ESTILSTICA DE LA LLENGUA CATALANA

Grau en Traducci i Mediaci Interlingstica

Curs 2013-2014. 1a convocatria (juny 2014)
Professora: Maria Josep Marn

Cognoms i nom ______________________________________________________

L'ltim parlant
Joan F. Mira

Sha mort, fa poques setmanes, una senyora molt velleta que era lltima persona que parlava
2 una llengua de les illes Andaman, un parads perdut enmig de loce ndic. La senyora es deia
Boa Sr, i era lnica que parlava la llengua bo des de la mort dels seus pares. Deia que es
4 trobava molt sola. Puc imaginar la senyora, la ms vella de la tribu, pensant solitria en la
llengua extingida, somniant en bo, parlant-se sola, intentant recordar com es deia aquella flor
6 o aquell arbre, plorant llgrimes suaus de tristesa. Les illes Andaman van ser lescenari dun
dels millors i ms impressionants estudis dantropologia social a primers del segle XX, el
8 resultat del qual, The Andaman Islanders, obra dA.R. Radcliffe-Brown, continua sent un
clssic singular. Probablement la llengua bo, extingida amb la senyora difunta, est
10 relacionada amb llenguatges parlats en temps del neoltic. Era, per tant, una de les ms velles
del mn. Assegura la professora Anvita Abbi, gran lingista, que la senyora Boa Sr, a pesar
12 de tot, tenia un gran sentit de lhumor i que el seu somriure i la seua rialla eren contagiosos.
Els andamanesos se suposa que arribaren dfrica fa uns 70.000 anys, i shavien mantingut
14 fins fa poc temps allats de la resta del mn: un somni per als antroplegs, per una condemna
segura. Eren antics, primitius, i ara que ja deuen ser ms moderns i fins i tot civilitzats, la
16 cultura i les llenges sesvaeixen, es moren, pareix que no hi ha res a fer.

Llegint notcies com aquesta, que no s la primera sobre la mort de lltim parlant duna
18 llengua, jo em trobe incapa del somriure de la senyora Boa Sr. Pense en algunes ciutats del
meu pas on la meua llengua ja gaireb no sescolta al carrer, on parlar-la en un comer o en
20 una oficina pblica pot ser una aventura, on els poltics larraconen i lobliden, on la vida de
lidioma propi s lnguida i precria i el seu futur incert. Qui sap si, passat un segle, lltim
22 parlant daquesta tribu secular dels valencians no plorar de solitud i de pena i maleir els
seus avantpassats, nosaltres, que no vam ser capaos de preveure i evitar aquest final
24 tristssim.

[El Pas, 11/02/2010]

1) Llegeix el text de Joan F. Mira i respon a les preguntes segents. [2 punts]

a) Explica breument quina s la seqncia dominant del text, segons la classificaci

proposada per Adam.
b) Comenta el ttol de larticle en relaci amb el tema tractat i la tesi de lautor.
c) Identifica tots els trets lingstics que posen de manifest la varietat geogrfica
destndard utilitzada en aquest text.
d) Digues quina categoria gramatical s lexpressi per tant (l. 10) i quina funci
realitza en aquest cas concret.
e) Defineix qu es la modalitzaci i explica de manera clara i detallada com es
manifesta i quina funci t en aquest text.
f) Explica i justifica les caracterstiques tipogrfiques utilitzades en les expressions
segle XX (l. 7) i The Andaman Islanders (l. 8).

2) Tradueix [2 punts]

a) El estudio de los problemas energticos de la materia viva es ciertamente complejo.

Haciendo una sntesis, podramos decir que todo proceso vital tiene que formar parte de un
sistema de intercambio energtico con capacidad per a obtener i transformar la energa del
entorno, lo cual permite mantener el elevado grado de organizacin que caracteriza las
estructuras biolgicas. De hecho, la vida se concibe como un sistema organizado de materia
y energa, en el que la organizacin se produce dentro de un desorden creciente designado
con la palabra entropa.

b) Como el resto de las plantas, los rboles emiten continuamente a la atmsfera grandes
cantidades de oxgeno, que se forman y no se utilizan en la fotosntesis. Adems, hay que
destacar su importancia como elementos integrantes del paisaje. De hecho, debido a todos
los beneficios que nos proporcionan los rboles, el mundo civilizado se esfuerza en
mantener la riqueza forestal.

3) Elabora una columna dopini sobre un tema que siga del teu inters. [2,5 punts]