AUSIS MARCH

Poema LXXXI.

Versi moderna de Climent Forner.

Aix com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
5 en pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vs, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
ir pel mn vostre ergull recitant.
Tal com aquell qui es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la mar,
i veu el lloc on es podr salvar,
per no el pot atnyer per dissort,
mesdev a mi que vaig molts mals passant
i veig que vs mels podreu guarir.
Desesperat, insatisfet de mi,
el vostre orgull anir proclamant.

El poema LXXXI dAusis March forma part del cicle Llir entre cards. El poeta hi compara
lamor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta en el mar. Ni el lloc que el
mariner intueix que el podria salvar del naufragi no li queda a labast, com tampoc lamor de la dama
de March s abastable per la dissort del dest. s per aix que el poeta constata la indiferncia de la
dama envers la seva persona. Noms li resta una sortida, en part venjativa: anar difonent el seu orgull
pertot.

Poema XIII.

Versi moderna de Climent Forner.

Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Du, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
5 e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant nimes infernades,
e respondran, car no sn companyades
daltre que mi en son contnuu plant.
Que alegrement la gent celebri festes
tant lloant Du com divertint-se a pler;
jardins, carrers i places facin ple
i que tamb shi narrin les grans gestes,
mentre jo, els seus sepulcres visitant,
consultar les nimes damnades,
i em respondran sentint-se acompanyades
noms per mi en el continu plant.

Casc requer e vol a son semblant, Tothom es fa amb qui li s semblant,

10 per o no em plau la prtica dels vius: per aix a mi no em plau fer-me amb els vius:
dimaginar mon estat sn esquius, del meu estat es mostren tan esquius
s com dhom mort de mi prenen espant. que em veuen com un mort que infon espant.
Lo rei xipr, presoner dun heretge, Captiu, el rei de Xipre, de l'heretge
 en mon esguard no s malauirat, al meu semblar, no s pas ms malaurat:
15 car o que vull no ser mai finat, com que el que vull no em ser mai donat,
de mon desig no em por guarir metge. daquest desig no em pot guarir cap metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
20 pus fort dolor daquesta em t lo setge,
car s un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es por enterrompre
sin ab o que dhaver se defensa.
Si Tici, a qui el voltor es menja el fetge
mentre la carn li va brotant de nou
i de menjar locell mai no en t prou,
pateix, a mi ms fort dolor massetja:
mentre un corc em rosega la pensa,
tinc laltre dins el cor de nit i dia,
i aquest rosec tan sols saturaria
amb all que no puc haver en defensa.

25 E, si la mort no em dugus tal ofensa, I si la mort no em suposs lofensa

fer mi absent duna tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
30 los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cov mon derrer jorn finir,
seran donats trmens a ben amar.
de fer-me absent dun tan bell panorama,
ja pot vestir de fang, ordint la trama,
el meu cos nu, si vol: aquest no pensa
en cap plaer fora dimaginar
que els meus desigs no es podran complir,
i si em calgus posar a la vida fi,
el bon amor shaur de limitar.

E, si en lo cel Du me vol allogar, s ms: si al cel Du em vol collocar,

part veure a Ell, per complir mon delit
35 ser mester que em sia dellai dit
que desta mort vos ha plagut plorar,
penedint vs com per poca merc
mor lignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de larma vol departre
40 si ferm cregus que us dolreu de se.
per tal que el meu delit sigui complit;
ms enll dEll caldr que em sigui dit
que aquesta mort a vs us fu plorar
sabent-vos greu de la poca merc
a linnocent i mrtir dispensada
qui vol del cos lnima separada
si s que de vs el condol pot haver.

Llir entre cards, vs sabeu e jo s Llir entre cards, a ambds no ens cal saber
que es pot b fer hom morir per amor: que es pot donar la vida per amor:
creure de mi que s en tal dolor, creure de mi que sc en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe. no fareu molt donant-hi plena fe.

El poema XIII tamb forma part del cicle amors Llir entre cards. El poeta linicia amb una
detallada descripci del divertiment, tret de modernitat de la poesia de lpoca, i el contraposa a la
seva actitud dacostar-se a la tristesa i la solitud dels morts, de les nimes damnades, com ara la
seva, damnada per manca damor. Defensa el dret de cadasc dajuntar-se amb qui li plagui, alhora
que comprova que tothom levita en veurel en lestat anmic en qu es troba. Es compara a la dissort
del rei de Xipre i al patiment de Tici, sabent que el guariment que li caldria no el podr aconseguir.
Ha arribat a tanta desventura a causa del desamor de la dama que noms savindria a deixar aquest
mn dinfelicitat si tingus la certesa que ella ploraria la seva absncia, cosa ben dubtosa. La
conclusi s a la tornada, on Ausis March sadrea a la dama amb un dels seus senyals ms
coneguts, per dir-li que tot home pot morir, i que, si aix li passa a ell, la dama ser notria de tanta
dissort i podr certificar-la.