Anda di halaman 1dari 2

L'apstrof davant de sigles i acrnims

Per saber quan s'han d'apostrofar els articles definits el i la o la preposici de davant les sigles i els
acrnims, cal tenir en compte que n'hi ha de dos tipus: les sigles i els acrnims que es pronuncien com a
mots (per exemple, IVA o INCAVI) i les sigles que es llegeixen lletra per lletra (per exemple, UGT).

PRONUNCIACI SILLBICA

En el cas de les sigles i els acrnims que es llegeixen com qualsevol altra paraula, els articles el i la
i la preposici de s'apostrofen o no d'acord amb les regles generals d'apostrofaci dels mots sencers:

el PIB (igual com escrivim el pigment)


l'IVA (igual que l'imperi)
la NASA (igual que la nataci)
l'UCI (igual que l'ungla)
la UFEC (igual que la universitat)
la UEFA (igual que la uabana)
de RENFE (igual que de rebot)
d'IVA (igual que d'inversi)

PRONUNCIACI LLETREJADA

En el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si la sigla comena amb vocal, tamb es fa servir
l'apstrof d'acord amb la regla general. Cal tenir en compte que l'accent recau sobre la vocal tnica
corresponent a la pronunciaci de la darrera lletra:
l'IPC
l'OAP
l'A-7
la UPCla IBM
la ITV
d'ADN
d'UGT

Si la sigla es llegeix lletra per lletra i comena amb un so consonntic (per exemple, DNI, de-ena-i), no
es fa l'apostrofaci:
el DNI
la BBC
de DDT

Per si el nom de la primera consonant comena amb vocal (per exemple, FMI, efa-ema-i), s que
s'apostrofa, tant els articles el i la com la preposici de:
l'FMI
l'SPD
l'NBA
l'N-II
d'FM
PRONUNCIACI COMBINADA

En el cas de les sigles que es pronuncien combinant la pronunciaci sillbica amb la pronunciaci
lletrejada, se segueix el criteri de les lletrejades:

el PCUS (el pe-cus)


l'MPOC (l'ema-poc)
la BDOL (la be-dol)

PRONUNCIACI DESPLEGADA

Quan una sigla es pronuncia desplegant-la hem d'apostrofar o no considerant el desplegament, i no la


grafia de la sigla:

la LECr (la Llei d'enjudiciament criminal)


el TSJC (el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya)
de CCOO (de Comissions Obreres)

PRONUNCIACI I GRAFIA

A l'hora de pronunciar una sigla o un acrnim i d'escriure l'article definit o la preposici de que els
precedeixen, una pronncia pot condicionar el criteri d'apostrofaci i una grafia pot condicionar un o
altre tipus de lectura.

Per exemple, davant de sigles que comencen amb i o u seguides de vocal, com ara IESE (Institut
d'Estudis Superiors de l'Empresa), es poden donar dues pronunciacions diferents. Si es pronuncien amb
la i o la u semiconsonntiques, no s'ha d'apostrofar l'article mascul el ni la preposici de; per si es
pronuncien amb la i o la u vocliques, s que cal apostrofar-los:

el IESE (el ie-se)


l'IESE (l'i-e-se)
Tamb podem llegir la denominaci desplegada: l'IESE (l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa).

Un altre cas pot ser el d'una sigla com SNL darrere de l'article definit. Si es vol que es llegeixi la
denominaci desplegada, no s'ha de fer l'apostrofaci; en canvi, si es vol que es llegeixi lletrejada,
s'haur d'apostrofar l'article:

el SNL (el Servei de Normalitzaci Lingstica)


l'SNL (l'essa-ena-ela)