Anda di halaman 1dari 8

LA VARIACI LINGSTICA

Llenguatge
Facultat humana de comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor
mitjanant un codi lingstic compartit.
Llengua
Sistema de signes orals, reflectit en el codi escrit, que serveix bsicament per a la
comunicaci.
Llengua estndard
Varietat lingstica que, per un procs espontani o dirigit, ha assolit un alt grau
danivellament, de codificaci, de confluncia i dacceptaci en qu es tendeix a
eliminar al mxim les diferncies dialectals, la qual utilitzen, en diversos registres i
nivells, els membres duna comunitat lingstica
Dialecte
Modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini. Una
llengua s un conjunt de dialectes.
Prejudici lingstic: els dialectes sn varietats menors duna llengua.
Variaci lingstica
La variaci lingstica s un fet universal: cap llengua s monoltica o uniforme.
Factors que condicionen la variaci:
1) Les caracterstiques dels parlants (sexe, edat, tnia, origen geogrfic, nivell
sociocultural, etc.).
2) Les caracterstiques de la situaci en qu es produeix la comunicaci (relaci entre
els interlocutors, lentorn fsic de la comunicaci, etc.).
Varietats lingstiques
Les varietats lingstiques no es trien, sin que sn implcites de cada parlant, i nhi ha
de tres tipus:
1) Les varietats geogrfiques (diatpiques)
2) Les varietats histriques o temporals (diacrniques)
3) Les varietats socials (diastrtiques)
Encara hi podrem afegir els idiolectes.
Exemples de varietats diatpiques
Espill / Mirall
Nen / Xiquet / Nin
Granera / Escombra
Agranar / Escombrar
Avui / Hui
Pags / Llaurador
Sortir / Eixir
Patata / Crella
Tarda / Vesprada / Horabaixa

1
Varietats funcionals
Les varietats funcionals sn els diferents registres de la llengua. Es trien en funci de la
situaci comunicativa i apareixen per lexistncia de formes lingstiques que els
parlants associen a situacions especfiques en qu es produeix la comunicaci.
Registre = Varietat funcional duna llengua definida dacord amb els factors de la
situaci comunicativa.
Hi ha quatre factors que intervenen en la tria daquestes varietats funcionals: el tema
(o camp), el canal (o mode), el nivell de formalitat (o to) i la intenci comunicativa (o
tenor).
Varietats funcionals o registres
En funci de:
Camp (temes corrents, especialitzats)
Mode (canal oral o escrit)
Tenor (intenci esttica, explicativa, persuasiva)
To (relacions +/- formals entre els interlocutors)
Halliday (1976); Gregory i Carroll (1978)

Es pot parlar de diferents tipus de registres (-/+ formals):


Registres no formals: registre colloquial
Registres formals: registres especialitzats (tecnicocientfic,
literari...)
Per tamb es pot parlar de registres simplificats

El registre colloquial
Tema o camp: temes relacionats amb situacions quotidianes.
Canal o mode: oral espontani; poca atenci a la qualitat del discurs.
Tenor o intenci comunicativa: intencions variades, per prioritzaci dels
propsits socialitzadors.
To o nivell de formalitat: informal; poca distncia social entre els interlocutors.

2
Manuals I Llibres destil
La importncia de la llengua
La llengua s la matria primera amb qu treballen els professionals de la
comunicaci (tamb els publicistes).
El comproms amb la qualitat lingstica hauria de ser un principi bsic per a
qualsevol professional de la comunicaci.
El professional de la comunicaci ha de saber utilitzar el registre adequat i fer-ho de
manera clara, precisa, breu i concisa. A ms, ha dutilitzar correctament la llengua.
Orgens dels llibres destil en catal
Darrer ter del segle XX.
Introducci del catal en els mitjans de comunicaci (escrits, orals i audiovisuals).
Necessitat: establir uns models lingstics adequats.
Resposta: llibres destil (han flexibilitzat i enriquit la normativa, des dun punt de
vista lxic I morfosintctic).
Qu sn els llibres destil I per a qu serveixen?
Eina bsica de consulta per als mitjans de comunicaci (rdio, televisi, premsa,
Internet) i els professionals que hi treballen.
Se suma a daltres ms clssiques: diccionaris, gramtiques.
Intenten resoldre necessitats especfiques.
Vinculats a entitats concretes.
Qu sn els llibres destil I per a qu serveixen?
Sovint sn materials de consulta interna i no es comercialitzen (excepcions).
Sn lexpressi ms clara de la concreci dun model de llengua.
Objectiu: donar pautes ds als redactors dun mitj de comunicaci perqu sajustin
a un model de referencia i aix aconseguir una coherncia global en tots els textos
que es redacten.
Qu sn els llibres destil I per a qu serveixen?
Un compendi daquestes caracterstiques t com a funci resoldre dubtes dactuaci
(amb un pes important per a les qestions lingstiques) en els circuits de feina i est
adreat al personal de la mateixa organitzaci. En les empreses o en les organitzacions
dedicades a la comunicaci, per exemple els media, els llibres destil dediquen una part
important del seu contingut als criteris que han de regir lelaboraci dels textos. En
aquest sentit, el seu inters va encaminat a laplicaci de les quatre propietats
textuals: ladequaci, la coherncia, la cohesi i la correcci gramatical i ortogrfica
(Casals i Faura 2010: 43).

CASALS, Daniel i FAURA, Neus (2010): El catal als mitjans de comunicaci, Barcelona: UOC.

3
Qu sn els llibres destil I per a qu serveixen?

Els llibres destil, a ms dunificar criteris i establir convencions, sn sobretot un recull


dall que, sense ser estrictament normatiu, els lingistes han decidit admetre per
poder respirar, perqu no es veuen amb cor (ni tenen el convenciment interior de fer-
ho) de dir al professional que all no ho pot dir daquella manera, que aquella broma
no la pot fer, que el que tothom diu i entn i fa servir no existeix en catal (Pla Nualart
2011: 39).
PLA NUALART, Albert: (2011): Aix del catal. Podem fer-ho ms fcil, Barcelona: La Butxaca.
EXEMPLES
DIARI DE BARCELONA (1987): Un model de llengua pels mitjans de comunicaci. Llibre destil
del Diari de Barcelona. Barcelona: Empries.

MOLL, Toni (1990): La llengua dels mitjans de comunicaci. Alzira: Bromera.


COROMINA, Eusebi (1991): El 9 Nou. Manual de redacci i estil. Barcelona: Diputaci de
Barcelona, Premsa dOsona, Eumo.
TELEVISI DE CATALUNYA (1995): El catal a TV3. Llibre destil. Barcelona: Edicions 62.

AVUI (1997): Avui. Llibre destil. Barcelona: Empries.

EXEMPLES
VILAWEB (2006): Llibre destil de VilaWeb. Llengua i redacci. Barcelona: Partal, Maresma &
Associats.
PIC, Neus i RAMON, Magdalena (2010): Llibre destil per als mitjans de comunicaci
orals i escrits. Palma: Consell de Mallorca-Universitat de les Illes Balears.

COMPANY, Catalina i PUIGRS, Maria Antnia (2007): Llibre destil dIB3. Palma: Govern
de les Illes Balears.

COROMINAS, Eusebi (2008): El 9 Nou/El 9 TV. Manual de redacci i estil. Vic: Premsa
dOsona.
CORPORACI CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS. Esadir.cat. El portal lingstic de
la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). <http://esadir.cat>

4
Llengua estndard versusllengua normativa
s a dir versus DIEC
NORMATIVA VS ESTNDARD
Cal no confondre llengua normativa i llengua estndard.
La llengua normativa s el codi resultant duna convenci o reglamentaci
(ortogrfica, gramatical i lxica) per part duna autoritat, normalment de carcter
acadmic. En el cas catal, aquesta autoritat s lInstitut dEstudis Catalans (IEC).
L'estndard s, en la definici que en dna el Diccionari de la llengua catalana de
l'Institut d'Estudis Catalans, "la varietat lingstica que, per un procs espontani o
dirigit, ha assolit un alt grau d'anivellament, de codificaci, de confluncia i
d'acceptaci en qu es tendeix a eliminar al mxim les diferncies dialectals i que
utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una
comunitat".
La confusi entre normativa i estndard porta aparellada la creena que lestndard s
bsicament una varietat escrita.
Estndard escrit
Als Pasos Catalans lestndard escrit sha perfilat a partir dun llarg procs
normativitzador, impulsat per Pompeu Fabra a recer de lInstitut dEstudis Catalans
(IEC). Composicional + polimorf.
Les principals fites daquest procs de codificaci de la llengua escrita sn: la reforma
ortogrfica (Normes del 1913), la gramtica de lIEC (1918) i el diccionari de Fabra
(1932).
El catal estndard escrit, en les diverses modalitats regionals, t algunes variants
morfolgiques (per ex.: canto, cante, canti, cant; estat, sigut, set; seva, seua) i lxiques
(noi, xiquet, miny, allot) que sn tant acceptades com compreses. Ara b, t una
ortografia unificada amb molt poques variants.
ESTNDARD ORAL
La llengua escrita s una simbolitzaci de la llengua oral, una representaci. Ni en
catal ni en cap altra llengua hi ha correspondncia entre el codi oral i el codi escrit.
La codificaci de la llengua oral fou ms tardana. Com en la codificaci de la llengua
escrita, s la necessitat la que empeny la iniciativa de la regulaci: lextensi dels usos
orals pblics de la llengua genera necessitats que cal resoldre, en especial dins el mn
de lensenyament i dels mitjans de comunicaci orals.
Documents base de lIEC: Proposta per a un estndard oral de la llengua catalana I:
fontica (1990; 3a ed. revisada 1998) i Proposta per a un estndard oral de la llengua
catalana II: morfologia (1992; corregida i revisada, 1999).

5
Normalitzaci lingstica
Recobrada loficialitat del catal, la fita segent s avanar cap a la normalitzaci
lingstica.
Els mitjans de comunicaci, en tant que sn productes dirigits a les masses, sn clau:
sense uns mitjans de comunicaci que parlen catal, la nostra llengua no pot aspirar
a la normalitat.
Els mitjans contribueixen a estendre ls social de la llengua i a capgirar la situaci
diglssica a qu ha dut un procs de substituci lingstica en estat avanat.
Els mitjans sn models de llengua i, juntament amb lensenyament i ladministraci, els
principals difusors de lestndard.
diEC versus sadir
No recollit al DIEC (paraules / usos estndard per no normatius)
Paraules, o accepcions de paraules, admeses a lsAdir i que no consten a l'edici
actual del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2,
publicat en paper el 29 de mar del 2007 i actualitzat en revisions posteriors).
Concretament n'informen amb les etiquetes "no recollit al DIEC" (quan la paraula no
apareix al diccionari) i "s no recollit al DIEC" (quan la paraula s que apareix al
diccionari, per no amb l's o amb el sentit que en destaquem).
diEC versus sadir
Recollit al DIEC
Sota l'etiqueta "recollit al DIEC es presenta la llista de termes admesos a lsAdir i
que, posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans ha acabat recollint al seu Diccionari de
la llengua catalana. Aquesta dada avala i refora el model de llengua de lsAdir, que
d'aquesta manera tamb contribueix a actualitzar i ampliar el diccionari normatiu.
Orientacions ds

s general: paraules i expressions que podem fer servir en les nostres emissions,
tant en espais de to formal (informatius, documentals, debats, etc.) com informal.
s restringit: paraules i expressions especfiques del llenguatge colloquial,
admissibles en espais informals i habituals sobretot en els dilegs.
s inadequat: paraules i expressions arcatzants o excessivament literries (ms
informaci: manual d's del llibre d'estil de la CCMA).
s abusiu: paraules i expressions que sovint s'utilitzen d'una manera gaireb
exclusiva o estereotipada, en detriment d'altres possibilitats que conv no oblidar.
s correcte / s incorrecte: paraules i expressions que no sempre s'usen en el seu
significat precs.
No admissible: paraules i expressions que no apareixen al diccionari normatiu i que
considerem incorrectes en qualsevol context. Les marquem amb un asterisc (*).
Vegeu: http://esadir.cat/lexic/noadmissible

6
s general
A la seva > Us general. No recollit al DIEC.
A posteriori > s general. Locuci llatina que significa a partir dall que ve desprs I
que saplica al coneixement derivat de lexperincia. Sense marca tipogrfica (ni
cometes ni cursiva).
A vegades > s general. Locuci adverbial. Dacord amb el diccionari normatiu, a
vegades i de vegades es poden fer servir indistintament.
Flashback > s general. No recollida al DIEC. Anglicisme equivalent a salt enrere. Plural:
flashbacks. Sense marca tipogrfica (ni cometes ni cursiva).
Gamberro > s general. Sinnim, recollit al diccionari normatiu, de brtol.
Pluja didees > s general. Equivalent catal a brainstorming.
s restringit
Bici > s restringit. No recollit al DIEC. Abreviaci de bicicleta. Enlla: paraules
escurades.
Cabreig > s restringit. No recollit al DIEC. Recollit, entre daltres, al Gran diccionari de
la llengua catalana, dEnciclopdia Catalana. Lleng. coloquial. Cabrejada,
emprenyament, emprenyada, enuig.
Cutre > s restringit. No recollit al DIEC. Deixat, lleig, rnec, atrotinat, tronat, de mala
mort, sense qualitat, ridcul, miserable, avar (en funci del context).
Enxufar > s restringit. No recollit al DIEC. No admissible en sentit recte: direm
endollar, connectar. En lleng. colloquial susa amb el significat de proporcionar a una
persona una pena o un benefici mitjanant influncies i recomanacions, especialment
si es tracta dalg que no t prou mrits. No oblidem altres solucions: collocar, tenir
padrins, anar recomanat
Tonto > s restringit. No recollit al DIEC. Al costat de ximple, beneit, ruc, etc. Tamb
com a sinnim de poca-solta, absurd, sense sentit.
s inadequat
dhuc > Us inadequat. Forma usual: fins I tot (o incls).
Car > Us inadequat. Formes usuals: perqu, ja que.
Ensems > Us inadequat. Forma usual: alhora.
Quelcom > Us inadequat. Formes usuals: alguna cosa, res, etc., segons el context.
Romandre > Us inadequat. Formes usuals: estar, quedar-se, continuar, etc., segons el
context.
Hom > Us inadequat. Forma usual: es (No: Hom diu que el jugador brasiler marxar al
final de la temporada. S: Es diu que el jugador brasiler marxar al final de la
temporada).
Perllongar > Hom > Us inadequat. Forma usual: allargar, prolongar, etc., segons el
context.

7
s abusiu
A nivell de > Sovint se nabusa
Els jugadors de pdel solen tenir lesions a nivell de canell
Els jugadors de pdel solen tenir lesions alcanell
Anys dedat > Redundant
Un home de 57 anys dedat
Un home de 57 anys
Per part de > Sovint se nabusa
La proposta va ser rebutjada per part de loposici
La proposta va ser rebutjada per loposici
Loposici va rebutjar la proposta
Donar avs > s abusiu, no recollit al DIEC
Forma preferent: avisar
s correcte / incorrecte
Bianual > s correcte amb el significat que t lloc dues vegades a lany. s incorrecte
en el sentit de biennal (que t lloc una vegada cada dos anys).
Assenyalar > s correcte amb el significat dindicar, mostrar o designar alg o
alguna cosa amb el dit o fent qualsevol altre senyal, dir, manifestar, apuntar, fer
notar, fixar, determinar. s incorrecte en el sentit de senyalar (posar un senyal).
Enlloc > s correcte quan equival a en cap lloc. s incorrecte quan equival en
comptes de, cas en qu sha de fer servir la locuci en lloc de.
Escoltar > s correcte quan significa estar atent a percebre sons, paraules, parar
atenci al que alg diu. Incorrecte quan equival a percebre per mitj dels sentits,
cas en qu sha de fer servir el verb sentir.
Fulla > Exemples ds correcte: fulla darbre, fulla de ganivet, fulla dafaitar. s
incorrecte en el sentit de full.
No admissible
A diari > No admissible. Cada dia, diriament.
A no ser que > No admissible. Si no s que, tret que, fora que, llevat que.
A mida que > No admissible. A mesura que.
Agobiar > No admissible. estressar, atabalar, aclaparar, angoixar, saturar, tocar la pera,
no
deixar en pau, etc., segons el context.
Aduana > No admissible. Duana.
Acreedor, -a > No admissible. Creditor, -a
Anar liat > No admissible. Anar de blit, estar enfeinat, anar atrafegat, etc., segons el
context.
Tal i com > No admissible. Tal com.

Anda mungkin juga menyukai