Descargado en:

patatabrava.com

ART DE ROMA I L'ANTIGUITAT TARDANA (UB)

APUNTS TOT TEMARI ROMA

CONEJO, ANTONI 16-17

 19/09/2016

Mdul A: Introducci
1: La descoberta de Roma i la producci artstica dels romans
Roma ha estat en lepicentre de linters dels historiadors des de lantiguitat
clssica. Autors com Polibi, Cat el Vell, Titus Livi i Tcit, entre molts daltres, van
recollir en els seus escrits sntesis histriques de levoluci de Roma des dels seus
orgens fins a lpoca que els toc viure. Tanmateix, i en clau ms moderna, dos fets
van marcar de forma decisiva lulterior desenvolupament dels estudis sobre Roma:
duna banda, linici de les i de laltra, la publicaci de Geschichte der Kunst des
Alterthums
La historiografia romana es remunta a lantiguitat clssica, desde Polibi trobem una
srie dautors grcies als que avui en dia conservem aquesta part de la histria.
Cat el Vell fou el primer que ens va parlar en llat , dins dun dels seus 7 llibres els
orgens, dels orgens mtics de Roma. Titus Livi, autor de Ab urbe condita, narr linici
de Roma cap a lany 753 aC ( any Zero). Suetoni, arxiver rom amb accs als
documents Oficials redact la vida dels 12 csars.
Cal remarcar que la historiografia Romana s menys precisa que la grega i sovint el
carcter mtic prima sobre el rigor histric. Amb Plaute observem la funci moral
daquestes narracions mtiques sobre la fundaci.
La majoria dobres romanes han arribat als nostres dies a partir dinterpretacions
posteriors, realitzades a causa de linters que aquestes causaven . Tot i que roma
segueix viva durant ledat mitjana s al renaixement quan es passa una fase de
redescoberta dels clssics i al s XVII que sinicien les excavacions a Pompeia.
En aquests moments Wincklemann public una catleg dart Rom en el que no es
preocup noms dels objectes de forma descriptiva sin que els , el i .
Al segle XIX Theodor Momsen escrigu Histria de Roma i posteriorment Momsen i
lacadmia de Berln encetaren el CIL, una base de dades on es documenten totes les
inscripcions Romanes i sels adjudica un nombre dinventari.
20/09/2016

2: La crisi de la Repblica i linici de lImperi

Breu cronologia de Roma

Monarquia
Repblica (1a etapa) Comer, inici exrcit
militar = expansi de
Roma
Repblica (2a etapa)
Alt Imperi Imperi dAugust
Baix Imperi Dinastia Severa i
davallament de lImperi

Iulius Iunius Brutus (capitol), segle IV-II aC

Una de les principals caracterstiques de lescultura romana s que aposta molt per el
realisme. En aquest retrat trobem un detallisme de la barba i una potncia
psicolgica, que vol demostrar la presncia imposant del personatge.
La va ser encapalada per la revolta de Brutus.

1
Cap al els romans amb exrcit es troben amb els pnics, i aix suposar linici de les
guerres pniques. Hi haur un enfrontament entre romans i cartaginesos. Roma en
sortir victoriosa. Aquesta victria de Roma far que Roma intensifiqui la seva
potncia naval.
Durant la Roma acabar sent la gran potncia. Cap a finals del segle I August crear
un nou model, que far que Roma evolucioni, i aix sorgir el gran Imperi.
La crisi de la Repblica: guerra civil
Del sorgeix la lluita de . En la societat romana existia la plebes classe
treballadora i els patricis classe aristocrtica . Juli Csar era un general que en
vida ja era meditic i que pertanyia a la classe de la plebes. El Senat era una instituci
que existia des dpoca monrquica, eren un rgan consultiu a qui se li demanava
consell. Al Senat no li agradava especialment el poder de Csar, ja que aquest tenia la
intenci de perpetuar-se en el poder amb el ttol de Cnsul. A part daix, volia ser
anomenat , un ttol que permetia en un moment de crisi atorgar el poder a una sola
persona per resoldre la situaci de crisi. Aquest fet acabar en una disputa entre el
Senat (conservadors) i Csar, cosa que portar a la . El senat estava representat per
Pompeius Magnus, que anava en contra de Csar.
Retrat de Pompeius Magnus, a Copenhagen
En lexecuci daquest retrat hi ha una voluntat retratstica. Com es pot observar, es
denota la seva edat arrugues marcades al front , i sobretot interessa el cabell: on hi
ha un tractament diferent. El fet s que es compara amb Alexandre Magne, que tamb
portava els cabells ondulats com surten aqu representats. ALERTA: lescultura
romana ens lhem dobservar detalladament tots els detalls tenen importncia . El
fet important s que darrera dels retrats hi ha una voluntat de propaganda poltica.
Un cop Juli Csar aconsegueix la victria , el Senat continuar estant en contra dell.
El 15 de Mar lany 44 a.C. tindr lloc lassassinat de Juli Csar desprs duna reuni
del senat. Ledifici del senat avui en dia en aquella poca estava en construcci, per
tant en el lloc on es pensen que avui en dia el van matar no s el lloc real. Realment el
van matar al Area Sacra de Largo Argentina.

Desprs de la Guerra civil

En aquest moment s quan comena a produir-se lascens dOctavi. A partir de
lassassinat de Juli Csar, Roma queda orfe i descollocada. Hi haur els segents
descendents de Csar:
- Marc Antoni (m dreta de Csar)
- Lpid (cap dels soldats cavallers)
- Octavi (nebot-net de Csar que havia estat adoptat com a fill legtim
de Csar.)
Amb 19 anys, no tenia gaire experincia. La seva . Els conjurats (Brutus i Cassius)
sexilien al nord dItlia i desprs a Grcia. De fet, Octavi intentar ser anomenat , i al
final ho aconsegueix tot i que en la legislaci romana el mnim dedat per ser cnsul
eren 42 anys . s quan es comena a forjar un gran personatge.
Un cop anomenat cnsul, Octavi salia amb Marc Antoni i Lpid i es proclama la res
publica constituendes (el 43 aC). Laliana arriba en el seu punt culminant lant , on els
conjurats (Brutus i Cassius) seran exterminats. Tornen a casa dient que shan carregat
els assassins de Juli Csar.
Pau de Brndisi (40 aC)
- Es crea al sud de Itlia.

2
 - s un pacte de no agressi: Marc Antoni est amb Cleopatra (reina
dEgipte) i Lpid queda com a governador dels territoris del nord
dfrica.
- La pau de Brindisi caduca i el 32 a.C. sacaba el triumvirat i sorgeix
el gran conflicte entre Octavi i Marc Antoni. Lpid quedar en un
segon pla.
(31 a.C.)
- Va tenir lloc a la Grcia Occidental i va ser una batalla naval.
- Enfrontament de lexrcit dOctavi i lexrcit de Marc Antoni i
Cleopatra .
- Octavi comptava amb lajuda de Marcus Agripa home duna
famlia doligarques que era lalmirall dOctavi. Agripa va fer
collocar uns esperons metllics a la proa de les embarcacions i aix
al xocar amb la flota de Marc Antoni els vaixells sanaven enfonsant.

Batalla de Accio, relleu (Collecci dels ducs de Cardona, Crdoba)

Es van fer moltes recreacions de la batalla. Aquest relleu interessa perqu presenta un
anlisi visual de com eren els vaixells de guerra que van participar a la batalla naval, i
podem veure la presncia dels esperons de metall a la proa dels vaixells.
Desprs de la batalla Octavi queda sol. Lpid deixar de ser un problema. A partir de
la batalla, el 31 a. C., sinicia (poca dAugust). Octavi passar a ser prnceps (primer

3
ciutad de Roma) i crear un nou programa geopoltic en els dominis de Roma. Egipte
passar a ser provncia privada de Roma (dAugust).
- El principal , el gra crea pa, que alimenta al exrcit. Es va forjant un
gran exrcit.
August de Berilacqua amb corona cvica, 27 a.C.

Ja hem comentat que la principal virtut de Octavi era que era fill de Csar. Octavi es
dedicar a divinitzar Csar perqu aix a ell tamb sel veur com a fill directe de Du.
Temple del Divus Iulius (36 aC) auri octavi

Divo Iuliu: Juli Div

26/09/2016

4
Mdul B: Lurbanisme de Roma, des dels orgens fins a Traj
1: Fundaci de Roma: els inicis de lurbanisme duna nova capital
August va encarregar a un poeta (Virgili) la Eneida. s un poema que sinspira
directament en la histria dUlisses dHomer. Enees era fill dAnquises, un mortal, per
la seva mare era Venus. Aquest s un aspecte important perqu es justifica que Enees
t llinatge div. A partir de lEneida de Virgili, la histria dEnees i els seus successors
arrelar amb fora en la societat romana.
El nom de Roma ve de la llegenda de Rmul i Rem. En quant a fixar dates es va
presentar un problema: quan es podia fixar de manera precisa la fundaci de Roma?
La data que va quedar institucionalitzada va ser el 21 dabril del 753 a. C. Rmul s un
descendent lluny dEnees i Rem s el seu germ. La lloba capitolina (segle XI-XII) s
una cpia duna escultura etrusca, i s un smbol de Roma.
Histria de la Eneida
Enees fuig de Troia i arriba a la costa occidental dItlia, i la histria narra les seves
aventures en aquest viatge. Enees senamora Lavinia i de la seva uni neix Iulius
Ascanius. Ascanius marxa i funda la ciutat de Alba Longa, la ciutat precedent de
Roma. En aquesta ciutat Ascanius estableix el sistema de govern monrquic, i es
succeeixen fins a dotze dinasties. El rei nmero XIII sanomenava Numtor i tenia un
germ anomenat Amuli que tenia enveja i destrona al seu germ per la fora. Un cop
al poder, Amuli sassebenta que Numtor tenia una filla (Rea Silvia), i vol eliminar-la i la
envien al bosc i s convertida en vestal que no podien tenir relacions sexuals . Mart
sen va enamorar i al final Rea Silvia pareix dos bessons, que sn Rmul i Rem. Quan
Amuli sassebenta vol eliminar als nens, que al final no sn assassinats i els fiquen en
un cistell pel riu Tber que acabar sent trobat per una lloba que els amamantar .
Prviament a fundar la ciutat, Rmul i Rem , un cop grans, tornen a Alba Longa i
treuen del poder a Amuli. Desprs marxen de Alba Longa i funden una ciutat a prop
que ser Roma. Hi ha un aspecta fonamental sobre aquesta llegenda:
- Rmul i Rem sn descendents llunyans dEnees, per tant tenen un orgen div.
Venus com a mare dEnees i Mart com a pare dells. August saprofitar
daquest fet.
La histria de Rea Silvia va ser fonamental en la civilitzaci romana i tamb en lart:
Sarcfag de Mart i Rea Silvia (s. II d.C, Roma: palazzo Mattei)

La composici est plena de personatges que sortiran molt: Venus, Tellus,

Oce. Hi ha recreacions de la natura i descenes exteriors. Presncia tamb de les

5
personificacions. La personificaci del oce, per exemple, es representa en forma
duna persona amb el tors nu i amb barba acompanyat delements martims. A la dreta
del tot hi ha una figura femenina que est desquena, Tellus, que representa
labundncia de la Terra normalment es representa envoltada de nens com a smbol
de fertilitat i abundncia . Aquestes escenes transmeten les histries que tenen a
veure amb la llegenda de la fundaci de la ciutat.
Altar de Mart i Venus (segle II d.C, Roma: Museo Nazionale Romano)

Un dels relleus del altar s important per la iconografia que presenta. En

aquest relleu es representen . Duna banda, a la part inferior esquerra, es representen
els dos nadons sent amamentats per la lloba. Daltra banda veiem tamb una guila,
que representa el smbol de Jpiter, la mxima divinitat romana aix ens diu que
Jpiter s el que miraculosament fa que Rmul i Rem se salvin . A la part inferior
dreta, es representa el riu personificat en un home de tors nu amb barba que es
recolza en una mfora daigua. Per acabar, els dos personatges de la part superior de
la dreta, un dels personatges s un dels dolents que Amuli envia per matar a Rmul i
Rem, i el segon personatge s el pastor que va trobar als nens amb la lloba i els va
adoptar. s molt important la quantitat dinformaci que podem trobar en aquest relleu.
Les monedes: eren una eina a travs de la qual es podien transmetre idees i
informacions.
Denari de Sest Pompeu (137 aC).

6
En la part del darrera de la moneda es representa un arbre (Ficus Ruminalis): que
simbolitza la naturalesa, el bosc, on van crixer Rmul i Rem, i tamb es veu la lloba
amamantant els dos bessons. s molt freqent que en les representacions de la lloba
apareixi larbre aquest, el Ficus Ruminalis, que t un significat de lamamantaci.
Roma: la ciutat dels set turons.
Rmul i Rem marxen dAlba Longa i funden Roma, una localitat molt propera. Els
primers habitants de roma seran els llatins, els sabins i els etruscos. La zona era un
dels punts del Tber que era un lloc idoni per poder-lo travessar. En aquella zona hi
havia set turons: Capitolium, Palatinus, Aventinus, Caelius, Quirinallis, Viminalis,
Esquilinus.
A lhora de fundar la ciutat, el que fan s fer una srie de rituals: sacrificar animals per
tal de tenir abundncia i fertilitat a la terra. Un altre ritual molt important en la religi
romana s el Auspicium, la capacitat de preveure el futur, i la paraula est relacionada
amb la contemplaci dels ocells. Rmul puja al Palatinus i fa el ritual del Auspicium ,
mentre que Rem el fa en un altre tur. El ritual consistia en veure qui veia ms ocells.
Rmul nhavia vist ms que no pas el seu germ, aix que va guanyar ell el dret de
fundar la ciutat. Al final Rmul va matar a Rem.
El primer que va fer Rmul un cop fundada la ciutat s marcar els lmits de la
ciutat (primer ser el Palatinus). A partir daqu la ciutat comena a expandir-se. A part
del Palatinus, la resta de turons tamb estaven habitats. El fet destablir vincles -
sobretot de carcter comercial -, va fer que sorgs la necessitat de creuar el Tber per
tal dexpandir-se ms.
Un altre episodi fonamental s el fet que un dels rierols del Tber (subterrani
avui en dia) feia que el terreny no fos apte per a construir-hi. Important: la primera
intervenci arquitectnica que es va fer en la Roma primria va ser desviar el curs
daquest rierol per tal de poder construir-hi. El que van fer va ser construir la Cloaca
Mxima, que va permetre poder construir-hi. A continuaci, Roma continua expandint-
se i baixen a les valls. el centre de la ciutat .
Un cop entrat el segle VI, amb el rei Servius Tulius, . Aquest rei fa que tots els turons
passin a formar part de la ciutat de Roma. A partir daquest moment parlem de .
De lpoca de la Roma monrquica, interessa el fet que es van trobar fa un any en el
tur del Quirinallis les restes duna Domus dpoca monrquica i dun temple, que
serien els vestigis arqueolgics ms antics de Roma.
Quan acaba la Monarquia i sinicia la Repblica, des del A la part superior del
Capitolium, lany 509 a.C sinaugura un temple dedicat a Jpiter, que tamb estava
dedicat a dues altres divinitats: Minerva (Atena) i Juno (Hera) . Per aquest motiu

7
aquest temple tamb sel coneix com a Temple de la Trada Capitolina (temple
important). Aquest temple presenta tres portes i tres cambres, i no hi ha cap altre
temple que presenta aquesta constituci.

27/09/2016

2: La Roma dAugust: configuraci urbanstica de Roma i del frum

Amb August saccentua la
monumentalitat de Roma, que en aquests moments ja s una gran potncia naval i
terrestre.

El Tabularium Romanum:

Cap a les acaballes de la repblica es decideix urbanitzar el capitolium amb un edifici

que es troba al final del frum; el tabularium avui en dia ajuntament de Roma .

Ledifici est format per un mur inferior completament llis que tenia la funci de salvar
el desnivell i sobre el que trobem ledifici composat per dos registres darcs de mig
punt que enarcaven escultures avui en dia no conservades. Les finestres eren de mig
punt flanquejades per dues semicolumnes totalment intils estructuralment , la seva
funci era purament ornamental, caractertica que converteix el tabularium en ledifici
ms antic amb aquests trets.

A lentorn del . Linters

principal del Cesar fiu construir un nou Frum, el frum Iulium, en un solar que havia
quedat buit. Decideix carregar-se lantic frum per tenir un solar i els espais que feien
les diferents funcions es traslladen de lloc. Ara l'espai on es faran les . Perqu volia
Csar utilitzar aquest solar? Perqu volia construir un nou forum. Forum Romanum i
Forum Iulium (Foro di Cesare). Aquest frum defineix unes claus urbanstiques que
sn les que els seus successors aniran repetint.

8
Compost a partir duna plaa tri-porticada en la que cadascun dels prtics es
subdivideix en dues naus a partir de la disposici de les columnes. En un dels extrems
curts de la plaa foral trobem un temple dedicat a Venus Genetrix.

- Edifici de planta rectangular amb una nau central envoltada completament per
dobles collaterals.

- Prtics de mig punt

amb esttues. Finestres que faciliten la illuminaci de l'interior.

- La , i en el cas de la baslica Julia era un espai jurdic on es feien els grans

processos judicials. A ms a ms, tamb s'utilitzaven per altres
esdeveniments. Es reunia un tribunal de 100 jutges per processos mes
complexos. Tamb es podien dividir en 4 subgrups de 25 jutges per grup. A les
escalinates post trobar Tabulae lusoriae (jocs per passar el temps mentre
esperaven per entrar al judici. Estan per tot arreu de Roma). Planta de la
baslica:

- Planta ms desorganitzada amb una nau central envoltada per dobles

collaterals a la part occidental i nord, i una nau lateral nica a la part sud i
oriental.

9
 - El for no perd el punt de carcter comercial. Les parets de les runes marquen la
presncia de les Tabernae que hi havia.

S'han fet propostes o reconstruccions virtuals possible per fer-nos una idea
aproximada de com eren realment els edificis.

Aquestes reconstruccions i projectes que comena Juli Csar seran acabades desprs
de la Batalla d'Accium per August (un cop Octavi ja es August). El 27 aC marca el punt
de repartida de totes aquestes reconstruccions urbanstiques i la creaci de nous
espais urbanstics.

L'urbanisme d'August
Sorgeixen dos problemes importants: poques restes arqueolgiques i l'actitud
ideolgicament canviant de Roma. . Per fer aix hauria de prendre actituds totalitries i
monrquiques, que no molaria al poble, i per evitar aix la seva ideologia va canviant,
cosa que dificulta identificar quines renovacions son d'August i quines no.

Iniciatives que pren August i que afecten al urbanisme: volia fer carrers rectes,
verticals i horitzontals (com una Eixample de Barcelona), i tamb volia desviar el curs
del riu Tber (aix August no ho va portar a terme). August considera que s important
incorporar a la ciutat els vens que estaven als voltants, per tant enxample el
permetre de la ciutat. s la tercera i ltima expansi territorial en el mn antic.
Aquesta nova Roma no tindr muralles (fins el segle III), perqu es considera
impossible atacar Roma. Aquesta reforma tamb requereix una reforma administrativa
i es fan 14 districtes (regio). 265 barris (vici) fins a finals de l'poca imperial.

August va promoure una nova llei, la Lex Iulia de modo aedificorum urbis, que
establia fer edificis de mes de 20 metros, per tal de facilitar combatre els incendis a
les cases. Tamb va millorar la provisi d'aigua i salobritat, cobreix la Cloaca Maxima,
restaura els carrers, etc.

La seva principal preocupaci s enllestir tot el que shavia proposat reconstruir

anteriorment Csar. Construeix una nova tribuna (en un dels costats de la plaa) , i a
l'altre cant on hi ha la regia, al davant hi colloca el temple dedicat a Juli Csar.

- : es un espai elevat en plan tarima on els oradors feien els seus parlaments,
normalment de caire poltic. El seu singular s rostrum (es un esper metllic
que es colloca a la proa d'un vaixell). Quan es guanyava una batalla naval era
habitual que l'exrcit vencedor agafs els esperons i sel's emports per exhibir-

10
 los per la ciutat i es collocven en un lloc pblic. Els esperons anaven
enquestats i collocats en aquesta tarima.

- : Csar t descendncia divina per Enees. El temple es construir desprs de la

batalla d'Accium (31 aC) enmig del frum. Sidus Iulium es l'estrella que diuen
que va passar. Amb la moneda podem fer-nos una idea de com era aquest
temple.

- : va ser construida per August al costat de la baslica Emilia. Es troba en molt

bon estat de conservaci perqu a l'edat mitjana es va convertir en una
esglsia.

11
August no es va limitar a acabar les iniciatives de Juli Csar, no que a mes a mes
tamb va construir el seu propi for.

- : perpendicular al for de Cesare. Encara avui en dia no se sap a cincia certa

com estaven units els dos fors. NO se sap perqu per sobre passa la via
Imperiale, encara estan fent l'expedici arqueolgica i no s'ha pogut excavar
encara. La plaa s de perfil rectangular amb un biprtic i en un dels extrems
un temple dedicat a Mart (Mars Ultor, Mart venjador), pare de Rmul i Rem
(igual que tamb hi ha un temple en el for de Cesare). S'utilitzen per primer cop
les estructures circulars anomenades exedres , sn abscissos monumentals
que servien per collocar escultures.

12
 28/09/2016

3: Roma caput mundis: La capital de les dinasties Juli-Cludia i

Flvia.
La remodelaci del Camp de Mart.
El camp de mart es troba, en aquests moments, delimitat pel cant dret pel Capitolium
i per lesquerre per un meandre del riu Tber.

13
En els temps dAugust la zona nord era un espai boscs, no urbanitzat, on els
legionaris practicaven. La meitat sud era ocupada per edificis pblics ldics. Lrea
oest era una zona residencial, prcticament en la seva totalitat propietat dAgrippa, al
centre de la que trobvem un estany natural urbanitzat per el mateix que servia per
abastir daigua i dins del que es duien a terme batalles navals .

Al costat Juli Csar erig les Saepta Iulia: una plaa rectangular quatriporticada on la
poblaci es reunia per escollir els cnsuls. Agrippa nincrement les funcions construint
al costat el presbiterium, on es recomptaven els vots.

A la plaa de lestany i Agrippa hi constru edificis, entre ells el Pantheon dAgrippa (

lactual est a sota). Al davant hi havia una baslica dedicada a Nept. Al costat, les
termes dAgrippa, els primers banys pblics de Roma.

Ens queda, per tant, un espai configurat amb edificis pblics, representants de la
democrcia, religiosos i la via flaminia que feia laccs a la ciutat. August far
construir al Nord del camp de Mart el , el , siguent aquest conjunt el primer que es veu
al entrar a la ciutat i lltim que es veu al marxar (monumentalitat urbanstica clara).

El gran rellotge estava dissenyat per tal que el 23 de setembre, coincidint amb
laniversari dAugust, lombra del gnomon marqus la meitat de lAra pacis.

Desprs de la mort dAugust, dinasties successores

Els 54 anys que segueixen la mort dAugust foren un perode de transici en els que
san consolidant el sistema de govern imposat per prnceps. Els quatre emperadors
que pertanyen a aquesta poca sn de lanomenada dinastia Juli -Cludia. El llinatge
perdurar fins el 68 D.C amb el trasps de Ner. La dinastia Flvia intentar tornar a
lordre.

Pel que fa a lurbanisme s crea una organitzaci urbanstica monumental que, en la

lnia ms purament augustea, cercava lexaltaci de poder.

. ( avarca des de Juli Csar aprox. 54 aC - , fins a la mort de Ner 68 dC -). Va ser
un emperador que govern del 54- fina al 68 dC. Mor sucidat com a conseqncia de
la seva actitud desptica, entre altres factors.

Desprs de la mort de Ner (68 dC), sobre un perode dinsensatesa, ja que no hi

havia un successor clar que tingus tan el recolzament de la societat com de lexrcit
per erigir-se nou csar. Aquest perode causa una , que va ser molt ms curta per la
por de les experincies del passat (enfrontament dAugust i Marc Antoni...). Desprs
de la mort de Ner (68 dC) fins al 69 dC, se succeeixen 4 emperadors. Davant
daquesta inestabilitat poltica fruit de 4 emperadors, arriba un moment en que tots els
poders fctics romans es posen dacord per fixar a una persona de consens perqu
torni a agafar les brides del moment (el poder de Roma). Aquesta persona ser
Vespasi, que ser el primer emperador dun nou llinatge que ser anomenat la
Famlia Flvia.

Vespasi procedia duna famlia aristcrata romana, molt vinculada a lexrcit. Ell
mateix havia fet tota la seva cursa poltica en el marc de lexrcit, per la qual cosa tenia
el recolzament militar.

Quan anomenen Vespasi emperador, es produeixen unes circumstncies inslites, ja

que per primera vegada la persona proclamada emperador no es trobava a Roma. Ell
estava immers en les batalles militar que Roma tenia en el cor dEuropa, i s estan
all, dirigint lexrcit, on va rebre la bona nova de que havia estat proclamat emperador

14
i va haver de tornar.

La dinastia Flvia la protagonitzen tres emperadors principals: Vespasi i els seus dos
fills( biolgics) que sn . Es torna a instaurar el sistema de successi directa,
hereditria, per tal dintentar mantenir el model destabilitat que havia funcionat en la
dinastia Juli- cludia.

Desprs de la mort del pare, Vespesi, que havia estat emperador durant el 69-79, el
succeeix al poder el seu fill Titus (fill gran). Era un general dxit i que la histria ens el
mostra com alg assenyat. Quan Titus (Tit) mor lany 81 el succeeix el seu germ petit
Domici, que ser emperador des del 81 fins el 96. El govern de Domici, sobretot els
ltims anys, es caracteritza per una certa oposici per part del senat i decadent. Aix
provoca que acabi assassinat, i amb la mort de Domici sacaba la dinastia Flvia i els
romans ja no voldran sentir a parlar mai ms dels Flvis, per la qual cosa queden com
exiliats de qualsevol crrec poltic de responsabilitat.

Monumentalitat i originalitat Flvies

En temes urbanstics destaquem:

Vespesi (69-79 dC): Desmentallament Domus Aurea, inalitzaci Claudienum, millora

de lorganitzaci de la ciutat, amphitheatrum Flavium, templum Pacis (Frum Pacis)
temple de la pau.

La seva actuaci ms important s

demaggica, una actuaci per acontentar el poble per guanyar-se aix el seu
recolzament, per la qual cosa inicia el desmantellament de la Domus Aurea. O el que
s el mateix restitueix a lestat lelement pblic que Ner havia privatitzat.

La Domus Aurea: tots els elements que havien estat associats a la famlia imperial els
restitueix al poble, i per fer efectiu aquest procs de desmantellament de la Domus
Aurea, al mig daquesta, en concret del que havia estat un estany artificial que presidia
la part central hi va vestir el Colosseu.

Temple de la Pau : per la qual cosa li va reportar molta estima entre la poblaci.

15
Promogut per Vespasi, que ateses les seves dimensions li diem Templum Pacis.
Tamb s anomenat Frum Pacis per les seves grans dimensions. Observem la dels
frums imperials ( el Frum de Julio Csar, dAgust i el Frum de la Pau ). Entremig va
quedar una rea sense urbanitzar, que ms endavant urbanitza Domici.

Aquest temple rep el nom de de la pau pel motiu segent:

Limperi de Vespasi va del 69-79 dC, els primers anys (fins el 71 i el 75 primera
meitat del seu govern-), es va haver denfrontar a un problema molt greu com va ser la
revolta de Judea (actual palestina i Israel). Aquesta revolta va ser un aixecament
popular encontra de locupaci romana, per en resulta victoris Vespasi juntament
amb el seu fill Titus. Aquesta (s un dels grans botins de guerra de la histria de
Judea). . com a smbol la restituci de la pau desprs de la guerra.

Com es distribueix aquest Temple de la Pau:

Daquest temple sen conserven molts pocs prestigis, ja que ha quedat

prcticament arrasat tot per la Roma moderna. Una part molt important del conjunt
est a travessada per la Via de Cuori Imperiali. Tot i aix tenim prou restes per saber
com estava configurat. Als peus hi havia tot una srie de columnes que no
comunicaven amb una galeria, sin que simplement es collocava una columna
davant del mur, per fer bonic. Era un .

16
Tenim un triprtic, tres galeries amb les seves columnes i que per tan permeten la
deambulaci i circulaci de la gent, per en la part corresponent al seu accs
principal eren simplement una bateria de columnes enganxades a la paret que noms
servien per a fer bonic.

Per altra banda, en un dels extrems, hi havia una sala, era on estava la sala
que estava . Lespai de culte i que realment funcionava com a temple era aquesta
sala. A banda i banda de la sala de culte, les estructures laterals, feien la . Eren un
espai de lectura i de collecci de llibres.

prpiament dita era , presidit amb un altar. Aquest altar estava situat a fora perqu
tothom hi tingus accs, ja que els temples romans no eren espais pblics, per la qual
cosa no tothom hi podia entrar. Aquest altar era on se celebraven en honor a la
divinitat de la Pau. Envoltant el que seria el mur perimetral es veuen unes . Devien
servir per contenir algun tipus descultura o potser algun tipus despai per fer alguna
trobada o alguna altre funci. estava integrada dins dun dels braos del triprtic.

Aquesta s una reconstrucci ideal de principis de segle, i dacord amb aquesta,

aquestes 6 fileres representen una zona darbres. Per per excavacions
arqueolgiques que shan fet posteriorment entre 2000 i el 2005, sha sabut que eren
uns canals daigua anomenats euripus. Eren 6 canals daigua delimitats a banda i
banda per una srie de jardineres, daquesta manera atorgava al temple una sensaci
ms dinmica i sestablia un dileg entre natura i urbanitzaci.

Veiem que aquest model despais entre natura i urbanisme el podem trobar en moltes
construccions, incls en algunes pintures de Pompeia. Autors com Plini el Vell el van
qualificar lespai ms bonic de Roma.

17
4: La culminaci dun llarg procs: les darreres actuacions flvies i
el frum de Traj

- Continuaci dobres de Vespasi i Titus.

- Frum romanum: Templum div Vespassian et divo tito.

- Frum rulum (incendi 90 dC).

- Campus Marius

- Obres de larquitecte Rabinius.

o Frum Transitorium

o Palau Imperial (Platinus).

______________________________________________________
______
Domici era fill natural de Vespasi, que puja al poder desprs de la mort inesperada
de Titus al 81 dC. Domici no estava tan ben vist com el seu germ general de
lexrcit per la qual cosa quan puja al poder ho fa amb una actitud dspota. Tot i aix
en la primera fase del seu poder va prioritzar lacabament de les obres del seu pare i el
seu germ.

Domici tamb va reconstruir el Frum de Juli Csar desprs que aquest patis un
incendi.

Les innovacions ms importants van ser dues principalment: el Frum Transitorium i el

18
Palau Imperial. Tot i que tamb cal mencionar les innovacions en el Camp de Mart
(Campus Marius).

- (c. 79-82 dc)

Va ser construt per Titus en honor al seu pare. La

construcci daquest temple funci religiosa tanca per complet la monumentalitzaci
de la faana del frum. Del temple es conserven tres columnes, dues davanteres i una
lateral, un arquitrau on queden restes duna inscripci. Aquesta inscripci sha pogut
conixer ja que tenem fonts on ens explicaven aquesta inscripci i tamb per les
restes que conservem. El temple estava dedicat en origen al div Vespasi i a Titus
(qui fa lobra), tot i que es coneix noms amb el nom de Temple de Vespasi i totes les
fonts histriques aix ho mencionen.

Trobem dues estructures importats: en primer lloc un (un teatre amb sostre, avui dia
un auditori), tamb anomenat Odeon. Era una infraestructura de carcter ldica. Feien
representacions de tota mena.

Per sobre del teatre hi va construir un (Stadium). Desenvolupament longitudinal on un

dels seus extrems acaba amb un perfil semicircular. Lestadi tenia el mig lliure. Servia
per fer lluita grega, curses atltiques, llanament de disc... daquest estadi es
conserven restes notables, suficients. Per es mant el permetre de lantiga
estructura.

4: La culminaci dun llarg procs: les darreres actuacions flvies i

el for de Traj
Lhome de confiana de domici: el geni Rabirius.

Era un gran urbanista, un geni, no perqu fos genial en s, sin perqu trobava soluci
als problemes de projectes molt difcils executant-los a la perfecci.

Construeix el era un passatge que comunicava una zona amb una altra, tamb es
coneix amb el nom de For de Nerva perqu va ser fundat per lemperador Nerva el
96 dC, desprs de la mort de Domici .

La dificultat que tenia la construcci daquest passatge era:

1r. Que tenia a lesquerra el Frum dAugust, que a ms a ms est decorat amb 4
exedres, i laltre s que a la dreta tenia el Frum Pacis.

2n. Entremig hi havia un

solar que, a part de les estructures precedents, es trobaven que al mig hi passava la
cloaca mxima (el gran sistema de drenatge que shavia construt en poca
monrquica pels fems, per tal de que les ciutats abnegades daigua, quedessin seques
i fossin ptimes per a la construcci). Anava tapada perqu en temps dAugust es va
cobrir per tal devitar les males olors.

3r. Hi havia una zona amb casetes disperses dpoca Romana que si es volia edificar
les havies dexpropiar.

Aquest nou passatge permetia comunicar el barri de la Subura fins al Frum

Romanum. Era com una galeria. Per tal de poder realitzar la construcci daquest
passatge es van . Tamb trobem que .

19
 Per tal de poder fer el Frum necessita una plaa i un temple. Aix que en
primer lloc construeix un prtic (porticus absidata, prtic amb forma dbsis) (B), la (C)
era una plaa de circulaci on era per passar, al costat del temple amb 6 columnes
(A). Presentava una gran entrada monumental des del barri fins al temple, aquest
estava encaixat entre lexedra dAugust i la plaa que feia la funci de passads a
laltre banda. .

La (D) era el passads que quedava per passar el qual les parets altes daquest
estaven amagades per falses columnes enganxades a les parets. Aquestes donaven
un aspecte visualment atractiu. Des del punt de vista funcional no sn tils, ja que la
seva funci s estrictament ornamental per simular una sensaci de no tan
encaixament. Creava la illusi de que era un espai on les columnes et portaven a un
altre espai obert i no una paret. No claustrofbic.

(F) hi havia collocat un Templet a Janus (du vinculat a la guerra diferent de Mart).
Era un temple petit amb 2 portes de fusta que sobrien quan Roma estava en guerra.
tenia un valor simblic molt notable.

(E) entrada monumental del Temple.

Conservem dues columnes collocades just davant del temple de Minerva, que sn les
anomenades Colonnacce.

- Del Temple de Minerva:

Del Temple de Minerva es conserven: entaulament, arquitrau, cornisa, atri coronat

per una cornisa. . El mite dAracne reflecteix la visi cosint i lhome llibertat. Era un
Frum que iconogrficament gira entorn de la poltica conservadora de Domici. Era
com un frum ms personal, un frum que era inslit trobar.

20
A sobre de larquitrau tenim una cornisa amb uns elements ornamentals clssics on
veiem una successi dobres. I a la part corresponent a ltic trobem unes restes de
relleu. Aquest relleu no se sap segur el que s, per es creu que serien
representacions dels pobles que van ser sotmesos per la dinastia Flvia.

Veiem lrea on es va fer el primer Palau imperial rom en el palat, i a la resta

daquest palat, Domici encarrega a la construcci dun macro palau compacte que
visualitzes el prestigi de la famlia Flvia i de lImperi.

El palau imperial de Domici est dividit en dos mbits:

1r zona era lanomenada domus flvia. ( apartaments de carcter institucional, la part

pblica)

2n. (gris) era la domus augustana. (part residencial on vivia lemperador i la seva
famlia, era lespai privat)

No es tracta d'una reforma urbanstica publica. s una gran reforma al

Palatinus, on hi havia la domus tiberiana, Domici hi fa un nou palau imperial. .
Aquesta obra ser la ms gran de la dinastia Flvia juntament amb el Colosseu. Un
dels accessos es feia per l'exedra sud, que donava accs al circ mxim. .

Aula Regia: s l'espai on

l'emperador feia les recepcions oficials, les saludattio, aquesta zona estava coberta
amb una volta de can semicircular. s una articulaci basada en columnes no
funcionals que articulen la paret amb nnxols i veiem la importancia de la llum a
l'edifici. Al costat de l'aula regia hi havia una baslica de dues plantes amb tres naus,
on veiem que la nau central era molt mes gran que les laterals.

Tot aix esta articulat per un espai porticat lateral Lararium (zona que existeix en totes
les cases romanes on es fan devocions a detats que protegeixen la llar) d'unes
dimensions enormes. Els investigadors pensen que all tamb era l'espai on hi havia
la gurdia de Domici. L'espai est separat de l'altra extrem a travs d'un gran pati
central, el Peristil, que dona pas a un sector on hi ha espais sense coberta que
s'emmarca la part central on l'emperador fa banquets imperials, el Triclinium. Tot aix
forma part de l'espai de representaci. L'espai privat s de majors proporcions i est
dedicat a la vida privada de l'emperador i a la seva famlia. Format per dos nivells que
salven el desnivell de la muntanya de Palatinus. S'hi accedeix a travs de l'exedra, de
tipus monumental, que dna accs al circ mxim. Des de l'entrada monumental

21
s'accedeix a un gran pati amb una font monumental al centre que articula un espai que
es distribueix en dues plantes.

. A ms a ms tamb s important el fet de que coneixem l'arquitecte. L'estadi era on

s'asseia l'emperador a gaudir dels jocs. GRAN PROJECTE UNITARI, espai de
representaci i espai privat tot junt.

Amb aquesta ltima intervenci de Domici ens trobem amb el For de Traj, amb el
que tanquem el for de Roma. . Traj ser un dels grans conqueridors de Roma. Era
enemic dels dacis, de la provncia de Dcia (l'actual Romania). Va conquerir Dcia i va
commemorar la seva victria construint el seu for.

Cal destacar lextraordinria magnitud que ocupa, els problemes que trobaven,
ja que el palau shavia de construir en el palat i aquest era inestable, no era un solar.
Per la qual cosa va haver de fer, Rabirius, molts nivells per tal de salvar el desnivell
del plat.

El frum Traj: Forum Traiani

Es vol reflectir la i , i per tant que els romans entenguin que , i que sense
lexrcit Roma no s res. El seu arquitecte era Apollodor de Damasc.
Continuem amb la srie dels fors imperials. Traj fa una gran expropiaci de cases per
fer el seu for. Es rebaixa un tros de terreny en 40 metres. Alguns historiadors diuen
que va ser Domici qui va iniciar aquestes obres del terreny. A ms de (a l'espai de la
Baslica Ulpia). s un projecte del qual tamb coneixem el nom de l'arquitecte i
urbanista Apol.lodor de Damasc . La s basic. Presenta una plaa amb una gran
escenografia. La Basilica Ulpia fa una funci jurdica important. No es un temple
religis, es una baslica de tipus administratiu. Lentrada del for estava presidida per
figures monumentals en bronze. La nau central es molt ms ample que les laterals. A
la part posterior tenim un espai amb tres mbits diferenciats: el central es on estaria la
columna trajana.

Planta del for:

El conjunt mesura uns 300 metres de llarg i una amplada duns 90 metres i amb una

22
plaa porticada. En aquest frum trobem al final de la plaa una disposada
transversalment en relaci de la plaa del frum. s la baslica Ulpia de carcter
jurdic , nau central envoltada per . Darrera de la baslica hi ha tamb la presncia de
la columna trajana (commemoraci de la victria contra els Dacis).
Anteriorment es pensava que darrera de la columna trajana hi havia una gran plaa
porticada rematada per . Es pensava que lentrada principal estava en un lloc que no
era.

Amb les ltimes excavacions sha documentat que lentrada monumental estava
situada davant de la columna, aix . A ms a ms, amb les ltimes excavacions tamb
es va veure com estava resolta la part on es pensava que estava lentrada
monumental : era un prtic on hi havia una petita plaa enmig de la qual hi havia una
escultura de Traj. La direcci amb la que estava pensat el frum era dOest a Est
entrada des del camp de Mart .

23
El frum estava ple dimatges descultures que feien referncia a lexrcit. Programa
iconogrfic propagandstic.

4/10/2016
Mdul C: Larquitectura Romana. Les dinasties Juli-Cludia i
Flvia
1: Tecnologia i revoluci: introducci a larquitectura romana
- Ordres arquitectnics: jnic, dric i corinti
o Bellesa: harmonia, unitat i proporci
o Relaci coherent entre les parts dun edifici. Tenen una funci
estructural
- Continutat tradici hellnica
- Estructura vs. Decoraci
Els romans no es limiten a copiar i a fer una versi de lo que feien els grecs, sin que
evolucionen en la tcnica.
Vitruvi: els deu llibres darquitectura. s una enciclopdia en la que Vitruvi fa
referncia a larquitectura per tamb fent referncia a altres tractats que ens han
arribat parcialment. Es tracta duna obra cabdal sobretot a partir del Renaixement. Ens
presenta els tres principis bsics pels quals podem considerar alguna estructura que
sigui arquitectura: Firmitas, Utilitas, Venustas.
La teoria dels ordres clssics:
Orde arquitectnic: es basa en la bellesa, que s .
Hi ha una relaci coherent entre les parts d'un edifici, un continutat en la tradici
hellnica i una .
La figura de larquitecte:
Sobre l'arquitectura al mn rom tenim informaci, coneixem arquitectes i tot
grcies a Vitruvi, un autor del temps d'August que escriu De architectura (10 llibres) on
recopila tot d informaci d'altres autors i de lpoca. Es difon al segle XV grcies a la
impremta. A part de dades histriques dedificis de l'poca d'August, en aquest llibre es
dna la definici d'arquitectura.
Per a Vitruvi, l'arquitectura s l'espai que es crea per protegir l'home i aquest ha de
tenir tres principis bsics: firmitas (solidesa de l'edifici) utilitas (utilitat de l'edifici) i
venustas (la bellesa de l'edifici). Vitruvi ens dna informaci tamb del personatge de
l'arquitecte en el mon rom. Tasques de l'arquitecte antic: disseny i construcci
d'edificis, planificaci de ciutats (urbanisme) rellotgeria, maquines, sn tamb
enginyers: aqeductes, camins, ponts, muralles, ports.
Tenim evidncies d'arquitectes: per exemple inscripcions funerries. Tamb s'han
conservat eines amb les que treballava l'arquitecte. Tamb s'han trobat plnols. S'han
conservat mosaics (associaci de l'espai en unes mides determinades). La . Els
arquitectes formen part de l'exrcit i s'especialitzaven en tasques de construcci
militar. Els arquitectes eren aquells que projectaven aquells artillugis i .
:
Els romans agafarn trets de l'arquitectura grega i etrusca i la superaran (per
noms en aquest mbit, no en l'mbit de la cultura). La innovaci ms destacada (a

24
part de les tipologies d'edificis) ser el (amb l's de les quals aconsegueixen articular
gran espais de tipus monumental, fent propaganda de la prosperitat romana). L'opus
caementicuium s el tipus de ciment que utilitzen els romans per a les seves
construccions. Les dimensions colossals de l'arquitectura dels romans ens arriben fins
avui. .
Els aparells constructius:
- Opus Caementicium: normalment nomes es fa servir per omplir, s'estuca per
sobre o posen altres materials per fer-lo mes bonic. Ciment que sorgeix al
segle II Ac i que est compost de morter de cal, aigua i caementa (restes de
material de construcci: maons, pedres, sorra, marbre, etc). Mode ds: es fa
una cintra i es posa el ciment, i quan se seca es treu la cintra i queda
l'estructura de la volta, i aix permet articular els espais
tan en la seva complexitat com en la seva monumentalitat . Era un material
molt barat (avantatge) i rpid per construir.
- Opus Quadratum: carreus (quadrati lpides) de pedra perfectament tallats.
Normalment s'utilitza en muralles.
- Opus Reticulatum: irregular. Fet a travs de maons o de pedres. Tallades en
forma de diamant que creen una paret homognia i agradable a la vista, i
normalment recobreixen un opus incertum.
- Opus Incertum: s d'un aparell que talla pedres de manera irregular. No es
deixa a la vista i anava normalment recobert
- Opus Testaceum: paret feta amb maons. Tenien un estandard de 60 x 60 cm.
Hi havia dos tipus de maons: crudus later (deixat a secar al sol) i coctus later
(cuit). Els bolli laterizi son segells que ens permeten datar moltes vegades els
edificis.
- Opus Spicatum: els romans fan servir-lo molt per als paviments. Pot estar fet en
ma i en pedra.
- Opus Tesselatum: tesseles que formes dibuixos geomtrics, que van sobre una
altra opus (opus signinun). A Roma predominen els mosaics de colors blancs i
negres.
- Opus Sectile: s de tipus decoratiu i es el que trobem al terra del Pantheon.
Tamb el trobem a les exedres del frum de Traj.

25
Tipologies arquitectniques: arquitectura tradicional vs arquitectura innovadora:
En l'arquitectura romana, l'interior es tan important com l'exterior, i existeix una
harmonia entre les dues parts. El temple s una continuaci del que havem vist del
model grec. Els romans introdueixen variacions molt mnimes, com per exemple unes
dimensions ms monumentals del podi. Hi ha 6 tipologies de temples: . La configuraci
del temple seguir sent la mateixa del temple grec, i les coses que canvien seran per
donar mes al edifici, el dric normalment no es far servir.

26
La baslica s una tipologia d'edifici romana, de (pot tenir moltes funcions). s una
estructura molt simple per omplir-lo amb moltes persones. La baslica pot estar coberta
tant en forma de dues aiges o en una volta de can.
La casa privada tamb s una tipologia romana tpica. Conservem sobretot exemples
de domus romanes, les cases que pertanyien als patricis, als rics. La gent ms pobre
vivia en pisos. Quan la domus era molt molt gran es coneixia com a insula. La
caracterstica ms destacada s que s'articula sempre al voltant de patis. El pati
ajardinat del darrera, el peristil, no te el sistema del impluvium (te la funci de recollir
l'aigua de la pluja), per pot tenir fonts.

El teatre grec i el teatre rom tamb s important en l'arquitectura romana. La

diferncia fonamental entre els dos es que . El teatre rom es monumentalitza,
disminueix el cor i es colloquen seients per als alts mandataris.

27
L'amfiteatre sorgeix del teatre grec. Hi ha un sistema de politges, lo del centre es
l'arena, hi ha diferents accessos (vomitorium).El circ es on feien les competicions de
carros i el centre estava dividit per una espina, on es collocaven els tresors de guerra,
per fer propaganda de les victries. A l'estadi tamb es feien jocs d'atletes.
10/10/2016

2: Del ma al marbre? Larquitectura en temps dAugust.

August es va trobar una Roma de Ma i la va convertir en una de marbre,
segons Suetoni. August va ser un gran promotor urbanstic. Moltes de les
intervencions dAugust van consistir en revestir en marbre obres de ma. i molts dels
seus contemporanis
Abans de la mort de Juli Csar, es van erigir molts edificis i espais ldics. Tot aix es
va aturar amb la mort de Juli Csar. s desprs de la batalla dAccium, que es reactiva
tot el programa arquitectnic urbanstic. Tot el procs es va fer per reivindicar el
prestigi dels aspirants a succeir a Juli Csar, es va transmetre amb el nou lurbanisme.
.
August va viure al Palatinus, en aquesta rea era on es trobava el nucli de creaci de
la ciutat de Roma. Tria el lloc exacte on havia viscut Rmul segons la tradici (relaci
entre la llegenda i el seu programa poltic relacionat a la divinitat dAugust).
Domus Augustea
Seguia el model tpic de casa romana, . Integrat dins de la casa, es trobava un .
La casa dAugust estava dividida en dos mbits: la prpia casa on ell residia, i la
domus livia que contenia les dependncies pbliques. Shi conserven unes pintures
extraordinries, bsicament que representen elements arquitectnics. La sumptuositat
ornamental, insisteix en el luxe i prestigi que es buscava a partir daix. Crea aquesta
aparena luxosa a partir dels smbols (localitzaci) i la sumptuositat arquitectnica i
decorativa.
A ms hi va fer construir un , que es comena a construir al 36 aC. per que no
sacaba fins desprs de la batalla dAccium. August es va encarregar de difondre que
havia guanyat la batalla dAccium, i que ho havia aconseguit grcies a Apollo, aix que
el temple era una . El temple tamb pretenia obrir una rivalitat, des del punt de vista de
limportncia religiosa - ja que hi es veia des dall el temple de la triada capitolina- .
Estableix una rivalitat religiosa simblica. A penes es conserven restes daquest
temple. Temple hexstil, pseudoperpter (semicolumnes) amb dues columnes de

28
retorn (columnes de la pronaos sense comptar les de la faana), i una escalinata a la
faana principal.

Mausoleum Augusti.
Es tracta dun dels edificis ms gran construt a Roma. , fins al moment era un
descampat, a tocar de - principal accs a Roma - . Tamb a prop de lara pacis i el
horologium augusti. Al nord del camp de mart, hi havia tota una zona dedicada a
August. El mausoleu feia gaireb 90m de dimetre i 40m dalada. Es podia veure des
de la llunyania. Tumulus iuliorum, nom amb el que era reconegut. El fet de que es fagi
u mausoleu fa allusi a mausoleu dHalicarns (refercia a lAntiguitat).
August havia de justificar el fet de construir-se un mausoleu per no caure en
tendncies monrquiques. Sabem com era el mausoleu en part grcies a una
descripci dEstrab: tenia la presncia arbres de fulla perenne, un tmul, i un altar on
incineraren August. Segueix la idea dels tmuls etruscos per ms monumentalitzat. ,
en el qual es recolzava una estructura piramidal que anava reduint de dimensi. Hi
havia un scol, el pendent del tmul, i una escultura que coronava el mausoleu. Hi
havia dos obeliscos que flanquejaven lentrada. Al voltant del pilar central hi havia
diferents cambres concntriques. Opus caementicius revestit de opus testaceum i
desprs de marbre.

29
 Temple de Mars Ultor,
Aquest temple el trobem situat al forum augusti. Dedicat a Mart Venjador (Mars
Ultor), que tenia relaci amb els orgens mtics de Roma, i sobre la lnea generacional
de Rmul i Rem. Tamb insistia en la , amb la . Hi ha, per tant, una , i s una forma de
monumentalitzar lxit de la campanya militar dAugust, iniciada desprs de la .

Temple octstil, perpter sinepostico (sense la

part del darrera), amb dues columnes de retorn. Escalinata a la faana principal amb
un altar. Vocaci ornamental a linterior, i el final de la cella t un bsis.
A part de les restes arqueolgiques, trobem tamb restes iconogrfiques. , en la
mateixa cella hi havia una macro escultura de Mart que no sha conservat.

30
 Theatrum Marcello (13 aC)
s un teatre que en poca dAugust tenia un . Era un espai en el que el poble podia
expressar el seu parer a propsit de la . En segon lloc, t aquest nom perqu es , el
primer en ser designar com a hereu dAugust, que va morir jove. Noms es conserva
un fragment del teatre, amb una fila darcs de mig punt que es recolzen en pilars. A
dalt hi hauria un mur llis que faria la funci d tic. En planta baixa cadascn dels arcs
estava flanquejat per semicolumnes amb capitells drics, a la planta noble igual per
amb capitells jnics, i a la superior, hauria tingut pilastres amb capitells corintis.
Aquests capitells tenien una explosiva funci ornamental i superposici dordres.

11/10/2016

3: La creaci duna icona: Amphiteatrum Flavium

s una icona universal. Panem et circenses (amb la panxa plena i la distracci
la vida es millor). Es volia de la ciutat de Roma. Els jocs que feien al amfiteatre eren .
Aquesta comena a l'any 264 aC, on t lloc el primer enfrontament entre gladiadors,
per com a forma de ritual funerari, no d'entreteniment. Aquesta tradici s molt
antiga, segurament prov del mn grec, on es creia que si es vessava sang sobre la
tomba d'un heroi aquest heroi tenia garantida la vida eterna. Per tant, inicialment, la
lluita entre gladiadors t aquesta finalitat ritual. Progressivament aquest ritual anir
sent una atracci de masses, i sobretot de gent amb diners, poltics. Els protagonistes
eren bsicament tres personatges: el gladiador (que eren esclaus, delinqents
condemnats a mort, a vegades voluntaris) el gladiador era propietat d'un lanista, i
l'editor que era un poltic que posava els diners.

31
 De representacions de gladiadors n'hi ha moltes. A la galeria Borghese es
conserven els millors mosaics Munera. Els jocs que implicaven la lluita entre els
gladiadors rebien el nom de . Els dos gladiadors eren especialistes en algun
determinat tipus de lluita. Les eren les lluites entre gladiadors i animals, als romans
sobretot els hi molaven les lluites contra animals extics. La era una escenificaci
d'una batalla naval, la batalla d'Accium era la que mes xit tenia i la que ms es
representava. Un altre tpic s el de el martiri de cristians (cronologia ms tardana).
Si que es va executar a algun cristi, per ho feien si era un delinqent, i a ms es
feien en horari de baixa audincia, el martiris a cristians s ms una llegenda urbana
que una altra cosa.
. Tenien lloc en amfiteatres temporals, d'estructura de fusta i efmeres, de usar i tirar.
Els ludi (els jocs) es podien muntar tamb a la plaa del frum. Enmig de la plaa
s'han trobat uns forats que si els vas dibuixant es pot trobar una estructura en forma
de amfiteatre.
Ens trobem a la , i es va fer durant el regnat de la dinastia Flvia. Est entre els
turons del Palatino, el Caelius, i el Esquilinus. Volien trobar un emplaament prctic
des del punt de vista constructiu. A la mort de Ner, s'inici un perode d'inestabilitat,
fins que l'any 69 s'anomena com a emperador a i s'inicia la dinastia Flvia. La primera
decisi que pren es el . All en el punt on hi havia l'estany de la domus i hi construeix
al damunt el Colisseum. Des de la seva construcci es converteix en una icona que
s'ha mantingut viva al llarg dels segles. . El terme de colisseu s'utilitza des de el segle
VII. El nom prov d'una escultura que estava situada al davant de bronze que havia fet
Ner, i que havia collocat davant de lestany de lantiga domus aurea, i era un retrat
de Ner. A la seva mort van destruir parcialment l'escultura, li van tallar el cap i li van
posar el cap del deu del Sol, i l'escultura va quedar aix. A causa de la magnitud de les
dimensions colossals d'aquesta escultura es va popularitzar el terme del colisseum.
del colisseum ja estan en marxa. No el va veure acabat i . . econmic als jocs.
A partir del 438 dC es van prohibir definitivament les lluites entre gladiadors, noms
van quedar les de gladiadors contra animals. . El que passar es que s'ocup l'espai.
S'hi construir una esglsia petita tamb. Roma patir terratrmols i el dess del
immoble perjudica el seu manteniment, i progressivament anir decaient. Tamb
s'utilitzar com una pedrera. El 1312 el colisseum passa a ser propietat del Senat. El
1749 s'atura definitivament l'espoliaci i es converteix en una esglsia (actualment
encara ho es i el Via Crucis es fa all).
Arquitectura de l'edifici:
Quatre pisos: planta
subterrnia, planta baixa, planta noble i segon pis, seqncia continuada d'arquacions
de mig punt, que es recolzen sobre pilars de perfil quadrangular, i trobem
semicolumnes que (superposici dordres).
Trobem , a la planta noble i al segon pis trobem finestres que albergaven escultures.
Al tic hi ha una srie de finestres, que entre elles trobem uns que eren uns escuts de
bronze, que sabem que va collocar Domici. Servien perqu quan rebien els rajos del
sol es reflectien, i es veien els reflexos de llum. s una manera de crear una que li
dnen importncia al monument.
La planta: no s un cercle, s un oval. Fa uns 187 metros. Hi ha 80 portes que feien
servis els assistents per accedir. L'assistncia era GRATUITA. La tessera era el nom
que rebia l'entrada personal, que et deia el seient on t'havies de seure i per quina porta
havies d'accedir. . Hi havia quatre portes especials, les que coincidien amb els quatre
eixos. Per l'entrada est era per on sortia el gladiador guanyador (porta triumphalis), en
l'altra extrem, sortien els morts (porta libitinaria). La porta que accedia a la llotja era la
porta nord. Aquesta estructura es repeteix en casis tots els amfiteatres. Hi podien
cabre al voltant de 45.000 persones. .
A linterior: per accedir a la llotja es passava per un passads decorat amb pintures,

32
del qual prcticament no queda res. La zona de les graderies s'anomena cavea. . La
cavea es distingia en tres tipus: en la prima cavea es sentaven les personalitats, la
imma cavea era el cos central i era on hi havia la major part de la poblaci, i a la
summa cavea era on hi anaven les dones, els esclaus i la gent de les classes baixes,
aquesta zona es va cremar perqu hi havia zones fetes de fusta. . La organitzaci era
complexa. La llotja estava en el sector nord. Les dones que eren vestals estaven
obligades a estar tancades en un convent durant 30 anys, per tenien l avantatja que
podien participar en primera fila en els actes pblics. Sotaterra hi havia un engranatge
de passadissos, gbies, rampes, ascensors i politges que permetien que s'obrissin
unes trampes, per on sortien els animals.
Es buscava sempre el . Es muntava un (un toldo que cobria la part de la superfcie).
Eren grans peces de tela que es ficaven en uns pals de fusta i que ho manipulaven els
mariners.
Consideracions: sobre la construcci estaria be llegir-se Rabun Tylor. Dues idees: la
primera cosa es que el colisseum es construeix seguint un procediment conservador -
grans blocs de pedra de travert-. Construcci de set pilars de travert i una vegada
construts, per tal de fer mes solida la estructura es van fer murs de opus
caementicium. La segona idea es la de les tesis verticalistes, que explica que es va fer
sobre una sola bastida de fusta. Rabun Tylor diu que no, que les grans pedres es
podia fer mitjanant simples grues.
17/10/2016

Mdul D: August i el poder de les imatges

1: El programa de renovaci cultural
Abans de centrar-nos en les imatges prpiament augustees tirarem cap enrere,
al contacte Grcia-Roma. , quan Roma passa a ser la potncia mediterrnia es
produeix el xoc definitiu de les cultures. . Aix dur a que una part de la societat aposti
per la repetici de models plstics grecs tot i que una altra part advocar per la
autenticitat llatina.
Arringatore (Aulus metulus 80ac, Firenze)
En aquesta obra sens mostra un rostre amb una clara , el realisme ser el tret que
caracteritzar a la corrent escultrica llatina, mentre el mn grec avoca per una
representaci molt ms idealitzada. El fet que vagi vestit completament amb toga
mostra un tret de la societat romana, que veia la nuesa indecorosament, en canvi els
grecs representen la nuesa sense problemes.
Togat Barberini (museus capitolins)
El cap daquesta obra no s loriginal, formava par duna altra obra romana i fou
substitut posteriorment. Els romans reproduen en cera els rostres dels difunts, que
sensenyaven durant les processons (obligades per als pater familia) i per tant havien
de ser dun extrem realisme.
General de Tvoli (sII aC?/ 90-70 aC.)
. Els ulls enfonsats a les rbites, les arrugues perfectament marcades, el coll i la pell
flcida... Tot aix, el cos s conflictiu. , que s molt ms juvenil. totalment i nu, .
Lobra per tant s un conjunt indecs que evoca les dues tcniques.
En general, , per tant, .

Les imatges de la lluita per al poder unipersonal: des de la mort de

Juli Csar, Batalla de Filippi, Pau de Brindis, fi del Triumvirat.
El triumvirat

33
El Segon Triumvirat consist en una magistratura extraordinria de la Repblica
Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lpid l'any 40 aC. Si b els tres
homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc
Antoni i Octavi quedaren irreversiblement enfrontats, i Lpid fou destitut de manera
unilateral per Octavi el 35 Ac.
Les bases del triumvirat
L'aliana de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat, tal com s'anomenava
oficialment el triumvirat, es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels
quals es trobaven la major part de les legions.
Hom va necessitar la delegaci de poders dictatorials durant cinc anys per part del
Senat, el 27 de novembre de l'any 43 aC, per a poder consolidar el Segon Triumvirat.
Com en els temps de Sulla, s'obriren les llistes de proscripci, les quals, desprs dels
allistaments, van ser anullades. Suetoni ens diu clarament que Octavi devia oposar-se
des de bon principi a les proscripcions, les quals, a ms, no va executar amb tanta
severitat com els seus companys. Desprs, per, per iniciativa d'Antoni, massacr els
adversaris poltics dels triumvirs, entre els quals hi havia Cicer.
La Batalla de Filippi (42 aC)
L'any segent Marc Antoni i Octavi van anar a Grcia, on els assassins de Csar,
Cassius i Brutus, havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de Filipos,
a Macednia, la tardor de l'any 42 aC, signific l'enfonsament definitiu de la repblica
romana. Desprs de la victria a Filipos, els triumvirs van demarcar les seves esferes
d'influncia, Antoni aconsegu, a ms de la Gllia, l'antiga provncia d'frica. Ms
endavant, dispos d'una bona proporci de les riques provncies orientals. Lpid
s'adjudic la provncia d'frica, que li era contempornia, i que, en aquells temps, era
el graner de Roma - provea el gra a la ciutat -. Octavi aconsegu les dues provncies
d'Hispnia i l'obligaci ms difcil, els veterans establerts a Itlia, s a dir, el triumvir
dels quals els governaria a tots en com.
El Tractat de Brndisi
A causa de la repartici de zones d'influncia hi hagu expropiacions i desallotjaments
per tot l'Estat, i no noms de terratinents, sin que afectaren tota la poblaci. Per aix,
. Arran d'aix, hi hagu algunes diferncies entre Octavi i el germ d'Antoni, Lluci, al
qual Octavi derrot en la Guerra de Perusa. Antoni, a causa de la derrota del seu
germ, torn a Itlia i malgrat que ambds triumvirs refusaren emprar les legions, no
obstant aix lluitaren, per acabaren renovant l'aliana. El Tractat de Brndisi de la
tardor de l'any 40 aC preveia la boda d'Antoni amb la germana d'Octavi, Octvia, fet
que segellaria el nou pacte no s rellevant .
Octavi, l'any 38 aC, va prendre com a muller a Lvia. Aquesta dona, que es convert en
la seva consellera ms ntima, pogu introduir als seus dos fills Tiberi i Drus el Vell a la
famlia d'Octavi grcies al casament. Tot i que Octavi apost en un principi per Drus
com al seu successor, desprs de la seva mort a Germnia design com a hereu a
Tiberi.
La fi del pacte
Mentre que Octavi s'enfrontava contnuament a Roma a disturbis i a reclamacions de
tots els sectors del pas, Marc Antoni vivia una vida luxosa i despreocupada a Egipte,
al costat de la reina egpcia Clepatra.
Marc Antoni i Clepatra
Octavi, conscient que Marc Antoni encara era poders a Roma, va intentar per tots els
mitjans mantenir bones relacions amb ell. Amb intelligncia, Octavi va assolir derrotar
d'un en un a tots els seus enemics poltics, i va aconseguir tranquillitzar tant al poble
com a la burgesia. A ms, amb l'ajuda del seu amic Agrippa, va poder derrotar a Sext

34
Pompeu, que dificultava l'arribada de cereals a Roma. . Finalment, Octavi havia
assegurat la seva posici com a "senyor d'occident" i va comenar a preparar el
panorama poltic i militar per a la seva imminent ruptura amb Marc Antoni.
El 31 aC, el Senat rom, controlat per Octavi, va declarar que Marc Antoni era intil
per al triumvirat i va declarar la guerra a Clepatra. , el 31 aC, els dos bndols es van
enfrontar i Marc Antoni i Clepatra van ser derrotats i es van sucidar poc temps
desprs. D'aquesta manera, Octavi va passar a anomenar-se August i es va convertir
en el primer emperador rom.
Procs de divinitzaci de Juli Csar
En aquest marge temporal de dotze anys en el que els tres membres del triumvirat
busquen reconeixement personal, August partia amb lavantatge de que era fill adoptiu
de Juli csar.
Abans de la mort del Csar ja circulaven monedes amb la representaci de Csar i del
seu llinatge familiar amb Enees, fill de Venus i descendncia llunyana dels Julis. Al ser
assassinat es project el temple del div csar i sacuny en les monedes. La imatge
ja existia abans de la creaci del temple. Al 44 es project una escultura eqestre
dOctavi ( a les monedes) la escultura no existia i ja sen feia propaganda. s ms
important que existeixi a nivell visual que realment.
A la primera moneda trobem a August muntant a cavall amb un bcul (Lituus) el smbol
dels Augur. Als peus del cavall un queixal ens senyala el punt exacte on es volia
collocar, La Rostra . Trobem labreviatura SC que correspon a Senatum Consultum,
que significa que es colloqui on es colloqui t laprovaci del senat i que ns el
promotor.
El projecte evoluciona i trobem la mateixa escultura, tamb promoguda pel senat per
aquest cop aixecant la m, incidint en la seva capacitat de poder. Representat com a
cap de limperi. ( imperator poder militar) . A la tercera versi de lescultura ( que
encara no existeix) el cavall va al galop i el promotor s el poble, no el senat. A lltima
moneda, que correspon als any de la batalla dAccium, el cavall va al galop. Octavi
continua amb el bra aixecat per el tors s nu. La inscripci: Fill del div caesar divi
fillius que significa que ja no cal el suport de ning perqu t descendncia divina.
Una altra moneda mostra un August completament nu trepitjant el mn . El cas s que
. Abans de la batalla Octavi s un candidat i desprs de la batalla s el . .
A partir dAccium es es fa un programa de renovaci social i cultural amb els segents
lemes:
- Pietas. Aurea temple Emparat en la pietas, la devoci als deus, es proposa la
revaloritzaci visual, enriquiment dels materials dels temples religiosos.
- Publica: Edificis pblics
- Mores maiorum: pautes morals protocollries
( llibre de Zanker)

Retratstica de lpoca imperial:

. Els retrats dOctavi anteriors a Accium mostren
a un noi juvenil. El cabell s frvol i deixat anar excepte al serrell, disposat a la
manera dAlexandre Magne relacionar-lo a ell, aspirant a succeir al Csar, amb el
gran Alexandre .Un cop guanyada la batalla ja no necessita relaci amb Alexandre
Magne, s ell limportant.
Proposa una damnatio memorae, en la que vol eliminar tots els seus retrats anteriors a
la batalla ja que aquests ja no serveixen cap objectiu ( per aix conservem poques
imatges daquest moment) posteriorment ja no veiem retrats on Octavi s com s sin

35
com ell vol ser vist. Es decanta per a la . El cabell s molt ms endreat, tot i que ja no
s jove segueix mostrant joventut.

encarregades per el senat - .

.
Marcel va ser designat per August com a successor i mort al poc temps.
Aquesta figura mostra una nuesa absoluta, heroica, amb una mirada perduda i
atemporal, en posat introvertit. El cabell est geomtricament ordenat . August crea
per tant el paradigma de la representaci masculina, de la mateixa manera que Livia el
crear de la femenina.

El que mostra el retrat fou posat de moda per Livia, era la mostra de la dona fidel a un
sol home, la dona rigorosa. Livia estableix el prototip de representaci femenina del
moment cosa que tamb ajuda a atribuir cronolgicament obres del moment.

Tenim un fet histric per assegurar que

lescultura s posterior a lany 12, ja que aquest any, al morir Lpid, August es va fer
amb el ttol de Pontfex Maximus.
Com sabem que est representat com a p.m?
Es tracta duna escultura togata amb el cap velat, smbol inequvoc que era ell qui
presidia els actes. Tal com quedava clar a la more maiore la toga era la vestimenta
oficial. El grup ens ha arribat parcialment, segurament amb la m esquerra sostenia un
lituus mentre que al bra dret en angle recte a la m dreta sostenia una platera, com
lEnees de lAra Pacis. La figura es troba en . Des del punt de vista compositiu la part
ms dbil fou reforada amb una capsa que contindria els objectes necessaris per dur
a terme els actes rituals.
No va descal, . A ms de mostrar-se com el p.m mostra el hombre de etiquieta
romano lescultor pot desenvolupar tota la seva La part posterior est mal treballada
i per tant lescultura era concebuda per a tenir una visi frontal.
El cos est fet amb marbre de Luni i el cap s de marbre grec Les escultures es feien
en equip, les parts ms precises es feien pels millors escultors. Aquesta obra s el
paradigma de lescultura togata.

. Museus Vaticans
Escultura thoracata. Marbre, 2m alada datada a
lentorn de lany 20 dC. Desprs de la mort dAugust Livia encarreg aquesta cpia per
a la domus de Lvia a Prima Porta. Aquesta s una cpia en marbre de loriginal del 20
aC, que segurament es trobava al frum augustum.
Aquesta escultura s el paradigma de la imatge del general. Ma alada gest dArenga.
El fet de que vagi descal simbolitza la seva divinitat. Als peus trobem un putto
cavalcant un dof, smbols de Venus, la mare dEnees relaci amb el seu orgen div
.
Des del punt de vista compositiu tamb presenta el contraposto.
Iconografia de la cuirassa: La part central representa la tornada dels estandarts
Romans
Loriginal era policromat en blau i vermell.

36
2: Ara Pacis Augustae
Altar dedicat a la , , i situada al nord del campus Martius. El complex est
format per tres monuments. Avui en dia no es troba a la mateixa ubicaci original. Al
voltant de l'any 28 al Campus Martius, August ja comena el procs de construcci de
lAra. s el senat qui decideix la construcci d'aquest monument, per darrera hi havia
August i la seva propaganda poltica.

Les res gestae sn un document oficial de lpoca dAugust on es fa un balan

positiu de la seva gesti social, poltica , economia i militar. Van ser gravades, i es
descriuen diversos monuments que havia fet al llarg de la seva vida, entre ells l'Ara
Pacis. Avui en dia estan a un pavell projectat l'any 2006. Grcies a les res gestae
sabem on es localitzava originalment l'Ara Pacis i que va ser el senat qui va promoure
aquest monument. Cada any es feien uns sacrificis anuals i un ritual per tal de
commemorar la victria i el retorn d'August. L'orologium articula l'espai que quedava
entre el mausoleu d'August i l'Ara Pacis, s un rellotge gegant. Hi ha un obelisc i hi
inscriu una dedicatria. Te la funci de monumentalitzar l'espai.

. Va ser inaugurat el 30 de gener del any 9. Cada any aquest dia es feia la
process/ritual. s un monument important ja en la seva poca, perqu es reprodueix
en monedes d'poca de Ner. s un monument que no ens ha arribat tal i com el va
deixar August, ha sofert molts processos de restauraci molt agressius. Es va anar
enterrant per edificacions posteriors i va ser oblidat durant molts segles. A l'edat
mitjana entre el segle V i segle XI no sabem res de l'Ara Pacis, i sabem que va caure
amb els visigots o els normands. Sabem que a partir del segle XII a sobre es va
construir una esglsia i que a finals del segle XIII es va construir un palau, que desprs
suposaria un problema a l'hora de fer excavacions.

L'Ara Pacis s un monument que canvis dubicaci, de reconstruccions, etc.

Programa iconogrfic

(General: els retrats presenten trets molt realistes, sn retrats individualitzats, amb la
intenci de reproduir la realitat. Es un tipus de retrat que es porta molt durant lpoca
republicana)

L'estructura es basa en dues parts diferenciades - el Ara, alat amb uns escalons-
i . A la part del darrera trobem la process de les vestals, tot va acompanyat per
decoracions de garlandes - amb fruits i flors -, que simbolitzen l'abundncia. A la part
exterior veiem que continua amb el discurs d'abundncia i prosperitat. Aquest tema es
projecta tant a la faana est com la faana oest. A la faana nord i sud es on hi ha la
process de la famlia d'August. La obra era policromada.

Costat est: costat que donava a la via Flaminia, on hi havia les escales d'accs.
Conjunt de decoracions que fan referencia a l'origen div d'August. El panell de
l'esquerra est ms malms, s on es representa a Rmul i Rem (referncia als
orgens mitolgic i div d'August). Tamb identifiquem la , s un personatge que fa
referncia a la divinitat. El cos i la fisonomia sn proporcions ideals, el cap velat indica
que esta a punt de fer un sacrifici i esta representat amb barba - indica que s el pare
de la ptria i l'origen de tot -. En aquest episodi sens explica que Eneas un cop arriba
a Itlia troba una truja blanca i fa un sacrifici a l'altar. Es barregen dos conceptes: (la
imatge te un doble sentit).

37
Costat oest: veiem la personificacio de Roma asseguda sobre les armes. conservem
un fragment petit a partir del qual s'ha fet la reconstrucci, tamb hi havia altres figures
representades en monedes, per aix sabem com era. Apareix Tellus, una figura
femenina sostenint dos nens, que ens recorda al personatge de la caritat cristiana,
tamb t fruits a la falda (smbol i de benevolncia). Tamb veiem labundncia
representada en forma vegetal. Es juga amb diferents plnols de profunditat. A banda
i banda hi ha dues divinitats (van amb aquest llenol), que sn la representaci del cel
i la representaci de les aiges. Tenim la representaci de les abundncies de la terra,
el cel i l'aigua, un missatge de pau que genera abundncia (tot va en la mateixa lnia
temtica).

La process del poder: s la part que dna sentit a la construcci de l'Ara Pacis.
Comena al sector sud. s una process basada en les processons gregues, com la
del Parten. La diferncia s que lexecuci de la del Ara Pacis aconsegueix molta
ms destrea pel que fa a la profunditat del relleu. En els panells veiem , que s ell

38
qui dna pas al inici de la process. La famlia est disposada segons ordre de
successi. Darrera d'August hi ha els flamines, sn personatges amb barret de forma
de punxa, que sn el ms important collegi sacerdotal de Roma. Darrera dels
flamines, trobem una vestal, que porta un bcul, i es el que separa la famlia dels
crrecs poltics. La famlia d'August ve encapalada pel primer personatge a la lnea
successria: Aggripa (amic ntim i soci). s una representaci de trets fsics
determinants, que com a Agrippa, correspon al moment real, i aquest fet s important.
Desprs d'Agrippa veiem a Livia i desprs a Tiberi.

L Ara Pacis s un dels primers monuments de Roma on hi ha representacions de

nens. A la part baixa veiem un detallisme amb motius vegetals i fruits.

24/10/2016

Mdul E: Art i arquitectura dels segles I-II

1: El llegat augusteu: el relleu i el retrat amb les dinasties Juli-Cludi
(I d.C)
J
oia de grans dimensions, no es coneix la seva finalitat ni la seva cronologia precisa, tot
i que probablement s del segle I dC. Fet amb minerals sedimentaris que tenen
diverses capes. El relleu blanc correspon a la capa ms exterior de la gemma, i la part
fosca la ms interior. De gran treball. s un camafeu. Hi havia una gran indstria de
camafeus per normalment eren de dimensions redudes.

Registre superior: La part central s presidida per un tron doble anomenat bisselium,
que s ocupat per dos persones: una dona que s la , normalment apareix com a dona
guerrera amb el seu elm, llana i habitualment trepitja armes, en aquest cas un escut i
una armadura i a vegades ens ensenya un pit. Aquest personatge est mirant al del
seu costat (August). , sost amb la m esquerra un ceptre, i amb la m dreta sost un
lituus/bcul atribut dels augur -aquells que auguren . Aquest personatge mira cap a
lextrem esquerre, on veiem la representaci del triomf, representat mitjanant una
qudriga- de 4 cavalls-, daquesta en baixa Tiberi, aquest vesteix amb la toga- de
gala- ens indica que torna de la guerra/process per la victria. En aquest carro
veiem una . La mirada futura dAugust va ms enll de Tiberi, de tal manera que a
peus de carro apareix un personatge vestit de guerrer: Germanicus, que havia sigut
designat successor de Tiberi, que alhora es pare de Callgula. August doncs est

39
mirant el futur. Als peus dAugust veiem la representaci duna que insisteix en el
carcter div dAugust. Al cant dret en primer terme veiem una dona asseguda que es
la representaci de Tellus acompanyada per dos nens, i veiem que sost una
cornucpia plena, : el missatge es que la capacitat de preveure el futur dAugust,
garanteix el prsper futur, garanteix el programa de natalitat. Veiem un personatge
barbat amb el tors nu, , donant el missatge de que labundncia tamb es reflectir en
el terreny mar. Darrer veiem un personatge femen que corona a August amb una
corona de Llorer, aquesta dona porta una corona en forma de castell, es . Entre Roma
i August hi ha un capricorn que s el smbol astral dAugust, que se sobreposa en un
disc, aquest podria ser el Sidus Iulium , el cometa que va passar desprs de la mort de
Juli Csar.
Registre inferior: A dalt veiem una escena ordenada i esttica. En aquest registre viem
ms , marcat per les diagonals. Veiem una en les quals es solien posar armes o
armadures dels enemics derrotats. Veiem els romans aixecant la columna. Veiem
parallelament la sotmeses, normalment dones abatudes, homes barbuts amb
pantalons. Veiem una dona amb el vestit esquinat. Lescut que penja de la columna hi
ha representat un escorp, smbol astral de Tiberi, evocant la victria que es mostra al
registre superior. Els atributs els personatges de la dreta ens fan pensar que sn
personificacions de les provncies: la que est desquena representaria Hispania, la del
barret correspondria a Trcia. Fins ara tots els xits de Roma comenaven i acabaven
a Roma, ara el fet de que les provncies tinguin un paper actiu anir in crescendo.

El llegat augusteu
Desprs de morir August a lany 14, els successors seran Tiberi - Callgula - Claudi -
Ner.
, la proposta de la idealitzaci que August posa en prctica desprs d Accium ser
continuada, apostant per el concepte de la eterna joventut i poder dels emperadors.
, 23 dC
Aquest camafeu s de majors dimensions que lanterior. Fet de Sardnix. A partir de
les capes saconsegueixen els diferents tons. Organitza en 3 registres: El mn olmpic,
Mn terrenal, mn dels venuts.
El registre superior, protagonitzat per August, ja mort, per ha passat a ocupar un lloc
a mn olmpic. Al registre central es repeteix la composici de la gemma augustea, al
centre veiem el bisellium, la figura masculina de Tiberi, amb el lituus i el ceptre. Al altre
seient trobem a Livia, la seva mare.
Flanquejant aix trobem a altres membres de la famlia dAugust, entre dells Calgula.
En el registre inferior, shi representen els enemics de Roma en posici abatuda.
Lany 4 Dc s el moment en que August adopta a Tiberi i aquest s designat
successor. Els primers retrats de Tiberi classificats com retrats dadopci tenen una
certa similitud amb els de August. En aquests retrats es busca la semblana
fasonmica malgrat no fossin pare i fill. Aix s perqu es busca de manera conscient
enviar el missatge de que a la successi el canvi es far de manera natural i es
continuar all que havia comenat August.
Tiberi pontifex maximus,
Tiberi hereta tots els ttols daugust, per tant el de pontifex maximus tamb.

Veiem retrats de Calgula que tenen tendncia a

assemblar-se als de Tiberi, tal i com havia fet Tiberi amb els de August.
Al morir Calgula se li va aplicar la Damnatio memoriae, per aix shan conservat
poques obres.

40
 Claudi Lanuvium,
Collocada a una baslica en ciutat propera a Roma, a Lanuvium. La part posterior est
sense treballar, aix vol dir que estava pensada per a ser visualitzada frontalment. Va
descal com a smbol de divinitat/herocitat, es podia entendre en el moment com un
intent de divinitzar-se en vida, als peus t un guila- representaci de Jpiter- sel
representa com un du. Cos divinitzat e idealitzat , per el rostre dna una intenci de
realisme, suggerint arrugues i marques de vellesa. . Podem trobar en canvi altres
retrats, en els que veiem el rostre de Claudi idealitzat.

, (primera meitat s I)
. Similar al de l Ara Pacis. Projecte iniciat per Tiberi en record del seu pare adoptiu i
de la seva mare. Anys desprs de projectar-lo va tenir problemes amb la seva mare i
atura el projecte. Quan Lvia mor, Tiberi no la divinitza. En temps de Claudi es divinitza
la figura de Livia i es recupera el projecte. Queden dos fragments de relleus. Es
representa el sacrifici dun brau (imatge 2) davant del temple de magna mater situat a
dalt del Palatinus.
Laltre imatge torna a
ser un sacrifici presidit per els magistrats (imatge 1), veiem un temple que s el de
Mars Ultor, que presidia el frum d August.
Desprs de Claudi
Claudi mor lany 54 dC. Claudi adopta a Ner, fill dAgrippa, quan Ner encara s petit,
per aix els primers retrats de Ner el veiem representat com a nen. El veiem
representat amb la toga, i porta un pejoll o bulla, sels hi collocava durant la infantesa i
fins ledat adulta, i havia de portar-lo sempre en els actes pblics, el significat era
recordar que eren nens lliures. Trobem retrats de Ner quan ascendeix al poder, el
veiem jove. A Lany 59, que es celebren els 5 anys de Ner al poder, Ner decideix
donar un daire a les seves representacions. La cara s ms grassa, no va tant ben
pentinat, i porta barba llarga que va passa la barbeta.
Final de la dinastia Juli-Cludia/inici dinastia Flvia:
amb la irrupci de la
Al arribar a la dinastia flvia, aquests no voler saber res de juli-claudis, aquest fet es
reflecteix en lescultura i es volen diferenciar dells. Es proposa una retratstica
realista i
Retrat femen dpoca Flvia, Reflex de la
moda del moment i de realisme.
, Veiem total realisme, tots els retrats de Vespasi reprodueixen aquets trets.
, veiem semblana amb Vespasi, i tamb el realisme.
, progressivament eixample les seves faccions, aquest t alguns atacs de idealitzaci
per la qual cosa tindrem cossos idealitzats i rostres realistes del personatge.

41
 25/10/2016

2: Lescultura de propaganda imperial: dels Flavis a Traj

Entre lEsquilinus i el Palatinus trobvem un petit promontori que feina les funcions de
pont natural. Aquest promontori rebia el nom Arcs a sobre del que serig , a partir de
lany 79, . Al 81 Domici fou lencarregat dacabar les obres. I larc acab dedicat a
Titus i tamb a Vespasi.
Arc de Titus (ltim ter segle I)
Es tracta dun arc honorfic ( anomenar-lo arc de
triomf seria incorrecte, s una nomenclatura moderna). La seva funci era
commemorar la contra els jueus. Aquest arc, particularment, eludia a un triomf ( els
arcs que commemoren triomf portaven collocades sobre ltic una escultura de
quadrigues). El triomf tenia implcita una process per la ciutat. Al arribar al Colisseu
feien un gir de 90 graus, enfilaven la via sacra i passaven per sota de larc.
La process finalitzava davant el temple de la triada capitolina. La part exterior de larc
fou restaurada per Guiseppe Valadier. Larc mesura 15 m i presenta un sol arc de mig
punt. Adossades a larc trobem quatre semi columnes. A la part de lintrads trobem
relleus a banda i banda on es representen dues victries. Els relleus mostren la revolta
de Judea , els diners que es van aconseguir amb aquesta victria varen anar a parar a
la construcci del Templum Pacis i lArc. A ltic la inscripci laudatria resa: senatus
populus romanus s a dir, que el senat i el poble de Roma promogueren la
construcci daquest arc, dedicat al div Titus (div un cop mort, larc es posterior a la
seva mort) i a Vespasi August.
A lintrads ( part interior) a
la dreta trobem relleus que mostren la quadriga, al carro veiem el triomfador Titus
vestit amb toga agafant les rendes. A la m duu una corona al costat de la
personificaci de la Virtut de Roma, que guia el carro, com a missatge de que s
grcies a la moral virtuosa que saconsegueixen xits.
Un noi jove amb el cabell rinxolat i torns musculat i nu s la personificaci del poble de
Roma. tamb est participant a la process lexrcit grcies al que hem guanyat .
La idea del triomf acostuma a aparixer evocada per la quadriga.
Al relleu de lesquerra de
lintrads tota la comitiva passa per sota dun arc honorfic amb una quadriga a sobre ,
a partir daqu shan desenvolupat dues hiptesis: La porta triumfalis o larc de Titus.
Aquesta comitiva duu els tresors presos a Judea, porten la menorah, larca de laliana
i les tabulae Ansatae,que mostraven les ciutats conquerides. Tots els personatges
representats es veuen de perfil exepte el primer, que fa un gest de girar que

42
representa el gir que es feia al entrar a la Via Sacra. El carcter pausat de la process
de lAra Pacis contrasta amb el dinamisme daquests relleus, que mostren una lleugera
evoluci.
En l'altra part veiem la resta de la process i es veu com passen per sota un arc, amb
l'escultura de la quadriga. Podria ser la porta triumphalis del circus maximus o el
mateix arc de Titus. Els relleus no ocupen tota la superfcie, es deixa un espai per
incorporar altres elements, com per exemple els tresors que es mostren al poble.
Veiem el canelobre, smbol de la religi jueva, pel fet de que han tornat de Jerusalem.
Tamb trobem l'arca de l'aliana, que es trobava al temple de Jerusalem, veiem com
tot fa referncia a la victria sobre Jerusalem. Hi ha mes detalls: porten una mena
destendards, les tabulae ansatae, i apareixen perqu la seva finalitat era o be fer-hi
dibuixos del que havia passat a Judea, o tamb s'inscrivien el nom de les ciutats que
havien estat conquerides. En el relleu els personatges representats estan tots en
lateral, menys un, que evoca i representa el gir de 90 graus que es produa al final de
la via triumphalis al entrar a la via sacra.

La volta en lintrads s cassetonada (els cassetons sn elements quadrats) amb

motius florals. En un dels cassetons mes grans trobem representada una apoteosi.
Una apoteosi es una , on simblicament en el funeral del emperador feien volar una
guila, que recollia l'nima de lemperador per portar-lo al cel.

A l'poca de Domici trobem dos relleus interessants:

, (finals segle I)

Es conserven al Museu del Vatic, i se li ha atorgat una data posterior al 93 dC. A

Domici se li va aplicar la damnatio memorae, i es va eliminar el seu record. Una de
les parts que falta al relleu deu ser per aquest motiu. Ens explica un fet anterior a la
data que se li ha posat. Es representa un adventus (advent). L'any 69 arriba Vespesi
a Roma. No s una processo triomfal. s un acte oficial i pblic, per tant va vestit amb
la toga. El rep el seu fill Domici. Trobem vestals, i al darrera de les vestals trobem
l'assistent de les vestals. Veiem representada tamb la personificaci de Roma (va
amb el casc, etc). Tamb veiem un noi jove genius populi romani, el que tamb hem
vist a l'arc de Titus.

, (finals segle I)

Aquest es conserva sencer. Representa un episodi diferent, es una profectio. s la

partida. Sabem que s'env per la vestimenta que porta: una tnica curta per poder

43
pujar millor al cavall. En poca de Domici el principal conflicte bllic va ser la revolta
de Saturn (93 96 dC), per tant en aquesta part del relleu trobem una allusi al
conflicte bllic. Veiem la representaci (per ordre d'esquerra a dreta) de la Victria,
Mart, Minerva, Domici, darrera hi va la personificaci de Roma, el Genius Senatus
que sost a la m una espasa, darrera el poble que aclama la partida de l'emperador
(Genius Populi Romani), i al final els soldats. A Domici li van aplicar la damnatio
memorae, i en el primer relleu van canviar-li el cap i li van posar el cap de Nerva
(successor de Domici), i per aix d'un relleu respecte a l'altre trobem retrats diferents.

Dinastia Antonina: Traj/ la columna trajana

Un cop arribem a la fi de la dinastia Flvia sinicia amb Traj la dinastia antonina i es

produeix una considerable. El seu punt dbil era la . Les seves representacions sn
tpiques (rollo l'August de Prima Porta).

La columna trajana l'hem d'entendre en el context del . Buscava reflectir visualment a

travs d'uns relleus en tota la columna les dues campanyes blliques que va realitzar
contra els dacis.

Esdev un referent de Roma i esdev tamb universal. Es va convertir en una icona. A

l'interior t una escala de cargol per poder accedir a la part superior. En un origen hi
havia a dalt de tot de la columna una escultura en bronze de Traj, actualment s una
altra. La columna estava envoltada per una estructura que segurament tenia la funci
d'escales per poder veure tota la narraci dels relleus de baix a dalt.

Segurament a la part inferior de la columna es van tirar les cendres de Traj, i aix s
un fet inslit important perqu dintre de les muralles a Roma no es permetien els
enterraments, es va saltar la llei. Tota la columna anava policromada.

La columna de Traj no s monoltica, est distribuda en tambors diferents i est

sentada sobre una que a part de tenir una funci funerria fa de suport.

El dissenyador dels relleus de la columna van ser creats per (o el seu taller). El
moment en que es representa la victria s important perqu separa les dues
campanyes militars de Traj.

Les escenes iconogrfiques estan relacionades amb la guerra per tamb hi ha la

presncia delements relacionats amb la vida quotidiana romana. Per exemple sobre
com es construen els castrum.

"Suicidi de Decbal"

44
Traj no menysprea l'enemic, sin que exalta les seves virtuts, perqu com ms difcil
es l'enemic, ms valuosa i ms prestigi t la victria. Decbal (emperador contrari) i
matat pels romans, i aix es mostra en els relleus.

26/10/2016

3: Els mercats de Traj: atreviment tcnic i procs de restauraci

Aquest s un extraordinari en el que es feien transaccions de tipus mercantil i
comercial. Sha trobat informaci sobre que en els frums hi havia normalment
activitat comercial.
La forma dels mercats t un en forma dexedra i est situat al pendent del Quirinallis,
a prop del frum de Traj. Els mercats van patir un desmantellament durant la caiguda
de Roma. Segurament tamb va ser dissenyat per .
Parts importants dels mercats:
- La Gran Aula
- La Via Bibertica
- La exedra Major

La feia la funci de contrafort i presentava un petit passads que permetia laccs a

diferents tavernae destinades a activitats comercials. Els mercats es construeixen
aprofitant la pendent del Quirinalis, si mirem el plnol des duna secci i alat
transversal, es veu l per . Hi ha . Fet de opus testaceum i opus caementicium.

45
Interessen les : les finestres de mig punt estn decorades per pilastres. Damunt de
lentaulament de les finestres trobem la segent estructura: semifront, front circular i
un altre semifront (es pot apreciar a la fotografia).

Els arcs segurament quedaven tapats (s a dir, tenien una funci estructural). Els
terres segurament anaven decorats en mosaics de opus sectile.
La t una estructura que recorda a
les galeries de Vittorio Emanuelle de Milano. s un per on la gent circula. A banda i
banda hi ha les taverane. Hi ha la presncia de portes llindades i que tenien una ,
originalment durien anar tapats.
Tamb hi ha pisos superiors amb altres locals. s important la presncia de la feta d
opus caementicium. Es recolza en pilars. s una volta que presenta una dificultat
estructural i arquitectnica.
A linterior de la gran aula hi ha arcs de mig punt que es recolzaven en mnsules (que
avui en dia no hi sn). Lany 1574 els mercats de Traj es van transformar en el . Es
va dividir la gran aula en dos pisos, van retallar els arcs de mig punt i les mnsules,
per aix avui en dia no hi sn els arcs.
La llum entra de manera natural. La gran aula tenia una entrada monumental.
7/11/2017

4: Arquitectura Hadrianea
Successor de Traj, i a partir daqu . Igual que Traj s un emperador de Provncies,
del mateix lloc que Traj. Puja al poder en circumstncies estranyes. La dona de Traj
sembla que era ms que amiga dHadrianus i va convncer a Traj perqu ladopts
com a successor. Quan va morir Traj encara no lhavia fet el seu successor i es

46
manipula la informaci, samaga la seva mort i soficialitza ladopci abans de saber-se
la mort de lemperador. A diferncia de Traj (emperador militar i expansionista), , no
pensa en expandir territoris i prioritza lestabilitat, el control de les fronteres. Busca una
tranquillitat bllica. Equilibri financer, reforma de lexrcit... Dna protagonisme a les
provncies, al contrari que en les poltiques augustees.
Sexagera el carcter intellectual dAdri, era culte, llegit, va
viatjar molt per conixer de primera m la realitat provincial de limperi. s cert que les
seves inquietuds culturals el van ajudar per no noms es tractava daix. El millor
reflex de la consolidaci de lestabilitat s el mur que va construir al mig de lilla
britnica, muralla protegida amb torres, etc. La construcci daquesta muralla s un
reflex de la poltica de control per davant de lexpasional de Traj. (temple dedicat a
tots els deus).
El primer pantheon, que no s el que es conserva, el va fer construir el segle I aC.
Entre lestany d Agrippa i la Saepta Iulia es van organitzar tres edificis, entre els quals
est el Pantheon, temple de la gens Iulia en el s. I aC temple dedicat a la famlia
Jlia del qual no en queda res visible . Se sap que aquest primer Pantheon tenia una
faana hexstil que mirava cap el sud i desprs la naos disposada transversalment,
ms ample que llarga. A ms, en la part posterior hi havia una gran plaa rodona. es
dur a terme i sacabar (no sencer) un nou temple anomenat (tericament a tots els
dus) que . Obra del dC no de lI aC.
Lorientaci de la faana mira cap el nord,
mira . Orientaci perfecte cap el mausoleu. En poca romana no hi havia urbanitzaci
entre els dos edificis i el contacte visual estava garantit. Vocaci simblica. A la
faana es troba una inscripci que resa; Marcus Agrippa Luci Filius Consul Tertium
Fecit. Ledifici correspon al que havia fet Adri, no al que havia construt Agrippa.
Aquesta inscripci est all perqu havia sigut el promotor del primer temple, ell era el
pare de la instituci del Pantheon, no de ledifici fsic.
Adri tenia com a norma no posar el seu nom a les seves obres, no volia perpetuar el
seu nom, mant viu lesperit dAugust, de lpoca augustea, recorda a August o a
personatges mtics daquella poca. Debat cronolgic: Hi ha present un debat
historiogrfic. Les dues accepten que a lentorn del 27 aC Agrippa va manar construir
el temple de la gens iulia. Una vegada es demostra que el Pantheon no s el dAgrippa
es diu que en poca Flvia va haver-hi un incendi i es va haver de restaurar seguint el
disseny original. A lentorn del 110, un nou incendi en poca trajana, el va malmetre
molt i va motivar la seva destrucci absoluta i la nova construcci. el responsable del
disseny del nou Pantheon. La tesi alternativa accepta que hi hagus un incendi lany
80 i una restauraci que en lpoca, en el llat imperial volia dir que es va refer de nou.
Es va comenar a construir per , de capalera de Domici , encarregat de dissenyar
un temple completament diferent. Ledifici shauria continuat construint, mateix o
diferent projecte sota la direcci dApollodor de Traj i en les seves complicacions
com la cpula . En el segle III, Septimi Sever i Caracalla van dur a terme una altra
restauraci, manteniment, que dna lloc a una inscripci. Lany , Focas cedeix ledifici
al papa Bonifaci IV i el Pantheon passa a ser Santa Maria ad Martyres. .
Faana octstila, front triangular. A
lentaulament es troba la inscripci dAgrippa i sota daquesta es troba la que
commemorativa a la restauraci se Septimi Sever i Caracalla.
Es va anar adaptant als usos com a esglsia. A Bernini se li van encarregar dos
campanars al segle XVII que eren tan horribles que els van batejar com les orelles de
Bernini. a tenir en compte; .
Davant t la plaa, molt ms petita de
la que va tenir a lantiguitat, , recorda a les places forals. Tenia un propileus i una
vegada travessat el propileu es trobava larc honorfic a Adri i es podia accedir al
temple.

47
Particularitat: Es combinen en un edifici diferents, faana cannica a les que safegeix
una naos de perfil circular. Davant del Pantheon hi havia una escalinata i la plaa
accentuava la sensaci de sorpresa ja que quedava ms baixa, noms es veia al
faana del temple, octstil com la de Mars Ultor, dentrada no es veia la naos circular.
A excepci de diverses restauracions o mutilacions s el temple ms ben conservat i
que sadiu ms a lantiguitat romana. del Pantheon s que s real i sha de relacionar
directament amb el projecte constructiu original. Faana octstila amb dues files de
quatre columnes de retorn. La pronaos queda
monumentalitzada per laccs central a la cella i per dos nnxols laterals de
dimensions notables que servien per acollir les escultures dAugust i dAgrippa. Tot i
que el temple rep el nom de Pantheon segueix insistint en el record dAugust i
dAgrippa. La cella era completament circular i perforada mitjanant set nnxols, amb
alternana dobertures.
El timp es troba ple de marques, empremtes dun relleu de
bronze que el decorava i a partir de lestudi dels forats se sap que era una guila
imperial amb les ales esteses. Aquest bronze va desaparixer. Totes les columnes sn
homognies cromticament menys dues de lextrem, que tenen una tonalitat rosada.
Aquestes es van afegir el segle XVI degut a algun problema estructural. Maniobra
delicada i costosa. Tot s original a excepci daquestes dues columnes.
La pronaos tamb estava coberta de bronze, un bronze que es va conservar fins el
segle XVII i el van retirar els Barberini (van ocupar el lloc de papa). per construir 80
canons a la fortalesa de Sant Angelo. Tamb es va fer el baldaqu de Bernini del
centre del Vatic. L del bronze va tenir aquestes dues finalitats.
, coronada per loculus, feta ntegrament dopus caementicium. Els arquitectes romans
van creant estructures cada vegada ms complexes: primer pel Colisseu, desprs la
gran aula dels mercats de Traj, i finalment per la cpula del Pantheon. Lcul s obert
perqu illumini linterior, si plou laigua cau. Just sota lcul hi ha un embassament, i
tota lestructura fa com la forma dembut. La presncia dels oculi s freqent en
arquitectura romana de planta circular i troba els seus orgens en larquitectura termal.
A les termes hi havia un petits pantheons per tal dafavoria levacuaci dels vapors de
laigua calenta.
. El Pantheon desperta una quantitat molt elevada destudis sobre la iconografia.
No se sap exactament com es va construir el Pantehon, es tenen diverses teories de
com es creu que es va aixecar. s una cpula de ms de 43 m igual que la seva
alada. , s el que est darrere la redundncia de ls del cercle. Generava problemes
constructius, s una de les cpules ms grans, ms gran fins i tot que Santa Maria dei
Fiore (Brunelleschi, Firenze). El s lhabitual, opus caementicium i opus testaceum,
sistema de lencofrat, que permet fer estructures cada vegada ms complexes. A la
zona inferior sutilitza molt travert, material dur que resisteix altes pressions. s la
zona de ledifici sotmesa a ms pressi. A mesura que es puja dalada, la proporci
de travert es disminueix i perd protagonisme a favor dels fragments de peces de fang.
Aix es disminueix , mitiga la pressi que exerceix ledifici. En els pisos superiors, el
que domina la composici s pedra volcnica, tosca, pedra lleugera i altament
resistent. Es crea una cpula relativament poc pesada. Aquesta degradaci no s
exclusiva, es veu a tota larquitectura malgrat aqu s ms rellevant. Lcul elimina una
quantitat de important (dimetre de 9 metres). Els cassetons tamb serveixen per
buidar pes. Com es va cobrir la cpula? Hi ha els mateixos dubtes que amb el
Colisseu. Les ltimes tesis rebutgen la hiptesi de la bastida de fusta, per s una
lectura ms, no se sap com es va construir realment. Es defensa la creaci duna
bastida en forma de torre que garantia el desplaament. Contemporniament a tot
aix, els murs laterals els reforcen mitjanant arcs que , per distribuir millor les
pressions de la prpia cpula. Arcs que estaven pensats per no ser vistos, malgrat que
avui en dia es poden veure. Rere els revestiments de marbre es troben aquests arcs.

48
: Sassembla molt al programa original. El paviment de marbre fa forma dembut, en
un 80-85% s original. Dna la idea de com es pavimentaven els grans edificis
romans, com el for de Traj o d August. Solien ser de tipus mosaic, hi ha de diversos
tipus: opus tesselatum utilitzaci de daus petits o lopus sectile organitzat en
grans plaques de marbre . Era ms preuat aquest tipus de paviment que laltre. Les
lloses de pedra eren ms cares, era el ms car que es podia fer.
tot anava revertit mitjanant algun tipus destuc o de marbre. Grcies a aix sn
visibles els arcs de descrrega. : Visible des de molts punts de la ciutat. Idea de
modernitat. Originalment estava revestida de planxes de bronze daurada amb or,
jocs de llum. A lentorn de lcul saprecia una tonalitat verda on s es conserva el
bronze original.
8/11/2016

5: Balneum et balnea: les termes imperials

Banys dOlimpia: restes de banys pblics grecs. En els banys pblics grecs
sutilitzava majoritriament aigua freda.
Termes republicanes: les Stabianes de Pompeia (s. I aC)
Una de les primeres restes arqueolgiques que es troben. Els banys , i havia destar
estructurat de tal manera que es poguessin separar els homes i les dones.

49
Aquestes termes tenen dues parts perfectament diferenciades: .
La part destinada als homes: s la part ms gran.
Apodyterium: vestbul que feia la funci de vestidor. Cobert per una volta de can de
mig punt, resolta amb la utilitzaci del opus caementicium. Lintrads anava decorat i
policromat.

Caldarium: on semmagatzemava laigua calenta de mig punt, amb un , hi ha un oculus

a la volta (que no t cap funci estructural, t una funci lumnica). . Per aconseguir
que el Caldarium tingus una temperatura alta per afavorir leliminaci de les toxines,
etc, era necessari disposar dun sistema descalfament (forn), anomenat hipocaust. El
hipocaust no es trobaven a la vista, eren com una mena de cripta, organitzada en
pilars (dopus testaceum). Aquest sistema no es feia noms pel terra sin que tamb
es podien disposar canonades darrera del mur i aix les parets tamb estaven
calentes.

50
 (hipocaust)
Tepidarium: una sala dadequaci del cos (per atemperar la temperatura del cos)
Frigidarium: Piscina daigua freda. El frigidarium acabar sent lespai ms monumental
i important de les termes. A les termes stabianes, el frigidarium s bastant petitet.
Espai completament circular. Parets molt decorades i pintades. Tamb hi ha un oculus
que a part de funci estructural sobretot t una funci lumnica.

51
Tamb podia haver-hi la presncia dun pati, amb funcions diverses. Tamb hi havia
un espai al darrera on hi havia la sala de mquines i tot el que permetia fer
funcionar les termes.
.
Els banys pblics a Roma
Impulsats per Marcus Agrippa. Primeres termes pbliques de Roma,
construdes sobre els anys 20 a.C. Agrippa va promoure la construcci daquests
banys, que eren 100% gratuts (nosempre ho eren). Es van convertir en un mtode de
propaganda personal.
A les termes dAgrippa, no noms era un espai dhigiene, social, etc, sin que tamb i
de collecci artstic. Quan va morir August van passar a formar part de la propietat de
lestat (en poca de Tiberi) i va fer les termes pbliques (amb Agrippa eren privades tot
i que fossin gratutes).
Pignone i paons de
bronze: un sortidor daigua (termes dAgripa, s I aC): Durant molts segles aquesta
pinya va estar just davant de lesglsia de Sant Perer de Vatic, i els peregrins que
anaven a Roma eren el primer que veien quan entraven a Roma. Destaca el capitell
sobre el qual es recolza lescultura. Aquesta pinya provenia de les termes de Ner.

Planimetra de les termes dAgrippa:

52
Termes de Ner o termes alexandrines: podem trobar aquestes columnes que
pertanyen a les termes enmig del carrer.

Ner va morir i va quedar substitut per la dinastia Flvia. Lany 69 Vespesi puja al
poder i sinicia el procs de desmantellament de la Domus Aurea.
(el segon dels flavis): segurament no sn una obra completament original, sin que
seria una mena dadaptaci dels banys privats de la Domus Aurea que shaurien
adaptat.

53
s linici dun prototip de banys imperials. Les termes de Titus es troben davant del
Colosseu i en el pendent de lEsquilinus. A la mort de Titus va venir Domici i desprs
Traj. Traj va fer construir unes altres termes, dissenyades per

Les termes de Traj suposen la termal, es multipliquen les estances i la dimensi de

les termes. En aquestes termes es trobava exhibit (originalment es trobava a la

54
Domus Aurea).
: segon dels emperadors de la dinastia severa
Inici en poca antonina, per impulsades per Caracalla. Arqueolgicament sn les ms
ben conservades.

14/11/2016

6: Lescultura oficial en temps de la dinasta Antonina

Quan mor Adri aquest ser succet per , que ser emperador entre 138-161.
, Musei Capitolini
En el bust el que destaca s que la barba est molt
treballada, els cabells rinxolats estan treballats duna manera que mai havien estat
treballats abans. Un altre detall importantssim s que .
Tot i aixi, no en tots els retrats dAntoninus Pius sn iguals.
, Museo Nazionale
En aquest cas trobem una figura absolutament idealitzada a la grega, postura
contraposto.

Campus Martius (rea Antonina)

Es va erigir un gran . Qui s el promotor del temple? Antoninus Pius, no Adri,
perqu ja estava mort i divinitzat.
El temple dAdri era octstil, perpter (totes les columnes exemptes donen la volta a la
cella) i amb dues columnes de retorn. Presenta una escalinata delantera. Exteriorment
podem veure els murs perimetrals i les columnes exemptes que donarien
completament la volta al temple.

55
Provncies del temple (buscar imatges): quan saccedia al interior de la cella hi havia
unes bases per a les columnes. Hi ha . Iconogrficament hi ha un sentit molt arrelat en
el govern dAdri i el seu successor Antoninus Pius. Aquests relleus sn importants
sobretot pel valor estilstic i formals (a part del valor iconogrfic), entre la base i la
figura hi ha com una petita incisi, que visualment permet lefecte i la . La sensaci del
volum no est donava per que el material sobresurti molt, sin per les incisions. . A poc
a poc aix sanir generalitzant en la escultura oficial. Insisteix en el fet que el volem
ve donat per la tcnica del plec del negatiu amb les incisions aquestes.
La Diarquia: Marc Aureli i Luci Ver (161-169)
A la mort dAntoninus Pius, hi haur dos emperadors. Ha ensenyat dos retrats de cada
un, ha insistit en el treball del cabell, i ha parlat de la tcnica del trepanat (foradets amb
un taladro per tal de fer-lo ms volumins).
-

Promogut per Marc Aureli i Luci Ver. s una obra commemorativa postmortem. La
columna era un bloc monoltic i llis. Segurament a dalt de tot i anava una escultura
seva. Lo nic que sha conservat s , que s lo que realment interessa. A la base hi ha
la inscripci commemorativa. De les quatre cares, el motiu ms interessant s en el
que apareix la figura alada. s la apotheosis. En aquests relleus es diu en quin lloc de
Roma estava ubicada la columna, al camp de Mart (que surt personificat a baix a
lesquerra en lhome jove de cos nu). La dona de la dreta que presenta un escut i un
elm s Roma (part dels perfils del cos tamb presenten incisions per donar-hi ms
volum). La figura masculina recull al llom de les ales les figures petites que s
lemperador difunt i la seva cnjuge Faustina. Les guiles sn el smbol de Jpiter.
Aquest tema s una apoteosi (com a larc de Titus). La . En quan a lestil, estem
davant dun relleu clssic, . La figura central s una personificaci de E (Aion), el
geni de la poca daurada dAntoninus Pius. s un relleu de propaganda poltica i
denaltiment de la figura dAntoninus Pius.
En una de les altres bandes de la base hi ha un s una composici molt diferent i un
estil molt diferent que laltra cara que hem vist. Aquesta t un carcter ms dinmic i
expressiu que ja no s tan hiertic. Detalls importants: no sn personatges que estan
suspesos en laire, els personatges es recolzen en fragments de terra, incls els
cavalls. Ens trobem en un moment de canvi (la diarquia s un fet sintomtic).

56
El darrer gran Conqueridor: Marc Aureli (169-180)
Quan Luci Ver mor queda noms Marc Aureli i no buscar
cap altre aliat. s lltim emperador que conquereix territori. i a perdre territoris mica
en mica.
El smbol de la actitud conqueridora de Marc Aureli queda reflectida en la seva esttua
eqestre que es conserva al Musei Capitolini. s una escultura en bronze (sha
conservat perqu estava a la plaa de la part de dalt de lantic capitoli fins als anys 80,
i es pensaven que era Constant amic de lesglsia per aix la van conservar). Imatge
de poder i s una icona dautoritat. Els elements del cavall i el personatge estn molt
detallats.

es va construir a principis del segle IV. Es van reaprofitar relleus antics per a la
construcci daquest arc.
Concepte de . Reaprofitament duna obra anterior amb una finalitat econmica
o per motius iconogrfics. Les niques parts que es van fer a principis del segle IV sn
les parts que va fer Constant (color verd), tot lo altra s reaprofitat de lpoca de Traj,
Adri, i Marc Aureli. Constant li donava ms importncia a la seva obra perqu li dna
ms prestigi perqu utilitza elements de tres emperadors TOP.

57
De Marc Aureli hi ha uns relleus (hi ha uns a larc i uns altres al museu). Relleu del
profectio (una partena de lemperador Marc Aureli cap a la campanya militar), que
tenien lloc a la Via Flamnia. Situat al tic nord (esquerra). En aquest relleu a Marc
Aureli sel presenta sense barba....per en veritat s Constant per amb el cos de
Marc Aureli (aquest s el motiu pel qual es pensava que era Constant). Tamb trobem
al tic sud (dreta) que hi ha el relleu del Adiocutio i el de Lustratio-Suovetaurilia
(sacrifici). Aquests estan a larc. Els que estan al Museu sn importants perqu
aquests no li van canviar el cap a Marc Aureli per el de Constant. Lescena
representada s una Clementia: buscar significat. Relaci del gest de la m del relleu
amb la postura de la m de la esttua, que s la mateixa.

58
Clementia de Marc Aureli (als musei capitolini)

15/11/2016

7: La producci privada
est subjecte a regles i per a lexhibici al poble prestigiant una figura
institucional. La es per al gaudi del promotor.
Bandinelli: Ens explica com evoluciona en certs canals lart grec fins al medieval.
Siventa el concepte : producci privada fins a bandinelli rebia en nom de art popular.
El seu terme exclou als crrecs oficials de la poblaci. Ho justifica a partir de la prpia
literatura llatina, en la que sabem que a part del llat llengua oficial, els plebeus podien
parlar altres llenges secundaries: Sermo plebeius. Aquest tret diferencial li dna ms
raons al seu concepte. lart de les provincies sera ms flexible que en la capital. El tret
que carcteritza lart plebea, es que pren molta ms , i es ms important el que que el
com es representa.
Relleus fineraris dAmiternum (finals segle I- inicis segle II)

Aproximadament data de la segona meitat s I dC. s un sarcgaf els romans

59
practicaven normalment lincineraci . Les cares laterals estan ornamentades amb
relleus. Relleu molt diferent comparat amb els vistos amb anterioritat. Veiem dentrada
un cert desordre, les figures tenen diferent mida, no hi ha homogeneitat. Cap de les
figures representades no esta suspesa en laire, totes tenen una superficie
representada. . Aquest art collateral va influenciant la plstica oficial. les Exsequiae:
per al difunt particular, acompanyat per un seguici. A la cantonada superior un grup de
dones- les ploraneres professionals o Praeficae . del difunt. Veiem el difunt en un llit
que es portat per uns Lecticari que sn de dimensions diferents, perqu sintenta
suggerir profunditat i perspectiva. Aquesta process, va dirigida per el Disignator (la
persona davant de el squit).
Tamb hi han els sonadors de instruments de vent, uns que fan sonar un aulos (els
tibicines) uns que fan sonar els corns (cornicines) i un ltim que fa sonar com una
trompeta (Tubicen). Es representa el difunt amb la idea de la prennitat. Aquets ritus es
solien fer de nit, perque era mal vist veure el cos del difunt, si es feia de dia un actor
feia de difunt.
Monument funerari de Lusius Storax (mitjans segle I)

Es tractava dun monument de tipus temple: un timp i un entaulament amb un fris

continu. El registre superior , en aquest cas la seva nomenaci com a sever, el veiem
dalt duna tarima, vestit amb toga, acompanyat de amics/magistrats. Acompanyats la
cerimnia tornem a trobar els tubicines i els cornicines. Al relleu inferior veiem un ,
que era lespectacle ldic que Lusius va organitzar per a tots els que lhavien vingut a
veure en la cerimnia dinvestidura. Est explicat tot el procs del joc, la salutatio, el
combat i la resoluci.
Tomba dels Haterii,
Monument funerari duna familia romana, data de principis del
s I dC-II dC. Es conserven 39 fragments, dels quals hi han dels difunts, de gran
realisme. Tamb hi ha dos relleus, un dels quals ens mostra una . Aquest s el relleu
on apareix el difunt i una recreaci de com podia ser la tomba dels haterii, veiem el
difunt dalt de tot, reclinat. Al costat el monument funerari. La resta del relleu ens
mostra la i van participar activament en monuments de la familia Flavia. Trobem un
temple tetrstil, a dues aiges, amb molta decoraci. Altre cop no es respecten les
proporcions, ni la perspectiva. Sobretot destaca la grua o Capra, . A la part inferior
veiem dos operaris amb dues cordes que segurament servien com a fre. A la part
superior del mstil veiem altres dos operaris que sostenen un element punxegut que
remata amb elements florals, que indiquen la finalitzaci del temple. La tria del tema
iconogrfic est vinculat a la professi del difunt. Pel que fa a la perspectiva est
molt desproporcionada i hi ha una incorrecta resoluci, per el que interessa s
mostrar la seva professi, no una bona perspectiva.
En les obres privades interessa representar la process dexhibici del cos del
difunt. Trobem tamb la presncia de les ploraneres (que ploren el dol del difunt, els
hi pagaven per aix) i del aulos (instrument que fa referncia a la iconografia teatral

60
grega).
s sobretot en el camp funerari que .
Relleu d'una cursa del circ, stia (s. II dC)

Dpoca de la dinastia antonina. Aqu tenim d'entrada la figura del difunt - el

personatge ms gran -, desproporcionat (cap molt gran en comparaci amb el cos). El
que interessa no s fer una escultura ben feta, sin . Interessa que el retrat sigui el
ms realista possible, i que s'identifiqui el - promotor -. Apareix un aspecte important:
la - que fins ara no l'hem vist en les obres oficials d'emperadors -. La base esttica de
l'art medieval esta aqu: en la producci artstica romana privada que dna indicis de
canvi. Circumstncies importants: apareix una dona amb la palma de la victria.

21/11/2016

Mdul F: Les provncies durant lImperi

1: Descobrint les provncies: Orient, frica i Gllia
Amb el temps, les provncies aniran rebent el reconeixement que elles mateixes
reivindiquen. Roma s el que s grcies a que s capital per tamb gracies a les
provncies.
Distribuci geopoltica de les provncies de Roma en poca de la dinastia
antonina (anys 180) - moment lgid de Roma :
-Itlia: al centre.
-Hispania en un primer moment havia estat dividida en dos provncies. Desprs a
partir de l'poca d'August seran tres provncies.
-Dcia: fins a l'poca de Traj no era una provncia romana, fins que els guanya -
actual Rumania I tocant al mar Negre - .
-Proper Orient: sia (zona de l'actual Turquia I Siria)
-frica: Mauritnia i a la zona d'Algria on hi ha la Numdia, una zona molt rica
sobretot agrcolament i per la producci de l'oli.
frica

61
 Numdia era una provncia molt rica. Actual
Algria.
Timgad s una ciutat que es va fundar en poca de Traj. En un primer moment
estava pensada per ser un campament militar permanent. S'organitza en un espai pla i
es fa un permetre requadrat dividit en quatre quadrats organitzades en petites illes de
cases (hipodmica) - pla Sard de l'Eixample -. Al voltant de la plaa pblica. La planta
quadrada no va ser suficient per abarcar tota la poblacio, i es van haver de crear ravals
(que s'adaptaven al voltant de la gran via d'accs).
: arc situat just a l'entrada de la ciutat al final de la diagonal en honor a Traj, ja que
grcies a ell es va fundar la ciutat. Les faanes estan articulades per columnes
exemptes (soluci habitual de Roma) que donen major sensaci de profunditat.

Leptis Magna (Lybia)

Ciutat fundada pels fenicis, desprs va ser ciutat cartaginesa, fins que va arribar a ser
finalment una ciutat romana. Lo ms significatiu que es conserva s d'poca Antonina.
L'ordenaci urbanstica no respecte un rgor geomtric com el de Timgad.
: s un arc de quatre cares, s una tipologia tamb coneguda a la capital.

Mercat: elements que ja hem anat veient.

62
Forum: segueix el mateix esquema de la capital. Triprtic amb el temple en un dels
seus extrems, i amb una baslica adossada als peus del triprtic. Aquesta baslica s
un dels espais ms notables, rematada per dos abssis (com a la baslica Ulpia del port
de Traj).

Narbonensis (Gl.lia)
(20-25 dC)
Situat a prop de Narbona. s un arc situat al damunt
de la Via Agrippa, de triple obertura, el central s ms ample i alt. De les inscripcions
que decoren l'tic es poden treure tres conclusions:
-En primer lloc l'arc es va construir en honor de la segona legi romana. Concepte de
l'Augusta. Els militar d'aquesta segona legi son els que havien fundat la ciutat
d'Orange.
-Una segona lectura s que es va fer per commemorar les victries de Germanicus -el
pare de Calgula i el primer aspirant a succeir a Tiberi -. Va murar al camp de batalla
l'any 19 i aixo va impedir que ell fos l'emperador i per aixo va acabar-ho sent Calbula.
- En tercer lloc, independentment de si es va construir en honor als legionaris o en
honor a Germanicus, desprs es va REDEDICAR a Tiberi, qui t el ttol honorfic de
titular de l'arc.
Sabem que August va fer construir almenys dos arcs amb la mateixa estructura, que
els dos estaven situats a la plaa del frum, no en llocs amagat.

63
L'arc de triple obertura est distribut en quatre semicolumnes estriades amb els seus
corresponents capitells, el central esta encapalat pel front. : existncia d'un . Totes
les cares de l'arc estan decorades amb relleus, en mal estat, i sobretot en els dos
tics.
Fris que es veu a l'tic de la part Sud: segurament quan anava pintat s'identificava mot
ms. Ara costa identificar les figures. Aix es una obra oficial, no es privada. s
important que diferenciem art oficial de l'art privat (referncia a la capital). L'art oficial
de provncies no s igual a l'art oficial de Roma. Aquest desordre de figures no era
propi de l'poca. Es representa una escena de guerra. Els relleus de la capital eren
diferents. Aquest desordre/anarquia, tot i ser una obra oficial, esta davant la certa
llibertat que es podia trobar en l'art oficial de provncies. Els foradets que es veuen son
empremtes de les grapes de ferro que permetien encastar a la roca un relleu
pressumptament de bronze.
Fris de l'tic de la cara Nord: Els forats no hi son, perqu esta restaurat.

(cronologia imprecisa: 40-70 dC)

s un fragment d'aqeducte organitzat en tres nivells. Passa pel riu Gard. Aquest
aqeducte feia en total 50 km, i protava l'aigua fins a la ciutat de Nmes. El pendent de
l'aqeducte al llarg dels 50 km es d'uns 34 cm per km (poquissim). Els aqeductes
passen a ser segurament les obres mes complicades que feien els romans des del
punt de vista tcnic.

(c. 70 dC)
L'Arena de Nmes es sincrnica de l'poca del Colisseum de Roma. Estructura
darquacions amb pilastres i semicolumnes. Desde la seva fundaci una de les
activitats preferides eren les lluites de gladiadors particularment contra braus. A
l'entrada ppal de l'amfiteatre hi ha dos caps de braus esculpits. La presencia d'aquests
amfiteatre es simplement repetir el model de la capital i satisfer la necessitat dels
ciutadans fora de la capital.
A Narbona hi ha molta arquitectura medieval i s coneguda per aix. Tamb t restes
romanes importants, perqu era capital de Provncia. s important la collecci de
pintura. Tenien molt gust per la decoraci pictrica. A Narbona tamb es molt conegut
el horreum, un magatzem destinat a emmagatzemar lquids o en mfores ms grans
gra. Eren subterranis per tal de garantir una temperatura ms o menys normal.
28/11/2016

3: Tarraco: Civitas Ubi ver Aeternum est (la primavera s eterna)

El carcter del s important per entendre perqu Tarraco va arribar a ser una
provncia tant important de lImperi. Idea les runes de Tarraco mostren una imatge del

64
que va ser en una gran poca. Llus Pons dIcart agafa aquesta idea del tractat
darquitectura de Sebastiano Serlio. De de linici de la recerca historiadora de Tarraco
es relaciona molt amb la gran poca de Roma. Tarraco quanta fuit ipsa ruina docet.
Tarraco est situada en una zona elevada. Era una gran urbs i situada a primera lnia
de mar. Vestigis arqueolgics ms antics sn del segle VII a.C., moment en que la
pennsula ibrica no era romana, era encara ibera. Al segle III a.C. en el context de les
guerres pniques, els romans van establir un campament fixe en lrea geogrfica que
en el futur seria la ciutat de Tarragona. Era un campament de carcter estrictament
militar, cap al 218 a.C. A mesura que entrem al segle II a.C. es produeix una expansi
territorial progressiva. Tarraco esdev una de les ciutats ms importants per a
activitats comercials de tota la Mediterrnia. La era genial: fcil connexi amb
Mallorca, Valncia i a sobre el riu Ebre que pujava fins a la zona nord de la pennsula.
Primeres muralles de la ciutat cap al segle I a.C. i esdev una colnia. August va
residir dos anys a Tarraco (del 27 al 25 d.C).
Hi ha una separaci marcada entre zona alta (on hi ha frum) i la part baixa, on hi ha
la zona residencial de la ciutat. Hi ha dues fases en quant a la construcci de les
muralles, una part que correspon al anterior campament militar que hi havia hagut (200
a.C) i laltra posterior (150-125 a.C.). La primera fase t muralles megaltiques, i la
segona fase ja utilitza carreus perfectament collocats. Totes les muralles de Tarraco
sn romanes, no corresponen a cap altra civilitzaci. La segona fase de la muralla es
fan dos o tres filades de megaltic i desprs carreus escairats i fins a 12 metros, aix
que les noves muralles eren molt ms altes, a part tampoc hi havia torres. Una torre
s un element defensiu fonamental quan una ciutat ha de patir un setge. Que no hi
hagi torres vol dir que estaven segurs que no serien assetjats. En el marc duna ciutat
que sest expandint la muralla s ms per donar prestigi que per protegir (que
realment no necessitava). Lamplada de la muralla s duns cinc metros. La pedra
prov de la pedrera de Mdol. Fins aqu hem parlat de lpoca republicana.
Tarraco imperial
Mapa dHispnia desprs de les reformes dAugust. Readministraci impulsada per
August.
Amb la dinastia Flavia i Vespesi saplica la
normativa jurdica romana. , que coincideixen amb lestabliment duna trobada que
anualment es celebrava a Tarraco, Concillium Priovincie Hispania Citeroris (CPHC).
Procs de progressiva de prdua de rellevncia amb la dinastia severa. El 260 d.C.
pateix la primera invasi brbara.

65
Tarragona al segle II d.C: insulae distribudes en plan eixample. Forum coloniae (zona
baixa) i el Forum Provincialis (zona alta). El temple del Forum Coloniae no estava
dedicat a August, sin que estava dedicat a la triada capitolina. El temple dedicat a
August estava al centre del Forum Provincialis. s un temple erigit desprs de la mort
dAugust. El Forum Provincialis aprofita el pendent del terreny.
29/11/2016
August amb corona germanata (13 a.C., Roma, Muesei capitolini ) vs Cap de
Constant (Roma, Musei Capitolini)
Quin canvi sha produt? Sn dos emperadors diferents, per les seves essncies sn
totalment diferents. Amb la dinastia antonina s quan es comencen a detectar certs
canvis.
Ja vam comentar que eren que es conserven als museus capitolins. Important tamb
la .
Retrat de Teodoric (rei ostrogot) finals segle V, Roma, Museo Nazionale. Es
representa de manera com a emperador rom, tot i que no era emperador.
12/12/2016

Mdul G: Les transformacions de la cultura romana.

Lantiguitat tardana
3: La tetrarquia
Diocleci (escriure-ho b) va ser emperador entre . El seu govern va ser especialment
important. Quan puja al poder: es conscient de que es troba amb una Roma
desestructurada. Ser emperador nic entre el 284 i el 286.
- : Diocletianus (284-286)
- : Diocletianus i Maximianus (286-293). Aquest model de govern ja shavia fet
algun cop abans

66
 - (293-305). Fet nou en el model de govern. Diocleci, Maximianus (que tindran
ttols de augustus i seran els ms importants ) i Galerius i Constantinus Chlorus
NO s Constant -(anomenats caesares i de menys importncia).
Desde lany 286, del imperi i ser Mil. Perqu? Se situa all perqu s una ciutat
nrdica ms propera a la frontera, i aix es podia gestionar millor la defensa de les
fronteres contra els brbars. Tota la cort imperial i militar es va traslladar a Mil. Fins el
402 ser la capital.
Increment de les provncies amb el govern de Diocleci:

Grup dels tetrarques, a Vencia

Grup escultric fonamental. Tot i que
avui en dia es troba a Vencia, , s a dir, dOrient. Feta de prfir, un material molt dur
de treballar. Vencia havia fet una croada a Constantinoble i van saquejar moltes
coses que es van endur a Vencia al retornar. Aquesta obra sintetitza la Tetrarquia.
Situem la obra a partir del 293 (que s quan sinicia la tetrarquia).
La s important, s molt sintetitzada i hiertica. Els braos empunyen una espasa
amb forma dguila (smbol imperial, animal vinculat a Jpiter). s una escultura
thoracata per la vestimenta. Es recolzen entre ells. Corones purament geomtriques.
Els retrats sn fora desproporcionats, la cara petita, s mancat de forma. Tenen
exactament la mateixa alada.
Aquest tipus descultura no va ser la nica, nhi ha daltres. Escultura tetrrquica
Base de les Decennalia (dataci?)
Commemora els deu anys de la tetrarquia. Treball fet amb simples incisions

67
La Curia Iulio
Tot i aix,
Les que hi ha avui en dia de sn falses, les originals estan a Sant Joan de
Later i sn de lpoca de Diocleci. Dintre de la Curia destaca el paviment mosaic,
feta amb opus sectile, feta amb plaques de marbre grosses, majoritriament originals.
Hi ha una escultura amb esttica clssica.
(298-306)

Eren les termes ms grans que shavien fet fins a aquell moment. La part que
corresponia al frigidarium en lactualitat funciona com una esglsia. Les termes
estaven estructurades per un caldarium, que , i tamb hi havia el tepidarium, que fa la
funci del vestbul de lesglsia. Lesglsia (Santa Maria degli Angeli) la va dissenyar
Michelangelo. Linterior s una esglsia renaixentista barroquitzada per que
recupera lessncia del que seia el frigidarium. A linterior, pel que fa a les columnes,
nhi ha que sn originals en marbre, i les que va fer Michelangelo sn de guix.
_____________________________________________________________________

68
________
: Diocleci decideix juntament amb Maximianus. Al abdicar, automticament els dos
caesares van pujar al poder. Davant de labdicaci, en aquell moment no comuna,
Diocleci es va retirar a la provncia de la Dalmcia (actual Crocia), a la ciutat de
Split, i all es va construir un palau.
(203 dC)
A la mort de Commodo acaba la dinastia
antonina, ja que no nomen cap successor. Comen aix un perode d'inestabilitat i
enfrontaments continus. Aleshores hom nomen emperador Pertinax, que dura menys
d'un any. Hom decid donar recolzament a Septimi Sever, nascut a Leptis Magna
(Lbia), i governador de Pannnia (provncia situada entre els Alps i el Danubi).
L'exrcit centreuropeu li don suport i Septimi Sever sort cap a Roma, on, mentre el
nordafric viatjava, fou nomenat com emperador Decius Tulianus. Tanmateix, aquest
fou destitut a l'arribada de Septimi Sever i aix s'inici la . Va retornar l'estabilitat a
l'Imperi, per a partir de Septimi Sever sempre hi van haver problemes de successi.
Septimi Sever va reprendre l'activitat militar a les fronteres, amb una . Per aquesta
victria . Fou un arc de triomf molt diferent del de Titus o del de Traj a Benevento, ja
que t una composici tripartita. Hom pensa que l'arc de triomf d'August tamb tenia
aquesta composici. En tot cas, a partir d'ara, es far habitual. T, doncs, . L'arc est
decorat amb columnes exemptes, i no adossades, cosa que afecta els relleus,
Darrera de les columnes no hi ha decoraci. Els relleus representen batalles a la
Prthia. Abans els panells representaven cadasc una escena. Aqu, com a la
columna de Marc Aureli, hi ha diverses escenes una sobre l'altra, amb personatges de
dimensions redudes, a cada panell. La cronologia aproximada seria cap el . Les
campanyes es van desenvolupar entre el 198 i el 201/2. Segons l'historiador rom
Herodi, Septimi Sever feu enviar a Roma dibuixos de crnica de la guerra. Aquests
dibuixos serien el model d'aquests relleus, que la crtica considera molt pictrics. Hom
distingeix tres tallers diferents: - Un taller d'estil clssic, dins la lnia grega, que treball
als carcanyols de l'arc central i als pedestals de les columnes. - Un taller que treball
als panells principals. L'estil s'allunya de la tradici grega. El tipus de representaci
est vinculat a la columna de Marc Aureli. Aquest model tindr xit a partir d'ara, quan
s'inicia l'Antiguitat tardana. - El taller que treball el fris que va sota els panells i
damunt els arcs laterals. L'estil s'assembla al segon taller. Una inscripci ens parla del
motiu per fer l'arc: la commemoraci de la Victria, en honor de Septimi Sever i
Caracalla, el seu fill. Els panells estan fora malmesos: - Setge d'Edessa Mostra una
ciutat amb les portes obertes. Els soldats entren i apareix un ariet, que s un tronc de
fusta collocat sobre un carro que servia per trencar les portes de les ciutats. L'ariet
apareix en primer terme i es reprodueix en quatre pannells, destacant la seva
importncia en l'evoluci tecnolgica de la guerra. - Caiguda de Seleuci. Apareix
tamb un ariet. Al centre i a vista d'ocell veiem la ciutat, amb la forma convexa de la
muralla. Dins hi ha els parts i a fora els romans trenquen les portes amb l'ariet. Mentre
alguns parts fugen a cavall i a peu. En un segon registre veiem una escena confosa: el
sotmetiment. A dalt hi ha l'entrada triomfal de Septimi Sever a la ciutat.
13/12/2016

4: Constant 313 Dc
. Hi va haver-hi una segona tetrarquia. Mal rotllo
Segona tetrarquia:
- Augusti: Galerius i Constantinus Chlorus
- Caesares: Maximinus (no el mateix dabans) i Severus
- Un tal Maxentius (fill del primer Maximinus de la primera diarquia amb
Diocleci) es va auto dominar emperador de Roma (306-312)

69
Constant fill de Constantinus Chlorus i Maxentius lluiten pel control dOccident (311-
312). Pel que fa al control dOrient, mor Galerius el 311 i aix crea un altre conflicte.
dos grans conflictes:
1- Focalitzat a Occident (Constant i Maxentius): (312). Aquesta batalla
sassocia a una que en clau cristiana t molta importncia. Cristianament hi ha
la llegenda de que Constant va tenir un somni en que se li apareixia un ngel
que li anunciava que guanyaria. En surt victoris Constant. Excusa de la religi
cristiana de que Constant s el primer emperador cristi, cosa que s FALA.
2- Focalitzat a Orient (Licinus i Maximinus): Licinus ser la persona victoriosa en
la banda oriental de lImperi.
Desprs de la batalla de Pont Milvi tornem a una (312-324) que ser encapalada
per Constant i Licinus. A partir de la crisi del segle III, els cristians tenen cada vegada
ms presncia en el mn social rom. A finals del segle III els cristians sn un
problema real per a mantenir lessncia de la cultura romana pagana. .
Arribats en aquest punt, pocs anys desprs de que Diocleci est fora, t lloc : no s
un document escrit, no es va fer per escrit, va ser simplement , en la que Constant i
Licinus , i ser cristi o jueu deixa de ser delicte. El cristianisme, per, encara no s
oficial amb ledicte de Mil. La religi oficial continua sent la pagana.
Totes les festivitats que associem en clau cristiana, en realitat sn festes dorigen
pag, perqu ens han arribat a travs de la cultura romana.
En plena diarquia, el 321, es decideix unificar com a festa dels ROMANS el dia del sol,
el diumenge. Els cristians celebraven el dia del senyor per els romans el dia del sol
(deu pag).
un nou conflicte, entre Constant i Licinus: enfrontament bllic i mor Licinus, tornem a
tenir un sol emperador nic que ser Constant. Moment sper important.
, i abans de morir, es fa batejar. Totes les seves reformes poltiques va ser favorable a
acontentar a tots els cristians, per ell de facto va ser pag tota la vida fins una hora
abans de morir. A partir daqu es comencen a fer els primers concilis cristians
(reunions).
: s un edicte impulsat per lemperador Teodosi, mitjanant el qual el cristianisme
esdev la religi oficial de limperi. Desprs seran els pagans els que seran perseguits.
Constant a Roma:
a la seva vida, i cinc cops en total a tot Itlia. Ell vivia a Orient. Lany 330 va
fundar oficialment la ciutat de Constantinoble (Bizanci, lactual Istambul). Ho va voler
convertir en una nova capital de lImperi. Es volia fer una capital nova a imitaci de la
que havia estat Roma. Cal remarcar la prdua de rellevncia de la ciutat de Roma en
aquell moment.
Tot i que noms va estar tres vegades a Roma, com a emperador .
Forum Romanum, Basilia de Maxentius o de Constant (306-313)
Basilica pagana iniciada per Maxentius. Finalitat civil, no religiosa. Configurada a partir
de tres naus, nau central ms ample, dues naus laterals (sen conserva noms una).
Voltes de can disposades perpendicularment a la nau central.

70
, 309
En un extrem de lesglsia trobem un edifici de planta centralitzada, avui en dia forma
part de lesglsia per abans havia estat un temple, presidit per una exedra cncava.
, Spolia
Es va construir a partir del 312, un arc que es va erigir com a record de la victria del
Pont Milvi. De tota aquesta estructura, noms laparell arquitectnic s de lpoca de
Constant...etc.
En la inscripci diu que ha triomfat grcies a la inspiraci de la divinitat.

71
 19/12/2016

5: Vies de creaci de la iconografia cristiana

( cases que eren el lloc de reuni clandestina de cristians), en plural tituli.

A partir del 313 dC els tituli es convertiran en una mena de relquies i sovint les
trobem com a criptes desglsies, perqu es van conservar parcialment. Per
exemple la baslica de Santa Pudenziana est erigida sobre les restes dun
titulus.
. Les catacumbes no sn res ms que cementiris. Estaven localitzades als
costats de les principals vies romanes (carrers). Sn enterraments subterranis,
per en la mateixa poca seguien enterrant-se en cementiris de superfcie. Els
que tenien ms capacitat econmica senterraven a peu pla del carrer.
Al costat de la Via Appia allusi a Catacumbes de Sant Sebasti. Potser hi
havia enterrats persones de diferents religions, tot i que a partir del segle III la
majoria de les catacumbes seran de cristians. Catacumbes de Priscilla, destaca
la Cappella Greca -un cubiculum, hi ha la representaci ms antiga duna
epifania-. Loculus (forat) La Cubicula eren els espais amb un conjunt de loculi
destinats als mateixos membres duna famlia o dun gremi.

Judasme
(extraordinari, segle II on hi ha restes duna sinagoga i una domus eclesie, exemple
de la convivncia de culte). Destaquen les pintures de la sinagoga jueva, i aix posa
en dubte el mite de que els jueus no utilitzen la imatge per transmetre la fe.
Cristianisme
Destaca el a Dura Europos. La piscina baptismal estava collocada en un nnxol amb
un arc de mig punt amb columnes (arcosoli). Avui en dia est a la universitat de Yale.
Lart i larquitectura dels primers cristians: ho preguntar al examen. No caure en
explicar les catacumbes, que no sn arquitectura, sn excavacions. Podem explicar

72
les catacumbes en relaci a les seves prctiques funerries.
Inicis de lart cristi
Agafen al principi elements de la tradici pagana. Destaca la figura del . Figura de Crist
com un Pastor. El bon pastor s la metfora de Crist que guia el seu ramat. Aquesta
iconografia un cristi li dna un sentit. La figura del bon pastor tamb ve de lluny:

Altres sales de las catacumbes de Priscilla, interessant i important el llibre de Grabar.

- Ha parlat de la primera representaci de la Verge Maria (tamb s pintura mural
de les catacumbes de Priscilla) que sabem que s la verge perqu apareix una
sobre la dona velada ammamentant a un nad. El personatge de lesquerra
est senyalant lestrella.
- En aquests moments sest creant una iconografia cristiana que per nosaltres
s comuna per que en aquell moment sest forjant, a partir de la incorporaci
de altres tradicions (paganes, gregues, etc.). Ara b, no tot ser rplica, sin
que tamb sinventen algunes coses. Lessncia del cristianisme s la
salvaci. (imatge dels tres hebreus tamb a les catacumbes de Priscilla).
- Figura del filsof: presa de la tradici pagana.
- : histria dendimi s un tema pag, un noi jove i guapo que es va enamorar
de la lluna. Li va demanar que fos eternament bell, per a canvi hauria destar
adormit (tot i aix la lluna baixava i tenien fills igualment). Aquesta icona la
tenim reproduda gaireb igual en sarcfags cristians, enlloc dEndimi ser la
figura de Jons. Sarcfag de Jons (Roma).
20/12/2016

Vers una arquitectura cristiana

Nova litrgia
- Separaci catecmens i fidels
- Separaci de dones i nens
Aquilea

73
Com neix el que avui en dia anomenem baslica cristiana? Els cristians es troben
davant la necessiten de celebrar les litrgies en un espai tancat. Els cristians miraran
les basliques paganes. El temple rom pag no era de lliure accs, era sagrat i
privat, en canvi les basliques civils romanes paganes eren pbliques. Ells agafaran
la idea de les basliques civils.
Passem de la baslica romana pagana de funcionalitat estrictament civil a una cosa
nova. La baslica romana cristiana, per, no s una transformaci de la pagana,
simplement parteixen dels mateixos models estructurals.
Archibasilica Sanctissimi Salvatoris et Sancti lohannes Baptisa et Evangelista in
Laterano ( a partir del segle VIII anomenada San Giovanni Laterano)
- Es construeix el 313-314, a partir de ledicte de Mil.
- s una de les quatre del mn (juntament amb Sant Pere del Vatic, Santa
Maria Maggiore, Sant Pau extramurs).
- s una manera que t Constant de satisfer les exigncies dels cristians, dels
quals cada vegada nhi ha ms en els estaments aristocrtics. Si lhagus
collocat al frum hagus estat un insult per als conservadors patricis pagans.
- Considerada com lesglsia capital i esglsia mare. Urbis et prbis mater et caput
(a nivell local i a nivell mundial)
- Reforma de Borromini cap al 1600 i pico.
- Estructura anterior a la reforma: buscar planimetria.
- Arc en forma serliana que recorda a un arc honorfic (aquest tipus dart es
tracta dun front triangular amb un arc de mig punt al centre, lhaviem vist per
exemple a Split).
- Capella del Santssim Sagrament, amb les columnes del fastigium
reaprofitades de 1599.

74
 Fastigium de Sant Joan de Later:

Altres construccions de la mateixa poca:

325. Primer gran concili cristi i s quan se celebra la primera missa de Nadal el 25 de
desembre del 326.
Era una baslica situada a dalt de tot del Palatinus. El cristianisme va colonitzar espais
de relevancia de la Roma, no sn actes menors, sn actes importants.

Cristianitzaci de la topografa de Roma

Construcci duna a les afores de la Roma imperial, en un petit tur anomenat
Vaticanus on hi havia unes catacumbes, i segons la tradici en aquelles catacumbes hi

75
havia enterrat lapstol i el primer papa .
Doble funcionalitat: monumentalitzaci cementirial i alhora una baslica que haru de
donar cabuda a moltssima gent, perqu era de preveure que molts voldrien donar
homenatge al primer papa de lEsglsia.
La baslica paleocristiana del Vatic era molt diferent originalment fins que la van tirar
a terra (Bramante) i la van reformar.

Configurada a partir duna estructura de planta de creu llatina, nau central ms gran
que les dobles collaterals...etc.
Al en poca de Teodosi es va monumentalitzar lentrada amb lincorporaci dun
macrotic que aprofitava el pendent del sl. En el lloc on suposadament estava
enterrat Sant Pere era on es trobava laltar, on es va construir un fastigium, i a sota
una cripta on suposadament estava enterrat Sant Pere. Tot aix es va destruir del tot,
per el fastigium es conserva encara parcialment.

Aquests exemples que podem trobar a Roma, podem veure que en altres indrets les
necessitats sn unes altres. Larquitectura el que fa constantment s donar respostes
a les exigncies necessries en el moment.
Context: : on va morir i va ressuscitar Crist, es va promoure la construcci duna gran
baslica, anomenada la , comenada per Helena, la mare de Constant. Se suposa que

76
va trobar la creu en la que havia mort Crist. La baslica commemora la mort de Jess,
el seu enterrament i la seva resurrecci. Planimetria:

Tamb tenim una baslica a Betlem que conmemora el naixement de Jess, la (333,
351-365).

Tornant a Roma, veiem com a poc a poc es van consolidant diferents prototips, com
per exemple el prototip de la baslica circiforme (que recorda a un circ o a un estadi).
Aquestes tamb acostumen a estar associades a llocs denterrament. Sn tipu aix:

77
Aquest edifici s lanomenat (350):
Era originriament de les
filles de Constant, aqu hi van enterrar la seva filla Constantina. Des de fora s un
edifici senzillet, opus testaceum amb nuclis de caementicium. , actualment es fa servir
com a esglsia (no era la funci original). s un cercle central organitzat a partir de
parelles de columnes spolia, el deambulatori extern est cobert per una volta de can
decorada amb mosaics (del segon quart del segle IV). Originriament tot estava
decorat amb mosaics. Mosaics que recorden elements de tradici pagana, un retrat de
Constantina (fet dopus tesselatum).
Idea important que ja comentavem ahir
09/01/2017

78
MODUL Art i arquitectura en el segle V
Important ens vam quedar a ledicte de Mil. Hi ha una convivencia de credos.
En un dels extrems del frum trobem als peus del tabularium: el : s un prtic de dotze
columnes, un prtic (segona meitat selge I), per es va fer una , i hi van posar una
nova inscripci en honor als deus consentes: lequivalent grec del dodecateum (dotze
principals dus de lOlimp grec): Jupiter, Juno, Nept, Minerva, Apolo, Diana, Vulc,
Vesta, Mercuri i Ceres. .

Tornem al conjunt de (segle IV). Baslica de Santa Pudenziana est sobre un Titulus
(lloc on es reunien els cristians clandestinament). A linterior s bsicament barroca,
per tot i els seus remodelatges, es tracta duna baslica que la fa especial labscs, i
en concret el que el decora (un dels ms antics que es conserva, s del segle IV). Es
representa a Crist com a Crist, ja no s ni el crism ni el bon pastor.

Crist va vestit amb una thoga daurada, decorat amb franges de color porpra (smbol
imperial). . A ms a ms, est entronitzat decorat i rodejat dels apstols. En la
iconografia del mosaic veiem una gran exedra (tipu la dels mercats de Traj), fent
referncia a . Alguns autors diuen que les arquitectures reprodueixen les promocions
arquitectniques de Constant a Terra Santa (potser la rotonda del Sant Sepulcre de
Jerusalem). Tamb veiem una muntanya don surt una creu decorada amb pedres
precioses, simbolitzant la muntanya on va ser crucificat Jess. Tamb trobem al cel les

79
figures dels evangelistes en forma zoomrfica. s la representaci ms antiga
coneguda del tetramorf (els quatre evangelistes). : lallegoria de lesglsia i lallegoria
de la sinagoga (referncia al conflicte entre cristians i jueus).
Els cementiris urbans (catacumbes i cementiris) disposats a les afores de les vies
daccs a la ciutat. Hi ha un cementiri molt antic on se suposa que est enterrat . (Sant
Giovani Laterano, Vaticano, Sant Pau i Santa Maria Maggiore, que sn quatre
esglsies de les ms importants de la cristianaitat).
Baslica de Sant Pau (fundada a lentorn del 324)

Buscava monumentalitat. Promoguda per Constant, tot i aix era una baslica petita i
es va tirar a terra i el 384 es va retornar a construir. Es va conservar de manera
propera a lestructura original. De cinc naus, una nau central molt ample i molt alta.
Originalment la coberta era de fusta, hi havia dobles naus collaterals (en total fa 5
naus). Columnes acanalades i coronades per arcs forms de mig punt. Damunt dels
arcs hi havia una paret llisa decorada amb mosaics, i al damunt una srie de finestres
que permetien la illuminaci de linterior. Arran de la restauraci de 1823, es va
canviar una mica linterior (labscs continuava sent loriginal). A fora es troben restes
de les columnes originals que eren estriades (avui en dia sn llises).
. A partir del 380 Roma ja somple de basliques cristianes i al segle V ja s un imperi
cristi. En el tur de lAventinus hi hauria la . Molt simple per fora (opus testaceum),
estructura de nau central i dues laterals i un gran abscs. Iniciada per Celest I 422-
432, tot i aix el principal promotor va ser Pietro dIllria. Es va construir damunt duna
antiga insula (vivenda romana pagana).

80
Hem de tenir en compte que est restaurada avui en dia, en poca cristiana hi havia
molts que decoraven les parets laterals que discorren damunt dels arcs. Les columnes
sn segurament fruit dspolia .

en opus sectile dels arcs que separen la nau central de les naus laterals.
Important el mosaic de lentrada de la baslica: on apareixen dues dones, sota les
quals hi ha tamb dues inscripcions que simbolitzen lesglsia cristiana i lesglsia
jueva. Dualitat entre lAntic i el Nou testament i el (que ja hem vist Santa Pudenziana).

81
Fora de lentrada trobem un atri amb una per on saccedeix a linterior de la baslica, on
trobem restes arquitectniques romanes (la porta). La t un emmarcament de marbre
(fruit dspolia)amb la fusta original (que sha conservat des del segle V).

En el primer panell de la part superior esquerra hi veiem la coneguda de la . Tcnica:

talla sobre fusta, cosa que fa que siguim formes fora geomtriques.
Important: passem duna representaci de Crist en crism i bon pastor a una
iconografia diferent (representacions de la crucifixi, de Crist en forma imperial, etc).
Ens traslladem al Esquilinus, on trobem la . Llegenda: el 3 dagost del 352 va nevar, i
aprofitant la macronevada, el papa de torn va decidir bastir a dalt del Esquilinus una
baslica dedicada a Santa Maria de les neus, i se suposa que Santa Maria Maggiore
est construda sobre les restes daquesta suposada baslica anterior de la qual no
es conserva res . Lany la baslica que avui en dia podem veure. Un any abans, el -
DATA IMPORTANT-, havia tingut lloc el , en el que es va dictaminar el dogma de . s
lesglsia ms gran del mn dedicada a Santa Maria. s la primera gran conseqncia
daquest Concili, i aquesta s la quarta baslica major. El sostre s una obra de
promoci hispnica de lpoca dels reis catlics.

82
Hi ha un vestbul daccs, trobem una gran nau central i dues laterals, amb columnes
llises i sense arcs entre elles.
Important: la decoraci dels mosaics de lentaulament per com estn creats. Aquest s
un fragment dun cdex anomenat Vergilius Vaticanus:
Laparici del com a llibre sestableix en el segle
V, fins a aquell moment anaven enrotllats (volumen). Aix va suposar un canvi de
concepci de lescriptura i de la concepci de les decoracions daquests cdex.
molt important, i aquest canvi es veu reflectit en les decoracions de les esglsies, i en
Santa Maria Maggiore: escenes distribudes en vinyetes com es fa en els cdex en lloc
de com eren els volumens romans pagans.

Aparici de Mambr, mosaic de Santa Maria Maggiore:

10/01/2017

El collapse de Roma
Es trasllada la capital a perqu est ms a prop de la frontera amb els brbars. Roma

83
va perdent importncia per diversos motius: , la i de la gesti de les provncies (degut
a diferents cultures i religions de cada regi). Un altre simptoma de lamenaa dels
brbars es va produir amb la construcci de les muralles que van envoltar la ciutat de
Roma, construdes a la segona meitat del segle III (tenen por de ser saquejats i aix
no havia passat fins aquell moment). A tamb parallelament sorgeix la potncia de
Constantinoble (330 fundaci). Constantinoble es va anar engrandint, es volia imitar a
Roma, en certa mesura simita fins i tot larquitectura romana.
Constantinoble esdevindr un gran centre datracci per la seva intensa activitat
constructiva (que implica que hi havia feina, tant per obrers com per artesans).
, per connectades per un pont virtual. No sn dos realitats que funcionen
parallelament. s important remarcar que tot i aix s necessari plantejar un anlisi
diferent quan ens encarem a Occident i quan ens encarem a Orient.
A finals del segle IV arribem als temps de lemperador (378-395). A la mort de Teodosi
va ser divinitzat. Ell va donar continutat a limpuls constructiu que havia fet Constant.
Monumentalitza lhipdrom . Lobelisc va ser portat dAlexandria fins a Constantinoble.
El que interessa s la base de lobelisc.

La base de lobelisc s una de les obres tardoromana ms importants que es

conserven a Constantinoble. En la part inferior es representa el vaixell que trasllada
lobelisc.
En el pedestal inferior ens mostren contextos del
moment. El ms rellevant sn els relleus que decoren la prpia base. Es fa un
homenatge explcit a lemperador Teodosi. En la tribuna trobem Teodosi com a figura
ms gran al centre, flanquejat pels seus membres de la Cort. Ell sost la corona de
llorer que ha de donar al genet que guanya la cursa. Sota la tribuna trobem la cavea, la
graderia del circ, amb tots els espectadors (caps tots iguals). : un artista fa una imatge
de manera repetitiva i = forma.
En la zona de larena veiem una srie de ballarins i de msics que amenitzen la

84
festa. Aquesta iconografia perpetua una tradici que ja hem anat veient al llarg de tot
el curs. En la cara nord de la base: lemperador i la seva cort. Les quatre escenes sn
representacions al circ. Hi ha una representaci amb ofrenes (similitud amb quan els
reis dorient li donen ofrenes a Jess).
Caiguda de Roma
Molt mitificada, se li ha donat la idea de un gegant que un dia per laltra es desmunta,
etc. This is fake.
Quan mor Teodosi en el seu testament divideix limperi en dos: en lOrient i en
lOccident. Lany 402 la capital es trasllada a Ravenna. Lany 410 els brbars saquejen
Roma. Lany 476 el darrer emperador dOccident (Rmul) perd la seva condici
demperador perqu un dels reis dun poble germnic el treu del seu crrec. Odolacre
(reis dels hruls) no puja al poder com a emperador.
A principis del segle V, en temps de Teodosi II, va ser emperador entre el 408 i el 450.
Retrat:
Retrat molt diferent als que hem vist per exemple de Marc
Aureli. Orient tamb va patir lempenta dels brbars a Occident (per exemple van
haver de crear unes muralles a Constantinoble).
Aix doncs, el 476 es perd limperi dOccident. El mn occidental queda dividit i no hi ha
cap element cohesionador. Els ostrogots sestableixen al nord dItlia, els francs es
van establir a Frana, a la pennsula es van establir els visigots, a Anglaterra els celtes
i els saxons, etc. Cada regne funcionar duna manera autnoma i particular. La
fragmentaci territorial contrasta amb una certa continutat cultural, lessncia de
Roma encara quedar. Els pobles brbars tamb tenien la seva tradici cultural. Tot i
aix lpoca medieval no s una poca fosca, s important tenir-ho en compte. .
Lesglsia t la seva capital a Roma, per tant durant tota lalta edat mitjana i la baixa
Roma ser important (al ser el centre important del cristianisme).
Pobles migratoris: el gust per lornament
El carcter nmada dels pobles brbars migratoris fa que no sigui possible una
arquitectura monumental (el contrari del que havia passat a Roma). No aportaran
novetats a nivell arquitectnic. En el si que aportaran moltes coses. Tots sn capaos
de fer peces dor i de bronze orfebreria . Aquests objectes no se saben exactament
quines finalitats tenien: potser la manifestaci del poder, o funcionalitats divines, etc.
Caracterstiques comunes daquests objectes amb la tradici romana:
- Tendncia esquemtica de figures i animals
- Simplificaci i estilitzaci de formes
- Gust pels efectes policroms
Producci original, per:
- Vincle amb la tardoromanitat i influncia del mn bizant
- Hellenitzaci i normalitzaci de la producci goda
Els es van establir en el nord dItlia a finals del segle V. Els ostrogots sn brbars, el
concepte brbar es refereix a la poblaci dels pobles migratoris. Eren uns brbars
romanitzats, aix s una realitat important a tenir en compte. Teodoric va fer a
Ravenna s el seu mausoleu (primera meitat segle V).
Dos pisos, al pis de baix arcs de mig
punt, segon pis ms petit i al damunt una falsa cpula (un nic bloc de pedra, no s
una cpula).
El tresor de Domagnano

85
Els objectes dorfebreria eren importants, i aquest objecte s el ms important, datada
al entorn de lant 500. (en aquest cas s una guila).

86