Ah Ahdha FT

Anlisi dialectolgica duns parlars del Solsons octubre de 2014
ANLISI DIALECTOLGICA DUNS

PARLARS DEL SOLSONS
Jlia Sala Prat

2n de batxillerat A, curs 2014-2015
mbit: Llenges
Departament: Llengua Catalana i Literatura
Tutor: Eugeni Barniol Estany
Institut Francesc Ribalta
Solsona, 17 doctubre de 2014
1
NDEX
1. INTRODUCCI .................................................................................. 3
1.1. MOTIVACI ................................................................................................. 4
1.2. OBJECTIUS I HIPTESIS ........................................................................... 6
1.3. METODOLOGIA .......................................................................................... 8
1.3.1. Teoria ........................................................................................................ 8
1.3.2. Entrevistes ................................................................................................. 8
1.3.3. Anlisi ...................................................................................................... 10
2. TEORIA I PROCEDIMENT............................................................... 11
2.1. CARACTERSTIQUES DIALECTALS DEL CATAL ................................. 12
2.2. ZONA GEOGRFICA ................................................................................ 13
2.3. EL SOLSONS: UNA EXCEPCI ............................................................. 14
2.4. ELABORACI DE LES ENTREVISTES .................................................... 15
2.4.1. Llistat de paraules, mtodes denquesta i pauta per al registre ................ 15
2.4.2. Qestionari per a la conversa .................................................................. 17
2.4.3. Els informadors ........................................................................................ 17
2.4.4. Lenquestador .......................................................................................... 17
2.4.5. Entrevistes i transcripcions ...................................................................... 18
3. SINOPSI DE RESULTATS ............................................................... 20
3.1. ISOGLOSSES............................................................................................ 22
3.2. GRFICS ................................................................................................... 33
3.2.1. Apartats ................................................................................................................... 34
3.2.2. Municipis ................................................................................................................. 36
3.2.3. Grfics globals ........................................................................................................ 38
3.2.4. Altres tipus de grfics ............................................................................................. 39
4. CONCLUSIONS ............................................................................... 43
5. FONTS DINFORMACI .................................................................. 50
6. AGRAMENTS ................................................................................. 54
ANNEX
DVDs amb les gravacions de les entrevistes
DVD amb el treball
2
1. INTRODUCCI
Motivaci
Objectius i hiptesis
Metodologia
Benu, amb el ruc anvam que no s contas horas hi estava que el

tancvum all vora el purtal, que all abans hi havia un astabla (...) el
carragvum i vinga cap aqu. Marxvam de fosc i turnvam fosc, aix s.
Navs
3
1. INTRODUCCI
1.1. MOTIVACI
Durant lestiu del 2013, ja comenava a pensar en el treball de recerca, per no tenia
res en ment. Des de petita que sempre mha agradat molt sentir com parla la gent de
les Illes Balears, de Lleida, de Girona, de Valncia, del Pas Basc, dAndalusia... Era
un tema que matreia i vaig comenar per aqu.
Sabia perfectament que no podia fer un treball de recerca de les diferents maneres
de parlar de tot Catalunya, mhagus agradat molt fer-lo, per era molt complex i
molt llarg, a ms de costs.
Els motius pels quals em vaig centrar en el Solsons van venir determinats per la
meva motivaci personal i per logstica:
1. Havia dacotar la zona geogrfica del treball per fer possible la recollida
dinformaci.
2. Sempre he tingut una certa curiositat en la forma de parlar de la meva
famlia paterna. La meva via, nascuda a Navs, utilitzava expressions i frases poc
usuals i caracterstiques lingstiques prpies de la seva zona i, segons
mexplicaven, completament diferents de lavi, que va nixer a Lladurs. Els seus fills
van adoptar un parlar atpic, una mescla de tots dos que sempre mha cridat
latenci. Vaig comenar a fer una llista de paraules i expressions que no havia sentit
a dir mai i que ells usaven fora sovint. Aix em vaig engrescar en el lxic.
3. Parlant amb diferents persones i cercant informaci per Internet, vaig veure
alguns mapes que separaven el subdialecte nord-occidental (de la zona de Lleida)
del subdialecte central (de la zona de Barcelona) i que, justament, la lnia travessava
el Solsons de forma molt imprecisa.
En un treball de la UOC1, vaig poder llegir:
Podem dir que la divisi lingstica entre central i nord-occidental segueix la divisi
comarcal, amb una nica excepci, el Solsons, tallat de nord a sud pel feix
1
VENY, Joan i MASSANELL, Mar: Dialectes orientals. Catal central, rossellons, balear i alguers.
Universitat Oberta de Catalunya.
4
disoglosses2, que segueix la partici de les conques fluvials del Cardener i del
Segre
La meva comarca s una excepci en lmbit lingstic. Podria jo acotar aquesta
isoglossa duna forma ms precisa?
4. Buscant dialectes del catal a Internet, vaig trobar una web amb un
quadre de divisi dialectal del catal-valenci on incloa el xipella3 i el salat de
Trbena i Vall de Gallinera com a dialectes de transici entre blocs i dins del xipella
hi havia el solson4. Podria comprovar si al Solsons es parlava xipella?
Tots aquests van ser els motius pels quals vaig comenar a imaginar-me el meu
treball duna forma ms visual i ms complexa. No sabia quina estructura acabaria
tenint, per la idea general comenava a tenir una forma ms aproximada.
2
Isoglossa: lnia imaginria que assenyala el lmit entre la presncia i labsncia dun tret lingstic
determinat i que pot contribuir a delimitar dues rees dialectals. Font: DIEC2.
3
Variant de la parla del catal oriental i el catal nord-occidental que es caracteritza pel pas a i de
la e tona final.
4
Vegeu annex, pgina 3.
5
1.2. OBJECTIUS I HIPTESIS

Lobjectiu principal daquest treball s aprofundir al mxim en la mesura de les
meves possibilitats, en lanlisi dialectolgica duns parlars especfics del Solsons.
Per arribar a aquest objectiu general, caldr treballar a partir de diferents
parmetres:
- un feix disoglosses entre el catal nord-occidental i el central, aix es podr
comparar amb altres mapes i comprovar si han estat precisos a lhora de fer la lnia
que travessa el Solsons
- lanlisi de les parles duns habitants del Solsons, per tal dincloure cada
municipi en algun dels dialectes
- el grau de similitud en la parla de diferents persones de la comarca
- la cerca dalgunes particularitats en aquests parlars, com pot ser la
presncia del parlar xipella al Solsons
Per poder acomplir aquests parmetres es prenen com a punt de partida dues
hiptesis que en la conclusi final han de ser confirmades, refutades o esmenades.
Per a fer la primera hiptesi ser important basar-se en un mapa on es representi
una isoglossa entre el catal nord-occidental i el catal central, per aix poder-la
comparar amb el feix disoglosses que recerqui a la comarca del Solsons.
Figura 1: Lmits entre el catal nord-occidental i el

central. Font: VENY, Joan i MASSANELL, Mar:
Dialectes orientals. Catal central, rossellons, balear i
alguers. Universitat Oberta de Catalunya.
6
A partir daquest mapa es pot formular la hiptesi segent:
La partici que es representa en el mapa dels dialectes geogrfics

catalans defineix amb poca resoluci la comarca del Solsons i, per tant, no
pot ser equivalent al feix disoglosses que pretenc descobrir en aquest treball
de recerca.
Podem fer una segona hiptesi referent al grau de similitud entre municipis que
seria:
La semblana en el parlar entre municipis distants del Solsons s

baixa.
7
1.3. METODOLOGIA
En aquest treball sutilitzar bsicament el paquet ofimtic Microsoft Office i tota la
redacci daquest estar realitzada mitjanant Microsoft Office Word.
La metodologia ser diferent segons la part del treball que sestigui realitzant.
1.3.1. Teoria
Una bona part de la informaci terica utilitzada correspon a uns estudis de
batxillerat i universitaris evidentment posteriors al curs en qu he iniciat aquest
treball de recerca. Lesfor per a dominar-la ha estat considerable.
1.3.2. Entrevistes
La metodologia en les entrevistes consta de diferents parts:
Caracterstiques: en la part del recull dinformaci, es faran entrevistes a

persones amb unes caracterstiques estipulades des dun principi per assegurar-se
que conserven el parlar antic de la zona i que no estan influenciades per factors
externs. Per ordre dimportncia les condicions sn les segents:
- majors de 65 anys, com ms edat millor
- que hagin nascut i viscut en un mateix municipi
- si es possible, que els dos pares siguin del mateix municipi que lentrevistat;
si no s possible, que ho compleixi un, preferiblement la mare, ja que aporta una
major influncia a la criatura
- que hagin anat poc temps a lescola per tal que la lectura i lescriptura no els
influeixi en la parla
- que hagin viatjat poc
- que hagin vist poc la televisi, daquesta manera no estan tan influenciats
pels mitjans de comunicaci
Contactes: a lhora de cercar aquestes persones, haurem de contactar amb gent

que conegui b la comarca i els seus habitants. Partint dun mapa del Solsons i de
la guia telefnica caldr parlar amb familiars, amics, ajuntaments... i saber si
8
lindividu reuneix la majoria de les condicions. A partir daqu, haurem de concretar

una data per a fer lentrevista i anar-hi amb cotxe o a peu.
Enquesta: la pauta per a realitzar lentrevista constar dun conjunt de preguntes i

imatges que representin unes paraules concretes que tots els entrevistats hauran de
dir. Hi haur, tamb, una segona part que consistir a fer-los parlar de coses de la
seva vida perqu ho facin de forma ms espontnia i sense pressions. Daquesta
segona part es podran extreure paraules noves i informaci personal de lenquestat.
Material: a ms de la pauta, tamb seran necessaris un o dos aparells que

permetin gravar-ho tot. Daquesta manera ser ms fcil enregistrar-les totes.
Sutilitzar qualsevol telfon mbil o MP3 que permeti gravar converses dun temps
relativament llarg.
Edici: per poder editar les entrevistes semprar el programa Adobe Audition i, per
tant, una web dInternet o algun programa que ens permeti canviar el format de la
gravaci de forma fcil o lleugera. Aquest programa ens servir, tamb, per poder
escoltar amb claredat cada paraula que no sha ents o per a eliminar informaci
innecessria o inadequada i sorolls.
Transcripci: a lhora de transcriure les entrevistes, s molt important tenir uns

criteris5 molt clars per tal de ser al mxim dobjectiu possible. La intenci daquestes
transcripcions s que el lector es faci una idea de la forma en qu parla lentrevistat
sense la necessitat de saber res daquest.
Per recollir tota la informaci ser imprescindible tenir una taula o un document
Microsoft Excel on, de manera gil, es puguin introduir les dades de cadasc.
5
Vegeu criteris de les transcripcions apartat 2.2.5. Entrevistes i transcripcions de la teoria i
procediment, a la pgina 17.
9
1.3.3. Anlisi
Quan tinguem totes les dades recollides shauran de posar en com i observar les
diferncies entre la pronncia de les diferents persones. A partir daqu, amb una
taula dinmica es podr observar una sola paraula i com la diu cada entrevistat per
poder-ho representar en un mapa i fer la isoglossa amb el programa anomenat
SMART Notebook 11. Cada paraula o grup de paraules tindr la seva isoglossa i tot
plegat formar el feix disoglosses.
Tamb, a partir de la mateixa taula dinmica de lExcel es podran fer grfics,
estadstiques i altres mapes que mostraran de forma representativa certes dades
importants per a destacar en lestudi.
10
2. TEORIA I PROCEDIMENT
Caracterstiques dialectals
Zona geogrfica
El Solsons: una excepci
Elaboraci de les entrevistes
Van baixar amb un bast, es veu que hi anavan de maldadas, ia (...)

saixeca la brusa aixs, i treu una pistulota, diu: guoita quin sant cristu
portu, micagunds...
Clariana de Cardener
11
2. TEORIA I PROCEDIMENT
2.1. CARACTERSTIQUES DIALECTALS DEL
CATAL
La llengua catalana es divideix en dos grans blocs dialectals, el bloc oriental i el bloc
occidental. El primer comprn quatre dialectes: el rossellons, lalguers, el balear i
el central, i el segon bloc en t dos, el valenci i el nord-occidental.
Entre dos dialectes hi pot haver zones de
transici on la parla t algunes
caracterstiques prpies daquests dialectes,
o tamb pot haver-hi subdialectes que
concretin dalguna manera les propietats
daquella rea.
El solson s un subdialecte del dialecte
central que t algunes caracterstiques del
dialecte nord-occidental; per aix, es pot
considerar un subdialecte de transici entre
aquests dos. Figura 2: Mapa dels dialectes del catal.
6
Font: Blocs dels cursos de catal de la Bisbal.
A partir de les caracterstiques lingstiques del dialecte central i del nord-occidental,

extretes majoritriament del llibre de dialectologia catalana7, i de les caracterstiques
del solson, extretes de la pgina web de Viquipdia, shan pogut crear uns quadres 8
que guien lestudi duna manera ms ordenada. Estan classificats en quatre apartats
diferents: vocalisme ton, vocalisme tnic, consonantisme i morfologia. En aquests
quadres shi inclouen les cent paraules que es faran dir a cada entrevistat 9.
6
Web: http://blocs.cpnl.cat/cursoslabisbal/varietats-dialectals-del-catala/
7
ALEGRE, Montserrat: Dialectologia catalana. Barcelona, 1991. Editorial Teide, S. A. Collecci El
BlauMar / 9.
8
9
Aquestes paraules es van escollir a partir de lestudi de Montserrat Alegre en el seu llibre
Dialectologia Catalana.
12
2.2. ZONA GEOGRFICA

El Solsons s una comarca de Catalunya situada entre la Depressi Central i el
Prepirineu. Forma part de la Catalunya Central i la travessen la Ribera Salada i el riu
Cardener. Aquesta comarca est composta per quinze municipis i properament se
ninclouran dos ms.10
En aquest estudi nicament sha treballat amb catorze municipis, que sn tots els
actuals exceptuant la Molsosa perqu s un municipi que es va afegir el 1990. Fins
llavors era originari de lAnoia. Aquest treball es limita a la parla antiga del Solsons;
per tant, sentrevisten persones duna edat avanada i cap delles no haur nascut a
la Molsosa des que pertany al Solsons.
Biosca i Tor sn els municipis que properament formaran part daquesta comarca.
Segons lAgncia Catalana de Notcies del 6 de juny del 201411 els ajuntaments dels
municipis de Tor i Biosca, de la comarca de Segarra, lany 2010 van aprovar per
unanimitat deixar de pertnyer a la Segarra i passar a ser del Solsons. La Comissi
de Delimitaci Territorial va aprovar el canvi dadscripci comarcal i actualment tan
sols falta que el govern espanyol autoritzi una consulta vinculant. Lalcaldessa de
Tor i el batlle de Biosca ho justifiquen mitjanant raons histriques i econmiques:
geogrficament l'entorn ja ens recorda ms a les caracterstiques del Solsons que
no de la Segarra, "sanitriament pertanyem a la Catalunya Central i no volem
canviar d'rea sanitria i el nostre bisbat s el de Solsona"
Altres opinions dels vens sn: a la Segarra hi ha una mentalitat ms
industrial que no pas al Solsons i a Tor tenim indstria autctona i un carcter
bastant industrial", "estem molt lligats amb el Solsons, ja sigui histricament com
familiarment", "sempre hem sentit a dir que per la part de l'agricultura s millor el
Solsons perqu estan ms beneficiats amb les subvencions"
10
Vegeu apartat 3. Mapes de la zona geogrfica de lannex, pgina 11.
11
Informaci extreta del Naci Solsona: Tor i Biosca apellen a raons histriques i econmiques per
demanar ladhesi al Solsons.
13
2.3. EL SOLSONS: UNA EXCEPCI

Una de les motivacions daquest treball era la curiositat de si el Solsons s
realment una excepci dentre la resta de les comarques i, per aix, sha buscat
informaci sobre aquest punt.
En un llibre dAntoni Maria Badia i Margarit12 safirma que les fronteres dialectals i les
fronteres comarcals coincideixen arreu excepte en unes quantes zones. Aquestes,
per, sn excepcions lleus, la important s l'excepci del Solsons en la qual el lmit
dialectal de la comarca coincideix amb la partici de les aiges i no pas amb la
frontera comarcal. Per aquest motiu el catedrtic de gramtica histrica Antoni Maria
Badia i Margarit fu recerca d'informaci i trob que lany 1932 es va proposar una
consulta als ajuntaments i s'adon que algunes respostes de membres de
consistoris del partit judicial de Solsona havien estat intencionades cap a una
determinada direcci. Aix, quan lany 1936 es va aprovar el segon projecte de
divisi territorial de Catalunya, ja es delimitaren unes dimensions semblants a les
actuals del Solsons, tot i que es tracta duna entitat geogrfica un xic difcil de
precisar.
Malgrat tot, Antoni Maria Badia i Margarit considera que la comarca del Solsons s
la conseqncia de la necessitat de fer homognies totes les comarques del pas; de
la necessitat de no desfer els partits judicials i, a ms, ja existia una relaci amb
altres; si no fos aix, la comarca del Solsons seria nicament la conca alta del
Cardener. Des dun punt de vista lingstic, la frontera entre el catal oriental i el
catal occidental ens mostra quina forma hauria hagut de tenir la comarca, sense la
necessitat dhaver fet una divisi territorial contrria a lopini majoritria.
L'eminent filleg conclou que aquest cop es pot dir que lexcepci confirma la regla.
Les fronteres dialectals i les fronteres comarcals coincideixen.
12
BADIA I MARGARIT, Antoni Maria (1979) Fronteres dialectals i fronteres comarcals. Lleida: Institut
dEstudis Ilerdencs.
14
2.4. ELABORACI DE LES ENTREVISTES

Per desenvolupar aquest treball, cal realitzar una acurada recollida de dades que
ens permetin analitzar les diferents caracterstiques de la zona escollida. Per tal de
fer aquestes entrevistes, s necessari tenir en compte els elements segents:
2.4.1. Llistat de paraules, mtodes denquesta i pauta per al

registre
Per poder comenar les entrevistes, sha elaborat una llista de cent paraules i
expressions que seran les mateixes per a totes les localitats de lrea estudiada per
poder comparar els resultats.
Llistat de paraules
En un primer moment es van escollir una srie de mots classificats en diferents
temtiques: temps, vegetals, animals i insectes, estris, la persona, alimentaci,
verbs... A partir daqu, i tenint en compte les caracterstiques dialectals que es volien
estudiar en cada paraula, es van haver de reordenar segons un altre criteri:
vocalisme ton, vocalisme tnic, consonantisme, morfologia i lxic.
Mtodes per a lenquesta

Les enquestes es poden realitzar a partir de quatre mtodes diferents13:
a) Correspondncia: s el sistema pel qual senvia lenquesta per correu. s
un mtode poc fiable i poc recomanable per a persones dedat avanada.
b) Traducci o mtode directe: consisteix a donar el mot concret en un altre
idioma per tal que lentrevistat el tradueixi. Comporta problemes ja que es necessita
saber les dues llenges i pot produir alguna variaci en el mot genu.
c) Dibuixos o fotografies: es tracta doferir una imatge a la persona
entrevistada perqu en digui el mot al qual fa referncia. Lavantatge s que
lentrevistador parla poc i no interfereix. Cal que siguin imatges clares i conceptes
concrets.
13
Informaci extreta del llibre de dialectologia general: Procs delaboraci dun atles. Pgina 40.
15
d) Mtode indirecte: es formula una pregunta a linformador per tal que en

pugui dir la paraula corresponent.
Un cop elaborat el llistat de les cent paraules, sha escollit el mtode ms adequat
per a cada una delles. Sha descartat el mtode de correspondncia (a) ja que
seran entrevistades persones grans i amb pocs estudis. El mtode directe o de
traducci (b) sutilitzar en una paraula i, si s necessari, tamb es pot utilitzar en els
casos que lentrevistat no entengui la formulaci de la pregunta o no recordi la
paraula. El mtode de fotografies (c) semprar en cinquanta paraules i, a lltim, el
mtode indirecte (d) en quaranta-nou.
Tenint en compte tots aquests elements, es confecciona un llistat de paraules que es
pot veure a lapartat 4 de lannex, pgina 12. A partir daquest llistat present en
lannex, es preparen les preguntes14 i les imatges15 per poder realitzar lenquesta.
Pauta per al registre

Per tal de poder recollir la informaci duna manera gil i immediata durant
lentrevista, sha elaborat un quadre16 amb totes les paraules escollides, la
transcripci fontica daquestes i el mtode utilitzat (preguntes i imatges).
Cada paraula est escrita en tres columnes, corresponents a la parla nord-
occidental, solsonina i central, per tal dassenyalar la forma pronunciada per
lentrevistat. Cal dir, per, que noms hi ha transcrites fonticament les
caracterstiques daquell apartat que estan senyalades de color vermell i entre
claudtors.
Per exemple: a tona final sona com una [o] oberta amb una lleugera nasalitzaci.
17
Figura 3 : Exemple de la pauta per al registre.
14
Vegeu lapartat 5 de lannex, pgina 13.
15
Aquestes imatges es poden trobar en lapartat 6 de lannex, a la pgina 15.
16
Vegeu apartat 7 de lannex, a la pgina 21.
17
Figures delaboraci prpia: de la 3 fins a la 43.
16
2.4.2. Qestionari per a la conversa18

Una altra part de lentrevista consisteix a establir una conversa distesa per tal que
lentrevistat sexpressi de manera ms espontnia. Aix pot servir per a comprovar
algunes de les paraules anteriors que puguin comportar algun dubte i per a recollir
altres paraules genunes.
2.4.3. Els informadors

Un dels aspectes ms importants per a lxit de lestudi s poder comptar amb
informadors que reuneixin unes condicions molt concretes per tal dassegurar la
parla originria. Com que lobjectiu daquest treball no s estudiar levoluci i els
canvis de la llengua, ens centrarem en les persones de la primera generaci, la gent
gran, seguint les condicions detallades en lapartat de metodologia daquest mateix
treball (pgina 7).
Pel que fa al sexe dels informadors, sintentar que hi hagi una representaci fora
equitativa entre els homes i les dones. En alguns casos tamb es pot entrevistar un
grup de persones o una famlia, sempre que reuneixin les condicions anteriors.
Tal com sha explicat, la cerca dels contactes es fa a partir damics i familiars que
coneguin persones de les caracterstiques descrites anteriorment per facilitar la
confiana entre linformador i lenquestador.
La llista dels enquestats escollits s en lapartat 9 de lannex, pgina 27, on tamb hi

ha el dia que es va fer lentrevista.
2.4.4. Lenquestador
La majoria de les entrevistes shan de realitzar fora de Solsona i, per tant, s
indispensable un mitj de transport privat. Per aquesta ra sempre anir
acompanyada, generalment dun familiar que assistir a les entrevistes. Aquest
aspecte pot ser positiu per a facilitar la confiana de linformador.
18
Vegeu apartat 8 de lannex, a la pgina 26.
17
Lenquestador cal que tingui, sobretot, pacincia ja que es tracta de persones grans
que poden tenir dificultats dorella, de parla o de memria. Tamb s important que
condueixi lenquesta cap als canals adequats ja que s fcil sortir del tema indicat.
Tenir un mnim coneixement de la persona enquestada ajudar a no parlar dalgunes
situacions que els poguessin afectar emocionalment (mort de familiars, guerra...) i a
motivar lenquestat cap a temes que li fossin del seu grat. Un bon estat dnim per
part de lenquestador sempre facilitar un clima adient durant lentrevista.
2.4.5. Entrevistes i transcripcions

Entrevista
Un cop enllestits els elements necessaris per a lelaboraci de lentrevista, es
comencen a programar les dates de realitzaci dacord amb els diferents contactes.
Per al dia de lentrevista s necessari portar la pauta per al registre, que ens
permetr senyalar la paraula demanada sense haver de transcriure-la fonticament
en el mateix moment, el bloc de les imatges i lequip denregistrament (MP3 i mbil).
Per tal destablir una major confiana amb cada contacte, es comena lentrevista
amb una primera part del qestionari on hi ha preguntes fcils de respondre (de la
primera a la novena). A continuaci es demanen les cent paraules del registre i es
finalitza amb la pregunta desena del qestionari.
Transcripci
La recollida dinformaci de cada entrevista consta de dues parts:
a) Registre de les cent paraules: mitjanant la pauta utilitzada durant lentrevista i la
gravaci, somple el registre a lordinador19 de forma ms clara i precisa. Tamb
sentren les dades en un Document Excel per tal de poder fer els filtres necessaris
per al dibuix de les diferents isoglosses i per a lelaboraci de les taules i els grfics.
b) Registre del qestionari20: a travs de la gravaci sescriu tota la informaci que
lenquestat ha explicat de forma resumida. Lobjectiu ms important daquest apartat
s que el lector es pugui fer una idea bastant fidel de la parla de la persona
19
Vegeu apartat 12 de lannex, pgina 46.
20
Vegeu apartat 12 de lannex, pgina 46.
18
entrevistada, de manera que les paraules sescriuen tal com les diuen seguint uns
criteris propis adequats per a aquest treball.
1. Quan la o neutra s pronunciada [u], sescriu u
comprar: cumprar
2. a) La a neutra sescriu segons la normativa en conjuncions, interjeccions,
preposicions, adjectius demostratius i pronoms
b) la a neutra sescriu tal com la diuen
mare: mara / mare
era: era / ere
escales: ascalas / ascales / escales
3. Si s necessari es canvia lortografia original de la paraula
vacances: vacansas / vacances
metge: metja / metge
4. Les r finals (acabar), les t finals (molt) i les i davant de x (neix) sescriuran
igualment, encara que no les pronuncin.
5. Els accents sescriuran tal com els digui la persona.
ms: ms / ms
cantar: cantar / cantar
19
3. SINOPSI DE RESULTATS
Isoglosses
Grfics
Van anar a buscar el metge i allavons va dir: si aquesta nena la vai

avacunar i la punyetera nons hu vi dit (...) veus, que texplicu coses!
Sant Lloren de Morunys
20
3. SINOPSI DE RESULTATS
En un document Excel21 sha creat una taula dinmica que permet visualitzar de
forma fcil la quantitat de vegades que un entrevistat ha pronunciat una paraula
segons la pronncia prpia del dialecte central o del nord-occidental, del solson o
del central i solson, etc. Daquesta manera, i modificant lorganitzaci daquesta
taula, es pot escollir un grup de paraules ms ampli o ms concret a fi de fer-ne un
estudi a fons.
En lapartat 3.1. es mostren dotze de les cent isoglosses elaborades a partir de totes
les caracterstiques que shan estudiat i, per tant, de totes les paraules que shan
demanat als entrevistats.
Per tal de poder fer el feix disoglosses, com que amb les cent paraules seria poc
entenedor, shan escollit vuit paraules les caracterstiques de les quals sn rellevants
per fer la distinci entre el catal central i el nord-occidental:
- Neutralitzaci a/e tones a final de paraula (dialecte central) o distinci a/e
tones a final de paraula (dialecte nord-occidental).
Les paraules sn: dotze i (ella) mirava.
- Neutralitzaci o/u tones (dialecte central) o distinci o/u tones (dialecte nord-
occidental).
Les paraules sn: esmorzar i (jo) canto.
- / llatines sonen e oberta (dialecte central) o e tancada (dialecte nord-
occidental).
Les paraules sn: pera i conixer.
- No es pronuncia la iod davant dun so fricatiu (dialecte central) o s que es
pronuncia (dialecte nord-occidental).
Les paraules sn: caixa i faixa.
En lapartat 3.2. de grfics, depenent de la complexitat daquests, sutilitzaran les vuit
paraules o sutilitzaran les setanta-sis, corresponents al vocalisme ton, tnic,
consonantisme i morfologia (sexclou el lxic). Sanir especificant la quantitat de
paraules usades en cada apartat.
21
Vegeu DVD TREBALL.
21
3.1. ISOGLOSSES
Tal com sha explicat en la introducci, una isoglossa s una lnia imaginria que ens
permet delimitar en un mapa la presncia o absncia de cada caracterstica
estudiada.
Shan fet els mapes de totes les caracterstiques estudiades del treball, que
diferencien el catal nord-occidental del central. En aquest apartat, per, noms
sinclouen els mapes de les dotze caracterstiques ms importants de fontica i
morfologia. La resta es poden trobar a lannex22.
Aquestes dotze caracterstiques han estat escollides a partir del llibre de Montserrat
Alegre, Dialectologia catalana, on es mostren les quinze caracterstiques ms
importants que distingeixen el catal occidental de loriental, contemplant fontica,
morfologia i lxic. Daquestes quinze, noms sen treballaran dotze. Les tres que no
shan tingut en compte sn les segents:
1. Plurals dantics esdrixols perden la consonant nasal (catal oriental) o la
mantenen (catal occidental).
Per exemple, homes o hmens.
2. Formes pronominals reforades o redudes (catal oriental) o formes plenes
(catal occidental).
Per exemple: em, et, es, ens, us o me, te, se, nos, vos.
3. Lxic especfic del catal oriental comparat amb loccidental.
Per exemple, mirall o espill.
Aquestes tres caracterstiques shan obviat per les raons que es presenten a
continuaci.
El llibre esmentat distingeix entre tot el bloc oriental del catal i el bloc de dialectes
occidentals, en canvi aquest treball se centra en els parlars especfics del Solsons.
Per aix, algunes caracterstiques shan hagut dexcloure ja que no eren gens
rellevants per a fer-ne la distinci en la zona estudiada o almenys aix era el que se
suposava. Per exemple, les dues primeres van ser excloses de bon comenament ja
que es considerava que no eren prpies del Solsons. Tot i aix, desprs dhaver
analitzat les entrevistes, hom es pot adonar que una persona va fer la forma
22
Vegeu lapartat 10 de lannex, a la pgina 29.
22
occidental de la primera i, sens dubte, aquesta persona est localitzada en lrea

occidental del Solsons, concretament a Castellar de la Ribera. En el cas de la
segona caracterstica, no hi ha cap cas enregistrat. Quant a la tercera, no est
exposada a continuaci juntament amb la resta de mapes, per s que es pot trobar
en lannex23. Lobjectiu seria poder identificar si un determinat lxic s ms com en
un dialecte que en un altre, per aquest estudi shauria de realitzar posteriorment a
causa de lamplitud daquest treball.
VOCALISME TON
1. Distinci o neutralitzaci de a/e tones amb les variants corresponents
del solson.
VERMELLA. tarda, migdia, llebre, febre:
aquesta isoglossa encercla els entrevistats
que han pronunciat [ :] (subdialecte
solson) en lltima lletra daquestes
paraules anteriors. La resta, les mateixes
paraules, les han pronunciades []
(dialecte central). No hi ha cap cas que
pronunci [] (dialecte nord-occidental).
VERDA. jo mirava: aquesta lnia s igual a
lanterior excepte al municipi dOdn, en
qu el segon entrevistat ha pronunciat
tamb [ :] (subdialecte solson). La resta
tamb han pronunciat [] (dialecte central) i
Figura 4.
tampoc no hi ha cap mostra del dialecte
nord-occidental, que pronunciaria [].
BLAVA. ella mirava, dotze, vespre, diumenge: a la dreta de la isoglossa els
entrevistats han pronunciat la lletra en vermell [] (dialecte central) i a lesquerra es
pronuncia [e] (dialecte nord-occidental i subdialecte solson).
Les paraules tomquet i patata estan incloses en lapartat de lxic ja que molts
entrevistats van dir tomaca, tomtiga... i trumfo.
23
Vegeu Lxic a lannex, pgina 38.
23
2. Distinci o no de o/u tones.
Figura 6.
Figura 5.
LILA. conill: aquesta isoglossa noms inclou una persona en tot el Solsons que
hagi pronunciat la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental), la resta han
pronunciat tots [u] (dialecte central i subdialecte solson).
VERDA. esmorzar: a lesquerra de la lnia els entrevistats van pronunciar la lletra en
vermell [o] (dialecte nord-occidental). La resta van pronunciar [u] (dialecte central i
subdialecte solson).
VERMELL FOSC I CLAR. orenetes: a lesquerra de la lnia vermell fosc la lletra en
vermell la van pronunciar [o] (dialecte nord-occidental); entre la lnia vermell fosc i
vermell clar els entrevistats van pronunciar [aw] (subdialecte solson) i a la dreta de
la lnia vermell clar van pronunciar [u] (subdialecte solson i dialecte central).
BLAU FOSC I CLAR. ovelles: aquesta, com en lanterior, a lesquerra de la lnia blau
fosc els entrevistats van dir la lletra en vermell [o] (dialecte nord-occidental); els que
estan encerclats per la lnia blau clar van pronunciar-la [aw] (subdialecte solson) i la
resta van pronunciar-la [u] (subdialecte solson i dialecte central).
La paraula ocells est inclosa dins lapartat de lxic ja que alguns entrevistats van
dir moixons.
24
3. Manteniment o no de gua i qua tones.
VERDA. llengua: per sobre de la lnia

verda els entrevistats van pronunciar
llen[g]a i per sota de la lnia van
pronunciar llen[gw]a. La lnia discontnua
significa que van dir aquestes dues
opcions.
VERMELLA. aigua: aquesta isoglossa t
les mateixes caracterstiques que
lanterior, per sobre la lnia vermella es
pronunci ai[g]a i per sota la lnia,
ai[gw]a. La lnia discontnua representa
Figura 7. els qui han dit aquestes dues opcions.
En el registre de les entrevistes es diferencia lltima a daquestes dues paraules,

segons si s prpia del central, del nord-occidental o del solson, per, en realitat, no
hauria calgut fer-ho ja que no s la caracterstica especfica daquest apartat.
25
VOCALISME TNIC
4. / llatines sonen [] o [].
Figura 8. Figura 9.
LILA. nt: per a aquesta paraula, no sha pogut fer una isoglossa que enllaci
diferents municipis, ja que noms tres entrevistats van pronunciar n[]t (dialectes
nord-occidental i central). Tota la resta van pronunciar n[]t (subdialecte solson).
VERMELLA. pera: a lesquerra de la lnia es va pronunciar p[]ra (dialecte nord-
occidental i subdialecte solson) i a la dreta, p[]ra (dialecte central).
BLAVA. mossn: a lesquerra de la isoglossa, els entrevistats van pronunciar
moss[]n (dialecte nord-occidental i subdialecte solson); en canvi, a la dreta van
pronunciar moss[]n (dialecte central).
VERDA. conixer: a lesquerra de la lnia van pronunciar con[]ixer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solson) i a la dreta, con[]ixer (dialecte central).
TARONJA. estrnyer: a lesquerra van pronunciar estr[]nyer (dialecte nord-
occidental i subdialecte solson) i a la dreta, estr[]nyer (dialecte central).
Les paraules ms, cadena i ceba tamb es troben dins daquesta caracterstica,
per tots els entrevistats les van pronunciar igual i, per tant, no sen pot fer una
isoglossa. Tots van pronunciar: m[]s (subdialecte solson), cad[]na (subdialecte
solson i dialecte central) i c[]ba (subdialecte solson i dialecte central).
26
5. La paraula jonc s lnic exemple de la caracterstica breu llatina sona [u] o

[o] del vocalisme tnic. Tots els entrevistats han pronunciat j[]nc (dialecte nord-
occidental i subdialecte solson), excepte dos, que no van saber a quina paraula ens
referem, un de Solsona i laltre de Pins; per tant, no es pot fer una isoglossa ja que
ning no ha pronunciat lopci del dialecte central, j[]nc.
6. gua, qua sona [g ], [k ] o es mantenen.
VERMELLA. guatlla: a linterior de la

lnia vermella tots els entrevistats van
pronunciar [g ]tlla (subdialecte solson i
dialecte central) i a lexterior van
pronunciar [gw]tlla (dialecte nord-
occidental i central).
VERD CLAR I VERD FOSC. dos quarts
de quatre: la lnia verd fosc separa per
lesquerra els que van dir dos [kw]rts
de [kw]tre (dialectes nord-occidental i
central i subdialecte solson) del que va
dir dos [k ]rts de [k ]tre (subdialecte
solson i dialecte central). La lnia verd
Figura 10.
clar inclou a lesquerra les entrevistes
que van dir aquestes dues opcions.
BLAU FOSC I BLAU CLAR. quant: a linterior de la lnia blau fosc els entrevistats van
dir [k ]nt (subdialecte solson i dialecte central) i a lexterior de la lnia van dir [kw]nt
(subdialecte solson i dialectes central i nord-occidental). Les dues entrevistes
encerclades de color blau clar van dir aquestes dues opcions anteriors.
27
CONSONANTISME
7. Es produeix ieisme (sona []) o no es produeix ieisme (sona []) pel so [].
VERMELLA. llentilles: A la dreta de la

lnia vermella els entrevistats van
pronunciar llent[j]es (subdialecte
solson i dialecte central) i a lesquerra
de la lnia van dir llenti[]es (dialecte
nord-occidental).
BLAVA. cella: els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar ce[]a (dialecte nord-
occidental) i els que no estan
encerclats van dir ce[j]a (subdialecte
solson i dialecte central). El qui est
encerclat de color blau clar ens ho va
dir daquestes dues maneres.
Figura 11.
Dins daquesta caracterstica tamb hi apareixen sis paraules ms que sn paller,

vermell, millor, bitlles, cabells i espatlla. Aquestes no es poden incloure en aquest
mapa ja que tots els entrevistats van dir la ll de la mateixa manera, pronunciant []
(dialectes nord-occidental i central i subdialecte solson). Cap daquestes sis
paraules no les van pronunciar amb [j] (dialecte central).
28
8. Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant dun so fricatiu.

VERDA. caixa, faixa: a lesquerra de la
lnia verda els entrevistats van pronunciar
la iod davant del so fricatiu, van dir ca[i]a
i fa[i]a (dialecte nord-occidental). Tota la
resta dentrevistats van pronunciar ca[]a
i fa[]a (subdialecte solson i dialecte
central).
Figura 12.
9. Reforament o no reforament
dalguns mots acabats en r.
BLAVA. cor: els entrevistats
encerclats de color blau van
pronunciar cor[t] (subdialecte solson
i dialecte central) i la resta van
pronunciar cor (propi de les tres
variants).
VERMELLA. mar: els entrevistats
Figura 13.
encerclats de color vermell van fer
aquest reforament pronunciant, aix, mar[t] (subdialecte solson i dialecte central) i
els que no estan encerclats no van fer el reforament, pronunciant mar (propi de les
tres variants).
10. Addici o no duna n en alguns mots.

Tots els entrevistats van fer aquesta addici en les paraules magrana i llagost.
Pronunciaren ma[]grana i lla[]got (dialecte nord-occidental i subdialecte solson).
29
MORFOLOGIA
11. Primera persona del present dindicatiu es pronuncia [o] o [u].
BLAVA. jo canto: a lesquerra de la lnia

blava els entrevistats van pronunciar jo
cant[o] (dialecte nord-occidental), la
resta van pronunciar jo cant[u]
(subdialecte solson i dialecte central).
Figura 14.
12. Incoatius acabats en eix es

pronuncia [i ] o es pronuncien
igual.
Lentrevistat encerclat de color blau no
va conservar la forma inicial dels
incoatius, va pronunciar podr[]
(dialecte nord-occidental). Tota la resta
van pronunciar-ho igual.
Tot i aix, sha de fer distinci entre la
Figura 15.
e oberta i la e tancada dels -eix.
Els que estan encerclats de color vermell van pronunciar podr[] (dialecte central) i
la resta van pronunciar podr[] (subdialecte solson).
30
FEIX DISOGLOSSES
A partir de les caracterstiques ms distintives entre el catal nord-occidental i el
catal central, corresponents a vuit paraules, sha creat un mapa amb les isoglosses
que formen el principal feix disoglosses del Solsons.
Totes les isoglosses daquest mapa
han estat explicades en els punts
anteriors; per tant, senumerar
segons lapartat del qual shan
extret.
TARONJA: Consonantisme (8),

paraules caixa i faixa.
VERD CLAR: Vocalisme ton (2),
paraula esmorzar.
LILA: Morfologia (11), paraula (jo)
canto.
BLAU: Vocalisme ton (1), paraules
(ella) mirava i vespre.
VERMELL: Vocalisme tnic (4),
paraula pera.
VERD FOSC: Vocalisme tnic (4),
Figura 16.
paraula conixer.
Com es pot observar en el mapa, les lnies del feix disoglosses depenen de les
caracterstiques que sestudin. En el cas de les isoglosses verd clar i lila, veiem que
podrien formar un feix amb altres paraules que comparteixin la caracterstica de la
neutralitzaci o/u tones. Un altre exemple ns el de les paraules (ella) mirava,
vespre, pera i conixer. Aquestes no sn prpies duna mateixa caracterstica, per
les isoglosses sn similars, de manera que podrien formar-ne un feix ms precs si
safegissin altres paraules.
31
Tot i aix, lobjectiu inicial era formar un feix disoglosses amb totes les paraules i
totes les caracterstiques, per desprs de fer-ne la partici sha comprovat que no
s prou comprensible.
Finalment, de la figura 16 es poden extreure els dos feixos disoglosses
corresponents a les dues caracterstiques principals.
En aquest mapa es pot observar que la isoglossa de color vermell, corresponent a la
neutralitzaci o distinci de les a/e tones, travessa el Solsons de nord a sud
seguint, aproximadament, la conca del Cardener. En canvi, la neutralitzaci o/u
tones forma una partici que saproxima ms a la conca de la Ribera Salada i la
Riera de Pinell que sn afluents del Segre.
Figura 17: Isoglosses finals.
32
3.2. GRFICS
Aquest punt consisteix en lelaboraci de diferents grfics per tal de poder observar
fcilment quin dialecte predomina en cada apartat i quin en cada municipi.
Shan utilitzat diferents tipus de grfics i diagrames:
Diagrama de sectors: recull els percentatges de paraules pronunciades
segons les diferents opcions.
Grfic de columnes apilades: s molt similar a un grfic de barres, per en
una mateixa columna t dues variables. Dna les dades en percentatge.
Dendrograma: illustraci grfica o diagrama de dades en forma d'arbre que
organitza les dades en subcategories que es van dividint en unes altres fins a arribar
al nivell de detall desitjat.24
En molts grfics es poden observar diferents opcions per a la pronncia de cada

paraula, que seran abreviades de la manera segent:
C: dialecte central S: subdialecte solson
N: dialecte nord-occidental A: altres
Tamb es mostra alguna opci en qu sen combinen dues o tres de les anteriors,
com C-N, C-S, N-S, entre altres.
Segons els apartats que sestiguin treballant, per fer els grfics sutilitzaran les
setanta-sis paraules de vocalisme ton, tnic, consonantisme i morfologia, excloent
les vint-i-quatre del lxic, o les vuit paraules de les quatre caracterstiques ms
importants que es distingeixen entre el dialecte nord-occidental i el central.
Lavantatge de treballar amb setanta-sis paraules s que es fan servir les dades que
shan extret de les entrevistes, sn fiables i representen totes les caracterstiques
treballades; tanmateix, alguns grfics sn difcils dentendre ja que hi ha moltes
opcions i queda un diagrama molt repartit.
En canvi, si noms utilitzem les vuit paraules, els grfics es podran entendre duna
forma ms visual i clara, per no sn unes dades tan fiables ja que hi ha poca
representativitat, poca quantitat de paraules en relaci amb el total.
24
Font: Viquipdia.
33
3.2.1. Apartats
En aquest punt selaboren els grfics amb les paraules de cada apartat (vocalisme
ton, tnic, consonantisme i morfologia), que sn setanta-sis en total.
Per tal delaborar aquests grfics se suma la quantitat de mots que entre tots els
entrevistats han dit en cada opci (S, C-N, S-C, A, etc.).
VOCALISME TON (27 paraules)

Com es pot observar, en el vocalisme ton hi ha
N A un tant per cent fora considerable de catal
1% 4%
central i molt poc dinfluncia nord-occidental. El
N-S
C
14%
32% subdialecte solson queda fora redut ja que t
moltes caracterstiques compartides amb el
S
13% central i el nord-occidental. Les exclusives del
solson formen part de dues caracterstiques,
S-C que sn: a tona final sona com una [o] oberta
36%
amb una lleugera nasalitzaci i o tona inicial
Figura 18: Grfic de sectors.
de paraula sona [].
VOCALISME TNIC (19 paraules)

A
3%
N-C Comparant aquests grfics amb lanterior es
3% C
N-S-C 8% constata que hi ha una disminuci important del
N 9%
4% S-C
18%
percentatge de catal central i augmenta el del
nord-occidental. Hi ha un gran nombre de
N-S caracterstiques prpies del solson i es pot veure
22%
que hi apareixen dues noves opcions:
S
33%
- amb un 3%, les caracterstiques comunes al nord-occidental i al central, la

qual cosa fa incrementar el solson com a subdialecte
- les paraules que es pronuncien igual en els tres mbits representen un 9%
34
CONSONANTISME (23 paraules)

A
En el consonantisme hi ha un gran nombre de
C
0% 5% paraules que sn comunes en el central, el nord-
S-C
occidental i el solson. Entre els dos dialectes es pot
17%
N-S-C observar que tenen un percentatge similar amb un
40%
S lleuger predomini del nord-occidental. Podem trobar
12%
quatre paraules que sn habituals en el subdialecte
N
N-S solson (fredolics, mitjons, corretja i bona nit) i que
17%
N-C 5%
4% representen aquest 12%.
MORFOLOGIA (7 paraules)
A
4%
En aquest cas hi ha un percentatge relativament
C
7% baix del dialecte central i el nord-occidental i, en
N-S-C
19% canvi, augmenten les que sn comunes de tots.
S-C
30% Hi ha una bona representaci del solson amb les
N-C
7% paraules faci, anessin i jo menjar
N
2% N-S
8%
S
23%
35
3.2.2. Municipis
Per tal daprofundir ms en els resultats obtinguts de les entrevistes, sha creat una
srie de grfics de cada municipi amb vuit paraules.
No shan utilitzat totes en aquest apartat perqu algunes caracterstiques ms
secundries podrien fer variar els resultats i els grfics serien poc entenedors.
Els mateixos grfics utilitzant les setanta-sis paraules en lloc de vuit sn presents en
lapartat 11 de lannex, a la pgina 45.
Figures de la 22 a la 27.
36
Figures de la 28 a la 35.
37
3.2.3. Grfics globals

En aquest apartat final selaboren grfics que englobin tots els municipis i que tinguin
en compte les setanta-sis paraules discriminables. Com que tots els grfics queden
prou clars per poder-los entendre, no caldr fer-los amb les vuit paraules.
El primer grfic sha creat amb les dades reals

obtingudes i, per tant, s el ms exacte, per amb
una visi global poc ntida ja que sutilitzen les
setanta-sis paraules. No es pot fer el grfic
comparatiu amb vuit paraules perqu aquestes
tenen quatre niques opcions de resposta i quedaria
un grfic molt similar al segent (figura 37).
Figura 36: Diagrama de sectors amb
totes les opcions estudiades fins ara.
Com que les conclusions que sextraurien daquest primer

grfic no serien prou rellevants, se nha creat un altre on
les opcions que estan compartides (S-C, N-S-C, etc.)
shan repartit equitativament entre les que sn singulars
(S, C i N) (figura 37).
Aquest grfic ens permet observar el nivell predominant
de solson respecte als altres dos, amb una major
presncia del dialecte central respecte al nord- Figura
Figura 37:
30: Diagrama
Diagrama de
de sectors
sectors
amb
amb les
les tres
tres opcions
opcions ms
ms
occidental. rellevants.
rellevants.
Finalment, sha arribat a un tercer nivell on noms es

valoren dues opcions, nord-occidental i central.
El grfic sha realitzat repartint entre les dues opcions les
paraules del subdialecte solson perqu es considera que
el solson s un subdialecte en qu es mescla el catal
central i el catal nord-occidental, amb la qual cosa es pot
Figura 38: Diagrama de considerar poc fiable, per s molt clar visualment.
sectors amb els dos dialectes
principals.
38
Tots aquests grfics han estat realitzats tamb amb les vuit paraules ms importants
per comprovar si realment era tan poc fiable repartir algunes opcions i per saber quin
dialecte predominava ms. Un fet sorprenent va ser que els dos ltims grfics van
sortir molt semblants; per tant, la poca fiabilitat que semblen tenir es podria rebutjar.
3.2.4. Altres tipus de grfics

Per a completar la informaci, es va crear un grfic per veure el nivell dinfluncia
dels dos dialectes en cada municipi.
Aix doncs, a diferncia dels grfics anteriors, no tan sols es mostra la quantitat de
vegades que sha enregistrat cada opci, sin que, a ms, permet saber a quin
municipi correspon. Per a poder-lo realitzar es van haver de fer les mitjanes de les
dues entrevistes de cada municipi per a cada opci.
Shan ordenat els municipis per nombre decreixent de lopci N, aix es pot veure un
clar descens del nivell de nord-occidentalitat.
Figura 39: Grfic de

columnes apilades en 76
paraules.
El grfic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat.

Podem veure que lincrement del grau de nord-occidentalitat entre el municipi ms
central i el ms nord-occidental s molt baix. Aquest increment s, aproximadament,
dun 20%.
Tot i aix, hi ha molt ms nivell de central que de nord-occidental ja que noms un
municipi ha superat el 50%.
39
Desprs de veure el grfic anterior es va voler provar amb les dades de les vuit
paraules per observar alguna possible diferncia.
Figura 40: Grfic de

columnes apilades en vuit
paraules.
En aquest cas podem veure que tamb hi ha un descens, per no s tan progressiu i
esglaonat com lanterior i el pendent s molt ms gran.
Lincrement, per tant, tamb augmenta i s aproximadament dun 65%.
Tot i haver augmentat el pendent i lincrement, cap dels municipis no s
completament central o nord-occidental.
Sha dafegir, tamb, que lordre dels municipis en leix de les abscisses ha canviat i
que, per tant, els resultats poden variar bastant segons si sestudien deu paraules,
cent o mil.
Seguidament, mitjanant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi

ha una diferncia gaire important entre els municipis corresponents als extrems del
primer grfic, Odn i Guixers, va ser una satisfactria aportaci crear un
dendrograma, un estudi de similitud entre els municipis. Va ser creat amb un
programa anomenat PAST i utilitzant les dades del registre, s a dir, s un grfic
totalment fiable.
40
Aquest es va realitzar amb setanta-sis paraules per observar la relaci entre

municipis.
Figura 41: Dendrograma amb 76 paraules.
En el dendrograma es poden veure dues branques principals, ressaltades, que

agrupen tots els municipis en dues parts. Aquests dos grups sassemblen
aproximadament en un 78%. Del grup de la dreta en neixen dues branques ms, que
sassemblen entre elles en un 85%, aproximadament, i del grup de lesquerra, dues
ms i aix successivament. Daquesta manera es pot fer evident i visual que la
relaci de semblana entre, per exemple, Guixers i la Coma i la Pedra s ms alta
que entre Sant Lloren de Morunys i Riner.
41
En canvi, si fem el mateix procs, per utilitzant les vuit paraules, el dendrograma
canvia per complet, de manera que la similitud entre les dues branques principals s,
ara, dun 52 % aproximadament. Tanmateix hi ha algun municipi que sassembla
completament a un altre, com per exemple Llobera i Solsona.
Figura 42: Dendrograma amb vuit paraules.
Aquest mapa, realitzat segons la classificaci

municipal dels dendrogrames, presenta una partici
molt ntida, en qu els municipis de Solsona i
Llobera passen a formar part del dialecte nord-
occidental, juntament amb els dOdn, Lladurs,
Castellar de la Ribera i Pinell de Solsons.
Figura 43: Partici municipal segons el

dendrograma.
42
4. CONCLUSIONS
El meu pare ja tanivi 65 anys (...) el quin tanivi 60 anys, (...) si tanivi
dos fills i lu gran eri casat, lu petit ja no li calivi nari.
Aquell home en va salvar moltes, di vides di pir qui el poble.
Odn
43
4. CONCLUSIONS
Lobjectiu principal daquest treball consistia a aprofundir al mxim en lanlisi
dialectolgica duns parlars especfics del Solsons i podem dir que, dins les meves
possibilitats, s que sha acomplert.
Per aconseguir aquest objectiu era imprescindible disposar duna base de dades,
que vaig obtenir a travs de les entrevistes (gravacions), i dun bon registre per tal de
poder gestionar tota la informaci que anava obtenint (document Excel).
Inicialment, el meu propsit era trobar persones que conservessin la parla originria
de la seva zona seguint les condicions preestablertes en la introducci. Aquest
aspecte ha estat ms complex del que mimaginava i, per tant, ha esdevingut un
entrebanc a lhora destablir els contactes. Molts municipis del Solsons sn fora
despoblats i els seus habitants shan relacionat amb gent de tota la comarca i altres
de properes. Aix fa que el 46% dels entrevistats noms tinguin el pare o la mare
nascuts en el seu mateix municipi, per, en general, laltre progenitor era dun
municipi proper. Tamb s cert que tots han anat a lescola, malgrat que alguns tan
sols tres mesos. Ledat dels entrevistats s de 69 a 88 anys i tots han estat
influenciats, poc o molt, per la televisi o la rdio. Shan descartat algunes
entrevistes o b per no complir el requisit de tenir algun dels pares nascuts al mateix
municipi, o b per les dificultats que ha mostrat lentrevistat a lhora de respondre les
qestions.
En les preguntes directes, indirectes i en les imatges de les entrevistes, tothom volia
utilitzar un llenguatge ms estandarditzat del que normalment usen; per quan
parlaven espontniament, la seva parla era molt ms genuna; per tant, a lhora
dextreure resultats, aquest aspecte sha hagut de tenir en compte. Durant les
entrevistes, hi ha hagut algunes paraules que han estat difcils de fer-les dir i he
hagut de recrrer a altres recursos com improvisar preguntes alternatives. En alguns
casos no sha aconseguit.
Cal tenir present que aquest treball hauria pogut ser molt ms complet i fiable amb
un mostreig ms ampli, ja que dues persones per a cada municipi potser s poc
representatiu, per si es volgus engruixir la mostra caldria ser menys estricte en les
condicions establertes a lhora de buscar els contactes i, per tant, els resultats
44
shaurien de valorar des daltres punts de vista ja que serien persones ms

influenciades pel catal estndard.
Totes les famlies han estat molt predisposades a collaborar en aquest estudi i han
facilitat lobtenci duna base de dades molt completa.
Una de les tasques que es podria millorar seria la identificaci fontica de cada
paraula per tal de poder-la classificar en cada dialecte o subdialecte. Hauria estat de
gran ajuda poder disposar dun espectrgraf que distings la variant a la qual
pertanyen els sons ms dificultosos de diferenciar: a tona final sona com una [o]
oberta amb una lleugera nasalitzaci (tard[ :]), el so fricatiu inicial o postconsonntic
sol passar a africat en el solson (pan[t]a), entre altres. Daquesta manera, el tant
per cent de fiabilitat de les dades hauria augmentat.
El document Excel ha estat fonamental ja que de cada entrevistat calia enregistrar

cent paraules. A lhora de gestionar aquestes 2800 paraules, per a fer les isoglosses
i els grfics, ha calgut utilitzar els filtres, les frmules, la taula dinmica i altres eines
que ens proporciona aquest programa.
Lelaboraci de les isoglosses a partir de cada paraula o grup de paraules ha perms

la partici de la comarca amb matisos molt concrets.
- En el mapa de la figura nmero 725 corresponent a les paraules llengua i
aigua es dibuixa una isoglossa que desf la teoria que diu que loccidental mant
lleng[w]a, tal com es pot veure a Odn i part de Lladurs, mentre que el central fa
lleng[]a.
- En les figures 5 i 626 es comprova clarament que la pronncia [aw] en
paraules com orenetes o ovelles, []renetes i []velles, no sha daplicar al
subdialecte solson, perqu ni a Solsona ni a Olius apareix.
Altres aportacions que es poden tenir en compte a partir dels resultats sn:
- La vigncia dalgunes paraules que no figuren en el Diccionari catal-
valenci-balear i que shan pogut sentir en les entrevistes. Un exemple ns la
paraula xaf[e]gor, corresponent al municipi dOdn o x[u]f[u]gor, a Navs.
25
Vegeu la isoglossa de la figura 7, a la pgina 24.
26
Vegeu les isoglosses de les figures 5 i 6, a la pgina 23.
45
- Una partici molt ms precisa de la que sol aparixer en els mapes de

dialectologia que divideixen tot Catalunya. En les isoglosses dels diferents apartats
es pot anar comprovant com certes paraules segueixen una lnia clara i fora
uniforme de partici dialectal, per daltres tendeixen a anar dest a oest amb unes
lnies molt irregulars que ens demostren que hi ha una gran mescla daquests dos
dialectes. Alguns exemples serien les paraules ratapinyada, papallona, gall
dindi, etc. Tamb hi ha algunes paraules que tothom ha dit igual, com tim,
gripau, gat, etc., per la qual cosa en aquests casos els parlars del Solsons que
he investigat queden uniformitzats.
Aquests mapes ens ajuden a replantejar-nos les teories existents que distribueixen
els municipis del Solsons dins dels dialectes catalans com si noms hi hagus una
sola lnia divisria o que el feix disoglosses fos molt compacte.
Figura 44: Fragment del mapa que mostra la frontera dialectal

27
i la frontera comarcal al Solsons
Figura 17: Isoglosses finals

Figura 1: Mapa presentat a la
primera hiptesi.
27
Mapa original extret del llibre Fronteres dialectals i fronteres comarcals d Antoni Maria Badia i
Margarit.
46
En lltim mapa de lapartat de resultats, es poden definir dues isoglosses principals.

La partici dialectal del Solsons elaborada per Joan Veny28 i Mar Massanell
correspondria aproximadament a la isoglossa que representa la neutralitzaci o/u
(color verd) ubicada a la zona dels afluents del Segre. Tanmateix, en el mapa
dAntoni Maria Badia i Margarit29, la isoglossa que matisa lexplicaci del llibre
Fronteres dialectals i fronteres comarcals correspondria a la neutralitzaci a/e que
segueix la conca del Cardener (lnia vermella).
Analitzant la primera hiptesi formulada (La partici que es representa en el mapa
dels dialectes geogrfics catalans defineix amb poca resoluci la comarca del
Solsons i, per tant, no pot ser equivalent al feix disoglosses que pretenc descobrir
en aquest treball de recerca.) podria arribar a la conclusi que sha acomplert, per
tamb s cert que jo no he aconseguit una sola lnia divisria i, per tant, si les
hagus dunificar, possiblement, sacostaria molt a la partici esmentada en la
hiptesi.
Amb els grfics per apartats sarriba a la conclusi que tant en el vocalisme ton
com en la morfologia hi ha un clar predomini dinfluncia central per sobre el nord-
occidental. En el consonantisme queda equilibrat entre tots dos. En canvi, en el
vocalisme tnic hi ha una presncia notable del nord-occidental amb predomini del
solson.
Els grfics de cada municipi ens aporten una informaci molt precisa del percentatge
del dialecte predominant les dades dels quals queden sintetitzades en el diagrama
de sectors nmero 39 en lapartat de Grfics globals. Aquest grfic engloba totes les
paraules i tots els municipis, sense fer-ne distinci, de manera que mostra un
percentatge superior al solson amb major influncia del central que del nord-
occidental.
Aquesta mateixa conclusi tamb queda reflectida en el grfic de columnes apilades
nmero 41 en lapartat dAltres tipus de grfics.
Un esment especial el farem en el dendrograma, figura 41, que mostra la similitud
entre els municipis agrupant-los en dos blocs principals on, efectivament, es veu la
predominana del catal central al Solsons. A partir daquestes dades podem
28
Un dels lingistes i dialectlegs ms prestigiosos i famosos dels Pasos Catalans.
29
Filleg i lingista catal dhistria i gramtica catalana.
47
comprovar que la segona hiptesi (La semblana en el parlar entre municipis

distants del Solsons s baixa.) s falsa. El nivell de similitud que forma el
dendrograma entre els dos blocs s dun 70%. s un percentatge molt elevat per ser
una comarca amb tanta varietat dialectal.
Lapartat de la sinopsi es basa en dues variables: les isoglosses i lestadstica. En les
figures segents es pot observar la similitud de la partici en els dos mapes i, per
tant, es veu clar que lestadstica refora els resultats obtinguts.
Figura 17: Isoglosses finals. Figura 43: Partici per municipis segons el
dendrograma.
Per finalitzar, podem arribar a la conclusi que el Solsons est dividit en dos
dialectes, un dels quals predomina lleugerament sobre laltre; que el solson es un
subdialecte que es decanta cap al central, per tamb mostra moltes
caracterstiques del nord-occidental, fins al punt que el dendrograma el classifica
com a nord-occidental; per tant, que la comarca correspon a una zona de transici
amb una gran diversitat de caracterstiques dialectals.
Lltim parmetre per estudiar en aquest treball era cercar algunes particularitats
com el xipella i s que shan pogut trobar algunes paraules amb aquestes
caracterstiques en les dues entrevistes dOdn.30
Quan vaig comenar aquest treball tenia unes expectatives molt diferents del que ha
estat en realitat. La meva idea inicial era fer un estudi del lxic de la comarca, per,
de mica en mica, he anat atribuint ms importncia a la fontica i morfologia i ha
30
48
acabat essent un estudi dialectolgic, excloent-hi el lxic per lextensi que suposava
tractar tots els seus exemples.
Amb aquest projecte he aprs molt de tothom. Descobrir la meva comarca a travs
de la relaci amb la gent, bsicament del mn de la pagesia, persones dedat
avanada, impregnades de coneixements i experincies, ha estat un plaer. La seva
parla s realment autntica i en pocs anys ser bastant difcil poder-ne gaudir. Em
sento molt satisfeta dhaver pogut recollir aquesta documentaci per tal de mantenir
viu el seu testimoni.
Sc conscient que amb aquesta base de dades, amb ms coneixements i recursos,
es podria aprofundir molt ms en tots els aspectes. Shauria delaborar lapartat de
lxic, continuar amb lestudi del solson, amb la cerca de persones que parlessin
xipella, etc. Tamb seria interessant preveure com poden evolucionar aquests
parlars de la comarca.
Magradaria acabar amb un pargraf de lestudi de Mar Massanell Estat actual de la

llengua a lAlt Urgell:
Les zones frontereres en termes dialectals sempre ofereixen un terreny
d'estudi magnfic, perqu s possible de percebre-hi l'aiguabarreig -i, alhora,
la pugna- entre els trets lingstics propis d'un costat i altre.
49
5. FONTS DINFORMACI
BIBLIOGRAFIA WEB
Consultes realitzades des del dia 23 de juliol de 2013 fins al 5 doctubre de 2014.
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Dialectes_del_catal%C3%A0#Divisi.C3.B3_dialectal
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Solson%C3%AD
- http://dcvb.iecat.net/
- http://dlc.iec.cat/
- http://www.diccionari.cat/
- http://www.exabyteinformatica.com/uoc/Dialectologia_catalana/Dialectologia_
catalana_%28Modul_2%29.pdf
- http://www.google.es/imghp?hl=ca
Altres consultes
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_nord-occidental [Consulta: 17, 23
dagost de 2013]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Catal%C3%A0_oriental_central [Consulta: 17, 23
dagost de 2013]
- http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Molsosa [Consulta: 23 de juny de 2014]
- http://juditbaezapatriciabalaguer.blogspot.com.es/2010/06/subdialectes-catala-
nord-occidental.html [Consulta:18 de gener de 2014]
- http://www.convertfiles.com/ [Utilitzaci: del 20 de novembre de 2013 fins el 7
de juliol de 2014]
-http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/quadrecomparatiu.htm
[Consulta: 17 i 23 dagost de 2013]
- http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/massanell.htm [Consulta:18 de
gener i 5 doctubre de 2014]
- http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Aprendre/arxius/com_6_
mapes.pdf [Consulta:18 de gener de 2014]
50
ARTICLES DIGITALS
Tots aquests articles han estat consultats el dia 23 de juny de 2014.
- Comena el procs perqu Tor i Biosca deixin la Segarra i passin al Solsons.
Naci Solsona.cat (2014)
<http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/11169/comenca/proces/perque/
tora/biosca/deixin/segarra/passin/al/solsones>
- Els municipis segarrencs de Biosca i Tor sn a un pas dintegrar-se al
Solsons. Regi 7 (2014)
<http://www.regio7.cat/solsones/2014/05/15/municipis-segarrencs-biosca-tora-
son/268125.html >
- Tor i Biosca apellen a raons histriques i econmiques per demanar l'adhesi
al Solsons. El punt avui (2014)
<http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/749411-tora-i-
biosca-apelmlen-a-raons-historiques-i-economiques-per-demanar-ladhesio-al-
solsones.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=nacional&utm_source=rss&utm_
medium=nacional&utm_campaign=rss&f=El+Punt+Avui>
- Tor i Biosca apellen a raons histriques i econmiques per demanar l'adhesi
al Solsons. Naci Solsona.cat (2014)
<http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/11507/tora/biosca/apel/len/
raons/historiques/economiques/demanar/adhesio/al/solsones>
CARTOGRAFIA
- Solsons. Mapa Comarcal de Catalunya 1:50 000. ICC (Institut Cartogrfic de
Catalunya) 5a edici: gener 2008.
- Gran Enciclopdia Catalana. Atles Universal Catal. Enciclopdia Catalana
Barcelona.
- Gran geografia comarcal de Catalunya. El Bages, el Bergued i el Solsons.
Fundaci Enciclopdia Catalana.
- Mapa del Solsons 1987. Consell Comarcal de Muntanya.
51
BIBLIOGRAFIA
- ALEGRE, Montserrat i altres: Coneguem els nostres parlars. Barcelona, 1984.
Comissi Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica. Generalitat de
Catalunya.
- ALEGRE, Montserrat: Dialectologia catalana. Barcelona, 1991. Editorial Teide,
S. A. Collecci El Blau Mar / 9.
- ALEGRE, Montserrat: Les vocals e i o tniques en catal central: mostra
dalternances geogrfico-lingstiques. Estudis de llengua i literatura catalanes /
XII. Miscellnia Antoni M. Badia i Margarit, 4. Barcelona, 1986. Publicacions de
lAbadia de Montserrat. Autoedici.
- BADIA I MARGARIT, Antoni M; VENY I CLAR, Joan: Atles lingstic del domini
catal. Barcelona, 1965. Autoedici.
- JULI-MUN, Joan i altres: El catal nord-occidental. Descripci i orientacions
ortopiques. Lleida, 2004. Pags editors. Ha estat publicada amb lajuda de la
Universitat de Lleida.
- ORTS, Pere: La parla de lUrgell. Bellpuig, 2002. Autoedici. Patrocina:
Consell Comarcal de lUrgell.
- RECASENS, Daniel: Estudi lingstic sobre la parla del camp de Tarragona.
Tarragona 1985. Curial, edicions catalanes. Publicacions de lAbadia de
Montserrat.
- SISTAC, Ramon: El catal dneu. Pallars Subir, 1998. Collecci Petits
Quaderns del Consell Cultural de les Valls dneu.
- VIL, Carme: El parlar de la plana de Vic. Manresa, 1988. Obra Cultural Caixa
de Manresa.
REVISTES EN FORMAT PAPER

- BARNIOL, Eugeni i altres: LAfrau. Revista de llengua i literatura, 4. Solsona,
1981. Publicat per Cercle Artstic i Cultural del Solsons.
- Butllet de Dialectologia Nord-Occidental, 2. Revista de dialectologia dirigida per
Josep Re. Urgell, 1983. Publicat per Edicions del Butllet.
52
FONTS ORALS
Els entrevistats
ngel Oll Josep Muntaner
Antoni Vilar Josep Porredon
Carles Mosella Lola Casafont
Carme It Lola Pons
Dolors Baliellas Lourdes Sol
Efrem Besora Maria Claustre Xixons
Elvira Vilajosana Maria Freixes
Florenci Coromines Mari Pujantell
Hortnsia Piqu Miquel Feixas
Joan Barcons Miquel Nadal
Joan Sabata Pepa Vilar
Josefa Angrill Pere Torra
Josep Lloren Pilar Roure
Josep Maria Bonsfills Ramon Campmaj
Josep Maria Feliu Remei Gilabert
53
6. AGRAMENTS
Per finalitzar, magradaria expressar un profund agrment a totes aquelles
persones que mhan ajudat a lhora de realitzar aquest treball.
Al tutor, que ha tingut molta pacincia i entusiasme en el seguiment. Ha estat

de gran ajuda en moments dindecisi i mha guiat en temes dels quals jo no tenia
gaires coneixements ni experincia. La seva disponibilitat i el seu inters mhan fet
tirar endavant.
A la famlia, que mhan estat de gran ajuda durant aquest any, facilitant-me
molt tant la recerca de contactes com el desplaament per la comarca. Mhan donat
suport i consells per arribar a la meta final.
Als entrevistats, que mhan proporcionat totes i cada una de les dades sobre
les quals he pogut desenvolupar aquest estudi. Mhan acollit a casa seva amb molta
hospitalitat i amabilitat. Tamb faig extensiu lagrament als seus familiars, amics o
coneguts amb els quals he pogut contactar per poder parlar amb els entrevistats.
No voldria deixar-me ning; per tant, noms em faltaria agrair a totes aquelles
persones que han fet possible aquest treball, amb les quals mhe posat en contacte
per demanar qualsevol dubte, i a tothom que sha interessat per saber com
avanava en el procs de la seva elaboraci.
Sense tots ells, aquest treball no seria pas el mateix.
Moltes grcies a tots.
54

Ah Ahdha FT

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Ah Ahdha FT

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Anlisi dialectolgica duns parlars del Solsons octubre de 2014

ANLISI DIALECTOLGICA DUNS

Jlia Sala Prat

Benu, amb el ruc anvam que no s contas horas hi estava que el

1.2. OBJECTIUS I HIPTESIS

Figura 1: Lmits entre el catal nord-occidental i el

A partir daquest mapa es pot formular la hiptesi segent:

La partici que es representa en el mapa dels dialectes geogrfics

La semblana en el parlar entre municipis distants del Solsons s

Caracterstiques: en la part del recull dinformaci, es faran entrevistes a

Contactes: a lhora de cercar aquestes persones, haurem de contactar amb gent

lindividu reuneix la majoria de les condicions. A partir daqu, haurem de concretar

Enquesta: la pauta per a realitzar lentrevista constar dun conjunt de preguntes i

Material: a ms de la pauta, tamb seran necessaris un o dos aparells que

Transcripci: a lhora de transcriure les entrevistes, s molt important tenir uns

Van baixar amb un bast, es veu que hi anavan de maldadas, ia (...)

A partir de les caracterstiques lingstiques del dialecte central i del nord-occidental,

2.2. ZONA GEOGRFICA

2.3. EL SOLSONS: UNA EXCEPCI

2.4. ELABORACI DE LES ENTREVISTES

2.4.1. Llistat de paraules, mtodes denquesta i pauta per al

Mtodes per a lenquesta

d) Mtode indirecte: es formula una pregunta a linformador per tal que en

Pauta per al registre

2.4.2. Qestionari per a la conversa18

2.4.3. Els informadors

La llista dels enquestats escollits s en lapartat 9 de lannex, pgina 27, on tamb hi

2.4.5. Entrevistes i transcripcions

Van anar a buscar el metge i allavons va dir: si aquesta nena la vai

Sant Lloren de Morunys

occidental de la primera i, sens dubte, aquesta persona est localitzada en lrea

2. Distinci o no de o/u tones.

3. Manteniment o no de gua i qua tones.

VERDA. llengua: per sobre de la lnia

En el registre de les entrevistes es diferencia lltima a daquestes dues paraules,

5. La paraula jonc s lnic exemple de la caracterstica breu llatina sona [u] o

6. gua, qua sona [g ], [k ] o es mantenen.

VERMELLA. guatlla: a linterior de la

VERMELLA. llentilles: A la dreta de la

Dins daquesta caracterstica tamb hi apareixen sis paraules ms que sn paller,

8. Es pronuncia o no es pronuncia la iod davant dun so fricatiu.

10. Addici o no duna n en alguns mots.

BLAVA. jo canto: a lesquerra de la lnia

12. Incoatius acabats en eix es

TARONJA: Consonantisme (8),

Figura 17: Isoglosses finals.

En molts grfics es poden observar diferents opcions per a la pronncia de cada

VOCALISME TON (27 paraules)

VOCALISME TNIC (19 paraules)

Figura 19: Grfic de sectors.

- amb un 3%, les caracterstiques comunes al nord-occidental i al central, la

CONSONANTISME (23 paraules)

Figura 20: Grfic de sectors.

Figura 21: Grfic de sectors.

3.2.3. Grfics globals

El primer grfic sha creat amb les dades reals

Com que les conclusions que sextraurien daquest primer

Finalment, sha arribat a un tercer nivell on noms es

3.2.4. Altres tipus de grfics

Figura 39: Grfic de

El grfic mostra un descens progressiu i amb un pendent poc pronunciat.

Figura 40: Grfic de

Seguidament, mitjanant les dades extretes de les entrevistes i observant que no hi