Anda di halaman 1dari 154

desembre 2011 nmero 10

Apunts de seguretat nmero 10 - desembre 2011


Gabinet de Seguretat
Direcci General dAdministraci de Seguretat
Departament dInterior
Generalitat de Catalunya

Diputaci 355,
08009 Barcelona
Tel. 93 551 25 23

apuntsdeseguretat@gencat.cat
http://www.gencat.cat/interior/policia/s_seguretat/gab_seguretat/apunts/index.htm

Consell de redacci:
Jaume Domingo
Josu Gondra
Francesc Guilln
Rosa Mur

Secretaria de redacci:
Rosa Mur
Elisenda Lpez

Assessorament i correcci lingstica:


Judith Vilar

Apunts de Seguretat
ISSN 2013-2913

Les idees i opinions que sexpressen en aquests captols,


com en la resta de nmeros dApunts de Seguretat, sn
responsabilitat dels seus autors o autores i no necessriament
les comparteixen els membres del consell de redacci.
Apunts
de seguretat
Nmero 10 Desembre del 2011

NDEX

PRESENTACI
5 Desordre, por, delicte i articulaci de la resposta policial

ARTICLES
11 Ms enll de la tolerncia zero
David Dixon

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les


41 seves conseqncies per a les localitats
Anthony Bottoms

Avaluaci del COMPSTAT: una important innovaci


55 administrativa en el manteniment de lordre
Mark Moore

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o


77 compondre estadstiques?
John A. Eterno i Eli B. Silverman

107 Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies


empriques
Nick Tilley i Gloria Laycock

COLLABORA AMB
APUNTS DE
SEGURETAT!
151 Collabora amb Apunts de seguretat
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Presentaci

Desordre, por, delicte i articulaci de la resposta policial


En el nmero anterior daquesta publicaci recollem alguns articles fonamentals sobre la
policia orientada a la soluci de problemes. Aquest nmero est dedicat, amb una certa
continutat amb la temtica de lanterior, a dos mbits fonamentals de la seguretat o, ms ben
dit, dos mbits relacionats amb les tasques que la policia du a terme per mantenir la seguretat:

a) la relaci entre les conductes desordenades, la percepci de seguretat i la delinqncia i


b) les respostes de la policia per combatre-les.

El gran tema de fons s la relaci entre el desordre, la por o la in/seguretat (com deia el
desaparegut mestre Jaume Curbet) i la delinqncia. Des de laparici del modest article sobre
la teoria de les finestres trencades en una publicaci americana lany 1982, la idea que el
desordre extern, al carrer, provocava, si ms no, desconfiana en aquelles persones que
lexperimentaven amb una certa proximitat, i que aquesta desconfiana els feia deixar
d'utilitzar els espais desordenats, cosa que afavoria que els amants del desordre se nanessin
apropiant, va tenir molts adeptes. s a dir, molts (la majoria, al principi) van creure que el
desordre provocava una certa por, una sensaci dinseguretat, i que aquesta por facilitava que
els bons ciutadans abandonessin els carrers per ser substituts per aquells que hi veien
loportunitat de treuren benefici cometent tot tipus dinfraccions fins arribar a les activitats
delictives ms sofisticades, complexes i rebutjables. Tot i que les evidncies que els autors
(Wilson i Kelling) aportaven per establir el vincle entre desordre i delinqncia eren gaireb
contradictries, una part molt rellevant de la comunitat intellectual no va posar gaire obstacles
a acceptar-ne el vincle. De fet, resulta d'all ms curis que, a partir dels resultats de
lexperiment de la patrulla a peu de Newark, en qu Kelling havia participat personalment i que
esmenten en el seu article, sarribs a relacionar, prcticament en una relaci de causa-efecte,
el desordre i la delinqncia. Lexperiment de Newark havia mostrat com lincrement de
patrulles policials a peu no afectava la delinqncia (els registres en les zones amb patrullatge
a peu eren prcticament idntics als de les zones amb patrullatge motoritzat o, si ms no, no hi
havia diferncies significatives). En canvi, aquest tipus de patrulla policial s que incidia, de
manera significativa, en la sensaci de seguretat dels ciutadans de les zones on la policia duia
a terme aquest tipus de patrullatge. En aquestes zones, la valoraci que els ciutadans feien de
la policia augmentava de manera notable i fins i tot la delinqncia existent no els semblava un
problema tan greu com als habitants de zones on la policia feia la seva feina amb un vehicle
motoritzat. Lexplicaci que donaren Wilson i Kelling en el seu fams article s que la seguretat
sincrement en aquests casos perqu els agents de policia havien augmentat el control sobre
les conductes desordenades i havien mantingut lordre del barri que era, en el fons, el que
ms apreciava la ciutadania, tot i que lactivitat delictiva no disminus. Era clar, doncs, que,
dacord amb largument dels autors, en les zones que experimentaren la patrulla a peu a la

Presentaci 5
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

ciutat de Newark un augment de lordre no havia comportat una disminuci de la delinqncia.


s a dir, un augment de lordre afectava la seguretat, per no la delinqncia.
s important, en tot cas, per entendre la formulaci i lxit daquests plantejaments tenir en
compte el context en qu la teoria apareix. Aquest escenari presenta tres caracterstiques
fonamentals:

a) Unes taxes de delinqncia en una tendncia ascendent contnua, sense que lincrement
defectius policials ni la tecnificaci del seu equipament mostrs cap efecte. Els poders
pblics portaven ja anys cercant estratgies i tctiques que es mostressin efectives en la
lluita contra la delinqncia en un intent gaireb desesperat daturar-ne la tendncia. Des
dels anys setanta trobem diversos experiments finanats amb diners pblics que intenten
avaluar empricament lefectivitat de les diverses estratgies i tctiques policials (com a
ms significatius per la seva transcendncia exterior, hi ha lexperiment de Kansas City i el
ja esmentat de Newark, que es dugu a terme en execuci dun mandat del Parlament de
Nova Jersey).
b) Un canvi de dinmiques socials i de valors, que posa molt dmfasi en lindividu i poc en el
grup, en el collectiu. Per a alguns (entre ells els mateixos Kelling i Wilson), aquest canvi s
una conseqncia directa del moviment dels drets civils dels anys seixanta, que rebutja els
controls socials formals i informals limitadors de drets individuals, per situar lindividu i els
seus drets en el centre datenci i protecci de tota la vida en societat.
c) La policia ha perdut proximitat en relaci amb la poblaci, nha perdut el contacte. Aquesta
prdua de proximitat es produeix en part per la seva motoritzaci i tecnificaci, en part per
una certa sensaci dimpotncia, dimpossibilitat dincidir en un canvi de tendncia, i tamb
per la dificultat de trobar maneres dactuar alternatives a les tradicionals, algunes de les
quals havien mostrat dificultats notables dencaix en el marc de les noves tendncies
jurisprudencials en matria de drets i llibertats.

En aquest context, tot i les mancances argumentals esmentades, la teoria de les finestres
trencades posava el dit a dues nafres importants:

a) La importncia de les conductes desordenades, incviques, en la vida quotidiana de la


ciutadania. Tot i les altes taxes de delinqncia de lpoca als Estats Units, all que
afectava el dia a dia de la gent eren molt ms les molsties o les incomoditats derivades de
les conductes antisocials que es produen a la via pblica que no pas la gran delinqncia
que noms els afectava de manera espordica. Centrar lactuaci de la policia en les
actuacions desordenades, incviques, significava, duna banda, orientar-la cap a un mbit
que afectava molt la seguretat dels ciutadans i, per tant, ocupar-se de les seves
preocupacions reals, i, daltra banda, una reconducci considerable de lobjectiu policial,
tradicionalment molt centrat en el combat de la delinqncia en sentit estricte, tot oferint a
la policia un rol rellevant i actiu. A ms, en lligar desordre i delicte, sobria una nova
esperana per tal de reconduir la tendncia permanent a lala de la delinqncia. En un

Presentaci 6
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

moment de desmoralitzaci clara de la majoria dels actors, una esperana significava


alguna cosa a la qual calia aferrar-se sense dubtar gaire.
b) La necessitat devitar la degradaci dels espais pblics. Els signes de desordre extern,
estiguin relacionats o no amb la inseguretat i amb la delinqncia, s que evidencien un
deteriorament dels carrers o barris en qu sexperimenta, afectant la qualitat de la vida
quotidiana dels ciutadans que hi viuen o hi circulen. Una degradaci progressiva duns
espais pblics determinats s un predictor de dificultats per a la zona en qesti, potser no
necessriament de delinqncia, per s de marginalitat, cosa no desitjable per al bon
funcionament duna ciutat. El prestigis criminleg Wisley Skogan, davant les crtiques,
molt fonamentades, a la relaci entre finestres trencades i delinqncia, va dir (en
referncia a la seva ciutat, Chicago): en tot cas, nosaltres quan veiem una finestra
trencada tractem darreglar-la. s un plantejament perfectament assumible des duns
poders pblics amb sentit de responsabilitat: malgrat les incertes relacions entre la
degradaci dels espais pblics i la delinqncia, el deteriorament dels espais pblics no s
un bon predictor per a les zones afectades i els poders pblics haurien dintervenir-hi per
aturar-ne el procs. Altres autors han valorat aquest desordre, aquesta degradaci, com
una mostra de manca deficcia, de cohesi social (Sampson i Raudenbisch) en els espais
i barris on apareixen, ja que mostraria que el teixit social no t mecanismes per reaccionar-
hi. Apareix una finestra trencada, un contenidor descombraries bolcat, un cotxe abandonat
al carrer en fase de descomposici i ning no sen preocupa, ning no fa res, ni tan sols
avisa les autoritats oportunes perqu ho solucionin. No s un missatge engrescador, no fa
venir ganes destablir-se al barri o la zona en qesti.

Possiblement per aquestes dues darreres raons, la teoria, malgrat les febleses pel que fa a la
consistncia cientfica, va anar fent fortuna fins al punt que es va traduir en una poltica policial
determinada coneguda com a broken windows policing en uns casos i com a zero tolerance en
uns altres, amb continguts similars sota totes dues denominacions. El fet que una poltica
daquest tipus fos adoptada, amb un gran aparell meditic, a la ciutat de Nova York pel
consistori dirigit per Rudolf Giuliani, amb Will Bratton com a cap de policia i el mateix Kelling
aportant-ne la construcci intellectual, va comportar que tingus un gran ress meditic.
Sobretot perqu va coincidir amb una reducci a gran escala de la delinqncia, que, de fet,
havia comenat dos anys abans de la posada en marxa daquesta poltica, per que no havia
estat prou percebuda per la ciutadania. Sidentificaren les rees o zones especialment
desordenades que serien lobjectiu prioritari de la intervenci policial (la resta rebrien el mateix
tracte que fins aquell moment), i shi aplicaren poltiques de zero tolerance contra les persones
que duien a terme conductes desordenades, incviques o infraccions menors. En aquestes
zones prviament definides com a conflictives la policia denunciava totes i cadascuna de les
infraccions que s'hi duien a terme, detenint-ne, en el cas que fos procedent, els autors. El
resultat, si ms no, en una primera anlisi poc crtica, semblava fora rellevant, ja que la
delinqncia experiment un descens prou marcat. Aquest xit aparent comport la imitaci
del model prcticament per tot el planeta, acceptant-ne els postulats, amb alguna excepci, de
manera acrtica.

Presentaci 7
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Lexperincia de la ciutat de Nova York va tenir rellevncia no nicament per partir del nexe
presumptament inqestionable entre el desordre i el delicte, sin, en una part certament
rellevant, per les reformes organitzatives que implant en el servei de policia. La depuraci
dun nombre rellevant de professionals poc eficients i sovint no gaire respectuosos amb el
compliment de la llei, i la descentralitzaci de la responsabilitat en els districtes, acompanyada
d'un nou sistema de recollida de la informaci relativa a lactivitat de la policia que implicava un
tractament homogeni i unificat dels registres policials, prcticament en temps real, van suposar
una revoluci en el medi professional. s per aix que, de vegades, resulta impossible separar
les poltiques de zero tolerance del sistema COMPSTAT, implantat per a la gesti de la policia
de la ciutat de Nova York de manera ntimament relacionada a les poltiques policials de lera
Bratton. Sn qestions conceptualment diferents, ja que s evident que, en principi, es pot
implantar un sistema inspirat en el COMPSTAT en ciutats on, per exemple, sapliquin
poltiques de policia comunitria, ja que poden ser perfectament compatibles. En canvi, sha
produt una identificaci, que sovint complica de manera notria la diferenciaci dels mbits.
El sistema de tractament de la informaci, que afectava directament la gesti de la policia, va
tenir una gran virtut: introduir la idea, molt minoritria en aquells moments, que la policia podia
incidir en la reducci de la delinqncia i, en termes ms amples, en la recuperaci de la
seguretat. En relacionar leficcia de la policia directament amb els registres de delinqncia
en sentit ampli (incloent-hi infraccions tamb menors), sobligava el servei de policia a incidir-hi
per sobreviure, ja que en cas que no es mostrs efectiu en la reducci de les infraccions, no
veuria legitimada la seva existncia (si ms no, els comandaments en serien declarats
responsables i acomiadats, com va succeir en alguns casos). Al marge que el sistema tingus
les seves dificultats metodolgiques a l'hora de posar-lo en prctica, significava un canvi
conceptual transcendental en el rol de la policia, que deixava de ser passiu i passava a tenir
una rellevncia nova, una funci clara i positiva. Per aquesta ra, el COMPSTAT i tot el que
implicava ha tingut un tractament i un ress en alguns casos superior a la mateixa construcci
terica de la poltica a la qual donava suport. De fet, una eina com el COMPSTAT podria
utilitzar-se, perqu la filosofia hi coincideix, amb metodologies de policia orientada a la soluci
de problemes, perqu tamb la poltica de la ciutat de Nova York de lpoca tenia elements
propis daquesta aproximaci al treball de la policia. s aquesta una altra virtualitat que tamb
trobem a lexperincia novaiorquesa, que recull aproximacions i metodologies de diversos
plantejaments. La definici de les zones que han de ser objecte dintervenci, els horaris en
qu cal incidir especialment, comporta utilitzar algunes de les tcniques del problem-oriented
policing i implica una focalitzaci de les patrulles i intervencions policials. En aquesta direcci,
la policia de Nova York de lpoca no arriba ni tan sols a plantejar-se un increment de les
patrulles a peu aleatries (sense estar adreades a un problema especfic de seguretat), ja
que aquesta estratgia havia estat desacreditada empricament per diverses experincies,
com la molt antiga de la ciutat de Kansas City als anys setanta. Des daquest punt de vista, ls
que la zero tolerance fa de les patrulles dirigides es correspon amb el que posteriorment la
doctrina americana qualificar com a smart policing, considerat com una bona prctica

Presentaci 8
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

acreditada per combatre la delinqncia, entre d'altres, per linforme dirigit per Lawrence
Sherman i presentat al Congrs dels Estats Units lany 1997.
Finalment, una altra novetat important que planteja aquest broken windows policing s
lenfocament de la lluita contra els comportaments desordenats o antisocials com una
necessitat per defensar els drets dels ciutadans que en sn vctimes o que podrien ser-ho en
el futur. s un discurs que Kelling construeix de manera consistent i que converteix el possible
carcter repressiu de les necessries intervencions policials en un pur instrument necessari
per a lobjectiu fonamental: defensar el dret dels ciutadans a gaudir dels espais pblics lliures
dagressions contra la seva persona o els seus drets. Tot i que el plantejament pot semblar
evident, resulta una novetat en la doctrina cientfica de lpoca, freqentment amb molta
preocupaci pel carcter repressiu de les intervencions policials. De fet, com ja hem dit, una
de les preocupacions del mateix Kelling, expressada obertament en el seu article de les
finestres trencades, era que tot el moviment dels drets civils dels anys seixanta havia
comportat una jurisdiccionalitzaci excessiva del treball de la policia que dificultava el control
policial de lordre als barris, perqu algunes de les actuacions que la policia necessitava dur a
terme per tal de garantir aquest ordre podien plantejar dificultats amb la nova realitat dels drets
civils. s per aix que, duna banda, els autors de larticle de les finestres trencades hi
demanen expressament una certa tolerncia i comprensi cap a aquestes actuacions policials,
aix com la no judicialitzaci de totes les actuacions policials, molt concretament de les
adreades a mantenir lordre dels espais pblics, i, daltra banda, posen laccent (sobretot
Kelling, posteriorment) en la protecci dels drets de les vctimes efectives o potencials de les
conductes incviques o desordenades.
La realitat daquestes poltiques posar en qesti, amb molta freqncia, el bondads
plantejament en matria de drets, per com a plantejament des de la comunitat cientfica
constitu una novetat en aquells moments.
La importncia en el pensament sobre la policia i tamb sobre el treball efectiu de la policia en
els darrers anys de tots aquests plantejaments justifica, sense cap tipus de dubte, la cerca
darticles rellevants que es puguin posar a labast de la comunitat professional de la seguretat
en una versi en la llengua del pas, cosa que incrementa tant el nombre de persones que els
poden arribar a conixer com la profunditat del nivell de comprensi. Ara b, algunes passes ja
shavien dut a terme, ja que existeixen tant versions recents publicades a Catalunya de la
teoria de les finestres trencades com articles publicats ja fa alguns anys a la Revista Catalana
de Seguretat Pblica sobre el contingut de la zero tolerance. La nostra comunitat de la
seguretat ja ha tingut accs a aquests textos de manera comprensible. s per aix que hem
decidit centrar-nos en articles que fan balan de diversos aspectes de tot el que acabem de
dir. s a dir, aquest nmero dApunts de Seguretat no recull articles que defineixen el contingut
de la teoria de les finestres trencades ni de la seva aplicaci policial, ni de la policia orientada
a la soluci de problemes (ja inclosos en el nmero anterior), sin articles dautors rellevants
que fan una anlisi i un balan posterior, recollint, en algun cas, la recerca emprica ms actual
sobre la relaci entre desordre, inseguretat i delinqncia, i sobre les estratgies i tctiques
policials ms adequades per combatrels.

Presentaci 9
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

En primer lloc, recollim un article de David Dixon que analitza les virtuts i els defectes de la
zero tolerance des duna perspectiva australiana. Aquest autor intenta ponderar objectivament
el que creu que sn contribucions positives daquesta experincia a la ciutat de Nova York i el
que creu que sn exageracions prpies de les dimensions de la ciutat americana, aix com el
que considera perills inherents a aquests tipus de poltiques que cal considerar. Lautor acaba
fent una petita valoraci de diverses estratgies de lluita contra la delinqncia i plantejant el
dilema legitimaci/eficincia.
Anthony Bottoms, en un article encara en procs de publicaci en la cinquena edici de
l'Oxford Handbook of Criminology, ens parla de les conseqncies objectivament
demostrables de les conductes incviques (amb un incs on tracta dels efectes positius de les
conductes cviques) i de la freqncia de la seva reiteraci sobre les mateixes vctimes, i
estudia i recull la recerca recent sobre lefecte que produeix la percepci de desordre en les
rees on es produeix, sense que apareguin evidncies que mostrin un efecte sobre la
delinqncia.
Mark Moore ens explica en qu consist el COMPSTAT, quines potencialitats present, perqu
es va difondre de manera tan rpida i com la seva utilitzaci no va afavorir les millores en
lorganitzaci que leina podia haver provocat en el cas que shagus utilitzat ms com un
instrument constructiu que no pas de control negatiu dels comandaments del cos i publicitari
de les accions de la policia.
Eterno i Silverman aprofundeixen la crtica del mal funcionament del COMPSTAT a partir dels
resultats duna recerca en la qual antics membres de la policia de Nova York, durant els
primers anys de funcionament daquest sistema, van confessar obertament que manipulaven
algunes de les dades que introduen al sistema i els criteris que seguien per fer-ho, amb la
finalitat d'incrementar les reduccions de la delinqncia en algunes rees i mostrar aix un gran
nivell dxit de les poltiques de zero tolerance. Larticle s significatiu, sobretot tenint en
compte que un dels autors havia estat un partidari i publicista fervent del sistema (Silverman
havia escrit una obra, NYPD battles crime. Innovative strategies in policing, on defensava les
seves virtualitats revolucionries en la lluita contra el delicte, sobretot lefecte positiu del
COMPSTAT).
Finalment, Nick Tilley i Gloria Laycock fan un reps de la recerca ms recent als Estats Units i
al Regne Unit per tal desbrinar qu funciona i qu no, tant pel que fa a la definici dels
problemes de delinqncia com pel que fa a les tctiques utilitzades per resoldre'ls. Aquests
autors donen un missatge clar: aquest procs no pot tenir carcter rutinari ni convertir-se en
una recepta que es repeteix de manera mecnica, sin que exigeix una mentalitat creativa que
sigui capa didentificar les especificitats de cada cas per tal darticular-ne les respostes ms
convenients. Descriuen tamb un exemple prctic de com aplicar els seus plantejaments en el
camp dels robatoris a domicilis.

Presentaci 10
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

David Dixon Ms enll de la tolerncia zero1


Deg de la Facultat
de Dret, Universitat
de Nova Galles del
Sud, Sydney,
Austrlia.
d.dixon@unsw.edu.au

1. Introducci
Lactuaci policial de tolerncia zero t moltes accepcions i referncies.2 En primer lloc, els
que reivindiquen que la defensen sovint noms utilitzen un eslgan de moda que condensa i
expressa un seguit de compromisos de severitat quant a justcia penal, per no fan referncia
a estratgies o tctiques poltiques concretes. s habitual que els comandaments de policia
sen distancin.3 Es podria objectar que, en aquest cas, no val la pena parlar de la tolerncia
zero. No obstant aix, hi ha quelcom important, tant des del punt de vista criminolgic com
del poltic. En el context deteriorat de poltiques de llei i dordre, no es pot titllar la tolerncia
zero dintranscendent.4 No sha de subestimar el poder poltic de la premsa sensacionalista i
dels debats radiofnics. Malauradament, molts poltics consideren el manteniment de lordre
un regne en el qual preval el sentit com populista, en lloc dentendrel com una rea important
i complexa de ladministraci pblica, en qu el desenvolupament de la poltica hauria de
recrrer a coneixements basats en la investigaci extensiva (vegeu Sherman).
En segon lloc, i literalment, tolerncia zero pot significar que la Policia hauria de fer
respectar totalment la llei penal i que la discreci no estaria implcita en les actuacions
policials. Lluny desdevenir cap novetat, aquesta accepci expressa un enfocament de la
relaci llei-actuaci policial que ha estat desacreditada des de fa molt temps. Durant molts

1
Aquest article ha estat originriament publicat amb el titol Beyond Zero Tolerance a lobra editada per Tim Newburn Policing. Key
Readings, publicada lany 2005 i reeditada lany segent, pg. 483 a 507. Agram pblicament a lautor, David Dixon; al propierari del
copyright, Tim Newburn, i a leditorial Routledge que ens hagin autoritzat de manera gratuta a traduir-lo i publicar-lo en llengua
catalana.
2
La tolerncia zero tamb t altres aplicacions ms enll de lactuaci policial, com ara en poltica per al control de drogues.
3
Una excepci s a Cleveland (Anglaterra), malgrat que fins i tot shi utilitza un neologisme alternatiu: actuaci policial de confiana
(Dennis and Mallon, 1997; Romeanes, 1998).
4
A Austrlia, vegeu Hogg i Brown, 1998. A Gran Bretanya, el nou laborisme sha autoassociat amb entusiasme a la tolerncia zero
(Morgan i Newburn, 1997; Palmer, 1997). La llei sobre desordre i delinqncia (Crime and Disorder Act), de 1998, s una expressi
legislativa de les tensions de les poltiques de justcia penal del nou laborisme: ordres contra la conducta antisocial sestableixen junt
amb els requeriments de cooperaci entre els organismes.

Ms enll de la tolerncia zero 11


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

anys, la naturalesa vertadera de lactuaci policial americana ha estat emmascarada per les
obligacions legals de fer respectar la llei, s a dir, el mite que la Policia podia i feia complir la
llei al peu de la lletra sense haver de prendre decisions discrecionals. La manca de respecte
per la llei es va equiparar a corrupci i ineficincia. Aquest mite legalista no va poder
sobreviure a laparici dinvestigacions acadmiques sobre les prctiques de lactuaci policial
que van descobrir que presentaven un grau discrecional elevat i que, en la majoria dels
casos, no implicava laplicaci de la llei (Dixon, 1997, cap. 1).
s fcil pensar que la Policia ha dactuar amb discreci pel simple fet que s materialment
impossible fer el contrari. Aquest aspecte el va posar de manifest lexcellent comentarista
dactuacions policials (i exagent de policia) C. H. Rolph el 1959: La veritat (sortosament per a
nosaltres) s que hi ha massa lleis per complir (1985, p. 68) i va fer una llista de trenta-nou
infraccions que va detectar en un passeig curt. Aquestes infraccions eren tan sols la punta
dun iceberg dun nombre massa elevat de coses per esmentar, com ara infraccions per
desordre urb i daparcament. Si un agent sencarregava duna, tota la resta shauria esfumat
[] per sha de reconixer que la gran majoria dels agents no nhauria triat cap (1985, p.
69).
El ms important de tot s que tolerncia zero suggereix que zero s un objectiu
assolible objectivament. Es confon totalment la funci de la llei en la supervisi de lordre
pblic. Irnicament, s J. Q. Wilson qui aporta una explicaci clssica:
La majoria de les lleis penals defineixen les accions [] Lopini de la gent diferir entre si
lacci hauria de ser illegal o no, per hi ha petites divergncies pel que fa al contingut de
la conducta. Les lleis que regulen la conducta desordenada i similars palesen, normalment
per implicaci, que hi ha una condici ("ordre pblic") que es pot alterar per diverses
accions. Per descomptat, la dificultat rau en el fet que lordre pblic no est definit enlloc i
no s possible fer-ho duna manera que no esdevingui ambigua, ja que el que constitueix
ordre s una qesti dopini i convenci, no un estat de la natura (1968, p. 22-23).
La Policia no noms tria quines infraccions de lordre pblic cal prioritzar, sin que constitueix
la infracci quan decideix intervenir-hi. No existeix cap llenguatge ofensiu fins que un agent
no decideix definir-lo com a tal. La llei no dirigeix la intervenci policial, ms aviat proporciona
un recurs utilitzat per categoritzar, justificar i explicar (Dixon, 1997). Des daquesta perspectiva,
la tolerncia zero falla per la base, perqu serigeix a partir duna concepci errnia de la
relaci entre la llei i lactuaci policial. Un gran atractiu de la tolerncia zero s que pretn
eliminar el criteri policial dall que (i de qui) sha de considerar focus datenci. Un cop
sassumeix aquesta impossibilitat, tornem a qestions molt ms complexes sobre quines
haurien de ser les prioritats de les actuacions policials i quines opinions cal tenir en compte a
lhora destablir-les.
La tercera aplicaci de lactuaci policial de tolerncia zero s la que mereix la nostra
atenci principal. En aquest cas, es tracta dun codi per a un grup de tres estratgies policials
afins. En primer lloc, la Policia se centra en el desordre i les infraccions urbanes amb la
intenci de millorar la qualitat de vida drees locals. En segon lloc, la Policia mant el
mateix objectiu per amb lexpectativa que daquesta manera es reduiran els delictes greus

David Dixon 12
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

(tesi de les finestres trencades). En tercer lloc, la Policia duu a terme operacions proactives i
intensives dirigides a persones, llocs i propietats identificats amb tcniques davaluaci de
riscos. Queda clar que la tolerncia zero sutilitza amb molt poc rigor pel que fa a aquest
darrer cas.5 De fet, el meu argument s que necessitem canviar el centre del debat del
concepte simple i equvoc de la tolerncia zero cap a desenvolupaments ms complexos i
significatius de les actuacions policials.
Aquest captol t dos objectius. El primer s presentar una crtica de largument com que a
Nova York sha provat que la tesi de les finestres trencades s correcta i que la Policia
australiana podria emular aquest xit adoptant tctiques similars. Es dedica una atenci
especial a la crtica de lobra de Kelling i Coles Fixing broken windows (1996). En segon lloc,
shi fan comentaris sobre el nucli i les prioritats de les actuacions policials actuals. Es pot
argumentar que les noves estratgies de control de la delinqncia tenen un gran potencial.
Malgrat aix, tamb se suggereix que aquests criteris dxit shan formulat de manera
inadequada i, en concret, que la necessitat de legitimitat policial s tan obviada com
malentesa. Les fonts inclouen nombrosos estudis emprics sobre lactuaci policial a
Cabramatta, el principal mercat dherona dAustrlia, (Dixon i Maher, 1998; Maher i Dixon,
1999; Maher et al., 1997, 1998).

2. Llions dAmrica
Dacord amb la versi ms divulgada, la idea de les actuacions policials de tolerncia zero va
nixer a partir dun article publicat a Atlantic Monthly en qu J. Q. Wilson i George Kelling
exposaven la hiptesi (sense base emprica6) que els delictes greus es podrien reduir si es
prenien mesures drstiques amb les actituds incviques i de desordre.7 Aquest argument es
basava en la metfora de les finestres trencades. Wilson i Kelling mantenien que si una
finestra trencada dun edifici no es reparava, les altres tamb es trencarien. Es deteriorarien
primer les de la resta de ledifici, ms tard les del carrer i, finalment, les de tot el venat.
Lequivalent hum duna finestra trencada s el nauseabund embriac, ladolescent
esvalotador o el captaire molest [] El pidolaire que no es registra s, en efecte, la primera
finestra trencada (Wilson i Kelling, 1982, p. 34).8 Si una finestra trencada humana no
sarregla, el desordre es convertir en un delicte greu, perqu els delictes greus del carrer es
multipliquen en zones on les conductes de desordre no es controlen (Wilson i Kelling, 1982,
p. 34). La teoria es basa en un nucli de sentit com o saviesa popular (Wilson i Kelling,
1982, p. 34): els petits problemes desemboquen en grans problemes. Tamb es basa en el

5
Tant el ministre de policia com el cap de policia han descrit les operacions intensives contra els mercats de drogues de Nova Galles
del Sud com a adaptacions de lactuaci policial amb tolerncia zero.
6
Aquest article tan reimprs es llegeix sovint com si informs duna investigaci, i no ho fa, no obt conclusions, a diferncia del
dAdam Graycar, per exemple (Graycar, 1998, p. 2).
7
Cal tenir en compte que mentre que la tolerncia zero sol prioritzar el compliment de la llei, Broken windows suggeria una estratgia
de manteniment de lordre ms mplia, en concret perqu alguns dels comportaments que es perseguien no eren illegals o perqu
alguns dels mtodes de la Policia pretenien afrontar els desordres de manera illegal.
8
Per b que habitualment es tracta duna metfora, a voltes el terme finestres trencades sutilitza literalment per reivindicar que el
deteriorament de lentorn es tradueix en desordre social i, posteriorment, en delictes ms greus: vegeu, per exemple, el prleg de
Wilson a Kelling i Coles, 1996, p. XV.

Ms enll de la tolerncia zero 13


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

pensament popular, per erroni, que el declivi social s el resultat de la indisciplina moral o
social (la tesi de la caiguda de lImperi Rom). Efectivament, s pot argumentar que la
tolerncia zero i les finestres trencades no aborden pas la delinqncia, sin una visi de
lordre social que es desintegra davant la negligncia liberal i vidriosa (Saphiro, 1998, p. 5).
Els seus defensors reivindiquen que a mitjan anys noranta a Nova York es va demostrar
que la tesi de les finestres trencades era correcta9 quan la poderosa combinaci de lalcalde
Rudolph Giuliani i el cap de la Policia William Bratton recaptaven fons per al miracle de Nova
York: disminuci espectacular de les taxes de delinqncia. Les xifres de delictes greus es
van reduir a la meitat, mentre que els homicidis van caure en picat de 2.245 el 1990 a 767 el
1997. Era desperar que aquest fet atragus un gran inters dagents de policia, poltics i
mitjans de comunicaci de tot el mn. Massa sovint, els que tornaven de viatges destudis a
Nova York senduien un missatge simplista de cortesia del departament de publicitat del
consistori de la ciutat i de la Policia novaiorquesa (NYPD): Nova York ha descobert la pedra
filosofal que permet a la Policia reduir la delinqncia de manera significativa. En confiana,
Bratton afirma que la bona notcia s: si s possible a Nova York, s possible arreu (1997,
p. 42). Simptomticament, i en tornar de Nova York, Shane Stone (laleshores cap del Govern
del nord dAustrlia) va anunciar que tant si es parla de Nova York com de Darwin o
Melbourne, les llions sn les mateixes.10

3. Dubtes entorn del miracle


La meva avaluaci sobre largument que Austrlia hauria dintentar emular el miracle de Nova
York proposa que les reivindicacions sobre la responsabilitat de la Policia en la reducci de la
delinqncia sn exagerades, que qualsevol efecte de la Policia no respon nicament a
lactuaci policial de tolerncia zero, que qualsevol efecte a Nova York s de llarg irrellevant a
Austrlia i que lexplicaci rau en els costos daquestes estratgies.

3.1 Crime is down in New York City: blame the police


William Bratton (1997; 1998, p. 289-90) no noms afirma que la Policia de Nova York ha
contribut a disminuir els delictes, sin que ns lnica responsable. Contra aquest argument,
cal esmentar el fet que el descens significatiu de les taxes de delinqncia a mitjan anys
noranta es van registrar a 17 de les 25 ciutats ms grans americanes i a 12 dels 17 estats ms
avanats industrialment (Travis, 1998; Young, 1998, p. 2-4). No en coneixem les causes, tot i
que s probable que els factors clau siguin la reactivaci econmica a llarg termini i els canvis
demogrfics (concretament, un descens de la poblaci jove). Per sabem que lactuaci
policial de tolerncia zero no en va ser la responsable, perqu els ndexs de delinqncia van

9
Skogan havia intentat provar que el desordre estava molt relacionat amb els delictes greus en la seva obra Disorder and Decline
(1990). Kelling i Coles van ms enll de les conclusions dSkogan (1996, p. 22-7). Amb tot, la reexaminaci rigorosa que va fer
Harcourt de les dades dSkogan conclou que no mostren que el desordre produeixi delictes i, en conseqncia, no admet la hiptesi
de les finestres trencades (1998, p. 296).
10
ABC Lateline, 4 de juny de 1998.

David Dixon 14
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

disminuir a tot els Estats Units, on shavien implementat estratgies policials molt diferents
(Pollard, 1997, p. 43).
A Nova York, cal tenir en compte els canvis econmics, socials i demogrfics, malgrat la
resposta de Bratton als crtics: Hem posat les raons alternatives com una filera dnecs i els
hem abatut (1998, p. 290). Sn assumptes complicats, oberts a interpretacions estadstiques
desiguals.11 El ms destacable s una connexi considerable entre la taxa dhomicidis
decreixent i el declivi de lepidmia del crack. El crack propiciava la violncia, tant pels efectes
fisiolgics com per la competncia en el mercat, la qual cosa en fomentava el preu baix
(Goldstein et al., 1989). Quan lepidmia del crack va assolir la seva fita mxima a finals dels
anys vuitanta (Maher, 1997, p. 21), la violncia atro que la caracteritzava es va mitigar.
Bratton addueix que el percentatge de detinguts que van donar resultats positius per consum
de cocana no va disminuir (1998, p. 290). bviament, s cert que la cocana (tant el crack
com daltres formes) no va desaparixer. Tot i aix, Bratton ignora el fet decisiu que fos molta
menys la gent que va comenar a prendre crack: la taxa del consum de cocana entre els
joves detinguts va disminuir del 70% el 1988 al 31% el 1991 [] Posteriorment, encara es va
reduir fins al 22% el 1996.12 Per tal dentendre lextraordinria reducci dels homicidis a la
ciutat de Nova York, cal tenir en compte els canvis del mercat illegal de drogues (Zimring i
Hawkins, 1997, cap. 9). En comparaci, les ciutats ms petites que ara experimenten
lepidmia del crack de forma tardana estan desafiant la tendncia nacional a la baixa de les
taxes de delinqncia (Harcourt, 1998, p. 337).

3.2 Canvis en lactuaci policial que no aplica la tolerncia zero


Seria insensat reflectir labsolutisme de Bratton i allegar que lNYPD no va influir en els
delictes. Sembla plausible que ho va fer, entre altres coses, perqu les taxes de delinqncia
es van reduir ms a Nova York que a cap altra ciutat. Malgrat tot, cal fer esment que fins i tot la
notable disminuci dels homicidis no es va reduir a Nova York i que Jacksonville, Florida no
Nova York va registrar el descens ms important dhomicidis de principis dels noranta
(Travis, 1998, p. 3).
En aquest perode, lactuaci policial als carrers aplicant la tolerncia zero va ser simplement
laspecte ms promocionat de tots els canvis dampli abast de la Policia de Nova York. Tamb
es va intensificar lactuaci policial: el nombre dagents de policia va crixer de manera notable
durant els anys noranta.13 LNYPD tamb va adoptar actuacions policials orientades a la
intelligncia, en les quals les tctiques reactives tradicionals eren secundries a la

11
Vegeu, per exemple, la discussi de Fagan et al. (1998) sobre els efectes del canvi demogrfic en els homicidis: a ms danalitzar els
grups de risc independentment de la poblaci general, els investigadors han de tenir en compte els efectes no lineals, com ara els
llindars a partir dels quals les tendncies augmenten o disminueixen.
12
Travis, 1998, p. 5. Per a ms informaci, vegeu Gloub i Johnson, 1994; Johnson et al., 1998a; 1998b. Vegeu Curtis, 1998, per
consultar largument important que el declivi del crack no va tenir lloc a causa daccions oficials externes, sin de canvis en les
comunitats marginals.
13
Fins i tot aquest afer aparentment senzill es discuteix, compareu Harcourt, 1998, p. 333-334 i Bratton, 1998, p. 290. Els efectes del
desgast i les fusions de la Policia de Trnsit i dels agents de Vigilncia dHabitatges a lNYPD va originar dificultats.

Ms enll de la tolerncia zero 15


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

identificaci assistida per ordinador en indrets i ciutadans de risc.14 Tot i que aquesta actuaci
policial nova i tecnolgica seria menys popular per a un pblic que tem la delinqncia que no
pas un eslgan encomanads com la tolerncia zero, el seu impacte podria ser ms notable. El
mapatge per ordinador va ser una eina que va comportar canvis considerables en la direcci,
on es van introduir la supervisi i lescrutini estrets del rendiment policial, sobretot a travs del
procs CompStat, amb el qual els comandaments locals havien de donar explicacions del seu
rendiment al comissari i al seu personal (Safir [s.d.]; Kelling i Coles, 1996, p. 146-148).15
Sallega que abans de larribada de Bratton, els agents eren refractaris a centrar-se en les
activitats del carrer a causa de: a) la por a les acusacions de corrupci relacionades amb el
compliment de la llei en afers de drogues, prostituci i joc; b) els reptes constitucionals a les
prohibicions dactivitats com ara la mendicitat i la vagabunderia basant-se en els drets de la
llibertat dexpressi i els requisits de la seguretat legal; c) la supervisi inadequada i la
desmoralitzaci. Cal ms investigaci sobre patrons de canvi de la feina de lNYPD, per
aquesta imatge dun departament de Policia que havia abandonat lactuaci policial al carrer
abans daplicar la tolerncia zero s exagerada. La reivindicaci que lNYPD finalment ha
esborrat el somriure de la cara de milions despavilats que han crescut pensant que la Policia
era un broma, que havia esdevingut impotent arran duna srie de sentncies del Tribunal
Suprem noms s un exemple de la ignorncia de lactuaci policial a Nova York.16
Certament, la gent dels venats ocupats pels Equips Tctics de Narctics de lNYPD shaurien
sorprs amb la idea que la Policia havia abandonat l'actuaci als carrers a final dels anys
vuitanta i a principis dels noranta (Maher, 1997, p. 25; Sviridoff, Sadd, Curtis i Grine, 1992). A
la Comissi Mollen li va costar donar la imatge dun departament immobilitzat per restriccions
legals. Tot i aix, no va informar de problemes greus pel que fa a la supervisi, la cultura i la
moral (Mollen, 1994). Hi havia un llegat significatiu de cinisme i amargor entre els 5.000 agents
acomiadats entre el 1975 i el 1978 (McAlary, 1994, p. 33-38). Si un servei policial es reforma
desprs danys de corrupci institucional, deixadesa i incompetncia en algunes parts (Pollard,
1997, p. 50), no hauria de sorprendre que la seva eficincia i efectivitat millorin.

3.3 La (ir)rellevncia de lexperincia de Nova York


Sembla raonable acceptar, dins dels lmits que hem esmentat anteriorment, que lactuaci
policial de tolerncia zero podria haver influt en la delinqncia de Nova York. No obstant
aix, assumir que el que va funcionar all tamb ho far aqu s essencialment insensat. Hi
ha grans diferncies entre Austrlia i Nova York que, pel fet de compartir idioma, poden
quedar ocultes.
En primer lloc, els patrons dels delictes sn ben diferents. A Nova York, la relaci entre
infracci lleu i delicte greu podria tenir alguna validesa a principis dels anys noranta. La Policia

14
El que s original s la capacitat de la nova tecnologia i ls estratgic de lavaluaci de riscos (Ericson i Haggerty, 1997; Johnson,
1998). Com suggereix Sherman, la identificaci de les ubicacions, les vctimes i els delinqents dalt risc com a tctica dactuaci
policial retrocedeix com a mnim tant com lactuaci policial de base de Fielding i Colquhoun del segle XVIII (1992, p. 162).
15
El procs doperacions policials i de revisi de delictes de NGS fa un s molt intens de CompStat, fet que ofereix un bon exemple del
que es por aprendre de lexperincia del Departament de Policia de Nova York.
16
R. Basham, citat a Combating crime, NGS Police News, agost de 1998, 43.

David Dixon 16
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

tractava amb una poblaci altament criminalitzada i armada. Si un agent aturava i registrava
un home sospits o el detenia per, diguem, embriaguesa en pblic, era bastant probable que
el trobs en possessi duna arma de foc illegal, tingus una ordre de detenci o estigus en
llibertat condicional per una infracci greu. Lactuaci policial de tolerncia zero va permetre a
la Policia fer front a delictes greus tant de manera preventiva, impedint la possessi darmes
sense llicncia, com directament, retirant les armes sense llicncia del carrer i requisant les
subjectes a controls de justcia penal. A Austrlia, la situaci s completament diferent. Quan
la Policia duu a terme operacions intensives al carrer, pot trobar gent amb ordres pendents,
per s ms probable que sigui pel mateix tipus dinfraccions que les que provocaren la
intervenci que no pas de delictes greus. A Austrlia, la gent encara no porta armes de
manera habitual, com en el cas de certes zones de Nova York. Aquests punts es deuen a
diferncies fonamentals en els patrons dels delictes violents. En primer lloc, el miracle de Nova
York tractava bsicament dabordar una taxa dhomicidis que est molt per sobre de
laustraliana (Zimring i Hawkins, 1997; Fagan et al., 1998; Langan i Farrington, 1998). En
segon lloc, s quasi un clix afirmar que la forma de violncia ms problemtica dAustrlia s
privada i no pblica, i que els homicidis a Austrlia, en la majoria dels casos, es produeixen
entre gent molt propera o coneguda. No s probable que lactuaci policial de tolerncia zero
afecti de manera significativa les nostres taxes dhomicidis i de violncia greu.
s possible que, tal com exposava Don Weatherburn, sigui vlida per detectar quina mena
dinfraccions es produeixen quan sefectuen controls de seguretat en conductors embriacs o
usuaris que no paguen el transport pblic.17 Tot i que, com afirma lautor esmentat, s poc
factible que afecti la taxa dhomicidis o de violncia greu, podria influir en altres infraccions
com ara la violaci de domicili. Per un experiment daquesta mena no seria una expressi
dactuaci policial de tolerncia zero, noms implicaria que la Policia dugus a terme controls
ms exhaustius a gent que ja est sota vigilncia. Cal diferenciar aix de la intervenci
proactiva amb lobjectiu de facilitar un control de seguretat, per exemple, aturar i registrar una
persona, quan no se satisf el criteri de sospita raonable o imposar infraccions subjectives del
carrer, com ara llenguatge o comportament ofensius.
En segon lloc, la rellevncia de la llei a la vida i la cultura australianes s diferent en punts clau
de la duns Estats Units legalistes i que vetllen pels drets. Com sha esmentat anteriorment,
una de les restriccions de les activitats de lNYPD durant els anys vuitanta i la primeria dels
noranta va ser la legal: efectivament, una part substancial del manifest de Kelling i Coles de
les estratgies de finestres trencades (1996) rau en els lmits constitucionals extensius i
daltres de legals en lactuaci policial als carrers (vegeu tamb Ellickson, 1996; Livingston,
1997). La Policia dAustrlia no ha patit aquesta restricci, tot i el que sovint es diu en debats
pblics increblement mal informats sobre els poders policials. Per exemple, a Nova Galles del
Sud (NGS) el poder no qualificat per fer un arrest per qualsevol infracci; els poders
(recentment ampliats) per detenir i cercar en delictes, faltes, consum abusiu de drogues i
activitats de trfic de drogues; els poders per exigir el nom i ladrea i per fer circular, i el poder
que sobt en infraccions mplies com ara bns en custdia, comportament ofensiu i

17
Entrevista a ABC Law Report el 25 dagost de 1998; transcripci a: <http://www.abc.net.au/rn/talks/8.30/lawrpt/lstories/lr980825.htm>

Ms enll de la tolerncia zero 17


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

llenguatge ofensiu atorguen als agents de la Policia de Nova Galles del Sud un recurs
extensiu dautoritat legal (Dixon, 1997, p. cap. 2). Mentre que hi ha hagut controvrsies sobre
la particular manera de definir les infraccions per llenguatge i comportament ofensius, la
legalitat daquestes normes est fora de dubte a Austrlia. Aquestes infraccions no han existit
mai encara al codi de lleis, per sn el pa de cada dia de lactuaci policial australiana. Lluny
dabandonar lordre pblic, les infraccions al carrer han estat sempre la lluita diria per a la
nostra policia.
A ms, el que marca la llei i lactuaci policial a la prctica sn coses diferents. Tothom amb
algun coneixement o experincia de com actua realment la Policia al carrer o que shagi pres
la molstia de llegir linforme de la Comissi Reial del Servei de Policia de Nova Galles del
Sud (Wood, 1997) quedaria perplex amb les afirmacions que declaren que la nostra Policia t
les mans lligades per restriccions legals. Les investigacions indiquen que lactuaci policial als
carrers de NGS pateix poques restriccions arran de la llei (Dixon, 1997, p. cap. 2, 5). La
sospita raonable en la detenci i el registre pot ser mnima, perqu no es regula amb
eficcia (malgrat la provisi dun nou codi de prctica) i sn poques les ocasions en qu se
supervisen, tant per part dagents superiors com dels tribunals. En qualsevol cas, la necessitat
de poder legal es pot obviar rutinriament obtenint consentiment. A lagent de policia que
demana a una persona jove que es buidi les butxaques al carrer no li cal ms poder legal
que als guardes o al personal de seguretat duna lnia aria que comprova la vostra maleta: un
consentiment explcit o implcit (que a la prctica no seria res ms que un consentiment) s tot
el que cal (Dixon, 1997, p. cap. 3). Lafirmaci que lactuaci policial a NGS no es regula
comparativament a la prctica per llei no s una crtica en si mateixa; lactuaci policial
legalista pot ser pobra, mentre que lactuaci policial ptima pot estar determinada per factors
aliens a la llei. La meva objecci pel que fa a aquest punt t a veure amb la versi sovint
enganyosa de lactuaci policial de NGS, la precisi de la qual sovint es menyst.
Tamb cal tenir en compte les diferncies fonamentals en poltica i organitzaci estatal entre
Austrlia i els Estats Units. La tolerncia zero s una poltica dissenyada per a una societat
que considera la justcia penal i el cstig com a eines bsiques de la poltica social. Es tracta
duna poltica per a una societat dividida per abismes de classes i, particularment, de raa, en
la qual la por a la classe marginal ho impregna tot. En un text molt influent, J. Q. Wilson
escriu: estem aterrits per un panorama en qu gent innocent s abatuda a latzar, sense avs
i gaireb sense motiu per joves que poc desprs ens mostren el rostre sense expressi ni gota
de penediment dun sser presocial aparentment salvatge (1995, p. 492). Wilson s massa
hbil polticament per especificar la raa daquests joves i, falsament, es distancia del judici
(aparentment), per nosaltres i el seu influent pblic americ sabem el que vol dir. En
contraposici amb aix, la societat australiana capta (tot i els creixents desafiaments) un
comproms amb una capacitat estatal ms mplia pel que fa a ajudes socials i salut pblica i
amb poltiques inclusives de multiculturalisme i reconciliaci. De fet, la comparaci amb els
EUA fa que la resistncia davant dels desafiaments actuals daspectes fonamentals de la
societat australiana esdevingui particularment urgent.

3.4 El cost de la tolerncia zero

David Dixon 18
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Malgrat tot el que hem esmentat anteriorment, encara es pot argumentar que cal intentar
aplicar la tolerncia zero perqu tindr efectes en els delictes greus. O b, alternativament,
lmfasi es pot desviar dels delictes greus: es pot argumentar que la tolerncia zero shauria
daplicar a causa dels seus efectes directes en les infraccions lleus i daltres desordres. La
millora de la qualitat de vida duna zona es presenta com un objectiu ms adequat. En
ambds aspectes, cal prendre en consideraci els efectes potencialment contraproduents de
lactuaci policial de tolerncia zero. s possible que el que guanyem no pagui la pena.
En primer lloc, hi ha un historial documentat dactuaci policial intensiva i proactiva als carrers
dirigida als disturbis socials greus (Pollard, 1997, p. 60). De fet, recordo haver llegit Broken
windows quan es va publicar el 1982 i quedar estorat en adonar-me de la irrellevncia
daquest llibre a causa de laparent ignorncia de lhistorial que mostrava lautor. Aleshores jo
era a Anglaterra, on el debat de lactuaci policial en aquell moment estava dominat pels
disturbis de 1980 i 1981. Latenci se centrava principalment en els de Brixton, que van
esclatar arran doperacions intensives de detenci i registre que va efectuar la Policia
Metropolitana. Linforme de lord Scarman sobre Brixton descartava amb eloqncia largument
que les accions policials estaven justificades pel deure de fer respectar la llei. Dacord amb
Scarman, el manteniment de lordre pblic s el mandat primari i sha de fer s de la llei amb el
criteri del cor de la funci policial (1981, par. 4.58). Aleshores, Scarman defensava que la
discreci noms lemprava correctament la Policia que tenia bones relacions amb la comunitat
local i que els consultava i que sen feia responsable (en aquest sentit limitat) (1981, par. 4.60,
5.56-58). Reflectia el coneixement que havia aprs de la seva experincia amb els disturbis de
les ciutats americanes durant els anys seixanta: lerror contraproduent de lactuaci policial
intensiva havia condut a cercar noves estratgies dactuaci policial, com ara lorientada als
problemes i a la comunitat. s possible que la policia davui dia estigui menys preocupada pel
desordre pblic que abans, estan ms ben preparats per respondre, tant en tctiques com en
equipament. No obstant aix, la incapacitat del Departament de Policia de Los Angeles
larquetip del paramilitarisme de la policia moderna per contenir els avalots arran del judici
dels agressors de Rodney King hauria condut fins i tot la ment ms freda a posar en dubte la
convenincia de confiar en la fora superior (Cannon, 1997).
Assenyalar que un excs de zel policial pot desencadenar desordres s afirmar quelcom ben
sabut. Menys conegut, per no per aix menys important, s largument que la falta de zel
policial podria tenir les mateixes conseqncies. A Broken windows, Wilson i Kelling
argumentaven que lactuaci policial shauria de destinar a venats en decadncia. (Amb tot,
cal remarcar que les queixes per desordres solen ser ms freqents a les zones amb mobilitat
social ascendent, on els nous residents es veuen incomodats per la presncia de vens poc
respectables i gent del carrer; el centre de Sydney ens nofereix nombrosos exemples.) Qu
succeeix amb les rees que ja han decaigut? Wilson i Kelling suggerien que alguns venats
estan tan desmoralitzats i plens de conflicte que una actuaci policial proactiva s
impossible (1982, p. 38).18 Irvine Welsh ho exposa ms clarament a Detective Sergeant Bruce
Robertson: La tolerncia zero amb la delinqncia al centre de la ciutat: un laissez faire total

18
Per contrasta amb la teoria de Kelling i Coles que afirma que fins i tot els venats que lluiten amb nivells significatius de
comportaments depredadors [] poden beneficiar-se de fer els primers passos cap a un intent de restablir lordre (1996, p. 242).

Ms enll de la tolerncia zero 19


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

en els esquemes dinterior. Aquesta s la forma davanar de lactuaci policial del segle XXI
(1998, p. 273). La conseqncia de la retirada policial de certes zones, excepte en els casos
de resposta a trucades demergncia, es va veure en els avalots dels habitatges de lloguer
degradats subvencionats del nord dAnglaterra a la primeria dels anys noranta. En aquell
temps, el ms crucial va ser la falta de zel policial, no pas lexcs. Les estructures de
comunitats que shavien corrot per latur massificat i la consegent marginalitzaci social,
econmica i poltica sels van girar en contra (Campbell, 1993).
En segon lloc, encara que no sinciti al desordre greu, s possible que la tolerncia zero
empitjori les relacions entre la Policia i les comunitats amb unes activitats que ja no es toleren.
Representa un atac greu al concepte de lactuaci policial comunitria que es basava en
relacions de cooperaci estreta entre la Policia i la gent. Aquells que eren objectiu de la Policia
havien de ser marginalitzats com a part aliena a la comunitat. Lintent persistent de trobar
una explicaci convincent als avalots britnics dels anys vuitanta i de principis dels noranta i la
feina de forans sempre trontollava davant levidncia que la majoria daquests esvalotadors
formaven part de la comunitat. La nostra investigaci a Cabramatta nofereix un exemple local:
el maltractament policial dels joves consumidors dherona indoxinesos t repercussions en les
relacions no noms amb aquest grup, sin amb tota la comunitat indoxinesa (Maher, Dixon,
Swift i Nguyen, 1997). Tal com reconeix fins i tot Bratton (1998, p. 291-2), laugment de les
queixes per la brutalitat de la Policia de Nova York a mitjan anys noranta va ser un indicador
clar del cost de fomentar lagressi policial.19 El perill s que, per molt atractiu que fos el
paquet que incloa la tolerncia zero, els policies operatius el van rebre com una ordre
codificada per fer la feina bruta (Kelling i Coles, 1996, p. 121), un mandat per exercir amb
duresa als carrers, per tornar al que lactuaci policial solia ser.20 Els agents de lNYPD que
mentre agredien sexualment i colpejaven Abner Louima van declarar sn temps de
Giuliani21 no eren, tal com J. Q. Wilson (1997) opina, simplement pomes podrides; les seves
accions shan dentendre dins del context de lactuaci policial de tolerncia zero. Aix saplica,
a fortiori, al tiroteig dAmadou Diallo a mans de la unitat contra el crim als carrers (Street
Crimes Unit) (Kollbert, 1999).
El tercer cost de la tolerncia zero (combinada amb poltiques condemnatries que
proporcionen condemnes obligatries per a les infraccions menors acumulades) pot ser una
ampliaci de la poblaci penitenciria. LEstat de Nova York t el triple de persones

19
Les acusacions de fora van assolir el punt mxim el 1995, per van disminuir els tres anys segents abans de tornar a remuntar.
Consulteu les anlisis de les estadstiques oficials a Brereton, 1999: Harcourt, 1998, p. 377-80; Shapiro, 1998. Trobareu anlisis ms
controvertides a Amnistia Internacional (1996). Lexpressi de la preocupaci pblica associada a casos famosos com ara els de
Louima i Diallo s tan significativa com les estadstiques de denncies: vegeu per exemple Kolbert, 1999 i Thousands gather again to
protest police shooting, New York Times, 10 de febrer de 1999.
20
La carta de Mike Bennett a Police Review (20 de setembre de 1996) ho expressa molt b: Quan vaig comenar el trenta-sis any de
servei, em vaig adonar que sem considerava un dinosaure, per he patrullat els carrers amb lestil de Bratton a Nova York i funciona.
Caldria el comproms total dels agents cap que sembla que volen involucrar-se amb les condicions socials en lloc de respectar la llei tal
com van jurar que farien.
21
Zero tolerance policy questioned after assault, Washington Post, 10 dagost de 1997, A03.

David Dixon 20
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

empresonades que les que tenia el 1980 (Massing, 1998, p. 8)22 Aquest cost pot ser
acceptable: efectivament, alguns, com ara Giuliani, consideren el creixement de
lempresonament com un dels xits de la seva administraci. En justcia penal, tenim la
certesa de poca cosa, per el que sabem del cert s que lempresonament shauria de
minimitzar a causa dels seus efectes contraproduents. s clar que, si es vol convertir els
delictes lleus en greus, enviar a la pres aquells que han coms els lleus ser una manera
excellent daconseguir-ho. (Per obtenir ms informaci quant als efectes de la criminalitat de
les tctiques de tolerncia zero, consulteu Sherman, 1997, p. 18). A ms, els implicats en
delictes, desordres o tracte discriminatori haurien de reconixer la seva existncia dins de les
presons, lamuntegament massiu de delinqents genera criminalitat i, sovint, condicions molt
perilloses.
Un quart exemple dels efectes contraproduents ens lofereix ls a Austrlia de tctiques
infludes per lexperincia de Nova York amb lactuaci policial en els mercats de drogues
(Dixon i Maher, 1998). Cabramatta ha estat lobjectiu dactuacions policials intensives durant
algun temps, per en el perode que comena el juliol de 1997 sha dut a terme un
desplegament intensiu dagents uniformats amb lOperaci Puccini, en qu sha intentat posar
fi al consum i al trfic dherona al CBD (districte central de negocis). En aquest programa
dactuaci policial per saturaci, la Policia ha registrat ms de 16.000 persones [] entre
mitjan 1997 i mitjan 1998 (Cassidy, 1998, p. 4). Influda per les poltiques de tolerncia zero,
la Policia va utilitzar les infraccions lleus com una manera de detenir els consumidors de droga
i de facilitar els registres i els controls de seguretat; per exemple, es van emetre 4.286 avisos
per incompliment al ferrocarril (Cassidy, 1998, p. 4). Si lobjectiu era millorar la qualitat de vida
(dalguna gent) al centre de Cabramatta, va tenir una mica dxit (per no total, de segur). Per
aquest xit sha pagat a un preu considerable de salut pblica (fomentant prctiques no
segures per emmagatzemar i transferir drogues illegals i utilitzant i depositant material
dinjecci), amb desplaament social, geogrfic i de substncies i la consolidaci de lobjectiu,
estimulant els participants del mercat de drogues a estar ms organitzats (Dixon i Maher,
1998; Maher i Dixon, 1999; Maher et al., 1998). Limport dherona venuda i comprada al sud-
oest de Sydney no sembla que shagi redut, al mercat nicament lha afectat en la mesura que
lherona es ven de diferents maneres, a diverses persones i diversos llocs. Mentrestant, el
preu de lherona sha redut considerablement i el mercat de la cocana injectable sha
convertit en un mercat establert.23

4. Lencongiment de la justcia penal


Una caracterstica decebedora dels debats sobre les actuacions policials a Austrlia s
lencongiment de la justcia penal la idea que haurem de copiar el que sha fet als Estats
Units. s un fet impulsat per uns quants acadmics i agents de policia nord-americans que

22
La valoraci es complica amb la tendncia compensatria de les taxes de criminalitat en descens (Brereton, 1999) i ls del procs
com a cstig en els arrests de tolerncia zero, de manera que els crrecs no es persegueixen un cop els delinqents han estat
detinguts durant unes hores per la policia.
23
Vegeu Illicit drug reporting system, Drugs Trends Bulletin, octubre de 1998.

Ms enll de la tolerncia zero 21


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

aparentment ignoren la ironia que representa mostrar la societat dels Estats Units i el seu
sistema de justcia penal com a exemplar. Tal com sha suggerit abans, la tolerncia zero s
una poltica per a una societat molt diferent de laustraliana. Evidentment, seria igual dinsensat
afirmar que no es pot aprendre res dels Estats Units. En concret, lexperincia de Nova York
aporta llions importants sobre la gesti dels delictes, lactuaci policial proactiva i ls de
noves tecnologies. La Policia de Nova Galles del Sud est desenvolupant programes que
aprofiten alguns aspectes daquesta experincia.
Tot i aix, una altra caracterstica de lencongiment de la justcia penal s el reconeixement
inadequat delements de gran qualitat dins de les nostres prpies institucions i poltiques. En
molts sentits, la tolerncia zero s arcaica. Lestil policial de Nova York implica ls de laplicaci
de la llei penal com a eina bsica a lhora de tractar amb les conductes imprpies de les
persones drogoaddictes, sense sostre o amb malalties mentals (Travis, 1997). Per nosaltres,
aix voldria dir passar a mtodes per tractar problemes socials, que fa molt temps que es van
desacreditar. s difcil creure que la tolerncia zero shauria de promoure per tractar labs
dalcohol a les comunitats aborgens del Nord.24 En aquest cas, la tolerncia zero s una poltica
que ja ha tingut el seu moment: va ser entre el 1943 i el 1970, anys en qu les detencions per
estar embriac a la via pblica representaven entre un 32% i un 54% de totes les detencions no
relacionades amb el trnsit a NGS (Brown et al., 1996, p. 922). Com a mtode per tractar els
problemes socials, econmics i de salut de les comunitats aborgens, sabem que la tolerncia
zero ha estat un mtode abjecte, un fracs vergonys: la Comissi Reial per a la Investigaci de
les Morts dAborgens Detinguts hauria dhaver transms aquest missatge. Els poltics i les altres
persones que ho ignoren sn irresponsables culpablement (Cunneen, 1999).
Les actuacions policials a lestil de Nova York impliquen declarar la guerra a les drogues, tot i
que els lders de la Policia australiana reconeixen la futilitat daquest mtode i defensen la
minimitzaci dels danys. Austrlia t una reputaci internacional considerable pel nostre
comproms bipartidista de minimitzar els danys com a fonament de lestratgia nacional contra
les drogues. La nostra prioritat hauria de ser traduir la minimitzaci dels danys en la prctica
policial (Maher i Dixon, 1999), ms que no pas deixar-se enredar per les estranyes fantasies
americanes de la tolerncia zero (Pearson, 1992, p. 18). Tal com hem dit, la tolerncia zero
no s nova i ja sabem qu provoca: el comproms dels Estats Units amb la tolerncia zero de
les drogues illegals ha estat una recepta de la maximitzaci dels danys (Drucker, 1998;
Wodak i Lurie, 1996).
De forma similar, la tolerncia zero podria suposar la criminalitzaci de la prostituci o ls de
les infraccions del carrer i poders per alterar les passejades de la gent. Els costos dels intents
insatisfactoris per prohibir la prostituci sn prou coneguts a Austrlia i la prioritat s
desenvolupar sistemes de regulaci que permetin que la prostituci es dugui a terme de
manera que es minimitzin els danys relacionats amb la prostituci intentant garantir la
seguretat i protegint els interessos legtims tant de les prostitutes com dels residents. A ms,
tal com hem esmentat abans, lestil de les actuacions policials de Nova York far crixer la

24
Drunks to get zero tolerance, The Australian, 13 de maig de 1998.

David Dixon 22
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

poblaci penitenciria en un moment en qu a Austrlia saccepta que la poltica adequada s


la de minimitzar ls de lempresonament a causa del cost i els efectes contraproduents que t.
Finalment, hi ha una tendncia a infravalorar la contribuci potencial dels investigadors
australians, alguns dels quals fan treballs de qualitat internacional. Menystenim les nostres
poltiques, els nostres recursos i les nostres institucions quan demanem cegament als Estats
Units que ens orientin. En molts dels temes que tractem, nosaltres podem ensenyar a Nova
York tant com ells a nosaltres.

5. Tolerncia zero i policia comunitria


Alguns policies i comentaristes sallunyen de la tolerncia zero per naccepten elements
clau amb neologismes ms acceptables com ara una actuaci policial de confiana, davant
teu, ferma per justa o de tornar als fonaments. Aquests sn indicadors duna tendncia
preocupant en lactuaci policial actual que queda ms ben illustrada al treball de Kelling i
Coles (1996). Aquests autors presenten la seva obra principal, Fixing broken windows,25 com
si sadeqs als paradigmes de lactuaci policial i la prevenci de delictes a la comunitat.
Aporten una crtica excellent de les actuacions policials professionals (1996, cap. 3) i
presenten la seva obra com a defensora del nou paradigma de la policia basada en la
comunitat (1996, p. 7). Tanmateix, aix s fals, perqu el programa defensa un mtode que
subvertiria la policia comunitria. No s aquest un lloc per a definicions, per amb aix no vull
dir noms un control venal, patrulles, comits consultius i cooperaci entre organismes, sin
un abandonament filosfic de les demandes dautonomia i experincia que caracteritzen
lactuaci policial professional. Les finestres trencades i la seva descendncia, la
tolerncia zero, equivalen a un intent de colonitzar lactuaci policial i la prevenci de delictes a
la comunitat i les converteixen en eines de lluita professional contra els delictes de manera que
podrien ser una amenaa per al progrs significatiu que shavia aconseguit en les actuacions
policials al llarg de lltim quart de segle.
Durant uns trenta anys, els que prefereixen veure (i fer) les actuacions policials com la tasca
dels que apliquen la llei de manera autnoma i jerrquica i dels que lluiten contra els delictes,
shan vist amenaats pels defensors de la policia comunitria (en totes les seves vessants),
que han allegat que la lluita reactiva contra els delictes s ineficient i est al marge de les
tasques policials principals. Les finestres trencades i la tolerncia zero sn la quadratura del
cercle, amb la promesa que laplicaci de la llei reduir els delictes i restaurar lordre pblic, i
permetent que es dugui a terme una aplicaci agressiva de la llei en nom de la policia
comunitria (cf. Johnston, 1997; Pollard, 1997, p. 49). Si Fixing broken windows noms
defensava una aproximaci orientada als problemes, multisectorial (tal com insisteixen Kelling

25
Tot i el ttol, la seva preocupaci principal no s el lligam entre el desordre i els delictes greus. Creuen que existeix, per es
preocupen ms per lluitar contra el desordre per se que no pas fer que sigui una manera de prevenir els delictes. Critiquen la
desviaci poltica cap als delictes greus (1996, p. 5), afirmant que desvia latenci de problemes de desordre importants i ho fa
promovent solucions contraproduents com ara 3 vagues i la pena capital. De manera ms general, Kelling i Coles suavitzen el
missatge de loriginal Broken windows, ignorant, per exemple, laparent aprovaci a lobra original de la violncia policial extralegal. Per
consultar la seva resposta a aquesta crtica, vegeu Kelling, 1997b.

Ms enll de la tolerncia zero 23


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

i Coles), aleshores no diu res de nou: certament, no t en compte lobra conceptual i emprica
ms interessant en la matria (per exemple Crawford, 1994, 1995, 1997; Hope i Shaw (ed.)
1988; Liddle i Gelsthorpe, 1995; Pearson et al., 1992). Noms ofereixen vells clixs: per
exemple, insisteixen que les collaboracions entre Policia i comunitat han dincloure
plenament tots els grups racials, tnics, religiosos i econmics (1996, p. 234), per no diuen
res dels problemes i les qestions prctiques per aconseguir-ho. El que s nou (i problemtic)
s el paper que ha de tenir laplicaci de la llei. El seu comproms per la soluci dels
problemes entre organismes s profund. Promouen la Policia com a organisme lder, amb
laplicaci de la llei com lestratgia principal de la soluci de problemes, i no reconeixen els
problemes que aquesta assumpci de lideratge provoca en les collaboracions entre
organismes. (Crawford, 1997; Liddle i Gelsthorpe, 1994).
Kelling mostra un coneixement malauradament limitat de la literatura criminolgica. Parla de:
Els axiomes de lesquerra: per tractar amb els delictes sha de tractar amb les "causes"
socials del delicte pobresa, racisme i injustcia social; delictes menors com la
prostituci i la mendicitat agressiva sn delictes sense vctimes; les activitats de
manteniment de lordre de la Policia sn una "guerra contra els pobres i les minories"; les
conductes que sanomenen desordenades sn en realitat expressions de diversitat
cultural que desafien els costums de la classe mitjana i, finalment, els drets individuals
eclipsen els interessos de la comunitat [] (1997b, p. 5).
Potser s veritat que algunes expressions daquesta estranya barreja de marxisme vulgar,
teoria simplista detiquetatge i liberalisme llibertari civil encara es poden trobar a les
profunditats de la criminologia dels Estats Units. Per identificar-ho amb la criminologia crtica
contempornia s o b deshonest o b ignorant. El realisme desquerres va comenar a sorgir
fa vint-i-quatre anys (Young, 1975) i ha constitut un nou i gran paradigma en criminologia en
lltima dcada. Els estudis principals els van dur a terme criminlegs britnics.26 Tot i que el
provincianisme de la criminologia als Estats Units pot explicar la miopia de Kelling, es podria
esperar que conegus aquests desenvolupaments a travs de lobra descriptors com Elliott
Currie (per exemple Currie, 1985, 1998).
A Fixing broken windows, Kelling i Coles intenten de manera desesperada reivindicar la
posici central, fent ostentaci del seu comproms amb lactuaci policial de comunitat i
insistint que ha de ser moral i legal. Aquesta posici s molt equivocada. El seu comproms
amb lactuaci policial de comunitat s retric. La seva reivindicaci dels compromisos de la
Policia amb la comunitat es pot minar anant a les fonts autoritzades: lautobiografia
dengrandiment de William Bratton27 deixa bastant clar que el que va passar a Nova York a
mitjan anys noranta no va ser una actuaci policial de comunitat, sin laplicaci duna nova
estratgia, noves tctiques i nova tecnologia per part dun lideratge policial que estava

26
Vegeu-ne un resum a Young, 1997; n. b. tamb ladaptaci i el desenvolupament australi, per exemple, Hogg i Brown, 1998.
27
N. b. el subttol del seu llibre.

David Dixon 24
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

compromesa amb uns conceptes molt tradicionals dautonomia policial, ordre social i delictes.28
Potser el llibre de Bratton s ple de prosa anodina sobre la importncia de la cooperaci
entre els policies i la comunitat, per la idea de cooperaci [] no descriu en absolut el que
va passar a Nova York amb Bratton [] Certament, la Policia dirigida per Bratton estava
determinada a no treballar amb la comunitat (Massing, 1998, p. 4). John Timoney (un
membre clau del cercle ms prxim a Bratton i ara cap de policia a Filadlfia) va descartar
desdenyosament la idea que la Policia hauria de mobilitzar els vens en la lluita contra els
delictes [] s feina de la policia, lluitar contra els delictes. La policia comunitria, va afirmar
el policia, no pot aconseguir-ho sola. La nostra resposta va ser: S, s que pot (Massing,
1998, p. 7).
La seva insistncia que lactuaci policial ha de ser legal t un atractiu obvi aparent. Tot i aix,
expressa una creena legalista del fet que la illegalitat de la Policia s el problema principal i
que la llei aporta solucions. Aquesta afirmaci ignora obres cabdals sobre la sociologia de les
actuacions policials que han mostrat que la llei ha facilitat labs i que la distinci significativa
no s entre la llei i la prctica, sin entre la ideologia legal i el contingut de la llei (McBarnet,
1983; Dixon, 1997, p. 28-40).
Potser el ms problemtic s l's que fa del terme comunitat. s un clix assenyalar que
aquest ha estat un terme problemtic en la literatura sobre la policia comunitria. Tot i aix, per
molta gent ha significat una aspiraci poltica (liberal/socialdemocrtica) cap a la inclusi i la
consulta: comunitat vol dir tanta societat com sigui possible. En les obres de Kelling, Coles i
Wilson hi ha una poltica dexclusi que funciona mitjanant dicotomies: persones decents
contra beguts i marginats (Wilson i Kelling, 1982, p. 30); un venat estable de famlies
contra un de poblat per adults sense compromisos (Wilson i Kelling, 1982, p. 31, 32); el
pblic contra captaires agressius, vagabunds malgirbats i adolescents maleducats (Kelling
i Coles, 1996, p. XIV); bons ciutadans contra sense sostre (Kelling i Coles, 1996, p. 218);
prostitutes que assetgen homes davant de les seves mullers i fills, captaires que posen el
platet sota el nas de la gent; ciutadans [] que intenten protegir el seu territori amenaat
per depredadors. La llista de Wilson i Kelling sobre finestres trencades humanes podria ser
una citaci de la can de Tom Robinson Power in the Darkness gent de mala fama o
escandalosa o imprevisible: captaires, borratxos, addictes, adolescents busca-raons,
prostitutes, ganduls, malalts mentals (1982, p. 3). Segons Kelling i Coles, els ciutadans
normals sn aquells que van cada dia caminant o amb transport pblic a la feina, a lescola,
a la botiga, per fer les activitats normals de la vida quotidiana (1996, p. 108). Enfrontats
contra ells (o ms aviat contra nosaltres perqu nosaltres experimentem el problema:
1996, p. XIV aix s una conspiraci tant dinclusi com dexclusi) hi ha els depredadors
indisciplinats, aquells que es comporten de manera vergonyosa i que saprofiten dels febles
i els vulnerables (1996, p.9).29

28
Kelling i Coles van sentir certa incomoditat amb el discurs dur de Bratton i van reconixer que en el seu mfasi per mantenir
lordre, lNYPD sembla que per alguns sha allunyat de lactuaci policial de comunitat i sha implicat en un ressorgiment de lactuaci
policial a tall de reforma (1996, p. 161).
29
Vegeu Harcourt (1998, p. 297-298, 303-305), on hi ha una discussi perspica de ls i el significat de les dicotomies en la literatura
sobre finestres trencades.

Ms enll de la tolerncia zero 25


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Evidentment, la funci daquesta mena de dicotomies s expressar la superioritat duna part


respecte de laltra. La manera amb qu Kelling i Coles construeixen les seves dicotomies t un
carcter peculiarment legalista. En el seu argument que els tribunals han interferit de manera
desencertada amb els intents de la Policia per controlar el desordre, reivindiquen que aix ha
suposat privilegiar els drets daquestes persones per sobre dels interessos de la
comunitat (Coles, 1997). Les persones turbulentes sindividualitzen i sallen dels grups que
els seus defensors volen protegir:
Molta gent pensa que intentar regular el desordre vol dir saltar sobre els sense sostre i
enfrontar els drets dels rics amb els dels pobres. Aquesta mena de pensament s un
obstacle definitiu. En el que ens hem de centrar s a tractar amb actes de la gent i a
regular les conductes illegals i problemtiques. (Coles, 1997, mfasi de loriginal)
Lacci de mendicitat, lacci de beure al carrer, sn les alteracions de lordre pblic que ens
interessen no el fet de ser pobre [] el tema s la conducta (Kelling i Coles, 1996, p. 40).
Aquest plantejament es veu reforat per lafebliment de la reclamaci destatus daquells que
utilitzen la llei per desafiar les accions policials: en particular, es diu que els sense sostre no ho
sn realment, sin que han escollit viure al carrer quan hi havia altres opcions possibles. De
manera previsible, introdueixen una nova versi de la vella distinci entre els pobres que sho
mereixen i els que no. Adopten la classificaci de Scheidegger dels que no tenen res (have-
nots), que sn els autntics pobres; els que no poden (can-nots), que sn els malalts
mentals i addictes, i els que no volen (will-nots), aquells per als quals viure al carrer, fer
mendicitat i fins i tot delinquir ha esdevingut un estil de vida [] Els que no tenen res
normalment no sn el problema; el problema s la conducta antisocial, contnua i repetida dels
que no poden i els que no volen (1996, p. 68).
Per es contradiuen: aqu insisteixen en un enfocament individual, per quan rebutgen les
limitacions imposades pels tribunals, defensen que els jutges es fixen en els actes de les
persones ms que no pas en el seu efecte daglomeraci. Coles critica els tribunals per
fixar-se en casos individuals, al marge del context ms extens en qu tenen lloc [] Als jutges
sels demana que prenguin decisions sobre la legalitat i limpacte dels actes individuals. Aix
s problemtic (Coles, 1997; cf Wilson i Kelling, 1982, p. 9). Desprs de desacreditar un dels
grups sense sostre, pobres Kelling i Coles nafegeixen un altre turbulents, delinqents
que exclou les persones de la categoria de ciutad. Com a tal, s un exemple notable de
com es construeix i es mobilitza lexclusi social (Finer i Nellis (ed.) 1998; Jordan, 1996).
Individualitzen les persones litigants i redueixen els seus drets a reclamacions personals: el
concepte de dret com a part dun inters com s ali a la seva filosofia. Quan contraposen
els drets legtims dels individus i els interessos dels venats i les comunitats (1996, p. 5),
Kelling i Coles expressen una resistncia conservadora convencional a lexpansi dels drets,
cosa que reflecteix la jurisprudncia barata del seu mentor, que afirma que els tribunals sn
institucions la competncia dels quals es basa en el discerniment i laplicaci dels drets. Aix
vol dir que fins al punt en qu els tribunals decideixen, el sentit de la poltica anir cap a la
llibertat i sallunyar de la comunitat (J.Q. Wilson a: Kelling i Coles, 1996, p. XIV).

David Dixon 26
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

La seva obra expressa una incomprensi fonamental de comunitat. Aquestes dicotomies


clares de nosaltres i ells deformen una realitat en la qual els delinqents i els turbulents
formen part de les comunitats i no en sn depredadors aliens. Els mercats de la droga sn
exemples especialment significatius daix, tal com ho explica un periodista del New York
Times:
[] mentre que molta gent del barri diu que odia veure traficants i compradors al carrer
on juguen els seus fills, molts tamb admeten que aquests soldats del comer de la
droga sn menys invasors que part de la xarxa embrollada de la comunitat de lligams de
sang i damistats (citat a Maher, 1997, p. 24).
La nostra investigaci a Cabramatta no va trobar dicotomies sin complexitats: els traficants i
compradors del carrer sn fills, filles, germans, germanes i nts dels residents. Les seves
famlies voldrien que pars el comer de droga. Per quan veuen que la Policia maltracta els
seus joves tal com normalment passa amb les ofensives, els molesta i aix malmet les
relacions entre la comunitat i la Policia.
Aquesta incomprensi de la comunitat en lobra de Kelling i Coles prov, com a mnim en part,
dels seus mtodes. Veuen el mn (tant de manera literal com figurada) des de la perspectiva
de la Policia (i irnicament es fan ress delements familiars de la cultura policial) i no tenen
contacte amb els altres, si no s protegits per la presncia dun agent de policia (vegeu
1996, p. 236-7). Kelling observa quatre nois afroamericans, cosa que no hauria fet si no
lhagus acompanyat lagent (1996, p. 236). En fa una descripci deshumanitzadora: seuen
amb les espatlles desmanegades, com voltors (1996, p. 236). Les pors de Kelling es
confirmen amb un informe que explica que poc desprs aquests quatre nois van atracar alg.
Fa uns trenta anys, la sociologia de la desviaci va mostrar que per explicar, hem dentendre, i
per entendre, hem de fer recerca que impliqui el contacte amb laltre. Noms aquest tipus
dobres (per exemple Maher, 1997) permeten una comprensi real i inclusiva de la comunitat.
Ms interessats a anticipar acusacions de liberalisme i envoltar-se del consens defensiu,
Kelling i Coles insisteixen que tenen el mateix inters pels sense sostre, la pobresa i la
injustcia social que la gran majoria de la poblaci (1996, p. 64; vegeu tamb Kelling, 1997b).
Malgrat aix, la poltica de la seva explicaci s una lamentaci sens dubte conservadora
sobre el declivi social. Les conductes de les persones turbulents sn el resultat de
lindividualisme, el seu sinnim de permissivitat.
La primacia del jo i el dret de ser diferent; un mfasi en les necessitats individuals i
els drets, i la creena que aquests drets eren absoluts; rebutjar o com a mnim qestionar
la moralitat de la classe mitjana; la idea que estigmatitzar els individus com a delinqents
o desviats els tornava delinqents o desviats, i el plantejament de solucions com ara els
hospitals psiquitrics, les terpies i altres intervencions ms insidioses que els problemes
que havien de resoldre [] Laugment del desordre urb que ha tingut lloc els darrers
trenta anys, en molts sentits troba lorigen en aquests mateixos canvis [] (1996, p. 41-
42).
Aqu tenim una explicaci conservadora social i familiar que traa els orgens dels problemes
contemporanis en els desafiaments a lautoritat i la debilitaci de la disciplina suposadament

Ms enll de la tolerncia zero 27


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

caracterstics dels anys seixanta. Tal com ens va dir Margaret Thatcher: Estem recollint el
que vam sembrar els anys seixanta. Les teories modernes i les bajanades permissives
defineixen lescenari duna societat en qu les velles virtuts de la disciplina i la moderaci
shan denigrat.30 La visi de William Bratton s semblant: a ell no li agradava res dels anys
seixanta (1998, p. 35), mentre que considerava el final dels anys setanta com lpoca del tot
shi val, en qu la societat sanava tornant ms i ms tolerant respecte a les conductes
aberrants i consegentment els seus estndards van baixar (1998, p. 87).
En resum, sota la ptina de consens de Kelling i Coles hi ha una srie de posicionaments
poltics sobre la policia, la delinqncia i la comunitat que per als que no comparteixen la seva
branca de conservadorisme social sn molt problemtics.

6. Actuaci policial i control de la delinqncia

6.1 De la tolerncia zero a les noves actuacions policials


La tolerncia zero no s en cap cas un eslgan insignificant, sin que forma part dun nou
paradigma de lactuaci policial. La seva emergncia pot presagiar un canvi tan significatiu
com que el que va tenir lloc quan la policia comunitria va qestionar la daplicaci de la llei.
La tolerncia zero sha dentendre en el context de canvis ms extensos en les prctiques i la
retrica de la justcia penal. Hi ha clarament el perill dexagerar la seva unitat i novetat i ignorar
les diferncies entre el que es diu i el que es fa. No obstant aix, hi ha un cas en qu
sarticulen una varietat de tendncies, no amb un programa formal per s amb una tendncia
significativa. Aix es veu amb el canvi en les bases conceptuals que passen de

certesa / individual / culpa / drets / resposta reactiva


a
flexibilitat / grup / risc / seguretat / intervenci proactiva

No s possible desenvolupar aquesta idea aqu: el que s important per a lobjectiu actual s
insistir que les conseqncies ms mplies, socials i poltiques, de les actuacions policials de
finestres trencades i tolerncia zero mereixen una atenci especial. Hi ha un perill considerable
que descartem totalment la tolerncia zero i que ens permetem anar enrere com els crancs cap
a alguna cosa que ens sembli molt ms important. Un canvi com aquest en el procediment de
justcia penal es veu impulsat per canvis ms profunds a l'esfera social, poltica i econmica:
tornar a les antigues concepcions de lactuaci policial senzillament no s una opci. Les
decisions importants impliquen intentar dirigir, ms que no pas revocar, el curs del canvi.
Hi ha elements de la nova actuaci policial que sn desitjables. Una implicaci i supervisi ms
importants de la gesti policial poden ser beneficioses: les operacions de la Policia de NGS i el
procs de revisi de delictes mostren que es poden aprendre coses del CompStat. Tecnologies

30
Citat a The Observer, 28 de mar de 1982.

David Dixon 28
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

com ara lassessorament del risc, el mapatge dels delictes i les estratgies proactives que
impliquen el desplegament de recursos all on sn ms necessaris sn aspectes potencialment
valorables per respondre a problemes de delictes i desordre que una criminologia realista ha de
reconixer com a alguna cosa ms que retrica de lordre i la llei. Hi ha alguns projectes
interessants daquesta mena a NGS.31 Tot i que sc crtic amb certs aspectes de lOperaci
Puccini, defenso que lactuaci policial contra la droga amb mitjans daplicaci de la llei, si es
desplega curosament, pot contribuir de manera significativa a una estratgia de minimitzaci
dels danys (Pearson, 1992). Ha de ser una actuaci policial proactiva, enfocada als objectius i
intensiva caracterstiques totes de la nova actuaci policial. El tema no s si aquestes
estratgies sn apropiades, sin com sutilitzen, com sidentifiquen els objectius, quines opinions
cal tenir en compte i com shan de calcular els costos i els beneficis.

6.2 La Policia pot controlar els delictes?


El fonament dels estudis moderns sobre les actuacions policials s el conjunt de recerca sobre
lactivitat policial que ha descobert que les actuacions convencionals patrulles aleatries i
investigaci reactiva no poden reduir la delinqncia de manera substancial (Reiner, 1992, p.
147-149). Lexemple clssic en aquest cas s lexperiment de patrulles preventives a la ciutat
de Kansas (Kelling et al., 1974), en qu es va trobar que el desplegament comparat de
diversos estils dactuaci policial no tenia efectes significatius sobre els delictes, la por dels
delictes o lactitud cap a la policia. Certament, sembla que la majoria de residents gaireb no
van notar la variaci. Bona part de lactivitat delictiva no es veu afectada per la Policia, ja sigui
perqu no es registra o perqu, a efectes prctics, no es pot detectar (Bayley, 1994, cap. 1).
Un exemple illustratiu s el que aporta el nostre estudi recent sobre el mercat illegal de
droga, que mostra que el risc de detenci per transacci dherona al carrer a Austrlia s
relativament baix. Amb informaci de loficina dintelligncia dactivitats delictives dAustrlia
(Bureau of Criminal Intelligence) sobre el nombre total de detencions per herona a Austrlia
entre el 1996 i el 1997, calculem que el risc de detenci per transacci es troba entre un de
cada 2.600 i un de cada 10.900 (Maher, Dixon, Lynskey i Hall, 1998).
Dins dels nivells de capacitats i facultats que es poden proporcionar de manera realista, s poc
probable que les actuacions policials convencionals puguin reduir de manera significativa la
taxa general de delictes.32
Aquests resultats de les investigacions de vegades shan malinterpretat com una part de la
reclamaci simplista que res no funciona. Per exemple, Gottfredson i Hirschi conclouen: no
hi ha proves que laugment de les forces policials o lequipament, les estratgies de patrulles
diferents o intensitats diferents de vigilncia tinguin un efecte sobre les taxes de delictes
(1990, p. 270, citat a: Sherman, 1992, p. 167). Els errors en aquesta postura sn aparents. Si

31
Per exemple, lrea de Waratah de la Policia de NGS informa de bons resultats en lobjectiu de delinqents reincidents i els focus de
lOperaci Digos: vegeu Police Service Weekly, 31 dagost de 1998, p. 4-5.
32
Aix pressuposa que la Policia en qesti treballa amb una eficincia raonable. Si un departament s corrupte institucionalment, amb
nombres importants dagents incompetents i ganduls, podrem esperar fins i tot ms reforma en les lnies tradicionals dactuaci policial
professional per millorar lefectivitat.

Ms enll de la tolerncia zero 29


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

saccepta que la Policia t algun efecte sobre el control dels delictes,33 aleshores no hi ha cap
motiu per creure que labast daquest efecte sigui determinat i incanviable. El tema important
s com es pot alterar aquest efecte. La importncia permanent destudis com el del projecte de
la ciutat de Kansas s que demostren que en les actuacions policials els canvis com els que
es demanen de manera convencional seran inefectius: Contractar ms policies per donar
respostes rpides al 911, les patrulles aleatries sense objectiu i les detencions reactives no
eviten delictes greus (Sherman, 1997, p. 1).
Aquests estudis no mostren que res no funciona. Tal com demostra Sherman, una anlisi
detallada de lextensa literatura existent mostra que s que han funcionat certes coses: hi ha
proves que algunes estratgies i tctiques poden reduir els delictes en contextos determinats. I
si dic han funcionat ms que no pas funcionen s per remarcar un aspecte que Sherman
assenyala: els estudis mostren que algunes estratgies i tctiques han funcionat a lhora de
reduir o evitar delictes en moments concrets i llocs concrets. No hi ha garantia que funcionaran
a qualsevol altre lloc, sobretot quan a qualsevol altre lloc vol dir en un altre pas (Sherman,
1998, p. 26). La histria allionadora de lobra de Sherman sobre les poltiques de detenci
obligatria per combatre la violncia domstica illustren millor aquest punt. Un estudi
semblava haver demostrat que la detenci era lacci policial ms efectiva. Per aix les forces
policials de moltes jurisdiccions van recomanar o instruir als agents que detinguessin
sospitosos de casos de violncia domstica. Tot i aix, la recerca posterior ha mostrat que, en
algunes zones, no shan fet les mateixes detencions i en d'altres la detenci fa augmentar la
violncia posterior. Segons la interpretaci de Sherman daquestes dades, lefecte de la
detenci depn de lestatus socioeconmic del sospits (1992, p. 203-12).
La primera lli que cal treure daix s que cal fer atenci a lhora dadoptar noves
estratgies, perqu l'xit pot no estar garantit i, al contrari, pot ser que facin augmentar i no
pas controlar els delictes (ms endavant es consideren altres efectes contraproduents). En
segon lloc, les estratgies han de ser especfiques: delicte s un objectiu massa imprecs.
Tot el que sabem fins ara ens suggereix que les afirmacions respecte a una reducci
significativa dels delictes grcies a lactivitat policial shan de tractar amb escepticisme. Els
aspectes que valen la pena sn ms especfics: com poden afectar les tctiques policials
concretes patrons de delicte determinats en llocs especfics i quines llions es poden aprendre
sobre laplicabilitat daquestes tctiques en altres llocs? En tercer lloc, necessitem molta ms
recerca de qualitat sobre lactuaci policial australiana. Shan fet (i sestan fent) treballs
excellents, per si ho comparem amb lmplia literatura sobre els Estats Units, encara queda
molt per fer.
Una crtica recent de Ross Homel posa mfasi en el fet que el control de la delinqncia ha
danar molt ms enll de les estratgies policials convencionals: lactuaci policial pot afectar
tipus de delictes concrets, per normalment noms amb la cooperaci daltres organismes i
noms si sadopten estratgies que estiguin oposades a les dictades pel model daplicaci
professional de la llei (Homel, 1994, p. 32; cf. Sherman, 1997). Hi ha un perill real que la
coincidncia destratgies policials convencionals (sobretot les ofensives) amb reducci de

33
Si realment cal demostrar-ho, hi ha estudis que analitzen qu passa quan la policia fa vaga: vegeu Sherman, 1997, p. 6-7.

David Dixon 30
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

delictes, que sn totalment o en bona part el resultat de factors externs al control policial, pugui
portar a una confiana desmesurada en leficcia daquestes estratgies.

6.3 Avaluaci de les estratgies de control de la delinqncia


Tal com afirma Sherman no s necessari voler el cstig o menysprear les garanties
processals per avaluar el desenvolupament i les proves de les estratgies policials de control
del delicte (1992, p. 17). Tot i aix, s que cal afegir certes qualificacions a les afirmacions
sobre lxit dalgunes estratgies dactuaci policial.
En primer lloc, hi ha una tendncia a confiar en mesures fcilment quantificables del rendiment
policial. Les taxes de parada i registre, de fer circular i detenir tenen unes utilitats, per tamb
perills. Centrar-se massa en all que es pot comptabilitzar no s sempre la millor manera
didentificar les bones actuacions policials o els agents de policia bons. s remarcable que el
primer estudi sobre les actuacions policials de lOficina dAuditoria de NGS (1998) se centrs
en els temps de resposta, tot i les diverses investigacions que mostren que reduir els temps de
resposta no redueix els delictes (Byley, 1994, p. 6; Sherman, 1997, p. 7-9). El rendiment de
comptes s limitat per la seva dependncia del que es pot comptabilitzar. Els poltics i els
responsables de les poltiques farien b de consultar la literatura existent i aprendre ells
mateixos i ensenyar al pblic quins sn els aspectes importants en les actuacions policials.
Hi ha un tema bviament relacionat amb aix, per important: els agents de policia es troben
amb una temptaci real: el fet que el seu rendiment savalua en funci dunes estadstiques
que ells mateixos proporcionen (Pollard, 1997, p. 52-3). La manipulaci destadstiques va ser
una prctica consolidada a Nova Galles del Sud fins que Philip Arantz la va posar al descobert
(Arantz, 1997). El 1998, el New York Times informava de crrecs per falsos registres de les
estadstiques de delictes a Filadlfia, Nova York, Atlanta i Boca Raton, Florida, amb el resultat
de dimissi o descens de categoria dels comandaments de rang ms alt de la Policia. El
metro de Nova York, lloc del primer triomf de Kelling i Bratton, hi estava implicat: al cap de
loficina de transport del departament de Policia el van obligar a dimitir [] per allegacions
dun esquema per reclassificar incidents del metro com a delictes de carrer [] La manipulaci
havia durat molts anys i havia infravalorat els delictes al metro al voltant dun 2 per cent.34
En segon lloc, lxit no shauria de jutjar noms en termes dels efectes sobre els delictes: les
estratgies policials poden tenir efectes importants en altres aspectes, no noms en aquells en
qu se centra normalment la Policia. Per exemple, lOperaci Puccini, un seguit dofensives
intensives contra el mercat dherona de Cabramatta, s presentada pel Servei de Policia de
NGS com un xit extraordinari (Cassidy, 1998). Tot i aix, tal com sha esmentat abans, la
nostra recerca mostra que aquest xit sha aconseguit pagant un preu en termes de
desplaaments, salut pblica i danys causats a la relaci entre la comunitat i la Policia (Dixon i
Maher, 1998; Maher i Dixon, 1999; Maher et al., 1997, 1998). Aquests resultats no shan tingut

34
Pressure to manipulate crime data worries police, New York Times, 3 dagost de 1998. Trobareu una discussi sobre els
problemes relacionats a Coleman i Moynihan, 1996, p. 32-36.

Ms enll de la tolerncia zero 31


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

en compte de manera adequada com a conseqncies potencials de les operacions policials


intensives.
Pot ser que, si es tinguessin en compte, les estratgies encara fossin considerades un xit. I
encara ms important, hi ha marge per al desacord legtim sobre els criteris que defineixen
lxit. En altres paraules, definir xit no s exclusivament un tema cientfic, sin tamb de la
poltica i les poltiques. El tema del desplaament ens aporta en aquest sentit un exemple
important. El desplaament era un efecte volgut de lOperaci Puccini. Els responsables
daquella estratgia ho consideraven desitjable, amb largument que el mercat dispers de la
droga s ms controlable i tamb ms equitatiu: lanalogia clau s la del soroll dels avions.
(Dixon i Maher, 1998). Tot i que considero que aix s entendre malament la naturalesa i els
efectes del desplaament en el context dels mercats de droga,35 el que s important en aquest
moment s senzillament que hi ha marge per al desacord legtim sobre aquests temes.
Aquest exemple concret illustra un aspecte general bsic. Les decisions preses en les noves
actuacions policials no sn temes de judici professional autnom, noms sn assumptes
policials. Impliquen lexercici duna discreci poltica significativa. Dirigir i establir prioritats
comporta com a corollari que algunes tasques policials rebin menys recursos i tinguin menys
prioritat. Aix no s un argument a favor de reviure la crida pel control democrtic de la
policia. Ms aviat, cal que mirem cap a noves maneres de governana que proporcionin una
actuaci policial efectiva, justa i responsable. En aquest sentit, la discussi i les
recomanacions fetes per la Comissi Reial al Servei de Policia de NGS van ser especialment
decebedores (Dixon, 1999). La seva discussi sobre la responsabilitat parlamentria es
basava en una divisi entre la poltica i els temes operatius que no noms havia desacreditat
la literatura acadmica, sin que les seves inadequacions quedaven clarament illustrades pel
tractament que feia linforme sobre el debat per substituir la Branca Especial. Pel que fa a una
responsabilitat ms mplia de la comunitat, la Comissi Reial va aportar una crtica acurada
dels comits consultius a Anglaterra i a Galles, i desprs de forma inexplicable passava a
recomanar una cosa semblant per a Nova Galles del Sud. Aquests comits shavien de
complementar amb comits de nivell ms alt que assessoressin el comissari de policia. Potser
s til que el comissari tingui aquests recursos, per tenen poc a veure amb la responsabilitat
o la consulta significativa si la consulta es fa amb la persona que ell ha triat i en els termes
establerts per aquesta mateixa persona. Es fa difcil veure com podrien connectar, tal com
espervem, amb els comits de nivell local.
El tema clau s poltic en sentit ampli. Les actuacions policials sn, per fer servir un clix antic
per til, massa importants per deixar-les a mans de la Policia. La majoria dels seus interessos
principals no sn noms temes policials: sn temes socials, econmics i de salut. Les actuacions
policials relacionades amb la droga ens en donen un exemple clar. Una resposta poltica pblica
efectiva ha de permetre que plantejaments interdisciplinaris i amb participaci de ms dun
organisme passin dun comproms retric a un comproms real. Els problemes sorgits de les

35
A ms, responia a una anlisi de la recerca feble i mal informada: vegeu Dixon i Maher, 1998. Una actuaci policial intelligent
necessita recerques i anlisis sobre els delictes i la cultura a lsia ms bones que aquelles en qu sha basat la Policia de NGS:
vegeu-ne una crtica a Dixon, 1998.

David Dixon 32
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

operacions policials a Cabramatta, que la nostra recerca ha demostrat, sn exemples de com les
noves actuacions policials seran problemtiques si no aprenen el que haurien de ser velles
llions sobre els lmits duna forma dactuaci policial definida per la Policia.

6.4 Legitimitat i eficincia


Els danys que poden provocar algunes estratgies policials a les relacions entre la Policia i la
comunitat shan esmentat abans. Val la pena remarcar la importncia instrumental de la
legitimitat policial: el fet s que una actuaci policial legtima no s noms ms popular, sin
que tamb s ms eficient. s en aquest context que la necessitat de legitimitat rep un bon
reconeixement en lestudi de Sherman sobre qu s el que funciona en les actuacions policials
per a la prevenci de delictes:
Com menys respectuosa sigui la Policia envers els sospitosos i els ciutadans en
general, menys grau de compliment de la llei hi haur. Canviar l"estil" policial, doncs, pot
ser tan important com centrar-se en el "contingut" policial. Fer que tant el contingut com
lestil de les prctiques policials siguin ms "legtims" als ulls del pblic [] pot ser una
de les estratgies policials ms efectives a llarg termini per a la prevenci de delictes
(1997, p. 1).
Sherman cita treballs importants (especialment Tyler, 1990) que descriuen una forta correlaci
[] entre la legitimitat percebuda de la Policia i la voluntat de complir la llei (1997, p. 22). Tot i
que Sherman defensa que les tctiques de tolerncia zero com ara interrogatoris intensius sobre
el terreny es poden utilitzar duna manera educada que promogui ms que no pas dificulti la
legitimitat de la policia, reconeix que sovint no ha estat aix i que moltes vegades han estat un
punt roent de les males relacions entre la Policia i la comunitat (1997, p. 18).
A NGS, sembla que aquesta relaci entre legitimitat i eficincia de vegades es valora de
manera inadequada i, tradicionalment, sespera que la legitimitat ser un producte derivat de
leficincia. Resulta poc afortunat, per exemple, que lexamen de les denncies i altres
indicadors de les relacions entre la Policia i la comunitat no shagin incorporat al procs de
Revisi dOperacions i Delictes (Operations and Crime Review, OCR) des dun bon principi. Hi
ha un comproms dexaminar les denncies, per la seva implementaci tindr lloc quan
shagin establert el nivell i les prioritats dels OCR. De vegades, el procs de reforma es
presenta com una distracci de la tasca principal de lluita contra els delictes: sanima els
agents perqu deixin enrere la Comissi Real i tornin a treballar per lluitar contra els delictes.
Certament, de vegades la comissi es veu com una diversi aprofitada pels delinqents,
perqu el Servei de Policia sha adormit sobre els llorers mentre ha tret la corrupci de dins
del cos i aquesta s la causa de lelevada taxa de delictes a lEstat.36
Les taxes de detencions han disminut [] per aix han augmentat els delictes [] El
que he de fer s dir al cos: No us preocupeu per aquesta reforma, aix s el que

36
Stay out of politics Ryan told, Daily Telegraph, 25 de setembre 1997; vegeu tamb Crime is soaring says Ryan Sun-Herald, 21
de setembre 1997.

Ms enll de la tolerncia zero 33


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

significar per a vosaltres amb el temps i hi arribarem. Per, per ara, concentreu-vos a
[] reduir els delictes.37
Latracci daquesta retrica s prou clara; tot i aix, tamb se nhan de reconixer els perills.
Els agents no haurien de deixar estar la comissi, sin que se nhaurien de recordar cada dia.
Si les actuacions policials a Nova Galles del Sud han de reconvertir-se de manera essencial
(tal com Wood ha mostrat que cal), aleshores caldr la implicaci activa de tots els agents en
el procs. No nhi ha prou amb un comproms de lluitar contra els delictes (Dixon, 1999).
La contraposici entre legitimitat i eficincia t a veure amb altres dicotomies comunes com
ara el control del delicte contra les garanties processals i els poders de la Policia contra els
drets dels sospitosos. Tal com he afirmat anteriorment (Dixon, 1997), aquesta mena de
dicotomies han dificultat de forma consistent la discussi constructiva i el desenvolupament
poltic dins la justcia penal. La legislaci recent a NGS com ara la llei sobre delinqncia
juvenil (Young Offenders Act) i la llei de detenci desprs darrest (Detention After Arrest Act)
aporta exemples importants de canvis en la justcia penal que no poden encaixar de manera
simplista en una o altra part daquestes dicotomies. Un plantejament ms madur de la justcia
penal hauria de valorar que la legitimitat i leficincia (com les garanties processals / control de
delictes i poders policials / drets dels sospitosos) no han destar necessriament
contraposades.

7. Conclusi
En aquest captol, he argumentat que cal prendre molta cura a lhora de rebre llions sobre
lactuaci policial a Nova York (o, de fet, arreu). La retrica quant a lefectivitat de la tolerncia
zero confon qestions importants i complexes sobre la seva avaluaci, la poltica i els principis.
El que necessitem s una nova actuaci policial, no pas lantiga professionalitat
emmascarada amb tctiques, tecnologia i retrica.
De David Dixon, Beyond zero tolerance a: Mapping the boundaries of Australias criminal
justice system, Procediments de lInstitut Australi de Criminologia, Tercer Simposi Nacional
de Pronstic del Delicte a Austrlia, Canberra, 22-23 de mar de 1999

Bibliografia
Amnistia Internacional (1996) Police Brutality and Excessive Force in the New York City Police
Department, Report AMR 51/36/96 (Nova York: Amnistia Internacional).
Arantz, P. (1997) A Collusion of Powers (Sydney: P. Arantz).
Audit Office (1998) Police Response to Calls for Assistance (Sydney: Audit Office).

37
Citat, Get back on the beat, Sun-Herald, 21 de setembre 1997.

David Dixon 34
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Bayley, D. (1994) Police for the Future (Nova York: Oxford University Press).
Bratton, W.J. (1997) Crime is down in New York City: blame the police, a: N. Dennis, (ed.)
Zero Tolerance: Policing a Free Society (Londres: Institute of Economic Affairs) 29-42.
Bratton, W. J. (1998) Turnaround: How Americas Top Cop Reversed the Crime Epidemic
(Nova York: Random House).
Brereton, D. (1999) Zero tolerance and the NYPD, article presentat a la Conferncia de
lInstitut de Criminologia dAustrlia Mapping the Boundaries of Australias Criminal Justice
System, Canberra, mar de 1999.
Brown, D., Farrier, D. i Weisbrot, D. (1996) Criminal Laws (Sydney: Federation).
Campbell, B. (1993) Goliath: Britains Dangerous Places (Londres: Methuen).
Cannon, L. (1997) Official Negligence: How Rodney King and the Riots Changed Los Angeles
and the LAPD (Nova York: Random House).
Cassidy, B. (1998) Outstanding success of Operation Puccini, Police Service Weekly, 1 de
juny de 1998, p. 4-5.
Coleman, C.A. i Moynihan, J. (1996) Understanding Crime Data (Buckingham: Open University Press).
Coles, C.M (1997) The promise of public order,
<http://www.theatlantic.com/unbound/bookauth/broken/broke.htm>
Crawford, A. (1994) The partnership approach: corporatism at the local level? Social & Legal
Studies 3: 497-519.
Crawford, A. (1995) Appeals to community and crime prevention Crime, Law & Social
Change 22: 97-126.
Crawford, A. (1997) The Local Governance of Crime (Oxford: Clarendon Press).
Cunneen, C. (1999) Zero tolerance policing: implications for indigenous people, article
preparat per a la comissi Aboriginal and Torress Strait Islander Commission (Sydney: Institute
of Criminology).
Currie, E. (1985) Confronting Crime (New York: Pantheon).
Currie, E. (1998) Crime and Punishment in America (Nova York: Henry Holt).
Curtis, R. (1998) The improbable transformation of inner-city neighborhoods: crime, violence,
drugs and youth in the 1990s, Journal of Criminal Law and Criminology 88 (4).
Dennis, N. i Mallon, R. (1997) Confident policing in Hartlepool, a: N. Dennis (ed.), Zero
Tolerance (Londres: Institute of Economic Affairs) 61-86.
Dixon, D. (1997) Law in Policing: Legal Regulation and Police Practices (Oxford: Clarendon Press).
Dixon, D. (1999) Changing police? Reform, regression and the Royal Commission into the
NGS Police Service, a: D. Dixon (ed.) A Culture of Corruption: Changing an Australian Police
Service (Sydney: Hawkins Press).

Ms enll de la tolerncia zero 35


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Dixon, D. i Maher, L. (1998) The policing of drug offences, a: J. Chan, D. Dixon, L. Maher i J.
Stubbs Policing in Cabramatta, informe no publicat per al Servei de Policia de NGS.
Dixon, D. i Maher, L. (1999) Walls of silence, a: G. Hage i R. Couch (ed.), The Future of
Australian Multiculturalism, (Sydney, Research Institute for Humanities and Social Sciences).
Drucker, E. (1998) Drug prohibition and public health, http://www.of-
course.com/drugrealities/acrobat.htm
Ellickson, R.C. (1996) Controlling chronic misconduct in city spaces, Yale Law Journal 105:
1165-248.
Ericson, R. i Haggerty, K.D. (1997) Policing the Risk Society (Oxford: Clarendon Press).
Faan, J., Zimring, F. i Kim, J. (1998) Declining homicide in New York City, Journal of
Criminal Law and Criminology 88 (4).
Fagan, J., i Nellis, M. (ed.) (1998) Crime and Social Exclusion (Londres: Blackwell).
Goldstein, P.J. et al. (1989) Crack and homicide in New York City, Contemporary Drug
Problems 16:651-82.
Golub, A. i Johnson, B.D. (1994) A recent decline in cocaine use among youthful arrestees in
Manhattan, American Journal of Public Health 84: 1250-4.
Gottfredson, M.R. i Hirschi, T. (1990) A General Theory of Crime (Standford: Stanford
University Press).
Graycar, A. (1998) Incivility and crime in Australia, article per a la conferncia Partnerships
in Crime Prevention, Australian Institute of Criminology, Hobart, febrer.
Greene, J.A. (1999) Zero tolerance: a case study of police policies and practices in New York
City, Crime and Delinquency 45: 171-87.
Harcourt, B.E. (1998) Reflecting on the subject: a critique of the social influence conception of
deterrence, the broken windows theory, and order-maintenance policing New York Style,
Michigan Law Review 291-389.
Hogg, R. i Brown, D. (1998) Rethinking Law and Order (Sydney: Pluto).
Homel, R. (1994) Can police prvent crime?, a: K. Bryett i C. Lewis (ed.) Unpeeling Tradition
(Brisbane: Centre for Australian Public Centre Management) 7-34.
Hope, T. i Shaw, M. (ed.) (1988) Communities and Crime Reduction (Londres: HMSO).
Johnson, B.D., Thomas, G. i Golub, A. (1998a) Trends in heroin use among Manhattan
arrestees from the heroin and crack eras, a: J.A. Inciardi i L.D. Harrison (ed.) Heroin in the
Age of Crack Cocaine (Beverly Hills: Sage).
Johnson, B.D., Dunlap, E. i Associats (1998b) Natural History of Crack Distribution/Abuse,
Informe final per al National Institute on Drug Abuse, no publicat (Nova York: NDRI).
Johnston, L. (1997) Zero tolerance policing: a civilising mission, article presentat a la
conferncia British Criminology Conference, Belfast, juliol 1997.

David Dixon 36
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Johnston, L. (1998) Policing communities of risk, a: P. Francis, P. Davis i V. Jupp (ed.)


Policing Futures (Londres: Macmillan) 186-207.
Jordan, B. (1996) A Theory of Poverty and Social Exclusion (Cambridge: Polity).
Kelling, G.L. (1997a) The promise of public order
<http://www.theatlantic.com/umbound/bookauth/broken/broke.htm>
Kelling, G.L. (1997b) Crime control, the police, and culture wars: broken windows and cultural
pluralism, conferncia al National Institute of Justice, 2 de desembre de 1997.
Kelling, G.L. i Coles, C.M. (1996) Fixing broken windows (Nova York: Free Press).
Kelling, G., Pate, T., Dickerman, D. i Brown, C. (1974) The Kansas City Preventive Patrol
Experiment (Washington DC: Police Foundation).
Kolbert, E. (1999) The perils of safety, The New Yorker 22 de mar 1990, 50-5.
Langan, P.A. i Farrington, D.P. (1998) Crime and Justice in the United States and in England
and Wales, 1981-96 (Washington: National Institute of Justice).
Lardner, J. (1997) Can you believe the New York miracle? New York Review of Books 14
dagost 1997, 54-8.
Leishman, F., Loveday, B. i Savage, S.P. (ed.) (1996) Core Issues in Policing (Londres: Longman).
Liddle, A.M. i Gelsthorpe, L. (1994) Inter-Agency Crime Prevention (Londres: HMSO).
Livingston, D. (1997) Police discretion and the quality of life in public places: courts,
communities and the new policing, Columbia Law Review 97: 551.672.
McAlary, M. (1996) Good Cop, Bad Cop (Nova York: Pocket Star).
McBarnet, D. (1983) Conviction 2a ed. (Londres: Macmillan).
Maher, L. (1997) Sexed Work: Gender, Race and Resistance in Brooklyn Drug Market (Oxford:
Clarendon).
Maher, L. i Dixon, D. (1999, en premsa) Policing and public health: law enforcement and harm
minimization in a street-level drug market, British Journal of Criminology.
Maher, L., Dixon, D., Swift, W. i Nguyen, T. (1997) Anh Hai: Young Indo-Chinese Poples
Perceptions and Experiences of Policing, UNSW Law Faculty Research Monograph
(Kensington: UNSW Law Faculty).
Maher, L., Dixon, D., Lynskey, M. i Hall, W. (1998) Running the Risks: Heroin, Health and
Harm in South West Sydney, NDARC Monograph no. 38 (Sydney: National Drug and Alcohol
Research Centre).
Marlow, A. i Pitts, J. (1998) Law and order, crime control and community safety, a: A. Marlow
i J. Pitts (ed.) Planning Safer Communities (Lyme Regis: Russell House) 1-10.
Massing, M (1997) The blue revolution, New York Review of Books 19 de novembre 1998
(referncies sobre la versi a <http://www.nybooks.com>).

Ms enll de la tolerncia zero 37


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Mollen, M. (1994) Report of the Commission to Investigate Allegations of Police Corruption and
the Anti-Corruption Procedures of the Police Department (Nova York: Mollen Commission).
Mogan, R. i Newburn, T. (1997) Tomorrows world, Policing Today, juny, 42-5.
Palmer, D. (1997) When tolerance is zero, Alternative Law Journal 22: 232-6.
Pearson, G. (1992) Drugs and criminal justice, a: P.A OHare et al. (ed.) The Reduction of
Drug-Related Harm (Londres: Routledge) 15-29.
Pearson, G., Blagg, H., Smith, D., Sampson, A., i Stubbs, J. (1992) Crime, community and conflict:
the multi-agency approach, a: D. Downes (ed.) Unravelling Criminal Justice (Londres: Macmillan).
Pollard, C. (1997) Zero tolerance: short term fix, long-term liability? a: N. Dennis, (ed.) Zero
Tolerance: Policing a Free Society (Londres: Institute of Economic Affairs) 43-60.
Power, M. (1997) The Audit Society (Oxford: Clarendon).
Reiner, R. (1992) The Politics of the Police (Hemel Hempstead: Harvester/Wheatsheaf).
Rolph, C.H. (1985) Police discretion, a: C.H. Rolph, As I was Saying (Londres: Police
Review Publications) 68-71 (reimprs de New Statesman 11 doctubre 1959).
Romeanes, T. (1998) A question of confidence, a: R.H. Burke (ed.) Zero Tolerance Policing
(Leicester: Perpetuity Press) 39-48.
Safir, H. (sd) The CompStat Process (Nova York: NYPD).
Scarman, L. (1981) The Brixton Disorders (Londres: HMSO).
Shapiro, B. (1998) Zero-tolerance gospel http://oneworld/issue497
Sherman, L. (1993) Why crime control is not reactionary, Police Innovation and Control of
the Police (Nova York: Springer-Verlag) 171-89.
Sherman, L.W. (1997) Policing for crime prevention, a: L.W. Sherman, D.C. Gottfredson,
D.L. MacKenzie, J. Eck, P. Reuter i S.D. Bushway, Preventing Crime: What Works, What
Doesnt, Whats Promising (Washington: National Institute of Justice), referncies a
<http://www.ncjrs.org/works/chapter8.html>
Sherman, L.W. (1998) Article per a la conferncia sobre Crime Prevention through Social
Support, Conference Proceedings, Standing Committee on Law and Justice, NGS Parliament
Legislative Council, Report #11.
Sherman, L.W. (propera publicaci) Evidence-based policing, a: E. Waring i D. Weisburd
(ed.) Crime and Social Organization.
Silverman, E. (1998) Below zero tolerance: the New York experience, a: R.H. Burke (ed.)
Zero Tolerance Policing (Leicester: Perpetuity Press) 49-56.
Skogan, W. (1990) Disorder and Decline (Nova York, Fress Press).
Sviridoff, M., Sadd, S., Curtis, R., i Grinc, R. (1992) The Neighborhood Effects of Street-Level
Drug Enforcement (Nova York: Vera Institute of Justice).

David Dixon 38
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Travis, J. (1997) The mentally ill offender, discurs a lassociaci National Association of
State Forensic Mental Health Directors, 3 de setembre.
Travis, J. (1998) Declining crime and our national research agenda, conferncia inaugural,
John Jay College, 9 de mar.
Tyler, T. (1990) Why Pople Obey the Law (New Haven: Yale University Press).
Walker, S. (1984) Broken windows and fractured history, Justice Quarterly 1: 75-90.
Welsh, I. (1998) Filth (Londres: Jonathan Cape).
Wilson, J.Q. (1968) Varieties of Police Behaviour (Cambridge: Harvard University Press).
Wilson, J.Q. (1995) Crime and public policy, a: J.Q. Wilson i J. Petersilia (ed.) Crime (San
Francisco: ICS Press) 489-507.
Wilson, J.Q. (1997) Policing: zero tolerance and the broken windows theory, presentaci
dun taller a Center for Independent Studies, Sydney, 16 doctubre.
Wilson, J.Q. i Kelling, G.L. (1982) Broken windows, The Atlantic Monthly (mar) 29-38.
Wodak, A. i Lurie, P. (1996) A tale of two countries: attempts to control HIV among injecting
drug users in Australia and the US, Journal of Drug Issues 27: 117-34.
Young, J. (1975) Working class criminology, a: I. Taylor, P. Walton i J. Young (ed.) Critical
Criminology (Londres: Routledge i Kegan Paul).
Young, J. (1997) Left realist criminology, a: M. Maguire, R. Morgan i R. Reiner (ed.) The
Oxford Handbook of Criminology, 2a edici (Oxford: Clarendon) 473-98.
Young, J. (1998) The Criminology of Intolerance (Middlesex: Centre for Criminology).
Zimring, F.E. i Hawkins, G. (1997) Crime is not the Problem: Lethal Violence in America (Nova
York: Oxford University Press).

Ms enll de la tolerncia zero 39


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

David Dixon 40
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Actes incvics: Incompliment de les normes


Anthony
socials i les seves conseqncies per a les
Bottoms localitats1
Professor emrit
Wolfson de
criminologia a la
Universitat de
Cambridge;
Professor honorari
de criminologia a la
Universitat de
Sheffield

Fa uns anys, Robert Sampson i Steven Raudenbush (2004, p. 319) van afirmar que el
concepte de desordre venal ha tornat a assumir prioritat en les cincies socials. En fer
aquest comentari, pensaven especialment en la famosa teoria de les finestres trencades
(TFT) de Wilson i Kelling (1982; vegeu tamb Kelling i Coles, 1996), segons la qual:
...les formes menors de desordre pblic derivaven en delictes greus i en una espiral
descendent de deteriorament urb... Se suposa que el motiu s que les claus visuals,
com els grafits, l'embriaguesa en pblic, les deixalles i els cotxes abandonats atrauen els
delinqents, que a partir d'aquests indicis assumeixen que als residents no els importa
gaire el que passa al barri (Sampson i Raudenbush, 2004, p. 319).
Com aquesta cita indica, la TFT parteix de la hiptesi que els actes d'incivisme no reparats
implicaran una escalada de problemes socials, en una srie de fases. Aquestes fases han
estat descrites per Ralph Taylor (2001, p. 98) de la manera segent:
Fase 1: Signes d'incivisme no reparats.
Fase 2: Els residents es retiren de l'espai pblic; por.
Fase 3: Encoratjament dels infractors locals; ms petits delictes; ms signes d'incivisme.
Fase 4: Els residents estan ms atemorits, es retiren encara ms.
Fase 5: Els grans delinqents detecten la manca de control i es traslladen a l'rea.

1
Aquest article s una versi lleugerament adaptada duna secci del captol Developing socio-spatial criminology que lautor ha
elaborat per a la cinquena edici de lOxford Handbook of Criminology, que ser publicada en els propers mesos. Volem agrair tant a
lautor com a leditorial, lOxford University Press (www.oup.com), propietria del copyright del document, que ens hagin autoritzat
expressament a publicar-lo en aquest nmero d'Apunts de Seguretat.

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les seves conseqncies per a les localitats 41
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

S'hauria de dir que la TFT t un estatus paradoxal en la criminologia. D'una banda, potser pel
seu missatge causal directe i pel seu ttol evocador, poques idees [han estat] ... ms influents
en el mn del manteniment de l'ordre urb (Sampson 2009, p. 8). D'altra banda, quan
l'evidncia emprica que dna suport a la teoria es comprova sobre una base longitudinal,
resulta clarament precria (vegeu especialment Sampson i Raudenbush, 1999; Taylor, 2001;
Harcourt i Ludwig, 2006; tamb 4a ed., p. 554-556). Aquests estudis suggereixen clarament
que el desordre s un factor de predicci de delictes seriosos menys intens que el context
estructural del barri.
Els projectes de recerca recents poden ajudar a aclarir aquesta situaci tan complexa.
Considerem en primer lloc la destacada feina experimental duta a terme pels psiclegs
holandesos Keizer, Lindenberg i Steg (2008) sobre la disseminaci dels desordres. Una de
les caracterstiques teriques centrals d'aquesta obra s que destaca el carcter violador de
normes dels actes incvics, un punt que tamb s'ha posat en relleu en un estudi australi
recent sobre les topades amb desconeguts grollers (Smith, Phillips i King, 2010).2 Segons
Cialdini et al. (1991), Keizer i els seus collegues distingeixen dues connotacions del terme
norma social: en primer lloc, l'existncia en una determinada comunitat o barri de la
(des)aprovaci general d'un tipus de comportament especfic (norma preventiva); i, en
segon lloc, la presncia d'un comportament especfic normal en un entorn determinat
(norma descriptiva) (p. 1681, mfasi afegit). A continuaci suggereixen que el tipus d'actes
incvics que descriu la TFT sn entorns socials en qu una norma preventiva (p. ex., els
carrers s'han de mantenir nets i agradables per a l's pblic) entra en conflicte amb una
norma descriptiva (p. ex., sembla que en aquest carrer tothom tira les deixalles a terra). La
pregunta principal que es van fer els autors de la recerca era si les normes preventives es
consideren ms persuasives quan, en un entorn particular, s'acompanyen d'un missatge
congruent amb les normes descriptives.
Un seguit d'experiments enginyosos van permetre obtenir una resposta majoritriament
afirmativa a aquesta pregunta. Per exemple, a l'entrada d'un aparcament interior situat al
costat d'un supermercat, un rtol prominent deia el segent: Els preguem que retornin els
carros (norma preventiva). En dos dies diferents, els investigadors van collocar fullets
informatius als eixugaparabrises del costat del conductor de tots els cotxes de l'aparcament.
En un dels dos dies, els investigadors es van assegurar que no hi hagus cap carro sense
retornar a l'aparcament; en canvi, l'altre dia hi havia quatre carros escampats. En la segona
situaci (carros escampats), els conductors que tornaven als cotxes tenien, per comparaci a
la primera situaci, el doble de probabilitats de llenar el fullet a terra en comptes d'emportar-
se'l (58%-30%, P<.002). Es van registrar resultats similars, per amb un nivell de rellevncia
ms baix perqu els ndexs absoluts de violaci de normes preventives eren ms baixos, en
dos experiments que implicaven l'acci, ms greu, de robar un bitllet de 5 euros que s'havia
introdut visiblement en un sobre just a l'obertura d'una bstia.

2
En aquest estudi, la resposta emocional dominant en aquest tipus de trobades era lenuig (resposta del 60%). Els autors interpreten
aquest resultat (Smith, Phillips i King, 2010, p. 68-70) fent referncia a la sociologia durkheimiana, que destaca els vincles morals que
mantenen les societats unides (conscincia collectiva) i lenuig generat pels incompliments de les normes que sustenten aquests
vincles.

Anthony Bottoms 42
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Aquests resultats donen suport a una de les afirmacions principals de la TFT, que diu que les
persones que observen la infracci d'una norma tindran ms probabilitats de violar la mateixa
norma (embrutant l'espai pblic) o una altra norma (robant). Per tot i que els resultats sn
congruents amb la TFT, no la confirmen del tot, ats que la teoria postula un seguit d'hiptesis
seqencials i interconnectades (vegeu supra). Dos articles de recerca recents sn rellevants
per a altres aspectes de la teoria.
En primer lloc, experiments posteriors de Keizer (2010) van mostrar que tant el compliment
com els desordres es poden veure influenciats per comportaments propers. De forma ms
precisa, quan la gent observa altres persones complint una norma, aix pot millorar el seu
compliment de la mateixa norma o d'una norma relacionada. Per exemple, en un experiment
dut a terme en un carrer, un cmplice dels investigadors empenyia una bicicleta per un carrer i
accidentalment li queien unes taronges mentre intentava posar-les en una bossa (mentre
continuava subjectant la bicicleta). Les persones que passaven pel carrer ajudarien el
cmplice a recollir les taronges? Resposta: en la situaci de lnia de base (descrita
anteriorment), el 40% de les persones que passaven pel costat van ajudar el ciclista/cmplice;
per en una segona situaci, en qu un altre cmplice recollia la brossa que hi havia a prop,
l'ndex de persones que van ajudar el ciclista es va duplicar (83%; P<.001) (Keizer 2010,
cap.3). Com conclou l'autor, aquests resultats donen suport a l'expectativa que les claus
subtils de [respecte o falta de respecte] d'una norma poden, com a mnim momentniament,
influir en el comportament al carrer (p. 51). Aix s important perqu va ms enll de les
proposicions de la TFT: aquesta teoria suggereix que per evitar la seqncia causal que
postula s'ha de reparar la finestra trencada, per la recerca de Keizer suggereix que el
comportament normatiu prosocial no relacionat amb la finestra trencada podria tenir un efecte
similar.
Un segon treball de recerca rellevant va ser dut a terme per Peter St. Jean (2007) a rees
socialment degradades de Chicago. Aquesta recerca inclou entrevistes amb delinqents
rellevants (traficants de drogues, atracadors i lladres) una perspectiva que, en el marc de la
TFT, s de gran importncia per a la fase final del procs establerta per la hiptesi.
Lamentablement per als defensors de la TFT, la recerca de St. Jean va proporcionar poques
proves que sustentin la teoria. Quant als desordres fsics (com els grafits i la brossa, per
tamb les finestres trencades), es va descobrir que aquestes situacions no tenien cap
inters per als delinqents (narcotraficants i atracadors) per a aquests delinqents eren
factors molt diferents els que feien que un determinat lloc sembls oferir oportunitats
lucratives. Quant als desordres socials, els resultats eren bastant similars als de l'eficcia
collectiva s a dir, hi havia una associaci estadstica entre els desordres socials i el trfic de
drogues/atracaments, per aquesta associaci era sobretot per l'observaci que aquests
crims no prosperen en absncia dels desordres socials; en canvi, un alt nivell de desordres
socials era insuficient per produir ndexs de criminalitat elevats (St. Jean 2007, p. 202).
En resum, per tant, si analitzem la TFT hi trobem alguns resultats complexos. La major part de
la recerca sobre la TFT, basada en estudis fets als barris al llarg del temps, ha mostrat un
suport molt limitat a les seves hiptesis, per el treball recent de Keizer et al. (2008) dna
suport a la proposici (central de la TFT) que el desordre s'escampa. D'altra banda, la

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les seves conseqncies per a les localitats 43
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

hiptesi de la fase final de la TFT (delinqents, detecci d'oportunitats, trasllat a la zona) rep
molt poc suport per part de la recerca de St. Jean; i la recerca recent de Keizer suggereix que
els desordres es poden reduir de formes molt subtils, a part de limitar-se a tallar els desordres
de soca-rel. Entre tots, aquests ltims resultats semblen oferir motius convincents sobre per
qu hi ha un suport empric general limitat a la TFT. La recerca de Keizer i els seus collegues
tamb s'obre a l'exploraci d'un ric reialme de comportament normatiu, i de les influncies
normatives sobre el comportament en pblic, reminiscncia en un context diferent de la
feina d'Erving Goffman (1971). Una implicaci important d'aquesta recerca holandesa s que
les sntesis de la feina en criminologia socioespacial han de tenir en compte seriosament
aquests assumptes normatius. Tornar a aquest punt en breu, per primer cal examinar un
assumpte relativament abandonat, per important, sobre els actes incvics en espais pblics:
la repetici.

1. Actes incvics repetits


Frank Field, membre del Parlament per a Birkenhead, descriu de forma molt vvida una
trobada amb un grup d'electors que estaven molt molestos pels actes incvics que patien al
barri: nois que corrien per les teulades [dels meus electors], orinaven a les bsties, els
assaltaven en la foscor quan tornaven a casa de nit, i, quan estaven mirant la televisi,
intentaven trencar-los les finestres de la sala (Field 2003, p. 10). Field, per, hbilment va
comentar que aquests actes incvics normalment es distingien dels delictes en un aspecte
important:
[L]a marca distintiva del comportament antisocial s que [a diferncia d'un delicte, com
un robatori en domicili] cada cas per si sol no representa un acte illegal. s en la seva
regularitat on el comportament antisocial exerceix la seva fora destructiva (Field 2003,
p. 45).
Recentment s'ha confirmat aquesta ltima observaci de forma emprica en una recerca
encarregada per H.M. Inspectorate of Constabulary (Inspectors de Policia de Sa Majestat
HMIC per les seves sigles en angls). L'HMIC va encarregar a Ipsos MORI (2010) que fes una
enquesta a persones que havien denunciat actes incvics a la policia d'Anglaterra i Galles el
setembre de 2009. En una recerca relacionada, Innes i Weston (2010, p. 22-3) van fer servir
aquest conjunt de dades per avaluar diferncies individuals en la mesura en qu les
vctimes percebien que els actes incvics tenien un impacte negatiu sobre la seva qualitat de
vida (vulnerabilitat). Van descobrir que la victimitzaci repetida [per actes incvics] s el
factor clau que dna forma als nivells de vulnerabilitat (mfasi afegit). Tamb van descobrir
que aquesta vulnerabilitat es fa especialment aguda quan les persones que experimenten els
actes incvics repetits tamb informen sobre una malaltia llarga, o es defineixen com a
discapacitats (p. 23). Precisament aquesta combinaci de circumstncies adverses es va
veure implicada en el trgic cas de Fiona Pilkington, que el 2007 va matar la seva filla
discapacitada i ella mateixa es va sucidar desprs de patir repetides intimidacions per part de
joves de la localitat dels quals la policia local no s'havia ocupat adequadament (Comissi
Independent de Queixes sobre la Policia, 2011).

Anthony Bottoms 44
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Fins a quin punt sn habituals els actes incvics repetits? Aquest tema ha estat aclarit en una
anlisi recent de les dades de l'Enquesta britnica sobre el crim (British Crime Survey, BCS
per les seves sigles en angls). Quan es publica informaci sobre els nivells nacionals d'actes
incvics a Anglaterra i Galles, les dades esmentades gaireb sempre provenen d'una srie de
set preguntes de la BCS conegudes com a comportament antisocial percebut (perceived
anti-social behaviour o PASB per les seves sigles en angls). (Per a una revisi de la
bibliografia sobre el PASB, la BCS i altres fonts, vegeu Mackenzie et al., 2010). En aquestes
preguntes es demana als enquestats si perceben algun tipus especfic de comportament (per
exemple, brossa o escombraries escampades) com un problema molt important, un
problema bastant important, (etc.) al seu barri. No obstant aix, els ltims anys les entrevistes
de la BCS tamb han contingut un altre conjunt de preguntes sobre actes incvics; es
pregunta a l'enquestat si en els ltims dotze mesos ha vist personalment, en el barri, un de
cinc tipus especfics de comportament (llistats a la Taula 1). Els resultats d'aquestes preguntes
sobre actes incvics experimentats no sn publicats normalment pel Home Office. L'excepci
principal s una secci d'un informe d'Upson (2006). No obstant aix, les dades sobre
experincia de la BCS per al 2004-2005 han estat analitzades recentment per Ryan
Davenport (2010), de la Universitat de Sheffield, que molt amablement m'ha perms publicar
alguns dels seus resultats.3
A partir de les preguntes sobre experincia de la BCS, es poden compilar dades sobre els
actes incvics repetits. La Taula 1, extreta de l'obra de Ryan Davenport, mostra que entre les
persones que experimenten actes incvics les experincies repetides van superar mpliament
les experincies niques (part A de la taula); en canvi, en el mateix any, les persones que van
ser vctimes de delictes eren molt ms propenses a ser vctimes niques que vctimes
repetitives (part B de la taula). s a dir, en termes emprics, l'exposici repetida s una
experincia molt ms comuna de les vctimes d'actes incvics que de les vctimes de delictes.
A ms, una minoria dels enquestats va tenir la mala sort d'experimentar repeticions
freqents (com a mnim un cop a la setmana) de vens sorollosos, consum de drogues,
embriaguesa o grafits o escombraries a la seva zona. Les repeticions no eren necessriament
de la mateixa persona o grup; no obstant aix, l'abast de la repetici dels actes incvics s un
descobriment important, especialment si tenim en compte l'enuig que es pot generar amb una
nica infracci d'una norma molt arrelada (vegeu la nota 11). Aix s aix especialment si
recuperem l'evidncia de la Taula 1, que mostra que els actes repetits incvics sn ms
habituals en les rees ms desfavorides (i, per tant, ja molt perjudicades) (vegeu tamb Ipsos
MORI 2010, p. 33).

2. La perspectiva dels delictes senyal


La perspectiva dels delictes senyal (Signal Crimes Perspective o SgCP per les seves sigles
en angls) va sorgir en els debats de final de millenni entre agents de policia veterans i
investigadors de la Universitat de Surrey. A la policia li preocupava el que li semblava que era

3
Aquestes anlisis formen part de la dissertaci de la tesi doctoral de Ryan Davenport. Actualment est preparant articles en qu
sexposaran els resultats amb ms detall.

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les seves conseqncies per a les localitats 45
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

un problema nou. Segons les dades de la policia i de la BCS, els ndexs de criminalitat estaven
caient, per l'angoixa general al voltant dels delictes seguia essent elevada. Per qu, i quina
hauria de ser la resposta de la policia?
En resposta a aquest trencaclosques, els investigadors van fer un moviment conceptual clau
argumentant que, com va dir ms endavant Martin Innes (2004, p. 336), la bibliografia
criminolgica no contenia una explicaci coherent sobre all que la gent entenia com a
delictes i desordres, i sobre com aquest enteniment es troba imbricat en la construcci
simblica ms mplia de l'espai social. Per omplir aquest buit, la proposici central dels
investigadors va ser que alguns delictes i desordres sn ms importants que d'altres per a les
persones a l'hora de donar forma a la seva percepci del risc (Innes 2004, p. 336, mfasi
afegit). Aix doncs, per exemple, tres assassinats de parelles en una ciutat de mida mitjana en
un any seria poc habitual, per no necessriament crearia una por generalitzada o una
sensaci d'amenaa en la comunitat global, perqu es considerarien assumptes privats. En
canvi, el segrest i l'assassinat d'una alumna de l'escola local de cam cap a l'escola generaria
gaireb amb tota seguretat molta ms por i una sensaci d'amenaa a la zona pel senyal que
transmetria sobre els riscos potencials de la comunitat. En vista d'aquest senyal, les persones
normals considerarien arriscats determinats llocs, persones o situacions que poden trobar
fcilment en la seva vida diria; per tant, els senyals sn processos semitics socials
mitjanant els quals diferents delictes i desordres poden tenir un efecte desproporcionat en
termes de la percepci de por i amenaa, sovint en relaci amb llocs especfics (Innes i
Fielding 2002, Resum).
Aquestes idees centrals van ser desenvolupades posteriorment per Innes en una collaboraci
amb la policia com a part del Programa nacional de manteniment tranquillitzador de l'ordre
(National Reassurance Policing Programme NRPP per les seves sigles en angls: per a una
avaluaci excellent d'aquest programa vegeu Tuffin, Morris i Poole, 2006). Innes i els seus
collegues van dur a terme entrevistes qualitatives detallades a 16 rees de l'NRPP,
preguntant als enquestats representatius de cada rea qu identificarien com a amenaces
potencials clau de la seguretat del barri en la seva zona. No sorprn i, de fet, s coherent
amb l'mfasi en la importncia dels microubicacions en la literatura relativa de la policia dels
punts calents (Weisburg, Bernasco i Bruinsma, 2009) que hi hagus una considerable
variaci local en les amenaces percebudes identificades a les diferents poblacions. Tanmateix,
un dels resultats clau va ser que diferents tipus de desordres (com joves al carrer, drogues,
brossa/grafits i beure en pblic) eren amenaces importants percebudes en les respostes a
totes les rees. De fet, alguns elements normalment es percebien com una amenaa ms gran
que el robatori residencial (vegeu, per exemple, el diagrama de 4a ed., p. 552). En part,
aquests resultats s'explicaven pel fet que els desordres considerats com una amenaa eren
esdeveniments que es produen a l'espai pblic, sovint amb una dimensi fortament repetitiva,
i, per tant, semblaven enviar un potent missatge als residents en el sentit que la meva rea
est descontrolada. Com va dir un dels enquestats a Innes (2004, p. 348):
S, s de ximples, per els grafits sn el que em molesta ms, perqu els tinc al davant
cada dia. bviament les violacions i els assassinats sn delictes ms horrorosos, per el
que jo veig sn els grafits.

Anthony Bottoms 46
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Els sentiments d'aquest enquestat es van veure confirmats per la mostra d'Ipsos MORI (2010).
Els enquestats opinaven clarament que, a l'hora d'assignar recursos, la policia hauria de donar
prioritat als robatoris residencials i als atracaments al carrer; per a ms, la gran majoria dels
enquestats segueixen esmentant la importncia de centrar esforos en afrontar el
comportament antisocial (Ipsos MORI 2010, p. 31).
En resum, l'evidncia suggereix que fins i tot els actes incvics poc importants d'una zona es
poden percebre, especialment si sn persistents (els tinc al davant cada dia), com a
amenaces significatives per a la vida diria pacfica. Innes i Roberts (2007, p. 241) han vinculat
aquests resultats a les inseguretats socials ms generals de les societats modernes actuals
(captol 2 d'aquest volum).
Com s'ha indicat, el nom genric del plantejament teric d'Innes s la perspectiva dels
delictes senyal (que tamb inclou els desordres senyal). Hi ha, per, una altra dimensi
dins aquesta perspectiva, coneguda com els senyals de control, i aix s molt coherent amb
la recerca psicolgica de Keizer (2010) sobre les influncies prosocials (com s el cas del
cmplice que escombra). La idea central al darrere dels senyals de control s que hi ha
determinats actes de persones o institucions autoritzades, o d'altres residents, que poden
enviar senyals als residents i als negocis d'una rea de manera que fomentin la confiana i
una sensaci d'ordre social (o, naturalment, tot el contrari si no es duen a terme aquests
actes). Per raons d'espai no podem debatre extensament els senyals de control, per els
lectors interessats poden adrear-se a la meva anlisi sobre aquest tema, amb exemples, a
Bottoms (2009).
Ats que tant la SgCP com la TFT destaquen els actes incvics, sovint la gent es pregunta en
qu es diferencien aquests dos plantejaments. En resposta a aquesta pregunta, Innes i
Roberts (2007, p. 245) diuen, en primer lloc, que a diferncia de la TFT, la SgCP no intenta
ordenar el comportament relacionat amb els desordres i els delictes en una seqncia causal,
en qu els primers engendren els segons (vegeu aquesta seqncia a l'Esquema 1). En
segon lloc, afegeixen que mentre la TFT tracta els desordres com una massa mpliament
sense diferenciar, per a la SgCP s important centrar-se en les caracterstiques especfiques
dels desordres individuals, perqu es produeixen i tenen ressonncies en contextos
especfics de les comunitats. A ms d'aquests punts, jo suggeriria que es poden identificar
ms diferncies. Per exemple, en la seqncia que proposa, la TFT assumeix mpliament que
les persones actuaran de forma instrumental (Tyler 2011, p. 256), per la SgCP se centra ms
en els mecanismes normatius i culturals. De forma similar, la TFT recomana afrontar de forma
rpida i efectiva els desordres inicials (arreglar la finestra trencada), per la SgCP fa una
interpretaci ms mplia dels senyals de control i dels missatges normatius ms amplis que
poden enviar.
Una altra comparaci important es refereix a les similituds i diferncies entre la SgCP i la
tradici de la policia de punts calents (Hot Spot Policing HSP en angls), que en els darrers
anys ha proporcionat un resultats remarcables a la recerca (per a una explicaci ms
completa, vegeu Braga i Weisburg, 2010). Aquests plantejaments tenen diverses
caracterstiques en com; en particular, els dos tenen un fort comproms amb un enteniment

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les seves conseqncies per a les localitats 47
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

precs i una resposta intelligent a les circumstncies locals especfiques de microubicacions.


Tanmateix, hi ha algunes diferncies importants en les qestions que destaca cada
plantejament. En particular, els especialistes en HSP segurament criticarien la SgCP perqu
sn de la TFT, basant-se en el fet que fomenta que la policia es preocupi de problemes de
desordres i desplaci els delictes a un objectiu secundari o de segona divisi de la policia. A
ms, s'argumenta que en incloure els desordres aquest plantejament amplia... la funci de la
policia (Braga i Weisburd, 2010, p. 49; sobre aquest ltim punt vegeu tamb Loader, 2006).
Com hem vist, aquesta forma de prioritzar automticament els delictes no s compartida per la
SgCP, que considera que centrar l'atenci en els desordres pot ser, en determinades
circumstncies, vitalment necessari per aplacar amenaces percebudes en l's pacfic d'rees
importants de l'espai pblic (vegeu, per exemple, la resposta que Innes i Roberts donen a
Loader, 2008, p. 259-260).
Com a comentari final sobre la SgCP, cal indicar que el desordre descrit com a joves pel
carrer sovint ha estat destacat quan s'han fet anlisis a l'estil de la SgCP sobre la seguretat
dels barris (vegeu Bottoms, 2007, p. 552. i Innes i Weston, 2010, p. 20).4 Aquest resultat s
qualitativament diferent del que es mostra a la Taula 1, perqu aquesta taula fa referncia
noms a joves al carrer com una experincia percebuda al barri, mentre que les anlisis
d'Innes es refereixen a la seva consideraci com a amenaa per a la seguretat del barri. Els
motius que s'obtinguin resultats d'aquest tipus que no sn exclusius d'Innes encara no s'han
explorat prou i s'hauran d'investigar ms. Tanmateix, una cosa queda clara a partir de la
recerca d'un equip de la Universitat de Keele, que va ser anterior a la tasca d'Innes. Aquest
equip va indicar que, en la petita poblaci que van estudiar (Macclesfield, Cheshire), la reuni
no vigilada de grups de nois i noies adolescents als espais pblics era potser el principal
motiu de preocupaci dels adults en relaci amb els joves (Girling, Loader i Sparks, 2000, p.
81). Tanmateix, la seva recerca etnogrfica tamb va establir que:
Els residents interpreten la presncia i el comportament d'aquests adolescents de
formes diferents i hi confereixen diferents graus d'importncia, i aquestes interpretacions
no es poden deduir directament a partir dels nivells reals de desordres i delictes (2000,
p.82, mfasi original).
Aix planteja la important qesti de la relaci entre les percepcions objectives i
subjectives dels desordres, que es comentar al subapartat final.

3. Percepci del desordre i les seves conseqncies


El 2008 es va escollir Robert Sampson per tal que fes la Conferncia Anual de la prestigiosa
British Journal of Socioloty (BJS) a la London School of Economics. En aquesta conferncia,

4
Lanlisi dInnes i Weston (2010), derivada de les dades de la BCS, se centra all que es descriu com els danys relatius de diferents
actes incvics, fent servir una grfica que mostra la intensitat de lefecte sobre les persones com a eix X, i el nombre de persones
afectades com a eix Y. (Per exemple, es mostra que la brossa afecta moltes persones, per t un efecte baix sobre la vida de les
persones; labs i la intimidaci sn patits per poques persones, per afecta molt les seves vides). Es mostra que lacte incvic de
joves adolescents rondant per lespai pblic afecta moltes persones (tantes com les persones a qui afecta la brossa), i la intensitat de
lefecte que t sobre les persones es considera mitj.

Anthony Bottoms 48
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

els desordres visibles es van agafar com a punt de partida d'un debat sociolgic ms ampli de
temes com l'estratificaci social i la immigraci (Sampson, 2009b). Dos dels temes plantejats a
la conferncia tenen un inters especial en el context que ens ocupa: es tracta de la relaci
entre els desordres percebuts i els mesurats objectivament, i les conseqncies a llarg
termini del desordre percebut.
Sampson i Raudenbush (2004) van desenvolupar un mtode innovador per mesurar
objectivament els desordres, conegut com a Observaci Social Sistemtica (OSS). En
aquest mtode, es colloquen cmeres en un vehicle utilitari esportiu (SUV) en qu hi viatgen
observadors formats; es dedica a circular de forma lenta i sistemtica per carrers seleccionats
d'una ciutat, enregistrant tot all que s'hi veu. Quan es va provar a determinades rees, es va
comprovar que aquestes dades objectives explicaven en part, per no totalment, les
percepcions de desordre.5 A ms del desordre objectiu, l'altre factor principal que podia fer
preveure les percepcions del desordre era la composici racial de la zona; tant els enquestats
blancs com els negres percebien el desordre com un problema ms important a les rees
predominantment negres que a altres rees. Aquest descobriment s'explica amb el fet que les
persones necessriament recorren als seus prejudicis (Sampson, 2009b, p. 12) a l'hora de
formar-se opinions subjectives sobre els desordres, i que la narrativa sobre la raa a la cultura
americana constitueix un element important d'aquests prejudicis. A la conferncia de la BJS,
Sampson (2009b:20) desenvolupa aquesta lnia argumental amb una investigaci emprica
que es pregunta: les percepcions compartides del desordre en l'entorn propi poden fer
preveure la percepci d'una persona sobre el desordre molts anys desprs, ajustant els nivells
actuals de desordre observat, pobresa i la percepci social d'una persona? (mfasi de
l'original). La resposta va ser afirmativa, cosa que Sampson va considerar fora destacable,
i testimoni de la sensibilitat de les persones respecte de les avaluacions d'altres' (ibid.). Com
va afegir un dels comentaristes de la conferncia de la BJS, aquesta anlisi s molt
innovadora perqu intenta incorporar estudis de processos cognitius a les anlisis de
patrons estructurals de composici racial, segregaci de la pobresa i la ... producci social
d'espai a la ciutat (Davis, 2009, p. 41); s a dir, intenta integrar seriosament la psicologia
social amb sociologia estructural.
s interessant, per, que els resultats de Sampson i Raudenbush no s'hagin reprodut
totalment a la Gran Bretanya. Una anlisi estadstica sofisticada de les dades de la BCS duta a
terme per Joanna Taylor, Liz Twigg i John Mohan (2009) va suggerir que, en l'mbit de barri, la
composici tnica diferencial d'una rea no afectava la percepci dels actes incvics de fet,
les privacions i la pobresa, ms que la diversitat [tnica], sn les que ms s'associen amb
una percepci de nivells elevats de comportament antisocial. Aquesta s clarament una
diferncia intercultural molt important que requereix una recerca ms profunda.

5
Hi ha hagut algunes crtiques metodolgiques de lOSS, per no s oport seguir aquest fil argumental en aquest punt. Una altra
manera de comparar el desordre objectiu amb el desordre percebut s mitjanant una tabulaci creuada de les respostes a les
preguntes de lenquesta sobre lexperincia del desordre i sobre la percepci del desordre com a problema. Aquesta comparaci
va ser realitzada per Davenport (2010) fent servir les dades BCS, de forma comparable als resultats de Sampson, i va descobrir que en
elements similars les dues mesures estaven molt correlacionades, per en cap cas eren idntiques.

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les seves conseqncies per a les localitats 49
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

El segon argument principal relacionat amb els desordres presentat a la conferncia de


Sampson (2009) a la BJS es referia als efectes aparentment a llarg termini dels actes incvics
percebuts. Com ell mateix resumia el tema al final de la conferncia:
Deixant els detalls de banda i centrant-nos en la imatge general, vaig descobrir que el
desordre observat sistemticament no tenia cap associaci independent amb la pobresa
posterior... [per] les percepcions compartides [del desordre] eren igual d'intenses, o fins
i tot ms, a l'hora de preveure la pobresa posterior que la composici de la poblaci per
races i fins i tot la pobresa en ella mateixa (Sampson, 2009, p. 22, mfasi afegit)
En un sentit, aix refora la conclusi anterior de Sampson i Raudenbush (1999) segons la
qual els desordres estan inextricablement vinculats als desavantatges estructurals, i certament
refora l'escepticisme d'aquests autors amb la TFT. (Per a la TFT, el desordre causa delictes
greus; per a Sampson, el desordre permet preveure, o fins i tot causar, pobresa a llarg
termini). Per s'afegeix un altre punt crucial, que s que les percepcions socials reforcen el
desordre posterior i potencialment la pobresa, en absncia d'una intervenci exgena (p. 18,
mfasi afegit). En un primer moment sembla un resultat destacable; per si hi reflexionem ms
atentament aquest descobriment t molt de sentit. De fet, s ben sabut que les percepcions
del desordre local contribueixen a fer avaluacions generals i impressionistes de les rees
locals per part de persones com ara possibles compradors de cases, agents immobiliaris,
agents d'assegurances, inversors, la policia i els poltics; i naturalment tamb donen forma a
les percepcions dels residents que poden estar pensant a marxar del barri (Sampson, 2009,
p. 9). Aix doncs, els desordres influeixen en les decisions individuals i corporatives; i les
decisions individuals i corporatives donen forma a les trajectries socials dels barris a llarg
termini (Taub, Taylor i Dunham, 1984). En aquest sentit, els resultats sn un recordatori
beneficis del fet sociolgic que les percepcions, encara que siguin inexactes, poden tenir
conseqncies socials molt reals. Ms especficament, en relaci amb la criminologia
socioespacial, l'anlisi ens ha recordat la importncia dels mercats immobiliaris en relaci amb
els delictes i la criminalitat una evidncia comunament acceptada en aquest camp (vegeu.
Bottoms, 2007, p. 563-565). Com ha comentat encertadament Sampson (2009a, p. 90), ats
que els mercats immobiliaris actuen com a mecanisme d'assignaci... s'han d'integrar millor en
la teoria sociolgica i criminolgica.
Per, finalmen,t hem de destacar una matisaci important en la citaci del principi del pargraf
anterior, en qu Robert Sampson diu que les percepcions del desordre permeten preveure
efectes socials a llarg termini en absncia d'una intervenci exgena. A la conferncia de la
BJS, Sampson no va entrar en aquesta matisaci, per en el meu comentari sobre la
conferncia (un dels diversos que s'han publicat a la BJS), vaig destacar-ho i vaig vincular-ho
al concepte d'Innes dels senyals de control (Bottoms, 2009). s a dir, semblaria que el que
semblaven trajectries venals potencials a llarg termini poden veure's capgirades, en les
condicions correctes, per senyals de control implementats adequadament (vegeu ms
endavant, Sampson, 2009a, p. 89). Aix doncs, hi ha esperana fins i tot en contextos
aparentment molt poc prometedors.

Anthony Bottoms 50
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

4. Discussi
Dues conclusions principals emergeixen de l'anlisi d'aquest article: una de substantiva i l'altra
de metodolgica. En primer lloc, malgrat el seu perfil pblic elevat, la teoria de les finestres
trencades ara sembla tenir poc per oferir a la criminologia o al manteniment de l'ordre pblic;
per tant, seria millor que els criminlegs i els responsables poltics es concentressin ms en la
recerca relacionada amb els actes incvics duta a terme per Sampson i Innes. Aquests dos
acadmics ofereixen perspectives diferents, per les dues tenen una gran importncia. Un
d'ells (Sampson) se centra en la reproducci a llarg termini de les carncies estructurals, i el
rol que hi t el desordre percebut; l'altre (Innes) es concentra en la importncia simblica dels
desordres en les percepcions dels ciutadans en el seu s diari de l'espai pblic. Ats que el
desordre s la violaci d'una norma social important, les dues anlisis tamb destaquen la
importncia, de vegades oblidada, de les normes en la vida social diria.
En segon lloc, l'anlisi d'aquest article ha dedicat una gran atenci als temes vinculats de les
percepcions, la cultura i les normes. Esperem que s'hagi demostrat que es tracta d'una
dimensi vital de la vida social que ha d'integrar-se completament en anlisis futures dels
barris i de les microubicacions. La conferncia de Sampson per a la BJS s un bon exemple
d'aquesta integraci; per la cerca per a una integraci d'aquest tipus necessita una
desenvolupament ms profund.

Taula 1

Freqncia de l'experincia repetida d'actes incvics i delictes


(Frequency of Repeated Experience of British Crime Survey 2004-2005)
(% del total de la mostra)

Cap Una nica Repeticions Repeticions Total


experincia experincia poc freqents freqents*
A. Desordres
Vandalisme i grafits 62 5 27 7 100
s de drogues o trfic de 86 2 7 5 100
drogues
Borratxos o comportaments 58 1 22 18 100
inadequats
Vens sorollosos 87 1 6 6 100
Joves que deambulen 39 1 14 46 100
Tots els actes incvics 28 5 38 30 100
combinats
B. Delictes [qualsevol repetici]
Contra la propietat 79 17 4 100
Contra la persona 93 5 2 100
Tots el delictes combinats 75 20 6 100

* Repeticions freqents vol dir un mnim d'un cop a la setmana.

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les seves conseqncies per a les localitats 51
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Font: Davenport (2010, p. 129 i 126)

Bibliografia
Bottoms, A. E. (2007), Place, space, crime and disorder', in M.Maguire, R.Morgan and R.
Reiner (eds.), The Oxford Handbook of Criminology, 4th edn., Oxford: Oxford University Press.
- (2009), Disorder, order and control signals', British Journal of Sociology, 60: 49-54.
Braga, A. A..and Weisburd, D. L. (2010), Policing Problem Places, Oxford: Oxford University
Press.
Cialdini, R. B., Kallgren, C. A., and Reno, R. R. (1991), A focus theory of normative conduct: a
theoretical refinement and re-evaluation of the role of norms in human behaviour', in M. P. Zanna
(ed), Advances in Experimental Social Psychology, vol. 24, San Diego, CA: Academic Press.
Davenport, R. A. (2010), Incivilities, Crime and Social Order: the Role of Repeat Experience',
Unpublished Ph.D. thesis, University of Sheffield.
Davis, D. E. (2009), Taking place and space seriously: reflections on Disparity and Diversity
in the Contemporary City', British Journal of Sociology, 60: 39-47.
Field, F. (2003), Neighbours from Hell: The Politics of Behaviour, London: Politico's.
Girling, E., Loader, I., and Sparks, R. (2000), Crime and Social Change in Middle England:
Questions of Order in an English Town, London: Routledge.
Goffman, E. (1972), Relations in Public: Microstudies of the Public Order, London: Allen Lane
the Penguin Press.
Harcourt, B. E., and Ludwig, J. (2006) Broken windows: new evidence from New York City
and a five-city social experiment', University of Chicago Law Review, 73: 271-320.
Independent Police Complaints Commission (2011), IPCC Report into the Contact between
Fiona Pilkington and Leicestershire Constabulary, 2004-2007, London: IPPC.
Innes, M. (2004), Signal crimes and signal disorders: notes on deviance as communicative
action', British Journal of Sociology, 55: 335-55.
-- and Fielding, N. (2002), From community to communicative policing: signal crimes' and
the problem of public reassurance', Sociological Research Online, 7 (2).
and Roberts, C. (2008), Reassurance policing, community intelligence and the co-
production of social order', in T. Williamson (ed), The Handbook of Knowledge-Based Policing:
Current Conceptions and Future Directions, Chichester: John Wiley and Sons.
and Weston, N. (2010), Rethinking the Policing of Anti-Social Behaviour, London: H. M.
Inspectorate of Constabulary.

Anthony Bottoms 52
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Ipsos MORI (2010), Policing Anti-Social Behaviour: The Public Perspective, London: H. M.
Inspectorate of Constabulary.
Keizer, K., (2010), The Spreading of Disorder', Unpublished Proefschrift, University of
Groningen.
Lindenberg, S., and Steg, L. (2008), The spreading of disorder', Science, 322: 1681-5.
Kelling, G., and Coles, C. M. (1996), Fixing Broken Windows, New York: Free Press.
Loader, I. (2006), Policing, recognition and belonging', Annals of the American Academy of
Political and Social Science, 605: 201-21.
Mackenzie, S., Bannister, J., Flint, J., Parr, S., Millie, A., and Fleetwood, J. (2010), The Drivers
of Perceptions of Anti-Social Behaviour, Research Report No. 34, London: Home Office.
St Jean, P. K .B. (2007), Pockets of Crime: Broken Windows, Collective Efficacy and the
Criminal Point of View, Chicago: University of Chicago Press.

Sampson, R. J. (2009a), Analytic approaches to disorder', British Journal of Sociology,


60: 83-90.
(2009b), Disparity and diversity in the contemporary city: social (dis)order revisited', British
Journal of Sociology, 60: 1-31.
and Raudenbush, S. W. (1999), Systematic social observation of public spaces: a new look
at disorder and crime', American Journal of Sociology, 105: 603-51.
and (2004), Seeing disorder: neighborhood stigma and the social construction of
broken windows', Social Psychology Quarterly, 67: 319-42.
Smith, P., Phillips, T. L., and King, R .D. (2010), Incivility: The Rude Stranger in Everyday Life,
Cambridge: Cambridge University Press.
Taub, R., Taylor, D. G., and Dunham, J. D. (1984), Paths of Neighborhood Change, Chicago:
University of Chicago Press.
Taylor, J., Twigg, L., and Mohan, J. (2010), Investigating perceptions of antisocial behaviour
and neighbourhood ethnic heterogeneity in the British Crime Survey', Transactions of the
Institute of British Geographers (NS), 35: 59-75.
Taylor, R. B. (2001), Breaking Away from Broken Windows: Baltimore Neighborhoods and the
Nationwide Fight against Crime, Grime, Fear and Decline, Boulder, Col: Westview.
Tuffin, R., Morris, J., and Poole, A. (2006), An Evaluation of the Impact of the National
Reassurance Policing Programme, Home Office Research Study 296, London: Home Office.
Tyler, T.R. (2003), Procedural Justice, legitimacy and the effective rule of law', in M.Tonry
(ed), Crime and Justice: A Review of Research, vol 30, Chicago: University of Chicago Press.
Upson, A. (2006), Perceptions and Experience of Antisocial Behaviour: Findings from the
2004/2005 British Crime Survey, Home Office Online Report 21/06. London: Home Office.

Actes incvics: Incompliment de les normes socials i les seves conseqncies per a les localitats 53
Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Weisburd, D., Bernesco, W., and Bruinsma, G.J.N. (eds.) (2009), Putting Crime in its Place:
Units of Analysis in Geographic Criminology, New York: Springer.
.Wilson, J. Q., and Kelling, G. (1982), 'Broken windows', The Atlantic Monthly, (March): 29-38.

Anthony Bottoms 54
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Mark H.
Moore Avaluaci del CompStat:
una innovaci administrativa important en el
manteniment de lordre1

Resum Weisburd et al. han proporcionat proves quantitatives que documenten el que
sembla ser una tendncia important en el manteniment de lordre: ladopci
generalitzada del que ells caracteritzen com a sistemes de gesti similars al
CompStat en els departaments de policia americans. Tamb han dut a terme la
tasca reflexiva dintentar explicar qu s el CompStat i quines parts sn antigues i
quines altres sn noves. I han iniciat el procs davaluaci del COMPTSTAT
intentant ubicar-lo en un conjunt ms ampli de tendncies en lestructura i la gesti
dels departaments de policia per aconseguir resultats especfics. Tot aix s
excepcionalment til per als ciutadans interessats, directors i lders policials, i
investigadors policials que intenten formar-se una opini sobre aquesta innovaci
important en la gesti policial.
Els meus comentaris se centraran en el que considero que sn les llions ms
importants que ens ensenya el CompStat. Ms especficament, magradaria tractar
els temes segents, dividits en les seccions corresponents:
1. Qu s exactament el CompStat?
2. Fins a quin punt s nou?
3. Fins a quin punt s estratgic?
4. Per qu es va estendre tan rpidament?
5. Qu s el que dna al CompStat el seu poder de modificar el comportament
dins els departaments de policia?
6. Tendeix a refermar o a reprimir la innovaci i laprenentatge en els
departaments de policia?
7. Augmenta la capacitat de la policia de reduir el crim?
Reduir el crim s necessriament el mateix que augmentar el valor pblic dun
departament de policia?

1
Aquest article ha estat originriament publicat amb el titol Sizing up CompStat: an important administrative innovation in policing a
lobra editada per Tim Newburn Policing. Key Readings, publicada lany 2005 i reeditada lany segent, p. 530 a 549. Agram
pblicament a lautor, Mark H. Moore; al propietari del copyright, Tim Newburn, i a leditorial Routledge que ens hagin autoritzat de
manera gratuta a traduir-lo i publicar-lo en llengua catalana.

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 55


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

1. Qu s el CompStat?
Durant molts anys, la Kennedy School of Government ha dut a terme un programa amb la
Fundaci Ford que t la intenci de detectar i celebrar les innovacions importants en el
govern. Com indiquen Weisburd et al., el CompStat va guanyar un cobejat premi a la innovaci
en aquest concurs anual. Aix suggereix que sabem qu s la innovaci. Per, de fet, una de
les coses ms interessants sobre el procs que segueixen els Premis a la Innovaci s que
resulta molt difcil especificar quina s exactament la innovaci que sest celebrant. Les
opinions sobre la naturalesa exacta de la innovaci sn gaireb tan nombroses com les
persones que lexaminen de prop.
Des de la perspectiva ms restrictiva, el CompStat es pot considerar un sistema tcnic que
recull un conjunt especfic destadstiques que proporcionen mesures quantitatives de les
demandes de serveis policials i dels nivells dactivitat policial. Aquesta informaci es pot
descompondre fins a l'mbit de districte policial, i es publica gaireb en temps real (p. ex., una
setmana desprs de recopilar-la).
Des duna perspectiva una mica ms mplia, el CompStat es podria considerar un sistema
tcnic i administratiu combinat que incorpora el sistema tcnic per a la recopilaci i distribuci
dinformaci sobre el rendiment en un sistema administratiu ms ampli dissenyat per enfocar
lorganitzaci en conjunt, i un subconjunt de gestors als quals es confia la tasca dexercir un
lideratge determinat a lhora dassolir els objectius de lorganitzaci en la tasca a qu
senfronta lorganitzaci. Es converteix en un sistema de gesti potent en part perqu la
capacitat tcnica del sistema li permet produir informaci precisa sobre dimensions importants
de rendiment en un nivell que coincideix amb el domini de responsabilitat dun gestor
determinat. Aix no noms permet mesurar el rendiment, sin tamb assenyalar la
responsabilitat de fer quelcom per millorar el rendiment. El CompStat s tamb un potent
sistema de gesti perqu alinea els mesuraments amb els valors culturals de lorganitzaci i
per la forma en qu els processos directius de lorganitzaci utilitzen la informaci. El fet que la
informaci recopilada pel sistema saline molt de prop amb all que lorganitzaci entn com
els seus propsits contribueix a donar al sistema tcnic el seu poder de modificar
comportaments. El fet que la direcci superior faci servir la informaci per comentar el
rendiment dels directius de nivell mitj i per donar-los loportunitat de demanar ajuda a altres
parts de lorganitzaci a lhora dafrontar els problemes, tamb contribueix a dotar la informaci
tcnica dinfluncia en el comportament de lorganitzaci. La informaci es converteix en la
base per avaluar el rendiment directiu i locasi per tal que els directius de nivell mitj puguin
rebre ajuda daltres persones, si ho necessiten.
Des duna perspectiva encara ms mplia, el CompStat es pot considerar un sistema de gesti
que tendeix a reforar lestil de gesti antic en un departament de policia que feia prevaler el
control central per sobre de la iniciativa individual, i el compliment de les poltiques i els
procediments per sobre de qualsevol esfor imaginatiu que se centrs a resoldre els
problemes ms importants que se suposava que havia de tractar la policia; o es pot considerar
com a part dun estil nou de gesti policial que fomenta el rendiment substantiu i posa
mfasi en lexperimentaci i laprenentatge.

Mark H. Moore 56
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Des duna perspectiva encara ms mplia, el CompStat es pot considerar un sistema de gesti
que tendeix a reforar una estratgia antiga de manteniment de lordre que considerava la
reducci del crim com lnic objectiu important del manteniment de lordre, i considerava les
mesures adoptades per la policia com la millor manera de reduir el crim; o com la manera que
dna suport a una nova estratgia de manteniment de lordre que considera que els
objectius del manteniment de lordre inclouen, per no es limiten, a controlar el crim, i que
considera la comunitat un soci important a lhora de controlar el crim, la por i els desordres.
Als efectes de lanlisi, crec que el millor s pensar que el CompStat es troba en el segon
nivell: un sistema tcnic i administratiu combinat que pretn desenvolupar una espcie de
responsabilitat interna centrada en un departament de policia.
El motiu s que haurem de deixar de banda la qesti important de si la forma de
responsabilitat creada pel CompStat i les seves variants tendeix a canviar les relacions
laborals dins el departament per fomentar la imaginaci en la resoluci dels problemes i en els
aprenentatges, i canvia lestratgia bsica dun departament de policia per ser investigada en
comptes dassumir-la des de bon principi. En resum, crec que haurem de considerar el
CompStat un tipus especfic dinnovaci administrativa en un departament de policia, tractar
aquesta innovaci com una variable independent, i desprs examinar els efectes que t
aquesta innovaci sobre la forma de treballar dun departament de policia, tant des del punt de
vista organitzatiu com substancialment.
Tinc la sensaci que Weisburd et al. volen saltar-se el pas important de definir el CompStat
com un tipus especial de sistema de gesti que t uns efectes previsibles sobre la forma de
funcionar del departament de policia, i passar directament a avaluar com es pot considerar que
el CompStat sencabeix en el debat continuat sobre les finalitats dels departaments de policia, i
la millor manera de gestionar-los per arribar a aquests propsits. Aquesta sensaci s el
resultat de dues caracterstiques del seu debat. En primer lloc, des del principi del captol volen
centrar latenci en el fet de si el CompStat s una innovaci estabilitzadora que permet que la
policia segueixi treballant com sempre en unes circumstncies noves, o si es tracta duna
innovaci desestabilitzadora que porta a la policia cap a una nova gamma de possibilitats.
(Aix est molt relacionat amb la qesti de qu s antic i qu s nou en el CompStat.) En
segon lloc, suggereixen que el CompStat s la versi policial dun nou tipus de plantejament
de la gesti pblica que podria anomenar-se soluci estratgica de problemes. El nom ja
suggereix la idea que el CompStat s, de fet, estratgic, i que fomenta la soluci de
problemes imaginativa. Per no ofereixen gaire arguments o proves que donin suport a
aquesta reivindicaci. Sembla que es vulguin apropiar del CompStat (sigui el que sigui) per
donar suport a un tipus de reforma policial que destaca la nova estratgia i les tctiques de la
soluci de problemes per sobre de lantiga estratgia del manteniment de lordre reactiu o
altres estratgies noves que es podrien anomenar manteniment de lordre comunitari (i que
tenen una relaci propera, per no perfecta, amb la idea del anteniment de lordre orientat a
la soluci de problemes).
Weisburd et al. fan lesfor de caracteritzar els elements clau del CompStat com a sistema
de gesti, i ho fan amb laclariment de la missi, la responsabilitat interna, lorganitzaci

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 57


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

geogrfica del comandament, la flexibilitat organitzativa, la identificaci i avaluaci de


problemes basades en dades, i la innovaci en la soluci de problemes. Per tractar totes
aquestes coses com a elements clau del CompStat s anar a cavall de tot un seguit
dinnovacions directives en el que s, en ltima instncia, principalment un sistema de
mesurament del rendiment. Podria ser que el Departament de Policia de Nova York (NYPD,
per les seves sigles en angls) aclars la seva missi sota el lideratge de Bratton en la
reducci del crim. Per tamb es podria dir que la missi shavia aclarit en primera instncia a
travs dels compromisos poltics de Giuliani amb aquesta causa, i pel fet que Bratton va
acceptar aquest objectiu. La feina important va ser la feina poltica de definir la missi; el
CompStat noms hi va contribuir com a mitj administratiu per mesurar el rendiment i estendre
la responsabilitat per aconseguir la missi. El comproms poltic i cultural havia de venir abans
o simultniament amb la creaci del CompStat per donar al CompStat el seu poder de
modificar comportaments.
Tamb podria ser que el CompStat contribus a crear una forta sensaci de responsabilitat
interna a recopilar i publicar la informaci sobre el rendiment dels directors dels districtes
policials de maneres que permetessin comparacions senzilles tant amb el seu rendiment
anterior com amb el rendiment dels seus homlegs. Per tamb era important que Bratton va
fer servir la informaci en les decisions relatives al personal. Va substituir ms duna tercera
part dels comandaments del districte policial que va heretar durant el primer any del crrec.
All que Weisburd et al. caracteritzen com lorganitzaci geogrfica del comandament i la
flexibilitat organitzativa, jo ho caracteritzaria com un canvi cultural important en ladjudicaci de
responsabilitats i estatus dins lorganitzaci. El canvi de responsabilitat i destatus va passar
dels que dirigien unitats funcionals especials als que dirigien districtes geogrficament definits i
dominats per patrulles. Els comandaments dels districtes es van convertir en les persones en
qu confiava lorganitzaci per assolir els seus objectius. En un canvi important, la resta de
lorganitzaci va quedar subordinada als seus interessos i les seves exigncies.
No obstant aix, s molt ms interessant la reivindicaci que el CompStat es va fer servir per
fomentar la identificaci i avaluaci de problemes dacord amb les dades i la tctica de la
soluci innovadora dels problemes. Espero que aix sigui cert. Per hi ha poques proves en
el seu captol que demostrin que aquest fos lefecte del CompStat, i hi ha coses que
suggereixen que, de fet, no va ser aix. Per exemple, en les feines estndard sobre la soluci
de problemes, es demana a la policia que simpliqui en una recerca desinhibida dinformaci
sobre les possibles causes dun problema i com es pot afrontar amb xit. Per definici, aix
implica cercar informaci que es troba fora de labast dels sistemes estandarditzats
dinformaci del sistema dinformaci policial existent. El procs directiu del CompStat pot
animar els directors policials a oferir nous diagnstics dels problemes als quals senfronten i
proposar solucions innovadores. Per costa veure que la informaci facilitada pels sistemes
tcnics estandarditzats dinformaci del CompStat pugui generar de forma rutinria informaci
que es pugui fer servir per fer un diagnstic detallat del problema i trobar solucions
innovadores.

Mark H. Moore 58
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

De forma similar, si una part de les dades que podrien ser importants a lhora de definir un
problema i calibrar-ne la importncia s la recopilaci dopinions de la comunitat sobre aquests
assumptes, no hi havia res en les versions inicials del CompStat que dons suport a la
identificaci del problema, lestabliment de prioritats i lajut a lhora de solucionar els problemes
identificats des del punt de vista de la comunitat. Aix doncs, podria ser que el CompStat s que
dons suport a la identificaci i avaluaci dels problemes sobre la base de les dades i a les
tctiques innovadores de resoluci de problemes, per seria millor presentar-ne proves i
explicar com funciona el sistema per tal que doni aquest resultat en comptes de fer-lo servir
com a definici dun element clau del CompStat.

2. Fins a quin punt s nou el CompStat?


Si pensem en el CompStat com un sistema tecnolgic de mesurament del rendiment
incorporat en un sistema directiu especfic que organitza ls daquesta informaci per tal de
crear responsabilitats internes i aprenentatges dins lorganitzaci, s possible parlar sobre
quines parts del CompStat sn noves i quines sn antigues, i considerar qu aporten les parts
noves a les antigues.
Com observen [...] Weisburd et al., [...], una bona part del CompStat s antiga i tradicional dins
les organitzacions policials. La idea que els comandaments dels districtes policials eren
responsables davant del cap de policia respecte dels delictes que es produen en dominis
geogrficament definits no s nova. Tampoc ho s la idea que els comandaments de districte
haurien de ser responsables de conixer els patrons del delicte dels seus districtes i tenir un
pla per afrontar aquests crims. De fet, en molts aspectes el CompStat no sembla molt allunyat
dels dies en qu els districtes tenien mapes amb xinxetes a les parets on es representaven els
patrons de criminalitat ms recents, i dels dies en qu els comandaments dels districtes rebien
trucades del cap de policia demanant-los que linformessin sobre el que havia passat en els
seus districtes el dia anterior i qu estaven fent per afrontar els problemes. Aix sembla
totalment consistent amb una organitzaci paramilitar operativament orientada. Aquestes
caracterstiques suggereixen a Weisburd et al. que el CompStat en realitat s noms una
innovaci que permet que la policia sembli moderna mentre que en realitat no deixa de fer el
que sempre ha fet.
Per hi ha algunes coses que semblen noves en el CompStat i que val la pena valorar. La
primera s el grau fins al qual la informaci generada per ordinador ha substitut els mapes
amb xinxetes. Aix podria ser noms una diferncia de grau. En el sistema informtic hi pot
haver informaci ms recent i sobre ms coses que en un mapa amb xinxetes. Pot ser ms
fcil manipular la informaci que en els mapes amb xinxetes. I ms coses. Per s bastant
possible que aquestes diferncies de grau siguin tan grans que realment es tradueixin en una
millora drstica de la capacitat de representar qu est passant en un determinat districte
policial, i qu shi pot fer. Crec que lnica manera de saber-ho seria mirar detalladament un
seguit de reunions del CompStat i veure si el diagnstic de les situacions shavia enriquit i de
quina manera, i si havia estat possible aplicar una resoluci imaginativa dels problemes. Si el
que passa s noms que veiem alguna punta de criminalitat en el temps o en una ubicaci

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 59


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

geogrfica determinada (un punt calent) i hi enviem uns quants policies, no queda clar que hi
hagi res de nou, en aix.
En examinar ls daquest major volum dinformaci que permeten els ordinadors,
minteressaria especialment fer un seguiment de dos usos fora diferents. Duna banda, el
major volum dinformaci permetria que els directors del departament de policia investiguessin
dimensions ms separades del rendiment dels comandaments de districte. No noms podrien
veure com el comandament socupa de les diferents puntes de criminalitat, sin tamb quin
hauria estat el rendiment mitj del comandament en el crim en general, la por que semblaria
tenir la comunitat, els desordres dins la comunitat, amb quina agressivitat la policia
senfrontaria a la gent pel carrer, en quines formes dautodefensa confiaria la comunitat, si els
ciutadans estaven satisfets amb el nivell de servei que rebien, etc. (assumint, de moment, que
hi hauria sistemes de recopilaci de dades que podrien generar aquesta informaci en el nivell
del districte policial). s important tenir aquesta informaci perqu identifica una dimensi
especfica que es podria utilitzar per avaluar el rendiment de la policia en els seus diferents
rols, i el seu cost en termes de diners i de legitimitat.
Daltra banda, el major volum dinformaci podria ajudar els directors policials a entendre les
causes de lxit i del fracs en els resultats desitjats. Podria ajudar-los a diagnosticar les
causes dels problemes que volien resoldre. Aquest s diagnstic de la informaci s diferent
de ls avaluador de la informaci. La informaci diagnstica sovint s diferent i se sistematitza
amb menys facilitat que la informaci que fem servir per avaluar. s tamb un tipus
dinformaci crucial per solucionar els problemes de forma imaginativa i efectiva. Si tot el que
la policia sap sobre un crim, un desordre o un problema de por s el moment en qu succeeix i
el lloc on es produeix, la seva imaginaci a lhora denfrontar-shi es limitar a una operaci
amb una patrulla dirigida que fa que els policies arribin quan el problema ja hi s. Si la policia
coneix les persones, les relacions i les circumstncies que hi ha al darrere del crim, els
desordres i els problemes de por, ens podem imaginar una gamma molt ms mplia
dintervencions, incloses moltes de baix cost, ms efectives, ms preventives i ms
acceptables per a la comunitat que qualsevol tipus de patrulla preventiva agressiva.
La segona caracterstica nova destacable del CompStat s el grau fins al qual els
procediments sn pblics i teatrals. A les versions antigues de la responsabilitat dels
comandaments, el cap parlava de forma directa i privada amb els comandaments del districte,
o hi parlava en el context de reunions peridiques del personal a les quals assistia el personal
directiu. Normalment tots els comandaments feien un informe breu i superficial sobre lestat de
la qesti. Al CompStat, en canvi, aquesta conversa t lloc al davant de bona part del
departament i dels membres del pblic, i cada comandament centra latenci de tots durant
una bona estona. No hi ha cap dubte que aquesta caracterstica fa augmentar el voltatge
general del sistema de mesurament, i implica una pressi afegida sobre els comandaments
individuals. Una cosa s informar de forma superficial i en privat, i una altra s informar en
profunditat i desprs haver de respondre preguntes escptiques en pblic. Per la naturalesa
pblica daquest interrogatori t algunes caracterstiques addicionals que val la pena destacar.

Mark H. Moore 60
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Duna banda, ajuda a crear les condicions sota les quals lorganitzaci en conjunt pot aprendre
de lexperincia dun comandament. No noms aprenen aquest nou procediment i all que
exigeix als directors, sin tamb alguna cosa sobre la naturalesa dels problemes substantius
als quals senfronta el departament, i la varietat de formes que han pensat els comandaments
per enfrontar-shi. s a dir, les sessions es poden convertir en una espcie de seminari
operatiu sobre com tractar els problemes del crim, i tothom pot accedir al debat de forma
immediata.
A ms, tractant el comandament del districte com a centre datenci, i tractant els problemes
del comandament com a problemes que lorganitzaci en conjunt intenta solucionar, es crea
un canvi important en els estatus i les relacions laborals dins un departament de policia. Ms
especficament, com observen Weisburd et al., [...], el comandament del districte (normalment
un comandament de patrulla) passa a ser ms important que els especialistes funcionals. Als
especialistes funcionals no sels assigna la funci dunitats amb responsabilitats especials les
prioritats de les quals estan determinades pels seus propis comandaments, sin com a
recursos que shan de posar a disposici dels comandaments del districte, que es consideren
els directors de primera lnia del departament de policia en conjunt. Aix permet que la policia
pugui fer un plantejament multifuncional dels problemes relacionats amb el crim que shan
observat, i la policia pot adquirir una importncia significativa en el nivell del districte ms que
en el nivell global de la ciutat.
Finalment, el fet que les reunions siguin en pblic crea una oportunitat interessant de
comprometre els membres de les comunitats locals en lestabliment de prioritats, lanlisi i la
resoluci dels problemes relacionats amb el crim, la por i els desordres. No queda clar que
aquesta oportunitat shagi explotat gaire. De fet, es podria argumentar que aquesta
caracterstica potencialment valuosa del CompStat sha reprimit perqu les reunions se
celebren al centre de la ciutat, a l'One Police Plaza, en lloc de fer-ho a les comunitats on es
duu a terme la tasca real de manteniment de lordre. Aix tendeix a destacar els aspectes
centralitzats del procs de manteniment de lordre i control, ms que les oportunitats de
consultar la comunitat. Les parts de la comunitat que tendeixin a assistir-hi seran
representants poltics i acadmics, i no tant habitants normals. Daquesta manera, les veus
locals no necessriament sescoltaran en el procs pblic especfic relacionat amb aquesta
versi del CompStat. Per no hi ha cap motiu pel qual no es podria canviar el paradigma
celebrant les reunions del CompStat a les comunitats locals que eren el centre del debat. Aix
faria que el CompStat fos genunament nou, per principalment perqu ajudaria a establir una
relaci laboral diferent entre la policia i els ciutadans.

3. Fins a quin punt s estratgic el CompStat?


En un article sobre innovaci policial que vaig escriure fa uns anys vaig fer una distinci entre
quatre tipus diferents dinnovaci policial. Les innovacions programtiques constituen canvis
en les formes en qu la policia feia servir els seus recursos per afrontar problemes especfics o
per aconseguir objectius particulars. Els exemples incloen, per exemple, fer que els arrestos
fossin obligatoris en els casos de violncia domstica, confiar en esquers per dissuadir els

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 61


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

atracadors, introduir patrulles dirigides orientades a lemplaament per controlar determinats


tipus de crim al carrer, o fer servir agents de policia per fer conferncies a alumnes de primria
sobre els perills de les drogues. Aquests tipus dinnovacions sn les que normalment centren
les avaluacions del programa. Tamb sn el tipus de coses que sovint sn el centre del que
sha anomenat manteniment de lordre basat en levidncia. Tamb sn les coses que es
desenvolupen mitjanant esforos de resoluci de problemes.
Les innovacions administratives, en canvi, sn canvis en les formes en qu la policia es
gestiona. Alguns exemples importants inclouen els mtodes que fa servir la policia per reclutar
i formar agents; la forma dorganitzar-se de la policia al llarg de lnies geogrfiques i funcionals;
el grau fins al qual un departament de policia descentralitza la iniciativa operativa; els mtodes
en qu confia la policia per avaluar el rendiment dagents individuals, de comandaments
subordinats dins el departament, o del departament en conjunt; les estructures i els processos
que la policia estableix per consultar els ciutadans i les comunitats; els mtodes que fan servir
per afrontar la corrupci i ls excessiu de la fora, etc. Aquestes coses poden tenir un impacte
important sobre les operacions, per sn diferents de les innovacions programtiques perqu
representen canvis en la forma en qu un departament de policia es gestiona ms que en la
forma de funcionar programticament. Creen en el nivell de tota lorganitzaci les condicions
sota les quals les operacions es duen a terme, sorienten i es documenten, ms que mtodes
nous substancials i operatius per reduir el crim, els desordres i la por.
Vaig definir les innovacions tecnolgiques com a canvis que implicaven noves unitats dequips
tcnics i capacitat, ms que nous mtodes de fer servir la plantilla policial. Cal dir que les
innovacions tecnolgiques es poden fer servir per donar suport a les activitats operatives o
administratives dun departament de policia. Per exemple, les innovacions tecnolgiques que
donen suport a les operacions inclouen el desenvolupament de sistemes de proves dADN o
armes no letals. Les innovacions tecnolgiques que donen suport a activitats administratives
inclouen coses com simuladors de tir que milloren lentrenament dels agents en ls darmes
letals. Entre les innovacions tecnolgiques ms importants que donen forma al manteniment
de lordre, naturalment, hi ha les arrelades en la millora de la comunicaci i el processament
electrnic de dades. Aquestes innovacions poden acabar essent especialment importants
perqu no noms afecten les operacions, sin tamb els sistemes administratius. Vinculant els
agents a la informaci que abans no podien obtenir en temps real, transformen all que els
agents fan al carrer (una innovaci programtica). Fent que la conducta dels agents sigui ms
transparent per als comandaments superiors (tant en temps real com mitjanant la creaci de
registres permanents), els nous sistemes dinformaci canvien lestructura de les relacions
laborals en el departament (una innovaci administrativa).
Vaig argumentar que una innovaci estratgica era una innovaci que canvis els propsits
generals de la policia, el mitj principal en qu confiaven per aconseguir els seus objectius, o
les relacions laborals internes i externes importants dins lorganitzaci. Tamb vaig argumentar
que les innovacions estratgiques normalment exigien i succeen com a resultat dun seguit
dinnovacions programtiques, administratives i tecnolgiques ms petites que sacumulaven
(ms o menys dirigides de forma conscient) fins arribar a un canvi estratgic.

Mark H. Moore 62
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Aquest marc simple ens ofereix una forma davaluar el CompStat com a innovaci en el
manteniment de lordre, i en particular per parlar sobre el punt fins al qual aquesta innovaci
acaba essent estratgica. Sobre la base daquest marc, jo caracteritzaria el CompStat
principalment com una innovaci administrativa. Es tracta duna innovaci administrativa
principalment perqu canvia les relacions laborals dins el departament, i perqu canvia la base
sobre la qual un grup especfic de directius de nivell mitj es consideren responsables i sn
avaluats. Aquesta innovaci administrativa pot canviar la forma en qu lorganitzaci actua de
forma programtica. Si Weisburd et al. tenen ra sobre la forma en qu el sistema fomenta el
diagnstic dels problemes i el desenvolupament dintervencions imaginatives, pot convertir el
departament de policia en una organitzaci que est innovant contnuament en relaci amb els
programes operatius. Per el fet s que no s en ella mateixa una nova idea programtica
sobre la millor manera de tractar la gran quantitat de problemes delictius, por i desordres als
quals senfronta un departament de policia; principalment canvia les condicions amb les quals
aquestes idees es poden inventar i provar.
Des daquesta perspectiva, per, el CompStat realment no sembla ser tan estratgic. Tampoc
amplia ni canvia la missi i els objectius del departament de policia. De fet, endureix la imatge
dun departament de policia com a organitzaci de lluita contra el crim. No necessriament
transforma els mtodes operatius principals en qu confia la policia per aconseguir els seus
objectius. De fet, fins al punt en qu destaca els arrestos per desordres com un mtode de
tractar el delicte i la por davant del delicte, i fins al punt en qu destaca les operacions de
patrulla dirigides en resposta a puntes de criminalitat de diversos tipus, tendeix a fomentar un
estil de manteniment de lordre que fa temps vam caracteritzar com a patrulla preventiva
agressiva un estil bastant antic i que va portar molts problemes als departaments de policia
a finals dels anys 60.
I no sembla que fa gaire per canviar les relacions laborals bsiques internes i externes que
caracteritzen un departament de policia. Tamb podria ser que la relaci laboral interna entre
els comandaments de districte i les unitats especialitzades canvi de forma que doni als
comandaments de districte una mica ms dinfluncia sobre la feina de les unitats
especialitzades, i aix podria acabar essent estratgicament important. Tamb podria ser que
el sistema tingui lefecte de traslladar la iniciativa i la responsabilitat de controlar el crim des del
cap fins als comandaments del districte, i aix tamb pot acabar essent molt important. Per
no hi ha res de gaire radical en aquests canvis comparat amb les prctiques tradicionals. Les
unitats especialitzades no shan dissolt i els seus agents no shan redistribut entre els
comandaments de districte. La responsabilitat principal a lhora dimaginar una resposta
efectiva al crim no sha traslladat del tot als agents individuals, que podrien ser convidats a
proposar esforos dedicats a la resoluci dels problemes a qu senfronten en les seves
rondes. I, el que s ms important, tot i que el CompStat sha convertit en un bon teatre pblic,
no sha fet servir com a frum per reestructurar la relaci entre la policia i les comunitats locals
que han de conviure amb els problemes que la policia desconeix o que contribueix a crear per
la seva forma dactuar. Aix doncs, tot i que Weisburd et al. volen considerar el CompStat com
a estratgic, jo no ho veig aix. El CompStat podria tenir el potencial dimpulsar un canvi
estratgic en el manteniment de lordre ampliant els objectius, transformant els mtodes i

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 63


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

alterant les relacions laborals internes i externes en el manteniment de lordre, per no queda
clar que aix shagi produt.

4. Per qu es va estendre tan rpidament?


No tinc gaire coses per aportar al debat sobre per qu aquesta innovaci sha ests tan
rpidament. De fet, noms far tres observacions. En primer lloc, mentre els criminlegs
comencen a centrar la seva atenci en els processos que duen a la difusi de les innovacions,
crec que seria especialment important que miressin la feina de Paul DiMaggio i Woody Powell
sobre el que ells anomenen mimesi institucional. La idea s que totes les organitzacions
dun sector especfic acaben assemblant-se fora. Un motiu podria ser que la competncia
entre les organitzacions les obliga a adoptar la forma ms eficient, i aquest s el procs que
produeix la similitud. Per assenyalen altres mecanismes que podrien produir aquest mateix
efecte, incls, en particular, el desig de lorganitzaci dapropar-se a la legitimitat acceptant les
idees ms modernes (tant si funcionen com si no!). Lexperincia em diu que el mn policial s
molt semblant al daltres professions en qu les organitzacions volen tenir una bona reputaci i
adquireixen aquesta reputaci seguint les millors prctiques, fins i tot quan aquestes millors
prctiques no shan ents o provat del tot.
En segon lloc, s important recordar que una altra innovaci que es va disseminar molt
rpidament va ser el programa DARE un programa que sembla que va fer molt poc per reduir
labs de les drogues a la comunitat, per que va fer molt per millorar la legitimitat de la policia
dins les comunitats locals.
En tercer lloc, com observa Klinger, les idees que sestenen rpidament sovint sn les que
encaixen molt cmodament en una cultura organitzativa existent. Ats que hi ha molts
aspectes del CompStat que encaixen fora cmodament en les tradicions policials (p. ex., se
centren en el control del crim com a objectiu primordial, o fins i tot exclusiu, del manteniment
de lordre, ls destadstiques sobre el crim com a base per avaluar el rendiment de
lorganitzaci, ls de lestructura de comandament com a sistema bsic de responsabilitat), no
hauria de sorprendre que sestengus tan mpliament. De fet, marriscaria a especular que
van ser aquestes parts del CompStat i no les idees ms desafiadores relacionades amb el
manteniment de lordre comunitari basat en la soluci de problemes les que es van difondre
ms mpliament i ms rpidament. Les idees que representen un repte per a les institucions
normalment no sestenen gaire rpidament ni gaire mpliament sense alguna crisi exterior
significativa.

5. Qu s el que dna al CompStat el seu poder de modificar


comportaments?
Un principi bsic de la gesti s que les mesures del rendiment poden animar i orientar el
comportament organitzatiu. Per ats que tots hem vist sistemes de mesurament construts
per a organitzacions que semblen no tenir cap impacte sobre el comportament de

Mark H. Moore 64
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

lorganitzaci, est clar que un sistema de mesurament per si sol s insuficient per canviar el
comportament de lorganitzaci. Mesurar pot ser til, per tamb hi ha alguna cosa en la forma
de fer servir el sistema, i alguna cosa en all que el sistema mesura, que fa que alguns
sistemes de mesurament tinguin el poder de modificar comportaments i daltres no.
El CompStat (ents en el primer nivell simplement com un sistema de mesurament del
rendiment de lorganitzaci) va tenir un impacte important sobre la forma de comportar-se de
l'NYPD. (La prova exacta daquesta reivindicaci segueix essent esmunyedissa, excepte
potser pel fet que l'NYPD va fer molts ms arrestos per delictes menors a partir de ls del
CompStat.) Assumint aix, s interessant considerar qu va fer que el CompStat, a part de la
seva existncia com a sistema de mesurament, tingus aquest poder de modificar
comportaments. Qu va fer que el CompStat tingus un voltatge inusual a lhora danimar les
accions de l'NYPD? Enumerar diverses possibilitats.
La primera, ja indicada, s que tant els objectius organitzatius integrats en el sistema (reducci
del crim) com la tctica bsica fomentada pel sistema (manteniment agressiu de lordre) tenien
un ampli suport per part del nou alcalde i del nou cap de policia. En general, polticament
sapostava ms per un canvi que sallunys del plantejament suau adoptat per Dinkins,
Brown i Kelly, i cada cop es donava ms suport ideolgic professional al plantejament de les
finestres trencades per lluitar contra el crim. En resum, shavia creat una forta circumscripci
poltica al darrere dun seguit didees que es concreten en el sistema de gesti del CompStat.
En segon lloc, les idees poltiques generals que donaven suport a la poltica de les finestres
trencades i la tctica particular fomentada pel CompStat tamb es van alinear amb la cultura
de l'NYPD. Ning demanava la policia que busqus un objectiu que no creien que fos
important. Ning demanava a la policia que ocups un lloc que poss en perill el seu estatus
professional i la seva autonomia. Es demanava a la policia que fes el que feia temps que
volien fer: reafirmar el seu control al carrer. A ms, sels demanava que ho fessin sense
preocupar-se gaire pels recursos financers, per les limitacions sobre ls de la fora i lautoritat,
o per la importncia de consultar a les comunitats locals com volien que shi mantingus
lordre. Quan a la gent li demanen, mitjanant un sistema de mesurament del rendiment, que
facin el que ja shan comproms a fer, el sistema funciona per centrar i donar significat a la
seva feina, i no per inhibir o frustrar els seus esforos.
En tercer lloc, el sistema es va dissenyar tcnicament per alinear-se amb una estructura
particular de delegaci i responsabilitat al departament de policia. El lideratge de l'NYPD,
principalment a travs de lestructura de patrulles definida geogrficament, i ms
especficament a travs de la feina dels comandaments del districte. Ats que els
comandaments del districte (i no els comandaments municipals, de nivell ms alt, o els
comandaments funcionals apartats) es consideraven el centre datenci dels esforos del
Departament per reduir el crim, va comenar a ser important comptar amb un sistema de
mesurament que pogus assenyalar fins a quin punt els directius que ocupaven aquestes
posicions aconseguien els resultats desitjats. Per tant, era molt important poder recopilar i
visualitzar tota la informaci utilitzada al CompStat en l'mbit de districte. La informaci sobre

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 65


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

el rendiment havia de vincular-se amb precisi a les responsabilitats directives de persones


especfiques.
En quart lloc, els directius als quals es controlava el comportament havien de creure que la
informaci es faria servir per avaluar-ne el rendiment i per prendre decisions consegents
sobre el seu futur. A l'NYPD no era possible aconseguir variacions significatives en la paga
sobre la base del rendiment, com seria possible en el sector privat. Per s que era possible
que la continutat de la feina i les perspectives de promoci futura (amb les implicacions
corresponents per a la pensi) depenguessin del rendiment. Aix doncs, des dun punt de vista
de comportament era significatiu que ms duna tercera part dels comandaments de districte
que va heretar Bratton fossin substituts durant el primer o el segon any del seu mandat, i que
es cregus que aquests canvis estaven relacionats amb el seu rendiment, com es va fer pals
en el procs CompStat. Aix s com un sistema (dbil) de mesurament es converteix en un
sistema (potent) basat en incentius.
En sis lloc, els aspectes pblics de les revisions de rendiment tendien a augmentar la pressi
del sistema. En principi, tota la informaci recopilada pel CompStat es podria haver mantingut
a nivell de comandament, i podria haver estat utilitzada per la direcci superior en les
converses privades amb els directors individuals. Aquesta s la prctica habitual a les
empreses del sector privat. Alternativament, la informaci es podria haver publicat mpliament
a travs de lorganitzaci, per sense entrar en un debat formal als frums pblics. Per
l'NYPD va escollir el grau mxim dexposici daquesta informaci. L'NYPD no noms va
recopilar la informaci, la va revisar en els nivells directius ms alts i va publicar la informaci a
tot el departament, sin que tamb va demanar als directius que iniciessin un debat sobre
aquesta informaci en un frum pblic que incloa no noms els seus homlegs, superiors i
subordinats burocrtics, sin tamb membres del pblic en general. El fet que els xits i els
fracassos de cadasc fossin tan visibles (que no hi hagus cap lloc on amagar-se) va
augmentar la pressi del sistema.
En set lloc, ats que la informaci sestava recopilant a tots els districtes i dins de cada
districte al llarg del temps, era possible fer judicis comparatius sobre el rendiment. La direcci
mxima del Departament podia mirar el rendiment dun comandament de districte en relaci
amb un altre en un determinant moment, i podien mirar el rendiment dun comandament de
districte en un moment determinat en relaci amb el rendiment del mateix comandament en un
altre moment. El fet que hi haguessin aquests punts de referncia sobre el rendiment donava
una certa legitimitat a les avaluacions comparatives. Es podrien donar i prendre seriosament
menys excuses del tipus que els estndards implcits no eren raonables.
Penso que s obvi que tots aquests factors van contribuir a la capacitat del CompStat danimar
i guiar el comportament de lorganitzaci. El context poltic i el comproms de la direcci de
lorganitzaci van donar pes al sistema. Tamb ho va fer el fet que demanava a l'NYPD que
fes alguna cosa i que es comports de la forma que de fet es volia comportar. Finalment,
algunes caracterstiques tcniques especfiques del sistema (la forma dalinear-se amb la
responsabilitat organitzativa, el fet que es va fer servir per prendre decisions sobre personal
que van tenir conseqncies, el fet que les avaluacions es van fer aviat i sovint, la naturalesa

Mark H. Moore 66
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

pblica del procs davaluaci, etc.) van donar al sistema un poder poc habitual. De fet, una
forma de pensar analticament sobre el disseny de sistemes de mesurament del rendiment
com el CompStat s considerar cadascun dels factors identificats anteriorment com una
espcie de variable de disseny, i imaginar que es podrien fixar aquestes variables a diferents
nivells i obtenir graus molt diferents de tensi a travs del sistema. Per tant, si el sistema de
mesurament estigus menys alineat amb la cultura de lorganitzaci, es podria esperar que
tingus menys poder de motivaci, i fins i tot que shi oposs resistncia o signors. Si el
sistema no estigus alineat amb cap feina especfica, o si no sutilitzs per avaluar el
rendiment de les persones a les feines, tindria menys poder que el que tenia en realitat el
CompStat. En resum, es poden considerar interruptors que poden augmentar o reduir el
voltatge del sistema.
Una qesti important, no noms sobre el CompStat sin tamb sobre el disseny de la seva
prognie, s el nivell de voltatge desitjable per a lorganitzaci. Al principi podrem veurens
inclinats a dir com ms millor. Aix sembla especialment cert si el problema principal que
creiem que tenim amb el rendiment duna organitzaci s una falta de motivaci i de sentit de
responsabilitat. Aleshores, un sistema dissenyat per fer que els agents es posin en marxa i
surtin de les botigues de queviures pot ser el sistema necessari per millorar el resultat i el
rendiment de lorganitzaci.
Daltra banda, podem imaginar situacions en qu augmentar el voltatge podria tenir efectes
negatius sobre el rendiment de lorganitzaci. Un dels efectes daugmentar el voltatge podria
ser aplicar pressi sobre la integritat del sistema de mesurament. Si una bona part depn dels
mesuraments, es creen incentius per manipular els mesuraments i per millorar el rendiment
indicat pels mesuraments. Aix es pot controlar fent una auditoria ms exhaustiva de la
informaci inclosa en el sistema. Per aquest tipus de control s car i descoratjador. Tamb
ens podem imaginar una situaci en qu parts de lorganitzaci o tota lorganitzaci ja
treballaven molt dur, i laugment del voltatge noms es va notar com una acceleraci que va
cremar i sacrificar alguns dels treballadors amb ms rendiment de lorganitzaci.
El que faria ms mal, per, seria un sistema que tingus un voltatge significatiu, per que
sembls subministrar les descrregues duna forma aparentment aleatria per als que se
sotmetessin a les seves avaluacions. Els psiclegs han dut a terme experiments amb rates en
qu poden aconseguir un estat que descriuen com a impotncia apresa. Produeixen aquest
estat fent crrer un corrent elctric a travs duna graella que forma el terra de la gbia. A les
rates no els agraden les descrregues, i corren daqu cap all intentant trobar un
comportament que aturi la descrrega. Al principi estan fora animades en aquesta cerca, i els
que feien lexperiment els van oferir una sortida: tenien una palanca que permetia que les rates
aturessin la corrent. Les rates trobaven rpidament la palanca i aprenien a moure-la per
alleujar la molstia de la descrrega. Desprs els responsables de lexperiment alteraven la
relaci entre prmer la palanca i eliminar lorigen de la descrrega. De vegades, quan les rates
premien la palanca, la situaci empitjorava. Amb el temps, quan les rates descobrien que no
podien fer res per ajustar el corrent elctric de les gbies, simplement ho deixaven estar.
Sajupien i ho acceptaven. El voltatge havia perdut la capacitat de motivar-les per actuar o
experimentar. Simplement estaven massa descoratjades per seguir-ho intentant.

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 67


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

No costa imaginar un sistema que pugui tenir efectes similars sobre els ssers humans. Els
incentius (en forma de recompenses i penalitzacions vinculades a comportaments determinats)
poden motivar les persones a actuar de formes determinades. Per si la connexi entre el
comportament i lincentiu es trenca si els subjectes passius del sistema de control ja no
poden saber com es comporta el sistema i qu vol que facin simplement es poden
desmoralitzar i deixar-ho estar. Aix pot passar si els que administren el sistema no paren de
canviar dopini sobre el que volen, o si el que volen s impossible daconseguir. Aix doncs, el
fet que un sistema funcioni b per motivar les persones durant un perode de temps llarg
depn en gran mesura de si les persones sotmeses al sistema creuen que els est demanant
que faci una cosa que creuen que s valuosa i que al mateix temps els s possible de fer.

6. El CompStat tendeix a donar suport o a reprimir?


Aquestes observacions sobre les condicions sota les quals funcionar un sistema de
mesurament del rendiment estan molt relacionades amb la qesti de si el sistema realment
far que lorganitzaci aprengui a lluitar millor contra el crim. Des duna perspectiva
determinada, el sistema CompStat feia que els comandaments del districte de l'NYPD fossin
els responsables de reduir el crim (denunciat) en els seus dominis geogrficament definits. Els
canvis en els nivells i els tipus de crims denunciats sempre eren la Prova nmero 1 el principi
de la conversa, els fets que marcaven el to del debat posterior. Aquest fet tan senzill s el que
dna al CompStat bona part de la seva capacitat de captar latenci. Aix doncs, podrem dir
que va fer que aprendre a lluitar contra el crim fos un objectiu molt important per a cada
comandament de districte.
El que preocupa, per, s que tot i que aix va ser un motiu de preocupaci per a tots els
comandaments del cos, no necessriament implica que el sistema produeixi noves idees sobre
com lluitar contra el crim. Com sha dit anteriorment, si els comandaments de districte no
creuen que puguin fer gaire cosa per controlar el crim, no necessriament estaran motivats per
actuar de cap manera nova per aconseguir aquest objectiu. Poden acabar veient el seu
rendiment mesurat pel CompStat com el resultat de forces aleatries del seu entorn que no
tenien gaire a veure amb ells. Poden esperar que els resultats siguin bons, per pot ser que no
vegin la manera de fer que siguin bons. Si aix fos aix, lorganitzaci no necessriament
aprendria gaire sobre com controlar el crim.
Alternativament, els comandaments, temorosos de les seves avaluacions, podrien decidir que
el millor que poden fer per protegir-se duna avaluaci negativa seria caure en les respostes
convencionals que dna un departament de policia a problemes especfics del crim; p. ex.,
operacions de patrulles dirigides dissenyades per amenaar o arrestar persones que cometen
crims a llocs i en moments determinats, o simplement feines de patrulles preventives
agressives. Fins i tot podrien intentar descobrir amb antelaci quines sn les idees preferides
dins lorganitzaci sobre la millor manera dafrontar el crim, i fer aquestes coses en comptes de
pensar per ells mateixos. (De fet, normalment pensvem que un bon departament de policia
era un departament en qu els comandaments del districte sasseguraven que les tropes
seguien poltiques i procediments establerts a lhora dafrontar situacions especfiques

Mark H. Moore 68
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

relacionades amb el crim.) En aquests dos casos, el CompStat no necessriament impulsaria


laprenentatge de lorganitzaci. En canvi, s que augmentaria les pressions per aconseguir la
conformitat i el compliment en el nivell de lorganitzaci amb les poltiques i els procediments
establerts precisament el lloc on rem abans de larribada del CompStat.
Aquestes observacions fan que valgui la pena destacar una caracterstica fins a cert punt
obscura del CompStat. I no s res ms que, tot i que s cert que el CompStat va fer que la
reducci del crim fos lobjectiu ms important de l'NYPD i que els comandaments del districte
fossin responsables daconseguir aquest resultat, el sistema no funcionava com un sistema
que imposs una responsabilitat estricta als directors en relaci amb el rendiment; els donava
una sortida concedint-los mrits pel fet de comptar amb un pla ben pensat per tractar un
problema de criminalitat, fins i tot encara que aquest pla no hagus donat fruits en termes de
millora del rendiment. Per sistema de responsabilitat estricta vull dir un sistema en qu els
comandaments del districte fossin estrictament responsables del seu rendiment respecte a la
reducci del crim, en qu la reducci del crim fos lnica cosa que imports i on les
estadstiques parlessin per elles mateixes un sistema en qu no es poguessin oferir excuses
ni explicacions, en qu no tingus cap mrit lesfor, noms els resultats. Hi ha molts aspectes
del CompStat que fan que sembli un sistema de responsabilitat estricta. Els mesuraments hi
sn i es fan servir per a finalitats comparatives. Les persones sn sancionades quan hi ha un
mal rendiment calculat dacord amb aquestes estadstiques. La humiliaci s pblica.
s molt important, per, que els que gestionaven el CompStat sempre deien que tot i que lxit
en la reducci del crim era el ms important, tamb era important que els directius tinguessin
un pla raonable per respondre a un problema de criminalitat que encara no havien aconseguit
solucionar. Aix s important perqu aparentment es podria reconixer la feina dalg en
aquest sistema (almenys a curt termini) pel fet de reconixer un problema, tenir una idea per
solucionar-lo i/o demanar consell i ajuda per afrontar el problema i afrontar-lo un mateix.
Aquesta petita esquerda en el sistema de responsabilitat estricta s potencialment important
perqu redueix les probabilitats que els directius sucumbeixin a la desesperana apresa
descrita anteriorment. Fins i tot si tenen dubtes sobre la seva capacitat de reduir la criminalitat,
el sistema els anima a pensar i actuar com si fossin capaos. Sels recompensa per les bones
idees i pels resultats demostrats. Com a resultat, la seva ment i la seva imaginaci estan
compromeses en la tasca de reduir el crim. I lescenari en qu tenen i debaten aquestes idees
sobre com respondre als problemes del crim s un frum pblic en qu molts sn convidats a
contribuir amb idees i fins i tot ajuda operativa per ajudar a afrontar el problema del
comandament del districte.
La forma dutilitzar loportunitat creada per linters del sistema a generar noves idees sobre
com afrontar els problemes del crim tindr un efecte decisiu sobre si el CompStat tendeix a
fomentar o reprimir els aprenentatges organitzatius sobre el control del crim. Si el sistema
funciona com a sistema de responsabilitat estricta, mai presta gaire atenci a all que els
directius estan intentant fer per lluitar contra el crim, o noms els recompensa quan fan les
coses convencionals per tractar amb problemes especfics del crim, aleshores el sistema no
far gaire per fomentar laprenentatge organitzatiu. Seguir ignorant la connexi entre les

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 69


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

idees de lorganitzaci i les accions duna banda, i els seus resultats de laltra. O seguir
tancant-se i seguint els procediments preexistents en qu sempre ha confiat per lluitar contra
el crim. Daltra banda, si al sistema li interessa saber com els directors pensen afrontar
problemes especfics del crim, i exposa la qesti als debats relatius al que es podria intentar
per revertir una tendncia criminal problemtica, aleshores el CompStat pot ser molt til com a
dispositiu per millorar la capacitat dinnovaci i laprenentatge de lorganitzaci a lhora
dafrontar qestions especfiques del crim.
Tamb val la pena destacar que passar dun sistema de responsabilitat estricta que fa que els
comandaments del districte siguin responsables noms dels seus resultats en la reducci del
crim a un sistema que fa que els directors siguin responsables no noms dall que
aconsegueixen, sin tamb dels seus esforos per afrontar els problemes, tendeix a fer
canviar els supsits que estructuren les relacions laborals entre els directors de nivell superior i
els directors de nivell mitj. En un sistema de responsabilitat estricta, se suposa que tothom
sap qu ha de fer, i lnica qesti que es planteja s si les persones estan prou motivades a
nivell personal per voler que la feina es faci b. El fracs es considera un problema de falta de
carcter i de no haver-ho intentat prou, i no una conseqncia dhaver dafrontar un problema
molt difcil. En canvi, en un sistema que fa que les persones siguin responsables dels esforos
seriosos i imaginatius i tamb dels resultats, sassumeix que tothom treballa molt dur, i la
dificultat principal s que no sempre queda clar qu pot fer cadasc per afrontar el problema
en qesti. El repte es planteja a lorganitzaci en conjunt, que no noms ha daplicar ms
pressi sobre la persona, sin que tamb ha de fer que lorganitzaci treballi amb el directiu
per trobar la manera de tenir xit mitjanant el desenvolupament de mtodes millorats.
Tamb pot ser que un dels equilibris agradables aconseguits pel CompStat [...] s lequilibri
que saconsegueix entre fer els directius responsables dels resultats i lesfor seris i
imaginatiu dintentar aconseguir aquest resultat. No seria bo tenir un sistema que no estigus
atent al grau amb el qual els directius aconseguissin els resultats desitjats. Per tampoc seria
bo tenir un sistema que no detects els moments en qu els directius senfronten a problemes
difcils que sestaven esforant per solucionar. Aquest sistema aprofita la imaginaci dels
directius i tamb el seu esfor especfic. Com ms imaginem que la policia senfronta a
situacions noves i no tan estndards, ms necessitarem la imaginaci dels directius, aix com
el seu comproms i la seva experincia professional.
Cal dir que fins ara he parlat sobre limpacte que el CompStat t sobre un tipus determinat
daprenentatge, s a dir, la capacitat del departament de policia de reduir el crim. Aquest s el
tipus daprenentatge organitzatiu que Chris Argyris descriuria com a aprenentatge de bucle
simple. Aquest terme vol dir que lorganitzaci aprn com millorar en les seves tasques
actuals. Distingeix aquest tipus daprenentatge dun altre tipus daprenentatge que anomena
aprenentatge de bucle doble. En els seus termes, es tracta dun tipus daprenentatge
diferent i ms profund, en qu una organitzaci aprn a reconsiderar algunes assumpcions
bsiques sobre els seus propsits i mitjans en el que pot ser un entorn extern profundament
alterat. Per a Argyris, laprenentatge de bucle doble s un tipus daprenentatge molt ms
important i ms difcil per a les organitzacions.

Mark H. Moore 70
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

En un context policial, laprenentatge de bucle doble pot implicar una reconsideraci de si la


millor manera de pensar en lobjectiu ltim dun departament de policia s reduir el crim sense
preocupar-se gaire del cost en termes monetaris o de la legitimitat de qu gaudeix amb els
elements de la comunitat. Tamb pot implicar una reconsideraci de si la millor manera de
lluitar contra el crim s mitjanant lamenaa i larrest dels que cometen els crims en comptes
de mirar de trobar altres mtodes ms preventius per intervenir en les circumstncies socials,
grans i petites, que tendeixen a crear delinqents o les situacions que produeixen delinqents.
O tamb pot implicar una reconsideraci sobre com entn la policia les contribucions que fan
els ciutadans per a la seva autodefensa, i qu pot fer la policia per ajudar els ciutadans a
reduir el crim i a afrontar les seves pors de manera que reforcin i no debilitin els vincles de la
comunitat. Aquestes qestions que requereixen un aprenentatge de bucle doble sn el tipus
de qestions que hem identificat ms amunt com a qestions estratgiques, s a dir, les que
transformen les idees sobre els propsits ms valuosos, els mitjans ms importants i les
relacions laborals internes i externes ms importants que permeten que la policia faci la seva
millor contribuci a les comunitats que li donen suport i hi confien.
Des daquesta perspectiva, no queda del tot clar que el CompStat faci gaire per fomentar
laprenentatge de doble bucle a lorganitzaci. De fet, aquest sembla ser el nucli de les
reticncies de Weisburd et al. respecte del CompStat. No sembla que els preocupi gaire el fet
que el CompStat se centri de forma obsessiva en la reducci del crim sense preocupar-se
gaire sobre els diners i la legitimitat pblica que es perden durant el procs dassoliment
daquests resultats. Tampoc semblen gaire preocupats pel fet que les oportunitats per
comprometre les comunitats en el diagnstic, la prioritzaci i la soluci dels problemes relatius
al crim no est gaire emfatitzat en el CompStat. Per s que els preocupa que el CompStat
tingui tendncia a consagrar les relacions laborals antigues en els departaments de policia
especialment les que posen mfasi en la responsabilitat descendent i tendeixen a limitar la
discreci i a reprimir la iniciativa dels agents de policia de carrer. Hi havia un tipus important
daprenentatge de bucle doble que es va relacionar amb el manteniment de lordre dirigit a la
resoluci de problemes que destacava la importncia que els agents de policia de primera lnia
identifiquessin i responguessin als problemes en el nivell de patrulla i no tant en el nivell de
districte. La idea que els problemes comunitaris podien incloure, sense limitar-shi, els
problemes del crim; la idea que aquests problemes tenien unes dimensions menors que les
que es podien veure a les estadstiques sobre el crim en el nivell de districte, i que es podien
tractar mitjanant la iniciativa i lacci dunitats ms petites que el districte, eren idees que
canviaven els paradigmes en el manteniment de lordre en relaci amb la idea general de la
resoluci de problemes. Aquestes idees, com a mnim fins a cert punt, sn un risc en un
sistema CompStat que limita el centre datenci als problemes criminals del districte, i que
depn de les iniciatives en el nivell de districte per afrontar-los.
Confesso que les meves preocupacions sobre el CompStat van molt ms enll daquestes
oportunitats perdudes daprenentatge de doble bucle. Crec que la idea general dun
manteniment de lordre dirigit a la resoluci dels problemes de la comunitat desafiava les idees
tradicionals sobre el manteniment de lordre en molts nivells en termes dels lmits del
manteniment de lordre, els mitjans, i les relacions laborals externes i internes. Dalguna

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 71


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

manera, el CompStat va agafar el fil daquest pensament tan interessant (el fil que se centrava
en la relaci entre els desordres, la por i el crim) i va trobar una soluci en una forma antiga de
manteniment de lordre que es podia descriure com a patrulla agressiva i preventiva. Aleshores
elevava aquell nic i tradicional fil de pensament a una posici prominent, com si aquesta idea
fos lnica, o la ms important, o la ms operativament til, de totes les idees que havien sorgit
dun perode molt productiu dinnovaci policial. No podem fer res ms que emocionar-nos
com Weisburd et al [...] amb el potencial del CompStat dajudar la policia a millorar en la seva
tasca de control del crim. I no podem fer res ms que preocupar-nos perqu una bona part de
les millores potencials que es podien aconseguir en les operacions policials van caure per la
borda quan una bona part de lenergia emprada en les reformes es va dedicar a replicar el
CompStat a tot el pas.

7. Augmenta el CompStat la capacitat de la policia de reduir el


crim?
La reivindicaci ms important feta respecte al CompStat s que va ajudar la policia a tornar a
centrar-se en el control del crim i, amb aix, en la seva capacitat per fer-ho. s discutible que
aix fes que el CompStat tingus algun valor per al mn, fins i tot encara que algunes de les
crtiques anteriors tamb fossin certes. Aix doncs, s molt important per als que estan prenent
les mides del CompStat poder dir si pensen que el CompStat va ajudar a reduir el crim i, si fos
aix, a travs de quins mitjans.
En relaci amb la primera qesti de si el CompStat va aconseguir reduir el crim, encara
queda molt per debatre. Tenim proves que el crim va disminuir a la ciutat de Nova York
desprs de la introducci del CompStat. Tamb tenim una teoria, a ms daltres proves que ho
corroboren, que vincula el tipus de manteniment de lordre que el CompStat aparentment va
generar a la ciutat de Nova York amb lxit en el control del crim. I aquestes dues coses han
estat considerades per moltes persones la base per celebrar el CompStat i fomentar-ne
l'adopci mplia.
Per la qesti s que seguim sense estar segurs de si la policia, estimulada a actuar de
formes especfiques pel sistema CompStat, va ser lingredient actiu que va permetre
aconseguir la reducci del crim. Tenim proves que lndex de criminalitat estava comenant a
caure a la ciutat de Nova York abans de la introducci del CompStat, i que aquestes
reduccions estaven vinculades a laugment de personal del cos policial i tamb als mtodes de
manteniment de lordre que shavien iniciat amb Dinkins, Brown i Kelly. Tenim proves que el
nombre de crims va baixar a altres ciutats que no van confiar en el CompStat com a sistema
de gesti ni en la tctica de la patrulla preventiva agressiva que el CompStat semblava
fomentar a la ciutat de Nova York. Tamb tenim altres explicacions plausibles sobre per qu
podia haver-se redut el crim a la ciutat de Nova York, inclosa lobservaci que una gran part
de la poblaci malfactora havia quedat incapacitada a la pres com a resultat dun seguit de
canvis significatius en les sentncies.

Mark H. Moore 72
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

El que fa que el vincle entre el CompStat, duna banda, i els nivells observats de criminalitat,
de laltra, sigui especialment difcil destablir s no noms que no podem descartar altres
explicacions sobre qu va provocar que el crim es redus a Nova York, sin que tampoc
podem relacionar tots els vincles que connecten la introducci del CompStat amb una reducci
de la criminalitat. La incertesa apareix a tots els nivells del model lgic que connecta el
CompStat amb la reducci del crim. Al principi, com sha dit anteriorment, no podem dir amb
precisi qu s el CompStat. s el sistema tcnic de mesurament del rendiment? s aix ms
les formes especfiques en qu la direcci va decidir fer servir els mesuraments de rendiment?
Si s aix, hi ha algunes parts del sistema de gesti que siguin ms importants que d'altres a
lhora de produir una resposta especfica? No podem assegurar com funcionava exactament el
sistema tcnic de gesti, ni quin impacte va tenir sobre les idees dels comandaments de
districte i sobre les operacions que es van dur a terme en els seus districtes. No podem
vincular el sistema de gesti a canvis observats en el comportament operatiu del departament
de policia. Finalment, no podem vincular els canvis en el comportament operatiu del
departament de policia als canvis en els nivells de criminalitat denunciats amb la capacitat
raonable datribuir els canvis observats a canvis nicament en el comportament de la policia.
Aix doncs, segueix sense quedar del tot clar si el CompStat realment fa que un departament
de policia es comporti de manera que redueixi el crim. No podem estar segurs de limpacte
que t el CompStat sobre el comportament dels departaments de policia. Tampoc podem estar
segurs de limpacte que t el canvi de comportament sobre els nivells de criminalitat.

8. Reduir el crim s necessriament el mateix que augmentar el


valor pblic dun departament de policia?
La incertesa sobre els efectes del CompStat en els nivells de criminalitat no s un motiu
suficient per perdre tot el nostre entusiasme envers el CompStat com a innovaci
administrativa important en el manteniment de lordre. De fet, des dun mbit cientfic, mai hem
estat segurs sobre la relaci entre les accions dels departaments de policia i els nivells de
criminalitat denunciats. Hem viscut amb aquesta incertesa com a mnim en part perqu ens
costa creure, des del sentit com, que un tipus de manteniment de lordre que aconsegueix
amenaar els malfactors amb arrestos i condemnes no tindria cap tipus dimpacte sobre el crim
a travs dels mecanismes de dissuasi i incapacitaci.
Per tamb experimentem incertesa en la relaci entre all que fa la policia i els nivells de
criminalitat, perqu tenim una justificaci per al manteniment de lordre que s diferent de
lefectivitat prctica en el control del crim. Creiem que el manteniment de lordre est justificat
com a mnim en part perqu creiem que els ciutadans haurien de tenir dret a tenir una
organitzaci pblica que pugui ajudar-los quan han estat vctimes dun crim. Ens agrada la
idea de poder proporcionar als ciutadans algun tipus de resposta a la victimitzaci, ms enll
danimar-los a respondre amb la mateixa moneda. Tamb creiem que s just i adequat que, a
les persones que cometen algun, crim sels demani que retin comptes. Creiem en fer que els
malfactors es responsabilitzin dels seus actes, en part perqu creiem que redueix la

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 73


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

probabilitat que ells o d'altres com ells tornin a delinquir en el futur. Per tamb creiem que
hem de fer els malfactors responsables perqu creiem que s just fer-ho. En resum, en el
manteniment de lordre volem protegir i aconseguir relacions justes entre ciutadans, vctimes,
malfactors i lestat, i tamb assolir resultats prctics com la reducci del crim i de la por.
Podem veure que aquests objectius sestan aconseguint quan la policia resol crims especfics,
i no ens preocupem especialment de si la policia tamb aconsegueix reduir els nivells de
criminalitat agregats.
Quan recordem que un dels propsits dun departament de policia s fer justcia, per, i quan
recordem que podem pensar en la justcia com una condici objectiva que associem amb la
rectitud procedimental de la policia i com una sensaci subjectiva que els ciutadans tenen
sobre la legitimitat de la policia i les seves operacions, arribem a una crtica ms fonamental
del CompStat que la nostra incertesa sobre el seu efecte prctic sobre els nivells de
criminalitat. Aquesta preocupaci se centra en la qesti de si la reducci del crim realment
constitueix la lnia de resultats correcta per al manteniment de lordre. En introduir el
CompStat al mn, Bratton va dir que ho era: va dir que la reducci del crim era el mateix que
aconseguir beneficis per a una empresa privada.
Ara b, el cap Bratton s un molt bon lder i directiu policial, per no s tan bon comptable. Els
beneficis que guanya un negoci privat es calculen segons els ingressos registrats per la venda
de productes i serveis menys els costos de produir aquests productes i serveis. Si shagus
de transferir aquesta equaci al mn del manteniment de lordre, podrem dir que la reducci
del crim no s realment lequivalent als beneficis; s lequivalent als ingressos obtinguts per
lorganitzaci mitjanant la venda de productes i serveis, s a dir, al valor atribut a la
producci de lorganitzaci per part dels que lhan comprat. Els beneficis obtinguts per un
departament de policia serien el valor de la reducci del crim aconseguida menys els costos
que implica aconseguir aquest resultat. El que Bratton no inclou en la seva idea s el cost
daconseguir el resultat de la reducci del crim. (Tampoc estaria tenint en compte el fet que la
policia produeix molt de valor, ms enll de la reducci del crim, per aix ho deixarem estar
de moment.) El valor net dun departament de policia no es pot calibrar sense mirar els costos,
de la mateixa manera que el valor net duna empresa privada no es podria calibrar considerant
noms els ingressos obtinguts. Hem de mirar els costos, per tamb el valor i els ingressos
aconseguits.
Per quins costos genera una policia quan surt a fer la seva important feina de reducci del
crim? Una resposta bvia s que gasten els nostres diners. Aix s obvi. No s difcil calcular
la quantitat de diners pblics que gasta el departament de policia. s menys obvi, per, que la
policia gasta la nostra llibertat. Com va escriure lEquip dEstudis de la Policia de Filadlfia:
A la policia se li confien recursos pblics importants. El ms obvi sn els diners. 230
milions de dlars lany passen pel Departament de Policia de Filadlfia. El que s ms
important: el pblic concedeix a la policia un altre recurs: ls de la fora i lautoritat. Es
despleguen quan un ciutad s arrestat o emmanillat, quan un agent dispara la seva
arma contra un ciutad, i quan un agent reivindica ls exclusiu dels carrers amb la seva
sirena.

Mark H. Moore 74
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Una qesti important que hem de tractar a lhora didentificar el valor que produeix un
departament de policia, doncs, no s noms quants diners shan gastat, sin tamb quanta
autoritat. Lautoritat s un recurs antic. No s necessriament finit. Quan gastem autoritat, no
necessriament lesgotem. De fet, si lautoritat es fa servir de forma justa, la quantitat
dautoritat duna organitzaci pot augmentar, diem que ha augmentat la seva legitimitat i
credibilitat. En canvi, si lorganitzaci fa servir la seva autoritat de forma imprudent i
inadequada, estarem predisposats a treure-li autoritat limitant-ne la discreci o sotmetent-la a
una major supervisi. s quan diem que lorganitzaci ha perdut credibilitat i legitimitat. Aix s
perills en general, fins al punt que lautoritat s valuosa a lhora de fer la seva feina operativa.
I s encara ms perills si lorganitzaci depn dels ciutadans privats per ajudar-la amb la
seva feina. Si una organitzaci policial necessita les contribucions dels ciutadans per fer-la
efectiva, i si ha perdut la confiana que necessita dels ciutadans, inevitablement el seu
rendiment es deteriorar. Hem passat per aquest procs fa relativament poc, quan la legitimitat
de la policia en algunes ciutats era tan baixa que no es podia evitar que els ciutadans
alteressin lordre pblic i havien de restaurar lordre demanant ajuda a la Gurdia Nacional. En
la diferncia entre agents de policia que patrullen i soldats que desfilen pels carrers hi trobem
el grau fins al qual la policia t legitimitat.
Ateses aquestes observacions, el que trobo especialment torbador sobre el CompStat s el fet
que presta molt poca atenci al que jo considero un objectiu important del manteniment de
lordre, s a dir, fer justcia a ms de reduir el crim. Tamb trobo torbador que el CompStat
(com a mnim al principi) no es preocups gaire de reconixer o considerar com sestava fent
servir la fora i lautoritat de la policia. En aquest aspecte, tendia a considerar els arrestos (un
s significatiu de lautoritat per controlar el crim, fer justcia o una combinaci de les dues
coses) com una cosa bona en ella mateixa. La idea que la policia podia produir menys crim i
ms justcia mitjanant mesures preventives de diferents tipus que feien un s menys extens (i
menys tard) de lautoritat de lestat, per tant, es va suprimir.
Finalment, el que s ms important s el fet que el CompStat no va fer cap intent de
monitoritzar la legitimitat de la policia amb les persones a les quals servia, i aix va fer que
l'NYPD fos vulnerable a lerror ms simple i pitjor que es pot cometre amb un sistema de
mesurament del rendiment. En no controlar ls dun actiu que lorganitzaci necessita per tenir
xit, permet que lorganitzaci faci un s excessiu daquest actiu en el seu intent daconseguir
els objectius que sestan mesurant. En no controlar la legitimitat de la policia amb tots els
ciutadans de Nova York, la policia va muntar lescenari ideal per malbaratar la seva legitimitat
en lassoliment dobjectius i a travs de ls de mitjans que el departament de policia
considerava importants, per que no ho eren tant per als ciutadans. A llarg termini, aix podria
convertir-los en un departament de policia menys efectiu no noms respecte dels objectius
restringits relatius al control del crim, sin tamb dels objectius ms amplis daconseguir
comunitats segures i justes.

De Mark H. Moore, "Sizing up Compstat: an important administrative innovation in policing".


Criminology and Public Policy. Vol. 2 (2003), nm. 3, p. 469-494.

Avaluaci del CompStat: una innovaci administrativa important en el manteniment de lordre 75


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Mark H. Moore 76
desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

El CompStat de lNYPD: comparar


estadstiques o compondre estadstiques?1
John A. Doctor. President i deg associat dels estudis de dret penal de la Universitat de
Molloy. Capit retirat del Departament de Policia de Nova York (NYPD). Cap de
Eterno2 redacci de la revista Police Practice and Research: An International Journal. Entre
els seus llibres destaquen Policing within the Law: A Case Study of the New York City
Police Department i Police Practices in Global Perspective (amb Dilip Das). Ha
publicat articles en diverses revistes, com ara Professional Issues in Criminal Justice,
International Journal of Police Science and Management, Women and Criminal
Justice i Criminal Law Bulletin.

Eli B. Doctor. s professor emrit de la Universitat John Jay de Justcia Penal i del
Graduate Centre de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY). Anteriorment
Silverman3 ha treballat pel Departament de Justcia dels Estats Units i lAcadmia Nacional
dAdministraci Pblica de Washington, i tamb ha estat professor visitant a lEscola
de Policia de Bramshil, Anglaterra. Ha ensenyat i assessorat nombroses agncies de
policia dels Estats Units, Europa, Amrica del Sud i Amrica Central, sia i Austrlia.
Entre les seves publicacions recents trobem: NYPD Battles Crime: Innovative
Strategies in Policing, i articles contrastats a les revistes International Journal of
Police Science and Management i British Journal of Community Justice.

Resum El Departament de Policia de Nova York (NYPD) va introduir el programa CompStat


lany 1994. Des daleshores, lNYPD i moltes altres agncies daplicaci de la llei
que han adoptat el CompStat han declarat reduccions significatives dels delictes
greus registrats. De fet, safirma que a la ciutat de Nova York els delictes greus han
disminut ms dun 76%.
Aquest estudi examina, amb mtodes quantitatius i qualitatius, lentorn de gesti del
CompStat. El nostre objectiu principal en aquest article s examinar labast (si
sescau) de la pressi a la qual se senten exposats els alts crrecs policials amb el
CompStat, i tamb com aquesta pressi pot influir en una elaboraci poc tica dels
registres de delictes. Els resultats mostren que, pel que fa a la reducci dels
delictes greus, els comandaments responsables creuen que estan sotmesos a fora
ms pressi especialment en lpoca del CompStat, tot i que no exclusivament. A
ms, aquesta pressi ajuda a explicar lelaboraci ticament inadequada dels
informes de delictes en lpoca del CompStat.

1
Volem agrair als autors la gentilesa de permetrens de manera desinteressada traduir el seu article a la llengua catalana.
2
John A. Eterno i Eli B. Silverman estan preparant un nou llibre sobre aquest tema que veur la llum properament: The Crime Numbers
Game: Management by Manipulation, CRC Press, Taylor and Francis.
3 Vegeu nota 1.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 77


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Paraules CompStat, reducci de delictes, delictes greus, policia, taxa de delictes, NYPD, gesti del
rendiment
clau

1. Introducci
Poques vegades un desenvolupament en el camp de la policia havia provocat tanta atenci i
opini en el mn acadmic i a la premsa. El CompStat (de labreviaci de compare statistics)
s el model central de gesti de rendiment de comptes del Departament de Policia de Nova
York (NYPD), pel qual els comandaments sn responsables de la delinqncia de la seva
zona. El CompStat inclou dades informatitzades i actualitzades dels delictes, lanlisi dels
delictes i la cartografia avanada de les activitats delictives, com a base per a les trobades
estratgiques regulars i interactives sobre la delinqncia en qu els comandaments policials
responsables han de retre compte de les estratgies i solucions especfiques amb relaci a la
delinqncia.
Les avaluacions inicials consideraven el CompStat un dispositiu de rendici de comptes efectiu
per a la reducci dels delictes (Bratton, 1997; Bratton i Knobler, 1998; DeLorenzi, Shane i
Amendola, 2006; Geoghehgan, 2006; Gurwitt, 1998; Kelling i Sousa, 2001; MacDonald, 2002;
Maple i Mitchell 2000; Moore, 2003; OConnell i Straub, 1999; Safir, 1998; Sanow, 2003;
Schick, 2004; Silverman, 2001; Walsh, 2001; Walsh i Vito, 2004).
Tanmateix, algunes valoracions ms recents han mostrat certes reserves pel que fa a
lefectivitat de gesti del CompStat, la fiabilitat de les estadstiques dels delictes i/o labast de
la seva reforma organitzativa (Dabney, 2010; Eck i Maguire, 2000; Eterno i Silverman, 2006;
Harcourt, 2001; Harcourt i Ludwig, 2006; Joanes, 2006; Karmen, 2000; Levitt, 2004; Messner
et al., 2007; Rosenfeld, 2007; Rosenfeld, Fornango, i Baumer, 2005; Rosenfeld, Fornango, i
Rengifo, 2007; Skogan i Frydel, 2003; Weisburd, Mastrofski, McNally, Greenspan i Willis, 2003;
Weisburd, Willis, i Greenspan, 2006). Diverses crtiques afirmen que el quadre intermedi de la
policia est sotms a una pressi organitzativa considerable per tal de contenir els delictes a la
seva zona. Aquestes veus detractores consideren que aquesta pressi es reflecteix en un
mfasi excessiu en els nmeros i en una gesti del rendiment basada en estadstiques (Martin,
2003).
A la ciutat de Nova York, aquestes avaluacions crtiques en un primer moment es van veure
alimentades per proves anecdtiques. Tenint en compte aquest fet, aquest article ofereix un
primer estudi sistemtic dels comandaments que han estat en actiu durant el procs del
CompStat de lNYPD, lagncia daplicaci de la llei que va ser la primera a introduir-lo.
Volem investigar si: (1) els policies responsables del quadre intermedi creien que el CompStat
afegia ms pressi per fer disminuir les seves taxes dactivitat delictiva; i (2), en el cas que fos
aix, si creien que aquesta pressi produa estadstiques de delictes imprecises. Es va
dissenyar un qestionari especficament per aconseguir una resposta sincera i oberta sobre la
dinmica de les operacions del comandament intermedi i la seva interacci amb els escalafons

John A. Eterno i Eli B. Silverman 78


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

ms alts de lNYPD. Aquest treball es divideix en quatre apartats. Amb lobjectiu de tenir
context de cara a lanlisi, primer hi ha una revisi de la literatura rellevant relacionada amb la
controvrsia al voltant del CompStat. El segon apartat explica el nostre plantejament
dinvestigaci, mentre que el tercer fa una anlisi dels resultats obtinguts. Lapartat de
conclusi tracta les limitacions daquest estudi i les implicacions dels resultats per a les
estadstiques internacionals de delictes.

2. La controvrsia internacional del CompStat


Des que el CompStat es va adoptar a tot els Estats Units (durant els sis primers anys, ms
dun ter de les ciutats nord-americanes amb cent o ms agents de policia van adoptar el
CompStat [Weisburd et. al. 2001]) i, en molts altres pasos, les qestions plantejades per la
seva controvrsia han tingut ramificacions internacionals. Aix es pot observar a Nova York,
en altres ciutats nord-americanes i tamb internacionalment fora dels Estats Units.

2.1 Nova York


Durant els primers tres anys dexistncia del CompStat hi va haver davallades molt importants
de la taxa de delictes, que van anar acompanyades de molts elogis. A la ciutat, la baixada del
12 per cent lany 1994 (per comparaci amb la baixada nacional de menys dun 2 per cent) va
arribar al 16 per cent el 1995 i es va mantenir aix el 1996. Aquestes davallades van
representar ms del 60 per cent de la reducci nacional durant aquest perode (Silverman,
2001). Entre els anys naturals 1990 i 2008, segons lNYPD, els delictes greus van baixar ms
del 76 per cent i els homicidis gaireb un 77 per cent.
Daltra banda, sha dit que ara la seu central de lNYPD utilitza el CompStat per pressionar la
gesti de moltes operacions de carrer i aix fer baixar la taxa de delinqncia. Els nmeros, de
vegades tant se val quins nmeros, serveixen de guia. Aquest sistema tan ben engranat, en
paraules dun dels participants et lliga les mans excessivament. Un detectiu de Brooklyn
amb vint anys dexperincia ho expressa aix: El CompStat ho s tot. La gent est cansada
que els assetgin, els investiguin, els escorcollin i els persegueixin pel carrer. La gent nest
farta; els polis tamb (Marzulli i OShaughnessy, 2000, p. 17).
Molts articles de la premsa han criticat les estadstiques de delictes de la ciutat de Nova York.
Lany 2003, caps de policia de la ciutat van anunciar que ms de dos-cents delictes greus que
shavien produt al districte policial nmero 10 de Manhattan lany anterior havien estat
rebaixats a faltes menors, la qual cosa va fer que la taxa de delictes de la zona sembls
inferior del que era en realitat.4 Segons Rashbaum (2003, p. B5):
Com que els delictes denunciats es van rebaixar errniament, el districte 10 []
noms va registrar 811 delictes greus a finals del 2002, per comparaci a 876 el 2001,
una baixada del 7,42 per cent, segons les estadstiques policials. Sense els canvis, els

4
LNYPD va crear una unitat de dades desprs que el procs del CompStat estigus en funcionament, la Data Integrity Unit (DIU). A
ms, ha tingut una divisi de control de qualitat (Quality Assurance Division). Tant la unitat com la divisi comproven regularment els
informes de denncies per escrit. Tanmateix, cap de les dues no tracta plenament els aspectes analitzats en aquest estudi.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 79


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

delictes greus al districte haurien experimentat una pujada el 2002 daproximadament un


16 per cent, fins a ms de 1.000 delictes, mentre que la ciutat en general va tenir una
lleugera baixada dun 5,32 per cent, segons les estadstiques del departament.
[Des que el CompStat es va implementar] com a mnim cinc comandaments de policia
han estat acusats de reclassificar els delictes per millorar les seves estadstiques, unes
estadstiques que es revisen a les reunions setmanals, de vegades polmiques, del
CompStat.
Dos anys desprs, un periodista va analitzar una pujada del 44 per cent de les denncies de
lNYPD per furts (faltes) entre el 1997 i el 2004, mentre que els furts agreujats (delictes greus)
van patir un descens marcat. Lautor suggereix que aquest fet s un exemple de la rebaixa
dels delictes amb lobjectiu de reduir la taxa de delictes greus (Moses, 2005).
El sindicat policial de la ciutat de Nova York (Patrolmens Benevolent Association) va fer una
crtica semblant amb relaci al CompStat (Zink, 2004):
Era una gran idea que la naturalesa humana ha corromput. El programa CompStat, que
feia que els comandaments de lNYPD fossin responsables de controlar la delinqncia,
ha degenerat cap a una situaci en qu els caps de la policia pressionen els subordinats
perqu mantinguin els nmeros en un nivell baix amb els mitjans que siguin necessaris.
El quadre intermedi del departament far qualsevol cosa per evitar veures obligats a
donar explicacions a les reunions setmanals del CompStat [].
I com es pot falsejar la baixada de la delinqncia? s ben senzill. No enregistrant els
delictes, classificant errniament els delictes passant-los de delictes greus a menors,
rebaixant els robatoris a faltes perqu no siguin delicte greu, i registrant un seguit de
delictes com a un nic delicte. Una manera especialment insidiosa de trucar els nmeros
s fer difcil que les persones denuncin els delictes en altres paraules, fer que les
vctimes se sentin com a criminals i que marxin, i aix estalviar-se ms patiment.
Fa ben poc, el febrer de 2010, un agent de policia de Nova York va explicar que el seu districte
registrava delictes greus com a faltes menors i refusava recollir les denncies de les vctimes
tot plegat amb la intenci de reduir les xifres dactivitats delictives (Parascondola, 2010).
Segons altres histries sobre manipulaci de delictes, la Comissi de Ciutadans de Nova York
contra la Delinqncia, un grup cvic que normalment dna suport a lNYPD, va instar el
departament a dur a terme auditories internes de les estadstiques de delinqncia per
assegurar als ciutadans que es podien creure els nmeros (Parascandola, 2010).

2.2 Altres ciutats nord-americanes


Aquest atractiu del CompStat per reduir la delinqncia, per mitj davenos tecnolgics, es
reflecteix en un estudi a fons del Departament de Policia de Lowell (Willis, Mastrofski,
Weisburd i Greenspan, 2003a, p. 11):
s possible, tanmateix, que hi hagi algun departament de policia que no vulgui adoptar
un programa que t com a clar objectiu reduir la delinqncia mitjanant la

John A. Eterno i Eli B. Silverman 80


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

implementaci dun conjunt de tecnologies i procediments ben definits? La crida que


suposa per a la policia lobjectiu del CompStat de lluitar contra lactivitat delictiva
augmenta la probabilitat que el programa perduri.
Els administradors de la policia, alguns dels quals van passar de lNYPD a dirigir departaments
de policia daltres ciutats, defensen sovint leficcia del CompStat per reduir els delictes. La
introducci del CompStat a Nova Orleans, per exemple, va comportar que el nombre
dassassinats caigus en picat, un 55 per cent, passant de 421 el 1994 a 162 el 1999. La
versi del CompStat de Minneapolis, el CODEFOR5, ha estat reconegut per haver disminut en
dos dgits la taxa dhomicidis, agressions amb agreujants, robatoris, atracaments i robatoris de
cotxes entre el 1998 i el 1999 (Anderson, 2001, p. 4). Lany 2000 el nou cap de Baltimore,
antic comissionat adjunt de policia de lNYPD, va implementar el CompStat. Al cap de lany la
ciutat havia patit menys de tres-cents homicidis per primera vegada en vint anys, i hi havia
hagut una baixada dun 25 per cent del total de delictes (Anderson, p. 4; Clines, 2001, p. 15;
Weissenstein, 2003, p. 27). Entre el 1999 i el 2001, la xifra total de delictes violents de
Baltimore va baixar un 24 per cent; els homicidis, un 15 per cent; els tirotejos, un 34 per cent;
els atracaments, un 28 per cent; les violacions, un 20 per cent, i les agressions, un 21 per cent
(Henry, 2002, p. 307). Lantic comissionat de policia de Filadlfia, que tamb havia estat
comissionat adjunt de policia de lNYPD, va atribuir la davallada de delictes a la ciutat al
funcionament de la policia mitjanant el CompStat.
Daltra banda, han sorgit veus preocupades en moltes jurisdiccions, que afirmen que el
CompStat ha servit de catalitzador duna mesura estadstica imprecisa de laplicaci de la llei.
(Long i Silverman, 2005; Manning, 2001; Willis et al., 2003b). Quan aquest tipus de sistema es
controla de manera excessiva, ja sigui dins duna organitzaci fortament centralitzada o des
dorganitzacions jerrquiques o poltiques externes, les conseqncies poden ser alarmants.
Evidentment, les unitats subordinades es concentraran en aquells aspectes susceptibles de
ser mesurats. O b, tal com diu la dita, el que es mesura es fa. Aix pot portar a una
manipulaci de les estadstiques i/o degradaci, fet que sha produt en nombrosos escenaris,
com ara Filadlfia, Atlanta (Hart, 2004, p. 6), Nova Orleans (Ritea, 2003a, p. 1, 2003b, p. 1),
Nova York (Gardiner i Levitt, 2003, p. 8; Parascandola i Levitt, 2004, p. 5) i el Comtat de
Broward, Florida (Hernandez, OBoye, i ONeill, 2004, p. 9). A Filadlfia, els casos dinformes
de delictes alterats van sorgir desprs que la policia implements el CompStat. Un funcionari
de la policia de Filadlfia va afirmar que si una persona rebia un cop de puny, podia ser que
es registrs com a informe hospitalari, per tal que no queds pals que shavia coms un
delicte (Webber i Robinson, 2003).

2.3 Exemples internacionals


A escala internacional, els sistemes de gesti del rendiment com el CompStat tamb han estat
objecte de controvrsia. Al Regne Unit, per exemple, alguns comentaristes shan referit a
lemergncia en altres democrcies industrialitzades de poltiques en matria de justcia

5
N. del t.: De langls Computer Optimized Deployment focus on Results (Implementaci optimitzada per ordinador centrada en
resultats).

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 81


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

penal a lestil dels Estats Units (Jones i Novaburn, 1997, p. 123). Tal com passa amb el
model del CompStat de lNYPD, el model del Regne Unit destaca els resultats policials
mitjanant indicadors explcits i mesurables del nivell de delinqncia. (Clark i Newman, 1997).
Hi ha hagut moltes declaracions sobre els criteris de gesti del rendiment policial des del 1983
(Jones i Silverman, 1984).
El 1997 el Govern del Regne Unit va ordenar a les forces de policia que aconseguissin el
millor valor i objectius de reducci dels delictes (McLaughlin, 2007, p. 184) a travs de
taules de classificaci, rnquing i clculs de rendiment (Loveday, 2005, p. 150).
Per les anlisis suggereixen que els indicadors estadstics de rendiment sobre els delictes
poden crear incentius perversos [que] comprometin la innovaci, leficincia i la fiabilitat
local (Flanagan, 2008, p. 21). La recollida i el registre destadstiques es qestionava en un
informe titulat Recollida i precisi de les dades dincidents policials6, encarregat pel Ministeri de
lInterior el 1996, que afirmava que sembla que hi hagi certa variaci no noms en el nombre i
el tipus de fets registrats per la policia, sin tamb en la manera com certs fets sinterpreten
per a objectius estadstics (Portas i Mason, 1996, p. 24). Un informe del Ministeri dInterior
(2000) va revelar que la policia no registrava una bona part dels delictes.
Altres proves suggereixen que en alguns casos els delictes es reclassificaven de manera que
el robatori era registrat com a delicte de danys o un altre tipus de robatori (Loveday, 1996). El
1999, una investigaci del Servei de Denncies de la Policia sobre prctiques de registre
vigents va descobrir que faltaven ms de 9.000 delictes en les xifres oficials de delictes, i aix
indicava que la poltica de registre de delictes del servei estava dissenyada perqu tingus
lefecte de reduir artificialment els delictes registrats fins a un nivell ms acceptable
polticament (Davies, 1999, p. 3; per a una anlisi ms mplia, vegeu Hallam, 2009).
A ms a ms de les anlisis acadmiques i governamentals, la premsa tamb ha publicat
estadstiques distorsionades de lactivitat delictiva. Loctubre del 2008 es va informar (Violent
crime soars, 2008) que:
Algunes forces policials han deixat de registrar alguns dels delictes ms violents, ha dit
avui el Ministeri de lInterior, i ha publicat xifres que mostren una pujada del 22%. La
categoria inclou agressions greus, assassinat, intent dassassinat i homicidi.
Els funcionaris admeten que aquestes mancances als registres poden haver-se produt
durant ms de deu anys. Han declarat que sha demanat a tretze forces que reexaminin
les seves xifres desprs dhaver descobert que diverses agressions greus shavien
registrat en una categoria ms baixa de delicte.
Dos mesos desprs, el cap de lAutoritat dEstadstica del Regne Unit va acusar el Ministeri
dInterior de publicar xifres selectives sobre delictes darma blanca per tal de minimitzar
labast dels apunyalaments (Booth, 2008). Labril del 2009, un assessor respectat del Ministeri
de lInterior va comentar que les persones tenien poca confiana en la precisi de les
estadstiques governamentals sobre delictes (Whitehead, 2009).

6
N. del t.: Ttol de linforme: Collection and Accuracy of Police Incident Data.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 82


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Una anlisi amb profunditat de tres forces policials del Regne Unit que van participar en una
activitat de gesti del rendiment similar al CompStat va concloure que: el conflicte de
prioritats fruit del dictat de gesti i les normes burocrtiques que governen el registre de delictes
s el de reduir els delictes. Aix porta a una manipulaci de les dades per proporcionar resultats
satisfactoris (Hallam, 2009, III). Un altre estudi del Regne Unit es refereix a informes repetits
de maquillatge de les xifres per part de la policia (Martin, 2003, p. 161).
A Austrlia, sistemes de gesti similars al CompStat tamb van seguir el model del CompStat
de Nova York. La versi del Servei de Policia de Queensland es coneix com a revisi del
rendiment operacional (Operational Performance Review, OPR). Un estudi va trobar que la
implementaci de lOPR anava associada a una davallada important del nombre total de
delictes registrats (Mazerolle, Rombouts i McBroom, 2007).
La fora policial ms gran del pas, la policia de Nova Galles del Sud, va desenvolupar el
sistema de gesti de revisi doperacions i delictes (Operations and Crime Review, OCR)
desprs dun seguit de visites al CompStat de lNYPD (Davis i Coleman, 2000). Un antic
comissari va subratllar que la poltica de lOCR es basa en dades i s inflexible, difcil i
estressant (Ryan, 2000, citat a Kennedy, 2010).
Com a tot arreu, el funcionament de la policia australiana basat en el rendiment s ple de
controvrsia. Duna banda, per exemple, lavaluaci de dos acadmics australians sobre lOCR
considerava que aquest procs era efectiu ja que havia redut tres de les quatre categories de
delictes analitzades (Chilvers i Weatherburn, 2004). En canvi, una avaluaci de lany 2000 dun
grup consultor independent (Hay Group Consulting Consortium, 2000) trobava que la
comunicaci era majoritriament un procs duna sola via amb poc feedback cap als
comandaments, i aix reforava la cultura de la por i del cstig. Lany segent, el comissari
adjunt va dimitir desprs dhaver anunciat que els delictes disminuen, quan lOficina
dEstadstica sobre Delictes va dir que creixien (Kennedy, 2000, p. 27).
A Austrlia, el comit nacional estadstic sobre la delinqncia (National Uniform Crime
Statistics Committee) va mostrar variacions en les estadstiques de delictes a causa de
labast dels delictes no registrats; incorreccions en la definici de delictes, les normes de
recompte i les classificacions de delictes; diferncies de procediment com ara els delictes pels
quals un delinqent pot ser acusat; diferncies en la manera com es recullen les estadstiques
com a conseqncia de la falta duniformitat dels sistemes utilitzats i el no-compliment de les
normes sobre la recopilaci de les estadstiques (Hallam, 2009, p. 55). Carach i Makkai
(2002) van trobar que les estadstiques de delictes registrats a lestat de Victria variaven en
funci de si els funcionaris responsables del procs de registre dels delictes aplicaven un
sistema probatori o prima facie.
Aquest estudi se centra en la fiabilitat de les estadstiques de delictes en lagncia daplicaci
de la llei que ha fet servir durant ms temps i que ha donat a conixer ms mpliament el
programa CompStat. Han passat quinze anys des que lNYPD va introduir per primer cop el
CompStat en laplicaci de la llei. A continuaci presentem el plantejament de la nostra
investigaci i els resultats.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 83


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

3. Plantejament de la investigaci
En aquest estudi, examinem lentorn de gesti que conforma la prctica del CompStat a
lNYPD. Per fer-ho, hem fet servir mtodes quantitatius i qualitatius. Bsicament, els mtodes
quantitatius sutilitzen per mesurar els nivells de la pressi organitzativa percebuda, aix com
les possibles conseqncies daquesta pressi en els rangs de capit i rangs superiors. Aix
inclou rangs de subinspector, inspector, i sotscaps que dirigeixen districtes, detectius,
responsables de la unitat de trnsit, de la dhabitatge i altres unitats. Daltra banda, els
mtodes qualitatius sutilitzen per desenvolupar una comprensi terica de les dades recollides
i presentar-les de manera precisa i comprensible.
Tenint en compte que lNYPD (com moltes altres organitzacions) no ha destar necessriament
obert a aportar informaci referent a aspectes qestionables del seu conegut estil policial,
necessitvem un plantejament que fos innovador.7 El fonament de la nostra metodologia s
una enquesta dautoavaluaci, annima, enviada per correu als membres retirats de lNYPD
dels rangs de capit i superiors, i tamb cont entrevistes profundes amb diversos rangs. Les
enquestes, si estan ben dissenyades, permeten als investigadors examinar temes sensibles
com ara ls de la droga per part dels joves o el comportament sexual. Per tant, un aspecte
important duna enquesta s com est construda. Per tal dassegurar que estava ben
construda, vam passar mesos desenvolupant-la, amb lajuda daltres investigadors i grups de
discussi, entre els quals hi havia personal retirat i en actiu de lNYPD. Els grups de discussi
estaven limitats a quatre participants, de manera que les preguntes es poguessin discutir i
revisar. Van afegir diverses preguntes, van revisar el text i van ajudar a comprovar leina. Tots
van afirmar que les preguntes eren comprensibles i lenquesta prou concisa. Els altres
investigadors, entre els quals el Consell de Revisi Institucional de la Universitat de Molloy,
van afirmar que leina i els mtodes utilitzats eren perfectes per a lobjectiu dexaminar
cientficament el procs de gesti de lNYPD, i que els enquestats quedaven ben protegits pel
disseny i linstrument de la recerca. Finalment, desprs de nombrosos esborranys, vam arribar
a lenquesta final.8 Lenquesta s curta i fcil dautoadministrar. Noms ocupa dues pgines (a
doble cara). Aquest punt s important, ja que els qestionaris llargs poden tenir una influncia
negativa en la taxa de respostes (vegeu Neuman, 2000).
El pla de mostreig tamb s molt important. La poblaci estudiada sn policies retirats de
lNYPD dels rangs de capit o superiors. Incloure policies retirats s un element important del
mtode, ja que no poden tenir por de represlies i, per tant, se senten cmodes i poden
respondre de manera completa. Per protegir els enquestats, i aix s tan crucial com el
mtode, es fa servir lanonimat. Lanonimat s una caracterstica essencial quan sestudien

7
Es pot argumentar que la falta de transparncia actual de lNYPD sexemplifica pel fet que els visitants, inclosos els daltres agncies
daplicaci de la llei, en general ja no poden participar a les reunions del CompStat. A ms, lNYPD ha resistit als intents per revisar les
estadstiques de delictes que ha fet la comissi per lluitar contra la corrupci policial de la ciutat de Nova York (Commission to Combat
Police Corruption) de revisar les estadstiques de delictes.
8
Lenquesta completa est disponible, prvia petici als autors. A causa de la importncia que t per a lestudi, aqu incloem el text de
la pregunta 4: Teniu constncia dalgun cas en qu els informes de delictes es canviessin a causa del CompStat?. Si els enquestats
responien que s, completaven les preguntes complementries.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 84


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

preguntes sensibles (per exemple, conductes illegals i/o poc tiques). La investigaci sobre
ls de qestionaris ha indicat que lanonimat s una eina indispensable per ajudar a corregir la
possibilitat que hi hagi prejudicis socials en les respostes. Concretament, lanonimat ajuda a
aconseguir respostes vlides (Babbie, 1989; Bradburn, 1983; Dillman, 1983; Neuman, 2000).
Bradburn (p. 298), per exemple, escriu: amb preguntes sensibles o que sassocien a un alt
grau de desig dacceptaci social, sembla que sobtenen millors resultats com ms annims
siguin els mtodes utilitzats. Neuman (p. 258) ho ha resumit aix: Els mtodes denquesta
que permeten ms anonimat sn millors per a les preguntes intimidadores. Daquesta manera
sortiran respostes ms honestes en qestionaris enviats per correu. Per aix vam escollir un
disseny denquesta per correu, dautoavaluaci, que permeti el mxim anonimat dels subjectes
enquestats.
El fet que lenquesta sigui curta i es mantingui lanonimat sn caracterstiques clau que ajuden
a incrementar la mida de la mostra, duna banda, i la validesa, de laltra. Segons el nostre
parer, la necessitat daquestes caracterstiques s bsica. No obstant aix, fer-les servir
provoca certs compromisos. Per exemple, shan deliminar unes quantes preguntes o
senzillament no es poden plantejar, ja sigui per guanyar espai o per assegurar lanonimat. Tot i
que alg pot posar en dubte els compromisos, no es van adoptar de qualsevol manera sin
que es van basar en raonaments cientfics ben estudiats.9
Lenquesta es va enviar a tots els policies retirats amb el rang de capit o un rang superior,
amb una carta de presentaci, el setembre de 2008. Ls del correu ordinari t lavantatge que
es protegeix millor el receptor de la carta que no pas a travs dinternet o del correu electrnic
(per exemple, ls de galetes, possibles respostes piratejades, el seguiment dels missatges de
lordinador, etc.) (vegeu Hagan, 2006). La carta de presentaci portava la firma dels
investigadors principals i del president de lassociaci de dotaci dels capitans (Captain
Endowment Association, CEA) per assegurar la mxima cooperaci. A la carta es demanava
la cooperaci dels enquestats perqu ens ajudessin a obtenir informaci acurada de lNYPD.
Tamb vam enviar una postal de recordatori al desembre. Al febrer del 2009, vam rebre un
total de 491 enquestes emplenades. Aix representa un 41 per cent de respostes. Els
funcionaris civils retirats de la ciutat de Nova York consideren que s un bon resultat.
La mostra consisteix en 166 (33,9 per cent) enquestats que es van jubilar abans del 1995 (el
primer any sencer amb el programa CompStat a la ciutat de Nova York va comenar a
principis del 1994) i 323 (66,1 per cent) que es van jubilar lany 1995 o ms endavant.10
Aquests percentatges corresponen fora al nombre que se sap que hi ha de retirats que
pertanyen a aquestes categories. A ms, hi ha hagut 263 (54,1 per cent) capitans, 98 (20,2 per
cent) subinspectors, 63 (13 per cent) inspectors, 28 (5,8 per cent) caps adjunts, 34 (7 per cent)

9
Per a lobjectiu de la nostra investigaci, es va considerar que les preguntes detallades sobre la freqncia dels canvis en els informes
de delictes eren innecessries i que, probablement, perjudicarien la recerca. Per exemple, molts dels enquestats podien no haver
contestat per por de possibles represlies si les preguntes haguessin aprofundit ms en les conductes individuals. El que buscvem s
analitzar lestil de gesti i senzillament necessitvem dades bsiques. No tenem intenci de dur a terme una anlisi acusadora dels
membres de lNYPD. Tenint en compte la recerca significativa sobre la paret blava de silenci (vegeu, per exemple, Rothwell i
Baldwin, 2007), ens va semblar absolutament necessari que els enquestats se sentissin cmodes amb la redacci de les preguntes.
10
Dos dels enquestats no van respondre a aquesta pregunta. Per assegurar lanonimat, lany exacte de jubilaci no es va preguntar ja
que aquesta i altra informaci ens hauria perms identificar alguns dels enquestats.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 85


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

daltres categories.11 Aquests percentatges tamb sn semblants als rangs que coneixem dels
policies retirats.12 Aquestes dades augmenten la seguretat que tenim que hi ha una proporci
baixa de falta de respostes, si s que nhi ha. A ms, representa una mostra excellent per
comparar dos grups importants el primer grup el formen aquells que mai van treballar amb el
sistema de gesti del CompStat i el segon, aquells que s que hi van treballar.
A part de lenquesta dautoavaluaci, els autors van fer entrevistes exhaustives a deu
membres retirats de lNYPD. Encara que aquestes entrevistes no siguin una mostra
representativa de tot el departament de policia, s que inclouen diversos rangs, des dagents
de policia fins a caps adjunts: un agent de policia, un sergent, tres capitans, dos inspectors
adjunts, dos inspectors i un cap adjunt. Tots ells van treballar durant lpoca del CompStat.
Dos dells van treballar de manera regular amb el CompStat a la seu central. Tots estaven ben
considerats i encara ho estan actualment. Tots es van jubilar desprs dhaver servit al
departament fins a ledat de jubilaci i cap dells va tenir problemes de disciplina importants.
Aquests policies es van oferir a ajudar-nos amb la investigaci i es van posar en contacte amb
nosaltres.
Les dades per a la part qualitativa de lestudi es van recollir mitjanant entrevistes no
estructurades. Aquestes entrevistes sassemblen al que sanomena entrevista informal. Tal
com afirmen Maxfield i Babbie (2009, p. 205): Lentrevistador estableix una direcci general
per a les converses i segueix temes especfics que ha plantejat lentrevistat. Lideal seria que
lentrevistador sigui el que ms parli. Aix va ser en el nostre cas, ja que els entrevistats
tenien molta informaci i la volien compartir. Les entrevistes van durar, en general, duna hora
a una hora i mitja. Van ser informals i es van fer per conferncia telefnica o en un despatx.
Els dos investigadors van ser presents a totes les entrevistes. El fet que els dos investigadors
treballssim en equip t avantatges. Primer, hi rem tots dos per garantir que sens entenia
perfectament. Si no era aix, qualsevol dels dos podia aclarir el que sestava dient. Segon, tots
dos vam ser testimonis del que es deia. Per tant, podem corroborar les declaracions dels
entrevistats. Tercer, aix confirma la fiabilitat de les dades pel fet que dos investigadors
independents estan dacord amb la informaci recollida. A ms, desprs de cada entrevista,
els entrevistadors vam comparar les notes per assegurar-nos que el contingut de lentrevista
shavia gravat correctament. Finalment, si calia, qualsevol dels dos podia fer trucades de
seguiment per aclarir certa informaci que no hagus quedat clara.
Tots dos autors tamb han format part activament daltres investigacions sobre lNYPD i el
CompStat (vegeu, per exemple, Eterno, 2001, 2003; Eterno i Silverman, 2006; Silverman,
2001; Silverman i OConnell, 1998). A ms, un dels investigadors principals s capit retirat de
lNYPD, ha assistit a reunions del CompStat i ha parlat daquests temes amb molts dels seus
companys.13 Laltre investigador ha escrit el que es considera un dels estudis ms importants
sobre el CompStat. A ms, ha assistit a nombroses reunions del CompStat i ha entrevistat

11
Per exemple, podia ser que alguns haguessin pujat a rangs superiors per seguien formant part de la CEA.
12
No hi ha dades disponibles. Els resultats de la mostra es basen en converses amb la CEA.
13
Simplement per deixar-ho clar, fem constar als lectors que aquest investigador no va emplenar lenquesta.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 86


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

molts membres de lNYPD per a lelaboraci de lestudi esmentat. Conjuntament, aquestes


experincies i estudis conformen el nostre coneixement sobre lNYPD i aquestes dades.

4. Anlisi i resultats
En aquest estudi desenvolupem la nostra comprensi de lNYPD fent servir tant mtodes
quantitatius (principalment) com qualitatius (de forma secundria). En aquest apartat ens
centrem en lanlisi quantitativa. No obstant aix, la interpretaci de les dades i els resultats
tamb es basa en la recerca qualitativa (entrevistes personals) i en la nostra comprensi
collectiva de lNYPD i del CompStat. El nostre objectiu de recerca en aquest estudi s labast
de lestil de gesti, sobretot les pressions del CompStat i similars, per influir (si s que hi
influeix) en la precisi de les estadstiques de delinqncia.
Hem utilitzat diversos mtodes estadstics per analitzar les dades de les enquestes. Primer, la
comparaci de mitjanes, amb la qual hem examinat les respostes dels qui van treballar a
lNYPD durant lpoca del CompStat i les hem comparat amb les dels qui ho van fer en una
altra poca. Aix ens ha donat mesures de referncia per comparar la pressi que hi havia
amb el CompStat i sense. Posteriorment hem analitzat les respostes dels qui van treballar amb
el CompStat pel que fa a les pressions percebudes i els canvis en els informes de delictes.
Com a mnim aix mostrar labast dels ajustaments dels informes (si s que nhi ha hagut).
Finalment, hem fet una anlisi multivariable de regressi de mnims quadrats ordinaris per
intentar explicar la modificaci poc tica dels informes de delictes que els enquestats han
afirmat que es duia a terme durant lpoca del CompStat. Hem complementat aquestes dades
quantitatives amb les qualitatives, per entendre millor la naturalesa dels descobriments i
orientar en la recerca.

4.1 Percepcions de pressi de lpoca CompStat comparades amb les de lpoca


sense CompStat
La primera anlisi s una comparaci de mitjanes dels qui van treballar a lNYPD desprs del
1994 respecte dels que hi havien treballat amb anterioritat (s a dir, els que hi van treballar
durant el CompStat respecte dels qui mai van treballar amb el CompStat) (vegeu la taula 1).14
Si no hi ha diferncies estadstiques entre aquestes dues etapes, aleshores les variables
probablement no sn importants per a les preguntes de la nostra investigaci.
Gaireb totes les variables demostren nivells ms alts de pressi percebuda pels qui van
treballar a lNYPD durant lpoca del CompStat. Com es pot veure a la taula 1, aix passa
sobretot en rees com ara la reducci dels delictes greus, laugment de detencions i citacions,
i fins i tot la reducci de les denncies civils. Una excepci daix s la pressi rebuda per
mantenir la integritat en les estadstiques de delictes. En aquesta variable, la pressi s ms

14
Basant-nos en la nostra informaci, pot ser que alguns dels qui van treballar durant lpoca del CompStat basin les seves respostes
en lpoca anterior (s a dir, en lpoca en qu no hi havia el CompStat). No obstant aix, les grans diferncies en les respostes, en
funci de lpoca, combinades amb les entrevistes qualitatives i el nostre coneixement del CompStat indiquen clarament que les
interpretacions daquest estudi sn exactes.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 87


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

elevada en lpoca anterior al CompStat. Daltra banda, lnica variable que no arriba al nivell
dimportncia estadstica s la pressi per trobar vctimes de maltractament de menors.
Per als objectius daquest estudi, ens hem centrat en tres variables en lenquesta: (1) la
quantitat de pressi per reduir els delictes greus; (2) el nivell de promocions de lNYPD en
funci de les estadstiques de delictes, i (3) labast de la demanda, per part dels responsables,
dintegritat en les estadstiques de delictes. Aquestes variables estableixen un fonament per a
una anlisi ms ampliada, ja que mostren les diverses percepcions dels enquestats abans i
desprs del CompStat. A ms, els comentaris del enquestats indiquen que es tracta de
variables bsiques. Per posar un exemple, un dels enquestats afirma:
A mesura que disminuen els delictes, la pressi per mantenir-los augmentava [] era
un joc de xifres [] les promocions es basaven en el favoritisme i el nepotisme [].
Des del principi, doncs, determinem labast de laugment (si sescau) amb el CompStat de la
pressi perqu disminueixin els delictes respecte de les poltiques de gesti anteriors al
CompStat. Alguns estudis suggereixen que el CompStat fa augmentar mpliament la pressi
sobre els comandaments perqu els delictes disminueixin (per exemple, Eterno, 2001; Eterno i
Silverman, 2006; Silverman, 2001). Tot i aix, cal posar-ho en dubte, ja que la lluita contra la
delinqncia forma part de la missi de tots els departaments de policia de qualsevol poca,
amb o sense el CompStat.
Les preguntes de lenquesta que hem analitzat es basen en una escala de l1 al 10. Per a la
primera anlisi, l1 correspon a menys pressi per reduir els delictes i el 10 correspon a la
mxima pressi. Hem trobat que, de mitjana, els policies jubilats que estaven en actiu desprs
del 1994 (lpoca del CompStat) van percebre molta ms pressi perqu disminussin els
delictes greus (M = 8,26, SE15 = 0,116) si ho comparem amb els que hi treballaven el 1994 o
abans (M = 5,66, SE = 0,253). Aquesta diferncia s important estadsticament: t (195,081) =
9,369, p<0,001.16 Fem un pas ms i calculem la mida de lefecte amb la frmula segent:

r=

15
N. del t.: Standard Error: error estndard
16
Hem fet servir el test de Levene dhomogenetat de la varincia. Aquesta prova ens permet determinar si lassumpci dhomogenetat
es trenca si el valor de la significaci s inferior a 0,05.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 88


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Taula 1: T-tests que comparen lpoca del CompStat amb lpoca sense CompStat
de lNYPD
poca CompStat
Variable N M SD17 Diferncia de mitjana
(S o no)
No 141 5,48 2,55 1,461***
Augmentar les citacions
S 313 6,94 2,14
No 139 4,94 2,40 1,839***
Augmentar les detencions
S 315 6,78 2,11
No 137 5,66 2,96 2,607***
Reduir els delictes greus
S 315 8,26 2,05
No 135 5,22 2,58 0,935***
Reduir altres delictes
S 312 6,16 2,42
No 133 2,51 2,32 1,365***
Rebaixar la categoria, de delicte greu a menys greu
S 316 3,88 3,05
No 139 5,97 2,61 0,991***
Millorar la qualitat de vida
S 316 6,96 2,08
18 No 140 5,21 2,83 1,29***
Reduir les denncies al CCRB
S 317 6,50 2,30
No 137 3,57 2,19 2,205***
Augmentar els informes daturades i registres19
S 315 5,77 2,50
No 139 3,57 2,34 1,320***
Detectar vctimes de violncia domstica
S 313 4,89 2,53
No 138 3,51 2,44 0,792***
Detectar vctimes de violaci
S 313 4,31 2,53
No 137 4,03 2,66 0,45
Detectar vctimes de maltractament de menors
S 313 4,48 2,65
Nivell de promoci en funci de les estadstiques No 153 5,92 2,47 0,93***
de delictes S 309 6,84 2,54
Abast de la demanda, per part dels responsables, No 158 7,18 2,35 0,655**
dintegritat en les estadstiques de delictes S 316 6,52 2,80
Notes:
***p<0,001, **p<0,01. NB: El nivell de promoci en funci de les estadstiques de delictes es basa en la resposta a la
pregunta 7. Labast de la demanda, per part dels responsables, dintegritat en les estadstiques de delictes es basa en la
resposta a la pregunta 9. Les altres variables sn de la pregunta 1.

Els nostres clculs indiquen que aquestes dades representen una mida de lefecte significativa (r =
0,557).20 Mostren clarament que els qui van treballar durant lpoca del CompStat van rebre molta
ms pressi per reduir els delictes que no pas els qui havien treballat en poques anteriors.
Posteriorment hem examinat fins a quin punt els comandaments percebien que la seva
promoci es basava en les estadstiques de delictes. De mitjana, els qui estaven en actiu
desprs del 1994 tendeixen a notar ms que la promoci es basava en les estadstiques (M =
6,84, SE = 0,144) si ho comparem amb els qui shavien jubilat abans (M = 5,92, SE = 0,199).
Aquesta diferncia s important estadsticament: t (460) = 3,739, p<0,001 i representa una
mida de lefecte reduda (r = 0,172). Aquest resultat s consistent amb el resultat anterior; s a
dir, els qui treballaven durant lpoca CompStat notaven ms pressi per reduir els delictes, fet
que tamb queda reflectit en les seves opinions relatives a les oportunitats de promoci.

17
N. del t.: Standard deviation: desviaci estndard.
18
N. del t.: Junta de Revisi de Denncies Civils (Civilian Complaint Review Board, CCRB).
19
N. del t.: en angls, stop and frisk reports.
20
Vegeu Field (2005, p. 32) per a ms informaci.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 89


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Una altra comparaci de mitjanes important s la que analitza la demanda, per part dels
responsables, dintegritat en les estadstiques de delictes. Podrem suposar que la integritat
hauria de ser la mateixa en totes les poques. Les nostres dades, tanmateix, indiquen que, de
mitjana, els qui van treballar desprs del 1994 van notar menys demanda dintegritat en les
estadstiques (M = 6,52, SE = 0,157) si es compara amb els qui hi havien treballat en poques
anteriors (M = 7,18, SE = 0,187). Aquesta diferncia s important estadsticament t (366,322) =
2,678, p<0,01 i representa una mida de lefecte reduda (r = 0,138). Per tant, segons aquesta
enquesta, la demanda dintegritat en les estadstiques va ser molt ms reduda durant lpoca
del CompStat.
En general, aquests descobriments bivariables demostren clarament que la pressi dels
responsables s molt diferent durant lpoca del CompStat. Primer, totes les variables excepte
una mostren fora ms pressi en els comandaments de lpoca del CompStat. Lnica
variable que no mostra una diferncia important estadsticament s la detecci de vctimes de
maltractament de menors. En segon lloc, la pressi per reduir els delictes greus s
especialment sorprenent tenint en compte la mida de lefecte de 0,557. Una mida de lefecte
tan significativa cosa estranya en cincies socials indica que la pressi percebuda per reduir
els delictes greus durant lpoca del CompStat s molt marcada. En tercer lloc, lnica variable
que mostra significativament menys pressi en lpoca del CompStat s la demanda, per part
dels responsables, dintegritat en les estadstiques de delictes.
La pressi marcada del CompStat per reduir els delictes, la importncia de les estadstiques
pel que fa a la promoci i la demanda ms reduda dintegritat en les estadstiques augmenten
la probabilitat que els comandaments en lpoca del CompStat canviessin o modifiquessin els
informes de delictes. Consegentment, ens hem centrat en la possible distorsi de les
estadstiques de delictes durant lpoca del CompStat. Per fer-ho, primer hem dut a terme una
anlisi univariable i desprs una anlisi multivariable de regressi per intentar explicar els
canvis poc tics en els informes de delictes.21

4.2 Anlisi de les respostes de lpoca CompStat


Basant-nos en anlisis i estudis previs que suggereixen la possible manipulaci dels informes
de delictes a causa del CompStat (Eterno, 2003; Eterno i Silverman, 2006), hem analitzat les
dades centrades especficament en els comandaments de lpoca del CompStat pel que fa als
informes de delictes.22 Hem preguntat als enquestats si eren conscients dalgun cas en qu els
enregistraments de delictes shavien canviat de manera especfica a causa del CompStat.

21
Tamb tenim una variable per als canvis legalment inadequats als enregistraments de delictes. Les nostres anlisis estadstiques
amb canvis legalment inadequats sn similars a les que inclouen canvis ticament inadequats (una mica menys de fora explicativa en
els models multivariables, per en general similars). Tot i aix, les entrevistes que hem fet i el nostre coneixement sobre lNYPD
indiquen que hi ha ms proves per admetre canvis ticament inadequats als registres de delictes (per oposici als legalment
inadequats). s per aix que en el nostre article incloem la variable dinadequaci tica. Podeu trobar un debat sobre la inadequaci
legal al nostre prxim llibre: Eterno i Silverman (2011).
22
Tenint en compte les diferncies significatives demostrades pel que fa a la pressi (inclosa ms pressi durant lpoca anterior, pel
que fa a la integritat de les estadstiques de delictes), creiem que s poc probable que durant lpoca anterior els enregistraments de
delictes es manipulessin tant com hem ensenyat que passava durant lpoca del CompStat. Com que no hem recollit dades sobre la

John A. Eterno i Eli B. Silverman 90


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Pel que fa al disseny es tracta duna pregunta filtre. Aix ens permet seleccionar els que no
sn conscients de cap canvi en absolut. s a dir, si els enquestats no tenen constncia de cap
canvi a causa del CompStat, s molt poc probable que tinguessin la possibilitat dobservar
gaire res, ja que les denncies es canviaven de forma regular amb el CompStat. Molts
daquests canvis eren completament tics i adequats. Per exemple, un dels entrevistats, que
va ser cap de policia dun districte i que descriurem com una persona molt tica i fins i tot molt
positiva sobre lNYPD, enviava de manera regular un agent de policia a buscar cotxes dels
quals shavia denunciat el robatori per que estaven aparcats en algun lloc que el denunciant
no recordava.
Jo enviava activament un agent per constatar els nmeros. Si hi havia una denncia per
robatori dun cotxe per, de fet, estava aparcat en un lloc que el propietari no podia
recordar, b, all shavia de corregir. Era una qesti de precisi que havia de quedar
reflectida en les xifres del CompStat.
Aix, doncs, si algun enquestat no tenia constncia de cap canvi, fins i tot de canvis tics, era
clar que no ocupava una posici (s a dir, lloc de treball) que li permets observar res respecte
a les xifres de delictes. La pregunta filtre, per tant, t lavantatge de posar al descobert els
enquestats que s que podien observar els canvis sense que haguessin de revelar informaci
sobre els seus llocs de treball i aix permet a linvestigador mantenir lanonimat (i,
consegentment, la validesa), i alhora aconseguir informaci important.
Pel que fa als qui van treballar durant lpoca del CompStat i van respondre a la pregunta, ms
de la meitat (51 per cent) de les 309 respostes indiquen que eren conscients dels canvis. Com
que aquesta era una pregunta filtre, ara s possible (i important) fer preguntes de seguiment
sobre els canvis noms als que tenien constncia com a mnim dun canvi. La pregunta de
seguiment demana fins a quin punt el canvi o els canvis eren ticament inadequats. Per
analitzar-ho, hem agrupat les respostes per categories ms o menys tiques, nivell baix
(respostes 1-3), mitj (respostes 47) i alt (respostes 810). Com que es tractava duna
pregunta filtre, hi va haver 160 respostes (un cop eliminats els que no tenien constncia de
cap canvi. Com hem dit abans, aix era poc probable si la persona enquestada havia treballat
en un districte durant un temps). Dels qui havien observat com a mnim un canvi en un
enregistrament de delicte, ms de la meitat dels enquestats (53,8 per cent) van indicar que els
canvis observats eren bastant poc tics. Un altre 23,8 per cent va afirmar que eren conscients
de canvis moderadament poc tics. La resta, un 22,5 per cent, van declarar que eren
conscients de canvis tics.23

manipulaci dinformes de delictes en lpoca anterior, no podem comparar les poques en funci daquesta variable. Tot i que s
possible que no hi hagi canvis en labast de la manipulaci poc tica dels enregistraments, els resultats s a dir, les diferncies de
pressi demostrades basades en els T-tests indiquen convincentment que aix s poc probable. Evidentment s recomanable
estudiar amb ms profunditat aquest tema. Independentment daix, les diferncies demostrades empricament en les dues poques
pel que fa al tipus de pressi rebuda i labast daquesta pressi, aix com lexplicaci dels enregistraments poc tics durant lpoca del
CompStat, sn algunes de les contribucions principals que en aquest article fem a la matria.
23
Pot ser que, per larrodoniment, els percentatges no sumin 100.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 91


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Les entrevistes qualitatives que vam dur a terme fan evidents, a ms, les percepcions
dalteracions poc tiques en els informes durant lpoca del CompStat. La majoria dels
entrevistats va indicar que els informes es canviaven de manera regular i de diverses maneres
per la pressi del CompStat.
Un cap de policia podia agafar llibres i catlegs per buscar-hi valors depreciats i fer-ne
un delicte lleu, igual que amb els components dels cotxes. Aix de desesperats, estaven.
Anaven a lescenari del delicte, assessoraven i intentaven fer que el denunciant canvis
la histria dels fets.
Aqu tenim un exemple del que els comandaments creien que passava. Un exemple que t a
veure amb el cost dels objectes robats. Si un ciutad posava una denncia de robatori, es feia
tot el possible per intentar determinar que el cost de lobjecte no era tan alt perqu fos un
delicte greu (el furt agreujat s un delicte greu, per els furts menors no ho sn). Digus el que
digus la persona denunciant, excepte en el cas que tingus proves verificables, els oficials
feien grans esforos per assegurar que el delicte no arribs al nivell de delicte greu. Tant s
aix que alguns dels enquestats explicaven que entrar a eBay i buscar un objecte similar al que
constava a la denncia, per amb un preu inferior (per fer que el denunciant canvis a delicte
menys greu) era una prctica comuna. Les persones entrevistades van explicar que havien
vist comandaments portar llibres que estipulaven el valor depreciat dels objectes. En la citaci
anterior tamb shi pot veure com sintentava que les persones denunciants canviessin la
histria dels fets.
Sobre aix veiem molts altres exemples. Un dels entrevistats va declarar:
Hi havia un ple compliment de la llei, molt poques interpretacions. Buscaven per internet
per trobar el preu duna bicicleta, preguntaven a les vctimes per assegurar-se que es
tractava dun delicte greu [] Als comandaments sels dirigia per llegir la lletra de la llei.
I encara una altra declaraci:
Era una qesti daugment [s a dir, un augment considerable de delictes] i aleshores
saplicava la lletra de la llei [] sintentava trobar alguna cosa que permets fer baixar
"de manera legtima" els delictes.
Aix, doncs, els entrevistats creien que es feien esforos per assegurar que una denncia dun
delicte greu compls de manera exacta les normes de dret penal de lestat de Nova York per a
aquell delicte. Aquesta mena de prctiques no sn errnies tcnicament, per s que sn
prctiques que tenen un impacte en les estadstiques delinqencials.
Clarament, les proves fins ara suggereixen que membres de lNYPD de vegades han alterat de
manera poc tica els enregistraments de denncies (vegeu tamb Eterno, 2003, p. 114; Eterno
i Silverman, 2006). Qu devia portar els comandaments responsables a aquests jocs de
mans? Per aprofundir-hi i aportar ms proves, hem dut a terme una anlisi multivariable.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 92


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

4.3 Regressi multivariable per explicar els canvis poc tics en els informes de delictes
Hem establert que un subconjunt important dels enquestats que estaven en actiu durant
lpoca del CompStat eren conscients que els informes de delictes es canviaven de manera
poc tica. La prova daix es pot veure en les nostres anlisis quantitatives i qualitatives
prvies. En aquest punt de lanlisi, sembla raonable proposar que la pressi substancial que
hem vist per reduir els delictes ajuda a explicar aquests ajustaments poc tics. Sobre la base
danlisis prvies, diverses variables aporten un sentit teric millor i shaurien dincloure al
model. En concret, les variables que semblen ms adequades sn les que inclouen la pressi
del CompStat, la imparcialitat en les promocions i altres variables similars.
En una primera fase, la taula 2 mostra estadstiques descriptives per a les variables en el model
multivariable. La pressi per reduir els delictes greus t la mitjana ms elevada (M = 8,79, SD =
1,655). Tenint en compte les anlisis prvies, aix sembla lgic. La mitjana ms baixa (de les
variables mesurades en una escala de l1 al 10) s la imparcialitat del sistema de promoci (M =
3,58, SD = 2,091). Cal destacar que cap dels enquestats opina que el sistema de promoci fos
extremament just (cap dells va respondre un 9 o 10 en lescala de 10 punts).
Tamb hem incls una matriu de correlaci de totes les variables en el model multivariable
(vegeu la taula 3). No sembla que la multicolinealitat sigui important ja que els predictors no
estan gaire relacionats entre ells (s a dir, no ms de 0,9 vegeu Field, 2005, p. 186). A ms,
shan fet tests per comprovar la presncia de multicolinealitat incloent el factor dinflaci de la
varincia (FIV), i aix indica que la multicolinealitat no s un problema (vegeu Field, p. 197).
Tal com es pot esperar, el fet de fer baixar de categoria els delictes greus t la correlaci
bivariable ms important amb la variable dependent (r = 0,323). Repetim que rebaixar la
categoria s molt diferent que reduir els delictes greus.

Taula 2: Estadstica descriptiva de les variables en un model multivariablea

N Mnim Mxim Mitjana Desviaci est.


Reduir els delictes greus 158 1 10 8,79 1,655
Reduir altres delictes 158 1 10 5,99 2,433
Rebaixar la categoria, de delicte greu a menys greu 159 1 10 5,52 3,056
Augmentar els informes daturades i registres 159 1 10 6,53 2,349
Detectar vctimes de violaci 157 1 10 4,29 2,389
Promoci dins dels comandaments responsables basada en
155 1 10 7,14 2,542
les estadstiques de delictes
Imparcialitat del procs de promoci en rangs superiors al
159 1 8 3,58 2,091
de capit
Abast de la inadequaci tica dels canvis 160 1 10 6,71 3,173
N vlid (per lnia) 151

Nota:
a
La selecci de casos es basa en els enquestats en actiu durant lpoca del CompStat i que han contestat la pregunta
sobre labast de la inadequaci tica dels canvis.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 93


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Taula 3: Matriu de correlaci de variables en un model multivariablea


Promoci dins dels Imparcialitat del
Abast de la Rebaixar la Augmentar els
Reduir els Reduir Detectar comandaments procs de
inadequaci categoria, de informes
delictes altres vctimes responsables basada promoci en
tica dels delicte greu a daturades i
greus delictes de violaci en les estadstiques rangs superiors
canvis menys greu registres
de delictes al de capit
Correlaci de Pearson 1 0,193* 0,045 0,323** 0,066 0,102 0,090 0,115
Abast de la inadequaci
Sig. (2 cues) 0,015 0,571 0,000 0,405 0,203 0,266 0,148
tica dels canvis
N 160 158 158 159 159 157 155 159
Correlaci de Pearson 0,193* 1 0,198* 0,319** 0,274** 0,131 0,103 0,019
Reduir els delictes reus Sig. (2 cues) 0,015 0,013 0,000 0,000 0,102 0,202 0,818
N 158 158 157 158 158 156 155 157
Correlaci de Pearson 0,045 0,198* 1 0,113 0,016 0,281** 0,127 0,053
Reduir altres delictes Sig. (2-cues) 0,571 0,013 0,156 0,840 0,000 0,117 0,510
N 158 157 158 158 158 156 154 157
Correlaci de Pearson 0,323** 0,319** 0,113 1 0,288** 0,030 0,143 0,251**
Rebaixar la categoria, de
Sig. (2 cues) 0,000 0,000 0,156 0,000 0,712 0,076 0,001
delicte greu a menys greu
N 159 158 158 159 159 157 155 158
Correlaci de Pearson 0,066 0,274** 0,016 0,288** 1 0,337** 0,195* 0,098
Augmentar els informes
Sig. (2 cues) 0,405 0,000 0,840 0,000 0,000 0,015 0,220
daturades i registres
N 159 158 158 159 159 157 155 158
Correlaci de Pearson 0,102 0,131 0,281** 0,030 0,337** 1 0,257** 0,134
Detectar vctimes de
Sig. (2 cues) 0,203 0,102 0,000 0,712 0,000 0,001 0,095
violaci
N 157 156 156 157 157 157 153 156
Promoci dins dels Correlaci de Pearson 0,090 0,103 0,127 0,143 0,195* 0,257** 1 0,061
comandaments
Sig. (2 cues) 0,266 0,202 0,117 0,076 0,015 0,001 0,453
responsables basada en les
estadstiques de delictes N 155 155 154 155 155 153 155 154

Imparcialitat del procs de Correlaci de Pearson 0,115 0,019 0,053 0,251** 0,098 0,134 0,061 1
promoci en rangs Sig. (2 cues) 0,148 0,818 0,510 0,001 0,220 0,095 0,453
superiors al de capit N 159 157 157 158 158 156 154 159

Notes:
* La correlaci s significativa al nivell de 0,05 (2 cues).
** La correlaci s significativa al nivell de 0,01 (2 cues).
a
La selecci de casos es basa en els enquestats en actiu durant lpoca del CompStat i que han contestat la pregunta sobre labast de la inadequaci tica dels canvis.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 94


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Rebaixar la categoria s la prctica concreta de treure un delicte duna categoria dun ndex de
delictes i collocar-lo en una categoria inferior (per exemple, de furt agreujat a furt). Una
pressi per reduir els delictes greus s senzillament una pressi general per fer disminuir els
delictes. Aquells que notaven la pressi de rebaixar la categoria dels delictes eren els que
tenien ms probabilitats de canviar els enregistraments (com a mnim amb el mtode
bivariable).
Passem ara al mtode multivariable. La regressi dels canvis ticament inadequats dels
enregistraments de delictes respecte de les variables independents explica el 22,8 per cent de
varincia en la variable que analitza fins a quin punt els canvis eren ticament inadequats
(vegeu la taula 4). Cinc de les set variables explicatives resulten significatives
estadsticament.24 Cal fixar-se que les cinc variables significatives tracten sobre el nivell de
pressi percebut del CompStat. A ms, de les dues variables sobre promoci, cap no s un
predictor significatiu estadsticament. Aquest resultat nul s interessant ja que la majoria
dentrevistats va considerar la promoci com una preocupaci important. Passem ara a
examinar les variables significatives estadsticament per ordre de magnitud dels seus valors
beta estandarditzats (de ms gran a ms petit). Recordem que totes aquestes variables es
mesuren en una escala de l1 al 10.
Tal com es podria preveure a partir de les correlacions bivariables, el coeficient beta ms gran
en aquest model sassocia amb la pressi percebuda per rebaixar la categoria dels delictes de
greus a menys greus (estandarditzat= 0,326).25 El coeficient beta ms gran per a aquesta
variable s un indicador que es tracta duna de les variables ms importants en aquest model.
El coeficient de pendent no estandarditzat daquesta variable indica que per cada unitat que
augmenta la pressi percebuda per rebaixar els delictes greus, es manifesta un augment de
0,335 dels canvis ticament inapropiats en els informes de delictes, mentre que lefecte de les
altres variables en el model es mant constant. Per tant, la pressi per rebaixar els delictes
greus s una variable clau que explica la distorsi poc tica dels informes de delictes a
mesura que augmenta la pressi, tamb augmenten els canvis poc tics als informes (relaci
positiva).
El segon coeficient beta ms gran per a aquest model sassocia amb la pressi percebuda per
augmentar els informes daturades i registres (estandarditzat = 0,315). El coeficient de
pendent estandarditzat daquesta variable indica que per cada unitat que augmenta la pressi
per escriure ms informes daturades i registres, hi ha una baixada de 0,424 en els canvis als

24
El poder explicatiu indica que altres variables no recollides en lenquesta poden ajudar a explicar, per exemple, altres variables sobre
el CompStat, la cultura policial, etc. Hem fet moltes altres regressions. Creiem que aquest s el model que millor representa les dades,
ja que sadapta al nostre coneixement del que passa, no trenca les hiptesis de regressi (basades en les proves estadstiques i els
arguments residuals) i t un bon poder explicatiu si es compara amb altres models amb aquesta variable dependent. Perqu larticle no
sigui excessivament llarg, no presentem els mltiples models i les estadstiques que shi associen, sin que, com fan altres estudis
cientfics, presentem informaci clau sobre el model que hem seleccionat i fem un pas ms, oferint el qestionari a aquells que en
vulguin una rplica.
25
Aquesta variable s la que tenia el coeficient beta ms alt en gaireb tots els nostres models de regressi per a aquesta variable
dependent.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 95


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

informes de delictes, mentre que es produeix un efecte constant en les altres variables
daquest model.

Taula 4: Regressi multivariable de mnims quadrats ordinaris; variable dependent,


abast de la inadequaci tica dels canvis
No estandarditzat Estandarditzat
B SE Beta
Constant 4,613 1,445
Reduir els delictes greus 0,399 0,152 0,212*
Reduir altres delictes 0,277 0,103 0,213**
Rebaixar la categoria, de delicte greu a menys greu 0,335 0,088 0,326***
Augmentar els informes daturades i registres 0,424 0,115 0,315***
Detectar vctimes de violaci 0,275 0,110 0,211*
Promoci en els comandaments responsables basada en
0,079 0,096 0,064
les estadstiques de delictes
Imparcialitat del procs de promoci en els rangs per
0,159 0,117 0,107
sobre del de capit

Notes:
R2 = 0,228.
*p < 0,05, **p <0,01, ***p <0,001.

Hi ha com a mnim dues explicacions possibles de per qu un augment de la pressi en


lpoca del CompStat per escriure ms informes daturades i registres porta a una reducci de
la rebaixa poc tica de categoria. Els informes daturades i registres han estat un mbit molt
controvertit a lNYPD.
Hi ha hagut queixes de criteris racials en els informes (vegeu, per exemple, Nova York, Civilian
Complaint Review Board, 2001; Spitzer, 1999). A mesura que augmenta la pressi de fer
enregistraments daturades i escorcolls per part dels comandaments responsables al
CompStat, pot passar que els comandaments sentin el missatge informal que tot pot servir
s per aix que ltica dels enregistraments de delictes pot semblar trivial a lhora de fer
comparacions. Les prctiques poc tiques en els enregistraments de delictes poden ser
insignificants si les comparem amb les dels enregistraments daturades i escorcolls. Aix, al
seu torn, pot fer crixer la idea dels comandaments que lalteraci dels informes no s poc
tica. Si es prefereix, pot ser que els comandaments tinguin la intenci de dur a terme
actuacions policials proactives. s a dir, els qui executen el CompStat donaran suport als seus
esforos per lluitar contra els delictes i hi ha menys necessitat de fer ajustaments als
enregistraments. Evidentment, aquesta variable demana un estudi i una anlisi ms avanats.

El segent coeficient beta ms gran s la reducci daltres delictes (estandarditzat = 0,213).


El coeficient de pendent no estandarditzat per a la reducci daltres delictes indica que, per
cada unitat que augmenta la pressi per reduir altres delictes, hi ha una baixada de 0,277 en
els canvis ticament poc adequats dels informes i les altres variables es mantenen constants

John A. Eterno i Eli B. Silverman 96


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

en el model. Aquest resultat tamb t sentit (sobretot perqu el coeficient indica una relaci
negativa amb la variable dependent). s a dir, tot i que tamb hi ha una pressi per reduir
altres delictes (delictes menys greus), aquesta pressi far que sigui menys avantatjs
rebaixar els delictes greus a les altres categories de delictes. Com que normalment els delictes
greus sn lobjectiu del CompStat, s menys probable que els comandaments facin canvis en
els enregistraments de delictes si tamb reben pressi per reduir altres delictes. Tenint en
compte aquestes respostes de lenquesta, les entrevistes exhaustives i el nostre coneixement
collectiu sobre el CompStat, podem dir que els comandaments notaven ms pressi per reduir
els delictes greus que no pas per a altres delictes. De fet, els comandaments han declarat que
la pressi per reduir els delictes greus (M = 8,26, SE = 0,116) tendeix a ser ms gran que la
que rebien per reduir altres delictes (M = 6,16, SE = 0,137). Per tant, sempre que hi hagi
pressi per reduir altres delictes, pot ser que els comandaments siguin reticents a lhora de
modificar els enregistraments de manera poc tica, ja que potser hauran de pujar de
categoria les classificacions de delictes per treurels de laltra categoria cosa que no voldran
fer tenint en compte laltra pressi que reben i que s ms forta (s a dir, la pressi per reduir
els delictes greus).
El segent coeficient beta ms gran s la pressi percebuda per reduir els delictes greus
(estandarditzada = 0,212).26 El coeficient de pendent no estandarditzat de pressi per reduir
els delictes greus indica que, per cada unitat que augmenta la pressi rebuda per reduir els
delictes greus, es produeix un augment de 0,399 en els canvis ticament inadequats dels
enregistraments de delictes, mentre que lefecte de les altres variables del model es mant
constant. Aquesta variable s satisfactria intutivament, pel fet que demostra que a mesura
que augmenta la pressi del CompStat per reduir els delictes greus, s ms probable que es
canvin els enregistraments de delictes de manera ticament inadequada (altre cop una relaci
positiva).
Lltima variable significativa estadsticament s la pressi per detectar vctimes de violaci
(estandarditzada= 0,211). El coeficient de pendent no estandarditzat indica que, per cada
unitat que augmenta la pressi per detectar vctimes de violaci, es produeix un augment de
0,275 en els canvis ticament inadequats dels enregistraments de delictes, mentre que lefecte
de les altres variables es mant constant. Aquest resultat tamb t sentit tenint en compte
altres resultats obtinguts. s a dir, com que la pressi per detectar vctimes produir en ltima
instncia ms enregistraments de delictes greus (perqu hi ha ms vctimes), els
comandaments notaran ms pressi per canviar els enregistraments de delictes de manera
poc tica a mesura que augmenti la pressi per detectar vctimes.
Les altres variables del model no han resultat significatives estadsticament. Aquestes
variables inclouen: la promoci basada en les estadstiques de delictes dins dels
comandaments responsables i la imparcialitat del procs de promoci en rangs per sobre del
de capit. s interessant destacar que la majoria dentrevistats van esmentar la falta

26
Tal com hem dit, la pressi per reduir els delictes greus no s igual que la pressi per rebaixar la categoria dels delictes greus a
altres categories. Rebaixar la categoria s una prctica concreta que consisteix a collocar els delictes en altres categories. Reduir els
delictes greus s una percepci general sobre quin s el nivell mxim que els responsables voldrien que hi hagus pel que fa als
delictes ms greus.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 97


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

dimparcialitat en el procs de promoci que afectava les seves conductes, per aix no t una
influncia significativa a lhora de fer canvis en els enregistraments de delictes.

5. Discussi
En general, basant-nos en les dades daquest estudi i en les entrevistes exhaustives amb els
policies retirats, podem afirmar amb seguretat que els capitans i policies de rang superior en
actiu durant lpoca del CompStat notaven una forta pressi per part dels caps de nivells ms
alts, i aquesta pressi s significativament diferent, si ho comparem amb els qui no van
treballar durant lpoca del CompStat. La pressi s especialment pronunciada pel que fa a
reduir els nivells de delictes greus. Lestudi tamb demostra que es perceben fora menys
pressions amb relaci a la integritat de les estadstiques de delictes durant el perode del
CompStat. A ms, durant aquest perode s ms probable que els responsables es
promoguessin en funci de les estadstiques. Tamb s important que moltes daquestes
pressions sn els factors principals que expliquen que els enquestats en actiu durant el
CompStat tinguin una percepci ms alta pel que fa a modificacions poc tiques dels
enregistraments de delictes.27
Aquests problemes del CompStat sn inherents i inevitables? En aquests moments s difcil
de dir (vegeu Eterno i Silverman, 2011 per a una explicaci ms completa daquest tema).
Tanmateix, sembla que els nostres entrevistats i altres persones estan dacord que com ms
temps duri el funcionament del CompStat o de qualsevol altre sistema de gesti
destadstiques policials ms fcilment sanir cap a canvis estadstics. Hi ha nombrosos
informes i estudis sobre canvis estadstics en sistemes de gesti de rendiment com el
Compstat a escala mundial (vegeu la introducci daquest article) que reforcen els nostres
resultats. Les demandes poltiques i organitzatives creixents per arribar a objectius numrics o
superar-los intensifiquen la pressi sobre els registres delinqencials (Butler, 2000).
Aquests resultats poden fer augmentar perfectament el que alguns ja creuen que s la prova
substancial i cada vegada ms evident dels ajustaments estadstics. Maltz (1999), parlant
sobre el programa destadstiques de delictes Uniform Crime Reports (UCR), que sutilitza per
aportar dades que es publiquen a linforme anual de lFBI (titulat FBI Crime in the United
States), afirma que a les dades que es proporcionen a lFBI els falta qualitat. Com que els
informes de moltes jurisdiccions continuen sent una activitat voluntria i malgrat els esforos
de lFBI per mantenir la qualitat de les dades, els nombrosos buits existents fan que el seu s
sigui qestionable. Feinberg (2000) tamb s crtic amb la manera com es recullen les
estadstiques de delictes als Estats Units i suggereix que hi ha defectes fonamentals en les
estadstiques dels delictes que formen part de lndex de la UCR. A ms, no sha de
subestimar la temptaci de distorsionar les estadstiques que obt i recopila la mateixa policia,
especialment si aquestes estadstiques sn un criteri bsic per a lxit.

27
Aquestes pressions sn percepcions percebudes, i pot ser que els responsables no les fessin intencionadament. Independentment
daix, s la prova emprica ms precisa fins avui que mostra el nivell de pressi percebut pels responsables i una de les
conseqncies principals que sen deriven.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 98


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

No obstant aix, reconeixem que els nostres resultats tenen certes limitacions. Algunes
daquestes limitacions corresponen a caracterstiques molt importants de la metodologia que
hem utilitzat mantenir lanonimat i fer que lenquesta fos curta. Admetem que, tenint en
compte la tria que hem fet de les preguntes que calia incloure, podrem haver recollit altres
variables importants. Per exemple, no hem recollit informaci sobre qui va exercir com a cap
dels districtes i no hem preguntat pel nivell denregistraments poc tics als qui treballaven
durant lpoca del CompStat. Tot i que hi ha diverses raons per no haver-ho preguntat, s una
limitaci que admetem i que caldr corregir en investigacions futures.28 s clar que com que es
tracta dun estudi de cas, tamb hi ha limitacions respecte a la possibilitat de generalitzaci (s
a dir, la validesa externa). Una altra qesti s el fet que la pregunta sobre els informes de
delictes podria ser interpretada (vegeu la nota final 3). Davant daix, en canvi, els grups de
discussi van considerar fermament que la pregunta era clara i concisa i que creien que els
enquestats havien ents clarament que sesperava que basessin les seves respostes en la
seva experincia personal.29 Sens dubte, calen ms estudis per aclarir, confirmar, ampliar i
explicar molt ms el que hem analitzat en aquest article. Tot i aix, estem segurs que es tracta
duna contribuci til a la matria.
En resum, aquest estudi s la primera anlisi emprica a Nova York que suggereix que hi ha
canvis numrics. Sobre la base daquests resultants, creiem que hi ha motius de preocupaci
respecte a la confiana extrema en les estadstiques de delictes de lNYPD i a la interpretaci
que se'n fa. Tot i que calen ms estudis, podem dir de manera preliminar, basant-nos en els
nostres resultats, que les estadstiques de delictes en organitzacions com el CompStat,
requereixen, com a mnim, un control minucis.

Agraments
Els autors agraeixen haver rebut una beca del comit de la Universitat de Molloy Committee
for Faculty Scholarship and Academic Advancement, que dna suport a aquesta investigaci.

28
En primer lloc, sobre la base del nostre coneixement de lNYPD, aquests eren els responsables de lNYPD amb un coneixement
profund, duna manera o altra, de les prctiques que hi tenien lloc. Cal remarcar que pot ser que alguns no observessin cap
enregistrament modificat a causa de les tasques que tenien assignades; tot i aix, van ser testimonis de lestil de gesti i estan en una
posici excellent per parlar-ne. En segon lloc, rem conscients que saber especficament qui eren els enquestats, conjuntament amb
altres dades, hauria pogut fer que qualsevol persona amb accs a les dades descobrs qui va respondre lenquesta cosa amb la qual
no volem trobar-nos. Pel que fa al fet de no preguntar sobre els seus enregistraments als qui no van treballar durant lpoca del
CompStat, hem de dir que el nostre objectiu era el CompStat i la seva influncia sobre els comandaments responsables. Per tant, vam
considerar que la pregunta no era prou crtica si volem que lenquesta fos curta, tal com va passar amb altres preguntes.
29
Per aprofundir ms en aquest punt i reforar els grups de discussi i la nostra interpretaci, s interessant el fet que un dels
enquestats fes aquest incs, sense que se li demans: Pel que fa a la pregunta 4, crec que tothom de lNYPD s conscient dels
casos en qu els enregistraments de delictes es canviaven a causa del CompStat. Tot i aix he posat que no a la resposta perqu els
casos que jo he sentit poden ser noms rumors i no en tinc informaci objectiva. Altres proves que la nostra interpretaci s precisa
es basen en el fet que molts enquestats responguessin que no a aquesta pregunta (fet que refora molt la nostra idea). Ms enll
daix, tal com hem esmentat abans, les preguntes estan redactades de manera que es protegeixi els enquestats. Si de cas, el ms
probable s que el nostre mtode per obtenir els canvis en els enregistraments de delictes no es tingui en compte, ja que permetem
esdeveniments mltiples. A ms, els enquestats es van jubilar desprs dhaver treballat un perode de quinze anys i van ocupar
diversos crrecs. Aix fa que encara sigui ms improbable que els esdeveniments es relacionin.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 99


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Bibliografia
Anderson, D. C. (2001, hivern). Crime control by the numbers: Compstat yields new lessons for
the police and the replication of a good idea (Ford Foundation Report). Nova York: Ford
Foundation.
Babbie, E. (1989). The practice of social research (5a ed.). Belmont, CA: Wordsworth.
Booth, R. (2008, 13 de desembre). Home Office accused of releasing selective knife crime
figures. The Guardian. p. 3.
Bradburn, N. M. (1983). Response effects. A: P. Rossi, J. Wright, i A. Anderson (eds.),
Handbook of survey research (p. 289328). Nova York: Academic Press.
Bratton, W. J. (1997). Crime is down in New York city: blame the police. A: W. J. Bratton, N.
Dennis, R. Mallon, J. Orr, i C. Pollard (ed.), Zero tolerance: policing a free society. Londres:
IEA Health and Welfare Unit.
Bratton, W. i Knobler, P. (1998). Turnaround. Nova York: Random House.
Butler, T. (2000). Managing the future: a chief constables view. A: F. Leishman, B. Loveday i
S. Savage (ed.), Core issues in policing (2a ed.). Harlow: Longman.
Carach, C. i Makkai, T. (2002). Review of Victoria police statistics (Australian Institute of
Criminology Research and Public Policy Series N. 45). Canberra: Australian Institute of
Criminology.
Chilvers, M., i Weatherburn, D. (2004). The New South Wales Compstat process: its impact on
crime. Australian and Nova Zealand Journal of Criminology. Vol. 37, nm. 2, p. 2248.
Clark J. i Newman J. (1997) The Managerial State, Londres: Sage.
Clines, F. X. (2001, 19 de juliol). Police in Cincinnati Pullback in Wake of Riots The Nova York
Times, p. Al.
Dabney, D. (2010). Observations Regarding Key Operational Realities in a Compstat Model of
Policing. Justice Quarterly. 27(1): 2851.
Davies, N. (1999, 8 de mar). Watching the detectives: how the police cheat in fight against
crime. The Guardian. p. 3.
DeLorenzi, D., Shane, J. M. i Amendola, K. L. (2006). The Compstat process. FBI Law
Enforcement Bulletin, 73(10), 3438.
Dillman, D. A. (1983). Mail and other selfadministered questionnaires. A: P. Rossi, J. Wright i
A. Anderson (ed.), Handbook of survey research (p. 359377). Nova York: Academic Press.
Eck, J. i Maguire, E. (2000). Have changes in policing reduced violent crime? A: A. Blumstein i
J. Wallman (ed.), The crime drop in America. Cambridge University Press.
Eterno, J. A. (2001). Zero tolerance policing in democracies: the dilemma of controlling crime
without increasing police abuse of authority. Police Practice and Research: An International
Journal, 2(3), 189217.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 100


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Eterno, J. A. (2003). Policing within the law: a case study of the Nova York City Police
Department. Westport, CT: Praeger.
Eterno, J. A. i Silverman, E. B. (2006). The Nova York City police departments Compstat:
dream or nightmare? International Journal of Police Science and Management, 8(3), 218231.
Eterno, J. A. i Silverman, E. B. (2011). Unveiling Compstat: the global police revolutions naked
truths. Londres: Taylor i Francis (propera publicaci).
Feinberg, G. (2000). Does greater fiscal investment in police services mean safer streets?
International Journal of Police Science and Management, 3(2), 138152.
Field, A. (2005). Discovering statistics using SPSS (2a ed.). Londres: Sage.
Flanagan, R. (2008). The review of policing, final report. Ministeri de lInterior:
<http://www.homeoffice.gov.uk>
Gardiner, S. i Levitt, L. (2003, 21 de juny). NYPD: some crime stats misclassified. New York
Newsday, p. 11.
Geoghehan, S. Compstat Revolutionizes Contemporary Policing, Law and Order, 54:4, 4246.
Gurwitt, R. (1998, gener). The comeback of the cops. Governing, p. 1419.
Hagan, F. E. (2006). Research methods in criminal justice and criminology (7a ed.). Boston:
Allyn and Bacon.
Hallam, S. A. (2009). Policing in the iron cage: the tensions between the bureaucratic mandate
and street level reality. Tesi doctoral no publicada, Universitat de Bedfordshire.
Harcourt, B. E. (2001). Illusions of order: the false promise of broken windows policing.
Cambridge, MA: Harvard University Press.
Harcourt, B. E. i Ludwig, J. (2006). Broken windows: new evidence for New York City and a
five city social experiment. University of Chicago Law Review, 73(4) 271289.
Hart, A. (2004. 21 de febrer). Report finds Atlanta police cut figures on crimes. The New York
Times, p. 26.
Hay Group Consulting Consortium (2002). Qualitative and Strategic Audit of the Reform
Process (QSARP) of the NSW Police Service. Police Integrity Commission: Sydney, Austrlia.
Henry, V. E. (2002). The Compstat paradigm. Flushing, NY: Looseleaf Law Publications.
Hernandez, J., OBoye, S. i ONeill, A. (2004, 25 de febrer). Sheriff s office scrutinizes its crime
data. SunSentinel, p. 6.
Home Office. (2000). Review of crime statistics: a discussion document. Londres: autor.
Joanes, A. (2006). Does the New York City Police Department deserve credit for the decline in
New York Citys homicide rate? Columbia Journal of Law and Social Problems, 33(2), 265291.
Jones, T. i Newburn T. (1997). Policing after the Act: Police and Magistrates Courts Act 1994.
Londres: Policy Studies Institute.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 101


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Jones, S. i Silverman, E. (1984). What price efficiency. Policing, 1(1), 3148.


Karmen, A. (2000). New York murder mystery. New York University Press.
Kelling, G. L. i Sousa, W. H. (2001). Do Police Matter? Civic Report No. 22. Nova York:
Manhattan Institute.
Kennedy, M. (2000). Zero tolerance policing and Arabic speaking young people. Tesi de
mster no publicada, Universitat Western Sydney, Austrlia.
Kennedy, M. (2008). The Police, Means, Ends and the Rule of Law. Saarbrcken: VDM
Publishing.
Levitt, S. D. (2004). Understanding why crime fell in the 1990s. Journal of Economic
Perspectives, 18(1), 163190.
Long, M. i Silverman, E. (2005). The Anglo- American measurement of police performance:
Compstat and best value. British Journal of Community Justice, 3(3), 3744.
Loveday, B. (1996). Crime at the core. A: F. Leishman, B. Loveday, i S. Savage (ed.), Core
issues in policing. Londres: Longman. 628.
Loveday, B. (2000). Reforming the police from local service to State police. Political Quarterly,
66(2), 141158.
Maltz, M. D. (1999). Bridging Gaps in Police Crime Data: A Discussion Paper from the BJS
Fellows Program. Setembre, Washington: Departament de Justcia dels Estats Units.
Manning, P. K. (2001). Theorizing policing: the drama and myth of crime control in the NYPD.
Theoretical Criminology, 5(3),315344.
Maple, J. i Mitchell, C. (2000). The crime fighter: How you can make your community crime
free. Nova York: Doubleday.
Martin, D. (2003). The politics of policing: managerialism, modernization and performance. A:
R. Matthews i J. Young (ed.), Nova politics of crime and punishment. Willan Publishing,
Uffculme, Devon, p. 227249.
Marzullli J. i OShaughnessy, P. (2000, 6 dabril). Cops feeling gun shy. Daily News, p. 17.
Maxfield, M. G. i Babbie, E. (2009). Basics of research methods for criminal justice and
criminology (2a ed.). Belmont, CA: Wadsworth/Cengage.
Mazerolle, L., Rombouts, S. i McBroom, J. (2007). The impact of Compstat on reported crime
in Queensland. Policing, 30, 237256.
McDonald, P. (2002). Managing police operations. Belmont, CA: Wadsworth.
McLaughlin, E. (2007). The new policing. Londres: Sage.
Messner, S. F., Galea, S., Tardiff, K. J., Tracy, M., Bucciarelli, A., Piper, T. M., et al. (2007). Policing,
drugs, and the homicide decline in New York City in the 1990s. Criminology, 45(2), 385413.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 102


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Moore, M. (2003). Sizing up Compstat: an important administrative innovation in policing.


Criminology and Public Policy, 2(2), 469494.
Moses, P. (2005, 20 de desembre). Somethings missing: crime stat revelation. Village Voice. p. 1.
Neuman, W. L. (2000). Social research methods: qualitative and quantitative approaches (4a
ed.). Boston: Allyn and Bacon.
New York City, Civilian Complaint Review Board. (2001). Street stop encounter report: an
analysis of CCRB complaints resulting from the New York Police Departments stop and frisk
practices. Extret el 30 de desembre de 2009 de: <http://www.nyc.gov/html/ccrb/home.html>
OConnell, P. E. i Straub (1999). Why the Jails Didnt Explode, City Journal, 2, primavera, 2837.
Parascandola, R. (2010, 17 de febrer). Cops urged to prove stats clean by citizens crime
commission. New York Daily News, p. 12.
Parascandola, R., i Levitt, L. (2004, 22 de mar). Police statistics: numbers scrutinized. New
York Newsday, p. 14.
Portas D. i Mason, J. (1996). Collection and accuracy of police incident data. Londres: David
Keith Consultants.
Rashbaum, W. K. (2003, 20 de juny). West Side crime statistics were softened, police say.
New York Times, p. B5.
Ritea, S. (2003a, 24 doctubre). Five NO [New Orleans] officers fired over altered crime stats.
The Times Picayune, p. 1.
Ritea, S. (2003b, 25 doctubre). Crime, coercion and cover-up. The Times Picayune, p. 1.
Rosenfeld, R. (2007). Explaining the divergence between UCR and NCVS aggravated assault
trends. A: J. P. Lynch, i L. A. Addington (ed.), Understanding crime statistics. Nova York:
Cambridge University Press. p. 5369.
Rosenfeld, R., Fornango, R. i Baumer, E. (2005). Did ceasefire, Compstat and exile reduce
homicide? Criminology and Public Policy, 4(3), 419450.
Rosenfeld, R., Fornango, R. i Rengifo, A. F. (2007). The impact of order-maintenance policing
on New York City homicide and robbery rates. Criminology, 45(2), 355384.
Rothwell, G. R. i Baldwin, J. R. (2007). Whistle blowing and the code of silence in police
agencies. Crime and Delinquency,53(4), 605632.
Ryan P. (2000) NSW Police Service Future Directions, 2001-2005, Servei de policia de Nova
Galles del Sud: Sydney, Austrlia.
Safir, H. (1988). The Compstat process. Nova York: Departament de Policia de la Ciutat de
Nova York.
Sanow, E. (2003). Compstat, the real cops on the dots. Law and Order, 51, 48.
Schick, W. (2004). Compstat in the Los Angeles Police Department. Police Chief, 71(1), 713.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 103


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Silverman, E. B. (2001). NYPD battles crime: innovative strategies in policing (revised ed.).
Boston: Northeastern University Press.
Silverman, E. B. i OConnell, P. (1998). The NYPDs new strategies. A: A. Karmen (Ed.), Crime
and justice in New York City. Nova York: McGraw Hill. p. 6172.
Silverman, E. B., i OConnell, P. (1999). Organizational change and decision making in the New
York City Police Department. International Journal of Public Administration, 22(2), 217250.
Skogan, W. i Frydel, K. (Eds.). (2003). Fairness and effectiveness in policing: the evidence.
(Committee to Review Research in Police Policy and Practices, Committee on Law and
Justice, Division of Behavioral and Social Sciences and Education). Washington, DC: National
Academies Press.
Solomon, F. F. (2003). The impact of quality of life policing (New York City Criminal Justice
Agency Research Brief, No. 3) Nova York: Agncia de dret penal de la ciutat de Nova York.
Spitzer, E. (1999). A report to the people of the State of New York from the Office of the
Attorney-General. Nova York: Oficina del fiscal general.
Violent crime soars after police reporting failures. (2008, 23 doctubre).
<http://www.metro.co.uk>
Walsh, W. F. (2001). Compstat: an analysis of an emerging police managerial paradigm.
Policing, 24, 347362.
Walsh, W. F., i Vito, G. F. (2004). The meaning of Compstat. Journal of Contemporary Criminal
Justice, 20, 5169.
Webber, R. i Robinson, G. (2003, 7 de juliol). Compstamania. Gotham Gazette, Nova York:
Citizens Union. Extret de: <http://www.gothamgazette.com/article//20030707/997/432> el 30 de
desembre, 2009.
Weisburd, D., Mastrofski, S. D., McNally A.M. i Greenspan, R. (2001) Compstat and
Organizational Change, Informe presentat per la fundaci Police Foundation a lInstitut
Nacional de Justcia.
Weisburd, D., Mastrofski, S., McNally, A. M., Greenspan, R. i Willis, J. J. (2003). Reforming to
preserve: Compstat and strategic problem solving in American policing. Criminology and Public
Policy, 2(3), 421456.
Weisburd, D., Willis, J. F. i Greenspan, R. (2006). Changing everything so that everything can
remain the same, Compstat and American policing. A: D. W. Weisburd i A. Braga (ed.), Police
innovation, contrasting perspectives. Cambridge University Press.
Weissenstein, M. (2003, 2 de gener). Call on NYs top cops: NYPD brass recruited by other
cities to lower crime rates. Newsday, p. 18.
Whitehead, T. (2009, 24 dabril). Top crime adviser admits public do not trust figures. Daily
Telegraph, p. 4.

John A. Eterno i Eli B. Silverman 104


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Willis, J. J., Mastrofski, S. D., Weisburd, D. i Greenspan, R. (2003a). Compstat and


organizational change in the Lowell Police Department. Washington, DF: Police Foundation.
Willis, J. J., Mastrofski, S. D. i Weisburd, D. (2003b). Compstat in practice: an in-depth analysis
of three cities. Washington, DC: Police Foundation.
Zink, R. (2004, estiu). The trouble with Compstat. PBA Magazine. Extret de:
<http://www.nycpba.org/publications/mag-04-summer/compstat.html> el 6 de maig de 2010.

El CompStat de lNYPD: comparar estadstiques o compondre estadstiques? 105


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

John A. Eterno i Eli B. Silverman 106


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Idees per reduir la delinqncia sobre la


base devidncies empriques
Nick Professor de Sociologia de la Universitat de Nottingham Trent (Anglaterra) i assessor
Tilley del Home Office britnic

Gloria Professora de Criminologia de l'University College London i directora de lInstitut de


Laycock Criminologia Jill Dando

Aquest projecte ha rebut el suport del Home Office britnic i de l'Oficina de


Programes de Justcia del Departament de Justcia dels EUA. Les opinions
expressades en el document sn opinions dels autors i no representen els governs
dels EUA ni del Regne Unit.

Resum Lobjectiu daquest informe s ajudar els serveis policials i les corporacions locals a
tractar la prevenci de la delinqncia i la resoluci de problemes duna forma
coherent, informada i estructurada, per millorar les seves perspectives dxit.
Destilla els principis propis duna prctica professional que es fonamenta en
evidncies empriques. Sobre la base principalment de la recerca duta a terme als
Estats Units i al Regne Unit, debat laplicaci de sis conceptes clau: objectius,
especificaci de problemes, tctiques, mecanismes, context i reproducci. Els
exemples utilitzats en aquest informe estan relacionats especficament amb la
prevenci situacional del delicte, per a la qual hi ha la base de recerca ms slida,
tot i que els mateixos principis tamb serien rellevants per a altres plantejaments de
la prevenci. Es presenta un estudi de cas sobre els robatoris amb fora als
habitatges (domestic burglary).

Paraules Resoluci de problemes, prevenci situacional, civisme i basat en evidncies

clau

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 107


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Presentaci
El debat sobre els diversos models policials, sobretot als pasos anglosaxons (Community
Policing, Problem Oriented Policing, Intelligence Led Policing...), oculta lexistncia dunes
coincidncies de fons que, molt probablement, caracteritzaran la policia del futur. Tots
consideren que no n'hi haur prou amb ajustar-se a la normativa i controlar els procediments.
Cada cop resultar ms important mesurar leficcia final dels serveis amb dades fiables i
capacitats analtiques directament inspirades en la recerca experimental. s a dir, no sabem
del cert com ser la policia del futur, per podem afirmar, sense risc, que estar sotmesa de
manera creixent al paradigma cientfic tant en lanlisi prvia dels problemes com en
lavaluaci final dels resultats.
En aquest sentit, larticle de Nick Tilley i Gloria Laylock que ara es publica a Apunts de
Seguretat constitueix un exemple daquesta nova sensibilitat en lmbit de la prevenci
situacional. El treball original, que est disponible a Internet1 , s'ha resumit, i no nicament per
motius despai. Tamb sha tractat de centrar la traducci al catal en aquells aspectes
rellevants en el nostre entorn cultural i normatiu, el qual, en diversos aspectes, s fora
diferent de langlosax (especialment pel que fa a la vigilncia venal). Shi han conservat,
per, aquells aspectes metodolgics que sn aplicables a qualsevol pas i en el marc de
qualsevol concepci preventiva.
Ls de la informaci ha estat histricament habitual en els serveis policials. Per actualment
es requereix recollir-la i analitzar-la amb ms rigor. A partir de la informaci existent, shan de
fer inferncies per saber qu sha de fer, a on i a qui ha danar dirigida lacci. Ja actualment hi
ha un munt d'hiptesis o teories tcites en relaci amb els punts negres, les organitzacions
criminals, les caracterstiques dels delinqents reincidents i els seus patrons delinqencials,
les trajectries criminals, el reclutament per a la comissi de delictes, els patrons de
complicitat, el paper de loportunitat en el crim, el desplaament de persones i llocs... que
requereixen ser confirmades, refinades o rebutjades. Les valoracions intutives tenen i
probablement tindran sempre un espai en les nostres organitzacions, per, en aquesta fase
del nostre desplegament, s cabdal explicitar i verificar les hiptesis i larticle que presentem
constitueix un estmul en aquest sentit.

Prleg
La resoluci dels problemes locals com a mitj per reduir la delinqncia i els desordres sha
posat en relleu tant als Estats Units com al Regne Unit. Als dos pasos, per, els esforos per
solucionar els problemes sovint han estat massa poc sistemtics o mal informats en la
prctica.

1
Tilley, Nick i Laylock, Gloria (2002), Working out what to do: Evidence-based crime reduction, Home Office, London.

Nick Tilley i Gloria Lylock 108


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Aquest informe es basa en un corpus de recerca duta a terme a les dues bandes de lAtlntic
per desenvolupar un marc a travs del qual la policia i les associacions locals poden millorar el
seu rendiment identificant i definint millor els problemes especfics de delinqncia i desordres
locals i desenvolupant de forma efectiva la tctica adequada per afrontar-los.
Aquest informe sorgeix dun projecte que va rebre el suport conjunt del Home Office britnic i
de lOficina de Programes de Justcia del Departament de Justcia dels EUA.

CAROLE F. WILLIS
Cap de la Unitat de Manteniment de lOrdre i Reducci de la Delinqncia, Direcci de
Desenvolupament i Estadstiques Home Office (PRCU en les sigles angleses)

Agraments
La PRCU vol agrair lassessorament del professor Mike Hough, director de la Unitat de
Recerca en Manteniment de lOrdre de la Universitat South Bank, i de John Burrows de
Morgan Harris Burrows.

ELS AUTORS

Conceptes clau
Els objectius descriuen les aspiracions generals de resoldre un problema o reduir la
delinqncia, per exemple reduir els robatoris. Lespecificaci de problemes suposa una
descripci ms detallada i fonamentada empricament dun objectiu, per exemple reduir els
robatoris afrontant la victimitzaci repetida, havent establert que aquest s un problema
important a lrea projectada. Les tctiques descriuen els serveis operatius que es portaran a
terme per afrontar el problema. Els mecanismes es refereixen a les formes en qu les
tctiques generen un canvi. El context comprn el lloc, el moment, lorganitzaci social, etc.,
en qu la tctica activar els mecanismes del canvi. La reproducci implica ladopci i
adaptaci de plantejaments que han resultat efectius en un context de manera que funcionin
de forma similar quan simplementin en un altre lloc.
Objectius i especificaci de problemes: La recerca duta a terme ha identificat molts trets
caracterstics dels problemes delictius i els desordres: especialment que es concentren en
certs punts del territori (punts negres o punts calents), que afecten ms certes vctimes
(persones multivictimitzades, grups de risc), que impliquen especialment determinats infractors
(multireincidents) i determinats productes (productes calents), que el desordre de nivell baix
sovint fomenta problemes ms seriosos, i que algunes circumstncies, com la disponibilitat
darmes de foc, poden facilitar els delictes. El desenvolupament destratgies locals pot
comenar comprovant si tamb es detecten aquests patrons en el problema local especfic
que sest afrontant. Els patrons tpics no sn invariables.
Tctiques: Quan shan identificat de forma emprica les caracterstiques especfiques del
problema local, es poden prendre decisions sobre el centre datenci de les intervencions. Aix

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 109


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

suposa la definici de les tctiques dintervenci. Sha dut a terme una intensa recerca sobre
les tctiques situacionals destinades a reduir les oportunitats de cometre delictes. Sovint han
demostrat ser molt efectives perqu activen un seguit de mecanismes clau.
Mecanismes: Unes poques mesures situacionals fan que sigui impossible cometre delictes. Els
quatre mecanismes principals de reducci doportunitats identificats en la prevenci situacional
inclouen laugment de lesfor percebut, laugment del risc percebut, la reducci de la
recompensa anticipada i leliminaci dexcuses en la comissi de delictes. La reducci de
situacions provocatives podria constituir un cinqu mecanisme. Es pot introduir una varietat de
mesures per desencadenar cadascun daquests mecanismes. Shauran de triar dacord amb la
naturalesa del problema en el seu context especfic.
Context: Les caracterstiques de lentorn condicionen la naturalesa dels problemes i afecten el
potencial de les mesures especfiques destinades a reduir-los. Els canvis en les percepcions
del risc, lesfor i la recompensa que poden suscitar les mesures situacionals, i els seus
efectes sobre les decisions de les persones que podrien cometre algun delicte, depenen de les
circumstncies. Les caracterstiques significatives del context en relaci amb una mesura
situacional especfica i els mecanismes que pot desencadenar podrien incloure, per exemple,
els atributs de la poblaci delinqent, els nivells de publicitat que acompanyen la mesura, les
actituds de la comunitat, el disseny fsic del lloc en qu sintrodueixen les mesures, la
plausibilitat de rebre suport, etc.
Reproducci: Molts esforos de reproducci de programes passats fracassen perqu no
presten atenci als mecanismes activats per la tctica utilitzada i a la seva dependncia del
context local. La traducci dxits del passat en programes futurs implica entendre com i per
qu van funcionar, qu s el que sha de reproduir i les condicions necessries per tal que es
generin efectes similars.

Tctiques situacionals i la seva selecci


Les tctiques situacionals estan basades en la recerca que demostra la importncia de
loportunitat en la generaci de la conducta delinqent. Probablement sn molt tils en
estratgies que afronten els problemes concentrats en determinats llocs, vctimes, productes o
mtodes. Es descriu, selabora i sexplica la tipologia de les tcniques de reducci
doportunitats de Clarke, destacant els mecanismes subjacents del canvi a travs dels quals
les mesures situacionals poden tenir efectes preventius.
Cap mesura situacional s una panacea. La seva eficcia depn de les circumstncies, i es
necessita fer una anlisi abans de poder seleccionar les mesures apropiades. Tot i que de
vegades s obvi, la tria de la tctica situacional pertinent pot exigir imaginaci i tamb conixer
b el context local per als problemes de delinqncia que sestan afrontant. Decidir la tctica
exigeix pensar en els seus efectes secundaris potencials en el context en qu sintrodueixen,
aix com anticipar-ne limpacte sobre els problemes de delinqncia i desordres que es volen
solucionar.

Nick Tilley i Gloria Lylock 110


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Moltes tctiques de reducci de la delinqncia tenen un cicle de vida caracterstic. Al principi


pot tenir un efecte considerable, per es pot diluir amb el temps. Per tant, sha de prestar
atenci a les formes de mantenir els efectes. Sn clarament preferibles les tctiques menys
propenses a patir una disminuci de limpacte, per exemple leliminaci de lobjectiu. Les
estratgies que impliquen una combinaci coherent de tctiques sn molt prometedores, per
exemple combinar els impactes a curt termini, amb mesures destinades a produir canvis a llarg
termini.

I ara?
La implantaci duna estratgia per a la reducci de la delinqncia i la resoluci de problemes
dacord amb el que es descriu en aquest document depn duna slida capacitat de
planificaci estratgica, i requereix comptar amb dades de qualitat, amb la capacitat
danalitzar-les, i amb la disposici i la voluntat daconseguir el suport daltres operadors ben
posicionats per actuar en la reducci de la delinqncia.
El document acaba amb dues llistes de comprovaci. La primera est destinada a les agncies
policials i els seus collaboradors, i t per objecte comprovar que estan produint serveis
fonamentats en evidncies empriques. La segona est destinada als que intervenen
directament en la resoluci dels problemes i t per objecte comprovar que all que estan
planificant t sentit.

1. Introducci
El manteniment de lordre modern prioritza la reducci de la delinqncia i l'incivisme, i es
considera que el tractament de problemtiques (problem-solving) s la millor manera
daconseguir-ho. En alguns casos aix pot implicar treballar en associaci amb la comunitat o
amb altres agncies, i en altres casos la policia pot treballar sola. Per sempre es tracta de
reduir la delinqncia, l'incivisme o els requeriments de servei. Hi ha consens sobre aquest
punt, i, no obstant aix, informes recents suggereixen que laplicaci prctica daquests
principis ha estat deficient (Read i Tilley 2000; Scott 2000, Goldstein, comunicaci personal).
El procs de detecci, anlisi, resposta operativa i avaluaci dels resultats, s a dir, el
procediment SARA (Scanning, Analysis, Response and Assessment), all on el fa servir
sutilitza normalment de forma mecnica i poc creativa, i no fa s de les llions que
proporciona la recerca. Com a conseqncia, el procs es degrada i dna sovint com a
resultat anlisis trivials de problemes mal articulats, i es confia massa en els procediments
tradicionals dintervenci. Aquest document detalla algunes llions de la recerca, que si
sadopten podrien millorar el rendiment daquests procediments.
Linforme es basa en dues fonts principals: la recerca publicada pel Home Office britnic i la
revisi dels estudis avaluatius sobre el que funciona en la prevenci de la delinqncia,
realitzada per Sherman i els seus collaboradors per al Congrs dels Estats Units (1997).

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 111


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Al llarg daquest informe es fan servir sis conceptes clau: objectius, especificaci de problemes,
tctiques, mecanismes, context i reproducci. Lobjectiu dun pla operatiu n'estableix les
aspiracions generals, per exemple, reduir els robatoris, prevenir la violncia domstica, etc.
Lespecificaci dels problemes que es pretenen tractar requereix una descripci detallada de la
problemtica, fonamentada en evidncies empriques, per exemple, en quin tipus de robatori es
centrar la intervenci? Es pot considerar apropiat reduir la victimitzaci repetida, o es pot
argumentar que s preferible centrarse en el robatori als comeros perqu permetria assolir
reduccions globals ms importants. Les tctiques descriuen qu es far finalment per afrontar el
problema i els mecanismes descriuen com funcionaran les tctiques. Aix doncs, la tctica pot
consistir en augmentar les detencions per robatori, i el mecanisme reductor podria ser la
incapacitaci i la dissuasi. El context descriu el lloc, el moment, lorganitzaci social, etc. en
qu la tctica saplicar. Les tctiques sovint sn sensibles al context funcionen en alguns
contextos i no en daltres i sen donen exemples a linforme. Entendre la reproducci ens
ajudar a adequar aquells plantejaments que han demostrat ser efectius en un context, de
manera que tamb siguin efectius en altres llocs.

No es tracta de redactar un llibre de receptes per als professionals, sin dillustrar alguns dels
principis aplicables a la reducci de la delinqncia que es poden desenvolupar o adaptar a
les circumstncies locals. Linforme es divideix en quatre seccions:
Especificaci de problemes
Desenvolupament de tctiques mecanismes, contextos i reproducci
Un exemple prctic: els robatoris domstics
Conclusi: I ara?

2. Especificaci de problemes
La intenci de reduir indiscriminadament tots els fenmens delinqencials o incvics s lloable,
per probablement no s realista. Recorda la voluntat de guanyar una guerra, per les
guerres es guanyen amb una planificaci estratgica, tctiques efectives i treball dur. Aix
doncs, per tal de reduir la delinqncia i l'incivisme les problemtiques shan de desglossar en
proporcions ms manejables. Aquest s el procs de lespecificaci del problema i fa
referncia a la identificaci dels aspectes dun problema de delinqncia o dincivisme que
haurien de constituir el centre datenci de la intervenci. Dentrada, les hiptesis sobre la
naturalesa del problema es poden cercar en la investigaci emprica. Per fer una analogia amb
el camp de la salut, si ens proposem reduir la incidncia de la sida, i sha demostrat a escala
nacional que hi ha una relaci entre la sida i lactivitat sexual no protegida, haurem de
comprovar que la mateixa relaci s certa en el nivell en qu hem daplicar la nostra
estratgia, per exemple un barri duna gran ciutat (aix no seria cert, per exemple, si hi hagus
una part considerable de la poblaci a la qual shan fet transfusions amb sang infectada). El
nostre problema aleshores seria ms especficament el de reduir la incidncia del sexe sense
protecci.

Nick Tilley i Gloria Lylock 112


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

En el nostre camp, els problemes sespecifiquen sobre la base duna anlisi de les dades de
lrea en qu hem de treballar. Considerem, per exemple, la violncia domstica. Sabem, a
partir de la recerca existent, que la violncia domstica tendeix a repetir-se i, per tant, en
primer lloc shauria de confirmar la rellevncia que aix pot tenir en el lloc en qu proposem
dur a terme la nostra actuaci. La bibliografia sobre la recerca duta a terme en aquest mbit
pot proporcionar claus sobre all que sha de buscar a lhora despecificar el problema de
forma ms precisa, amb un detall suficient per permetre el desenvolupament dintervencions
plausibles. Per tant, el fet que hi hagi algunes relacions establertes a escala nacional hauria de
ser til a lhora de guiar les anlisis locals, per naturalment no la poden substituir. Poden
haver-hi altres relacions rellevants encara no identificades.

Potser val la pena assenyalar que lespecificaci duna problemtica pot ser resultar ineficient
en relaci amb els objectius que es formulen. Suposem que es requereix reduir la delinqncia
amb violncia o intimidaci al carrer aquest seria lobjectiu i el problema sespecifica com
una necessitat de protegir la gent gran. No hi ha proves que la gent gran sigui vctima de forma
desproporcionada de delictes violents al carrer; de fet, en general s menys probable que
siguin vctimes que no pas els joves. Per tant, una proposta de reduir la violncia al carrer
protegint la gent gran probablement noms tindr xit sota circumstncies poc habituals.
Aquestes especificacions de problemes no responen a una anlisi de les dades delinqencials,
sin al sentiment de compassi per la gent gran, que est ms afectada per la por al delicte
que pel delicte en si.

Dcades de recerca han demostrat que les problemtiques generals de la delinqncia i de


l'incivisme poden desagregar-se en problemes ms especfics i potencialment tractables.
Considerem ara qu cal fer a escala local per tal didentificar aquests problemes. A partir de la
recerca emprica sabem el segent:

La delinqncia i l'incivisme tendeixen a concentrar-se en lespai: els punts


negres

Levidncia emprica disponible assenyala que els delictes i els actes incvics tendeixen a
concentrar-se en llocs o moments determinats (Eck, 1997). Algunes rees residencials
(Mirrlees-Black et al., 1998) o algunes botigues (Mirrlees-Black i Ross, 1995) sn ms
propenses als robatoris; determinades oficines de correus, bancs i societats constructores
resulten ms vulnerables (Ekblom, 1987; Austin, 1988; Matthews, 1996); i els desordres
relacionats amb pubs i clubs nocturns tendeixen a produir-se als centres de la ciutat el
divendres i el dissabte a la nit a lhora de tancar, cosa que no resulta sorprenent (Hope, 1985).
Les drogues es venen a mercats identificables (Edmunds et al., 1996), les prostitutes
freqenten barris concrets (Matthews, 1993) la llista s llarga. I aquests patrons sn prou
estables com per suggerir que les mesures de control sobre aquests punts tindran eficcia
(Spelman, 1995; Braga et al., 1999).

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 113


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Per tal de confirmar lexistncia de punts negres dins lrea objecte de planificaci operativa,
es necessita un sistema de registre precs i actualitzat dels delictes. Hi ha molts exemples de
dades policials que no compleixen aquests criteris. Les dades incompletes i la falta
despecificitat sn problemes habituals. Per exemple, un aparcament pot aparixer com a punt
calent pel que fa als delictes contra el vehicle, per rarament sindica la ubicaci exacta dels
incidents dins laparcament. De fet, la identificaci de laparcament de vegades pot ser vaga en
els conjunts de dades policials, la qual cosa exigeix una recodificaci manual i una neteja
exhaustiva de les dades.

La figura 1 (de Bennett i Durie, 1999) mostra un exemple del tipus de patr que es pot trobar.
No sempre cal fer anlisis sofisticades daquests mapes. Els punts negres poden detectar-se a
simple vista, i l'observaci subsegent sobre el terreny pot resultar ja molt instructiva. Per
exemple, pot demostrar lexistncia de barreres fsiques, com ara carreteres principals, rius i
lnies de ferrocarril que podien no ser especialment bvies sobre el mapa.

Figura 1: Punts calents de robatoris a residncies a Cambridge: 1993 i 1994

Punts negres de robatoris


a residncies: 1993
Punts negres de robatoris
a residncies: 1993 Vista ampliada

Punts negres de robatoris a


residncies: 1994
Punts negres de robatoris
a residncies: 1994 Vista ampliada

Notes: Els smbols representen la ubicaci dels robatoris a residncies dins una quadrcula de 100 metres quadrats. Els
smbols shan graduat d1 a 22 (1993) i d1 a 15 (1994) per representar la freqncia dels robatoris a cada rea de 100
m2. Les ellipsis de punts calents es van calcular amb el software STAC (Spatial and Temporal Analysis of Crime -

Nick Tilley i Gloria Lylock 114


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Anlisi Espacial i Temporal del Delicte), en un radi de prop de 150 m, i es van elaborar amb mapInfo. Totes les ellipsis
identificades a lanlisi sinclouen en els mapes de mida completa.
Els delictes tendeixen a concentrar-se sobre determinats grups poblacionals: la
multivictimitzaci

Des de principis dels anys 80, el Home Office va donar suport a un programa de recerca i
desenvolupament sobre la prevenci de la victimitzaci repetida (Forrester et al., 1988, 1990;
Sampson i Farrell, 1990; Sampson, 1991; Sampson i Phillips, 1992; Tilley, 1993a; Lloyd et al.,
1994; Pitts i Smith, 1995; Sampson i Phillips, 1995; Anderson et al., 1995; Chenery et al., 1997;
Hanmer et al., 1999). Farrell i Pease (1993) indiquen que la victimitzaci repetida s rellevant
en els robatoris domstics i comercials, en delictes relacionats amb vehicles, atacs de carcter
racial, delictes escolars, assetjament escolar, violncia domstica, frau amb targetes de crdit,
delictes en el sector minorista, trucades telefniques obscenes i baralles entre vens.

Adrear-se de forma selectiva a les persones multivictimitzades com a forma de reduir la


delinqncia t sentit i ha format part del manteniment de lordre al Regne Unit des de mitjan
anys 90. El govern, per, era conscient dalgunes de les dificultats prctiques que aix
implicava per a la policia a lhora de determinar la rellevncia local del problema. Per tal de fer
que la policia se centrs ms en la multivictimitzaci, el govern del Regne Unit va establir que
totes les forces de lordre poguessin identificar les persones multivictimitzades a finals de
1996, i que el 1998 haguessin establert una estratgia per reduir el problema. Farrell i els seus
collegues informen sobre el resultats duna enquesta realitzada a les 43 forces de lordre del
Regne Unit, que registra els progressos aconseguits el 1999. En aquell moment, totes les
agncies de policia del Regne Unit deien ser capaces didentificar les vctimes repetitives i
haver desenvolupat una estratgia per reduir-ne la incidncia (Farrell et al., 2000).

A lhora dafrontar la victimitzaci repetida, la primera qesti plantejada per la policia va ser la
seva definici. La unitat danlisi ha de ser la persona, la llar, el vehicle o un altre element? Els
delictes de diferents tipus shan de considerar victimitzaci repetida? La resposta formal del Home
Office britnic, que s on sha dut a terme bona part daquesta feina, ha estat que la definici
adequada s simplement la que funcioni millor en cada circumstncia. Aix suposa que els
serveis policials havien de tractar lassumpte dacord amb els seus propis criteris, i ats que
encara tenim poca experincia en aquest mbit, probablement s la millor soluci. La
instantnia de lactivitat policial elaborada per Farrell i els seus collaboradors indicava quines
definicions es feien servir a la prctica. Aix, es van examinar les dades relatives a la definici
dels robatoris reiterats als habitatges principals a 42 de les 43 forces del Regne Unit, i per a
les dades relatives als robatoris als comeros es van fer servir les de la policia de la Ciutat de
Londres, on els robatoris als habitatges no preocupaven tant. Els resultats es mostren a la
taula 1 (de Farrell et al., 2000).

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 115


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Taula 1: Definicions operatives dels robatoris residencials repetits

Definici Forces (N=43)


Com a mnim un robatori 43
A la mateixa residncia 42
Amb robatoris registrats prviament 42
En un perode de 12 mesos 38
A la mateixa vctima 29
Comptabilitzant robatoris no registrats prviament 10
Comptabilitzant delictes diferents registrats prviament 7
Comptabilitzant delictes diferents no registrats prviament 2
En perodes diferents dels 12 mesos 2

Nota: La taula mostra mltiples respostes per a cada fora policial.

La taula 1 dna una idea de com els cossos policials van afrontar la definici. Aqu es poden generar
confusions perqu estrictament no hi ha multivictimitzaci fins que no sha produt un segon delicte i
aix ha provocat dificultats conceptuals. El requisit s que la policia pugui prevenir la
victimitzaci repetida, i per tant hauria de dirigir-se a totes les primeres vctimes per assegurar
que no tornen a ser victimitzades. Considerar multivictimitzada una persona que ha estat
objecte dun nic delicte s lgicament incorrecte, per respon als objectius establerts.

Un cop definit el fenomen, latenci es va dirigir als procediments de mesura. Normalment, els
registres policials estan dissenyats per registrar fets incidents delictius diferenciats amb
lobjecte de proporcionar estadstiques uniformes a un registre central, o per controlar
lenviament dagents quan es produeix un requeriment de serveis. Aquests sistemes no sn
necessriament capaos de proporcionar informaci rutinria sobre la multivictimitzaci de les
persones o els bens. La taula 2 (tamb de Farrell et al., 2000) mostra com els cossos policials
mesuraven labast de la victimitzaci repetida.

Nick Tilley i Gloria Lylock 116


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Taula 2: Quins sistemes van fer servir les forces per identificar les repeticions?

Sistema Forces (N=43)


Sistema de registre informatitzat del delicte 28
Sistema manual per a la identificaci de la multivictimitzaci 26
Qestionari a la vctima 24
Sistemes danlisi de patrons delinqencials 20
Sistema de registre dincidents que identifica la multivictimitzaci 12
Marcatge de punts negres sobre cartografia digital (GIS) 7
Informaci daltres operadors amb els quals sintercanvia informaci 5
Sistemes didentificaci automtica de la multivictimitzaci 2
Vinculacions entre vctimes, autors i ubicacions 2

Nota: La taula mostra mltiples respostes per a cada fora policial.

Als EUA resulta difcil conixer fins a quin punt lanlisi de la multivictimitzaci ha penetrat en
lactivitat policial, per en les rees en qu aquest assumpte ha rebut atenci acadmica
sembla que els serveis policials shan mostrat reticents a acceptar les evidncies de la recerca
(Lamm Weisel, 2000). Addicionalment, el problema de la manca de dades sintensifica quan latenci es
centra en la victimitzaci repetida. A les imprecisions habituals dels registres sha dafegir el problema,
particularment habitual als EUA, de no indicar el nmero dapartament de les llars que han
patit robatoris. Aix suposa que a determinats indrets sembla que shagin produt molts
robatoris repetits perqu les bases de dades registren els blocs de pisos i no els habitatges
individuals que els componen (Lamm Weisel, 2000).

Una part desproporcionada dels delictes tendeix a ser comesa per autors
reincidents

La recerca emprica ha establert inequvocament que una petita proporci de delinqents


cometen una elevada proporci de delictes. Per exemple, la recerca basada en el Regne Unit
ha demostrat que als 40 anys el 7% dels homes nascuts lany 1953 havien comparegut quatre
o ms vegades davant dun tribunal, i aquestes persones concentraven el 59% de totes les
compareixences dhomes davant dun tribunal (Home Office, 1999b). Considerar de forma
selectiva aquest segment t sentit perqu permet controlar les onades locals de petits delictes,
tot i que pot passar que les treves no durin gaire.

Per tal dadrear-se de forma selectiva als multireincidents, cal una bona intelligncia policial,
amb el suport dun sistema danlisi dels delictes capa denllaar els patrons delinqencials
amb els llocs de residncia dels multireincidents (passats i actuals), el seu modus operandi i
les rees en qu treballa i actua. La recerca tamb suggereix que la llar dels multireincidents
pot constituir un punt de partida per a les activitats delictives, potser amb una zona intermdia
propera en qu els delinqents poden creure que els poden reconixer fcilment (Brantingham

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 117


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

i Brantingham, 1984). Aquests espais sillustren a la figura segent (adaptada de Brantingham i


Brantingham, 1981). La recerca ha demostrat que tots aquests factors influeixen en lelecci de
lobjectiu del delicte. I aix s cert fins i tot en el cas dels delictes ms greus de violaci i assassinat
en srie (Rossmo, 1996).

Figura 2: Ditribuci dels delictes al voltant de la casa dun delinqent

Probabilitat de selecci de lobjectiu

Augment de la distncia Augment de la distncia

Casa del delinqent

Els delictes tendeixen a concentrar-se en determinats productes (productes


calents)

No hi ha dubte que alguns productes sn ms atractius per als lladres. La recerca i el sentit
com ho confirmen (Felson, 1998). I s evident que en molts casos aquest atractiu pot reduir-
se en el mateix disseny del producte o tractar-se dalguna altra manera. Alguns atributs
daquests productes sn fora obvis: estan disponibles, es poden agafar, ocultar, transportar,
son atractius i valuosos (Clarke, 1999). Les accions dirigides a refredar els productes calents
poden ser productives. De fet, cada una de les seves caracterstiques pot associar-se a un
mecanisme per a reduir el seu atractiu . Aix, pot fer-se ms difcil docultar (com es fa a les
botigues en qu els productes tenen una caixa de seguretat), ms difcil dagafar (com els
equips dudio del cotxe que es desmunten en diferents components i sincorporen al vehicle),
menys disponibles (com quan sens avisa que vigilem amb les targetes de crdit i que desem
el PIN en un altre lloc), menys valuosos (com quan es personalitzen i, per tant, perden valor
per als possibles compradors), menys atractius (com quan la roba t etiquetes amb vials de
tinta que la taquen si no es treuen amb instruments especials) o ms difcil de vendre (com
quan la policia actua contra la receptaci).

Aquestes mesures es poden prendre a escala local, per en alguns casos pot ser necessria
una acci nacional o fins i tot internacional, all on els productes es dissenyen i es fabriquen
(Laycock i Tilley, 1995b). Aix doncs, per exemple, si els vehicles de motor necessiten una
millor seguretat incorporada s molt difcil aconseguir-ho des dun nivell local i es necessiten
mesures nacionals. De forma similar, no s probable que es canvi el disseny de les targetes
de crdit perqu un cap de policia local pensi que s necessari; en aquest cas es pot
necessitar una acci internacional. No obstant aix, les agncies locals tenen un paper

Nick Tilley i Gloria Lylock 118


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

important en la promoci daquest canvi, a travs de la identificaci primerenca del problema i


del subministrament subsegent de dades que en demostrin la magnitud i estableixin la
necessitat duna acci nacional. Aquest plantejament requereix una sensibilitat local sobre la
necessitat didentificar els errors de disseny dels productes i una forma efectiva de
comunicaci amb un organisme nacional amb la capacitat de tractar aquesta informaci
(Laycock i Webb, 2000; Foresight Crime Prevention Panel, 2000a; 2000b).

Ignorar l'incivisme fomenta la delinqncia

Des que Wilson i Kelling van publicar el seu fams article a lAtlantic Monthly (1982), les
estratgies de tolerncia zero contra l'incivisme han resultat fins a cert punt atractives com a
instruments per reduir tamb les infraccions penals greus (vegeu tamb Skogan, 1990). Sha
argumentat que les reduccions en els nivells de delinqncia a Nova York en sn una prova.
Lexperincia de Nova York, per, s ms complexa, i s possible que la disminuci de la
delinqncia shagi produt per la combinaci dun seguit de factors: un menor consum de
crack, una fora policial molt ms responsable i orientada als resultats, una reducci del
nombre de joves que poden veures implicats en una activitat delinqencial per motius
demogrfics i una mplia gamma daltres tctiques adoptades per la Policia de Nova York, a
ms de les estratgies de tolerncia zero contra l'incivisme (Kelling i Coles, 1996; Blumstein i
Rosenfeld, 1998; Kelling i Bratton, 1998; Fagan, Zimring i Kim, 1998; Bowling, 1999; Eck i
Maguire, 2000).

Tanmateix, hi ha motius terics raonables per pensar que una reducci dels desordres pot
tallar la delinqncia de soca-rel i dissuadir els joves vulnerables dimplicar-se en infraccions
penals ms greus, o pot enviar senyals als delinqents potencials indicant que en una rea
determinada no es tolera cap tipus dinfracci. Sherman (1997) considera que levidncia
emprica en aquest mbit es noms moderadament robusta, per conclou indicant que una
policia focalitzada sobre les problemtiques de la via pblica contribueix a reduir els delictes
greus. Aix podria implicar una relaci causal entre els comportament incvics i la
delinqncia, tot i que ara noms podem estar segurs de lexistncia duna correlaci. La taula
3 mostra els resultats de lenquesta anglesa de victimitzaci, la British Crime Survey (BCS), de
lany 2000 sobre els riscos de robatori a l'habitatge, de delictes relacionats amb els vehicles i
de delictes violents a les rees amb un nivell elevat de desordres per comparaci als ndexs
nacionals (Kershaw et al., 2000). I est clar que les rees residencials amb un elevat nivell de
desordres fsics presenten indicadors considerablement superiors a la mitjana per a un seguit
de delictes. La BCS troba disparitats similars entre el risc percebut de delictes amb violncia i
els delictes contra la propietat entre els que viuen en rees amb problemes dincivisme i els
que no hi viuen. No sorprn que tamb mostri diferncies en la por als delictes dacord amb
els nivells de desordres fsics. Aix doncs, podem estar bastant segurs que hi ha una
associaci positiva entre els signes de desordre i els delictes ms greus.

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 119


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Taula 3: Delictes i desordres fsics (de Kershaw et al., 2000)

Risc relatiu per


rea amb molts a persones amb
Mitjana nacional
desordres fsics molts desordres
fsics

Robatoris domstics 4.3 11.1 2.6

Delictes relacionats
amb els vehicles
12.6 20 1.6
(propietaris de
vehicles)

Delictes violents 4.2 7.9 1.9

Lobra recent de Sampson i Raudenbush (1999), amb dades de Chicago, ha investigat la naturalesa
causal daquesta relaci. Quan es tenen en compte altres caracterstiques venals, com la raa i
els nivells de renda de la poblaci, es va descobrir que aquesta relaci desapareix en una
bona part. Sampson i Raudenbush argumenten que el desordre pot tenir un impacte indirecte
debilitant lestabilitat de la comunitat a travs dels seus efectes sobre la migraci i les decisions
inversores.

En tot cas, tant els desordres de baix nivell com els delictes tendeixen a agrupar-se en punts
negres que constitueixen focus rellevants per a lactuaci policial. Read et al. (1999) van
descobrir que les trucades que requerien serveis policials des daquests punts eren dues vegades
ms freqents que la mitjana enregistrada a les rees urbanes, gaireb quatre vegades ms
freqents que la de poblacions amb mercat i 10 vegades ms freqents que la drees rurals. A
ms, els requeriments es concentraven dintre de cada tipus drea. En el punts ms conflictius, el
15% de les persones que trucaven per requerir serveis policials ho feien tres o ms vegades i
eren responsables del 39% de les trucades. Dins lrea urbana, el 12% trucaven tres o ms
vegades i eren responsables del 33% de les trucades. A les localitats amb mercat, el 10% dels
que trucaven ho feien tres o ms vegades i eren responsables del 34% de les trucades. Dins
lrea rural, el 3% de les persones que trucaven ho feien tres o ms vegades i eren
responsables del 8% de les trucades. Com en el cas de la delinqncia, l'incivisme es
concentra en rees territorials determinades i dins de cada rea afecta especialment
segments determinats.

Hi ha dues raons addicionals per afrontar especficament els desordres de baixa intensitat.
Duna banda, aquests desordres sn un motiu de preocupaci per a les comunitats locals i,
per tant, un objectiu rellevant per a la policia fins al 70% de les trucades a la policia no estan
relacionades directament amb la delinqncia, sin amb l'incivisme Daltra banda, com sha
indicat anteriorment, l'incivisme pot ser precursor de la delinqncia. Sargumenta que en

Nick Tilley i Gloria Lylock 120


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

ignorar els incidents incvics senvia als delinqents potencials un missatge en qu s'indica que
ning reacciona i que lactivitat delictiva tamb podria ser ignorada. Aquest argument encara
s objecte dun debat acadmic obert, per no hi ha dubte que als ciutadans els importen
aquests incidents de nivell baix i volen que es tractin. Per tractar-los de forma efectiva pot ser
ms difcil del que sembla perqu el que per a una persona s un desordre per a una altra s
una forma de passar-ho b. La definici de desordre, doncs, s problemtica. Aix vol dir que
la policia i les corporacions locals han de tenir clares les seves atribucions a lhora dintervenir i
tamb que tindria sentit implicar-se amb la comunitat per assegurar que els habitants de la
localitat, especialment els lders de la comunitat, entenen (i donen suport) a all que sest
proposant i als motius pels quals sest proposant. Aix s encara ms important a les rees
de gran diversitat cultural, en qu lacci policial pot ser interpretada com agressiva o divisiva, i
en qu el desordre pot ser que no sigui universalment inacceptable (Bland i Read, 2000).

Hi ha facilitadors del delicte

La recerca tamb mostra que determinades condicions de lentorn ms immediat faciliten els
delictes i desordres: drogues, alcohol, pistoles i altres armes en sn exemples obvis. La
retirada o el control daquests facilitadors del delicte t sentit (respecte a les armes de foc
vegeu, per exemple, Wintemute, 2000) i hauria de contribuir a la reducci de la delinqncia.

Les drogues, naturalment, sn illegals en elles mateixes, per la necessitat dels addictes de
comprar-ne tamb alimenta lndex de delictes contra la propietat. La violncia pot veures
precipitada pels efectes farmacolgics de les substncies ingerides i pels esforos per
controlar el mercat illegal (Johnson et al., 2000). s difcil determinar fins a quin punt s aix.
Es parla molt sobre els delictes relacionats amb les drogues, i el programa de seguiment del
consum de drogues dels arrestats (programa ADAM) als EUA i els seus homlegs daltres
jurisdiccions (el programa ADAM internacional) clarament demostra el punt fins al qual els
arrestats han pres drogues de diversos tipus. Hi ha algunes diferncies significatives entre els
diferents pasos, no noms en lndex amb qu els arrestats prenen drogues sin tamb en el
tipus de drogues que prenen. Taylor i Bennett (1999) han mostrat, per exemple, que ls
dopiacis, amfetamines i metadona era significativament menor als EUA que a Anglaterra, i que el
consum de cocana, el consum daltres drogues i el policonsum eren significativament ms
elevats. Tamb hi pot haver diferncies significatives dins dels diferents pasos. White i Gorman
(2000) assenyalen variacions considerables en els tipus de drogues i en els patrons de consum al
llarg de 20 anys en 17 ciutats dels EUA.

La relaci entre les drogues i els delictes ha estat refutada. Pot ser fora complexa, i sembla variar
a cada lloc (White i Gorman, 2000). Un ndex elevat de consum de drogues en la poblaci
arrestada no demostra que el delicte es comets a causa del consum de drogues. Pot ser que
sigui el delicte all que incita al consum de drogues. Els delictes i el consum de drogues es
poden associar perqu els dos estan produts per un tercer factor com. El consum de drogues i
els delictes es poden reforar entre ells. Segons una recerca relativament antiga del Regne Unit
(Parker i Newcombe, 1987), un augment significatiu dels robatoris domstics es va veure

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 121


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

alimentat per nous consumidors de drogues que necessitaven diners per mantenir la seva
addicci. La recerca tamb va demostrar, per, que hi havia un seguit de delinqents
drogoaddictes que van comenar a interessar-se per les drogues desprs de comenar a
delinquir, i per als quals les drogues i el delicte no tenien una relaci causal. Aix doncs, dirigir-
nos al consum de drogues certament tindr sentit per afrontar el problema dels delictes
relacionats amb les drogues, per pot no reduir altres delictes contra la propietat o la violncia,
tal com es podria pensar si sassums que la necessitat de drogues s lnic impulsor del
delicte en lrea en qesti.

La possessi duna pistola tamb pot ser un delicte per si mateixa, perqu certes persones
amb antecedents penals als EUA, i ara qualsevol ciutad del Regne Unit, no poden posseir
una pistola de forma legal. Per les pistoles sn facilitadors obvis dels delictes contra la
propietat i dels delictes de violncia, i el seu control hauria de reduir els delictes. Un cop ms,
aquesta opini no t un suport universal. LAssociaci Nacional del Rifle dels EUA, per exemple,
qestiona que les armes siguin facilitadores dels delictes i que shagin de controlar. Per hi ha
cada cop ms evidncia en favor del control o la supressi de les pistoles (per als EUA, vegeu
Wintemute, 2000). Un estudi recent de Knuttson i Strype (2000) comparava els incidents relacionats
amb pistoles a Sucia (en qu la policia va armada) i Noruega (en qu la policia no va armada). Van
comparar un seguit dincidents relacionats amb ls darmes de foc, incloent l'impacte de les
reglamentacions i el manteniment de lordre, el nombre de lesions policials i el nombre de
vegades que la policia va haver de disparar. I van mostrar que hi havia ms incidents adversos (p.
ex., sospitosos lesionats o morts, pistoles disparades per la policia o agents lesionats) a
Sucia que a Noruega.

Lalcohol t similituds amb les drogues i les pistoles ja que a la majoria de jurisdiccions conduir
quan sha begut constitueix una infracci, i hi ha restriccions dedat per accedir a lalcohol.
Addicionalment, lalcohol tamb est correlacionat amb altres infraccions, particularment en
casos de violncia domstica (Morley i Mullender, 1994), en qu es pot argumentar que actua
com a desinhibidor. I, aix mateix, juga un paper un paper de primer ordre en els comportaments
incvics tpicament associats a loci dels caps de setmana, quan els joves surten al carrer un cop
tanquen els bars i els pubs.

La taula 4 resumeix les diferents rees problemtiques comentades en aquesta secci i els tipus
de serveis que shan destablir per determinar-ne la rellevncia en una ubicaci particular.

Nick Tilley i Gloria Lylock 122


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Taula 4: mbits dactuaci potencialment tils per reduir la delinqncia

Centre datenci estratgic Requisits per a lorganitzaci del servei


Els punts negres Requisits per a lorganitzaci del servei
Sistema de registre dels delictes capa didentificar
Els delinqents molt actius
punts negres.
Informaci dalta qualitat sobre delinqents i patrons
La multivictimitzaci delinqencials; bona comunicaci entre els
diferents operadors del sistema penal
Identificador nic per a vctimes de delictes;
L'incivisme referncia geocodificada dels delictes per
ubicacions.
Definici acceptable del desordre que no cre
tensions
Els productes calents comunitries, assumint que el desordre de nivell baix
s un
precursor de problemes ms seriosos.
Generalment ms rellevant a escala nacional, per
els productes atractius per als delinqents es poden
identificar localment, per la qual cosa es necessita
Els facilitadors dinfraccions
un canal de comunicaci a escala nacional en qu
es pugui plantejar un nou disseny dels
productes.

Naturalment, una especificaci del problema precisa i basada en evidncies empriques s noms
el primer pas per trobar una soluci. La reducci o no dels delictes depn de la solidesa de la
tctica aplicada al problema. I leficcia depn, doncs, de les mesures introdudes per canviar els
patrons de comportament.

3. Desenvolupament de tctiques: mecanismes, contextos i


replicaci

En aquesta secci comenarem amb una descripci ms detallada del que volem dir amb
tctiques, mecanismes, contextos i replicaci. I, a continuaci, ho exemplificarem amb una
tctica basada en la prevenci situacional que ens permetr obtenir una comprensi ms
detallada dels mecanismes a travs dels quals un tipus determinat dintervenci por operar i
ser utilitzat amb eficincia.

Tctiques

El terme tctica es refereix a les intervencions que shan daplicar com a resposta al problema
presentat qu sha de fer. La tctica basada en levidncia s aquella que es fonamenta en

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 123


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

una recerca que demostra que pot ser efectiva com a mitj per solucionar problemes en el
context rellevant. Al Regne Unit es parla d"engreixar el que grinyola en la reducci de la
delinqncia. Els plantejaments basats en levidncia identifiquen el que grinyola, i les
tctiques basades en levidncia apliquen el greix adequat, assumint que les probabilitats
daconseguir solucionar el problema augmenten com ms adequada s levidncia en qu es
basen les tctiques. Tornant al nostre exemple mdic, el problema de reduir la incidncia de
lactivitat sexual sense protecci es podria solucionar fent publicitat sobre la relaci entre
lactivitat sexual i la sida i proporcionant preservatius gratuts. Aquesta seria la tctica.

Mecanismes i contextos

Els mecanismes de reducci de la delinqncia sn els processos a travs dels quals les
intervencions tctiques incideixen en els nivells de delinqncia.

De vegades els mecanismes a travs dels quals actuen les mesures de reducci de la
delinqncia sn obvis. Per exemple, quan es tracta de joies o de diners en efectiu, la
installaci i utilitzaci duna caixa forta, fixa i indestructible, far que laccs sigui massa difcil
per als delinqents potencials. Podrem parlar dun mecanisme de protecci que supera la
capacitat dactuaci dels delinqents potencials. I si malgrat lexistncia duna caixa forta
encara hi ha objectes que es puguin robar per sn dun valor relativament baix, la caixa
tamb resulta dissuasiva perqu hi ha massa pocs guanys per als possibles infractors. En un
sentit diferent, la detenci, acusaci, condemna i empresonament de delinqents prolfics els
mant impossibilitats o dificulta seriosament la seva actuaci, com a mnim mentre siguin a la
pres. I aquest seria un mecanisme de neutralitzaci directa.

En la majoria dels casos, per, les mesures de reducci de la delinqncia no fan que el
delicte sigui impossible pel nivell de restricci imposat als delinqents o pel nivell de protecci
fsica dels objectius potencials. Si tenen efecte, el tenen de maneres ms subtils.

La majoria de mesures de seguretat fsica introdudes a les installacions domstiques no fan


que el robatori sigui impossible. Les alarmes no sn barreres fsiques. Els panys no fan que la
seguretat perifrica sigui inviolable. La vigilncia venal no atura directament els lladres. Les
marques fetes en els objectes no eviten que els productes es robin. Aix no obstant, aquestes
mesures activen mecanismes que inhibeixen els robatoris als habitatges. Les alarmes, per
exemple, poden fer que el robatori domstic sembli massa arriscat per al possible delinqent.
Poden fer que els vens ms tafaners intervinguin directament, truquin a la policia o memoritzin
dades sobre els delinqents o els mitjans de transport que fan servir. Les alarmes tamb
poden atraure latenci dun agent de policia que passi per all. En alguns casos poden trucar
directament a la policia o a una empresa de seguretat que pot enviar a alg. Es percep un
augment del risc que comporta una reducci de probabilitats de perpetrar el delicte.

Les intervencions socials poden desencadenar mecanismes preventius. Considerem per exemple
els centres extraescolars per a joves. Poden aconseguir que els joves no s'estiguin al carrer

Nick Tilley i Gloria Lylock 124


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

exposats a la temptaci dinfringir o al risc de ser vctima, la qual cosa suposa una altra forma
dactivar els mecanismes de neutralitzaci. Addicionalment, aquests centres poden
proporcionar als joves en situaci de risc un model positiu amb el qual identificar-se, activant
mecanismes de rebuig a la delinqncia. s a dir, aquests centres poden proporcionar una
educaci en valors i normes de carcter integrador.

Algunes actuacions preventives tamb poden tenir efectes imprevistos. En comptes de fer desistir
els infractors, poden estimular la selecci duna infracci alternativa, dun objectiu diferent, dun
altre moment o duna altra tcnica. Les mateixes actuacions sancionadores poden tenir efectes
imprevistos: els infractors sotmesos a alguna mesura poden trobar-se amb altres infractors
amb el marc daquests programes i aprendre noves tcniques, desenvolupar noves xarxes o
descobrir noves maneres de justificar el seu comportament delinqent. Tamb els clubs que
obren quan els joves surten de lescola poden desencadenar inadvertidament mecanismes de
creaci de capacitats infractores. Addicionalment, els delinqents poden reaccionar contra
algunes intervencions coercitives de la justcia criminal i fer-ho pagar a les vctimes.

Els mecanismes dinducci al canvi que sactiven a travs duna tctica determinada depenen
del context. La caixa forta noms dissuadir els delinqents si es percep com a segura i aix
pot dependre de laspecte, dels avisos sobre la seva installaci rebuts pels delinqents
potencials, de lexistncia de xarxes criminals especialitzades a obrir caixes fortes i de les
habilitats tcniques dels delinqents. Les alarmes noms poden activar la sensaci que hi ha
menys probabilitats dxit si sembla que hi ha vens a prop, si els vens estan alerta i si no
tenen massa por de ser objecte de represlies per part dels delinqents. La reducci de les
probabilitats dxit indudes pels vens, per tant, noms sactiven en el que es podria anomenar
un context de comunitat compromesa, i segura della mateixa.

Replicaci

Certament, replicar una actuaci dxit, s a dir, demostrar que pot ser efica en situacions
diferents s de la mxima importncia en la prevenci del delicte basada en evidncies
empriques.

Aix no obstant, replicar una actuaci s ms complicat del que sembla a primera vista. En un
sentit estricte, mai s possible fer exactament el mateix. Hi ha diferents persones implicades
en diferents llocs i en moments diferents. Sempre shan de prendre decisions sobre el que sha
de reproduir i el que es considera prou similar a efectes prctics. En el cas de les alarmes, per
exemple, sn importants la visibilitat, el fabricant, el volum, lhora de la trucada, el to de la
trucada, el mtode dactivaci, el nombre de sensors, lndex de falses alarmes, la distncia
respecte dels vens, la distncia de la comissaria de policia, la facilitat de funcionament, la
possibilitat de zonificaci i el nivell dhomogenetat cultural del venat?

Normalment trobem resultats mixtos en lavaluaci duna intervenci preventiva. Aix succeeix,
per exemple, en la marcaci dobjectes, la illuminaci de carrers, el patrullatge o els arrestos

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 125


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

per violncia domstica. Lestudi de Sherman et al. (1997) intenta ponderar els resultats
obtinguts per les diverses avaluacions experimentals, per troba repetidament missatges
contradictoris. El problema de la replicaci s destillar els elements crucials de la tctica, les
mesures introdudes, els mecanismes desencadenats i el context. Massa sovint sespera que
la mateixa mesura produeixi automticament el mateix resultat, i no ho far. Tant el sentit
com com la recerca coincideixen.

La replicaci exigeix que les tctiques que, aparentment, han tingut ms xit sinterpretin a
partir del context en qu shan fet servir i les llions apreses sapliquin curosament fora
daquest context inicial. s per aix que les tctiques, els mecanismes i els contextos shan
dexplicar detalladament. La replicaci de les iniciatives dxit contra l'incivisme i la
delinqncia sovint han fracassat quan shan dut a terme en circumstncies diferents de les
inicials. Aix no succeeix necessriament perqu la iniciativa original fos incorrecta, sin
perqu no shavia ents qu era exactament el que feia que funcions all on ho havia fet
inicialment.

Tctiques situacionals

Hem argumentat que adoptar un plantejament efectiu per a la reducci de la delinqncia


requereix un cert grau de comprensi tctica sobre qu funciona, on i com.

La recerca ms slida sobre la reducci de la delinqncia sha dut a terme, probablement, en


lmbit de la prevenci situacional. Els mduls estan relativament ben desenvolupats. Hi ha
metodologies de recerca ben establertes. Sha dut a terme una quantitat considerable
dinvestigaci emprica. Shan identificat les dificultats potencials, i hi ha tot un corpus de
recerca que ho tracta. Per aquest motiu, en el que queda de secci ens concentrarem en les
tctiques situacionals.

Les tctiques situacionals sn especialment tils en el marc destratgies destinades a tractar


les infraccions repetides en lespai, contra determinades vctimes, productes o procediments.
Els problemes sn diferents en funci del lloc, de la vctima, del producte i del moment, i tamb
ho s lmbit dintervenci. Per tant, no hi ha i no hi pot haver cap frmula matemtica simple
que doni una resposta universal. Per aquest motiu, un manteniment de lordre efectiu i la
reducci de la delinqncia exigeixen professionals ben formats i preparats. La prevenci
situacional proporciona els principis per seleccionar les tctiques i no tant receptes que es
puguin aplicar mecnicament.

Fora d'aix, el raonament que es proposa aqu per escollir la tctica situacional ms adient s
tamb aplicable a la selecci daltres tctiques. En aquest sentit, les pgines segents tenen la
intenci de constituir un exemple. I si ens centrem en les tctiques situacionals s perqu
tenen els fonaments ms slids i, per tant, els mtodes per seleccionar-les es poden descriure
amb ms confiana.

Nick Tilley i Gloria Lylock 126


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

La recerca ha demostrat que loportunitat s crucial a lhora de produir molts patrons de


comportament delinqencial i altres comportaments problemtics. Aix succeeix fins i tot quan
la conducta en qesti sembla reflectir les dificultats personals o el carcter dels individus.
Aix, a primera vista pot semblar que els ndexs de sucidi es podrien reduir noms amb una
disminuci dels problemes personals que porten les persones a treures la vida. Per, de fet, la
recerca ha descobert que canviar les oportunitats de cometre sucidi t un gran impacte en els
seus nivells. En particular, el canvi del gas ciutat o el gas dhulla, que contenia monxid de
carboni molt txic, al gas natural, que no cont monxid de carboni, es va relacionar amb una
caiguda drstica dels ndexs de sucidi a Anglaterra i Galles. Entre el 1958 i el 1977, el
nombre anual total de sucidis va caure un 26%, dels 5.298 als 3.944. Els relacionats amb el
gas domstic van caure de 2.637 a dos, s a dir, van passar de ser la meitat del nombre total
de sucidis a noms un 0,2 %. La reducci de loportunitat de cometre el sucidi no va venir
acompanyada dun desplaament substancial (Clarke i Mayhew, 1988). Els mtodes de sucidi
fcilment disponibles, indolors, que no desfiguren i que no requereixen gaire coratge faciliten el
sucidi. Un producte derivat del canvi en el mtode de subministrament del gas va suprimir
aquesta facilitat i aix va derivar en una caiguda drstica dels ndexs.

Els estudis tamb han descobert que un efecte secundari de lobligatorietat de ls del casc per
als motociclistes ha estat una reducci dels nivells de robatori de motocicletes. Mayhew,
Clarke i Elliot (1989) mostren que a la Repblica Federal dAlemanya, entre els anys 1980 i
1986, durant els quals es va anar aplicant progressivament la legislaci sobre el casc, el
robatori de motocicletes va caure un 65%, una caiguda de 99.000 lany. Durant el mateix
perode, el robatori de cotxes va augmentar un 10%, o 6.000 lany, i el robatori de bicicletes de
pedals va caure un 16%, o 57.000 lany; per tant, no sembla que es produs un desplaament
a altres formes de robatori de vehicles. Les dades alemanyes indiquen que si els lladres
potencials no porten casc no robaran motocicletes; el risc que els aturi la policia s massa
elevat. Poques persones duen casc de forma rutinria si no tenen la seva prpia motocicleta.

La recerca sobre la relaci entre els ndexs de sucidi i les formes de subministrament del gas
aix com l'associaci entre el robatori de motocicletes i lobligaci de portar casc suggereixen
que els canvis en la situaci poden produir canvis en el comportament sense tractar
directament la motivaci de les persones. Felson i Clarke (1998) han mostrat lampli potencial
que pot tenir lalteraci de la situaci en el canvi del comportament criminal i altres
comportaments problemtics.

Clarke (1997) ha desenvolupat una tipologia til de 16 tcniques de prevenci situacional del
delicte que es mostren a la taula 5. El mecanisme bsic subjacent en els tres primers conjunts
de casos es fonamenta en una alteraci de lequilibri entre els costos i els beneficis del
possible delinqent. Aquest mecanisme es basa en la modificaci de lequilibri entre el guany,
lesfor i els riscos percebuts. La percepci de lesfor necessari pot incrementar-se de
diverses maneres, per exemple, endurint la protecci, controlant-ne laccs, etc. Cadascuna
daquestes formes daugmentar lesfor percebut es pot aconseguir introduint una o diverses
mesures especfiques. Pel que fa a lenduriment de la protecci, les barres de bloqueig del

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 127


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

volant i les pantalles antirobatori en sn dos exemples clars. Cal destacar que es fa referncia
a lesfor percebut. Tot i que pot augmentar lesfor o el risc, el que s crucial a lhora de
decidir si sintenta un delicte determinat s la percepci que tenen els delinqents potencials
sobre aquests factors. Les percepcions es poden veure afectades per la publicitat. Aix va
succeir en un experiment sobre el marcatge de propietats a Galles del Nord, que va estar
acompanyat duna quantitat considerable de publicitat local, tant en el moment dintroduir el
programa com 18 mesos ms tard, quan es van publicar els resultats de lavaluaci (Laycock,
1985; Laycock,1992). No va quedar clar quin va ser el mecanisme que havia causat la reducci
observada de robatoris: el fet de marcar la propietat o la publicitat (vegeu el debat complet a
Pawson i Tilley, 1997).

Lltim conjunt de casos mostrat per Clarke a Removing excuses for crime (Eliminar els
pretextos del delicte) s lleugerament diferent dels altres. Assumeix que hi ha un seguit de
normes que inhibeixen el comportament delictiu que l'infractor potencial tendeix a oblidar si t
locasi de fer-ho. Eliminar els pretextos evita els oblits. Clarke mostra, per exemple, que
mesures especfiques com els procediments de registre als hotels, les declaracions duaneres
o els codis explcits de conducta poden establir normes que contribueixen a eliminar el oblits
interessats dels infractors potencials.

Nick Tilley i Gloria Lylock 128


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Taula 5: Setze tcniques de reducci doportunitats en la prevenci situacional del


delicte

A) Augment de lesfor percebut

Barres de bloqueig del volant, pantalles antirobatori


- Reforar les proteccions
Intrfons, accessos electrnics
- Controlar els accessos
Tancaments de carrer, segregaci de grups rivals
- Impedir laproximaci
Fotografies a les targetes de crdit, gots de plstic als
- Controlar els facilitadors
bars

B) Augment dels riscos percebuts

Entrades i sortides amb control Etiquetes electrniques, control de bosses de m


- Vigilncia formal Infrarojos i cmeres de seguretat, tanques de seguretat
- Vigilncia dels empleats Vigilants daparcaments, circuits tancats de TV
- Vigilncia natural Illuminaci al carrer, arquitectura justificable dels espais

C) Reducci de les recompenses anticipades


Retirar les dianes de la
Rdios extrables per a cotxes, refugis per a dones
infracci
Marques a la propietat, marques a peces del cotxe
- Identificar la propietat
Manteniment contra el vandalisme, aparcament tancat
- Reduir les temptacions
Etiquetes que taquin la mercaderia, claus daccs
- Eliminar els guanys illcits
D) Eliminaci dels pretextos

Registres als hotels, declaraci de duanes


Establir normes
Radars de control, avisos preventius (si beus, no
- Alertar conscincies condueixis)
- Controlar desinhibidors Prohibici de lalcohol als menors, anlisi de lal al
cotxe
- Facilitar la normativitat
Papereres, prstecs senzills a les biblioteques

La prevenci situacional requereix una anlisi detallada abans de seleccionar la tctica ms


adient. Promou, doncs, lestudi minucis dels problemes delinqencials especfics, per
entendre com els infractors potencials valoren lexistncia doportunitats de cometre un delicte,
s a dir, com valoren que els beneficis probables superen lesfor i el risc previsible, o com la
seva noci del que s acceptable no els inhibeix. Considerem, per exemple, la publicitat sobre
el consum de drogues. Bona part daquesta publicitat destaca laugment del consum de
drogues, especialment entre els joves. Quin podria ser lefecte sobre la percepci del consum
de drogues per part dun adolescent? Podria pensar que s normal que els joves prenguin
drogues? Tothom ho fa, per qu no ho han de fer ells? Aquesta publicitat estaria dacord amb

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 129


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

els missatges que reben dels amics, que poden estar experimentant amb drogues? s a dir,
seria ms probable que experimentessin, ats el tipus de publicitat que normalment associem
amb el consum de drogues, o no?

Lanlisi revela que certes situacions faciliten el sorgiment de determinats patrons


delinqencials. I el desplegament tctic ha didentificar aquells factors contextuals que puguin
ser modificats de manera que salteri significativament la percepci dels infractors potencials,
inhibint la seva activitat. Aix es poden detectar alguns factors que de manera clara i destacada
creen oportunitats de delinquir i que es poden alterar per reduir aquestes oportunitats. A
posteriori aquestes mesura poden resultar bvies:
Millorar la seguretat fsica de les propietats que han patit robatoris repetits, augmentant la
dificultat (Forrester et al., 1990).
Mobilitzar els vens de vctimes crniques de violncia domstica per tal que informin sobre
sospites dagressions, augmentant el risc (Hanmer et al., 1999).
Ampliar els passadissos dels supermercats per reduir els robatoris, augmentant el risc i la
dificultat (Poyner i Webb, 1992).
Netejar rpidament els grafits, com al metro de Nova York, reduint la satisfacci dels
perpetradors (Sloan-Howitt i Kelling, 1997).
Dissenyar determinats punts de les carreteres de manera que es dificulti la prostituci
(Matthews, 1993).

A lhora de seleccionar els procediments dintervenci, s important considerar els efectes


secundaris que poden tenir aquestes mesures. Shan esmentat diversos inconvenients de la
prevenci situacional:
que crea una societat tipus fortalesa,
que no t en compte els drets humans,
que no tracta les causes originals del delicte
i que simplement desplaa el delicte.

Els arguments relacionats amb la creaci de fortaleses i amb la prdua de drets humans es
poden referir, en tot cas, a determinades actuacions particularment intrusives, per no als
mtodes situacionals en general s difcil afirmar que lampliaci dels passadissos als
supermercats contribueixi a la fortificaci de la societat o amenaci els drets humans.
Addicionalment, la prevenci situacional s fora menys punyent que algunes opcions
sancionadores o rehabilitadores.

El significat de les causes originals de la delinqncia no est clar. La recerca demostra que
les causes" del delicte sn moltes i molt variades: poca supervisi dels pares, falta de
formaci, pobresa, cobdcia, drogoaddicci, predisposici gentica, etc. (Hawkins, 1996;
Wilson i Herrnstein, 1985). La causa ms significativa i universal s, per, loportunitat. Si no hi

Nick Tilley i Gloria Lylock 130


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

haguessin oportunitats no hi hauria delictes. Loportunitat s crimingena perqu pot


recompensar persones amb baixa motivaci amb lxit si els delictes sn fcils de seleccionar i
de cometre i, en aquest sentit, pot convertir-se un una causa original. Com diu un article
recent, loportunitat crea el lladre (Felson i Clarke, 1998). Quan la recerca revela que al
Regne Unit fins a una tercera part dels homes tenen antecedents als 35 anys tot i els baixos
ndexs de casos resolts, sha de concloure que la predisposici a delinquir no s tan anmala
com sembla (Barclay, 1993).

La preocupaci ms habitual pel que fa a la prevenci situacional ha estat el desplaament.


Alguns semblen creure que el risc de desplaament afecta seriosament la utilitat daquestes
tctiques i, per tant, s important prestar atenci al problema.

s difcil dur a terme una recerca concloent sobre el desplaament i, no obstant aix, pot ser
til fer un experiment mental sobre aquest punt. Suposem que sabandonessin totes les
mesures situacionals i visqussim en una societat sense panys, sense controls duaners, amb
els diners per a laparcament en un pot obert per a la recollida ocasional, sense servei de
prstec a les biblioteques, sense control dequipatges als aeroports, sense revisi de bitllets a
les estacions de tren, sense semfors, etc., no hi hauria cap canvi en el volum de delictes i
desordres? Els nivells de seguretat nets serien els mateixos? Si la resposta s no, hem
dassumir que les mesures situacionals no es limiten a desplaar les infraccions.

Quan el desplaament sha estudiat empricament identificant els mbits delinqencials ms


prxims, o els llocs, o els mtodes, o els moments ms propers els resultats han estat fora
clars. Mai es desplaa tot el delicte i freqentment no es troba cap prova de desplaament.
Probablement levidncia millor documentada sobre desplaaments es va produir quan es va
descobrir al Regne Unit que la installaci de barres de bloqueig al volant en els cotxes nous
va provocar un augment de robatoris de cotxes ms antics que no tenien aquest dispositiu
(Webb, 1994). Val la pena afegir que no tot el desplaament s dolent. Si el desplaament s
cap a delictes menys greus, o afecta persones menys vulnerables, es pot considerar
relativament acceptable (Barr i Pease, 1990). Sha de tenir en compte que la distribuci dels
delictes pot dependre en part dels esforos de les persones per reduir els seus propis riscos. I
la resultant final pot desplaar el delicte cap a persones amb menys capacitat de protegir-se.
En aquest sentit, la prevenci situacional pblica sha dadrear a les persones vulnerables
que no poden pagar-se la seva prpia protecci, compensant els efectes de desplaament
existents, fins i tot reubicant les problemtiques en un altre lloc.

A banda dels efectes secundaris negatius, la prevenci situacional pot tenir tamb efectes
secundaris positius. Els ms ben documentats es basen en la difusi dels beneficis, una
espcie defecte aurola en virtut del qual les intervencions preventives tenen efectes ms
enll del seu mbit estricte dactuaci (Clarke i Weisburd, 1994). Es suposa que aquest
fenomen es basa en la incertesa que un infractor potencial t sobre labast de la iniciativa. s a
dir, no sap exactament quina rea cobreix, quin tipus de fets preveu o durant quan de temps
estar activada (Clarke, 1997). La difusi daquests beneficis sha trobat, per exemple:
Als circuits tancats de televisi que han tingut efectes secundaris positius sobre
aparcaments no protegits amb cmeres (Poyner, 1992).

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 131


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Als circuits tancats de televisi als autobusos amb efectes secundaris positius sobre cotxes
no inclosos en el programa activat (Poyner, 1992).
En un pla destinat a marcar objectes de valor a petites comunitats allades amb efectes
secundaris positius sobre objectes que no shan marcat (Laycock, 1985).
En campanyes policials que mantenen els seus efectes ms enll del perode durant el
qual estaven actives (Sherman, 1990).

Addicionalment, quan ha disminut substancialment la vulnerabilitat duna rea, pot succeir que
els delinqents ja no visitin aquella zona amb la idea de cometre cap delicte. s a dir,
tendeixen a evitar les rees en les quals sha produt una reducci suficient de dianes
individuals adequades, amb efectes positius sobre el conjunt de lrea.

Selecci de tctiques

Entendre les situacions locals


Hi ha una mplia varietat de tctiques que es poden aplicar per solucionar problemes i reduir
la delinqncia. La teoria sobre les activitats rutinries (Cohen i Felson, 1979; Felson, 1998)
planteja que han de convergir tres condicions en el temps i en lespai per tal que es produeixi
un delicte directe per contacte. Hi ha dhaver un delinqent motivat, una vctima apropiada i
labsncia dun operador efectiu capa de protegir la vctima o de neutralitzar el delinqent.

Un delicte o un problema no es produir si no es dna qualsevol daquestes tres condicions


crucials. De fet, aquests factors formen part, dalguna manera, de la teoria preventiva o de
soluci de problemes. Totes les tctiques detallades fan referncia a accions que desbaraten
all que Felson (1998) anomena "la qumica del delicte" la forma en qu els ingredients
principals del delicte es combinen i generen patrons delinqencials.

Aix no obstant, no hi ha cap tctica que sigui efectiva en totes les circumstncies. No hi ha
panacees. Les situacions, com les malalties, shan danalitzar de manera individualitzada i
shan de prendre decisions sobre el que resulta prometedor en un mbit determinat. La
diferncia entre la medicina i el manteniment de lordre s que el cos hum i la bioqumica
tendeixen a ser relativament estables, mentre que els delictes i la delinqncia tendeixen a ser
relativament voltils. El tema de la resoluci de problemes i la prevenci, per, segueix sent el
mateix: trobar les tctiques que poden funcionar en cada circumstncia.

Les tctiques descrites poden desencadenar mecanismes preventius i de soluci de


problemes en les lnies indicades. Shan dentendre els contextos especfics del delicte per
determinar els mecanismes necessaris i els prometedors en relaci amb qualsevol problema o
rea especfica. La cincia i lart de la resoluci de problemes comprn la implementaci
informada i basada en levidncia de tctiques en relaci amb lestratgia utilitzada per afrontar
un problema.

Nick Tilley i Gloria Lylock 132


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

El cicle temporal de les tctiques preventives


Hi ha un cicle de vida caracterstic de les intervencions preventives en matria de
delinqncia. Quan es du a terme la intervenci, els ndexs de delinqncia cauen rpidament,
per desprs lefecte sesvaeix i el delicte torna a pujar, tot i que sovint no arriba als ndexs
originals (Berry i Carter, 1992). Hi ha diferents explicacions possibles per a aquest patr:
Regressi a la mitjana: els plans preventius sovint es fan durant pics de delinqncia i
dincivisme, desprs dels quals hi ha una caiguda natural cap als ndexs normals
imperants.
Afebliment gradual de la eficcia: lentusiasme, el lideratge i limpuls inicial poden afeblir-
se, i aix fa que l'impacte final tamb sigui menor.
Publicitat: les fortes caigudes inicials poden dependre de la publicitat relacionada amb la
iniciativa (que potser desencadena canvis en les expectatives del delinqent sobre els
nivells de risc, esfor i recompensa).
Sang nova: sincorporen nous delinqents joves que no coneixien la publicitat que es podia
haver associat a una iniciativa.
Incertesa i adaptaci del delinqent: els delinqents poden necessitar un temps per
adaptar-se als canvis en les circumstncies del delicte, i poden tornar a mostrar un
comportament delinqent renovat un cop sha produt una adaptaci a les noves
circumstncies.

Mentre les caigudes a curt termini poden ser benvingudes pels delictes i els problemes que
shan estalviat, s clarament preferible assolir reduccions sostingudes. El disseny precs dels
procediments dintervenci escollits, els mtodes dimplementaci i les combinacions de
tctiques poden ajudar a impedir que limpacte sesvaeixi.

Disseny de les tctiques


El disseny dalgunes mesures fa que sigui poc probable que limpacte sesvaeixi. Aix,
leliminaci completa dun objectiu potencial, com els comptadors de prepagament amb
monedes, no s probable que sesvaeixi.

Mtodes dimplementaci
En aquest sentit, trencar la reproducci de capacitats delictives pot produir caigudes
sostingudes de la delinqncia a llarg termini. Clarke (1995) compara la forma en qu les
barres de bloqueig dels volants es van introduir a Alemanya i al Regne Unit. A Alemanya, les
barres de bloqueig dels volants es van introduir a tots els cotxes, per al Regne Unit noms als
nous. A Alemanya es va produir una ruptura en la reproducci de les capacitats delictives.

Reaplicar les mesures sistemticament pot crear un efecte sostingut. Sherman (1990)
comenta formes dimplementar ofensives per maximitzar el temps durant el qual tenen efecte.
Anunciant mpliament la seva arribada abans daplicar-se i retirant-les sense anunciar-ho, els
efectes es poden perllongar. A ms, la incertesa dels delinqents pot millorar mitjanant

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 133


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

reaplicacions aleatries de lofensiva. Les mesures per reforar la credibilitat poden mantenir
els efectes durant ms temps. Homel (1993) mostra que les proves dalcoholmia aleatries
aplicades a un ritme elevat durant un perode llarg a Nova Galles del Sud ha provocat
reduccions a llarg termini de les persones que beuen quan condueixen i la caiguda
corresponent en el nombre de morts a les carreteres.

Combinacions de tctiques
Hi ha programes combinats, com els anomenats desherbar i sembrar als EUA o els
homlegs al Regne Unit, dofensiva i consolidaci, orientats a aconseguir impactes a curt
termini com a base per desplegar canvis ms profunds que permetin efectes a llarg termini. En
els dos casos, la idea s dur a terme primer unes campanyes enrgiques, amb lobjectiu de
controlar les infraccions en un mbit determinat, per facilitar desprs que els operadors locals
despleguin dispositius de prevenci estables contra els comportaments delictius o incvics.

4. Un exemple prctic: els robatoris als habitatges


En aquesta secci analitzem lobjectiu de reduir els robatoris als habitatges i comentem com
es podria definir millor el problema i introduir procediments dactuaci efectius fent servir els
mecanismes descrits. Tamb considerem algunes propostes d'actuaci que, contrriament al
que sesperava, no van funcionar. Els motius del fracs illustren la necessitat daplicar el
mtode danlisi detallat a la secci anterior i de lletrejar b el mecanisme a travs del qual la
tctica sespera que tingui efecte.

Un plantejament especialment productiu a lhora de reduir els robatoris als habitatges s


actuar sobre les vctimes i fer tot el que calgui (dins el context local) per assegurar que la casa
no torni a patir cap robatori. Pease i els seus collegues van ser pioners daquest plantejament
treballant al Regne Unit. El primer projecte es va establir en una zona residencial amb un
ndex elevat de delinqncia al Nord dAnglaterra que cobria uns 2.000 habitatges. Van
comenar amb una anlisi dels delictes locals i van demostrar que hi havia un nivell
inesperadament alt de robatoris repetits a la zona. Un cop havien estat vctimes, hi havia
moltes probabilitats que les persones tornessin a patir robatoris. Els investigadors, que van
treballar amb la policia local i els agents dedicats als delictes en habitatges pblics, van decidir
reforar-ne la protecci (Forrester et al., 1988; 1990).

Les tctiques i els mecanismes variaven en cada cas. No obstant aix, es van poder fer
algunes generalitzacions. Per exemple, les cases es reparaven rpidament desprs del
robatori, perqu lanlisi dels delictes demostrava que el segon delicte sovint es produa poc
desprs del primer. Tamb es va introduir un sistema dembolcall de vigilncia que implicava
la vctima i els seus vens immediats, en un esquema que es podria anomenar de
minivigilncia venal. Amb lautoritzaci de la vctima, els vens eren informats sobre lincident
i sels demanava que estiguessin atents per si es produen altres delictes. Formaven un

Nick Tilley i Gloria Lylock 134


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

embolcall efectiu al voltant de la vctima. El resultat daquest programa especfic va assolir


una reducci del 75% en els robatoris domstics durant els tres anys segents.

Aquesta especificaci dun problema, consistent a reduir els robatoris protegint les vctimes, es
va replicar en un projecte de seguiment dut a terme en una altra part del pas, cobrint una rea
ms extensa amb un ndex de delinqncia general ms baix (Anderson et al., 1995; Chenery
et al., 1997). En aquest cas, es tractava novament de protegir les vctimes de robatoris, per
les tctiques desplegades van ser diferents. En un rea geogrfica amb una poblaci de
220.000 habitants, la policia va adoptar uns procediments dactuaci esglaonats, en funci de
les vegades que lhabitatge havia estat robat anteriorment, segons es detalla a la taula 6
(adaptada de Chenery et al., 1997). Desprs dun primer robatori es va adoptar una resposta
bronze, que implicava un assessorament estndard sobre prevenci per a la vctima i
activitats policials rutinries, com parlar amb els informants habituals i comprovar les botigues
de productes robats. Lembolcall de vigilncia tamb es va adoptar all on es van fer
reparacions adequades i rpides dels habitatges pblics, amb una actualitzaci de la seguretat
all on calia.

Si aquest plantejament fracassava i hi havia un segon robatori, sadoptava un plantejament


d"argent, que incloa visites de lexpert policial en prevenci del delicte, patrulles policials
selectives i la installaci duna alarma monitoritzada. Un nou robatori es tradua en una
resposta dor, que concentrava els esforos a atrapar lautor del delicte. Es podria installar un
dispositiu de seguiment en els productes de valor elevat, per exemple, i introduir altres
solucions tcniques de detecci.

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 135


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Taula 6: Tctiques de reducci dels robatoris per context

Nivell 1: Bronze Nivell 3: Or


Nivell 2: Argent
PRIMER TERCER ROBATORI
SEGON ROBATORI
ROBATORI I MS

Carta a la vctima Visita d'un agent policial de Una altra visita dagents policial de
prevenci prevenci
Retolador per marcar
la propietat
Ordre de registre Cerca automtica i prioritria
Assessorament dempremtes digitals
preventiu
Installaci duna alarma
Descompte per a monitoritzada Installaci dequips dalta
equips de seguretat tecnologia, com alarmes i
cmeres ocultes
Comprovacions amb Visites policials dobservaci
els informadors dos cops per setmana
Vigilncia policial diria
Comprovacions a les
botigues habituals Prstec per a equips de
seguretat Rastrejadors installat als
Investigaci equips vulnerables
dinfractors

Prstec dalarmes
temporals

Vigilncia venal

Reparacions rpides

Increment del grau


de seguretat

Lestudi de la policia del Regne Unit descrit anteriorment i reflectit per Farrell et al. (2000)
tamb estudiava les tctiques adoptades per afrontar els robatoris repetits. La taula 7 dna els
resultats i illustra lmplia varietat de tctiques que sadopten en relaci amb aquest problema.
No hi ha dades disponibles a linforme de Farrell sobre lefectivitat daquests plantejaments.

Nick Tilley i Gloria Lylock 136


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Taula 7: Tctiques per protegir les vctimes contra la revictimitzaci

Tctica Actuaci (Nombre de cossos policials que lapliquen

Mesures de
Installar dalarmes del Home Office (27), installar altres tipus
prevenci del
dalarmes (15), marcar propietats amb retoladors (5), proporcionar
delicte
telfons mbils per a persones vulnerables (1).
implementades

Vigilncia venal (30), vigilncia venal de proximitat (18), CCTV fixos


Vigilncia
i mbils (8), patrulles policials (28), programes de vigilncia (2).

Informar el cap dinvestigaci criminal (22), explicitar la persecuci del


delinqent com a objectiu (14), investigar porta a porta i alertar dels
robatoris (12), cercar prioritriament empremtes digitals (11), fer
comprovacions amb els analistes locals (8), vigilar el mercat darticles
Altres accions
policials robats (7), avaluar els riscos de les respostes (6), cultivar la xarxa
dinformadors (5), mantenir contactes peridics amb la vctima (4), fer
recordatoris per ajudar la vctima a avaluar riscos (3), difondre recordatoris
entre els agents (3), visites a la pres (2), relaci amb testimonis (1),
utilitzaci de cmeres digitals per elaborar i difondre informes(1).

Paquets dassessorament sobre prevenci del delicte (25), visita i


assessorament dagents de prevenci (25), altres assessoraments sobre
Assessora
prevenci de delictes per agents especialitzats (24), assessorament en
ment sobre
relaci amb les mesures de seguretat subsegents (23), altres formes
prevenci
dassessorar sobre prevenci de delictes (16), carta a la vctima per
del delicte
suggerir que la victimitzaci repetida s possible (15), inventaris de la
(en
propietat (12), assessorament sobre com marcar la propietat (11), avs
general,
del risc de victimitzaci repetida (10), lliurament dun paquet informatiu
enduriment
sobre robatoris (9), carta a la vctima amb indicaci de lestat de la
de
victimitzaci repetida (7), informaci sobre organitzacions de suport (3),
lobjectiu)
paquets de prevenci de delictes durant les vacances (2), prospectes per
als empresaris (1).

Activitats de suport a la vctima (28), activitats de lautoritat local (26),


programes de reparacions (15), servei per a la gent gran (11), serveis
Activitat
dassociacions socials (9), grup dexperts en prevenci del delicte (6), programes
dajuda per a la gent gran (4), treball de voluntaris (2), servei de llibertat
condicional (2), pla de desviament (1).

Notes: El nombre de forces que informen de cada activitat es mostra entre parntesis. Els cossos policials van adoptar
una mitjana de 3 daquests procediments, dun mnim de 0 (3 cossos) a 5 (6 cossos).

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 137


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

No totes les activitats estaven relacionades directament amb la protecci de la vctima


individual o del lloc. Lactivitat ms estesa, per exemple, va ser la vigilncia venal. s probable
que aquesta tctica simplements o planifiqus independentment de lestratgia prpia contra
la victimitzaci repetida i, per tant, era quelcom d'independent. La segona activitat ms popular
van ser les visites de suport a les vctimes, que, com les patrulles dirigides, van ser
esmentades per 28 forces.

La taula 7 detalla activitats especfiques que, en les condicions adequades, podrien


desencadenar mecanismes de prevenci de la victimitzaci repetida. Alguns dels mecanismes
que es poden desencadenar sn ms directes que d'altres, i lordre de la taula intenta reflectir-
ho fins a cert punt: primer les mesures implementades de prevenci del delicte, seguides de la
vigilncia; desprs altres accions policials, lassessorament sobre prevenci del delicte i les
activitats associatives. Clarament hi ha variacions dins els grups, i tamb entre grups.
Lactivitat de les associacions s especialment problemtica en aquest sentit, perqu no hi ha
res en lactivitat associativa per se que pugui reduir la delinqncia; s all que les
associacions fan, o faciliten, el que pot dur a lactivaci dun mecanisme efectiu de reducci de
la delinqncia.

Ara b, la taula ens diu bsicament que sest duent a terme una mplia varietat dactivitats, tot i
que s difcil de determinar, a partir daquesta instantnia, quines se centren especficament
en la victimitzaci repetida. Aix dificulta les inferncies sobre la seva eficcia. Potser un dels
punts ms destacable daquesta taula s la inclusi dels serveis reactius en resposta a un
qestionari sobre prevenci. En bona part hauria de ser obvi, per durant molts anys, la
prevenci ha estat la Ventafocs de la policia. La dimensi preventiva de la funci policial era
menys valorada que la dimensi reactiva, i aquesta taula suggereix que els dos mns sestan
acostant. La detecci i la prevenci finalment es consideren necessries i complementries per
a un apropament holstic a la gesti de la delinqncia.

5. Conclusi: I ara?
En aquest informe ens hem esforat per descriure el procs despecificaci i el
desenvolupament de tctiques per afrontar els problemes. Els dos processos sn necessaris
per tal daconseguir una reducci de la delinqncia. Si no es redueix desprs de l'execuci
dels serveis, pot ser que el problema no shagi identificat correctament, o que les tctiques per
afrontar-lo fossin inadequades o no estiguessin ben implementades. I aquests assumptes sn
rellevants per determinar leficcia de la intervenci. T sentit preguntar-se si una tctica especfica
ha provocat una reducci de la delinqncia, per la tctica sha de definir en relaci amb el
problema i hi ha destar clarament relacionada.

Les evidncies empriques demostren que el tractament dels assumptes plantejats en aquest
article resulta rendible. Sabem que els delictes tendeixen a agrupar-se per mbits, sabem que
les vctimes tenen ms risc de tornar a ser vctimes; sabem que hi ha delinqents prolfics i
que es poden identificar; sabem que els problemes tendeixen a reproduir-se. I no hi ha cap motiu

Nick Tilley i Gloria Lylock 138


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

per dubtar que el tractament daquests assumptes comportaria una reducci de la delinqncia Aix no
obstant, tamb sha de recordar que aquestes relacions es troben arreu i constitueixen una
caracterstica de qualsevol projecte basat en una anlisi de les dades de la delinqncia local.

Les dificultats ms importants es produeixen a lhora de decidir sobre les tctiques per afrontar un
problema especfic. Aix fa que shagin de prendre decisions i shagi dentendre el mecanisme
a travs del qual sespera que la tctica funcioni i les condicions en qu se'n preveu la
introducci. Exigeix la identificaci, o potser el redireccionament, dels recursos pertinents.

Requisits previs per implementar especificacions de problemes i tctiques efectives

Lanlisi de problemtiques i la prevenci de la delinqncia basada en evidncies empriques


constitueix, en termes generals, un mbit de servei feble en les organitzacions policials (Read i
Tilley, 2000; Scott, 2000; Tilley et al., 1999). En aquest article no es tractar sobre les
estructures i els sistemes organitzatius que shaurien de desplegar, per reconeixem que hi ha
alguns requisits mnims o condicions organitzatives de fons que sn necessaris per tenir xit.
La secci segent destaca breument algunes daquestes condicions, tot i que per motius despai no
es pot abordar la qesti en la seva totalitat.

Capacitat de planificaci estratgica


Si la policia i les corporacions locals han dadoptar aquest plantejament de forma rutinria, cal
la capacitat de pensar de forma estratgica en un nivell adequat. Al Regne Unit, el nivell de
manteniment de lordre ms rellevant seria la unitat de comandament bsica, a la qual ara es
destinen molts recursos. En una comissaria de policia petita dels EUA podria ser en el nivell de
sergent, mentre que a les agncies ms grans podria ser en el nivell de comissaria o de
districte. A qualsevol nivell, la persona o el grup que fa aquesta funci ha de conixer la
recerca duta a terme han de conixer la bibliografia sobre lespecificaci del problema i les
tctiques, els mecanismes i els contextos. Tamb han de ser prou experimentats tenir prou
influncia per poder dirigir ls de la policia i altres recursos i, quan sigui rellevant, associar
altres operadors rellevants a qualsevol pla estratgic.

Dades i informaci
Comptar amb bones dades sobre els delictes i informaci sobre els delinqents sn requisits
necessaris per a un control efectiu de la delinqncia. La Llei (britnica) sobre delictes i
desordres (Crime and Disorder Act, 1998) ha donat un impuls a la recopilaci i lanlisi de
dades perqu exigeix una estratgia de reducci de la delinqncia que permeti auditar els
resultats. Aix no obstant, malgrat la generalitzaci de les estratgies locals de seguretat,
compartits entre els diferents operadors, el cert s que sn duna qualitat desigual. Hi ha una
manca seriosa de capacitats a escala local, que sest afrontant a travs dun programa
general de reducci de la delinqncia (Tilley et al., 1999). En alguns casos s la policia qui ha
de proporcionar la base de coneixements adequada. Els analistes, per exemple, que formen

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 139


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

part de lorganitzaci policial, han de treballar de forma ms proactiva per tal de subministrar el
que cal (Read i Oldfield, 1995).

De forma similar, als EUA la Llei sobre la delinqncia (Crime Act) ha contribut al fet que la
policia recopili i analitzi les dades, per hi ha una manca de capacitats a escala local. Es
proporciona assessorament a travs duna varietat de mitjans que inclouen el Centre de
Recerca sobre Mapes Delinqencials de l'Institut Nacional de Justcia i dentitats locals de
recerca aplicada subvencionades pel govern federal.

Estmuls
La policia per si sola noms pot tenir un efecte limitat sobre els nivells de delinqncia. A ms,
el compliment de la llei s un mitj relativament inefica per a la prevenci dels delictes. Les
tctiques preventives contra el delicte en general exigeixen accions ms enll del control
directe de la policia. Per aquest motiu shan destacat els enfocaments basats en la coordinaci
de diferents operadors durant les ltimes dues dcades, molt estesa al Regne Unit, on ara t
una base legal. Aquest creixement de la coordinaci hauria daugmentar la probabilitat que
altres acceptin les seves responsabilitats en la reducci de la delinqncia. Per no tots els
que poden actuar pertanyen a algun dels operadors rellevants i alguns dels que hi pertanyen
poden no estar disposats a incrrer en els costos de la prevenci. Sota aquestes
circumstncies pot ser necessari estimular la seva participaci. Com en el cas de la prevenci,
de vegades la policia pot proporcionar estmuls directament, per ella mateixa, i de vegades els
pot aplicar amb lajuda de socis collaboradors. La policia i els operadors centrals de la
seguretat interior han de millorar la seva capacitat destimular les agncies, institucions i
persones amb dubtes que facin la seva part (Laycock, 1996). No s n'hi ha prou amb justificar
el fracs en el fet que els altres no han actuat. La resoluci de problemes efectiva inclou trobar
maneres de persuadir-los per tal que ho facin.

Llistes de control per a una resoluci de problemes efectiva i basada en levidncia

Acabem amb dues llistes de control. La primera s per a les agncies policials i els operadors
locals, de manera que puguin comprovar que estan preparats per treballar de forma efectiva i
sobre la base de devidncies empriques. La segona s perqu els agents directament
implicats en el tractament dels problemes comprovin que all que estan fent t sentit.

Nick Tilley i Gloria Lylock 140


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Taula 8: Llista de comprovaci per a agncies policials i altres operadors locals

Temes clau Fet?

Hi ha accs a recerca actualitzada sobre delinqncia i incivisme?

El personal t coneixements de la recerca relativa a la naturalesa dels problemes


delinqencials? Tenen oportunitats dactualitzar-se de forma peridica?

Hi ha un accs senzill a les fonts dinformaci en lnia sobre els problemes de la


delinqncia, com els del Home Office i els de lInstitut Nacional de Justcia
dels EUA?

Es recopilen, registren i emmagatzemen dades rellevants sobre delinqncia i


incivisme de formes que en faciliten l'anlisi per a la resoluci de problemes i la
prevenci? Hi ha programari analtic flexible disponible per comprovar les
hiptesis sobre patrons? El personal t la capacitat de fer un bon s de les dades
i del programari analtic?

Hi ha personal encarregat didentificar els patrons de la delinqncia i


l'incivisme, a escala local, bastant-se en evidncies empriques?

El personal coneix la bibliografia sobre els mecanismes de canvi de la


delinqncia i l'incivisme, els contextos en qu es poden activar i els mitjans
dactivaci?

El personal coneix la bibliografia sobre les conseqncies potencials


imprevistes dels canvis en els mtodes de la delinqncia i l'incivisme, i els
contextos en qu es probable que es produeixin?

Sestimula al personal a pensar de forma lateral sobre les formes daplicar els
principis de prevenci del delicte i l'incivisme en situacions noves?

El personal t la capacitat, els coneixements i la motivaci per pensar de forma


crtica sobre les opcions dintervenci alternatives?

Hi ha mesures per identificar i aplicar determinats estmuls a les persones el


comportament de les quals ha de canviar si els problemes de la delinqncia i
l'incivisme es volen afrontar de forma efectiva?

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 141


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Taula 9: Llista de control sobre lespecificaci del problema i les tctiques per al personal
operatiu
Preguntes clau Resposta satisfactria?

En relaci amb lespecificaci del problema

Shan consultat treballs de recerca acreditats relatius als atributs tpics


del problema? Quins sn?

Sha dut a terme una recerca local per determinar si aquests atributs
existeixen en les vostres circumstncies? Resumiu-ho.

Shan analitzat dades locals per determinar si hi ha condicions


especials particulars en el vostre problema? Resumiu-ho.
En relaci amb les tctiques

Shan localitzat i llegit estudis acreditats de problemes similars?


Enumereu-los i resumiu-ne els resultats principals.

Shan identificat mecanismes potencials de canvi que shan activat amb xit
a altres llocs? Quins sn?

Shan identificat mitjans potencials de desencadenar aquests


mecanismes? Quins sn?

Sha analitzat el context local per determinar si s probable que aquestes


mesures puguin activar de forma efectiva els mecanismes de canvi?
Quines sn les caracterstiques clau del context?

Sha considerat la possibilitat de desencadenar mecanismes que


produeixin efectes secundaris no desitjats en el context del problema
local? Quines proves hi ha que siguin realment probables? Quins sn i
quins efectes es poden esperar? Com es podrien evitar?

Sha considerat la possibilitat de desencadenar mecanismes que


produeixin efectes secundaris beneficiosos en el context del problema
local? Quines proves hi ha que siguin realment probables? Quins sn i
quins efectes es poden esperar? Com es podrien fomentar?

Quins efectes especfics sesperen, intencionats i no intencionats, en


quin moment i per a quins grups a causa de les tctiques proposades?

Bibliografia

Anderson, D., Chenery, S. i Pease, K. (1995) Biting Back: Tackling Repeat Burglary and Car Crime, Srie
sobre Detecci i Prevenci de Delictes, Document 58, Londres: Home Office.

Nick Tilley i Gloria Lylock 142


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Austin, C. (1988) The Prevention of Robbery at Building Society Branches, Unitat de Prevenci de
la Delinqncia, Document 14, Londres: Home Office.

Barclay, G. (ed.). (1993) Digest 2: Information on the Criminal Justice System in England and Wales.
Londres: Departament de Recerca i Estadstiques del Home Office.

Barr, R., i Pease, K. (1990) Crime Placement, Displacement, and Deflection a Michael Tonry i Norval
Morris (eds) Crime and Justice: A Review of Research, vol. 12, Chicago i Londres: University of
Chicago Press.

Bennett, T. (1990) Evaluating Neighborhood Watch, Aldershot, Hants: Gower

Bennett, T. i Durie, L. (1999) Preventing Residential Burglary in Cambridge: From Crime Audits to Targeted
Strategies, Srie sobre Recerca Policial, Document 108, Londres: Home Office.

Berry, G. i Carter, M. (1992) Assessing Crime Prevention Initiative: the first steps, Unitat de Prevenci de
la Delinqncia, Document 31, Londres: Home Office.

Bland, N. i Read, T. (2000) Policing Anti-Social Behaviour, Srie sobre Recerca Policial 123, Londres:
Home Office.

Blumstein, A. i Rosenfeld, R. (1998) Explaining recent trends in homicide rates, The Journal of
Criminal Law and Criminology, Vol 88, Nm. 4.

Bowling, B. (1999) The rise and fall of New York murder: zero tolerance or cracks decline?, British
Journal of Criminology, Vol 39, Nm. 4, pg. 531-554.

Braga, A. A., Kennedy, D. M., i Piehl, A. M. (1999) Problem-Oriented Policing and Youth Violence:
An Evaluation of the Boston Gun Project. Informe no publicat de lInstitut Nacional de Justcia,
Washington, DC.

Brantingham, P. i Brantingham, P. (1981) Notes on the geometry of crime, a Brantingham P. i


Brantingham, P. (eds) Environmental Criminology, Beverly Hills: Sage.

Brantingham, P. i Brantingham, P. (1984) Patterns in Crime, New York: Macmillan.

Chenery, S., Holt, J. i Pease, K. (1997) Biting Back II: Reducing Repeat Victimisation in Huddersfield,
Srie sobre Detecci i Prevenci de Delictes, Document 82, Londres: Home Office.

Clarke, R. (1995) Situational crime prevention a Tonry M. i Farrington D. (eds) Building a Safer
Society: Strategic Approaches to Crime Prevention, Crime and Justice: A Review of Research, Vol 19,
Chicago: University of Chicago Press.

Clarke, R. (1997) Introduction, a Clarke R. (ed) Situational Crime Prevention: Successful Case Studies,
New York: Harrow and Heston.

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 143


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Clarke, R. V. (1999) Hot Products: Understanding, Anticipating and Reducing Demand for Stolen Goods,
Srie sobre Recerca Policial, Document 112, Londres: Home Office.

Clarke, R. i Mayhew, P. (1988) The British gas suicide story and its criminological implications, a
Tonry M i Morris N(eds) Crime and Justice: A Review of Research, Vol 10, Chicago: University of
Chicago Press.

Clarke, R.V. i Weisburd, D. (1994) Diffusion of crime control benefits: observations on the reverse of
displacement, a R. V. Clarke (ed), Crime Prevention Studies ,Vol 2, Monsey, NY: Willow Tree Press.

Cohen, L. i Felson, M. (1979) Social change and crime rate trends: A Routine Activity Approach,
American Sociological Review, 44: 588-608.

Llei britnica sobre delictes i desordres (1998).

Decker, J. (1992) Curbside deterrence a Clarke R (ed) Situational Crime Prevention: Successful
Case Studies, New York: Harrow and Heston.

Dowds, L. i Mayhew, P. (1994) Participation in Neighbourhood Watch: Findings from the 1992 British
Crime Survey, Departament de Recerca i Estadstiques del Home Office, Resultats de la recerca, nm. 12,
Londres: Home Office.

Eck, J. (1997) Preventing Crime at Places a Sherman, L., Gottfredson, D., MacKenzie, D., Eck, J.,
Reuter, P. i Bushway, S. Preventing Crime: What Works, What Doesnt and Whats Promising, Informe
elaborat per al Congrs dels EUA. Departament de Justcia dels EUA.

Eck, J. i Maguire, E. (2000) Have changes in policing reduced violent crime? An assessment of the
evidence a A. Blumstein i J. Wallman (eds) The Crime Drop in America, Cambridge: Cambridge
University Press.

Edmunds, M. Hough, M. i Urquia, N. (1996) Tackling Local Drug Markets, Prevenci i Detecci de
la Delinqncia, Document 80, Londres: Home Office.

Ekblom, P. (1987) Preventing Robberies at Sub-Post Offices: an evaluation of a security initiative, Unitat
de Prevenci de la Delinqncia, Document 9, Londres: Home Office.

Fagan, J., Zimring, F. E. i Kim, J. (1998) Declining homicide in New York City: A tale of two trends,
Journal of Criminal Law and Criminology, Vol 88, Nm. 4, pg. 1277-1323

Farrell, G., i Pease, K. (1993) Once Bitten, Twice Bitten: Repeat Victimisation and its Implications for
Crime Prevention, Unitat de Prevenci de la Delinqncia, Document 46. Londres: Home Office.

Farrell, G., Edmunds, A., Hobbs, L. i Laycock, G. (2000). RV Snapshot: UK policing and repeat
victimisation, Srie sobre Recerca en Reducci de la Delinqncia, Document 5. Londres: Home Office.

Felson, M. (1998) Crime and Everyday Life, Thousand Oaks CA: Pine Forge Press.

Nick Tilley i Gloria Lylock 144


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Felson, M. i Clarke, R. (1998) Opportunity Makes the Thief, Srie sobre Recerca Policial, Document
98, Londres: Home Office.

Forrester, D. Chatterton, M. i Pease, K. amb lajuda de Robin Brown. (1988) The Kirkholt Burglary
Prevention Project, Rochdale,. Unitat de Prevenci de la Delinqncia, Document 13, Londres: Home
Office.

Forrester, D., Frenz, S., OConnell, M. i Pease, K. (1990) The Kirkholt Burglary Prevention Project:
Phase I,. Unitat de Prevenci de la Delinqncia, Document 23, Londres: Home Office.

Foresight Crime Prevention Panel (2000a) Just Around the Corner, Londres: DTI.

Foresight Crime Prevention Panel (2000b) Turning the Corner, Londres: DTI.

Gabor, T. (1994) Everybody Does It, Toronto: University of Toronto Press.

Goldstein, H. (1990), Problem-Oriented Policing, Nova York: McGraw Hill.

Hamilton-Smith, N. (1999) Safer Cities: A Contextual Analysis of a Crime Prevention Programme,


Tesi doctoral no publicada, Nottingham Trent University.

Hanmer, J., Griffiths, S. i Jerwood, D. (1999). Arresting Evidence: Domestic Violence and Repeat
Victimisation, Srie sobre Recerca en Manteniment de lOrdre, Document 104, Londres: Home Office.

Hawkins, J. (1996) Delinquency and Crime: Current Theories, Cambridge: Cambridge University
Press.

Hill, N. (1986) Prepayment Metres:a Target for Burglary, Unitat de Prevenci de la Delinqncia,
Document 6, Londres: Home Office.

Home Office (1999b) Information on the Criminal Justice System in England and Wales: Digest
4,Barclay, G.C. i Tavares, C. (eds) Londres: Home Office.

Homel, R (1993) Drivers who drink and rational choice: random breath testing and the process of
deterrence, a Clarke, R. i Felson, M. (eds) Routine Activity and Rational Choice: Advances in
Criminological Theory 5, New Brunswick, NJ: Transaction Books.

Hope, T. (1985) Implementing Crime Prevention Measures, Estudi de Recerca del Home Office Nm.
86, Londres: HMSO.

Johnson, B., Golub, A. i Dunlap, E. (2000) The rise and decline of hard drugs, drug markets, and
violence in inner-city New York, a Blumstein, A. i Wallman, J. (eds) The Crime Drop in America,
Cambridge: Cambridge University Press.

Kelling, G. i Bratton, W.J., (1998) Declining crime rates: Insiders views of the New York City story,
Journal of Criminal Law and Criminology, Vol. 88, Nm. 4 pg. 1217-1232.

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 145


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Kelling, G. i Coles, K. (1996) Fixing Broken Windows: restoring order and reducing crime in our
communities, Nova York: Free Press.

Kershaw, C., Budd, T., Kinshott, G., Mattinson, J., Mayhew, P. i Myhill, A. (2000) The 2000 British
Crime Survey, Butllet Estadstic del Home Office 18/00, Londres: Home Office.

Knuttson, J. i Strype, J. (2000) Police Shootings in Norway and Sweden the significance of gun
availability, Article presentat a la reuni de la Societat Americana de Criminologia, San Francisco, 14-18
de novembre de 2000.

Lamm Weisel, D. (2000) Extending Findings from Repeat Victimisation: Understanding the Nexus, Article
presentat a la reuni de la Societat Americana de Criminologia, San Francisco, 14-18 de novembre de
2000.

Laycock G.K. (1985), Property Marking: a deterrent to domestic burglary?, Unitat de Prevenci de
la Delinqncia, Document 3, Londres: Home Office.

Laycock, G.K. (1992) Operation identification or the power of publicity?, in Clarke, R.V. (ed) Crime
Prevention: Successful Case Studies, Nova York: Harrow and Heston.

Laycock, G. K. (1996), Rights, roles and responsibilities in the prevention of crime, in Bennett, T. (ed)
Preventing Crime and Disorder targeting strategies and responsibilities, University of Cambridge Press.

Laycock, G. i Tilley, N. (1995a) Policing and Neighbourhood Watch: Strategic Issues, Srie sobre
Detecci i Prevenci de Delictes, Document 60, Londres: Home Office.

Michael Tonry i David Farrington (eds.) Building a Safer Society, Crime and Justice: A Review of
Research, Volum 19, University of Chicago Press.

Laycock, G. i Webb, B. (2000) Making it all happen, Ballintyne, S. Pease, K. and McLaren, V. (eds)
Secure Foundations: Key Issues in Crime Prevention, Crime Reduction and Community Safety,
Londres, IPPR.

Lloyd, S., Farrell, G. i Pease, K. (1994) Preventing Repeated Domestic Violence: a demonstration
project on Merseyside, Unitat de Prevenci de la Delinqncia, Document 49, Londres: Home Office.

Matthews, R. (1993) Kerb-crawling, Prostitution and Multi-Agency Policing, Unitat de Prevenci de


la Delinqncia, Document 43, Londres: Home Office.

Matthews, R. (1996) Armed Robbery: two police responses, Srie sobre Detecci i Prevenci de
Delictes, Document 78, Londres: Home Office.

Mayhew, P., Clarke, R. i Elliot, D. (1989) Motorcycle theft, helmet legislation and displacement,
Howard Journal of Criminal Justice, Vol 28, pg.1-8.

Maynard, W. (1994) Witness Intimidation: strategies for prevention, Srie sobre Detecci i Prevenci
de Delictes, Document 55, Londres: Home Office.

Nick Tilley i Gloria Lylock 146


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Mirrlees-Black, C., Budd, T., Partridge, S. i Mayhew, P. (1998) The 1998 British Crime Survey, Butllet
Estadstic del Home Office 21/98, Londres: Home Office.

Mirrlees-Black, C. i Ross, A. (1995) Crime Against Retail and Manufacturing Premises: Findings from the
1994 Commercial Victimisation Survey, Estudi de Recerca del Home Office 146, Londres: Home
Office.

Morley, R. i Mullender, A. (1994) Preventing Domestic Violence to Women, Unitat de Prevenci de la


Delinqncia, Document 48, Londres: Home Office.

Morris, S. (1996) Policing Problem Housing Estates, Srie sobre Detecci i Prevenci de Delictes,
Document 74, Londres: Home Office.

Parker H. i Newcombe, R. (1987) Heroin Use and Acquisitive Crime in an English Community,
British Journal of Sociology, XXXVIII, 3, pg. 331 - 350.

Pawson, R. i Tilley, N. (1997) Realistic Evaluation, London: Sage.

Pease, K. (1998) Repeat Victimisation: Taking Stock, Srie sobre Detecci i Prevenci de
Delictes, Document 90, Londres: Home Office.

Pitts, J. i Smith, P. (1995) Preventing School Bullying, Grup de Recerca Policial, Document 63,
Londres: Home Office.

Poyner, B. (1992) Situational crime prevention in two parking facilities, a Clarke R (ed) Situational
Crime Prevention: Successful Case Studies, New York: Harrow and Heston.

Poyner, B. (1992) Video cameras and bus vandalism a Clarke, R. (ed) Situational Crime
Prevention: Successful Case Studies, Nova York: Harrow and Heston.

Poyner, B. i Webb, B. (1992) Reducing theft from shopping bags in city center markets, a Clarke
R (ed) Situational Crime Prevention: Successful Case Studies, New York: Harrow and Heston.

Read, T. i Oldfield, D. (1995) Local Crime Analysis, Srie sobre Detecci i Prevenci de Delictes,
Document 65, Londres: Home Office.

Read, T. i Tilley, N. (2000) Not Rocket Science? Problem-solving and Crime Reduction, Srie
sobre Recerca en Reducci de la Delinqncia, Document 6, Londres: Home Office.

Read, T., Tilley, N., White, J., Wilson, M. i Leigh, A. (1999) Repeat calls for service and problem-
oriented policing, Studies in Crime and Crime Prevention, Vol 8, Nm. 2, pg. 265-279.

Rosenbaum, D. (1988) A critical eye on Neighbourhood Watch: does it reduce crime and fear? a
Hope, T i Shaw, M. (eds) Communities and Crime Reduction, Londres: HMSO.

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 147


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Rossmo, D. K. (1996) Targeting Victims: Serial Killers and the Urban Environment from Serial and
Mass Murder: Theory, Research and Policy, P. 133- 153, 1996, Thomas OReilly-Fleming, ed.
Canadian Scholars Press, Toronto: Canada.

Sampson, A. (1991) Lessons from a Victim Support Crime Prevention Project, Unitat de Prevenci de
la Delinqncia, Document 25. Londres: Home Office.

Sampson, A. i Farrell, G. (1990). Victim Support and Crime Prevention in an Inner-City Setting, Unitat de
Prevenci de la Delinqncia, Document 21. Londres: Home Office.

Sampson, A. i Phillips, C. (1992) Multiple Victimisation: Racial Attacks on an East London Estate,
Unitat de Prevenci de la Delinqncia, Document 36, Londres: Home Office.

Sampson, A. i Phillips, C. (1995) Reducing Repeat Racial Victimisation on an East London Estate, Grup
de Recerca Policial, Document 67, Londres: Home Office.

Sampson, R. J. i Raudenbush, S. W. (1999) Systematic observation of public spaces: a new look at


disorder in urban neighborhoods, American Journal of Sociology, Vol. 105, No. 3, pp. 603-651.

Scott, M. (2000) Problem-Oriented Policing: Reflections on the First 20 Years, informe final per a lOficina
de Serveis de Manteniment de lOrdre orientats a la Comunitat, Departament de Justcia dels EUA.

Sherman, L. (1990) Police crackdowns: initial and residual deterrence, a Tonry M i Morris N (eds)
Crime and Justice: A Review of Research, Vol. 12, Chicago: University of Chicago Press.

Sherman, L. (1992) Policing Domestic Violence, New York: Free Press.

Sherman, L. i Berk, R. (1984) The specific deterrent effects of arrest for domestic assault, American
Sociological Review, Vol. 49, Nm. 2, pg. 261- 272.

Sherman, L., Gottfredson, D., MacKenzie, D., Eck, J., Reuter, P. i Bushway, S. (1997) Preventing Crime:
What Works, What Doesnt and Whats Promising, Un informe per al Congrs dels EUA.
Departament de Justcia dels EUA.

Skogan, W. (1990) Disorder and Decline: Crime and the Spiral of Decay in American Cities, New
York: Free Press.

Sloan-Howitt, M. i Kelling, G. (1997) Subway graffiti in New York: Gettin up vs. Meanin it and
Cleanin it, a Clarke R (ed) Situational Crime Prevention: Successful Case Studies, New York:
Harrow and Heston.

Smith, M. J. i Clarke, R. V. (2000) Crime and Public Transport from Crime and Justice: A Review
of Research, Volum 27, pg. 169-233, 2000, Michael Tonry ed

Spelman, W. (1995) Criminal careers of public places, in Eck, J. and Weisburd, D. (eds), Crime
and Place, Monsey, NY: Criminal Justice Press and Police Foundation.

Nick Tilley i Gloria Lylock 148


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Taylor B. i Bennett, T. (1999) Comparing Drug Use Rates of Arrestees in the United States and
England Departament de Justcia dels EUA, Oficina de Programes de Justcia: Washington DC.

Tilley, N. (1993) The Prevention of Crime Against Small Businesses: The Safer Cities Experience,
Srie de la Unitat de Prevenci de la Delinqncia, Document 45, Londres: Home Office.

Tilley, N. (2000) Doing realistic evaluation of criminal justice, in Jupp, V. Davies, P. and Francis,
P. (eds) Doing Criminological Research, Londres: Sage.

Tilley, N. i Webb, J. (1994) Burglary Reduction: Findings from Safer Cities Schemes, Srie de la
Unitat de Prevenci de la Delinqncia, Document 51, Londres: Home Office.

Tilley, N., Pease, K., Hough, M. i Brown, R. (1999) Burglary Prevention: early lessons from the
Crime Reduction Programme, Srie sobre Recerca en Reducci de la Delinqncia, Document 1,
Londres: Home Office.

Webb, B. (1994) Steering column locks and motor vehicle theft: Evaluations from three countries,
Crime Prevention Studies, Volum 2, editat per Ronald V Clarke, Criminal Justice Press: Nova
York.

White, H. i Gorman, D. (2000) Dynamics of the drug-crime relationship, a LaFree, G. (ed) The
Nature of Crime: Continuity and Change, Criminal Justice 2000, Washington: Departament de
Justcia dels EUA, Oficina de Programes de Justcia.Wilson, J.Q. i Herrnstein, R. (1985) Crime and
Human Nature, New York: Simon and Schuster.

Wilson, J.Q. i Kelling, G. (1982) Broken Windows, Atlantic Monthly, Mar 29-38.

Wintemute, G. (2000) Guns and gun violence, a Blumstein, A. i Wallman, J. (eds) The Crime Drop in
America, Cambridge: Cambridge University Press

Idees per reduir la delinqncia sobre la base devidncies empriques 149


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Nick Tilley i Gloria Lylock 150


desembre 2011 nmero 10 | Apunts de seguretat

Collabora amb Apunts de seguretat!

La revista Apunts de Seguretat vol contribuir a ampliar els coneixements dels professionals de la
seguretat sobre temtiques despecial inters i tamb a enfortir els lligams i la collaboraci entre
responsables poltics i tcnics i especialistes del mn acadmic, social i policial.

Pel que fa als temes sobre els quals es poden presentar propostes darticle, es consideren
especialment rellevants les aportacions sobre el crim organitzat, lmbit penitenciari, els canvis
jurdics o legislatius, la violncia masclista, les bandes juvenils, el terrorisme o lorganitzaci de la
convivncia i el civisme i els efectes previstos o reals sobre la seguretat. Tamb, els que afrontin
des de noves perspectives danlisi dades estadstiques o policials o naportin de noves. El consell
de redacci tamb resta obert a altres temes que en moments determinats poden tenir un inters
prioritari per a la seguretat de Catalunya.

En tots els casos, es demana que lanlisi sorienti a afavorir una tasca diria ms efica i eficient
dels professionals de la seguretat, tant des dun punt de vista preventiu com reactiu, i lligant
lanlisi terica amb el vessant daplicaci prctica. I que, en la mesura que sigui possible, aporti
reculls de bones prctiques i/o propostes de millora. En aquest sentit, s til tenir present que la
revista sadrea principalment als comandaments dels cossos i forces de seguretat de Catalunya i
als alcaldes i regidors dels municipis catalans.

Les persones que hi vulguin collaborar amb un article han de fer arribar a la secretaria de
redacci (apuntsdeseguretat@gencat.cat), en suport electrnic, un resum dunes 150 paraules
dels continguts que hi volen desenvolupar, juntament amb la fitxa segent correctament
emplenada. Si larticle que proposen s seleccionat per a properes edicions de la revista, la
secretaria de redacci hi contactar per informar-les dels terminis i condicions dentrega i
confirmar la seva disponibilitat.

Una altra forma de collaborar amb la revista s fent-hi arribar suggeriments de millora sobre el
treball fet i/o propostes de temes concrets a abordar o de textos fonamentals sobrer la
seguretat dels quals es considera que caldria fer difusi a Catalunya.

Collabora amb Apunts de Seguretat 1


Apunts de seguretat | desembre 2011 nmero 10

Fitxa de collaboradors/ores
Apunts de Seguretat

Dades personals
Nom i cognoms:
Centre de treball:
Crrec:
Adrea electrnica:
Telfon de contacte:

Dades de la collaboraci
Dels segents apartats, empleneu noms aquell/s que correspongui/n segons el tipus de
collaboraci que proposeu.
1. Si voleu publicar un article
Ttol sinptic de larticle proposat:
Paraules clau de larticle proposat:
Resum de continguts (10-15 lnies)
Sha publicat anteriorment? Si No
Quan i on sha publicat?
2. Si voleu proposar millores
Suggeriment 1:
Suggeriment 2:
3. Si voleu proposar algun text bsic del qual conv fer difusi (prvia traducci, si cal)
Ttol:
Autor:
Tipus de text (llibre, captol, etc.)
Referncia bibliogrfica:
Motiu pel qual sen recomana la difusi
a travs dApunts de Seguretat:

Revista Apunts de seguretat


Secretaria de redacci
Gabinet de Seguretat
Direcci General dAdministraci de Seguretat
Departament dInterior
Passeig de Sant Joan 39-41, Palauet, 3a planta
Tel.: 93 551 25 23
A/e: apuntsdeseguretat@gencat.cat

Collabora amb Apunts de Seguretat 2