ATACS PIRATES A LA MEDITERRANIA

Els pirates atacaven les

embarcacions amb l'objectiu de
robar el seu carregament, i de
vegades el vaixell sencer, no es
limitaven només als pillatges del
vaixell sinó que de vegades
atacaven petites ciutats costaneres.

Durant els segles XVI i XVII van

viure la seva edat d’or, arribant a
tenir més de 35.000 captius
cristians pels que demanaven
rescat o venien com esclaus.

La pirateria al Mediterrani sorgeix

com a resultat de diferents
conflictes polítics resultant de
l’expulsió dels moriscs per part dels
reis Catòlics (governants de l’estat espanyol) , l'expansió de l'Imperi Turc que
dominava quasi tot el Mediterrani i ocupava mitja Europa, i les seves aliances
amb els reis francesos (enemics dels espanyols).

Per la seva situació geogràfica, en el centre del Mediterrani Occidental, les Illes
Balears sempre han estat un punt de referència tant per a navegants i
comerciants com també per raons estratègic-militar (provisió de queviures per
a les tropes, reorganització de la flota, refugi en cas de mal temps...). Això va
fer que les costes de les Balears es convertissin en un escenari permanent
d’actes de pirateria per part dels moriscs amb base a Argèlia, Tunísia o Trípoli.

Els pirates feien les seves incursions atracant a cales o ports pròxims a nuclis
de població que eren el seu principal objectiu amb la finalitat de robar i fer
captius als seus habitants.

Alguns exemples d’aquests atacs són:

El saqueig de Maó (1535), l’assalt al Port de Sóller (1542), el saqueig d’Eivissa

(1543), el saqueig de Valldemossa (1545),.... Entre 1543-46 van atacar Porto
Colom, Estellencs, Banyalbufar, Santanyí,.... I el maig de 1550 van atacar
Pollença i després van destruir el castell de l’illa de Cabrera.

Els atacs a les poblacions costaneres de les illes es van seguir repetint durant
anys i més anys.

La illa de Formentera des de finals del segle XIV fins quasi principis del segle
XVIII va quedar deshabitada degut en gran part a la inseguretat de l’illa que era
visitada contínuament pels pirates. Només era habitada de forma esporàdica
per qüestions de feina, per habitants d’Eivissa, però no va ser possible que
s’establís un nucli de població permanent. Convertint-se en lloc habitual dels
pirates des d’on podien planificar l’atac a les demés illes.

L’illa de Cabrera també va ser utilitzada com a port pels pirates des d’on atacar
les costes de Mallorca. Per aquest motiu es va construir un Castell a l’entrada
del port des d’on controlar l’accés dels pirates.

Totes aquestes incursions van promoure un sistema de vigilància i defensa.

Els principals nuclis de població ( Palma, Eivissa, Maó,...) van reforçar les
seves murades i es van construir torres de vigilància al llarg de la costa de
totes les illes per prevenir i preparar-se el més ràpidament possible d’aquests
atacs.

Les diferents torres es comunicaven unes amb les altres a través de senyals
visuals que eren de fum durant el dia i de foc durant la nit. A través d’aquest
sistema de comunicació totes les illes es trobaven vigilades i coordinades.

Davant l’avís d’atac a alguna població illenca, cavallers i voluntaris d’altres

indrets de l’illa acudien per fer front als invasors. Per altra banda la gent
cercava refugi a les construccions fortificades més pròximes (murades, castells,
torres i esglésies).

A Eivissa les esglésies es van construir amb una doble finalitat, religiosa i
defensiva. Eren auténtiques fortaleses on es refugiaven els habitants dels
pobles quan es trobaven en perill.