Bernard Garca Fernndez

Grup 11

1366539

Activitat 1. La construcci dels problemes socials: cultura, poltica i mobilitzaci

La perspectiva constructivista suposa acceptar que el coneixement s una construcci
subjectiva i que per tant pot ser ents en termes relatius. s a dir, es tracta dun procs social,
que es situa en un context social i cultural determinats. A ms, des que la realitat s construda
mitjanant la comunicaci entre les persones, parla del paper actiu de les mateixes (Prez,
2005). Com podrem definir i acotar, per exemple, els orgens de la prctica del bullying? Ens
remetrem a la mala educaci rebuda durant la infantesa, a un motiu concret i especfic? O pel
contrari, i per desgrcia, ens adonarem que aquest s conceptualitzat com a problema social
en un context i moment determinat? Aquesta s la premissa de larticle de qu parlar. Article
que, a travs de conceptes com problemes socials (i les imatges pbliques dels mateixos),
reclamadors (o operadors), mitjans de comunicaci i cultura popular, descriu com es donen
les problemtiques socials i quins agents hi participen. A continuaci far un resum de les
idees principals del text i ms avall una discussi al respecte.

En primer lloc, per ser definits com a problemes aquests han de trobar-se immersos en un
context determinat (cultural i social); tamb presenten uns atributs concrets (nombre limitat,
vigncia variable); a ms, es donen en uns mbits socials que estan en constant interacci. Aix,
per exemple, el mn acadmic i els mitjans de comunicaci normativitzen el bullying tot
reduint-lo a una conducta desviada (Wayne, 2013). En definitiva, s mitjanant un principi de
selecci molt concret que els problemes assoleixen lestatus dimportncia. En segon lloc,
podem rastrejar els orgens daquesta problematitzaci no noms en el context i en els mbits,
tamb en el paper dels anomenats reclamadors: sn qui promouen i controlen la definici
pblica del problema i presumiblement tenen un inters especial en presentar una situaci
com a nociva i apropiar-se el descobriment del mateix. El text parla de vctimes, activistes,
especialistes, professionals, funcionaris i grups de pressi com els principals actors socials,
tenint en compte que aquests sempre estan imbuts en un context determinat. Per exemple,
en el cas del bullying a Espanya, satribueix aquest al resultat de la interacci entre les
relacions amb famlia, professorat i companys de classe (Cava, 2011); tamb com a resultat
dinfluncies sociohistriques i, sobretot, lingstiques, des que el terme s un anglicisme, que
per tant no t perqu correspondres amb el panorama espanyol (Bassaletti-Contreras, 2013).
En tercer lloc, res de lesmentat anteriorment es mantindria en el temps si no fos pels mitjans
de comunicaci, que construeixen les notcies, prvia traducci del missatge, presentant al
pblic quins sn els temes importants a tractar. Aix s com el sistema social es reprodueix i,
fins i tot, es transforma (Serrano, 1986), sempre seguint els cnons del mitj hegemnic, com
podria ser el discurs medicalitzador dels nens conflictius diagnosticats amb TDAH. Tamb a
travs de la cultura popular sacaba assentant la construcci de la realitat social: acudits i
llegendes urbanes, aix com pellcules o best-sellers, configuren aquesta validaci consensual
de la realitat; fins i tot acaba donant lloc a analogies de problemes socials no explcits, com la
xenofbia i la desconfiana en diversos collectius.

Ens trobem, doncs, davant duna temtica que gira al voltant de la lluita entre lhegemonia
dels agents socials i la de la gran massa que no posseeix el poder legitimant dels anteriors. Aix,
podrem dir que la idea central que proposa Frigerio s la de la oposici entre subjectivitat i
objectivitat. Concretament, parla del conflicte que originen les objectivacions de la realitat, des
que el llenguatge mateix, evidentment mitjanant mecanismes de repetici, t la capacitat de
crear realitats (Ramos, 1995). I precisament el llenguatge ns el principal propulsor: s amb la
quotidianitat que sacaba assentant la comprensi del llenguatge i, per tant, de la realitat
(Berger i Luckmann). Seguint amb la reflexi, i concretant una mica ms, pel fet demprar en el
dia a dia la paraula bullying, amb el significat original en angls, estem creant noves realitats. I
doncs, qu podria aportar aquesta reflexi a la Psicologia Social Aplicada? Impulsant el dret a
la participaci de grups minoritaris, que de ben segur comparteixen subjectivitats amb daltres
grups, i avantposant els interessos comuns als econmics (De Moraes, 2005) es podria
potenciar una intervenci no centrada en els agents socials majoritaris i legitimants,
assegurant aix que el que esdev problema social no prov dels interessos duna empresa o
instituci.

Internet, des de mitjans dels anys 90, sembla trencar amb aquesta lgica dun nic (o uns pocs)
poders legitimants, proporcionant informaci polaritzada: tant variada com hegemnica. Sense
anar ms lluny, la realitzaci del present treball no ha requerit ms esfor que el de contrastar
la informaci disponible a la xarxa. Aquesta font s lhegemnica? s aquest el nou
periodisme?

Bibliografia

Bassaletti-Contreras, R. (2013). Construyendo realidades: usos de bullying en discursos

chilenos. Summa psicolgica UST (En lnea), 1
0(1), 9-22.

Berger, P., i Luckmann, T. (1967). La construccin social. Xa Realidad. Buenos Aires.

Cava, M. J. (2011). Familia, profesorado e iguales: claves para el apoyo a las vctimas de acoso
escolar. Psychosocial Intervention, 20(2), 183-192.

De Moraes, D. (2005). Por otra comunicacin: los media, globalizacin cultural y poder (Vol.
14). Intermn Oxfam Editorial.

Frigerio, A. (2006). La construccin de los problemas sociales. Cultura, poltica y movilizacin.

Boletn de Lecturas Sociales y Econmicas, 6, 12-15.

Prez, R. C. (2005). Elementos bsicos para un constructivismo social. Avances en psicologa

latinoamericana, 23, 43-61.

Ramos, C. (1995). Los medios de comunicacin, agentes constructores de lo real. Universidad

de Huelva.

Serrano, M. M. (1986). La produccin social de la comunicacin. Signo y Pensamiento, 5(9),

47-57.

Wayne, R. (2013). The social construction of childhood bullying through US news media.
Journal of Contemporary Anthropology, 4
(1), 3.