nostre sobre algun tures o els espais efmers sn aquells que
element metllic, amb un so com el xoc subtil pateixen transformacions en la seva percepci,
entre cilindres de mides diferents. totalment o parcialment, a causa delements
Tamb fa un soroll llunyanament sem- variables i immaterials com laigua, la llum, el
blant al so dun mussol; i s en aquest moment color, el so, el foc o lolor, i delements reno-
quan, en estirar el bra i obrir la m, perce- vables com la vegetaci, les arquitectures pin-
bem una superfcie polida amb petits orificis tades, etc. Tots sn elements que tenen relaci
que ens recorden un material petri tractat. directa amb els sentits i la intelligncia.
Ara el terra es mou sota els nostres Molta de larquitectura actual es mou en
peus, i el soroll de fons de laigua ha anat els termes dall efmer, s a dir, de la transfor-
esdevenint petits sons alternats, com si fossin maci espacial i la seva percepci canviant. La
petits sortidors que trenquen a sobre una pla- Light Construction4 de Nouvel, Koolhas, Toyo
taforma llisa i amb poca profunditat daigua. Ito i molts altres arquitectes contemporanis
La llum, lombra brilla contra la nostra incorpora cada vegada ms els components o
cara...3 materials efmers; i resulta quasi impossible
dexplicar algunes obres sense llegir-les des de
Pot semblar una mena de poesia o de molts i diferents vessants, fora dels ms con-
conte, per segur que entenem molt millor la vencionals, com sn els visuals, de proporci,
sensaci espacial mbil, no fixa. No procedeix de materials, etc. Segon afirmen Herzog i De
dun sol punt de vista, ni dun moment donat, Meuron:
sin duna experincia ms complexa i rica.
De fet, per exemple, la transformaci de les- La forma duna casa no s la que li
pai deguda a la llum sempre ha existit, per del dna larquitecte o lartista. Tampoc no s la
que es tracta s de poder entendre i manipular que li dna leconomista, el tcnic o lespecia-
aquesta transformaci a travs del coneixe- lista en estructures. s la forma que li dna
ment profund dels components efmers. qui la mira.
Hi ha components efmers que semblen
ms difcils dassociar a larquitectura, com el Una definici molt suggestiva, i efme-
so o lolor; per res ms lluny de la realitat: ra. En aquest sentit, la utilitzaci que fa, per
Qui no recorda les petjades sobre un cam de exemple, Steven Holl de la llum, o fins i tot de
grava? O el so buit en un espai de grans dimen- laigua, en els seus projectes tamb incorpora
sions? El mateix podrem dir de lolor, tan aquests plantejaments. El projecte del Palazzo
important en el disseny de jardins; la inoblida- del cinema de Venecia-1 (Itlia, 1990) o el
ble olor fresca de lherba mullada, o del carrer museu dart contemporani de Hlsinki (Finln-
desprs de ploure. Totes aquestes sensacions dia, 1993-98) son casos on laigua interv com
a element que reflecteix la llum, i on sha con- Aix, en definitiva, s una utilitzaci de
siderat fins i tot el temps en qu aquesta aigua les caracterstiques de la llum i dun material,
es pot congelar. La idea dentendre lespai el vidre, amb un resultat de transformaci de la
com a efmer i canviant resulta totalment evi- realitat, de qualitats efmeres.
dent. Per acabar, recordem el comentari de All que importa, al cap i a la fi, s
Jean Nouvel sobre la faana del Centre Cartier entendre tots aquests components com mate-
de Pars: rials susceptibles de ser estudiats i manipulats
Mitjanant tres superfcies de vidre per construir lespai ms sensible i tctil, ms
parallel, he creat una imatge ambigua. Els immaterial.
visitants es pregunten si sha edificat el parc, En definitiva, ms efmer en la seva
si ha quedat tancat a dins, si, a causa dels capacitat de transformar lespai amb una
reflexos produts, els arbres sn a fora o a dins, arquitectura en aquest sentit cada vegada ms
o si el que veuen s la realitat o un reflex. rica, suggerent, humana i sensitiva.
4
Notes La luz y sombra, destella contra nuestra cara.
El pavimento se mueve ligeramente y nos da
1 Taules de llum que Bernini va realitzar perdudes una sensacin de flotar sin caer; con la palma de
pel seu fill Paolo, en un viatge a Pars el 1665, de la mano, sentimos al final de una rugosa pared
gran precisi i semblants a les que sutilitzen per poco aristada, cuando de repente nos vemos
al clcul destructures. Le Corbusier les va trobar reflejados en un espejo que no es tal, sino ms
en un lloc de venda de llibres vells, encara que bien es un paramento de algn material como
noms algunes de les pgines ms importants. de vidrio que por la especial reflexin de luz,
nos multiplica la imagen. De repente la luz ha
2 La riqueza de estas sombras radica en varios desaparecido momentneamente, el pavimento
fenmenos que podemos analizar. Son sombras es duro fro y liso y omos nuestras pisadas con
frescas por la circulacin del aire entre los ml- una reverberacin propia de un espacio cupular.
tiples estratos de hojas y por la evaporacin Desde aqu omos un rumor como de gente
insospechadamente elevada de las mismas. Son hablando y unas enormes sombras arrojadas en
sombras coloreadas, algo diferentes en cada las paredes por algo o alguien que no distingui-
especie por el efecto doble de transparencia y mos. A medida que avanzamos y desaparecida
reflexin de unas hojas en otras, como en las la reverberacin, el ruido del murmullo se hace
finas maderas de la lmpara de Coderch. Son cada vez ms patente y distinguimos como si de
sombras vibrantes por el movimiento de todas conversaciones cruzadas se tratara. La luz ha
estas pantallitas, son sombras deliciosamente cambiado por completo. Han desaparecido las
olorosas en diferentes pocas para las distintas sombras y el suelo resbala como una suave ram-
especies. Estas virtudes se presentan en grado pa. La luz es fra e indefinida, al fondo distin-
superlativo en los rboles de hoja caduca. A guimos un pavimento hecho de pequeos y bri-
caballo entre las sombras naturales y las artifi- llantes cuadrados sobre fondo oscuro; a medida
ciales se encuentran las de mxima sofisticacin que nos acercamos, la luz se ha convertido en
cultural, las proyectadas por el hombre para dar intermitente y entra como en haces potentes y
apoyo y estructura geomtrica a elementos claros como si de rayos se trataran producidos
vegetales: los emparrados y prgolas [...] Ms por aberturas circulares. De repente sentimos
que discutible, . Tusquets. una gran angustia porque ha desaparecido el
suelo, vemos un fondo lejano pero continuamos
3 Aquestes arquitectures es van reunir en una caminando por el pavimento transparente; a un
exposici, denominada Light Construction, en lado vemos una extraa construccin que se
el MOMA de Nova York, que desprs va viatjar dobla hacia arriba y hacia abajo en una proyec-
a altres museus del mon, incls el MACBA. Tal cin perfecta, Ah! Es un efecto de duplicacin
com el ttol indica (en angls light significa producido por un estanque de pequea profun-
lleuger, i tamb llum), es volia aglutinar obres didad y fondo oscuro. La textura de las paredes
que reunissin unes caracterstiques espacials en ha vuelto a cambiar: es un tanto rugosa pero
relaci amb la seva transparncia. Aix, els fina, con hendiduras y tacto agradable, y huele a
nvols de la biblioteca de Rem Koolhaas, a vegetacin. Es como un seto. Una enorme som-
Pars, sn un smbol perfecte de transparncia i bra y un suave murmullo de hojas. Ha desapare-
translucidesa, sense forma definida. Les faanes cido el espacio cerrado y nos encontramos una
que descriu Koolhaas sn transparents, a vega- vez ms en el exterior. Hemos llegado al fin de
des translcides, altres vegades opaques, miste- nuestro recorrido.
rioses i reveladores, o tamb mudes.
4
3 Translucidez. Marcela Gmez
4 Translucidez. Claudia E. Trujillo
5 Translucidez. Hctor Chena/Francisco J. Fernndez
Bibliografa
1 Crystal Palace
2 Pabelln de Paris L.C. 1925
A medida que las grandes ciudades se sin a pintorescas inflexiones regionales, na-
convierten en focos de expansin colonial cionales e histricas. Cada pabelln es un epi-
adquieren la vocacin de convertirse en metr- sodio, una amenidad que conduce a otros
polis. En ellas se representarn y exhibirn no episodios en estos terrenos definidos por la iti-
solamente las novedades de la industria con- nerancia constante del visitante, que en ellos se
tempornea, sino tambin el vasto mbito del ejercita como paseante o flneur.
imperio que ellas capitalizan. En este gesto
metropolitano de ser escaparate del mundo
emerge el universalismo como disfraz o eufe- Pabellones contemporneos
mismo del mpetu colonial. Y es en esta inten-
cin donde se genera la Exposicin Mundial o A lo largo del siglo XX se suceden los ejem-
Universal, un concepto de inspiracin saint- plos de pabellones que supondrn momentos
simonista que propone una veneracin casi clave en la investigacin tectnica y espacial
religiosa de la industria y cuya primera expre- de los arquitectos contemporneos. El pabe-
sin definitiva tiene lugar en Londres, en 1851, lln de cristal de Bruno Taut en la exposicin
bajo la cubierta inmensa del Crystal Palace. del Werkbund en Colonia (1914), el pabe-
La Exposicin fomenta el pabelln. Ini- lln del Esprit Nouveau de Le Corbusier en la
cialmente, el propio Crystal Palace no es sino exposicin de artes decorativas de Pars (1925),
un pabelln desmesurado, un invernadero el pabelln alemn de Mies van der Rohe en la
gigantesco, y por tanto una de las ligeras cons- exposicin internacional de Barcelona (1929)
trucciones de jardinera donde se simulan cli- y los varios diseos de Asplund para la exposi-
mas artificiales, condiciones y temperaturas cin de Estocolmo (1930) son momentos clave
ilusorias. en la configuracin de la arquitectura europea
El gran pabelln del Crystal Palace del periodo de entreguerras. Se podran aadir
simula una ciudad de delirio, puramente regida otros ejemplos coetneos, como el pabelln de
por las leyes de la exhibicin y la espectacula- la Repblica, construido por Sert y Lacasa
ridad. La ciudad de la Exposicin es por tanto para la exposicin de Pars de 1937, donde
un proyecto y anhelo de ciudad transformada, tambin se pudo visitar el pabelln brasileo,
y en ello impulsa y dirige el crecimiento y de Niemeyer, Costa, Soares y Wiener, y el fin-
transformacin posteriores de las ciudades lands de Alvar Aalto, con un extraordinario
europeas. La urbe en miniatura del Crystal conjunto de paneles ondulados de madera en
Palace opera en relacin con el resto de la ciu- su interior. Tambin la exposicin de Nueva
dad como lo hace el pabelln en relacin con York de 1939 acogi propuestas significativas,
el palacio central. como el pabelln Philips de Le Corbusier
Exposiciones posteriores optaron por la y Xenakis, o el pabelln de la aviacin, de
multiplicacin de los pabellones. As, la Expo- Lescaze y Carr. Pero todos ellos son ejercicios
sicin de Pars de 1867 aade al palacio un que se cien a un modelo de edificio que
parque salpicado de pabellones temticos don- se haba heredado del periodo de la Ilustra-
de se tolera la yuxtaposicin del palacete chino cin.
con el templo azteca o la ruina medieval. La Tras la segunda guerra mundial se se-
diversidad de pabellones permitir dar expre- guirn construyendo pabellones vinculados a
nuo, una casa no es ms que una obra muerta. nistrativo, etc.) podran ayudar a determinar
Los andamios se crean por necesidad, porque estos nuevos lugares bajo una visin mucho
las ciudades envejecen, por sintona con los ms interdisciplinar.
tiempos actuales, por su flexibilidad, transfor- Si en los espacios culturales contempo-
macin y desmaterializacin de la arquitectura rneos los contenidos son reflejo de una reali-
y, quizs, por el deseo de desplazarse a otros dad callejera, pensemos en las instalaciones o
usos, por ejemplo, a una exposicin temporal. ready mades inspirados en duplicados de los
Hay que hacer andamios nuevos y be- objetos de vagabundos (homeless), de carteles
llos. Los existentes en Barcelona son un este- publicitarios tipo Benetton, etc.; entonces el
reotipo, una tela verde sinttica siempre los paso prximo ser apropiarse de estructuras
cubre. En mi clase de proyectos vengo pro- callejeras reales conectando programas coti-
poniendo este tema desde hace aos. Salen dianos con intervenciones artsticas.
proyectos muy sugerentes. Un andamio tiene Utilizar la estructura efmera de un
una funcin, es una estructura de trabajo que andamio como soporte de accin podra dar
tapa provisionalmente la fachada hasta que s- lugar a nuevas relaciones socioculturales a
ta queda lista. Por qu no proponer que los causa de la simultaneidad de usos y significa-
andamios tengan ms de un uso simultneo? dos, cuestionando la definicin tradicional de
Por ejemplo, por la maana podran ser gran- los contenedores de arte.
des paneles de expresin pblica, por la tarde
se transformaran en obras de arte y por la
noche en lmparas (el andamio no es plano, Medianeras
tiene 80 cm de espesor). Yo propongo que los
andamios se utilicen como lugares de exposi- Una medianera es la pared que separa un edifi-
cin temporal. cio de otro. No est previsto que la medianera
Los interiores de museos y galeras de quede vista, pero por cambios en la normativa o
arte estn en su mayora repletos de obras perte- por cualquier otro motivo, alturas diferentes
necientes al pasado. En estos lugares de memo- o derribos en cascos consolidados, las mediane-
ria existe una clara correspondencia formal ras se convierten en un hecho cotidiano en nues-
entre el objeto expuesto (lienzos y esculturas) tras ciudades. No estn hechas o tratadas para
y el contenedor (sala de exposicin). Cmo ser fachadas, ms bien reflejan el sentido de
sern estos contenedores en el futuro? Cmo y corte o seccin entre dos edificios. Cuando una
en qu medios se expresar el arte? medianera se transforma en fachada, se intenta
Una posible pauta de poltica cultural cubrir pintndola o con otro material que simule
futura podra ir encaminada a dotar la ciudad algo que no es. As muchas medianeras vuelven
con nuevos contenedores de informacin y a ser lo que deberan haber sido de entrada, pero
expresin de la escena cultural del momento. con una diferencia, que son falsas. Esto las hace
Conceptos como la flexibilidad, la simultanei- pertenecer al grupo de construcciones efmeras,
dad de usos y programas, el reciclaje de espa- temporales, porque si bien es verdad que estas
cios y estructuras existentes o la yuxtaposicin medianeras van a quedar toda la vida, el trata-
de un programa cultural a otro tipo de progra- miento que reciben es por as decirlo, pasajero,
ma ya existente (empresarial, comercial, admi- pero pasajero para siempre.
2 3
1 Antoni Lleonart
2 Curro Claret
3 Martn Ruiz
4 5
4-5-6 C. Alemany
7 8
10 11
12
10 Diana Vidal
11 Aurora Pons
12 Mauricio Simn
13
14
13 Patricia Gutierrez
14 Patricia Nuez
Tratar el tema de las instalaciones, la arquitec- efectos que determinan una modificacin ulte-
tura efmera y los jardines temporales significa rior del espacio y de su representacin, un paisa-
tener la oportunidad de explorar, mediante la je en el cual cada una de sus partes disponen de
micro-arquitectura, en las posibilidades que tiempos de existencia breve, presentando grados
stos ofrecen como parmetros de investiga- de lectura diferentes en el transcurso de su vida.
cin. Ello convierte las intervenciones en el En este sentido, las diversas ediciones
paisaje en un nuevo escenario, con nuevas del Festival des Jardin et du Paysage en Fran-
posibilidades, ms que en un modelo de reali- cia, concretamente en la poblacin de Chau-
dad predeterminado. En ese contexto, los jardi- mont-sur-Loire, por ejemplo, exploran ao tras
nes efmeros representan un proceso con ao y mediante el proceso proyectual la poten-
caractersticas propias, donde las posibilidades cialidad de una bsqueda que, a parte de dispo-
de modificacin del espacio se articulan segn ner de una conducta autnoma en el mbito
un mecanismo proyectual que disfruta de un especifico del arte del jardn, extiende su senti-
mayor grado de libertad y que, sobre todo, do y contenido de la operacin al ms vasto y
convierte en proceso su propia construccin. general problema de la identidad del espacio
Proceso en el sentido ms amplio, que pasa por pblico, del parque y del jardn, y de su proce-
todas las fases, desde las ms conceptuales e so de realizacin tras su composicin arquitec-
imaginativas hasta su propia realizacin fsica. tnica y configuracin.
Transformacin y modificacin quedan inte- Sin embargo, por qu hablamos de jar-
grados como factores propios de la metodolo- dines? Porque el jardn es una obra creativa de
ga del proyecto. reflexin y representacin de la condicin del
El tema planteado consiste en la propia hombre en la naturaleza; y tambin porque en
resolucin de jardines temporales, entendido toda la tradicin histrica siempre ha constitui-
este concepto temporal en un sentido distinto al do un espacio de experimentacin, de inven-
del estricto tiempo de realizacin que no cin libre y produccin de sntesis entre la
determina concretamente su carcter efmero, ciencia, el arte y la propia sociedad. El jardn y
considerado aqu como tiempo de crecimiento, el paisaje contemporneo son, desde siempre,
evolucin y transformacin de un jardn en s una suma de elementos que percibimos como
mismo: el crecimiento de las plantas, los colores unidad significativa del medio ambiente donde
de las distintas flores, la introduccin de ele- vivimos, una unidad de forma y significado
mentos en movimiento, etc. Todos ellos son con valores propios.
Saber ver, mirar y leer el paisaje signifi- conocimiento se hace experiencia y dominio
ca, para los arquitectos actuales, repensar un de la realidad.
medio ambiente que se va transformando pau- En la prctica del proyecto del jardn
latinamente, el cual ya no puede seguir refi- progresivamente se van intensificando los gra-
rindose a modelos o tipologas antiguas sino dos de hibridacin y trasversalidad entre el
que, necesariamente, debe experimentar nue- arte, en un sentido ms general, y la arquitec-
vas posibilidades, porque nuevas son las con- tura. El conjunto de material artificial con el
diciones del paisaje que se va a disfrutar. Es que se trabaja juega un papel clave en el proce-
decir, la actual condicin del hombre respecto so: desde el uso de metales y maderas de la
a la naturaleza resulta indita, y tambin la manera ms tradicional hasta la utilizacin de
relacin entre ambos. los componentes electrnicos y luminotcni-
En el jardn, en definitiva, se agrupan cos ms vanguardistas. El espectador deja de
disciplinas diferentes y se establecen nuevos ser un elemento pasivo para convertirse en un
campos de integracin entre ellas. Esta experi- partcipe activo y directo, conversador e inte-
mentacin se hace hoy en un sentido mucho ractivo en relacin al lugar. Producto de esta
ms interdisciplinario que antes, producindo- alteracin, de esta aproximacin tangencial al
se un cambio en la arquitectura, a la cual perte- concepto y el uso del jardn, se desarrolla una
nece el diseo del jardn. En la arquitectura, interesante modificacin del texto arquitect-
concretamente, el cambio aparece en la condi- nico de referencia para el proyecto de los espa-
cin disciplinar de la misma, en tanto que obra cios exteriores, especialmente en relacin al
creativa, es decir, en la manera de realizar otras carcter experimental e innovador de la mate-
obras relacionadas con la arquitectura, activi- ria.
dad donde confluyen cada vez ms profesiona- En Chaumont se participa de esta expe-
les diferentes, como grafistas, fotgrafos, rimentacin, en el anual Festival des Jardins,
directores de cine o de teatro, etc. que ha llegado a su septima edicin. En aquel
Podemos, en este sentido, hablar de la gran parque intervienen anualmente numero-
arquitectura de jardines como laboratorio, sos artistas, arquitectos, escultores, etc., par-
estableciendo dos mbitos de actuacin. Uno ticipando en la interpretacin de un tema es-
es el jardn como espacio en evolucin, en pecfico y concreto al se dedica cada ao el
transformacin continua, vivo y siempre nue- Festival. Como consecuencia de la construc-
vo. El otro es el laboratorio, entendido como cin de esos microjardines, de las obras de arte
proceso de bsqueda, no tanto de unas leyes de dimensiones contenidas realizadas, el jardn
fijas o de unas metodologas, sino como espa- adquiere su aspecto de conjunto botnico, que
cio de ordenacin de programas situados entre destaca como trasfondo. Espacios efmeros,
lo mental y lo real. El jardn aparece entonces instalaciones, juegos de agua, atmsferas y
como espejo de un posible orden, ms o menos dimensiones inslitas, sugerencias materiales,
inventado o establecido, el laboratorio donde cromticas y tctiles dominan la escena de un
esta experimentacin se transforma en una teatro, del espectculo, en definitiva, de una
nueva sintaxis. El jardn como escenografa, arquitectura del alma. El jardn y el paisaje van
como teatro de las emociones, espacio de progresivamente dirigiendo la atencin sobre
accin; el laboratorio como espacio donde el el frtil territorio conceptual situado en la fron-
1 Taller Citt Riflesse, Fara Sabina (Italia) 1994 jardn Zeffiro dallOriente, de Daniela Colafranceschi
tera que atraviesa el propio arte figurativo. sin real, dejando en forma de maquetas otras
Aqu las tensiones y las realizaciones entre diecisis propuestas. En el proyecto, dividimos
objetos y la fluidez de escala, en constante el plano del pueblo con una cuadrcula virtual
cambio, permiten la lectura de secuencias operacin simplemente grfica que nos per-
dimensionales que, aunque muy diferentes, miti individualizar e identificar los lugares
coexisten superpuestas en este espacio. con diferentes nmeros de manera que en
El tema del jardn queda como terreno cada uno de los sectores hubiera siempre una
de exploracin, y en ese sentido la puerta calle, un espacio vaco, una pequea plaza,
sigue estando abierta, el vocabulario est etc., donde poder intervenir mediante interven-
incompleto y siempre quedarn por inventar ciones puntuales, propuestas proyectuales tem-
nuevas formulas expresivas. Cada ao, en este porales, a modo de instalaciones efmeras.
festival se construyen unos treinta jardines de Posteriormente fueron invitados veinte arqui-
autor, los cuales quedan seleccionados al tectos, los cuales eligieron, cada uno de ellos,
resultar proyectos ganadores de un concurso. el lugar donde deseaban realizar su interven-
A lo largo del invierno y la primavera los jar- cin; sin ningn otro tipo de limitacin en el
dines son realizados por parte de los estudian- proyecto, se estableci una misma escala de
tes del Conservatoire de Parcs et Jardins de trabajo para las maquetas, como criterio que
Chaumont. Bsicamente, este Festival dibuja permita a la gente leer y comprender todos los
el panorama del paisajismo internacional. El proyectos a travs de un recorrido de visita,
tema del ao 96 fue el de poesa/tecnologa. trabajando simultneamente todos los visitan-
En mi caso, la propuesta consisti en un jardn tes sobre la idea de una nueva configuracin
sonoro, disfrutando del simple uso del agua del espacio pblico de la poblacin. Para las
mediante los Shisho-odoshi japoneses. Como cuatro propuestas que se llegaron a construir,
resultado, el mayor xito consisti en la sonri- se estableci el mismo presupuesto econmico
sa de los visitantes. en cada uno de los proyectos que fue de
Otra experiencia realizada en este mis- solamente unas 300.000 pesetas y, especial-
mo mbito, ha sido la del Laboratorio Citt mente, se escogi un mismo proveedor de
Riflesse, realizado por un pequeo grupo de materiales para cada caso. Es decir que, ms o
arquitectos en un pueblo cercano a la ciudad menos, cada uno de los equipos dispona de un
de Roma. Aqu, en una poblacin denominada mismo repertorio de materiales, el cual ofre-
Fara Sabina, existe una escuela de teatro que ca, por otro lado, muchas y variadas posibili-
cada ao presenta al pblico algunas comedias dades de utilizacin. Al final de la operacin,
o performance al aire libre, utilizando los tuvieron lugar las actuaciones de los actores
pequeos espacios abiertos que hay entre noveles en los pequeos rincones del pueblo
calles, casas y pequeas plazas. donde se haba trabajado: los cuatro jardines
Por ese motivo, tuvimos la idea de expe- construidos fueron las escenografas, y las die-
rimentar con la arquitectura, la posibilidad de cisis maquetas restantes constituyeron un
construir escenografas reales, donde los estu- recorrido al unirlas mediante un hilo rojo, for-
diantes pudieran actuar. Debido a las limitacio- mando un camino que guiaba al visitante en el
nes econmicas, la propuesta consisti en descubriminto del antiguo pueblo y sus rinco-
proyectar y construir cuatro espacios en dimen- nes ms desconocidos. En mi caso, el presu-
D1
Plano
D1
2 Festival des Jardins Chaumont-sur-Loire (Francia) 1996 jardin Rapsodie Quantique, de Daniela Colafranceschi
puesto mnimo y los materiales pobres de que arquitectura que dispone de nuevos valores de
disponamos se utilizaron para construir el jar- identidad urbana, una propuesta donde se da
dn Zeffiro dallOriente. En el proyecto se casi la exigencia de definir un mbito ms po-
dibuj un bosque y un cielo virtual que iba tico, ms comunicativo, en relacin a la arqui-
modificndose con el viento hasta producir tectura de los espacios pblicos.
sonidos, produciendo la sensacin de estar El tejido urbano de un pueblo antiguo
viviendo en otra dimensin. Opino que expe- fue ledo e interpretado por pequeas partes,
riencias como sta no son tan importantes por en la complejidad de las cubiertas de tejas, de
el propio hecho como por el significado que los muros de piedra, de los pavimentos de pie-
adquieren. La oportunidad de visitar un pueblo dra y ladrillos antiguos, en la sugestin de sus
a travs del proyecto de intervencin en sus espacios de pequeas escala. Una coleccin
espacios pblicos, aunque fuera con interven- de paisajes mnimos, a modo de melodas de
ciones efmeras, ha permitido y provocado la acordes entre arquitectura y natura; arquitectu-
transformacin radical de ese lugar, no sola- ra y escenografa, teatro y ciudad.
mente en un sentido teatral, sino tambin en el El da de la inauguracin tambin cons-
sentido de la arquitectura como soporte espa- tituy un evento: un recorrido, en forma de
cial para los actores, convirtindose la arqui- procesin de gente que viva por primera vez
tectura en el vehculo ms expresivo e interac- la realidad de un lugar y en los micropaisa-
tivo entre teatro y ciudad, entre imagen y terri- jes su potencial transformabilidad, aunque
torio, entre el propio espacio y la gente. fuera solamente por algunos das. Fiestas,
Aqu, arquitectura y teatro se han entre- comentarios, preguntas, diferentes actitudes
cruzado a travs de los proyectos. Este tema se por parte de la gente. Diferentes reacciones.
puede extrapolar, en un sentido general, a la Una accin colectiva, de calidad urbana como
imagen y la identidad del espacio publico en sugerencia. Un ejercicio de construccin con-
la ciudad contempornea. Igual que en el creta, una oportunidad para enfrentarnos di-
ejemplo anterior, aqu tambin existe la volun- rectamente con la realidad y las posibilidades
tad de expresar mediante el proyecto una del lugar.
Quan es planteja el caire efmer o perdurable ra, inclosos els relatius al valor social i cultural
de determinat producte arquitectnic, la ten- concedit a lelement, amb significat collectiu.
dncia ms habitual consisteix a valorar Comencem per la paraula prgola. Pom-
aquesta caracterstica des de la seva materiali- peu Fabra la defineix com Enreixat sostingut
tat. Tot element lleuger, mbil o construt amb per pilastres, a guisa de sostre, perqu shi
materials relativament poc durables apareix enfilin ceps, plantes arrapadisses, etc.. Tamb
associat a la idea defmer, de curta durada i trobem, en un diccionari llat-espanyol, la
abast limitat. Malgrat aix, la matria, en si paraula espanyola parra traduda com a pergu-
mateixa, no constitueix lnica aportaci de la-ae, mentre que la paraula llatina pergula es
lobjecte, sin que tamb cal considerar-lo traduda com a prgola [galera descubierta
des del seus significats, els seus continguts para pasearse]. Si passem a parra, o parral,
culturals. Aix, s des de la seva immateriali- Joan Coromines indica que el sentit de cep
tat que les permanncies se separen de la enlairat artificialment possiblement no sigui
matria per dotar elements lleugers, i fins i tot el primitiu, sin que es referia a un lloc tancat i
materialment inexistents, de la ms slida cobert de parres. Sestableix una proximitat
longevitat. entre parral i parc, ats que tenen en com la
s en relaci amb aquest vessant que referncia a un lloc delimitat per tanques. A
analitzem el sentit i significat dun element ms, la paraula que segueix parra s parr-
lleuger i descassa utilitat funcional com s la quia i, si b aquesta no fa referncia a lempa-
prgola, present en molta de larquitectura rrat, s que indica una utilitzaci de lespai sota
actual, fins arribar a participar en la configura- la parra: la parrquia com a lloc dacolliment,
ci de molts espais urbans. Daltra banda, de benvinguda.
aquesta utilitzaci urbana s un fet generalit- Daquesta manera parra, com a element
zat, ests a tota la geografia on arriba la cultura vegetal, parrilla (castell) com a estructura
occidental, tant a Europa com al continent construda, emparrat com a element que reu-
americ. Les prgoles, element dorigen lluny neix ambds, parc com a lloc delimitat i
en el temps, ens permeten una particular apro- parrquia com a fet de reuni i trobada, sn
ximaci a les permanncies associades als ele- paraules emparentades en el seu origen, totes
ments lleugers, presents en la mateixa mesura properes a prgola. Aix suggereix que aquest
que en construccions de caire ms permanent, element incorpora, en diferents mesures, tots
sintetitzant els aspectes propis de larquitectu- aquests aspectes. Pel que fa a umbracle, aqu
lutilitzem per referir-nos a aquelles prgoles tectnics. Apareixen aix les prgoles edifici,
on la vegetaci ha desaparegut de lestructura, totalment artificials, sense vegetaci, que sn
encara que pot aparixer en lespai interior. edificacions completes i complexes per per-
meables a la llum i laire i que arriben a conver-
tir-se, ms recentment, en elements abstractes
La construcci de lelement que qualifiquen lespai. Des daquest vessant
constructiu, per, larquitectura de la prgola,
Una primera lectura de la prgola, com a ele- malgrat el seu caire lleuger i temporalment ef-
ment construt, proporciona una imatge de mer, no queda reflectida amb totes les seves
levoluci en el grau delaboraci i modifica- implicacions.
ci dels materials naturals. A un primer nivell,
apareixen les prgoles noms vegetals, on els
elements vius propis es constitueixen alhora en Significats associats a la prgola
estructura suport, element configurador de
lespai i protecci solar. Aquests elements Igual que les paraules, els productes arqui-
deriven de les tcniques de modificaci de la tectnics tamb incorporen connotacions sim-
vegetaci, aplicada inicialment en arbres frui- bliques. Les reminiscncies de significats
ters. A partir daqu, quan no s possible confi- anteriors es transmeten al llarg de la histria de
gurar la prgola noms amb la vegetaci, la la prgola, amb una progressiva translaci
primera opci consisteix a utilitzar una estruc- de significats en la qual les consideracions
tura darcs metllics que serveixen de suport i estrictament funcionalistes no poden justificar
guia de la vegetaci. Aquesta estructura es pot ni el valor ni la forma dun determinat resultat,
aplicar a arbres fruiters, formant un tnel, dun cas concret de prgola. Llevat dels ele-
i tamb a roserars sobre successius arcs ments agraris, destriar la funci primordial en
metllics allats per situats al llarg del ca- la prgola constitueix una tasca de resultat
m. Derivades daquests arcs, les estructures inclassificable. De fet, proporcionar un cert
amb una retcula que forma un tnel conce- nivell dombra s una de les funcions associa-
deixen una major protagonisme a lelement de da a la tipologia, per no participa en molts
suport, en detriment de la vegetaci, que pot dels casos ni s exclusiva duna soluci en
arribar a desaparixer. concret. No justifica, per tant, la gran diversitat
Passant dels tnels a les estructures de dexemples ni les seves grans diferncies for-
pilars i jsseres, apareix la diferenciaci entre mals i daplicaci.
els elements de suport i les estructures supe- El conjunt de prgoles, o elements deri-
riors, que formen els sostres i sostenen enlaira- vats que hi ha actualment, incorporen tota
da la vegetaci. Tant els pilars com les cober- lherncia cultural implcita en lelement, i en
tes sn resolts amb materials (cermica, fusta, la prpia cultura mediterrnia. A Egipte, i amb
pedra, metall, etc.) i formes diversos (arcs, lorigen en cultures orientals, els ceps ja eren
troncs en brut, taulons, retcules, seccions collocats ordenadament formant uns arcs que
variables, etc.). En certes poques i situacions facilitaven la recollida dels gotims, a peu dret i
sapliquen ordres clssics als elements, que es a lombra. En aquesta poca apareix documen-
converteixen en veritables productes arqui- tat per primera vegada lactual concepte de
1 2
prgola, associada des daleshores a la idea de ment arquitectnica, que illustra una voluntat
benestar, de jard. Des dels inicis, la prgola de domini total. En contraposici a labsolutis-
la parra est integrada en la imatge del me, el romanticisme i el paisatgisme angls
parads terrenal, representaci del somni duna concedeixen valor a la runa. Algunes estructu-
vida de mtica harmonia amb la natura. En res semienderrocades inventen la prgola ru-
tombes egpcies es reprodueixen parres com a na, com mostren algunes pintures dautors
imatge del parads definitiu. Imatge que dE- com Turner. Aqu no es tracta dun dileg entre
gipte passa a Roma com a smbol de benestar, natura i arquitectura, sin entre una arquitectu-
en aquest cas terrenal. Les villes romanes, tant ra testimonial la runa, i una natura
les situades en el camp com les de zones urba- artificial el paisatge construt. Tamb
nes, a Pompeia i Hercul per exemple, dispo- apareixen prgoles integrades en edificis, per
sen elements en forma demparrat a manera de no com a element complementari com fins
transici entre linterior i lexterior, inclosos aleshores, sin com a part del mateix edifici,
els patis i jardins interiors de les mateixes com s el cas dSchinkel. La participaci i ple-
villes. Es tracta del mite de lArcdia, un para- na integraci de lelement en volums edificats
ds prof diferent del dAdam i Eva i ms pro- dna pas a un altre nivell daplicaci, a partir
per al dels pastors i el du Pan, protector i de la seva complexitat.
coneixedor dels misteris de la natura.
LArcdia renaixentista constitueix un
parads inventat. La idea de parads, per, ja Complexitat arquitectnica
reapareix en el jard tancat medieval. La prgo-
la es trobava en els claustres dels monestirs, Fins al segle XIX, la principal presncia de
encara que algunes se situaven en el cam que lelement es produeix en relaci amb la natura,
condueix a lentrada de ledifici. Aix es con- el jard i el paisatge. En el segle XIX, per, la
verteix en cam del parads, transici entre les progressiva consolidaci de la cultura urbana i
misries del mn i la reserva despiritualitat el desig de retornar a la natura incorporen els
representada per la vida monacal. Aquesta significats de la prgola a linterior de la ciutat
imatge evoluciona amb el Renaixement, on i als seus espais collectius, cosa que amplia
la prgola com a smbol apareix fins i tot en la les relacions de la prgola amb altres tipolo-
literatura. A la imatge medieval del parads gies. Malgrat aix, la complexitat no s deter-
tancat, safegeix la idea de creaci dun lloc, minada per all que la prgola s, sin pel que
dun mbit o tra regular humanitzat, que dia- implica la seva utilitzaci. Laplicaci urbana
loga amb la natura. Apareixen jardins confor- la converteix en un element reminiscent, el
mats mitjanant prgoles, en forma de tnel, i resultat duna combinaci ms o menys ambi-
tamb prgoles com a llocs destada en lespai gua de lantic significat, evocat per associa-
obert, natural o enjardinat. cions, amb el nou significat. Una altra de les
Aquesta alliberaci va conduir la prgo- qestions referents a la prgola prov de la
la a assumir un lloc en composicions barro- idea de fragment.
ques, lligades a les monarquies absolutes. La En les composicions complexes, un
prgola apareix aqu com a objecte absoluta- comproms amb el tot refora les parts. Venturi
ment artificial i reproduint una imatge total- denomina aquest tipus de complexitat infle-
xi. En la prgola es produeixen, de manera esquemtica dun volum. Aix, lelement, des-
implcita, diversos graus de complexitat en la lligat de la seva configuraci fsica tradicional
relaci de las parts amb el tot. Les parts que per disposant de tot el seu significat heretat,
la componen configuren un element que, en la esdev un element que tracta amb igualtat els
seva relaci, apareixen com un tot: la prgola i, volums tancats dels edificis, i arriba a convertir-
daltra banda, el mateix element prgola sn se en embolcall en alguns casos. Daltra banda,
alhora fragments de larquitectura. Reminis- i des de la mateixa edificaci, a larquitectura
cncies i inflexions esdevenen, aleshores, fac- moderna els lmits que separen linterior de
tors implcits de complexitat de significats. lexterior es difuminen fins desaparixer. La
En relaci amb ledificaci, la prgola prgola adopta una nova forma justament en
tendeix a sintonitzar amb el conjunt edificat, i aquesta ambigitat de definici. Els espais de
sestableix una relaci per inflexi com a frag- transici recullen i exploten tots els significats
ment dun tot major en el qual el mateix edifici associats a lelement, i els incorporen a larqui-
tamb es converteix en una part. Una primera tectura de manera plena i total.
collaboraci de la prgola amb ledifici s Hi ha molts casos de totes les possibles
com a element que acompanya el cam dac- relacions entre la prgola i la resta de ledifici,
cs. La prgola apareix sobre el territori, casos que sovint coexisteixen en exemples on
actuant simultniament com a introducci i apareixen simultniament algunes daquestes
separaci, i interposant un temps i un espai possibilitats, o en daltres on sn interpretables
entre dues situacions, dos ambients. En altres en diversos sentits. En aquests, i a causa de la
ocasions actua com a lmit, com a definici seva prpia ambigitat, cada exemple consti-
dun espai exterior per edificat, encara que no tueix un cas en si mateix. Un dels casos que ho
estigui unit fsicament a un altre edifici. Da- illustra ms clarament s el de moltes de les
qu, es passa a una relaci ms estreta amb els obres dun autor que ha utilitzat aquest tipus
edificis propers, on les prgoles adossades de recurs de manera imaginativa i abundant:
determinen un espai o habitaci exterior. Frank O. Gehry.
Aquest element juxtaposat forma sovint un En passar de ledificaci a la ciutat, es
petit jard terrassa cobert per una prgola, fins i recupera la idea de paisatge per en un sentit
tot amb parra, i constitueix una reducci al diferent, el del paisatge urb. Considerant que,
mnim tant de la idea de prgola com de la de en cert sentit, la ciutat tamb s paisatge, la
jard. prgola hi ocupa un lloc. En el cas de les pr-
Un grau superior de complexitat apareix goles urbanes, es produeix una translaci res-
quan la prgola es converteix en part de ledifi- pecte a lmbit daplicaci de lelement, el
ci. Schinkel s un dels primers autors que la qual aporta amb el seu significat un nou sentit
integra, en un sentit contemporani, com un ele- als espais on se situa. A les ciutats contem-
ment ms de ledifici. Des daquesta situaci, pornies, la prgola passa a ocupar la plaa, i
el segent pas dins de levoluci de lelement es converteix en oasi dins de lespai lliure, en
consisteix a reinventar-lo, ara que s una un record del jard dins de lespai urb, on fruir
estructura amb valor per si mateixa. Comena de la conversa o el descans. Aquest s un dels
aleshores un procs dabstracci, illustrat per sentits de les prgoles en els espais pblics de
la prgola que es converteix en la definici les ciutats actuals. Daltra banda, en els parcs
6 Prgola al parc Joan Mir. Barcelona (1983). Antoni Solanas, Mrius Quintana, Beth Gal i Andreu Arriola
7 Umbracle al Maremagnum. Moll dEspanya. Barcelona (1990-1994). Albert Viaplana i Helio Pin
urbans es reprodueixen paisatges naturals cons- Campus Nord de la UPC, tamb es dna
truts artificialment. Com a element en el pai- aquesta situaci.
satge, la prgola tamb hi apareix. Larribada De manera similar, al parc de la Pegaso
del pensament modern al paisatge i el jard les prgoles acompanyen els murs de conten-
implica recuperar la uni entre pensament abs- ci que delimiten els nivells, amb la qual cosa
tracte i forma natural. Aix, malgrat que la pr- adquireixen presncia a escala de tot el con-
gola superi les seves limitacions habituals pel junt. Aquest grau de participaci es dna quan
que fa al llenguatge, segueix conservant els la prgola actua com a element estructurador,
seus significats ms tradicionals. En uns casos, caire que pren la prgola del parc Joan Mir, i
sexploten totes les connotacions que incorpora tamb la dun exemple paradigmtic com s
com a element que forma part de la memria el de la plaa dels Pasos Catalans. Aqu el
collectiva ms general; en daltres, sutilitza de palli, de coberta quadrada de 30 30 m
manera completament indita, canviant-ne i 15 m dalada, constitueix el mdul bsic que
lescala, la relaci amb el context o el signifi- genera tot el conjunt, amb la collaboraci de
cat. Amb tot, les possibilitats actuals de la pr- diversos umbracles. Aquest espai s ents com
gola la situen en un nivell similar al de moltes a plaa, en gran part a causa daquests ele-
altres tipologies arquitectniques. ments, tot i que, en realitat, tamb s la coberta
Si observem els nombrosos exemples dun edifici soterrat. La memria compartida
de prgoles existents a Barcelona, veurem que hi ha sobre la prgola influeix en la per-
com sutilitzen de manera diversa, utilitzant cepci que hom t del lloc on saplica.
els recursos de lelement amb totes les seves En molts casos en qu el nou espai
possibilitats i complexitats. La idea de lloc pblic s la coberta dun edifici o una infraes-
preferent apareix en nombroses intervencions tructura soterrada, la relaci de la prgola amb
on la prgola cobreix zones de taules servides el mn dels jardins orienta la percepci en
des dun bar. Aquest s el cas, per exemple, aquest sentit. s el que passa en el gran umbra-
dels elements situats en diversos parcs de la cle de la plaa Alfons Comn, sobre la Ronda
ciutat, on destaca lumbracle en forma de de Dalt, que proporciona unes condicions
coberta rectangular, de major alada i dimen- ambientals de gran qualitat on la vegetaci i
si. Aquesta mateixa situaci apareix, per lombra inviten a lestada, i converteixen el
exemple, en el Moll de Gregal, al Port Olm- lloc en un veritable jard urb. La incorporaci
pic, on un umbracle acull els espais exteriors de la idea de jard, despai exterior humanitzat,
dels restaurants. tamb es dna en relaci amb els edificis, com
De fet, la utilitzaci de la prgola com a s el cas del gran palli daccs de lHospital
element de lmit, de balc que domina el pai- del Mar, o de la prgola cascada gruta davant
satge circumdant, constitueix una de las apli- de lentrada de lHotel de les Arts. Sn exem-
cacions ms esteses. s el cas de Montjuc, on ples de la utilitzaci de la prgola com a ele-
les prgoles emfatitzen certs trams del recorre- ment de transici entre interior i exterior, apli-
gut amb vistes, i el del parc de la Creueta del caci molt habitual en relaci amb ledificaci.
Coll, on la prgola constitueix el lmit del parc, Daltra banda, quan es tracta delements
obert sobre la ciutat. En altres exemples ms de dimensi important, tamb es converteixen
modestos, com el del parc de lIlla o el del en fites a escala urbana, casos propers a les-
8 9
8 Prgola marquesina umbracle al carrer Arag. Barcelona (1989-1991). Alfons Soldevila i Josep Llorens
9 Prgola runa al parc del Clot. Barcelona (1986). Dani Freixes i Vicente Miranda
cultura. A mig cam entre arquitectura i escul- The Landscape of Man, Londres: Thames and
tura podem citar el peix umbracle situat al peu Hudson Ltd., 1975.)
de lHotel de les Arts, entre daltres. Daquesta Lyall, Sutherland. Landscape. Diseo del espacio
manera, incloure la prgola en un context nou, pblico. Barcelona: Gustavo Gili, SA, 1991.
diferent de loriginal, suposa incloure-hi un Manzini, Ezio. La materia de la invencin. Barcelona:
Grupo editorial Ceac, SA, 1993. (Original: La
record, i relacionar el nou context amb una
materia dellinvenzione. Mil: Arcadia srl. 1986.)
imatge que tots els usuaris ja tenen. Lobjecte, Mosser, Monique; Teyssot, Georges. Larchitettura
que s el de sempre, tamb adquireix un nou dei giardini doccidente, del Rinascimento al
sentit, actualitzant-se i, alhora, conservant els Novecento. Mil: Electa, 1990.
significats producte de la seva prpia histria. Nitschke, Gnter. Le jardin japonais. Colnia,
Alemnia: Benedikt Taschen, 1991.
Plans i Projectes per a Barcelona, 1981/1982. Bar-
Bibliografia celona: Ajuntament de Barcelona, 1983.
Pogacnik, Marco; i altres. Karl Friedrich Schinkel.
Antoniades, Anthony C. Epic Espace. Toward the Arquitectura y paisaje. Madrid: Nerea, SA,
roots of western architecture. Nova York: Van 1993. (Trad. de Jos L. Gil Aristu. Original:
Nostrand Reinhold, 1992. Mil, Ed. F. Motta. 1992.)
Barcelona Espais i Escultures (1982-1986). Barce- Rossi, Aldo. La arquitectura de la ciudad. Barcelo-
lona: Ajuntament de Barcelona, 1987. na: Gustavo Gili, SA, 1971 (5a ed. 1981) (Ori-
Bohigas, Oriol. La reconstrucci de Barcelona. ginal: LArchitettura de la citt. Pdua: Marsilio
Barcelona: Edicions 62, 1984. Editori, S.P.A., 1966.)
Bouchard, Franios-Xavier; Beautheac, Nadine. Rubio i Tuduri, Nicolau M. El jardn meridional.
Jardins Fantstiques. Pars: 1982. Ed. Moni- Estudio de su trazado y plantacin. Barcelo-
teur, 1982. na: Salvat, 1934.
Corominas, Joan. Diccionario Crtico Etimolgico Rudofsky, Bernard. Arquitectura sin arquitectos.
Castellano e Hispnico. Madrid: Ed. Gredos, Buenos Aires: Ed. Universitaria de Buenos
1981. Aires, 1973 (Original: Architecture without
Forestier, J.C.N. Jardines, cuaderno de dibujos y architects. Garcen City, Nova York: Doubleday
planos. Barcelona: Stylos, 1985. & Company, Inc., 1964.)
Hosoe, Isao; Marinalli, Ann; Sias, Renata. Playoffi- Simon, Jacques. Prgolas et palissades. Collecci
ce. Toward a new culture in the workplace. Amnagement des espaces libres. Pars:
Jap: G.C. Inc., 1991. Lavoisier, 1982.
Jekyl, Gertrude. Garden ornament. Londres: Anti- Stevens, David. Pergolas, Arbours, Gazebos, Follies.
que Collectors Club, 1982. (Original: Londres, Londres: Ward Lock Limited, 1987.
1919). Zagari, Franco. Larchitettura del giardino contem-
Jellicoe, Geoffrey & Susan. El Paisaje del Hombre. poraneo. Mil: Arnaldo Mondadore Ed. S.p.A.,
Barcelona: Gustavo Gili, SA, 1995. (Original: 1988.
daquelles altres obres que sorgeixen en un recerca. Hem estat teixint un taps. El smil s
mateix context i en circumstncies similars. particularment encertat, perqu fer una exposi-
Per aquesta ra, les lectures enfrontades, per ci sobretot aquesta no s una tasca
afinitat o per oposici, en el context duna intellectual. s ms aviat una activitat artesa-
exposici sn susceptibles deixamplar sensi- na. Per tant, com que no volem una exposici
blement la lectura duna obra dart i de desvet- trasbalsada, sin una exposici que honors la
llar continguts que potser podien romandre dignitat de lart, hem hagut de crear les condi-
velats en una primera aproximaci. cions de tranquillitat. Moltes exposicions sn
Aix mateix, el fet de cercar nous espais brutals a causa duna arquitectura despietada.
de presentaci per a lobra dart, que la fan Una estructura arquitectnica poc acurada pot
sortir del seu context habitual i sacralitzat, com provocar que lexposici dart sigui dolorosa-
poden ser el museu o el centre dart, i sobretot ment catica. Un cop dins del museu, una obra
la posen en situacions diferents que obliguen dart necessita establir-se i descansar com un
lespectador a revisar la seva prpia posici i a vaixell desprs dun viatge. Aleshores, cal dei-
trencar els esquemes tradicionals, nenriqueix xar passar el temps i escoltar els diversos relats
sensiblement els continguts. Lobra dart ha de les descobertes, els diferents somnis.1
deixat de ser aquell objecte valus i exclusiu Les paraules de Rudi Fuchs deixen
situat dins de la posici de confort que sha entreveure moltes de les preocupacions que
encarregat de consolidar laura artstica, i en acompanyen la concepci duna exposici, i
conseqncia sha trobat volgudament en un en especial una com la Documenta, que, ms
espai de controvrsies i de dificultats, que que basar-se en continguts conceptuals, intenta
inquieta i pertorba, atreu i interroga. Daques- mostrar lestat de la qesti artstica durant un
tes reflexions, dubtes i incerteses han sorgit perode de cinc anys. Lenfrontament amb les
noves perspectives expositives que estan pas- condicions arquitectniques dun espai i la
sant per multitud dexperincies que opten per voluntat de superar-les per tal que lobra dart
examinar lobra dart de maneres diferents a les pugui gaudir de la tranquillitat de qu ens par-
habituals, en relaci amb contexts i disciplines lava Fuchs, sn premisses que acaparen les
diferents, per que tamb miren datreure mira- decisions que cal prendre en un muntatge
des foranes que provenen daltres esferes de la expositiu. David Sylvester, gran coneixedor de
cultura, els suggeriments de les quals serveixin com installar una exposici, comentava que
per repensar la creaci contempornia i provo- en els petits ajustaments s on es produeixen
car inslits encontres i mestissatges. les grans diferncies, i afegia: Dissenyar el
Les condicions de realitzaci i presenta- muntatge duna exposici no s com dissenyar
ci duna exposici ha estat motiu de reflexi a un edifici. No es tracta de crear espais bonics i
partir dptiques ben diferenciades; una delles adequats, sin daconseguir un marc per a
seria la visi potica que oferia Rudi Fuchs en objectes especfics. Quan ho faig aix, tracto
presentar la Documenta 7 (1982), que ell va dimaginar una obra clau i una posici clau i
dirigir: La gran unitat entre cultura i individu, com poden funcionar conjuntament, sempre
els vincles necessaris dun individu amb un imaginant les distncies i els angles des dels
altre, constitueixen possiblement el tema de la quals es veur lobra, pensant constantment en
nostra exposici, lobjecte elusiu de la nostra la seva mida i els colors dominants; desprs
construeixo al seu entorn, incorporant noves palliar en part el cansament que arrossega la
obres i potser tamb nous espectadors.2 tasca musestica, i en aquest sentit han tingut
Ms enll, per, de les consideracions els seus defensors i el seus detractors. Aques-
tcniques que sha comprovat que poden tes experincies aclareixen encara ms les evi-
esdevenir definitries en la presentaci duna dents dificultats dexposar les colleccions per-
exposici, fins al punt de poder enterbolir manents i el cansament i la rutina que sembla
alguns dels propsits si el muntatge no sajusta envair el fet dorganitzar mostra rere mostra.
i es refora lestructura conceptual del projec- Per trencar aquesta rutina Rudi Fuchs va
te, darrerament shan succet una srie dex- posar en marxa el 1994 la srie dexposicions
perincies, en part de determinats museus, les Couplets, en les quals confrontava obres
quals posen en mans dintellectuals no espe- modernes i contempornies per tal de forar
cialistes, com sautodefineix Julia Kristeva, una lectura atenta: Aquesta aproximaci que
la responsabilitat dorganitzar una exposici renuncia al didactisme museolgic tradicional
sobre el tema que vulguin. Aix ho ha fet el permet a Fuchs dincitar el pblic a posar en
Museu Boymans van Beuningen de Rotterdam joc les seves facultats associatives. El visitant
amb Hubert Damish i la mostra Moviments: ha de desxifrar les relacions complexes que
jugant als escacs i a cartes amb el museu, o mantenen les diverses parts de lobra o les
b la srie de mostres presentades pel Museu obres entre elles; lexposici esdev explora-
del Louvre en les quals han participat el ja ci potica.4
esmentat Damisch, Jacques Derrida, Peter Desprs daquestes consideracions no s
Greenaway i, darrerament, Julia Kristeva amb gens estrany que no sigui noms una qesti
Visions capitals, sacrifici, decapitaci, repre- despecialistes o no especialistes, sin que
sentaci. En un text redactat sobre la seva tamb amb molta insistncia shan cercat nous
experincia, Julia Kristeva confessa no ser una contextos i noves vies expositives que en certa
gran amant dels museus, ja que prefereix les manera sacsegin lartista, lobra i lespectador.
obres situades en el seu lloc dorigen aix En aquest sentit, un treball paradigmtic s el
en comptades ocasions seria vlid per a lart de lartista nord-americ James Turrell, que
contemporani, per, recorrent a una frase de des del 1977 treballa en un projecte monumen-
Nietzsche a propsit dels museus, desitja que tal: construir cambres i corredors per observar
lespectador pugui veure el museu i lobra el cel i els canvis lumnics a linterior del cr-
dart a partir daquelles veritats sovint cruels ter dun volc a Arizona. Una altra proposta
que habiten en nosaltres, encara que les repre- molt interessant pel que tenia de qestionadora
sentacions de les quals ens permeten tamb de del fet de veure i experimentar una installaci
continuar la nostra existncia.3 artstica fou Heavy Water, per a la qual es va
Totes aquestes revisions a partir de les construir una piscina a linterior del centre
colleccions musestiques, que en el cas del dart contemporani Confort Moderne de Poi-
Museu dArt Modern de Nova York han estat tiers lany 1991. Es tractava dun cub obert cap
deixades en mans dartistes, per tal doferir al cel, situat al bell mig duna piscina; per veu-
nous punts de vista sobre els seus fons, per re la proposta en tota la seva dimensi, calia
tamb per enriquir la visi que sobre lartista que lespectador es poss el vestit de bany, es
proposat es pugui tenir, han estat ideades per capbusss dins la piscina i emergs a linterior
daquella forma geomtrica que saixecava Els exemples que podrem donar sn
cap a lespai obert. En definitiva, es tractava innombrables, ja que comissaris i conserva-
duna experincia inquietant, que feia perdre dors assagen de trobar cadascun singularitats
els punts de referncia en lespai a lespecta- prpies per a les seves exposicions. El mateix
dor, forava a experimentar una sensaci de carcter efmer implcit en lexposici afavo-
buit i, fins i tot, per a alg podia resultar reix temptatives i opcions diferents que en
opressiva. cada nou muntatge proporcionin atractius afe-
Lartista alemany Nils-Udo treballa en gits; aix, en definitiva, t molt a veure amb el
espais naturals seguint el curs de la natura i el fet que les exposicions shagin convertit en
pas de les estacions. Per celebrar els 500 anys elements clau de lespectacle cultural. Per
de larribada del blat de moro a Europa, va tamb hi ha veus que defugen aquests impera-
rebre lencrrec de realitzar una installaci tius. Aix, Laurent Busine, director del Palais
amb un material inslit: un camp i blat de moro. de Beaux Arts de Charleroi, definia amb
La installaci dur dabril a octubre de 1994, aquests termes la seva posici: A Charleroi no
tot i que el procs havia comenat un any abans estem situats en els fars del mn com a Pars.
amb la plantaci de quinze varietats de blat de Podem permetrens de produir exposicions que
moro en forma duna monumental espiral. parlen de la intelligncia humana, de la seva
Aquesta obra prengu forma al ritme de les subtilesa, de la diversitat dels seus propsits.
estacions i va desaparixer en el moment de la Els grans centres van darrere lactualitat.
collita. Tant el projecte de Nil Udo com el de Nosaltres podem tenir molta ms reflexi,
James Turrell posen de manifest un carcter ms temps. Som un lloc de resistncia.5
volgudament efmer, el qual condiciona tant el Opcions com aquesta, contraposada a la fuga-
mateix desenvolupament de la proposta com la citat que sol acompanyar el fet de lexposici,
forma en qu lespectador es veu impulsat no singularitzen encara ms el fet que lexposici
tan sols a veure-la sin tamb a aproximar-shi s, en definitiva, una mirada subjectiva i fuga
duna forma molt ms vivencial. sobre el mn.
3
Bibliografa Louppe, Laurence: Julia Kristeva. Visions capi-
tales. Art pres, nm. 235, maig 1998, pg. 20-27.
1 4 Jourdan, Annie: Les couplets du Stedelijk
Text dintroducci al vol. 1 del catleg de Docu-
menta 7, reprs al trptic editat amb motiu de Museum. Art press, nm. 195, octubre 1994,
lexposici al MACBA (abril-juny 1998). pg. 22-23.
2 5 Van den Abeele, Lieven: Laurent Busine.
Sylvester, David: Notes on installing art. Tate
magazine, estiu 1997, pg. 36. Artefactum, nm. 35, 1990, pg. 41-45.
Dinvitaci al viatge, hem de parlar quan som reclamats pels valors intrnsecs duna repetici
davant el gran vidre de M. Duchamp, perqu illimitada.
aix ens ho proposa la seva estructura, com una Parlem de moviments inexistents, s a
porta, una finestra per la qual, a travs de la dir, de sistemes de sries virtuals i illimitats,
llum i la transparncia ens convida a entrar. per que no eliminen les jerarquies dordre i
Transparncia davant les aparences. de concepte atorgades per lautor a cada un
s des dun pla bidimensional que les dels elements del conjunt, ja que hi a un ordre
formes mecniques esquemticament dibuixa- establert. Llegint un dels ttols de lobra, La
des ens indiquen una complexitat formal de marie mise nu par ses clibataires, mme,
diferents plans sobreposats i intuts, dins una podem deduir que sense la paraula no hi ha
perspectiva complexa, sense referents de fuga moviment i, consegentment, podrem definir
clars, transmetent una voluntat cintica-est- la seva ascendncia com a metafsica.
tica plantejada per referents lineals en movi- Tot aquest procs de transmissi didees
ment congelat. Donant importncia al fet t un element invisible, impalpable, un cos qu-
estructural dels volums com a mduls dun mic explosiu, el gas; gas denllumenat, sang de
context, per separadament valorats com a les llums de la ciutat amb una sola idea: fugir;
entitats prpies, com a individus amb persona- desig profund, obstinat i obscur; idea fixa
litat i funcions, que a la fi no pretenen unificar ascensorial, lanomena M. Duchamp. El gas
sin diferenciar tots els elements que es rela- sallunya amb pressa dels seus motlles, sallun-
cionen i comuniquen, per crear un moviment, ya per un laberint de trampes, tnels, aparences
un trnsit didees; aix anomenarem les rela- enganyoses fins la lnia de lhoritz (el vestit de
cions que es produeixen entre els diferents ele- la nvia).
ments que, tant en el pla congelat de la visi El nostre treball congela el moment en
esttica del vidre com en la idea conceptual tres dimensions, encarnaci del temps i de
que ens transmet lautor de lobra, volen repre- lespai sens fi. L espai on sha portat a terme
sentar. Aquest moviment, aquest trnsit, t un aquest muntatge s una casa fortificada del
factor clar en la constant del concepte propo- segle XIV, de nova restauraci, emmarcada
sat, dun moviment continuat de repetici sens dins un context urb on els espais residuals li
fi. Donant-li carcter en el terreny de les tc- donen el carcter de contenidor, en una unitat
niques expressives i en la repetici de lidntic, dordre compositiu de lentitud i immobilitat,
produint-se efectes dobsessi i angoixes depenent quasi exclusivament de les relacions
espontnies del fer diari. La relaci directa Lacceptaci duna escala general s el
entre els elements compositius del gran vidre i primer factor a solucionar; desprs, el disseny
lordenaci compositiva del contenidor, no particular de cada un dels elements des del
s lbvia relaci entre els dos espais, sin en pla inicial fins a la definici global dels
ls del volum. Duna banda, la casa com a volums; lestudi ha de ser totalment modular,
contenidor, destacant en el seu entorn grcies cada una de les peces per si mateixa compleix
a la seva voluntat dinscriure el passat rellegit una funci estructural intrnseca; per tant, la
com a present, projectant-se i tancant-se alhora dificultat de cada una de les parts es conver-
sobre si mateix, en contraposici al seu inte- teix en un exercici de projecci en si mateix
rior, interior tractat a dos nivells i emmarcat ineludible.
per les obertures superior i inferior practicades La tria dels materials dexecuci de lo-
en una faana principal que mant intactes les bra s una de les altres parts on es fa necessari
seves referncies histriques, que convida a tenir en compte lesmentada complexitat for-
trobar el buit, buit dividit per una lnia dhorit- mal del conjunt. Duna banda el contenidor de
z imaginria que emmarca directament la trnsit esta format bsicament per ferro,
lnia dhoritz projectada en el gran vidre; formig, pedra i vidre; de laltra, el conjunt ha
lanlisi daquest interior proposa la integraci de ser de carcter efmer, per mantenint una
dels volums espacials del gran vidre dins un entitat de correspondncia amb els conceptes
buit desprovet del carcter mgic i onric i bsics de lobra: eteri, volumins, funcional i
alhora obsc i irnic observat en el concepte alhora absurd. Definitivament els materials
global de lobra de M. Duchamp. Des daquest seran unificats, lestructura general ser de
punt, el projecte de congelar tridimensionalment fusta: el pi i el cedre per la seva calidesa i
el moment pren forma. El procs s relativa- color, la fibra de vidre i el polister per la seva
ment senzill; duna banda tenim el contenidor, duresa i lleugeresa, la fibra de cot crua per la
de laltra els conceptes (idea de representaci seva elasticitat i tonalitat, i el cable dacer i la
del gran vidre de M. Duchamp) i lespai de trn- fibra sinttica com a mitjans de subjecci i
sit. Lestudi de les proporcions, de les escales i representaci dels factors de relaci i tensi
del material ser laltra part a tenir en compte del moviment de trnsit congelat, dinstant,
en el procs de projecci; duna banda tenim dironia i de possibilitats volumtriques dun
fsicament resolt el contenidor, s a dir el pla en moviment constant.
suport del gran vidre, sobri, auster, inflexible, Com a reflexi final, direm que dun pla
per alhora capa de permetre una intervenci bidimensional podem extreure les implica-
sense concessions, un buit ple de referncies al cions necessries per desencallar el moment i
gran vidre; de laltra, lobra de M. Duchamp. passar dun moviment virtual i illusori a un
Per si mateixa, la complexitat del conjunt idels espai tridimensional fsic, amb totes les rela-
elements que la componen es fa palesa en les- cions de lespai trencat amb el ple; amb un
cassa documentaci formal dels elements, en intercanvi de significats, de complexitats for-
les falses perspectives, en la direccionalitat mals, dequilibris, de clars i foscos, de buits i
dels plans, en la manca dinformaci sobre plens; on res s casual, fins i tot les emocions
com definir la volumetria dels diferents perso- i el temps esdevenen factors determinants de
natges. lobra.
1 2
La relacin entre el espacio, las piezas expues- Llegados a este punto, y pasando a un
tas y los visitantes, dentro de la escena del caso concreto, podemos referirnos al Museo de
museo de arte, se produce a partir de la mutua Navarra y realizar una descripcin general del
interaccin entre dichos elementos. caso en el que situar despus el tema de las
Aunque la arquitectura encuentra su sig- relaciones que se ha planteado.
nificado ms profundo en las relaciones con La caracterstica ms destacable del his-
su entorno (con la ciudad, el lugar, el tiem- trico conjunto que forma el Museo de Nava-
po); pero tambin, y complementariamente, la rra (Enric Sria - Jordi Garcs. Pamplona,
encuentra tambin en las relaciones del espa- 1986-1989) es su singular emplazamiento en
cio interior con su contenido (el uso, el grado la ciudad, en un extremo de su casco antiguo y
de confort, las propias personas que lo ocu- asentado sobre el ngulo que forman la mura-
pan). lla con la Cuesta de Santo Domingo, ubicacin
La arquitectura, como materia de cono- que asegura una larga y clara perspectiva
cimiento, se comprende y se explica funda- visual desde el recorrido iniciado en la cntrica
mentalmente a travs de estas relaciones, aun- Plaza del Ayuntamiento.
que pueda ser percibida independientemente La remodelacin interior del Museo de
de ellas como objeto simple relacionado con Navarra se desarrolla a partir de un concepto
referencias personales de quien la ve y segn espacial nico y rotundo: la incrustacin en el
criterios de moda, sensibilidad particular u interior del mismo de un elemento nuevo con
otros parmetros individuales. En lo que sigue, la fuerza suficiente para modificar las refe-
voy a referirme a lo primero, sobre lo cual resi- rencias arquitectnicas internas del antiguo
de mi inters principal y, dentro de ello, en un edificio y con proporciones suficientemente
aspecto concreto centrado en el espacio, las generosas para transformar el Museo en un
piezas y los visitantes y temas antes enuncia- edificio definitivamente pblico. Los efectos
dos. de la incrustacin interior de un elemento
A partir de dichos elementos, es posible nuevo se extienden al exterior solamente en
recordar diversas imgenes y tipos de relacio- los puntos ms singulares y con mayor rela-
nes con una fuerte capacidad expresiva como, cin con la ciudad: la entrada y el jardn pos-
por ejemplo, la relacin entre objetos, entre terior sobre la muralla. Con ello se pretende
los objetos y la gente, o entre el artista y su manifestar cronolgicamente la importante
modelo. renovacin del Museo sin alterar las caracte-
aparece como parte de la exhibicin, en un que actan como carriles, aparecen a la vista
espacio organizado. para quedar incorporados al espectculo visual
Otro ejemplo de estos temas fue la del conjunto. Para acentuar este aspecto, se
Exposicin del Centenario de la Escuela de coloc la figura de cera de Antoni Gaud frente
Arquitectura de Barcelona (Enric Sria - Jordi a sus propios dibujos escolares, convertido en
Garcs. Palau Nacional de Montjuc, Barcelo- visitante y, a la vez, dando pistas y testificando
na. 1977). La enorme extensin del material acerca de esta intencin.
grfico seleccionado trabajos de estudiantes La relacin entre espacio, material
recopilados a lo largo de la vida de la escue- expuesto y visitantes se establece a partir de
la junto al gran espacio del saln la Sala una estrecha y compleja relacin donde el
Oval del Palau facilitaron la resolucin del pblico aparece a la vez como observadores y
montaje, que se cuid de resaltar el marco que observados, evidenciando este hecho mediante
lo acoga, de tal forma que la exposicin reco- la colocacin de sillas en la tarima elevada, la
giese los beneficios de su importante presencia cual, invirtiendo los trminos habituales de
en un marco tan grandilocuente. escenario y patio de butacas, se convierte en un
La disposicin ordenada de las mesas balcn privilegiado desde el que observar la
facilit la contemplacin del material y los actuacin de un pblico que se convierte en
visitantes, al transcurrir por los espacios libres, protagonista ocasional.
3 Museo de Navarra
La certesa que lespai escnic s arquitectura firmaven que all que diferencia larquitectura
guia la redacci daquests apunts. Per aquesta de les altres arts s que aquesta s creaci des-
tesi, com qualsevol, necessita proves que la con- pai. En la seqncia descrita en el llibre, les-
firmin. A la recerca dels nexes que uneixen el tudiant acabat darribar a la Bauhaus comena
mn de lescena i el de larquitectura, lespai la seva formaci en el curs introductori el
sens mostra sense necessitat de furgar massa. Vorkurs amb laprenentatge de les possibili-
Duna banda, lespai s essencial per al teatre. tats plstiques del treball amb la superfcie,
B fantasis, illusori, amb pretensions de reali- que sassimila a la pintura; continua amb les-
tat o b constituint-se com a tal realitat; creat tudi del volum, que sidentifica amb lescultu-
per un decorat, per una escenografia, pel cos ra; i finalitza amb la coneixena de lespai, el
dels actors o pel mateix text, lespai escnic s, propi de larquitectura. Per, en explicar les
per definici, espai. De laltra, en lmbit de la recerques avantguardistes en lmbit espacial,
histria de larquitectura, ja a la fi del segle XIX i Lszl Moholy-Nagy, tot i comenar parlant
als inicis del XX, Alos Riegl, cercant descobrir de lexperincia de larquitectura, acaba refe-
les lleis fonamentals del desenvolupament de rint-se al circ, el vodevil, el teatre i el cinema
lart, va fixar-se en laparena sensible de les com a activitats de les quals sorgeixen noves
obres i va caracteritzar larquitectura tardo- vies dalliberament per a lespai dels condi-
romana pel seu reconeixement de lespai2. cionants de la utilitat que, segons ell, empreso-
Interpretant la histria duna manera similar, nen larquitectura. Potser aquestes realitza-
Siegfried Giedion, a Architecture and the Phe- cions escniques, per lliures, no oferirien cap
nomena of Transition. The Three Space Con- ensenyament a larquitectura, condicionada
ceptions in Architecture3, no sols defineix una per requeriments funcionals. Ben al contrari,
perioditzaci de larquitectura que t lespai Moholy-Nagy opina que el camp de lesceno-
com a desencadenant dels canvis dpoca i, per grafia dna una gran ajuda a larquitectura
tant, destil, ans fa arribar aquesta lnia de pro- utilitria, i, per demostrar-ho, acompanya
grs al temps que li s contemporani; aquell que aquestes paraules amb un fotomuntatge de
obre la possibilitat duna tercera concepci de lescenografia per als Contes de Hoffmann que
lespai on larquitectura es defineix simultnia- ell mateix havia dissenyat per a lpera de
ment com a volum i com a espai interior. lEstat de Berln el 1928.4 Teatre i arquitectura
El 1929, a La nueva visin, Lszl no sn mns independents sin que estan
Moholy-Nagy havia donat arguments que con- estretament relacionats.
Dacord amb aquesta percepci del escnic, arquitectnic, que sha davaluar en
valor formatiu de la creaci escnica, a la relaci amb lespectacle. El seu paper no s
Bauhaus, en absncia del taller darquitectura, pas significar, sin proveir lactor de llocs de
que no sobre fins al 1927, el teatre rep lencr- treball variats i superposats. Com entendre si
rec dassegurar la integraci de les arts que, no la construcci de Liubov Popova per a El
segons el manifest fundacional, havia de realit- cornut magnnim de Crommelynck? En
zar-se sota la influncia de larquitectura. A la aquesta obra, estrenada el 25 dabril de 1922,
Bauhaus, el teatre suplanta larquitectura. Meyerhold, a la vegada que dessacralitza el
carcter intocable del text de lautor, analitza
Loeuvre thtrale, en tant quunit aquest text i treballa, talla, afegeix, recompon i
orchestrale, est intimement apparente construeix una obra dramtica nova; a lesce-
loeuvre dArchitecture. Comme dans loeuvre na, edifica una realitat i no pas una illusi,
dArchitecture toutes les parties abandonnent construeix un objecte que no observa ni les
leur propre Moi au profit danimation collecti- lleis de la perspectiva ni el principi de la repre-
ve suprieure de lOeuvre Totale, ainsi dans sentativitat. Es tracta dun dispositiu pea o
loeuvre thtrale se concentre une multitude conjunt de peces disposades de manera que
de problmes artistiques, selon cette loi spci- esdevinguin aptes per a un fi determinat i
fique, au profit dune nouvelle et plus grande que formen part, generalment, dun conjunt
unit.5 ms complex, segons els diccionaris din-
mic, concebut en funci del moviment constant
No ens ha de sorprendre, doncs, que el del cos tridimensional de lactor. Per, malgrat
taller de teatre de la Bauhaus a crrec dOskar que la mquina/estri escnic vulgui indicar la
Schlemmer es concentri en la investigaci seva submissi a les tasques de la interpretaci,
sobre lespai, la forma, el color, el so, el movi- els productivistes li retrauran el seu carcter
ment i la llum. Els elements abstractes de la associatiu,quasi representatiu; segons ells, les
posada en escena i els de larquitectura sn rodes i les aspes evoquen el mol on transcorre
idntics. Algunes experincies teatrals a la lacci teatral. Destacant aquesta imatge obli-
Rssia dabans i de desprs de la Revoluci ja daven que el valor simblic i esttic real da-
havien posat de manifest aquests punts de con- quella construcci era encarnar la mquina.
tacte; certificats, per exemple, per la collabo- Abans, al tombant de segle i als primers
raci de larquitecte Alexander Vesnin amb el anys del segle XX, la teoria i lobra dAdolphe
director de teatre Vsevolod Meyerhold. Per la Appia i dEdward Gordon Craig donen valor,
qesti en aquest cas, i en aquell temps i lloc, gaireb inventen, la figura del posador en esce-
no era pas si lun i laltre eren arquitecte i na, que assumeix les funcions del director i
director de teatre, ja que les fronteres entre les part de les de lescengraf. Appia i Craig,
arts tal com shavien delimitat fins aleshores sobretot el segon, defensen en els seus escrits
estaven qestionades. En lobra de Meyerhold, la necessitat dun creador que pensi lobra de
el decorat, deslliurat de tasques representati- teatre en la seva globalitat i que satisfaci la
ves, no ha de representar res, sin que ha de seva finalitat essencial: posar-se en escena. En
ser til, facilitar la interpretaci dels actors. El els dibuixos mostren espais, clssics els dAp-
decorat ja no s una pintura, sin un dispositiu pia o ms expressionistes els de Craig, que
1 2
tenen en com el fet de construir arquitectures. pblic, oferint una imatge alternativa al teatre
El posador en escena era, de fet, arquitecte. institucional i comercial: mortal, si emprem el
s cert que, en el cas dAppia, a Les terme que encunya Peter Brook a The empty
notes per a la posada en escena de Lanell dels espace7 vinculant-se a tradicions teatrals al
Nibelungs (1891-1892) la referncia a la msi- marge del teatre a la italiana. La dislocaci del
ca s constant i els escenaris sn concebuts a teatre durant ledat mitjana, amb els seus
partir de la partitura, del text poeticomusical, empostissats aixecats en places i amb les pro-
sense tenir una finalitat en si mateixos. Per no cessons recorrent els carrers, ofereix models
s menys cert que, si en un sentit es renuncia a de referncia a les neoavantguardes del segle
la independncia que lescenografia havia arri- XX, desitjoses descapar-se de lespai clos
bat a assolir com a art pictrica, en un altre se de lescena i dexperimentar noves maneres de
li dna una autonomia que lallibera de la fun- relacionar-se amb lespectador. Daltra banda,
ci mimtica. A la primavera del 1906, Adolp- la mobilitat daquestes formes teatrals sempa-
he Appia assisteix a una demostraci pblica renta amb lorigen ambulant, pobre, del teatre.
de gimnstica rtmica on descobreix el paren- s dins daquest corrent ideolgic, alter-
tiu del seu treball amb el dEmil-Jacques Dal- natiu, que el Thtre du Soleil ocupa, el 1970,
croze. De les escenografies de Lor del Rin, de la Cartoucherie del bosc de Vincennes. Aque-
La valquria (1892) i de Parsifal (1896-1904) lles naus industrials configuraven, per elles
als espais rtmics, el carcter representatiu del mateixes, un espai buit, preparat per acollir les
dibuix va desapareixent: els troncs darbres seves explosives emprant un terme utilit-
del bosc sagrat esdevenen pilars; la forma de zat per Ariane Mnouchkine propostes esc-
la roca de La valquria es desnaturalitza a niques. Com les de 1789. La rvolution doit
Les cataractes de laube (s. d.). Allunyats del sarrter la perfection du bonheur, on, per
romanticisme dels esbossos de la fi del segle, narrar la histria vista i explicada pel poble
els espais rtmics (1909-1910) sn relleus, segons les formes populars dels xerraires de
arquitectures abstractes. Sovint, per, les con- carrer i dels cmics ambulants, es munten uns
figuracions formals, la composici de volums, empostissats que permeten crear un espai esc-
sn similars en uns i altres. Appia havia aprs nic canviant, impossible de percebre des dun
dels tempteigs de les posades en escena wag- nic punt de vista fix. En lespectacle, quan
nerianes. convingui, no estarem davant de sin dins de.
En els anys setanta, convertida en nucli Som sollicitats a la vegada de tots costats per
de lesdeveniment teatral pels corrents avant- escenes simultnies que dispersen la nostra
guardistes, lescena cerca llocs alternatius que atenci: com en la narraci de la presa de la
lalliberin de la submissi a les convencions Bastilla, quan la festa esclata i els empostissats
del teatre a la italiana. Aix, Tadeuz Kantor es converteixen en barraques de fira. Altres
exclama: El teatro es el ltimo sitio donde se vegades, al contrari, un focus de llum, una
puede realizar un espectculo!.6 Guiat per msica o les accions i paraules de lactor con-
aquesta consigna el teatre fuig dels teatres, els centraran la nostra mirada: com quan les dones
defuig i sescampa per la ciutat; per exemple, que tornen de Versalles descriuen un recorre-
teatralitza Nova York, en les cercaviles antibe- gut en diagonal que divideix lespai i trastorna
licistes de Bread and Puppet, apropant-se al la rectangularitat de la nau.
4 6
La companyia cerca sorprendre lespec- surt a capturar els llocs de representaci, mai
tador, com per aquells anys ho feia la Schau- no oblida lobra i la seva relaci amb els
bhne a Berln i poc temps desprs ho faria el espectadors. No sols la histria; tamb els inte-
Teatre Lliure a Barcelona. El teatre, el lloc tea- ressa duna manera especial la forma, la
tral, seria diferent a cada representaci. Aix, grandria, el volum i el material dels espais on
el 1975, a Lge dor, lespai de la Cartouche- actuen, ja que lexperincia teatral demana,
rie es transforma i les dues naus sens presen- per poder-se dur a terme correctament, unes
ten al primer cop dull com un mbit nic, en dimensions determinades. En un teatre, no sols
el qual les bombetes del sostre recorden un shi ha de veure b, sin que shan de poder
envelat, un lloc festiu. I, com si una pluja de veure els ulls de lactor. No sols shi ha de sen-
meteorits hagus caigut del cel, al terra aparei- tir, sin que tamb shan de poder sentir els
xen nou crters. Actuant al cim o a baix, recol- matisos de la veu. Sols la comoditat de les-
zant-se en el mur o situant-shi al mig, els pectador no s massa important, no fos cas
actors del Soleil assajen treure el mxim partit que, massa ben assegut, sadorms.
daquest espai. Fins i tot els murs es convertei-
xen en un espai escnic possible. El pblic ha Je cherche une architecture qui soit un
de decidir, per si mateix, on se situa. support, qui ait une tangibilit qui permette au
El teatre es transforma a requeriment de public de se rassembler et au spectacle de se
la dramatrgia de cada obra, o b cerca lespai manifester. Ce type de lieux, presque partout
just on representar-se, com fan Peter Brook i la au monde, se trouve en peu au dehors des cen-
seva companyia. En lexploraci van descobrir tres, sur les marges. Pour cela on doit arriver
un circ que acabava de refer-se tot menys la faire venir le public ailleurs que dans les
sala potser no lhaurien escollit si hagus endroits habituels du thtre et ainsi lui per-
estat pintada de nou a Estocolm. O un cine- mettre de vivre la reprsentation comme un
ma que shavia convertit en aparcament, a vnement. Pas seulement une fte, un vne-
Buenos Aires. O una nau industrial a Frnk- ment. Il faut donner une signature, aux lieux,
furt, un mercat a Barcelona, una pedrera a faire en sorte quils nous appartiennent le
Aviny i fins i tot un teatre a Madrid i a Roma. temps du spectacle. Cela cre une atmosphre
Espais que tenen una histria que es pot llegir diffrente, autre.8.
en els murs, ja que el teatre necessita espais
amb memria, potser perqu loblit li s inhe- Lespai continua estant en el centre del
rent. I no sols per lefmer, lirrepetible de les- fet teatral.
deveniment teatral, impossible de reproduir La situaci contempornia es caracterit-
mantenint les condicions de percepci en za per un cert retorn al teatre a la italiana. Si
directe de lespectacle, sin tamb perqu tenir per als corrents neoavantguardistes dels setan-
memria s imprescindible per a un actor. ta el teatre havia de fugir dels teatres, avui shi
Per, malgrat que els agradi posar en evidncia torna cercant labric i la memria, un lloc
el passat, no per aix no alteren els llocs: la fcilment identificable. Acceptant el marc que
pedrera dAviny, tot i semblar un espai natu- imposen amb el convenciment que no defineix
ral, es transforma en profunditat per allotjar el tant una finestra tancada com una porta ober-
Mahabharata. Lavantguarda del grup, quan ta9, capa dobrir infinites possibilitats.
cepte dinteracci amb lespectador. Daltra comercial, del temps cclic anual, caracterstic
banda, les manifestacions dart sense suport de les manifestacions populars. A partir de la
(art povera, conceptual) van trasbalsar en els memria personal dels participants, es va
anys setanta el que fins aleshores sentenia demanar que cadasc descrivs algun espai fes-
com exposici i, per extensi, la mateixa con- tiu viscut intensament; aix es va construir
cepci de museu dart. Malauradament, els entre tots els participants un any festiu. La res-
interessos econmics del sector artstic han ta de les sessions van centrar-se en la recerca
provocat una operaci de reciclatge daquests dun mtode per establir tipologies compara-
moviments i ha construt mastodntics museus des tant del contingut de la festa com, especial-
dart, per allotjar i sacralitzar, paradoxalment, ment, dels continguts formals i espacials que la
all que tenia una vocaci defmer. componien.
A les institucions pbliques, dun o altre En certa manera, el museu ensenya all
signe, els agrada un cert tipus de festes excep- que s mort. Els vestigis collectius, les obres
cionals, aristocrtiques, privades i singulars. dart, es a dir, els fets excepcionals dun
La selecci del pblic es fa per grau daris- temps concret del passat, fix, sn esttics.
tocrcia. En aquest marc, les accions dels artis- La festa reprodueix cclicament vestigis
tes conceptuals shi poden integrar amb natu- collectius, sentiments, rituals antics. La data
ralitat. concreta del seu origen no s important; ses
antic de manera indeterminada. Permet
3. Hi ha un tercer sector dactivitat, pro- reflexions i especulacions sobre el significat,
bablement ms primari i espontani, on apareix poc rellevants per al present per necessries
una muni de tractaments imaginaris de les- per a una transformaci progressiva i constant.
pai, despais efmers poc lligats al consum Lexposici temporal del museu s el
comercial o cultural, que constitueixen una seu factor dinmic. s efmera, en el millor
part molt important del substrat cvic de totes dels casos pot despertar o reformar les opi-
les societats urbanitzades, especialment de les nions collectives i, amb bona sort, genera
mediterrnies. Es tracta de locupaci cclica alguna literatura (articles, assaigs). La inau-
del carrer per part dels vens en festes, proces- guraci, que per inrcia s un acte social est-
sons, aplecs, romeries, etc. s el que hem ano- tic, de convocatria restringida, de clan, podria
menat espais festius i rituals. esdevenir un acte festiu si fos cclic i popular.
La tradici, el folklore, les arrels o la
La reflexi introduda en les sessions identitat sn conceptes que han tingut i tenen
dels cursos ha suposat aportar opinions sobre significats diferents i contradictoris. Poden
el concepte despai expositiu en general i, en tenir un sentit reaccionari, s a dir, dimmobi-
particular, sobre els recursos formals, mate- lisme davant qualsevol signe de transformaci.
rials i simblics de lespai expositiu i lespai En la postguerra, han estat un valor de resistn-
festiu. En les sessions desenvolupades sha cia cultural enfront de les manifestacions para-
procurat, duna banda, proporcionar les fonts feixistes. En el romanticisme, expressaven
documentals i bibliogrfiques bsiques per la llibertat i lexaltaci de la naturalesa enfront
diferenciar el temps excepcional, caracterstic de la deshumanitzaci de les ciutats i el tre-
de les manifestacions del poder poltic o ball.
Probablement a causa que les avantguar- protecci i delimitaci dalgun espai festiu
des culturals daquest segle han tingut una caracteritzat per la profusi de construccions ef-
vocaci universalista, aquests conceptes no meres (per exemple les Falles o la Festa Major
shan considerat com un element progressista de Grcia). Aquest problema espacial normal-
de transformaci de la realitat. Actualment, ment se soluciona amb tanques dobra pblica,
amb els moviments socials i poltics caracterit- encara que a les Falles hi ha unes tanques publi-
zats per demandes dequilibri amb lentorn, i citries. En tots els casos el mur visual i lenrei-
quan hi ha una massificaci dels mitjans xat desmereixen, sovint greument, els efectes
electrnics de creaci de mitjans i missatges, espacials que es volen aconseguir.
les diversitats locals tenen un renovat valor. Hi Aquelles primeres formalitzacions, a
ha una necessitat dautenticitat, de no imitar manca dun desenvolupament projectual, van
les formes externes, de reinterpretar els subs- ser prou interessants. El segon any, a causa de
tractes collectius, s a dir, els mites. la impossibilitat de desenvolupar aquest segon
En les sessions de lany 1996, es va exercici, es va fer una visita a Valncia, en
demanar a ms, un petit exercici de formalitza- lpoca de les Falles. Es van explicar tant els
ci que dons solucions a un problema molt fre- diferents espais efmers que componen la zona
qent en aquestes manifestacions festives massi- com, en la visita a la ciutat fallera, les tcni-
ves. Es tractava de definir una tanca modular de ques de construcci.
R IAL
ATE
IMM Eix temporal:
E NSI Temps cclic anual
DIM
Eix socioetnolgic:
Somins collectius (mites) Eix espacial:
Competncia integradora de clans Carrer entre faanes
Esfor-plaer Plaa
PERCEPTUAL-SENS Circuit
IM ENSI OR
D IA
L
Eix material-tecnolgic:
Eix hiperefmer: Motllo
Aigua Garlanda
Foc-llum Matries vegetals
Aire Imatges/objectes
DIMENSI MATERIAL
Una hiptesi per a lanlisi dels espais Aquesta dimensi immaterial t un eix
festius i rituals sociolgic, histric i antropolgic des don
podem analitzar els mites i les creences, la
Per ajudar a establir aquest mtode danlisi es competncia i la integraci de sectors socials o
proposa lesquema anterior. Els espais festius i grups, els significats dels guarniments, les
rituals es caracteritzen per 4 dimensions i 5 allegories i metfores que contenen, etc. Les-
eixos. for i el plaer, en definitiva, que una collecti-
La dimensi perceptual i sensorial s la vitat s capa de donar-se a si mateixa.
ms global de totes. Les percepcions sensorials Tamb forma part daquesta dimensi
en una festa sn mltiples i sovint simultnies: immaterial la percepci collectiva del curs de
lolor de plvora, dencens, de menjar o de lany, el temps cclic anual, que de fet actua
suor, el menjar ritual, la msica, el tacte com un eix temporal en la definici daquestes
Un exemple del sentit integral i sensitiu celebracions. s canviant i immutable alhora.
daquestes manifestacions, el podem observar En la dimensi material dels espais fes-
a la majoria de pobles i petites ciutats del Pas tius i rituals sanalitza tot all fsic o corpori
Valenci. Tots els dies de festa major es va a que els defineix; en leix material i tecnolgic,
crrer la traca. Es tracta de deixar-se perse- hi englobarem el que habitualment sentn
guir per lenfilall de trons que, penjats pel mig com tcniques escenogrfiques i artesanals per
dels carrers principals, encerclen, cada nit, tota construir espais festius: la figura de cartr
la poblaci. Al final daquest trajecte, la traca emmotllada, la garlanda de paper, les matries
puja al campanar, amb la qual cosa augmenta vegetals (enramades, catifes), les imatges i
el volum dels trons i el so. Quan sarriba a un els objectes de culte, etc. Hi ha, tamb, un
cert to, comencen a repicar les campanes, uns seguit de matries poc corpries, com laire, el
breus segons, fins als espetecs finals. En aca- so, laigua, el foc o la llum, que sovint tenen
bar, desprs dun intens silenci, una banda de un significat bsic en la definici dels espais
msica surt de sota el campanar, enmig de la festius i que aqu anomenem eix hiperefmer.
intensa olor de plvora, i ref el circuit de Finalment la dimensi real o urbana
la traca en sentit contrari. de la festa, que anomenem eix espacial, s on
La segona dimensi definida es la definirem concretament les tipologies de
immaterial, s a dir, tots els trets de la festa que transformaci dels espais, a partir de la plaa,
no tenen una presncia fsica per que en sn del carrer, de lespai obert o del circuit (trajec-
una part integrant: les creences i els records. te dun lloc a un altre). En tots els casos.
obrir els ulls a la gent perqu torni a veure el inventar escenes aries. A redescobrir la utilit-
mn com una meravellosa gran casa de cultura zaci de les mquines itinerants. Amb un pblic
i amistat, de la qual tots hem de tenir cura que sest a peu dret i es desplaa, es fa necessa-
abans que sigui massa tard. ri integrar als espectacles la verticalitat ar-
quitectnica natural dels espais on interve-
nim.
El teatre de carrer A part de les estructures i les ins-
tallacions tcniques amb qu es delimita les-
Des dels nostres orgens sempre ens han pai escnic, balcons, torres, campanars, terrats,
impulsat la curiositat i la necessitat de desco- sostres del mobiliari urb es transformen en
brir lespai pblic, amb la ferma convicci que escenaris naturals, ptimes oportunitats
el carrer s la nostra segona casa, fet que a arquitectniques per fer aparixer personat-
vegades no es tolera i al qual, encara avui en ges, honejar banderes, desplegar decorats, fer
dia, es posen molts impediments. caure una pluja primaveral de ptals multico-
El carrer s el lloc dencontre i comuni- lor, simular un ambient demonac de fums i
caci, de llibertat, gora, reflex dun pas i de foc, i crear imatges potiques com la baixada
la seva gent; el carrer pertany a tothom. Inter- dun ngel del cel, o lelevaci dun funambu-
venir en el carrer amb els nostres muntatges lista que arrenca a caminar des de dins del llit
efmers i espectacles ldics ens ha perms i dun riu fins a la barana del pont.
ens permet de transformar i trencar, per unes Amb la voluntat de crear sempre espec-
hores o per un dia, el ritme quotidi, i de fer tacles totals, hem prestat molta atenci als
redescobrir una part de la ciutat o dun poble diversos nivells de relaci amb lespai: esceno-
amb els colors del teatre de la imaginaci. grafies mbils, planetes que volen sobre el cap
Recorrent el mn en els nostres 27 anys dels espectadors, corrues de personatges xan-
dhistria teatral, hem tingut loportunitat quers que actuen entremig del pblic, titelles
dutilitzar i transformar en espai escnic quasi gegants articulats sobre motxilles, tramoies
tota mena despais de diverses configuracions aries, torretes, carros allegrics, elements
geogrfiques: de centres histrics medievals a lleugers que apareixen i desapareixen com per
zones urbanes dures, banlieux, de places on art de mgia
regna el ciment a llocs de monumental bellesa, En la recerca de noves frmules de tea-
com la plaa San Marc de Vencia, metros, mer- tre itinerant, ens hem inspirat en tots els esde-
cats, centres comercials, zones rurals, rius, pan- veniments i actes festius de la tradici popular
tans, llacs i canals, castells, fortaleses, palaus, i en les expressions de limaginari collectiu.
estadis Els hem transformat, de vegades utilitzant ele-
En tots aquests espectacles creats per ser ments de construcci ms lleugers i actuals,
representats en espais pblics, hem anat desco- sortint de lortodxia folklrica.
brint la necessitat de jugar amb el factor sorpre- La riquesa del calendari festiu que per-
sa, de sorprendre el pblic i de fascinar-lo en la petua la festa csmica, la que celebra el cclic
narraci dramatrgica dels actes. La concepci passar del temps, ha estat i s font inesgotable
itinerant ens ha portat a trobar solucions eleva- dinspiraci i transformaci. Les festes mes
des, a aixecar ben amunt els personatges, a importants sn:
La festa major en la qual sesdev seguia una poc probable banda de msics cui-
una metamorfosi de lespai quotidi amb cele- ners que engrescaven el pblic. Desprs venia
bracions i rituals que provenen principalment la figura dun globus de la terra coronat pel
del calendari rural i religis: despertades, cer- popular Curro, smbol de lExpo 92, que
caviles, processons , enlairades de globus, assenyalava on tenia lloc la cavalcada: el sud
gegants i capgrossos i sainets, concerts, balls, dEuropa. Un enorme full de calendari asse-
saraus, focs i bestiari fantstic. nyalava linici de lany. Una desfilada de carros-
El carnaval i el mon a linrevs on ses interactives, on cada una representava un
hi ha intrnseca la subversi de lordre esta- mes de lany, avanaven plenes de personat-
blert: el pblic es transforma i lordre se sub- ges, efectes especials i elements musicals en
verteix. qu es reflectien festes tradicionals, ritus,
La comedia de lart, forma primitiva cerimnies, aspectes i formes de viure en el
de teatre itinerant que passava de festa en festa, Mediterrani.
de poble en poble amb el carro de la farsa. Va ser certament un treball molt acurat i
I tots els actes festius o inicitics que detallat, en qu es van combinar les aporta-
nodreixen la tradici planetria. cions de diversos creadors, pintors, escen-
Fascinats pel passat i atents al futur, grafs i constructors i per al qual shavien des-
hem barrejat en el nostre teatre itinerant ele- tudiar tots els factors, com la seguretat, el flux
ments nous i davantguarda amb instruments de pblic, el manteniment
antics, frmules populars i formules dramti- Vam haver dinspirar-nos per a aquest
ques inventades. treball en lestructura dramtica de les proces-
Una de les experincies i obres emble- sons i de les desfilades com les de Reis. Amb
mtiques que sens ha perms de realitzar, amb una connotaci i una voluntat ben clara: la de
una disponibilitat generosa de mitjans, i on sorprendre alegrement, de sacsejar la fanta-
hem reflectit lacumulaci dexperincies de sia dels milers despectadors que afluen en el
treball de carrer, ha estat la cavalcada de lExpo recinte de lExpo i que tornaven a descobrir
92 de Sevilla, que es va representar 176 dies el calendari anual amb el guinyol de les tres
consecutius i que van batejar amb el nom La sabates mbils, plenes de regals, i els rei mags
magia del tiempo. de conductors del gener, la carrossa llit de Car-
Aquesta cavalcada, amb tots els ele- naval del febrer, els taps i les botelles inflables
ments que la componien posats en formaci, gegants del setembre, el drac metllic de la
tenia una longitud de 660 metres i recorria primavera cavalcat per una preciosa reina del
2.240 metres en una hora i 20 minuts, amb una mn vegetal, el triomf dEros del maig, la
velocitat de dos quilmetres per hora. Un mquina de batre manipulada per dimonis del
espectador situat en un punt fix tardava 20 juny, els turistes a last del juliol, la gran male-
minuts a presenciar-la tota. Es van emprar dos ta amb postals que eren escenaris on actuaven
anys a preparar aquesta desfilada multicolor de els personatges-viatgers de lestiu, la carrossa
carrosses i de 146 personatges, que eren una dels quatre vents del mn de la tardor, lescala
metfora vital de lany natural. vasculant de la vida del novembre, i la casa de
Una divertida comparsa dobridors se dos plantes amb personatges atrafegats en ple-
situava al capdevant de la cavalcada, i els nes festes de Nadal.
Llibres:
Sol, solet. Barcelona, 1983. Edicions de lEixam- Bibliografia
ple, SA / Institut del Teatre.
La nit. Barcelona, 1987. Edicions de lEixample, Comediants 15 anys. El pblico. Barcelona, 1987.
SA / Institut del Teatre. Centro de Documentacin Teatral. Amb la colla-
Somnis. 1987. Ed. Aliorna. boraci de lInstitut del Teatre de Barcelona.
Agenda perptua. Barcelona, 1999. Editorial Bar- Contemporary catalan theatre. Londres, 1996.
canova / Institut del Teatre. David George and John London (editors).
Uno de los ms populares artefactos esceno- (con el nombre de Vbrias), senos de mujer,
grficos que circula hoy por nuestras calles, en en una conjuncin de Eva y la serpiente del
ciertas festividades, son los que representan la Paraso.
figura del dragn, que son herencia de las figu- En el terreno escenogrfico, la cualidad
ras que participaron en antiguos entremeses y poliformica del dragn ha hecho que la rela-
procesiones religiosas, si bien hoy lo hacen cin entre los artefactos y los actores o mani-
hurfanos y vacos del sentido y simbolismo puladores que lo animan sea muy diversa.
de que gozaron en aquellas pocas. El artefacto de dragn ms comn hoy
Los dragones fueron en la antigedad es el del tipo carcasa, realizado en cartn pie-
las criaturas fantsticas ms extendidas univer- dra, o ms modernamente con fibra de vidrio y
salmente, y su iconografa permaneci largo resina de polyester, y es movido, o acciona-
tiempo en antiguas leyendas y en viejos mitos do por un solo manipulador del que salen las
paganos. En la antigua China, el dragn estaba piernas por la parte inferior, aunque las dimen-
formado por los cuatro elementos; la Tierra, siones y el peso de algunos de ellos obliga a
por la forma de serpiente que adoptaba; el sustentarlos sobre ruedas y a dotarlos de unos,
Aire, por las alas; el Fuego, por las llamas que ms o menos artesanales mecanismos para
lazaba por la boca; y el Agua, por las escamas accionarlos. Grandes artefactos de este tipo
que cubran sus cuerpos. En la larga Edad intervenan ya en los festejos populares, que
Media europea hicieron su aparicin en la lite- con motivo de efemrides reales se celebraban
ratura caballeresca y en los escudos de los en el Renacimiento y en el Barroco.
caballeros como smbolo del poder y la valen- Otra manera muy comn de caracteri-
ta, y bajo el manto del cristianismo se les zacin del dragn es aquella en que las for-
encomend, a los dragones, la tarea de guar- mas y las dimensiones y la dinmica del
dianes de lugares y caminos, cosechas, damas actor prevalecen sobre las del personaje,
y virtudes. En esas pocas experimentaron como es el caso de la representacin de demo-
mltiples mutaciones: en ocasiones se volvie- nios y pequeos dragones. Estas caracteriza-
ron bpedos, o se les represent con una o ciones consisten en mscaras o pequeos
varias cabezas; otras veces, con garras de len; postizos cuernos, barbas puntiagudas, etc.
y en el siglo XII el mundo eclesistico los iden- ajustados al rostro, o de tamao mayor
tific como imagen del demonio y de todos los cubriendo la cabeza por completo u otras par-
vicios, y les aadi a su iconografa, a veces tes del cuerpo del actor. ste acostumbra a
los que se utilizan para el transporte de lqui- la bestia. La chica llevaba un vestido, una capa
dos, pero acabado, con una cola. Y para simu- y un sombrero verdes, simulando motivos
lar las garras dispuse, en su lugar, de unos vegetales e inspirados todos ellos en el rbol
guardabarros de otros vehculos. que hay en la fachada del Nacimiento del Tem-
Sobre su lomo dispuse una alegora de plo de la Sagrada Familia de Barcelona, dise-
la Primavera, interpretada por una joven que ada por Antoni Gaud, y los acabados de la
asa con sus manos unas cadenas sujetando al carroza los dise inspirndome en la amplia
dragn, significando con ello su dominio sobre obra de forja de este arquitecto.
3 4
La imgenes urbanas, los rtulos aqu mostra- Los ejemplos aqu presentes constitu-
dos, forman parte de un proyecto en proceso de yen una pequea muestra sobre los resultados
elaboracin que constituye una reflexin sobre de una atenta observacin del entorno grfico
el patrimonio grfico de la ciudad de Barcelo- en el que nos hallamos inmersos; una realidad
na, y su recuperacin como reapropiacin. rica y sugerente que adquiere vida propia
El trabajo se basa en analizar una serie cuando, separadas de su contexto, aparecen
de grupos o familias de rtulos y ornamentos con la evidencia de todo su valor; unas im-
arquitectnicos de distintas pocas, estilos y genes que, en definitiva, hablan por s mis-
corrientes artsticas, a travs de sus materiales, mas.
usos y funciones.
1 2
1 Crsega, 255
2 Provena, 340
3 4
5 6
3 Valencia, 268
4 Puigmart, 3
5 Gran Via, 636
6 Reina Elisenda de Montcada, 8
7 8
9 10
7 Major de Sarri, 73
8 Gran Via, 546
9 Gran Via, 560
10 Aribau, 72
espritus infernales y toda clase de seres mgi- ejemplo, los puntos de vista subjetivos que
cos y mticos cobran vida animada, y la panta- postulan visiones combinadas de percepcin
lla de sombras o el retablo de marionetas se interior y exterior de la realidad).
convierte en una ventana desde donde es posi- El consenso social de las culturas del
ble ver el mundo del ms all vivo y animado. hombre crea un espacio imaginario compar-
La funcin social de estos antiguos teatros es, tido en el que los pactantes sitan todo lo
por lo tanto, de una gran importancia, pues sir- percibido. Este espacio imaginario tiene mu-
ve para ilustrar y ensear lo que existe ms all chos compartimentos y subdivisiones posibles,
de la percepcin normal, que los hombres siendo una de las ms conocidas la que divide
deben saber y conocer perfectamente, y los lo real-imaginario percibido en dos grandes
nios aprender. categoras: lo considerado como real o tangi-
ble, y lo considerado como irreal o intan-
gible. Es decir, el mundo de lo real y el mundo
Desdoblar la realidad del ms all (distincin entre fsica y metafsi-
ca, etc.).
Es a veces difcil en la vida cotidiana separar En la historia de la cultura, el teatro ha
el mundo de la realidad de su imaginario. Ten- tenido la importante funcin de crear una
demos a confundir el concepto y el sentido de distancia entre el hombre y sus creencias, y
lo que vemos y pensamos con la misma reali- convertirlo en espectador del imaginario com-
dad, cuando es sabido que concepto y sentido partido. Este distanciamiento es una impor-
no son ms que lo dictado por la convencin tantsima arma de conocimiento, pues da la
social, que nos dice cmo el mundo es y debe posibilidad al hombre de ver con una cierta
ser visto, lo que explica que un aborigen aus- objetividad su propia visin del mundo, lo que
traliano encuentre muy natural y lgico que un le permite reflexionar sobre s mismo, emitir
rbol hable con una serpiente, que los espritus juicios, opiniones, etc. Cuando el teatro deja
de plantas, animales y hombres dialoguen de ser expresin sagrada de creencias religio-
entre s en raros planos de igualdad; o que un sas y adquiere una dimensin laica y de diver-
europeo del siglo XV pensara que el sol daba timento, este distanciamiento se hace todava
vueltas alrededor de la tierra, y un europeo ms fructfero, pues la libertad propia de la
actual piense justamente lo contrario. En todos actitud relajada de los espectadores permite
los casos, el sentido y la lgica del mundo vie- que la visin de lo presenciado sea ms crtica
nen determinados por el consenso social que y por lo tanto ms relativa de los principios
establece cules son las verdades y las menti- que consciente o inconscientemente se estn
ras, as como el valor de todas las cosas. Que defendiendo o postulando en el escenario. En
estas verdades y mentiras se acerquen ms a la el caso del teatro de sombras y marionetas, el
verdad experimental de la ciencia de hoy en efecto de relativizar es aun mayor debido a la
da no deja de ser algo secundario aunque mayor distancia existente entre las figuras y
desde luego importante para nosotros al ser sus referentes de contenido. Con los tteres
la misma ciencia experimental un punto de vis- y las sombras existe un verdadero desdobla-
ta de consenso que otros puntos de vista pue- miento de la realidad representada a diferen-
den perfectamente desbaratar o relativizar (por cia del actor, sea rito o teatro, en el que lo
1. En primer lugar, por ser la forma de que se han estudiado a conciencia los efectos
expresin que de una manera ms directa y de su sombra fruto de la luz natural o artificial
reveladora manifiesta el proceso de desdobla- adquiere una dimensin aadida a tener en
miento de la realidad. En efecto, nada como la cuenta. Igualmente en lo que se refiere a espa-
sombra para indicar el doble imaginario de una cios concretos. La arquitectura y el diseo de
persona, un animal, un objeto o una figura. los espacios adquiere, con la utilizacin de la
Cuando alguien ve una sombra, sabe que tras luz y de la sombra, una nueva dimensin de
suyo existe una presencia objetiva y real que la complejidad y de profundizacin de sus signos
conforma. Pero la gracia de la sombra es que expresivos que los dotan de sombra, es decir,
se deja deformar: el doble no es exactamente de una segunda realidad imaginaria a la que el
igual al modelo original, sino una distorsin espectador o el usuario deben dotar de sentido.
del mismo. Distorsin que puede exagerarse Una realidad, pues, doble, rica, compleja y
tanto como se quiera y que puede llegar a con- abierta a la libre interpretacin de la gente.
vertirse incluso en otra cosa diferente al refe-
rente de partida. El doble representado por la
sombra cobra as vida, se independiza, para Los imaginarios informticos
volver, si viene al caso, a su antigua posicin. y telemticos
Se trata de un proceso que relativiza la percep-
cin al ofrecer versiones distintas de la reali- Las nuevas tecnologas de la informtica y de
dad. Un proceso de incalculable valor pedag- la telecomunicacin constituyen un lenguaje
gico en unos momentos como los actuales, en que sirve al hombre para crear nuevos espacios
los que cada vez urge ms proceder a una rela- comunes imaginarios con los que compartir y
tivizacin de la identidad, de las verdades y los avanzar en el conocimiento. Se avanza aqu
valores absolutos, de las percepciones fijas. todava ms en la sofisticacin del espacio
2. La sombra permite enfatizar los intermediario de comunicacin. El lenguaje
dobles ocultos de las cosas y de las personas. informtico constituye una herramienta tecno-
Es revelar que la realidad tiene otras facetas lgica que en vez de intervenir fsicamente en
que no son normalmente visibles, pero que con el mundo (como sucede con la vieja tecnolo-
un buen enfoque y un juego de luz es posible ga) lo hace sobre el mismo conocimiento,
evidenciar. Cobra, en este sentido, un gran multiplicando sus posibilidades de clculo, y
valor psicoanaltico de indudable inters peda- con ello de recreacin de realidades sustenta-
ggico. das por la matemtica. La informtica es como
3. La sombra es el efecto de un juego de una inmensa lupa que aumenta la capacidad
luz y de proyeccin, algo que se puede hacer cognoscitiva del hombre, aplicable a todos los
con una vela, pero tambin con la tcnica ms campos del saber.
sofisticada. En este sentido, cobra toda su Unida a la telemtica, abre las puertas
importancia como posible efecto estilstico en de lo complejo y democratiza su acceso. Rela-
el diseo de los espacios: posibles efectos de tiviza los grandes centros de poder, tradicio-
las sombras de ngulos, edificios, paredes, nalmente ligados al control de la informacin
ventanas con la luz del sol, de la luna, de focos y del saber. Especialmente interesantes son las
puestos estratgicamente, etc. Un edificio en el conexiones informticas en red que permiten
crear un imaginario colectivo abierto y total- ms radical y adquiere unos niveles de estiliza-
mente interactivo, de modo que lo que antes cin y de abstraccin considerables (ver la lla-
tena una existencia nicamente local, ahora mada dramaturgia de cachiporra y su econo-
puede tenerla en un mismo espacio comn pla- ma radical en la concepcin de la obra, de la
netario. Los millones de pginas web localiza- accin, de la escena y del mismo teatrillo). Un
bles en Internet son millones de ventanas de ejemplo clsico de escenografa imaginaria
millones de individuos, negocios, pases, enti- sera la propia de un espectculo de mimo,
dades, etc., que constituyen los habitantes de donde el actor recrea con sus gestos el espacio
un nuevo raro mundo inexistente, pero que es circundante que el espectador debe poder ima-
frecuentado, colonizado, explorado, cotizado y ginar.
codiciado por todos. Es posible concebir un tipo de esceno-
(Se debe destacar los aspectos negativos grafa que busque jugar con complementos o
de la telemtica y de Internet: la pobreza del suplementos imaginarios que el espectador
lenguaje utilizado, la estandarizacin del mis- debe componer a partir de los elementos dados
mo, la colonizacin cultural resultante, la por el decorado real. Con el uso de la luz y con
monopolizacin ejercida por los grandes cambios de posicin, es posible transformar un
emporios informticos que pretenden controlar decorado en otro, que a su vez se transforma
el acceso a la red, los protocolos de su funcio- en otro, y as sucesivamente. Se trata de un
namiento, los buscadores que buscan, agrupan concepto escenogrfico que exige la participa-
e incluyen, pero que tambin excluyen y pue- cin creativa del espectador, al que no se le
den llegar a censurar, etc.). facilita un significado explcito de la escena.
Igualmente es posible concebir una
perspectiva escenogrfica que busque inquietar
La escenografa imaginaria al espectador proponiendo decorados ambi-
guos, que son una cosa, pero tambin otra.
Dado el sentido general del curso centrado en Jugamos aqu con el concepto del desdobla-
el concepto de lo imaginario (tomado en su miento imaginario: lo que vemos se desdobla
sentido ms amplio y polivalente), no poda- en lo que se ve, y en lo que no se ve pero se
mos dejar de aplicarlo a la escenografa. Lite- imagina, creando dudas en la percepcin del
ralmente, escenografa imaginaria sera la que espectador. Por ejemplo, una pared es tambin
no existe y que, por lo tanto, debe ser imagina- una puerta o una ventana, separa y es opaca,
da por el espectador para existir. pero, de pronto, puede desaparecer transpa-
Se trata de un sentido de la escenografa rentando un fondo abierto de exterior. Un
muy utilizado precisamente en los teatros de suelo puede convertirse en un espejo que refle-
marionetas, donde el espacio escnico viene ja un mundo que el espectador no ve, pues se
tan slo indicado por un detalle o un simple halla oculto en el telar, lo que crea un curioso
elemento. Esta simplicidad puede estar apoya- desdoblamiento de la realidad de este suelo
da por la accin de los tteres o por el texto, tal Muchos casos de arquitectura efmera
como ocurra en el teatro clsico espaol e isa- buscan efectos de escenografa imaginaria: la
belino, prcticamente sin decorado alguno. iluminacin de una calle, de un parque o de
Slo que esta carencia, en los tteres, es an una plaza puede crear un espacio u otro segn
La creativitat sonora basada en lart de disse- bleixen unes referncies sonores. Aquestes
nyar els diferents espais i objectes (paisatges, referncies serveixen per advertir-nos de pe-
arquitectures, msiques, escultures, dissenys rills o tamb com a informaci sobre coses i
industrials, espectacles i happenings) pensant esdeveniments concrets. En molts casos no ens
en lessncia efmera dels sons propis i forans. adonem de lexistncia daquests missatges
Especial mfasi en lescenografia sonora sobre acstics, perqu romanen emmascarats al bell
qualsevol suport. mig daltres informacions, eminentment vi-
La primera part estudia la personalitat suals.
sonora dels espais i els objectes que ens envol- El missatge sonor s molt efmer. No s
ten, veritablement o virtualment. s la potica fins avui que, amb lajut dels registradors de
acstica on es defineixen els estris del llen- sons (des del cilindre de cera dEdison, el fil
guatge sonor i la que introdueix en lart de magntic o les cintes magnetofniques, fins
pensar amb els sons. arribar als actuals mtodes denregistrament
Segueix desprs laplicaci daquesta digital DAT en discs durs), som capaos de
potica a casos concrets. Ara intervenen el dis- guardar aquests tresors sonors per al futur.
seny acstic i la composici, dacord amb el Hem perdut molts sons antics que formaven
llenguatge sonor abans establert. Es parla dels part de la cultura dels nostres avantpassats.
escenaris efmers de les diferents creativitats Aix no obstant, hem pogut transmetre els
sonores. sons del nostre llenguatge, tot i que, tamb cal
Finalment, apareix la necessitat de tor- dir-ho, aquest llenguatge sha transformat en el
nar a descobrir els itineraris i els carcters decurs dels anys.
sonors perduts. Podem retrobar-nos amb la Per aix hem necessitat escriure els nos-
potica grcies que la rehabilitaci acstica tres idiomes (poesies) i msiques (composi-
dna noves interpretacions del llenguatge cions). I per fer-ho ens ha calgut establir un
sonor, de les referncies sonores i dels sons llenguatge (amb lalfabet, la gramtica, la sin-
quotidians. taxi, etc. pel que fa a la lletra, i amb el penta-
Ens movem per entorns que van can- grama, les notes, lharmonia, etc. pel que fa als
viant constantment, sobretot pel que fa als seus sons).
sons, tant en el paisatge exterior com a la ciu- Encara que sigui per escoltar el ms evi-
tat, i, fins i tot, als mateixos edificis. dent, ens cal diferenciar els papers dels tres
El ms important de tot s que sesta- veritables protagonistes:
1 2
3
4
5.4. Afasia
Marcell Antnez Roca
poral y provoca, a travs de un sofisticado sis- ridad, y la forma de interactuar afirman esta
tema de comunicacin sin cable, que mis ges- idea. Me interesa este aspecto de rito abierto
tos se traduzcan en rdenes por un PC. Este se entre pblico y ejecutante, que conservan an
convierte en el motor del espectculo y es des- hoy, determinadas formas musicales, especial-
de donde se gestionan las rdenes, envindolas mente la msica popular.
a los diferentes perifricos: mesa de sonido, Desde el punto de vista temtico Afasia
DVD vdeo1, luz, proyector y robots. Adems intenta abordar temas como la idea del mal, el
de estos perifricos, el software interactivo sexo, la muerte o la violencia. Estos argumen-
controla tambin las imgenes multimedia, las tos me permiten abordar esa idea del yo salva-
secuencias MIDI2 y el CD audio. je, instintivo y pulsacional aparentemente ale-
jado de nuestra realidad contempornea, pero
en el fondo inscrito en nuestro ser de una for-
Contenidos ma inevitable.
En lo narrativo Afasia desarrolla la his-
Afasia, palabra que significa prdida de algu- toria de un personaje que arranca en una gue-
nas funciones del lenguaje por perturbacin rra y despus de innumerables vicisitudes
cerebral, propone un discurso ligado al impa- regresa al hogar. Es, pues, la historia de un via-
rable avance de las formas discontinuas de la je. Lejanamente inspirada en el poema pico
imagen respecto a la secuencia tradicional de de la odisea de Homero, algunos pasajes son
la escritura. De este modo el tratamiento de la materia de la obra y, dado que este clsico es
imagen que se ve en la pantalla es en formal- una obra suficientemente conocida, invita al
mente muy variado: vdeo previamente graba- espectador a servirle de muleta narrativa y
do, tratamiento digital de vdeo, infografa a facilitar una de sus lecturas. Por otro lado esta
partir de retoque fotogrfico, dibujo digital, epopeya uno de los mitos fundacionales de
morfings, etc. nuestra cultura es una obra que he vinculado
Estos tratamientos sumados a la accin desde su primera lectura en mi adolescencia a
escnica del actuante y de los robots musicales determinados hechos y pasajes de mi infancia.
confieren a esta pieza una particularidad muy Y como explicar ms adelante, esta historia
especifica, casi sin precedentes. me ha servido para ordenar la ingente cantidad
A pesar de ser interactiva y diferente en de material que conforma Afasia.
cada prestacin, Afasia desarrolla una secuen-
cia temporal que se percibe como un espect-
culo. Esta dimensin se resuelve bajo tres prin- Texto escnico
cipios: el narrativo, el temtico y el musical.
Valores que se yuxtaponen y conviven a lo lar- Afasia comparte, como la mayora de obras
go de la ejecucin de la pieza. escnicas, el principio de complementariedad
La msica adems de ilustrar determina- y simultaneidad de diferentes disciplinas.
dos pasajes, desarrolla en algunos momentos Tambin, como aqullas, desarrolla un prin-
un protagonismo cercano a la idea de concier- cipio de complejidad que le permite que la
to. Esta es la razn por la que dot a Afasia de comunicacin se articule a travs de la interre-
cuatro robots musicales; su presencia, su sono- lacin de diversos elementos mviles, visua-
les, sonoros... los cuales desencadenan una Sin embargo, esta no es una particulari-
percepcin polismica. dad exclusiva, ya que, de hecho, es propia de
Sin embargo, Afasia es producto de una todas las obras multimedia. Lo que s es espe-
metodologa especfica, muy diferente de las cfico de estas acciones es su capacidad, que
tpicas normas escnicas. traspasa el modelo audiovisual imgenes
Las presentaciones en vivo de Afasia no bidimensionales y sonido estreo y se su-
necesitan de la estricta convencin humana merge hacia la tridimensionalidad de los ele-
que mantienen actores, tcnicos, directores mentos mecnicos, las interfaces corporales y
ya que esta accin es cosa de un hombre rela- los robots.
cionndose con mquinas. Afasia no es pro-
ducto del pacto entre personas de cara a unos
objetivos concretos: la representacin teatral, Interactividad
sino que surge de una relacin interactiva entre
el actuante, las proyecciones y los ingenios El texto es la propia obra, tal como pasa en el
electromecnicos. cine, pero a diferencia de ste, Afasia es, por
Tal como ya se observaba en Epizoo, naturaleza, interactiva. La tcnica de la inte-
Afasia se puede considerar como otra forma de ractividad permite controlar en tiempo real los
escritura escnica, radicalmente nueva y dife- diferentes contenidos de la obra y, por tanto, su
rente a las precedentes. Tradicionalmente, la variabilidad. De este modo, aunque el especta-
complejidad del hecho escnico ha queda- dor perciba secuencialmente la obra, sta es
do comprimida en el drama escrito, y ste se diferente cada vez que se presenta.
ha convertido desde los trgicos griegos en el La variabilidad de Afasia no viene as de
nico protocolo de transcripcin de la obra la reinterpretacin de los contenidos, sino de
teatral. De este modo, la literatura teatral con- sus posibilidades interactivas, situando el pro-
densa la polisemia de la obra escnica en una blema de formalizacin de la obra en el plano
escritura de dilogos entre diferentes persona- de la experiencia de las presentaciones en vivo.
jes. Para recuperar su forma, el espectculo De todo esto podemos deducir que hay
teatral se somete a una reinterpretacin, a una ms de lo que el espectador percibe, y/o que lo
descompresin de las disciplinas que la con- que se percibe es diferente cada vez. Efectiva-
forman y en la que intervienen, entre otros, mente, Afasia contempla dos tipos de estrate-
actores, tcnicos y directores. gias estructurales que permiten la interaccin,
En mis ltimos trabajos, esta descom- por un lado el banco de datos y por otro la ver-
presin ya no es necesaria; el programa infor- satilidad de un nmero determinado de ele-
mtico controla la totalidad de los contenidos mentos.
que intervienen en su puesta en escena. Este El banco de datos se utiliza esencial-
software, posibilita el control simultneo de mente en las imgenes de vdeo y en algunas
los diferentes mbitos de intervencin y su de las msicas. Podemos comprobar cmo las
desarrollo temporal. Dicho con otras palabras, composiciones MIDI o los materiales previa-
los contenidos de Afasia y de Epizoo msi- mente planchados en DVD vdeo y en CD
ca, imgenes, robots... son su escritura y, tal Audio, son objeto de una utilizacin fragmen-
como pasa en el cine, el texto es la propia obra. tada, repetida y reeditada cada vez que se utili-
zan, cosa que imposibilita al espectador perci- lizacin de la herramienta, como la novedad de
birlos en su totalidad. este prototipo pueden hacer pensar que esta
La versatilidad es posible gracias a las interfaz corporal es un elemento decorativo,
funciones multitarea del exo-esqueleto3 y es algo ligado a la idea de vestuario. Pero no es
producto de las nuevas tcnicas de sonido y de as, el exo-esqueleto es un elemento funda-
imgenes. As pues, se pueden mover varios mental y una de las ideas ms significativas de
objetos simultneamente en pantalla, decidien- Afasia.
do su posicin y su jerarqua de capas y, si Desde el punto de vista tcnico el exo-
conviene, utilizar simultneamente los recur- esqueleto es una interfaz de carcter electro-
sos interactivos de la msica, especialmente mecnico que traduce en seales elctricas los
las muestras sonoras samplers y el trata- movimientos de los codos, las rodillas, la posi-
miento interactivo de los robots. El resultado cin de los dedos y la pulsacin de diferentes
de esta tcnica confronta al espectador con una formas de interruptores. Estas seales son con-
realidad donde lo que importa no son los con- vertidas en sonido y enviadas a travs de un
tenidos de base casi siempre perceptibles, micro inalmbrico a un mdem que convierte
sino su extrema variabilidad. el sonido en valores numricos.
Queda una ltima estrategia hbrida de Aunque podemos entender el exo-es-
las anteriores, donde las frmulas de banco de queleto como una metfora del teclado y del
datos y la de la extrema versatilidad se conju- ratn de un PC, no es en realidad ninguna de
gan simultneamente. estas interfaces. De hecho, el teclado de un
No resulta nada fcil crear, imaginar o ordenador no deja de ser una derivacin sofis-
decidir los protocolos de estas formas interac- ticada de la palanca que ya encontrbamos en
tivas, ya que con excepcin de los pocos los primeros pianofortes, es decir, una prolon-
modelos que proporcionan los videojuegos y gacin especfica y reducida de nuestros de-
los CD-ROM, la mayora de las formas inte- dos, completada por el ratn, un dedo que
ractivas que utilizamos se han de inventar de seala y pulsa en el entorno grfico de la pan-
nuevo. En este sentido, tanto el exo-esqueleto talla. Estas interfaces suficientes y eficaces
como los robots son prototipos, es decir, que se para las reas ms comunes de la informtica,
han diseado expresamente para el espectcu- como la ofimtica, se tornan intiles cuando
lo. Nos encontramos as frente a la constitu- actan en otra rbita. De hecho hay pocas
cin de una nueva forma expresiva, frente a la interfaces de control informtico para otras
invencin de un lenguaje. actividades o, en el caso de que existan, estn
todava poco evolucionadas. Esta es la razn
por la cual hemos diseado y construido el
Exo-esqueleto, interfaz corporal exo-esqueleto.
Pero ms all de estas observaciones y
La disposicin frontal de escena en la que se del contexto especfico de Afasia el exo-esque-
desarrolla Afasia no es, seguramente, la mejor leto propone algo ms. Somos individuos aut-
manera para entender el funcionamiento del nomos, producto de una estrategia de vida que
exo-esqueleto. Tanto la distancia a la que se lleva muchos aos evolucionando. Esta trans-
sita el espectador, la cual no facilita la visua- formacin nos ha dado unas formas especficas
que nos otorgan, entre otras cosas, una longi- cierto que una situacin de este tipo puede
tud y un volumen de brazos y piernas. Cuando inducir, como a menudo pasa, a una cierta dis-
analizamos una buena parte de las actuales persin. Esta es la razn por la que organic la
formas de trabajo, ligadas a unas interfaces navegacin de Afasia en torno a la Odisea;
pantalla, teclado, ratn que nos obligan a la idea de un viaje que arranca en un lugar y
estar quietos, sentados y utilizando slo manos acaba en otro y que sucede en una topografa
y ojos, uno piensa, o bien que tenemos unas especfica me ha sido muy til.
extremidades excesivas, o bien que estas inter- Habituados an hoy a unas formas de
faces estn mal diseadas. pensamiento estructuradas a partir del anlisis
Si extendemos, ms all de la informti- fragmentado, de rdenes jerrquicos, de la
ca, la idea de interfaz a automviles, a carrete- memoria secuencial y de los conocimientos
ras o a las ciudades, y las comparamos con la organizados en compartimentos estancos, el
forma y las necesidades de nuestro propio ser, hipertexto se presenta como una tcnica que
debemos aceptar que todava no disponemos posibilita la vinculacin de elementos distan-
de las mejores interfaces. S, ciertamente, tes y diversos de manera no jerrquica y situa-
cubrimos las distancias de manera ms rpida, dos en lugares distantes, como un revulsivo
tenemos menos desgaste fsico, pero esta for- que abre nuevos horizontes.
ma de vida nos ha sometido a las leyes de una Como se viene demostrando desde hace
vida sedentaria, sobrealimentada y propensa al tiempo en diferentes reas del pensamiento
estrs. cientfico, ya no es posible avanzar slo en la
No se trata de renunciar a estas ventajas, direccin cartesiana.
sino de mejorarlas, haciendo que evolucionen Las cosas, las personas, el mundo, no
desde nuevas perspectivas capaces de entender somos objetos independientes, aislados. Vivi-
nuestro entorno y a nosotros mismos. Ubicui- mos en un conjunto de sistemas intercomuni-
dad, ergonoma y multitarea pueden ser peque- cados donde cualquier accin, por pequea
as aportaciones de nuestro exo-esqueleto en que sea, afecta al conjunto. El arte, como una
este dilema. de las formas de representacin abstracta del
gnero humano, como una manera de conocer
la naturaleza y la vida, no puede dar la espalda
Hipermedia a este hecho.
Los taxones artsticos responden, an
El hipertexto, consustancial a Afasia, permite hoy, a unas estructuras de clasificacin que
en la ejecucin de la obra omitir partes, repe- separan arte y escena, que minimizan jerrqui-
tirlas, ir atrs, acelerar, poner pausa, enfatizar camente la diversidad y que responden a un
o minimizar... acentuando an ms el principio sistema de mercado -museos y teatros- que no
de discontinuidad estilstica de la imagen. Afa- quieren saber nada entre s.
sia, como hipertexto, o si se prefiere, hiperme- La inclasificable Afasia, con su interfaz
dia que vincula lxicos de imagen / sonido corporal, con sus robots, con su estructura
/movimiento, se muestra como un objeto, interactiva, con su red hipertextual, invita, en
como una accin que invita a ser observada definitiva, a una nueva posicin, a otras pers-
desde amplias perspectivas. Sin embargo, es pectivas.
3 Hades 1
4 Robots General
Participants1
ra en las ciudades (amb Ignasi de Sol-Morales, concursos, fent projectes tant a Espanya com en altres
1996) y Arquitectura del Movimiento Moderno 1925- pasos dEuropa. Projectes publicats a Architectural
1965. Registro Docomomo (1996). Publica regular- Association (Londres); Arquitectura catalana al mn,
ment articles en diverses revistes especialitzades. UIA, catleg; Quaderns dArquitectura, nm. 192,
198 i 217; ON, nm. 123, Barcelona; Temes de Dis-
seny, Barcelona; i AB, nm. 24, 28, 29 i 35.
Josep M. Fort Mir
tellana, collecci coeditada per lETSAB i San- establece su propio estudio de diseo grfico espe-
ta&Cole, i que forma part de les activitats del Cen- cializndose en identidad corporativa. Combina esta
tre dEstudis de Disseny, que tamb va fundar i actividad con la investigacin en otros campos de la
dirigeix actualment. A ms de diverses obres dar- imagen: fotografa, fotomontaje y vdeo. De su pro-
quitectura algunes finalistes dels premis FAD, duccin grfica destacan: Museo Picasso, Candida-
ha fet nombrosos dissenys dinteriors. Ha collabo- tura de Barcelona 92, Identificacin de los taxis de
rat amb ADI- FAD com a vocal i tresorer, quan es Barcelona, Vinon, Torras Papel, Ovideo TV, Esco-
van crear els premis DISUEO per a productes no fet, Escuela Eina, Centenari FC Barcelona, lAudi-
comercialitzats, es van fundar les medalles ADI per tori, etc. Obra fotogrfica expuesta en el Museo de
a estudiants, i es va fer lexposici Gaud Dissenya- Arte Moderno de Nueva York, Biblioteca Nacional
dor. s director dels cursos de mster i postgrau Francesa, Fons dArt de la Generalitat de Catalunya
Arquitectura, Art i Espai Efmer, i del postgrau y otros museos, instituciones y colecciones priva-
Arquitectura i Artesania (UPC). das. Premio Nacional de Diseo 1992.
Nascut a Barcelona el 1949, s llicenciat en Litera- Barcelona, 1957. Collabora amb Ramn Sanabria
tura Espanyola per la Universitat de Barcelona. (1982-1984), i amb Moiss Gallego i Franc Fernn-
Fundador de la companyia La Fanfarra (1976), crea dez (1985). El 1982 forma despatx professional
el personatge de Malic (titella que encarna un aven- amb Eduard Valencoso, Carlos Sanfeliu i Enrique
turer ibric). Ha escrit la majoria dels guions per a Salvia. El 1987 obt el ttol dArquitecte (ETSAB,
teatre de titelles de la companyia, ms de disset UPC). Arquitecte de lAjuntament de Barcelona
obres, des del 1977 fins a lactualitat. Des del 1994, (districte de Sant Mart, Divisi Departament dO-
Toni Rumbau assumeix la direcci artstica del Tea- bres i Projectes), de 1988 a 1995. Dirigeix el Servei
tre Malic. El 1988 sestrena com a solista amb les- dObres i Projectes de la Divisi de Serveis Tcnics
pectacle A Dues Mans, amb el qual recorre tot del Districte de Grcia, des del 1996. Professor
Europa, visita diverses vegades Rssia, i actua a la associat del Departament de Construcci de lET-
Xina, Israel i Egipte. Amb La Fanfarra ha viatjat SAB des del 1990, i de lescola Elisava des del
per Espanya, Europa, Brasil, Argentina, Rssia, 1995. Ttol de mster Arquitectura, Art i Disseny
Pasos Escandinaus, Turquia i la Xina. El 1997 crea de Muntatges Efmers per la UPC (1994). El 1997
lespai telemtic Malic Imaginari complementari al obt el grau de Doctor Arquitecte (ETSAB, Depar-
Teatre Malic. Tamb s director de la revista Malic, tament de composici Arquitectnica) amb la tesi
Teatre de lImaginari, ledici de la qual es fa amb LArquitectura Efmera. Components Efmers. El
suport telemtic. 1998 participa en el curs El projecte participat de
Roma (La citta dei bambini F. Tonucci).
Amrica Snchez
Alfons Soldevila i Barbosa
Buenos Aires 1939. Diseador grfico, fotgrafo y
pedagogo de la imagen. De formacin autodidacta, Doctor Arquitecte per lEscola Tcnica Superior
su aprendizaje estuvo marcado por la llamada dArquitectura de Barcelona (ETSAB). Professor
escuela suiza a travs del libro El diseador grfico titular del Departament de Projectes Arquitectnics,
y sus problemas de diseo de Josef Muller Brock- responsable de la Ctedra de Projectes I i VI (3r
mann. En 1965 llega a Barcelona. Un ao despus curs), ETSAB. Ha fet nombroses activitats docents a
lestranger (Mil, St. Louis, Brgam, Viena, UTA, 81; Museu Picasso de Barcelona, 1981-87; Museu
Valparaso), i conferncies i exposicions sobre la de Navarra, 1986-90; Pavell Olmpic de la Vall
seva obra, la qual ha merescut premis i mencions, dHebron de Barcelona, 1989-91; Hotel Plaza a
tant nacionals com internacionals. Ha fet projectes i Barcelona, 1989-92; Museu de la Cincia i el Cos-
obres dhabitatges (individuals, collectius, experi- mos a Tenerife; 1989-93; conjunt de 200 habitatges
mentals), escoles, edificis i installacions esportives, a Mollet del Valls, 1989-93; Cine Imax al Port
espais i elements urbans (passarelles, prgoles, Vell de Barcelona, 1993-95. Ha rebut premis i
cobertes polivalents i estacions de metro). nominacions per la seva obra professional com
el gran premi FAD dArquitectura de 1991, el pre-
mi categoria de bronze dels IAKS de 1995 i el
Enric Sria i Badia Premi Ciutat de Barcelona 1996 dArquitectura i
Urbanisme. Recentment ha guanyat el concurs per
Estudia a lEscola Tcnica Superior dArquitectura a la rehabilitaci de lantic mercat del Born per a
de Barcelona (ETSAB), 1970. Professor de Projec- una biblioteca pblica, a Barcelona.
tes i Dibuix a lETSAB, des del 1976 fins al 1991.
Professor de Projectes a lescola Elisava de Barce-
lona (1996-1998). Autor del llibre Conversaciones
con Jos Coderch de Sentmenat i del catleg Dibu-
jos per a lETSAB. El conjunt de la seva obra es 1 Tots els participants en aquesta publicaci sn o han
troba publicada als mitjans arquitectnics i ha estat estat professors o conferenciants en alguna de les edi-
objecte de moltes conferncies i exhibicions. Des- cions del mster Arquitectura, Art i Espai Efmer,
taquen el Museu de la Cincia de Barcelona, 1979- (UPC).