(Aula Politecnica) Josep Clotet, Josep Ferrer, M. Isabel García-Càlcul Diferencial D'una I Diverses Variables Problemes Resolts-Edicions UPC (2000)

AULA POLITCNICA 32
Clcul diferencial
duna i diverses variables
Problemes resolts
AULA POLITCNICA / ETSEIB
Josep Clotet - Josep Ferrer

M. Isabel Garca
Clcul diferencial
duna i diverses variables
Problemes resolts
EDICIONS UPC
Primera edici: setembre de 2000
Aquesta publicaci s'acull a la poltica de normalitzaci lingstica

i ha comptat amb la col.laboraci del Departament de Cultura i
de la Direcci General d'Universitats, de la Generalitat de Catalunya.
En col.laboraci amb el Servei de Llenges i Terminologia de la UPC.
Disseny de la coberta: Manuel Andreu
Els autors, 2000
Edicions UPC, 2000

Edicions de la Universitat Politcnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 31, 08034 Barcelona
Tel.: 93 401 68 83 Fax: 93 401 58 85
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
A/e: edicions-upc@upc.es
Producci: CPDA
Av. Diagonal 647, ETSEIB, 08028 Barcelona
Dipsit legal: B-23.409-2000

ISBN: 84-8301-395-9
Sn rigorosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions
establertes a la llei, la reproducci total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la
reprografia i el tractament informtic, i la distribuci d'exemplars mitjanant lloguer o prstec pblics.
A la Marta, la Merce i el Jose Luis
Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Presentaci
o
Aquest recull de problemes resolts de calcul diferencial d'una i diverses variables

s'adreca als estudiants de primer curs d'enginyeries de cicle llarg i, en particular,
als estudiants de l'Escola Tecnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
(ETSEIB).
Amb aquest objectiu, hem seleccionat els exercicis de forma que quedin coberts els
aspectes que cal considerar, amb diferents graus de dicultat. En aquest sentit, hem
senyalat amb un asterisc () els problemes que entenem que poden presentar mes
dicultats o be que contenen aspectes que puguin resultar mes nous.
Cal remarcar tambe, com a fet innovador, que en la solucio dels problemes s'han inclos
breus recordatoris dels teoremes o les formules mes impotants, la qual cosa dona un
aspecte autocontingut a l'obra.

3

Index
1a part: Calcul diferencial d'una variable
Captol 1 Nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9
Captol 2 Nombres complexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Captol 3 Successions de nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . 31
Captol 4 Continutat i lmits de funcions reals d'una variable . . . . 43
Captol 5 Derivabilitat de funcions reals d'una variable . . . . . . . 71
Captol 6 Formula de Taylor per funcions reals d'una variable . . . . 105
Captol 7 Graques de funcions reals d'una variable . . . . . . . . . 125
2a part: Calcul diferencial de diverses variables
Captol 8 Topologia de Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
Captol 9 Successions en Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161
Captol 10 Continutat i lmits de funcions de diverses variables . . . 175
Captol 11 Derivabilitat i diferenciabilitat de funcions de diverses

variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197
Captol 12 Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita . . . 223
Captol 13 Formula de Taylor i extrems de funcions de diverses

variables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261

3

Nombres reals 9
1a part: Calcul diferencial d'una variable
Captol 1 Nombres reals
Al llarg del captol, i de fet al llarg de tot el llibre, farem us dels diferents tipus de
demostracio, amb els quals suposem que l'alumne esta familiaritzat; 1 en particular, en
aquest captol es fa especial emfasi en el principi d'induccio matematica i en les de-
mostracions per reduccio a l'absurd.
1. Proveu que
13 + 23 + : : : + n3 = (1 + 2 + : : : + n)2
Solucio:
Com que volem provar una proposicio que depen de n aplicarem el principi d'induccio
matematica que estableix que: si p(n) es una proposicio que depen del nombre natural
n tal que
1) Per a k = 1 p(1) es certa.
2) Per a tot k : p(k) certa; es te p(k + 1) certa.
Llavors p(n) es certa per a tot n .
De vegades, per demostrar que la proposicio p(k + 1) es certa necessitem suposar que
ho son p(1),..., p(k). En aquest cas farem us de la hipotesi d'induccio completa que
s'estableix de la forma seguent:
1) Per a k = 1 p(1) es certa:
2) Per a tot k : p(1); : : :; p(k) certa; es te p(k + 1) certa:
llavors p(n) es certa per a tot n . Encara que aquest principi sembli mes fort que
l'anterior, de fet n'es una consequencia.
1
Vegeu Temes clau d'algebra per als tipus de demostracio.

10 Calcul diferencial d'una i diverses variables. Problemes resolts
Comencem, doncs, provant que la relacio es certa per a n = 1

13 = 1 12 = 1
Suposem ara (hipotesi d'induccio) que ho es per a n = k , es a dir, que
13 + 23 + : : : + k3 = (1 + 2 + : : : + k)2
es certa.
Vegem-ho per a n = k + 1:
(1 + : : : + k + (k + 1))2 = (1 + : : : + k)2 + (k + 1)2 + 2(1 + : : : + k)(k + 1)

tenint en compte que (1 + : : : + k) (a) = (1 +2 k)k ; tenim
(1 + : : : + k + (k + 1))2 = (1 + : : : + k)2 + (k + 1)2 + (k + 1)2 k =
= (1 + : : : + k)2 + (k + 1)2 (1 + k) = (1 + : : : + k)2 + (k + 1)3
(a) Suma dels k -primers termes d'una progressio aritmetica de rao 1.
Ara be:
13 + 23 + : : : + k3 + (k + 1)3 = (1 + 2 + : : : + k)2 + (k + 1)3

(b)
(b) hipotesi d'induccio.

d'on el resultat.

p
2. Sabent que 2 es un nombre irracional, proveu que entre dos nombres racionals
diferents qualssevol n'hi ha sempre un d'irracional.
Solucio:
Adoptarem un metode constructiu per provar l'armacio, es a dir, construirem un
nombre irracional que ha d'estar entre dos nombres racionals xats.
Siguin a; b 2 Q amb a 6= b xos; hem de trobar un x 2 R ; Q tal que a < x 0 irracional (recordeu que Q es
cos) i per tant y < b ; a , es a dir,
y = (b ; a) z
amb z irracional i 0 < z < 1.
p
Necessitem, doncs, trobar un z irracional amb 0 < z < 1. Sigui z = 2 : es irracional
p 2
1
(ja que es producte d'un racional i un irracional 2) i es te 0 < z < 1.
2
Per tant, l'irracional buscat es
p
x = a + (b ; a) z = a + (b ; a) 22

3. a) Demostreu que, donat x 2 R amb 0 < x , existeix n0 2 N tal que n1 < x .
0
b) Deduu que si x 2 R es tal que 0 x 1 per a tot n 2 N , llavors x = 0.

n
Solucio:
a) Sabem que R es un cos arquimedia, es a dir:
Donats x; y 2 R amb 0 < x; y , existeix n0 2 N tal que
y < n0 x
apliquem aquesta denicio al cas particular en que y = 1 i tenim:
Donat x 2 R , existeix un n0 2 N tal que
1 < n0 x (1)
Ara be, si tenim en compte que:

Donats x; y; z 2 R amb x y i z > 0, llavors
xz yz

i multipliquem la relacio (1) per n1 > 0 i tenim el resultat demanat:

0
1 <x
n0
b) Farem la demostracio per reduccio a l'absurd, que consisteix a suposar com a falsa
la tesi i veure que aixo ens porta a una contradiccio amb la hipotesi.
Suposem que x 6= 0 (es a dir, 0 < x ); aplicant l'apartat a) tenim que existeix un
n0 2 N tal que n1 < x que contradiu la hipotesi de x n1 per a tot n 2 N .
0

4. Trobeu el suprem i l'nm, i digueu si son o no maxims i mnims respectivament,
dels conjunts 2 seguents:
a) A = fx 2 R j 0 < x < 1g
b) B = fx 2 R j 0 < x2 2g
1
c) C = 8n2N n
Solucio:
Recordem les denicions de cotes i extrems: donat un conjunt A R direm que
cs 2 R ( ci 2 R ) es cota superior (inferior) de A si i nomes si 8x 2 A es te x cs
( ci x ). Si el conjunt A admet alguna cota superior (inferior) direm que esta acotat
superiorment (inferiorment) i direm que esta acotat si ho esta tant superiorment com
inferiorment.
Direm suprem o extrem superior (nm o extrem inferior) de A a la mes petita (gran)
de les cotes superiors (inferiors), i si aquest extrem pertany al conjunt A li direm
maxim (mnim).
a) Per la propia denicio del conjunt A es clar que es un conjunt acotat (2,4 i 7 son
cotes superiors i per exemple -1, -3 i - son cotes inferiors) i tambe sembla clar que 1
es la mes petita de les cotes superiors. Comprovem-ho:
2
El conjunt A es diu que es un interval obert. En general donats dos nombres reals a; b amb a < b ,
denominarem interval obert el conjunt de nombres reals x tals que a < x < b . Analogament,
denominem interval tancat el conjunt de nombres reals x tals que a x b .

Nombres reals 13
Suposem que existeix un k 2 R amb k < 1 i 8x 2 A x k i sigui k1 2 R amb

k < k1 < 1 (que sempre existeix; de fet podem prendre per exemple k1 = k +2 1 , que
clarament verica la relacio); tenim 0 < k1 < 1 i per tant k1 2 A i k no pot ser cota
superior. Per tant, 1 es el suprem i, com que no pertany al conjunt, no pot ser maxim.
Analogament es comprova que 0 es l'nm:
Suposem que existeix un k 2 R amb 0 < k i 8x 2 A k x , sigui k1 2 R amb
0 < k1 < k (que sempre existeix; de fet podem prendre per exemple k1 = k2 , que
clarament verica la relacio); tenim, doncs, 0 < k1 < 1 i per tant k1 2 A i k no pot
ser cota inferior. Per tant, 0 es l'nm i, com que no pertany al conjunt, no pot ser
mnim.
b) Explicitem el conjunt:
p p
fx 2 R j ; 2 x 2; x 6= 0g
Raonant igual que en l'apartat a), veiem que B es un conjunt acotat i que
p
; 2 = mnim de B
p
2 = maxim de B
c) Explicitem el conjunt: 1 1 1 1
C = 1; 2 ; 3 ; 4 ; 5 ; : : :
E s clar que 1 es cota superior i, a mes, maxim. Ara be, observem que qualsevol nom-
bre negatiu es cota inferior, i sembla que 0 es la mes gran de les cotes inferiors; com-
provem-ho per reduccio a l'absurd:
Suposem que existeix k 2 R amb 0 < k i k cota inferior. De la relacio 0 < k tenim
(segons hem vist en l'exercici anterior) que existeix un n0 2 N amb 0 < n1 < k que
contradiu la hipotesi que k es cota inferior. Per tant, el 0 es l'nm.
0
O bviament, per a tot n 2 N es 1 6= 0; per tant, 0 no es mnim.

n


5. Veriqueu si q q
p p
3
45 + 29 2 + 45 ; 29 2 3
es o no un nombre enter.
Soluci
o:
p p p p
Diem que a = 3 45 + 29 2 i b = 3 45 ; 29 2. Hem de veure, doncs, si a + b 2 Z .
Per aixo fem
x3 = (a + b)3 = a3 + b3 + 3a2 b + 3ab2 =
= a3 + b3 + 3ab(a + b)
= a3 + b3 + 3abx =
p p q p p
= 45 + 29 2 + 45 ; 29 2 + 3 3 (45 + 29 2)(45 ; 29 2)x =
= 90 + 21x
E s a dir, x es tal que verica l'equacio de tercer grau x3 ; 21x ; 90 = 0, que nomes
te una arrel real i que val 6 2 Z . Per tant, i donat que a + b 2 R ,
q p q p
3
45 + 29 2 + 45 ; 29 2 = 6 2 Z
3

_
6. En una poblaci _o de 4.000 persones, dels que fumen hi ha un 56; 56% que fuma
tabac ros i un 56; 756% que fuma tabac negre. Quantes persones hi ha que no fumen?
Solucio:
Diem x al nombre de persones que fumen. Per tant, n'hi haura y = 4:000 ; x que no
fumen.
_ _
Sabem que, dels que fumen, n'hi ha un 56; 56%, es a dir que hi ha 56; 56 x persones
100
que fumen ros. Com que evidentment aquest ha de ser un nombre natural, tenim
_
56; 56 x = 56 + 56
99
x = 56 x 2 N
100 100 99

Nombres reals 15
_
Analogament,
_ sabem que, dels que fumen, n'hi ha un 56; 756%, es a dir que hi ha
56; 756 x persones que fumen negre. Per tant:
100
_
56; 756 x = 56 + 756
999
x = 21 x 2 N
100 100 37
Tenim, doncs, que

56 x; 21 x 2 N
99 37
E s a dir, x ha de ser multiple de z = m.c.m. (99; 37) = 3:663. D'altra banda, tenim
que x 4:000 ja que 4:000 es el nombre total de persones. Per tant, x = 3:663 i el
nombre total de persones que no fumen es
y = 4:000 ; 3:663 = 337

p p
7. Proveu que 3 5 + 2 es un nombre algebraic.
Soluci
o:
Recordeu que un nombre a 2 R es algebraic si i nomes si es solucio d'una equacio
algebraica del tipus
an xn + an;1 xn;1 + : : : + a1 x + a0 = 0 amb ai 2 Z; n 2 N
p p p p
Sigui x = 3 5 + 2. Llavors x ; 2 = 3 5, que elevat al cub ens queda
p p
x3 ; 3 2x2 + 6x ; 2 2 = 5
p
x3 + 6x ; 5 = 2(3x2 + 2)
Elevant ara al quadrat aquesta ultima expressio obtenim
(x3 + 6x ; 5)2 = 2(3x2 + 2)2
x6 + 12x4 ; 10x3 + 36x2 ; 60x + 25 = 18x4 + 24x2 + 8
x6 ; 6x4 ; 10x3 + 12x2 ; 60x + 17 = 0

p p
que es una equacio algebraica a coecients enters de la qual per construccio 3 5 + 2
es una solucio. Per tant, aquest nombre es algebraic.

8. Siguin a; b dos nombres reals positius. Proveu que 3
p
ab a +2 b
Solucio:
Sabem que si a; b > 0, llavors a = a21 ; b = b21 . Per tant:
0 (a1 ; b1 )2 = a21 + b21 ; 2a1 b1 =
p
= a + b ; 2 ab
p
) 2 ab a + b
p
) ab a +2 b
Observem a mes que si a < b , llavors:

p
a < ab < a +2 b < b
p
ja que si a < b , es te a2 < ab i a + b < b + b = b , i la igualtat ab = a + b nomes
2 2 2
es te si a1 = b1 , es a dir, si a = b .
3
Aquest resultat ens diu que la mitjana aritmetica de dos nombres es mes gran o igual p que la mitjana
geometrica. De fet, aquest resultat es mes general: donats a1 ; : : :; an 0 , es te a1 : : :an
n
a1 + : : : + an .
n

Nombres complexos 17
Captol 2 Nombres complexos
Abans de tot, recordem 1 que donat z 2 C , es te

jzj2 = z z; i que z1 + z2 = z1 + z2 i z1 z2 = z1 z2
1. Expresseu en forma exponencial els nombres complexos seguents:
p p
z1 = 1 + i 3; z2 = 3 + i
Solucio:
Sabent que ei = cos + i sin amb 2 [0; 2 ], per als nombres complexos z1 ; z2
donats sera
z1 = r1(cos 1 + i sin 1 ) = r1 ei 1
z2 = r2(cos 2 + i sin 2 ) = r2 ei 2
Hem de determinar, doncs, el modul i l'argument

p 2d'aquests nombres. Per aixo recordem
que, donat z = a + bi , el seu modul es M = + a + b i el seu argument ve determinat
2
per cos = Ma i sin = Mb amb 2 [0; 2 ].

Pel que fa a z1 , tenim:
q p
M1 = + 12 + ( 3)2 = 2
9
1
cos 1 = 2 >>
p > ) 1 = 3
=
sin 1 = 3 >;
2
) z1 = 2ei 3
1
Vegeu Temes clau de calcul.

I pel que fa a z2 , tenim:
pq
M2 = + ( 3)2 + 12 = 2
p 9
cos 2 = 3 > >
2 = ) 2 =
6
sin 2 = 12 >
>
;
) z2 = 2e 6

p p
2. Calculeu 5
1 ; i 3.
Solucio:
Recordem que, donat z = r(cos ! + i sin ! ), les arrels enesimes de z venen donades
per pn
r(cos k + i sin k ) k = 0; 1; : : : ; n ; 1
amb = ! + 2k .
k
n
p p p
q
En el nostre cas z = 1 ; i 3, per tant, r = jz j = 1 + ( 3) = 2 i tg ! = 1 3 ,; 2 2
d'on ! = 2 ; 3 = 53 (ja que z es en el quart quadrant), i les arrels son
p
z0 = 2(cos( 3 ) + i sin( 3 ))
5
p
z1 = 2(cos( 3 + 25 ) + i sin( 3 + 25 ))
5
p
z = 2(cos( + 4 ) + i sin( + 4 ))
2
5
3 5 3 5
p
z3 = 2(cos( 3 + 65 ) + i sin( 3 + 65 ))
5
p
z = 2(cos( + 8 ) + i sin( + 8 ))
4
5
3 5 3 5


3. Descriviu geometricament el conjunt dels nombres complexos que satisfan una de

les condicions seguents:
a) z + z = 1
b) z ; z = i
c) z + z = jz j2
Soluci
o:
Si diem z = a + bi amb a; b 2 R , llavors z = a ; bi i jz j2 = a2 + b2 .
a) z + z = (a + bi) + (a ; bi) = 2a = 1
d'on a = 1 ; per tant:
2
fz 2 C j z + z = 1g = fz = a + bi j a = 21 8b 2 Rg
Recta paral lela a l'eix imaginari que passa per ( 12 ; 0)

b) z ; z = (a + bi) ; (a ; bi) = 2bi = i
d'on b = 1 ; per tant:
2
fz 2 C j z ; z = ig = fz = a + bi j b = 21 8a 2 Rg

Recta paral lela a l'eix real que passa per (0; 21 )

c) z + z = (a + bi) + (a ; bi) = 2a = jz j2 = a2 + b2
d'on a2 + b2 ; 2a = 0 , (a ; 1)2 + b2 = 1; per tant:
fz 2 C j z + z = jzj g = fz = a + bi j (a ; 1) + b = 1g
2 2 2
Circumferencia de centre (1; 0) i radi 1

4. Determineu z per tal que z , z ;1 i 1 ; z tinguin el mateix modul.
Feu-ne la interpretacio graca.

Solucio:
Si diem z = a + bi , tenim que jz j2 = a2 + b2 , jz ;1 j2 = 2 1 2 i j1 ; z j2 = (1 ; a)2 + b2 .

a +b
Imposem, doncs, que aquests moduls siguin iguals:
9
1
a + b = a2 + b2
2 2 =
) a2 + b2 = 1
a + b = (1 ; a) + b
2 2 2 2; 1 ; 2a = 0
i resolent el sistema obtenim

p
a = 12 b = 23
Hi ha, doncs, dues solucions que corresponen a dos nombres complexos conjugats.
Interpretacio graca:
Observeu que 1 ; z = z ;1 .

5. Siguin z1 ; z2 2 C . Doneu una condicio necessaria i sucient perque
jz + z j = jz j + jz j
1 2 1 2 (1)
Feu-ne la interpretacio graca.

Solucio:
Com ja hem dit al comencament del captol,
jzj = z z
2
(a)
D'aquesta relacio deduirem condicions necessaries i veurem si tambe son sucients.
Primerament analitzarem el cas en el qual un dels dos nombres sigui zero. Suposem
que z1 = 0; aleshores
j0 + z j = jz j = 0 + jz j = j0j + jz j
2 2 2 2
E s el mateix cas si suposem que z = 0. E s a dir, si un dels nombres es zero la igualtat
2
es verica sempre, sigui quin sigui l'altre nombre.
Suposem, doncs, que cap dels dos es nul i, tenint en compte que
jz + z j = jz j + jz j
1 2 1 2 si i nomes si jz + z j = (jz j + jz j)
1 2
2
1 2
2
apliquem la relacio (a)

jz + z j = (z + z )(z + z ) = (z + z )(z + z ) =
1 2
2
1 2 1 2 1 2 1 2
= z z +z z +z z +z z
1 1 1 2 2 1 2 2
(jz j + jz j) = jz j + 2jz jjz j + jz j

1 2
2
1
2
1 2 2
2
Per tant
2jz1 jjz2 j = z1 z2 + z2 z1 (b)
i elevant al quadrat aquesta igualtat tenim
(2jz1 jjz2 j)2 = 4jz1 j2 jz2 j2 = 4z1 z1 z2 z2
(z1 z2 + z2 z1 )2 = z12 z2 2 + 2z1 z2 z2 z1 + z22 z1 2
d'on
z12 z2 2 ; 2z1z2 z2 z1 + z22 z1 2 = 0
que equival a dir que
(z1 z2 ; z2 z1 )2 = 0
, z1 z2 ; z2 z1 = 0
, z1 z2 = z2z1

Aquesta ultima relacio ens diu que z1 z2 es igual al seu complex conjugat ( z1 z2 =
= z1 z2 = z1 z2 ), i l'unica possibilitat es, doncs, que
z1 z2 = 2 R
De fet 2 R+ , ja que de (b) tenim 2jz1 jjz2 j = 2 . E s a dir:
Una condicio necessaria perque (1) es veriqui es
z1 = z2 > 0 (c)
(observeu que de z1 z2 = es te z1 z2 z2 = z2 i que z2 z2 es un nombre real no nul ja
que z2 es no nul).
De fet s'hagues pogut arribar a (c) directament de (b), ja que
2jz1 jjz2 j = z1 z2 + z2 z1 = z1 z2 + z1 z2 = 2R(z1 z2 ) 0
jz1jjz2j = jz1jjz2j = jz1z2 j
E s a dir, que
jz z j = R(z z ) 0 ) I m(z z ) = 0
1 2 1 2 1 2
) z z =2R 1 2
+
Vegem si (c) es una condicio sucient.

Suposem, doncs, que z1 = z2 > 0,
jz + z j = jz + z j = ( + 1)jz j
1 2 2 2
(1)
2
jz j + jz j = jz j + jz j = jz j + jz j = ( + 1)jz j

1 2 2 2
(1)
2 2 2
otesi 2
(1) Per la hip >0
Per tant, la condicio tambe es sucient.
2
Recordeu que, en general, jzj = jjjzj .

Il lustracio graca:

6. Siguin z1 ; z2 i z3 tres nombres complexos no nuls diferents i tals que
jz j = jz j = jz j
1 2 3 i z1 + z2 + z3 = 0
Proveu que jz1 ; z2 j = jz1 ; z3 j = jz2 ; z3 j . Interpreteu geometricament el resultat.
Solucio:
Estudiem primer el cas z1 2 R+ .
Posem z1 = a1 , z2 = a2 + b2 i i z3 = a3 + b3 i i escrivim les hipotesis en funcio de ai i
de bi :
a21 = a22 + b22 = a23 + b23
a1 + a2 + a3 = 0
b2 + b3 = 0
De l'ultima equacio tenim que b22 = b23 , d'on de a22 + b22 = a23 + b23 obtenim que
a22 = a23 (1)
D'altra banda, sabem que

jz ; z j = (a ; a ) + b = a + a ; 2a a + b = 2a ; 2a a
1 2
2
1 2
2 2
2
2
1
2
2 1 2
2
2
(a)
2
1 1 2
jz ; z j = (a ; a ) + b = a + a ; 2a a + b = 2a ; 2a a
1 3
2
1 3
2 2
3
2
1
2
3 1 3
2
3
(b)
2
1 1 3
jz ; z j = (a ; a ) + (b ; b ) = a + a ; 2a a + b + b ; 2b b = 2a ; 2a a ; 2b b
2 3
2
2 3
2
2 3
2 2
2
2
3 2 3
2
2
2
3 2 3
(c)
2
1 2 3 2 3
(a) a22 + b22 = a21

(b) a23 + b23 = a21

(c) a22 + b22 = a23 + b23 = a21
Hem de comprovar, doncs, que a1 a2 = a1 a3 i que a1 a2 = a2 a3 + b2 b3 .
Tenint en compte que a1 = ;(a2 + a3 ):
a1 a2 = ;(a2 + a3 )a2 = ;a22 ; a3 a2
a1 a3 = ;(a2 + a3 )a3 = ;a2 a3 ; a23
Pero a22 = a23 i, per tant, a1 a2 = a1 a3 , tal com volem provar. Observem a mes que
a2 = a3 , ja que a1 6= 0 i, per tant, z3 = z2 .
Comprovem ara l'ultima igualtat: a1 a2 = a2 a3 + b2 b3 = a22 ; b22 .
(a)
(a) Per l'observacio anterior.
a1 a2 = ;(a2 + a3 )a2 = ;(2a2 )a2 = ;2a22

a22 ; b22 = a22 ; (a21 ; a22 ) = 2a22 ; (2a2)2 = ;2a22
De fet, a partir de (1) podem explicitar els nombres z1 ; z2 i z3
De (1) tenim a2 = ;a3 o a2 = a3 :
si a2 = ;a3 ) z1 = 0 ) z2 = z3 = 0 contra la hipotesi de zi no nuls
8 p
8
>
>
> z1 = 2 3 3 b2
= ;2a2
< z1
>
>
>
>
 z2 = a2 + b2i ) 3a22 = b22 > z2 = (; 33 + i)b2
:
z3 = a2 ; b2i >
>
> p
: z = (; 3 ; i)b
>
>
3
3 2

Els tres nombres z1 , z2 i z3 , son els tres vertexs d'un triangle equilater
Ara, el cas general es redueix a l'anterior fent z10 = ezi1 on z1 = rei .

7. Sigui a 2 C i considerem b = 11 + ia .
; ia
a) Proveu que jbj = 1 si i nomes si a 2 R .
n
+ iz
b) Proveu que aleshores l'equacio 11 ; + ia , on a 2 R , te totes les arrels
= 11 ;
iz ia
reals.
Solucio:
a) Sabem que jz j2 = z z , per tant,

1 + ia 2 ia 1 + ia

;
1 ia
= 11 +
; ia 1 ; ia
Comencem suposant que a 2 R . Llavors tenim

1 + ia = 1 + ai = 1 ; ai
1 ; ia 1 ; ai 1 + ai

d'on
1 + ia 2
+ ia 1 ; ai = 1 + a2 = 1
= 11 ;
;
1 ia ia 1 + ai 1 + a2


1 + ia ia 1 + ia
Recprocament, suposem ara que ; = 1, es a dir, 11 +

1 ia

; ia 1 ; ia = 1. Com
que
1 + ia 1 + ia = 1 + ia 1 ; ia
1 ; ia 1 ; ia 1 ; ia 1 + ia
tenim que
(1 + ia)(1 ; ia) = (1 ; ia)(1 + ia)
1 + ia ; ia + aa = 1 ; ia + ia + aa
2ai = 2ai
a=a ) a2R

1 + ia
b) Per l'apartat a), i donat que a 2 R , tenim que = 1. Per tant
; 1 ia
r
+ iz = n 1 + ia
! = 11 ; iz 1 ; ia
es un nombre complex de modul 1, que nomes es possible si z 2 R .

8. Resoleu l'equacio
(z + i)n ; (z ; i)n = 0 (a)
Solucio:
Primerament
; n n;1 observem; que l'equacio (a) es polinomica de grau n ;; 1n ((z + i)n = z n +
n n;1
+ 1 iz ; + : : : + n;1 i z + in , i (z ; i)n = z n ; 1 iz n;1 + : : : +
+(;1)n;1 n;n 1 in;1 z + (;1)n in ).
Per altra banda, observem que z 6= i (ja que per a z = i; (z + i)n ; (z ; i)n = (2i)n 6= 0).
Per tant, l'equacio donada pot expressar-se de la forma
n
! =
n z + i =1 (b)
z;i
Observem de (b) que
n n
per a n parell zz ;
+i
i = 1 es equivalent a 11 ; iz
+ iz =1 (c)

n n
per a n senar zz +
;i
i = 1 es equivalent a 11 ; iz
+ iz = ;1 (d)
De (c) i (d) s'infereix que

;
1 iz
=1
1 + iz
Per tant, per al problema 7, z ha de ser un nombre real.

Aleshores:
z + i i2
z;i =e
on cotg = z .
Com que ha de ser 2n = 2k , les solucions z son
z = cotg k
n; k = 1; 2; : : :; n ; 1
Per exemple:
Cap solucio per a n = 1. En efecte: (z + i) ; (z ; i) = 0 no en te.
Solucio per a n = 2: z = cotg = 0. En efecte:
2
(z + i)2 ; (z ; i)2 = 0
2zi + 2zi = 0
z=0

p p

Solucio per a n = 3: z1 = cotg 3 = 3 , z2 = cotg 3 = ; 33 . En efecte:
3 2
(z + i)3 ; (z ; i)3 = 0
3z 2 = 1
p
z = 33
Una altra manera de fer-ho seria:

De (b) tenim que, si z es una solucio de (a), ! es una arrel enesima de la unitat.
Ara be, ! = z + i i per tant ! (z ; i) = (z + i), d'on z (! ; 1) = (! + 1)i . Com que
z;i
si ! = 1 tindrem i = 0, tenim z = (! + 1)i .
!;1
Busquem, doncs, les arrels enesimes de la unitat
!i = 1 2(i;1)
n
per i = 1; : : :; n
Ja hem observat que l'arrel ! = 1 no ens dona cap z . Per tant, les solucions de (a)
son
zi = (!!i +; 1)1 i amb i = 1; : : : ; n ; 1
i
amb !i una arrel enesima de la unitat.


Successions de nombres reals 31
Captol 3 Successions de nombres reals
En aquest captol, considerem que el lector esta familiaritzat amb tot allo que fa re-
ferencia a la convergencia de successions, l'algebra de lmits i els metodes de resolucio
d'indeterminacions. 1
1. Proveu, fent us de la denicio, que
lim 5nn + 2 = 51
2
Solucio:
Recordem que ` es lmit d'una successio (an ) si i nomes si per a tot " > 0 existeix n 20
N tal que 8n n es verica que

0
jan ; `j < "
Hem de trobar, doncs, un n 2 N en funcio de " > 0 per tal que 8n n :

0 0
n 1

2

5n + 2 ; 5 < "
2
n 1
5n ; 5n ; 2 ;2 2 ;1
2
2

2

2
5n + 2 ; 5 = 5(5n + 2) = 5(5n + 2) = 5 5n + 2 =
2 2 2
= 25 5n 1+ 2 < 25
2
2 1
n 2
1
Vegeu, per exemple, Temes clau de calcul.

2 1 < " obtenim que n > 2 , d'on n >

r 2
Obligant ara que 25 n 2
25"
2
25" .
"r # r
Sigui n = E 2 +1> 2 .
0
(1) 25" 25"
(1)E [x] indica part entera de x . 2
Llavors 8n n i tindrem efectivament

n 2
0
1 2 =
< "r 2 # ! <
2
;
5n + 2 5 25n 25n
2
2 2 2 2
25 E 25" + 1
0
2 = 2 ="
< r2! 2
25 " 2
25
25
25"
i per tant es compleix la denicio de lmit.

2. Proveu que la successio (an ) on
an = 2n3+n 5
es una successio de Cauchy.
Solucio:
Recordem que una successio (an ) es diu de Cauchy si i nomes si
per a tot " > 0 existeix n 2 N tal que 8n; m > n 0 0
j an ; a m j < "
Hem de trobar, doncs, un n en funcio de " perque per a tota parella de nombres
0
naturals n; m mes grans que n es tingui

3n 0
3 m

; <"
2n + 5 2m + 5
2
La part entera d'un nombre real x es l'enter mes gran, denotat per E [x] , mes petit o igual que el
nombre x .

De fet, es pot suposar que m < n :

3n 3 m
6nm + 15n ; 6nm ; 15m 15n ; 15m
= <
2n + 5 ; 2m +5 = (2 n + 5)(2 m + 5) (2 n
n ; m 15 n + m + 5)(2 m + 5)
15 n ; 15 m 15
< 2n 2m = 4 nm < 4 nm <
15
2n 15 1 15
< 4 nm = 2 m = 2m
Obliguem ara que 215m < " i, per tant, m > 15 2" .
15
Sigui, doncs, n = E 2" + 1 > 15
0
2" .
Llavors, 8n; m > n i tenim
3n 15 15 15
0
3m
2n + 5 ; 2m + 5 < 2m < 2n < 2 " = " 0
15
2
i la successio compleix, doncs, la condicio de Cauchy.

3. Calculeu n bn
lim aan +
; bn
segons els valors de a; b 2 R +
i a 6= b .
Solucio:
Per resoldre aquest tipus d'indeterminacio suposem primer que a > b
an + bn ;
a n + b n
a n 1 + ab n
lim an ; bn = lim an ; bn = lim ; b n
1; a
an
n
Com que a > b , es te ab < 1. Per tant, lim ab = 0 i nalment tenim
1+ b n
;
lim ; ab n = 11 ;
+0 =1
1; a 0

Sigui ara a < b :

n n
an + bn ; a n + 1
a + b b n
lim an ; bn = lim an ; bn = lim ; ab n
b ;1
bn
n
Com que a < b , es te ab < 1. Per tant, lim ab = 0 i nalment tenim
; a n + 1 0 + 1
lim ; ab n = 0 ; 1 = ;1
b ;1

4. Calculeu el lmit de la successio seguent 2
n
an = 1 ln n
n n!
Solucio:
Recordem el criteri de Stolz:
Si (bn ) es una successio monotona creixent amb lim bn = +1 i si
; an; = a
lim abn ; 1
bn n; 1
llavors
lim abn = a
n
En el nostre cas tenim nn
ln
an = n = an !
n bn
i bn = n , que es una successio monotona creixent i tendint cap a +1 . Es veriquen,
doncs, les hipotesis del criteri de Stolz i per tant el podem aplicar:
2
En aquest context, ln es logaritme neperia.

n;1
ln nnn ; ln n;n; nn n
lim n ; (n ; 1) = lim ln n;n n; = lim ln (nn ;(n1);n;1)!n! =
( 1)
! ( 1)! !
( 1) 1 1
n; ( 1)!
n n n
= lim ln (n ; 1)n; n = lim ln ( n ; 1 )n; = lim ln (1 + n ;1 1 )n; =
1
1 1
= ln lim (1 + 1 )n; = ln e = 1 1
n;1

5. Calculeu el lmit de la successio seguent:
an = ln n
1+ + :::+ n
1
2
1
Solucio:
Es pot solucionar de la mateixa manera que el problema anterior an = ab n amb bn
n
successio monotona creixent i tendint cap a +1 , per la qual cosa tambe podem aplicar
el criteri de Stolz:
ln n ; ln (n ; 1) ln n
lim = lim n; = lim n ln n = 1
(1 + + : : : + n ) ; (1 + + : : : + n; )
1
2
1 1
2 n
1
1
n;1 1
n )n = lim ln ((1 + 1 )n; (1 + 1 )) =

= lim ln ( n ; 1
1 n;1 n;1
1 1
= ln lim ((1 + n ; 1 )n; (1 + n ; 1 )) = ln (e 1) = 1
1

6. Calculeu lim p
n an on
an = ab + a n + : : : + ar nr ;
0 1
ai ; bj 2 R +
i 0 i r; 0 j s:
+ b n + : : : + bs ns
0 1
Solucio:
Recordem el criteri de l'arrel:

Sigui (an ) una successio de nombres reals positius:

Si lim aan = `; llavors lim pn an = `
n; 1
En el nostre cas tenim

a + a n + : : : + ar nr
0 1
lim a + ab (n+;b 1)n + : : : + bs ns

+ : : : + ar (n ; 1)r =
0 1
0 1
b + b (n ; 1) + : : : + bs (n ; 1)s
0 1
= lim ((aa + a n + : : : + ar nr )(b + b (n ; 1) + : : : + bs(n ; 1)s)

0 1 0 1
+ a (n ; 1) + : : : + ar (n ; 1)r )(b + b n + : : : + bs ns )
0 1 0 1
= lim aa bb +
0 : : : + ar bsnr s = 1
0
+
0 + : : : + ar bs nr s
0
+
i, per tant, lim p

n a = 1.
n

7. Sigui (an ) una successio de nombres reals denida de la forma
a =a>1
1
p
an = 2an; ; 1 1
Proveu que es una successio monotona i acotada i concloeu que es una successio con-
vergent. Determineu-ne el lmit.
Soluci
o:
Primerament observem que la successio (an ) esta ben denida, es a dir, que
2an ; 1 > 0 per a tot n2N
i aixo es aix ja que an > 1 per a tot n 2 N , en efecte, per induccio tenim:
a > 1, per hipotesi.
1
Suposem que es cert per n ; 1, llavors

p p p
an = 2an; ; 1 > 2 1 ; 1 = 1 = 1
1

Provarem que (an ) es una successio monotona per induccio:

p p p p
a = 2a ; 1 = 2a ; 1 = a ; (a ; 1) < a = a = a
2 1
2 2 2
1
Suposem ara que an; < an; i vegem que an < an; :
1 2 1
p p
an = 2an; ; 1 < 2an; ; 1 = an;
1
(1)
2 1
(1) Per hipotesi d'induccio.

Recordem el teorema sobre successions monotones acotades que diu: Si (an ) es una
successio monotona creixent (decreixent) i acotada superiorment (inferiorment), (i per
tant tambe inferiorment (superiorment)), llavors aquesta successio te lmit.
En el nostre cas acabem de provar que la successio donada es monotona decreixent, es
acotada inferiorment per 1; per tant, estem dins les condicions del teorema i la nostra
successio te lmit ` .
Per trobar el valor d'aquest lmit fem el seguent:
p p
` = lim an = lim 2an; ; 1 = 2` ; 1 1
` = 2` ; 12
` ; 2` + 1 = (` ; 1) = 0
2 2
) `=1
Observacio: pot ser que existeixi solucio de l'equacio, pero que no existeixi el lmit.
Per exemple, sigui an = 2n +(;1)n . Clarament aquesta successio no te lmit; per altra
banda tenim una relacio de recurrencia que descriu la successio
an = an; + 2an; 1 2
Per tant, si existeix lmit aquest ha de ser tal que

` = ` + 2`
equacio que te solucio ` = 0. Pero, com hem dit, la successio no te lmit, es a dir, que
l'equacio tingui solucio no es una condicio sucient per a l'existencia de lmit.


8. Calculeu lim an on an = nnn! .
Soluci
o:
Comprovem que (an ) es una successio monotona decreixent
n 1)n; = ( n ; 1 )n; < 1
per a cada n 2 N aan = nn;n = n(!(nn;;1)!
! 1
1
n; n; n; 1
(
nn
(
1)
n
1)!
1
i com que la successio es de termes positius, tenim que 0 < an < an; (observeu que
per concloure que an < an; a partir de aan < 1 es necessari que els termes siguin
1
n;
1
positius; en cas contrari podrem tenir, per exemple, ; 2 < 1 pero ;2 > ;3). E s a
1
;3
dir, la successio an es monotona decreixent i acotada inferiorment pel zero. Podem,
doncs, aplicar el teorema de las successions monotones acotades i armar que existeix
el lmit ` de (an ).
Determinem ara aquest lmit:
a
n ; 1 n;
n
1
De a = n tenim
n; 1
n ; 1 n; 1
an = n an;1 (1)
n; 1
i, com que lim n ; 1
1
= , si prenem lmits a (1) tenim que

n e
` = 1e ` ) `=0

9. Per a quins valors de a es
5n + a an +5
lim 5n + 3 = 1?

Solucio:
Per a a = 3 aquest lmit es clarament 1, ja que per a aquest valor de a la successio es
constant: (1; 1; 1; : : :).
Vegem si existeix algun altre valor de a . Per a aixo calculem el lmit d'aquesta successio
5n + a an ! an 5n+a
;
1 + 55nn + a ;1
1 ( +5)(
5n+3 1)
+5
5n+a ;1
lim 5n + 3 = lim
(a) +3
5n+3
=
n !
an a; ( +5)( 3)
a;3 n
5 +3
a ; 3
5 +3
a(a;3)
= lim 1 + 5n + 3 =e 5
(a) a 6= 3
= 1 si i nomes si a(a ; 3) = 0, i aixo nomes es te per a
a(a;3)
Ara be, e
5
5
a=0

10. Calculeu lim an , on v
u
u Yn 1
an = n t
n 5
i (5i ; 1)
5
=1
Soluci
o:
Sabem que si a 2 R es positiu a = eln a , i que lim abn = alim bn .
Per tant, lim an = lim eln an = elim ln an . Calculem, doncs, lim ln an :
0 v
u 1 0 v
u 1
u
t Y
n 1 A u
t Yn 1 A
lim ln @n 5 n @
(5i ; 1) = lim ln n + ln i (5i ; 1) =
5
n 5
5
i
=1 =1
! 5nln n + ln
Qn 1
= lim 5ln n + n ln 1 Y 1 n i (5i ; 1)
= lim
=1 5
i=1
(5i ; 1) 5
n

Hem de calcular, doncs,

Q
5nln n + ln ni 1
lim
=1
(5i ; 1) 5
n
Com que n es una successio monotona creixent tendint a +1 , podem aplicar el criteri
de Stolz:
Q Q
5nln n + ln ni (5i ;1 1) ; 5(n ; 1)ln (n ; 1) ; ln ni ; (5i ;1 1) 1
=1 =1
lim
5 5
=
n ; (n ; 1)
Y n nY ; !
1
= lim 5nln n + ln (5i ; 1) ; 5(n ; 1)ln (n ; 1) ; ln 1 1
5
(5i ; 1) = 5
0 i =1
Qn 1 1
i =1
= lim B
Bln n n + ln i (5i ; 1) C
Qn; 1 C
5 =1 5
@ (n ; 1) n; 5( 1) A= 1
i (5i ; 1)
n n; n
=1 5
= lim ln
5( 1)
+ ln 1
5
=
(n ; 1) n; (5n ; 1)
!
5( 1) 5
n n; 5( 1)
1
= lim ln n ; 1 + ln n + ln (5n ; 1) = 5
5
n; !
= lim 5ln 1 + 1 + ln n 1
=
5
n;1 (5n ; 1) 5
= 5 + ln 51 = 5(1 ; ln 5)
5
Per tant:
lim an = e ;ln = 51 e 5(1 5)
5
5

11. Calculeu n! n 1
lim nn e;n
a partir de la formula de Stirling.

Solucio:
Recordeu que la formula de Stirling diu
lim p =1 n!
nn e;n 2n
Llavors: n! n n! n p n
1 1
1
lim nn e;n = lim n ;n p 2n =

n e 2n
n! n p n 1
1
= lim p lim 2n

(1) nn e;n 2n
(1) Si aquests dos lmits existeixen.
El primer lmit es 1 per la formula de Stirling. Vegem el segon, aplicant el criteri de
l'arrel:
lim 2(2nn; 1) = 1
Per tant: n! n 1
lim n ;n = 1 1 = 1
ne

12. Sigui
an = ; 32 an; + 23 an; + an; 1 2 3 (1)
amb a = ;1, a = 2 i a = 1
0 1 2
a) Trobeu el terme general de la successio.

b) Calculeu lim an .
Solucio:
a) L'equacio caracterstica corresponent a (1) es 3
+ 23 ; 32 ; 1 = 0
3 2
3
Vegeu Temes clau de calcul, pag. 71, exercici 3.8.

i les seves arrels, que podem obtenir aplicant, per exemple, la regla de Runi, son 4
= 1, = ; 12 i = ;2.
1 2 3
1 n
Per tant, en les successions ((1)n ), i ((;2)n ) compleixen la relacio (1), i
;2
tambe la compleix qualsevol combinacio lineal d'aquestes.
Imposem, doncs, que una d'aquestes combinacions lineals
n
(xn ) = ((1)n ) + ; 12 + ((;2)n )
sigui tal que x = ;1, x = 2, x = 1 :
0 1 2
;1 = + + >
9
>
=
2 = ; 1 ; 2
2 >
1
1 = + + 4 ;
>
4
Resolent el sistema obtenim
= 10
9
= ; 20
9
=1
9
i llavors
10 20
1 n 1
n
(xn ) = 9 ((1) ) ; 9 ; 2 + 9 ((;2)n )
verica (1) amb les mateixes condicions inicials que (an ), es a dir, que x = a , 0 0
x = a i x = a ; per tant, es (xn ) = (an ).

1 1 2 2
b) Calculem el lmit d'aquesta successio ara que coneixem l'expressio del terme general:
10 20
1 n 1
n
lim (an) = lim 9 ((1) ) ; 9 ; 2 + 9 ((;2) ) n
Ara be:
10
10 10
n
lim 9 ((1) ) = lim 9 = 9
1 n
lim ; 20
9
;2 =0
lim 19 ((;2)n ) no existeix.
Per tant, no existeix lim an .
4
Vegeu Temes clau d'algebra.

Continutat i lmits de funcions reals d'una variable 43
Captol 4 Continutat i lmits de funcions reals d'una variable
1. Fent us de la denicio de continutat d'una funcio, proveu que la funcio

f (x) = x2 + 2x
es contnua en qualsevol punt de R.
Solucio:
Recordem la denicio de continutat d'una funcio f (x) en un punt x0 :
Direm que f denida en un interval obert que conte x0 es contnua en aquest punt x0
si i nomes si
8" > 0 9 > 0 tal que 8x amb jx ; x j < es te 0
jf (x) ; f (x )j < " 0
Si la funcio esta denida en un interval tancat [a; b], la continutat sobre els extrems
de l'interval es deneix:
Sobre a 8" > 0 9 > 0 tal que 8x amb 0 x ; a < es te
jf (x) ; f (a)j < "
Sobre b 8" > 0 9 > 0 tal que 8x amb 0 b ; x < es te
jf (x) ; f (b)j < "
Donat doncs un " > 0, hem de trobar 1 > 0 per tal que 8x 6= x0 amb jx ; x0 j <
es tingui j(x2 + 2x) ; (x20 + 2x0 )j < " .
1
Si existeix > 0 pel qual es verica la condicio, qualsevol 0 < 1 < verica tambe la condicio.

Escrivim x = x0 1 , amb 1 > 0. Com que nomes ens interessen els punts x proxims
a x0 podem suposar que 1 < 1. Llavors:
j(x + 2x) ; (x + 2x )j = j(x ) + 2(x ) ; (x + 2x )j =
2 2
0 0 0 1
2
0 1
2
0 0
= jx + 2 + 2x (1 ) ; x ; 2x j j2x + + 2 j
2
0
2
1 1 0 1
2
0 0 0 1
2
1 1
+ (2jx j + 2) + (2jx j + 2) = (2jx j + 3) < "

2
1 0 1 1 0 1 1 0
(1)
(1) 1 < 1
Sigui 2 = mn( " ; 1); es te
2jx0 j + 3
8" > 0 9 = mn( 2jx "j + 3 ; 1) tal que 8x amb jx ; x j < 0
0
i llavors x = x0 1 amb 1 < i

j(x + 2x) ; (x + 2x )j = j(x ) + 2(x ) ; (x + 2x )j =
2 2
0 0 0 1
2
0 1
2
0 0
= jx + 2 + 2x (1 ) ; x ; 2x j j2x + + 2 j
2
0
2
1 1 0 1
2
0 0 0 1
2
1 1
+ (2jx j + 2) + (2jx j + 2) = (2jx j + 3) < (2jx j + 3) =

2
1 0 1 1 0 1 1 0 0
8
< (2jx j + 3)
" = " si = "
=: 2jx j + 30
2jx j + 30 0
(2jx j + 3) 1 " 0 si = 1

2. a) Demostreu a partir de la denicio de lmit d'una funcio en un punt que
lim
x!2
(x2 ; 2) = 2
i trobeu el valor de quan " = 0; 01.
b) Feu el mateix per a
lim 2x ; sin2 x = 1
x! 2 2x ;
2
Observeu que no ens importa si alguna altra mes gran tambe verica les condicions exigides; nomes
ens interessa trobar-ne una. Observeu tambe que, com era d'esperar, la trobada depen de " i del
punt x0 .

i trobeu el valor de quan " = 4 .
Solucio:
a) Recordem la denicio de lmit d'una funcio f (x) denida en un interval obert que
conte un punt a . En aquest punt a :
Direm que xlim
!a
f (x) = ` si i nomes si
8" > 0 9 > 0 tal que 8x 6= a amb jx ; aj < es te
jf (x) ; `j < "
Si la funcio f (x) esta denida en l'interval [a; b], denim el lmit de la funcio f en el
punt a i en el punt b de la manera seguent
Direm que lim+ f (x) = ` si i nomes si
x !a
8" > 0 9 > 0 tal que 8x 6= a amb 0 x ; a < es te
jf (x) ; `j < "
Direm que lim; f (x) = ` si i nomes si
x !b
8" > 0 9 > 0 tal que 8x 6= b amb 0 b ; x < es te
jf (x) ; `j < "
Donat doncs un " > 0, hem de trobar 3 > 0 per tal que 8x 6= 2 amb jx ; 2j < es
tingui j(x2 ; 2) ; 2j < "
6 2 es sucientment proxim a 2 es x = 2 1 amb 1 > 0 i podem suposar que
Si x =
1 < 1. Llavors
j(x ; 2) ; 2j = jx ; 4j = j(2 ) ; 4j = j 4 j
2 2
1
2 2
1 1
+ 4 < + 4 = 5 = "
2
1 1
(1)
1 1 1
3
Si existeix > 0 pel qual es verica la condicio, qualsevol 0 < 1 < verica tambe la condicio.

(1)1 < 1
Sigui = mn ( 5" ; 1). Es te
8" > 0 9 = mn ( 5" ; 1) tal que 8x 6= 2 amb jx ; 2j <

Llavors x = 2 amb 0 < <
1 1
j(x ; 2) ; 2j = jx ; 4j = j(2 ) ; 4j = j4 4 + ; 4j
2 2
1
2
1
2
1
j4 + j < 5 < 5 =

1
2
1 1
8
<5
" = " si = "
=: 5 5
5 1 si = 1 () " 1 ) " 5)
5
Si " = 0; 01 < 5, = 0;501 = 0; 002.
b) Igual que en l'apartat anterior, sigui x = 2 sucientment proxim a 2 i > 0:

2 ; sin2 ( 2 ) ; 1 = 2 ; cos2 () ; 1 = 1 ; cos2 = sin2 <

2

2
2 2
< j sin j = "
(a) 2
(a) sin <
Per tant, = arcsin 2" si " ; si " > , qualsevol serveix.

2 2
Si " = 4 , llavors = 6 .

3. a) Estudieu la continutat uniforme de la funcio f (x) = ln x en [1; 2] i en (0; 1),
donant el valor de corresponent a " = en el primer cas. 1
2
b) En general, proveu que si una funcio f : [a; b] ;! R es contnua, llavors es uni-
formement contnua.

Solucio:
a) Recordem primer la denicio de funcio uniformement contnua denida sobre un
conjunt A R :
8 " > 0; existeix > 0; tal que 8x; y 2 A amb jx ; yj < es te
jf (x) ; f (y)j < "
Si " = 21 , considerem "1 = 41
jln x ; ln yj < 14 = ln e 14

x
ln < ln e 4
1

y
ln e = ;ln e 14 < ln xy < ln e 14

; 14
e; 41 < xy < e 14
ye; 14 < x < ye 14
ye; 41 ; y < x ; y < ye 14 ; y

y e; 41 ; 1 < x ; y < y e 14 ; 1
Pero:
1 ; e; 14 < e 14 ; 1
Per tant, sigui
= 1 ; e; 41
Llavors
jx ; yj < = 1 ; e; 14
implica
e; 14 ; 1 = ; 1 ; e; 14 < x ; y < 1 ; e; 14
i com que y es mes gran o igual que 1 es te

y e; 14 ; 1 e; 14 ; 1 < x ; y < 1 ; e; 14 < e 14 ; 1 e 14 ; 1 y

es a dir
ye; 41 ; y < x ; y < ye 14 ; y
ye; 41 < x < ye 14
e; 41 < xy < e 14
;ln e 14 = ln e; 41 < ln xy < ln e 14

ln
x 14 1
y < ln e = 4

d'on
jln x ; ln yj < 14
Per tant, el buscat es = 1 ; e; 41 .
Vegem ara que la funcio no es uniformement contnua en l'interval obert (0; 1). Per a
qualsevol > 0, si x 2 (0; ) (0; 1) i y = xe tenim que
jx ; yj = x ; xe = x 1 ; 1e = x e ;e 1 < x <

jf (x) ; f (y)j = jln x ; ln xe j = jln x ; ln x + ln ej = jln ej = 1

Per tant, si " < 1 no existeix cap tal que si jx ; y j < . Llavors jf (x) ; f (y )j < " .
b) Donat un " > 0 qualsevol, considerem " . Com que f es una funcio contnua en
2
[a; b], aleshores
8 x 2 [a; b] 9 tal que si jx ; xj < ) jf (x ) ; f (x)j < 21 "

0 0 0
Per a cada punt x0 2 [a; b] considerem B(x0 ; ), i tenim
2
[ B(x ; ) [a; b]
x0 [a;b]
0 0
i tambe
2
[ B(x ; 12 ) [a; b]
x0 [a;b]
0 0

L'interval de denicio de la funcio es un conjunt compacte. Per tant, hi ha un nombre

nit d'aquestes boles que recobreixen l'interval [a; b]:
B(x ; 21 ) [ : : : [ B(xn ; 21 n ) [a; b]

1 1
Sigui = mn f 12 1 ; : : :; 21 n g , i siguin x; y 2 [a; b], amb jx;y j < . Com que x 2 [a; b],
llavors x 2 B(xi ; 12 i ) per un cert i , i per tant y 2 B(xi ; i ), ja que
jxi ; yj = jxi ; x + x ; yj jx ; xij + jx ; yj < 21 i + i

Ara be:
jf (x);f (y)j = jf (x);f (xi)+f (xi);f (y)j jf (x);f (xi)j+jf (xi);f (y)j < 12 "+ 21 " = "
Per tant, tenim
8" > 0 9 > 0 tal que si jx ; yj < ) jf (x) ; f (y)j < "
E s a dir, la funcio es uniformement contnua.

4. L'equacio de la caracterstica directa d'un dode semiconductor es
I = 10(e0;03V ; 1)
amb I intensitat (en A ) i V tensio (en mV ).
a) Si es vol controlar la intensitat amb un error de 1 A , quina precisio es necessita
en la tensio quan es traballa en el punt de tensio 0?
b) Idem, en el punt 50 mV .
c) Idem, en l'interval de tensions [0; 100].
d) Si la mnima tensio que podem controlar es de 0; 05 mV , quin es el maxim interval
de tensions en que es pot assegurar l'error maxim esmentat en la intensitat?

Solucio:
Vegem quina relacio hi ha entre les variacions d'intensitat ( " ) i les variacions de tensio
( ):
I = 10(e0;03V ; 1)
I + " = 10(e0;03(V +) ; 1)
= 0;103 ln (1 + 10e0";03V )
Es tracta, doncs, de calcular aquest valor per a " = +1 A( + ) i per a " = ;1 A( ; ),
amb les tensions demanades.
V 0,03V e0;03V I a = e;0;03V b = 1 + 10a ln b +

0 0 1 0 1 1,1 0,095 3,18
50 1,5 4,48 34,8 0,22 1,022 0,0218 0,725
100 3 20,1 190,8 0,05 1,005 0,00499 0,166
b0 = 1 ; 10a ln b0 ;
0,978 -0,0225 -0,752
0,995 -0,00499 -0,166
Per tant 4 :
a) 3; 18 mV
b) 0; 72 mV
c) 0; 16 mV (la mes exigent en l'interval [0; 100])
d) Per a " = 1 A x, en augmentar V disminueix . Ens demanen V maxim amb
0; 05 mV . Temptegem per a diferents valors de V :
4
Observeu que estudiar si podem respondre els apartats a), b) i c), sigui quin sigui " > 0 exigit, es
estudiar si la funcio f (V ) = 10(e0;03V ; 1) es contnua per la dreta en el punt 0, contnua en el
punt 50 i uniformement contnua en l'interval [0, 100].

V
150 0,037
130 0,067
140 0,050
Per tant, l'interval de V demanat (en mV ) es [0; 140].

5. Proveu, fent us de la denicio, que
lim 1 = +1
x!a (x ; a)2
Soluci
o:
Recordem que
!a f (x) = +1
lim x
si i nomes si per a cada nombre real positiu M existeix > 0 tal que per a tot x 2 R
amb x 6= a i jx ; aj < es te
f (x) > M
Analogament
!a f (x) = ;1
lim x
si i nomes si per a cada nombre real positiu M existeix > 0 tal que per a tot x 2 R
amb x 6= a i jx ; aj < es te
f (x) < ;M
Per al nostre cas hem de provar que 8M > 0 existeix un > 0 tal que
1 > M si 0 < jx ; aj <
(x ; a)2
Per a aixo nomes cal observar que
1 >M >0 ) 0 < (x ; a) 2
< 1
(x ; a) 2 M
d'on equivalentment tenim
0 < jx ; aj < p1
M

Sigui, doncs, = p1
M

6. Estudieu la continutat de la funcio
f (x) = (ln x x+;sin1 x)e
x
Solucio:
Aplicarem el criteri de generacio de funcions contnues, es a dir, aplicarem les proposi-
cions sobre la suma, el producte, el quocient i la composicio de funcions contnues
seguents.
Siguin f i g dues funcions denides i contnues sobre els oberts U R i V R ,
respectivament. Llavors:
1) La funcio suma f + g es contnua a U \ V .
2) La funcio producte f g es contnua a U \ V .
3) Si la funcio g no s'anul la en cap punt de U \ V , la funcio quocient fg es contnua
a U \V.
4) La funcio composicio f g es contnua a fx 2 V j g (x) 2 Ug .
Observem que aquestes condicions son sucients pero no necessaries; per tant, en la
resta de punts de R s'haura de fer un estudi a part.
ln x es contnua a R+0

sin x es contnua a R
ex es contnua a R
x;1 es contnua a R (es una funcio polinomica)
Per tant, aplicant (1) tenim que la funcio g (x) = ln x + sin x es contnua 5 a R+0 i
;
0 el conjunt fx 2 R j x > 0g , R0 el conjunt fx 2 R j x < 0g ,
En aquest context indiquem per R+
5
R+ el conjunt fx 2 R j x 0g , R; el conjunt fx 2 R j x 0g i per R0 el conjunt

fx 2 R j x 6= 0g .

aplicant (2), la funcio h(x) = g (x) ex es contnua a R+0 .

La funcio x ; 1 s'anul la a x = 1; per tant, aplicant (3) tenim que la funcio donada
f es contnua a R+0 ; f1g .
En la resta de punts de R l'aplicacio f no esta denida; per tant, no pot ser-hi contnua,
es a dir, f es contnua a R+0 ; f1g .

7. Sigui f : R ;! R denida per

ex; si x < 0
f (x) =
x + a si x 0
Com s'ha d'escollir a per tal que la funcio sigui contnua?
Solucio:
De fet, l'unic punt con ictiu es el 0, ja que clarament per a qualsevol altre punt la
funcio es contnua. Estudiem, doncs, la continutat en el punt 0.
Sigui x0 2 R . La funcio f es contnua en el punt x0 si i nomes si
x
lim
!x0 f (x) = f (x0 )
(continutat per lmits).
x
lim
!0;
f (x) = xlim
!0;
ex = e0 = 1
lim f (x) = xlim
x!0+ ! 0+
(x + a) = a
Com que si existeix xlim
!0 f (x) es te
lim
x!0 f (x) = xlim
!0;
f (x) = xlim
!0+
f (x)
tenim que la funcio es contnua en el punt 0 si i nomes si a = 1, i per tant, contnua a
tot R.


8. Estudieu la continutat de la funcio

x2 sin x1 ; per x 6= 0
f (x) =
0; per x = 0
Solucio:
Per generacio de funcions contnues, tenim que la funcio f es contnua en tot punt
x 2 R amb x 6= 0. En el punt x = 0 no ho sabem ja que el criteri no ens ho assegura.
Fem, doncs, un estudi per a aquest cas.
Farem us de la denicio de continutat per successions:
Sigui (xn ) una successio de punts convergent a zero:
lim f x 1
( n ) = lim xn sin
2
xn !0 xn !0 x n
Calculem, doncs, aquest lmit. La funcio sin x es acotada:
;1 sin x1 1
Per tant:
;1 sin x1 1
n
i
;xn xn sin x1 xn
2 2 2
Com que la successio (x2n ) convergeix a zero tenim que
lim x 1 = 0 = f (0)
n sin
2
xn !0 x n
Per tant, la funcio tambe es contnua en el punt zero.

La funcio f es contnua a tot R.


9. Sigui f : R ;! R una funcio denida de la forma
f (x) = x180 + 260

2 + x2 + sin2 x
Proveu que existeix un x0 2 R tal que f (x0 ) = 100.
Solucio:
Observem que la funcio f es contnua a tot R ja que x180 es una funcio polinomica i
2 + x2 + sin2 x es una funcio estrictament positiva.
Veure que existeix un punt sobre el qual la funcio f val 100 es equivalent a veure que
la funcio g (x) = f (x) ; 100 (contnua) s'anul la en un punt.
La funcio g es tal que
g (0) = 0 + 2 +260
0+0
; 100 = 30 > 0
260 ; 100 < 1 + 260
g (1) = 1 +
2 + 1 + sin 1
2
(a) 3 ; 100 < 1 + 87 ; 100 = ;12 < 0
(a) sin2 1 > 0
Tenim, doncs, g : [0; 1] ;! R contnua tal que g (0) > 0 i g (1) < 0, es a dir, estem
amb les condicions del teorema de Bolzano, que diu:
Si f es una funcio denida i contnua en un interval tancat [a; b] i es tal que f (a) <
0 < f (b), llavors existeix algun x 2 [a; b] amb f (x) = 0.
Per tant, existeix x0 2 (0; 1) tal que g (x0 ) = 0. E s a dir
existeix x0 2 (0; 1) tal que f (x0 ) = 100

10. Estudieu la continutat de la funcio f : R+0 ;! R denida de la manera seguent:

x2 ; si x 2 Q
f (x) =
ln x; si x 2R - Q

Solucio:
Sigui x0 2 R+0 . f es contnua en aquest punt si i nomes si
x
lim
!x0 f (x) = f (x0 )
Com que donats dos punts x; y 2 R qualssevol sempre hi ha q 2 Q amb q 2 (x; y ) i

hi ha un p 2 R ; Q tambe amb p 2 (x; y ), existeix una successio (qn ) de nombres
racionals que tendeix a x0 i n'existeix una altra (pn ) de nombres irracionals que tendeix
tambe a x0 .
Ara be:
lim
qn!x0 f (qn ) = lim qn = x0
2 2
lim f (pn ) = lim ln pn = ln x0

pn !x0
Per tant, es condicio necessaria perque la funcio sigui contnua en aquest punt que
x20 = ln x0 , i aixo no es possible ja que 8x 2 R+0 ln x < x2 .

11. Considerem la funcio f : [0; 1] ;! R denida de la forma

x; per a x 2 Q
f (x) =
1 ; x; per a x 2 R-Q
Demostreu que:
1) f : [0; 1] ;! [0; 1] es bijectiva.
2) f no es monotona en cap punt de (0,1).
3) f nomes es contnua en el punt 21 .

Solucio:
1) Clarament la funcio pren tots els valors compresos entre 0 i 1:

8x 2 [0; 1] 9y 2 [0; 1] tal que f (y) = x
En efecte:
si x 2 Q prenent y = x es te f (y ) = f (x) = x
si x 2 R- Q prenent y = 1 ; x es te f (y ) = 1 ; y = 1 ; (1 ; x) = x .
Observeu que si x 2 [0; 1] llavors 1 ; x 2 [0; 1], i si y 2 R-Q llavors 1 ; y tambe es
irracional.
De forma analoga es prova que la funcio es injectiva.
2) Recordeu que una funcio f es monotona creixent, (decreixent) estrictament en un
punt x0 si i nomes si
existeix r > 0 tal que per a x; y amb x0 ; r < x < x0 < y < x0 + r es te
f (x) < f (x0 ) < f (y ), ( f (x) > f (x0 ) > f (y)).
Sigui x0 2 (0; 1) i suposem que es racional. Per a tot increment h > 0 racional, tambe
es x0 h racional i, per tant,
f (x0 ; h) = x0 ; h; f (x0) = x0 ; f (x0 + h) = x0 + h
i amb aixo
f (x0 ; h) < f (x0 ) < f (x0 + h)
Considerem, ara, increments h1 > 0 irracionals. D'on x0 h1 son irracionals i, per
tant,
f (x0 ; h1 ) = 1 ; x0 + h1; f (x0 ) = x0; f (x0 + h) = 1 ; x0 ; h

i, si x0 12 :
f (x0 ) = x0 > 1 ; (x0 + h1 ) = f (x0 + h1)
i, si x0 < 12 :
f (x0 ) = x0 < 1 ; (x0 ; h1 ) = f (x0 ; h1)
Analogament, si x0 2 R ; Q .
Podem concloure que la funcio no es monotona.
3) Vegem que la funcio nomes es contnua en el punt 1 .
2
En efecte, sigui x0 2 [0; 1]; com que, donats dos punts x; y 2 R qualssevol sempre
hi ha q 2 Q amb q 2 (x; y ) i hi ha un p 2 R ; Q tambe amb p 2 (x; y ), existeix
una successio (qn ) de nombres racionals pertanyents a [0; 1] que tendeix cap a x0 i
n'existeix una altra (pn ) de nombres irracionals tambe pertanyents a [0; 1] que tendeix
igualment, cap a x0 .
Ara be,
lim
qn!x0 f (qn ) = lim qn = x0
lim f (pn ) = lim 1 ; pn = 1 ; x0
pn !x0
per tant, es condicio necessaria i sucient perque la funcio tingui el lmit a x0 que
x0 = 1 ; x0 , es a dir, que x0 = 21 . Per tant, l'unic punt en que es possible la
continutat es 12 . Pero en aquest punt tenim que f ( 21 ) = 12 = lim12 f . Per tant, la
funcio hi es contnua.
Observeu que amb aquesta funcio acabem de provar que el recproc del teorema de
Weierstrass es, en general, fals. En efecte, per aixo recordem, primer, aquest teorema:
Sigui f una funcio contnua denida sobre un conjunt compacte A ; llavors f (A) tambe
es compacte.
Per a 1 tenim que f es una funcio tal que aplica un conjunt compacte sobre un conjunt
compacte i, en canvi, per a 3, tenim que no es contnua.

12. Sigui f una funcio denida i contnua sobre l'interval tancat [0; 1], que pren
valors sobre aquest mateix interval. Demostreu que existeix un x0 2 [0; 1] tal que
f (x0 ) = x0 .

Solucio:
Si existeix x0 2 [0; 1] amb f (x0 ) = x0 , es te que f (x0 ) ; x0 = 0. Considerem, doncs,
la funcio g (x) = f (x) ; x denida i contnua sobre l'interval [0; 1] i mirem si te algun
zero:
g (0) = f (0) ; 0 0 ja que f (x) 0 8x
g (1) = f (1) ; 1 0 ja que f (x) 1 8x
8
si g (0) = 0 ) f (0) = 0 i x0 = 0
>
<
>
o
:
si g (1) = 0 ) f (1) = 1 i x0 = 1
(Si g (0) = 0 i g (1) = 0 f tindria, almenys, dos punts xos.)
Suposem nalment que tant g (0) com g (1) son diferents de zero. Per tant:
g(0) > 0
g(1) < 0
I com que g es contnua denida sobre un interval tancat, podem aplicar el teorema
de Bolzano:
9x0 2 (0; 1) tal que g(x0) = 0
Per tant:
9x0 2 (0; 1) tal que f (x0 ) = x0

13. Sigui f : [0; 1] ;! R+0 contnua. Proveu que existeix un n0 2 N tal que per a
tot n 2 N , amb n n0 , existeix xn 2 [0; 1] amb f (xn ) = nxn .
Solucio:
Sobre l' interval [0; 1] denim la funcio gn (x) = f (x) ; nx , que clarament es contnua,
i es te
gn(0) = f (0) > 0
gn (1) = f (1) ; n

Ara be, f (1) = a 2 R+0 . Considerem, doncs, n0 = E [a] + 1, que es tal que per a tot
n n0 gn (1) < 0.
gn es una funcio contnua denida sobre un interval tancat; podem, doncs, aplicar el
teorema de Bolzano:
9xn 2 [0; 1] tal que gn (xn) = 0
E s a dir:
f (xn ) = nxn

14. Calculeu les asmptotes de la funcio

p
f (x) = x(x + 4)
Solucio:
Direm que una recta r = fy (x) = ax + bg es una asmptota de la funcio f (x) si la
distancia de (x; f (x)) a (x; y (x)) tendeix a zero quan x tendeix cap a innit (mes o
menys innit).
Una condicio necessaria i sucient perque existeixi una asmptota d'una funcio f (x)
es que
lim f (x) i xlim
x!1 x !1 (f (x) ; ax)
(a)
siguin nits, i aquests lmits son justament el pendent a de la recta r (l'asmptota) i
el terme independent b .
En el cas en que a = 0, l'asmptota es diu horitzontal; en el cas contrari es diu obliqua. 6
Si el primer lmit de (a) es nit i el segon no, direm que la funcio f (x) admet una
direccio asimptotica de pendent a i que admet una rama parabolica en la direccio de
pendent a .
Si
!x0 f (x) = 1 , la funcio admet una asmptota dita vertical.
lim
6
x

En el nostre cas tenimr r
lim f ( x ) = x!lim x (x + 4) 1 + x4 = 1
x!+1 x +1 x2 = x!lim
+1
p p
lim ( f ( x) ; x ) = lim ( x (
p
x + 4) ; x) = lim 4) ; x)( x(x + 4) + x) =
( x(x + p
x!+1 x!+1 x!+1 ( x(x + 4) + x)
= x!lim p
x2 + 4x ; x2 = 2
+1 ( x(x + 4) + x)
Per tant, l'asmptota a +1 es r = fy = x + 2g .
Analogament, fem l'estudi quan x tendeix a ;1 per veure si tambe hi ha asmptota
en el ;1 . r r
lim f ( x ) = lim ; x( x + 4) = lim ; 1 + 4 = ;1

x!;1 x x !;1 x2 x!;1 x
p p
lim (f (x) + x) = x!;1

p
lim ( x(x + 4) + x) = x!;1 4) + x)( x(x + 4) ; x) =
lim ( x(x + p
x!;1 ( x(x + 4) ; x)
lim px + 4x ; x = ;2
2 2
= x!;1
( x(x + 4) ; x)
Per tant, l'asmptota a ;1 es r = fy = ;x ; 2g .

15.
p
Estudieu la variacio de la funcio f (x) = x quan x creix indenidament.
Solucio:
Vegem si f (x) admet direccio asimptotica.
px r
1
lim
x!1 x
= xlim
!1 x = 0
Com que el lmit es nit tenim direccio asimptotica; vegem ara si admet asmptota
obliqua o rama parabolica.
lim (f (x) ; 0 x) = xlim
x!1 !1 f (x) = +1
Per tant, f (x) admet la direccio asimptotica de pendent a = 0 i admet una rama
parabolica en la direccio de l'eix ox .


16. Sigui f : R ;! R contnua. Un punt x es diu que es un punt d'ombra de f

si existeix un y 2 R amb x < y , tal que f (x) < f (y ). Suposem que tots els punts de
l'interval (a; b) son d'ombra i que a i b no ho son.
a) Proveu que f (x) f (b) per a cada x 2 (a; b)
b) Deduu que f (a) f (b) i que per tant f (a) = f (b) (lema del sol naixent)
Solucio:
Comencem fent una descripcio graca de la nocio de punt d'ombra:
a) Farem la demostracio per reduccio a l'absurd. Suposem, doncs, que existeix un punt
x0 amb x0 f (b). Ara be, per hipotesi, x0 es un punt d'ombra, per tant,
existeix y > x0 tal que f (y ) > f (x0 ); d'altra banda, i tambe per hipotesi, sabem que
el punt b no es d'ombra, per tant, y b (observeu que si fos b < y , b verica les
condicions de punt d'ombra).
Considerem ara el conjunt
fy j x < y f (x )g
0 0
conjunt que, pel que acabem de veure, no es buit. b es una cota superior d'aquest
conjunt, per tant, te suprem.
Sigui x1 = sup fy j x0 < y f (x0 )g . Tenim que
x0 < x1 f (b)
(notem que si fos x1 = b tindrem f (x1 ) = f (b) i, per tant, f (x0 ) = f (b)).

Tenim x1 f (b). Per tant, podem repetir la construccio anterior i tenim
fy j x < y f (x )g
1 1
conjunt que no es buit. b es una cota superior d'aquest conjunt, per tant, te suprem.
Sigui x2 = sup fy j x1 < y f (x1 )g . Tenim que
x0 < x1 < x2 f (b)
E s per aixo que podem tornar a repetir la construccio i per recurrencia tenim una
successio fxn gn2N on
xn = sup fy j xn;1 < y f (xn;1 )g
Aquesta successio es monotona creixent i esta acotada superiorment per b . Per tant,
!1 xn b , i a mes es te que
te lmit, sigui x = nlim
f (xn ) f (xn;1 ) : : : f (x1 ) f (x0 ) > f (b) (a)
Si x = b , la hipotesi de continutat de f ens diu que nlim

!1 f (xn ) = f (b), cosa que es
contradiu amb (a).
Si x < b , llavors tenim que 8 z , amb x < z es f (x) f (z ), cosa que es contradiu amb
la hipotesi que x es un punt d'ombra. Per tant, f (x) f (b) per a tot x 2 (a; b), tal
com volem demostrar.
b) De la mateixa manera que en l'apartat anterior, farem la demostracio per reduccio
a l'absurd. Suposem, doncs, que f (a) > f (b). Per l'apartat anterior sabem que
8 x 2 (a; b) es te f (x) f (b). Per tant, si fxn gn2N (a; b) es una successio de punts
convergent cap a a tenim
lim
xn
f (x ) f (b) < f (a)
!a+ n
que es contradiu amb la hipotesi de continutat de la funcio. Per tant, f (a) f (b).
Ara be, a no es d'ombra. Per tant, no pot ser f (a) < f (b), es a dir, f (a) = f (b).


17. Sigui f : [a; b] ;! R una funcio monotona creixent tal que per a cada parella
de punts x ; x amb a x x b es verica la relacio seguent:
1 2 1 2
f ( 12 (x1 + x2 )) 12 (f (x1 ) + f (x2 ))
a) Feu la interpretacio graca d'aquesta condicio.

b) Demostreu que la funcio f es contnua en (a; b).
Solucio
a)
La imatge del punt mitja de dos punts queda per sota del segment que uneix les imatges dels dos
punts.
b) Farem la demostracio per reduccio a l'absurd. Suposem, doncs, que existeix 7 x1 2
(a; b) en que f no es contnua. Com que la funcio f es monotona creixent sabem que
per a tot x1 2 (a; b) existeix
lim;f (x) lim+ f (x)
x !x1 x !x1
i son tals que
lim;f (x) f (x1 ) lim+ f (x)
x !x1 x!x1
7
Observeu que per negar la tesi nomes cal que la funcio f deixi de ser contnua en un punt.

i en els extrems de l'interval es te

f (a) xlim
!a+
f (x); x
lim
!b;
f (x) f (b)
Aquest resultat ens diu que si x1 2 (a; b) es un punt de discontinutat, aquesta nomes
pot ser de salt. Per tant, nomes es poden presentar tres casos, que analitzem tot seguit.
Cas 1:
lim;f (x) = f (x1 ) < lim+ f (x)

x!x1 x !x1
Sigui d1 la distancia entre f (x1 ) i lim+ f (x), es a dir,

x!x1
d1 = jf (x1 ) ; lim+ f (x)j
x!x1
i considerem d1 ; llavors (pel fet d'existir lim+ f (x)) existeix > 0 tal que
2 x!x1
0 < x2 ; x1 < ) jf (x2 ) ; lim+ f (x)j < d21 (1)

x!x1
Per un canto, a causa que x2 es mes gran que x1 es te

x1 + x2 > x
2 1

Per tant:
f 21 (x1 + x2 ) lim+ f (x) (2)

x!x1
Per un altre canto, es te

f (x1) + f (x2) < lim f (x)
2 + x !x1
En efecte:
f (x1 ) + f (x2 ) = f (x ) + f (x2) ; f (x1 )
2 1
2
pero
lim f (x) ; f (x1 ) + f (x2) ; lim+ f (x)
f (x2 ) ; f (x1 ) = x!x+1 x!x1
< d1 + d21 = d1 + d1 < d
2 2 (a) 2 2 4 1
(a) Tingueu en compte (1).

Per tant:
f (x1) + f (x2 ) < f (x ) + d = f (x ) + lim f (x) ; f (x ) = lim f (x) (3)
2 1 1 1
+ 1
x !x1 + x !x1
Aix, doncs, de (2) i (3) obtenim que
f 21 (x1 + x2 ) > f (x1) +2 f (x2)

que contradiu la hipotesi del problema que diu
f 21 (x1 + x2 ) f (x1) +2 f (x2)

Per tant:
lim; f (x) = f (x1 ) = lim+ f (x)
x!x1 x!x1
es a dir, la funcio es contnua en x1 .

Cas 2:
lim; f (x) < f (x1 ) = lim+ f (x)

x !x1 x!x1
Sigui d1 la distancia entre lim; f (x) i lim+ f (x) = f (x1 ), es a dir,
x !x1 x !x1
d1 = j lim; f (x) ; lim+ f (x)j

x ! x1 x !x1
i considerem d21 ; llavors (pel fet d'existir lim+ f (x)) existeix > 0 tal que
x!x1
0 < x2 ; x1 < ) jf (x2 ) ; lim+ f (x)j < d21

x !x1
Sigui d2 la distancia entre x1 i x2 , es a dir,

d2 = jx1 ; x2 j
Escollim el punt x0 seguent:

x0 = x1 ; d22 (4)
Observeu que sempre es pot trobar x0 2 (a; b) agafant, si cal, mes petit.

Llavors
x0 + x2 = x + x2 ; x0 = x ; d2 + x2 ; (x1 ; d22 ) =
2 0
2 ( b) 1 2 2
= x ; d2 + x2 ; x1 + d2 = x ; d2 + x2 ; x1 =
1
2 2 4 1
4 2
= x1 ; d42 + d22 = x1 + d42
(b) Tingueu en compte (4).
d'on
x0 + x2 > x
2 1
(c)
(c) ja que
d2 > 0 .
4
Per tant:
f 21 (x0 + x2 ) lim+ f (x) (5)

x!x1
Pero, per un altre canto, es te que

f (x0) + f (x2) < lim f (x)
2 x!x+1
En efecte:
lim; f (x) + f (x2 ) f (x2 ) ; lim; f (x)
x !x1 x !x1
2 = lim; f (x) + 2
x !x1
pero
f (x2) ; lim; f (x) lim+ f (x) ; lim; f (x) + f (x2 ) ; lim+ f (x)
!x1
x x !x1 x !x1 x!x1 d1 + d21
2 = 2 < 2 =
= d21 + d41 < d1
Per tant:
lim; f (x) + f (x2)
!x1
x
2 < lim; f (x)+d1 = lim; f (x)+ lim+ f (x); lim; f (x) = lim+ f (x)
x !x1 !x1
x x!x1 x!x1 x!x1

pero
f (x0 ) lim; f (x)
x !x1
Per conseguent
lim f (x) + f (x2 )
f (x0 ) + f (x2) x!x;1 < lim+ f (x) (6)
2 2 !x1
x
Aix, doncs, de (5) i (6) s'obte que
f 21 (x0 + x2 ) > f (x0) +2 f (x2)

que contradiu la hipotesi del problema que diu

f 21 (x0 + x2 ) f (x0) +2 f (x2)

Per tant:
lim; f (x) = f (x1 ) = lim+ f (x)
x !x1 x !x1
es a dir, la funcio es contnua en x1 .
Cas 3:
lim; f (x) < f (x1 ) < lim+ f (x)

x !x1 x !x1

Fent el mateix raonament que en el cas 1 es prova que

f (x1 ) = lim+ f (x)
x !x1
A continuacio, segons el cas 2, es te que

lim; f (x) = f (x1 ) = lim+ f (x)
x!x1 x !x1
es a dir, que la funcio es contnua en x1 .

Derivabilitat de funcions reals d'una variable 71
Cap
tol 5 Derivabilitat de funcions reals d'una variable
5.1 Denicio 1
1. Calculeu la derivada primera (on existeixi) de la funcio

f (x) = jxn j amb n 2 N
Solucio:
Per a n parell es trivial:
jxn j = xn 8x 2 R ) Djxn j = Dxn = nxn; 8x 2 R 1
Per a n senar 2 :
jxn j = xn ; 8x 2 R; x 0 ) Djxn j = Dxn = nxn; ; 8x 2 R; x > 0 1
1
Recordeu que, donada f : A ;! R , amb A interval obert de R , i un punt a 2 A , s'anomena
derivada de f en a el lmit:
Df (a) = lim f (a + t) ; f (a)
t! 0 t
si existeix.
2
Observeu que jxn j = xn ; 8x 2 R+ , cosa que implica que les derivades son iguals en l'obert de
o jxj no es derivable en x = 0 i
0 . En efecte, per a n = 1 , la funci
derivabilitat, es a dir, l'obert R+
en canvi la funcio x es derivable en x = 0 ; analogament, per a jxn j = ;xn ; 8x 2 R; .

jxn j = ;xn ; 8x 2 R; x 0 ) Djxn j = D(;xn ) = ;nxn; ; 8x 2 R; x < 0 1
En l'origen, per a n = 1 sabem que la funcio jxn j no es derivable. Per a n > 1 es te
D+ jxn j(0) = lim jtn j ; 0 = lim tn = 0

0+ t 0+ t
j t n j ; 0 ; tn = 0
D; jxn j(0) = lim
0; t = lim
0; t
d'on (igualtat de derivades laterals) la funcio jxn j es derivable en x = 0 i
Djxn j(0) = 0
Resumint: 3
n=1
Djxj = jxxj ; x 2 R; x 6= 0
n>1
Djxn j = nxjxn;2 j; x2R

2. Sigui f una funcio real denida en R. Proveu que:
a) Si f es senar, es a dir, f (x) = ;f (;x) per a tot x de R , i f es derivable en a ,
aleshores tambe ho es en ;a i
Df (;a) = Df (a)
b) Si f es parell, es a dir, f (x) = f (;x) per a tot x de R, i f es derivable en zero,
aleshores
Df (0) = 0
3
Per exemple, si n es senar i x < 0 , tenim
Djxn j = nxjxn;2 j (1)
= nx(;xn;2 ) = ;nxn;1
(1) jxn; j = ;xn;

2 2

Solucio:
a) Per provar que f es derivable en ;a , estudiarem l'existencia del lmit seguent:
Df (;a) = lim f (;a + t) ; f (;a)

0 t
E s a dir, estudiarem si es verica la denicio de derivada d'una funcio, en aquest cas
f , en un punt, en aquest cas ;a .
Pero
lim f (;a + t) ; f (;a) = lim ;f (a + (;t)) + f (a) =
t!0 t (1) t!0 t
=lim f (a + (;t)) ; f (a) = lim f (a + u) ; f (a) = Df (a)
t!0 ;t (2) u!0 u
(1) f es senar.
(2) Canvi de variable ;t = u .
Per tant, f es derivable en ;a i
Df (;a) = Df (a)
b) Suposem que f es derivable en a . De forma analoga a l'apartat a) podem provar

que
Df (;a) = ;Df (a)
Prenent com punt a l'origen tenim que
Df (0) = ;Df (0)
d'on
Df (0) = 0

3. Dos2 punts, p i q , es mouen respectivament sobre les corbes y = 2x + x + 1 i 2
y = e;x , de manera que xp = xq > 0. La velocitat de variacio de yp es de 25 cm/s.

Quina es la de yq quan yp = 4 cm?

Solucio:
Calcularem el valor de xp corresponent a yp = 4 cm. Per a aixo resolem l'equacio
2(xp)2 + xp + 1 = 4
es a dir
2(xp)2 + xp ; 3 = 0
S'obtenen les solucions
xp = 1 cm; xp = ; 23 cm
( xp = ; 32 cm, la descartem ja que xp > 0).
Derivant respecte a t l'equacio
yp = 2(xp)2 + xp + 1
s'obte
y 0 p = 4xp x0 p + x0 p
d'on
y0
x0 p = 4x +p 1
p
0
Substituint els valors y p = 25 cm/s, xp = 1 cm, es te
x0 p = 4 125+ 1 = 25
5
= 5 cm/s
Derivant respecte a t l'equacio
yq = e;(xq )2
s'obte
y 0 q = e;(xq )2 (;2)xq x0 q
i substituint els valors xq = xp = 1 cm/s i x0 q = x0 p = 5 cm/s, es te
y0 q = e;1 (;2) 1 5 = ; 10e = ;3,68 cm/s

4. S'escapa gas d'una pilota esferica a la velocitat de 2 cm /min. Amb quina velocitat
3
disminueix la superfcie quan el radi es 12 cm?

Solucio:
La superfcie S i el volum V de la pilota esferica son
S = 4R2
V = 34 R3
on R es el radi de la pilota. En el nostre cas el radi varia en el temps. Derivant
aquestes equacions respecte a t s'obte
S 0 = 4 2RR0 = 8RR0 (1)
V 0 = 43 3R2 R0 = 4R2 R0 (2)

Substituint en (2) els valors V 0 = 2 cm3 /min, R = 12 cm, es te
2 = 4 122 R0 ) R0 = 2
4 122
i substituint aquest valor en (1), es te
S 0 = 8 12 2 1122 = 12
4 = 1 cm2 /min
3

5.2 Increment nit
5. Sigui f la funcio real denida per

f (x) = 5 ; (x2 + 1)ln (x2 + 1) ; x2 ; per a tot x 2 [0; e]
Determineu, si es possible, el nombre d'arrels, en l'interval [0; e], de l'equacio
5 ; (x2 + 1)ln (x2 + 1) ; x2 = 0

Solucio:
Apliquem, en primer lloc, el teorema de Bolzano (vegeu cap. 4, problema 9) en l'interval
[0; e]. Observeu que la funcio f es contnua, per generacio de funcions contnues, en
[0; e]. A mes:
f (0) = 5 > 0
f (e) = 5 ; (e2 + 1)ln (e2 + 1) ; e2 < 0
Per tant, el teorema de Bolzano ens arma que existeix almenys un punt de l'interval
]0; e[ tal que
f () = 0
D'on l'equacio
5 ; (x2 + 1)ln (x2 + 1) ; x2 = 0
te almenys una arrel.
En segon lloc, intentem esbrinar si aquesta arrel es o no unica.
La funcio derivada, Df (x), en l'interval ]0; e[ es

Df (x) = ; 2xln (x + 1) + x22+x 1 (x2 + 1) ; 2x =
2
= ;4x ; 2xln (x2 + 1)
Observeu que Df (x) < 0 en l'interval ]0; e[. Per conseguent la funcio f (x) es es-
trictament decreixent en l'interval ]0; e[. Per tant, l'arrel x = anterior es l'unica
existent.

6. Considerem la funcio
8
>
< arctg x + arctg x1 si x 6= 0
f (x) = >
:
2 si x = 0
a) Comproveu que es constant en R+0 . Calculeu el valor d'aquesta constant.

b) Estudieu si tambe es constant en R.

Solucio:
a) La funcio f es, per generacio de funcions derivables, derivable en el conjunt R+0 =
= fx 2 R; x > 0g .
En aquest conjunt R+0 , la funcio derivada es

Df (x) = 1 +1 x2 + 1; 1 2 ; x12 =
1+ x
= 1 + x2 ; x2 1+ 1 = 0
1
Per tant, en R+0 la funcio f (x) es constant. La podem calcular prenent valors o lmits
a qualsevol punt:
lim+ 0
f; f (1); lim
+1
f; : : :
Resulta que f (x) = 2 , 8x > 0
b) Com abans, Df = 0 en R0 = fx 2 R; x 6= 0g . Pero R0 no es connex. Es pot
assegurar, per tant, que f es constant en els subconjunts connexos R+0 i R;0 . Pero
els valors poden ser diferents en cada cas. En efecte, procedint com abans, resulta que:
f (x) = ; 2 ; en R;0
f (x) = + 2 ; en R+0
La graca de f (x) es

Aix doncs, la funcio f (x) no es constant en R.

7. Sigui f : (0; 1) ;! R derivable.
a) Si jf 0 (x)j M per a tot x 2 (0; 1), proveu que existeix lim
+ f. 0
b) Si completem f amb aquest valor (lim

+
f ) i es verica que
0
jxf 0 (x) ; f (x) + f (0)j Mx per a tot x 2 (0; 1)

2
proveu que existeix D f (0).

+
Solucio:
a) Provarem l'existencia del lim f mitjancant la caracteritzacio per successions. Su-
0+
posem que (an ) es una successio qualsevol que tendeix a 0+ .
Per ser (an ) una successio convergent es de Cauchy. Aix doncs,
8" > 0; 9n 2 N; tal que 8n; m n ; es te jam ; an j < M"
0 0
Apliquem ara el teorema del valor mitja o dels increments nits: 4

Sigui f : [a; b] ;! R contnua, derivable en (a; b). Llavors existeix almenys un punt
2 (a; b) tal que
f (b) ; f (a) = f 0 ()(b ; a)
En l'interval [an ; am ] (0; 1) es veriquen les hipotesis i es te
f (am ) ; f (an ) = f 0 ( )(am ; an ); 2 (an ; am )
la qual cosa implica
jf (am) ; f (an )j = jf 0 ()jjam ; an j < M M" = "
Per tant, la successio (f (an )) es de Cauchy, es a dir, convergent. Aix doncs, existeix
lim
0+
f
4
Vegeu Temes clau de calcul, pag. 102.

b) Hem de provar que existeix 5
lim f (t) ; f (0)

t!0 + t
Per a aixo considerem la funcio g : (0; 1) ;! R , denida per
g (t) = f (t) ;t f (0)
I ara el problema es redueix a provar que existeix lim+ g (t), per a la qual cosa sera
t!0
sucient aplicar l'apartat anterior ja que
0
0 f (t) t ; f (t) + f (0)
jg (t)j =
t2
M

8. Sigui E el conjunt de funcions f : R ;! R tals que 9k > 0 tal que
jf (x) ; f (y)j kj sin x ; sin yj 8x; y 2 R
a) Proveu que si f 2 E , f es periodica de perode 2 , contnua i acotada.

b) Proveu que 8f 2 E , la derivada de f en 2 , es 0.
c) E s cert que si f 2 E i es derivable, llavors f 0 2 E ?
d) Sigui g : R ;! R denida per

g (t) = ln 1 + sin t +3 sin jtj
E s cert que g 2 E ?
e) Proveu que si sin px 2 E , amb p 2 N , aleshores p es senar.
5
Observeu que f (0) = lim
+ f.
0

Solucio:
a) Per a tot x 2 R es te que
jf (x + 2) ; f (x)j kj sin(x + 2) ; sin xj = kj0j = 0 )
(a)
) f (x + 2) ; f (x) = 0 ) f (x + 2) = f (x)

(a) f 2E
Per conseguent, f es periodica de perode 2 .
Sigui a 2 R qualsevol. Donat " > 0 qualsevol, existeix > 0 tal que
jf (x) ; f (a)j kj sin x ; sin aj < k k" = "
(b)
sempre que jx ; aj < , x 2 R .

(b) sin x es contnua en x = a.
Per conseguent, f es contnua en a .
Per ultim, vegem si f es acotada: xat un a 2 R qualsevol, per a tot x 2 R es te que
jf (x) ; f (a)j kj sin x ; sin aj 2k
c ( )
jf (x)j 2k + jf (a)j
(c) j sin xj 1
la qual cosa prova que f es acotada. Mes encara, si prenem a = 2k , k 2 Z , resulta
jf (x)j k + jf (2k)j
b) Hem de provar que el lmit seguent es zero:
; ;
f + t ; f 2
Df 2 = lim
t!0
2
t
Tenim que

f
+ t

; f k sin + t ; sin =

2 2 (a) 2 2
= kj cos t ; 1j = k(1 ; cos t)

(a) f 2E
d'on
+ t) ; f ( 2 )
k(1 ;jtjcos t)
f(
2
t (1)
pero
lim k(1 ; cos t) = lim k sin t = 0
t!0+ t (b) t!0+ 1
i igualment lim; k(1 ; cos t) = 0.
t!0 ;t
(b) Aplicant la regla de l'Hôpital, que diu: 6 Siguin f i g dues funcions reals denides en fx 2
R j 0 < x ; a < g derivables i tals que g0 no s'anul la, xlim!a f = xlim!a g = 0 , i si existeix
0
f = ` llavors
lim
x!a g 0
lim f = `
x!a g
Aix doncs, i tenint en compte (1),

f ( 2 + t) ; f 2

lim
t!0 t =0
c) Vegem que no es cert mitjancant un contraexemple.

Sigui f (x) = sin x . Evidentment f 2 E i es derivable, pero f 0 (x) = cos x 2= E . En
efecte:
8k > 0; 9x; y 2 R (x = 0; y = ), tals que
j cos 0 ; cos j = 2 > kj sin 0 ; sin j = 0
d) Observem que
8k > 0; 9x; y 2 R (x = 2 ; y = ; 32 ) tals que

ln 1 + 1 + 1 ; ln 1 + 1 ; 1 = ln 1 + 2 =

3
3 3

= ln 1 + 2 >

k sin ; sin ; 3 = kj0j = 0
3 2 2
6
Passa el mateix si les funcions f; g estan denides en fx 2 R j 0 < a ; x < g .

Per tant, la funcio g (t) donada no pertany a E .

e) Suposem que sin px 2 E . Per l'apartat b) es te que
D(sin px) 2 = 0

es a dir
cos p 2 = 0

d'on
p 2 = 2 + k = (2k +2 1) ) p es senar:

5.3 Regla de la cadena i derivada de la funcio inversa
9. Trobeu la derivada primera (on n'hi hagi) de la funcio

k1
(
3k
f (x) = jx sin x j; si x 6= 0
0 si x = 0
k 2 N; k > 1
Solucio:
Podem descompondre f en la forma
f (x) = jxk j g (x)
on ( 1
g(x) = x sin x si x 6= 0
3
0 si x = 0
per tal d'aplicar la regla de la cadena:
Donades dues funcions f i g
f g
(A; B ) ;;;;! (c; d) ;;;;! R

derivables, la funcio g f es tambe derivable i

(g f )0 (x) = g 0 (f (x)) f 0 (x)
En efecte, jxk j es derivable en R i

Djxk j = kxjxk;2 j
(vegeu el problema 1). Igualment, g (x) es derivable en R i
(
3 x2
sin 1 ; x cos 1 ; si x 6= 0
Dg(x) = x x
0 si x = 0
Per tant, la regla de la cadena permet armar que f es derivable en R i que
Df = (Djxk j g(x))Dg(x) =
= (kxjxk;2 j g (x))Dg (x) =
= kg (x)j(g (x))k;2jDg (x) =
(
kx 3
sin 1 jx3k;6 sink;2 1 j (3x2 sin 1 ; x cos 1 ); si x 6= 0
= x x x x
0 si x = 0
Observeu que no hagues servit la descomposicio

f (x) = jxj (g (x))k
ja que jxj no es derivable a l'origen i, per tant, no s'hi pot aplicar la regla de la cadena.


10. Sigui f una funcio de classe C (R), amb1
f (1) = 3; f (3) = 5 Df (1) = 4; Df (3) = 2 Df (6) = 1
a) Raoneu que f es invertible en un entorn d'1, i que la inversa es derivable en un
entorn de f (1).
b) Raoneu que f (f + f ;1 ) es derivable en un entorn de 3.
c) Trobeu D(f (f + f ;1 ))(3).
Solucio:
a) Recordeu que una funcio f es diu de classe C 1 (R) si existeix la derivada primera
de f i aquesta es contnua en R.
Que Df sigui contnua en x = 1 i mes gran que zero en aquest punt (Df (1) = 4),
implica que Df sigui mes gran que zero en un entorn 7 de x = 1. Aquest entorn, el
denotem per E1 . Apliquem ara el teorema de la funcio inversa que diu:
Sigui f una funcio real denida en l'interval obert I de R. Suposem que f (x) es
derivable en I i que Df (x) > 0 (o Df (x) < 0) per a tot x de I .
Aleshores f es invertible en I , f (I ) es un interval obert, la funcio inversa f ;1 :
f (I ) ;! I es derivable en f (I ), i per a tot y de f (I ) amb y = f (x) es te que
Df ;1 (y) = Df1(x)
Per tant, podem assegurar (per aquest teorema) que f es invertible en E1 i que f ;1
es derivable en f (E1 ) (el qual es un entorn de f (1) = 3).
b) Segons l'apartat a), la funcio
f (f + f ;1 )
es derivable (suma i composicio de funcions derivables) en f (E1 ) (entorn de 3).
c) A mes, tenim que
Df ;1 (3) = Df1(1)
7
Una funcio f : A R ;! R , contnua en a 2 A i f (a) > 0 , tambe es mes gran que zero en un
entorn de a .

es a dir,
Df ;1 (3) = 14
Apliquem ara la regla de la cadena (observeu que (f + f ;1 )(3) = 5 + 1 = 6):
D(f (f + f ;1 )(3)) = Df (6) D(f + f ;1 )(3) =

1
= 1 2 + 4 = 49

p
11. Essent f : ; 2 ; 4 ;! [;1; 2], f (x) = sin x + cos x :
h i
a) Raoneu que f es invertible, amb inversa derivable.

;

b) Calculeu D(f ; 4 + f )(1).
1
Solucio:
a) La funcio derivada, Df (x), en l'interval ; 2 ; 4 es
i h
Df (x) = cos x ; sin x

i h
Observeu que Df (x) > 0 en ; 2 ; 4 . Per tant, segons el teorema de la funcio
inversa, la funcio f es invertible en ; ; i la funcio inversa f ;1 es derivable en
i h
i h p 2 4
f ; 2 ; 4 =] ; 1; 2[.
b) Igualment, pel teorema de la funcio inversa es
Df ;1 (1) = Df1(0) = 11 = 1
Ja que f ;1 (1) = 0, aplicant la regla de la cadena es te

D f ; 4 + f ;1 (1) =

= Df ; + f ;1 (1) D ; + f ;1 (1) =

4 p p4 !
p
=Df ; 4 Df ;1 (1) = 22 + 22 1 = 2


5.4 Derivades d'ordre superior
12. Trobeu:

a) D n 5 x ; 3
x ;9
2
b) Dn ln (x ; ), 2 R
Solucio:
a)
Dn 5x ; 3
x ; 9 (a)
2
2 + 3 =
= Dn
x ; 3 x + 3

= Dn x ;2 3 + Dn x +3 3 (b) =
n n! 3 (;1)n n!
= 2 (;1) n+1 +
(x ; 3) (x + 3)n+1
(a) Descomponent en fraccions simples.

(b) Podeu provar, per induccio sobre n , que Dn
a n ;n;1 .
x + b = a (;1) n! (x + b)

b) Dn ln (x ; ) = Dn;1 1 n;1 ;n
x ; = (;1) (n ; 1)! (x ; )

13. Mitjancant la formula de Leibnitz, trobeu:
a) Dn (ln x cos x)
b) Dn (arctg x)(0)
Solucio:
a) Recordem la formula de Leibnitz: 7
7
Vegeu Temes clau de calcul, pag. 102, exercici 5.8, per demostrar-ho.

Siguin f i g dues funcions n vegades derivables. Llavors

n
D n (f g) =
X n Dn;k (f ) Dk (g )
k=0
k
Apliquem-la al nostra cas particular

n
Dn (ln x cos x) = n Dn;k ln x Dk cos x =
X
k
k=0

= n Dn ln x cos x + n Dn;1 ln x D cos x + : : :
0 1

: : : + nn ln x Dn cos x
Aix doncs, ens fa falta coneixer

Dk ln x i Dk cos x
Trobem-les:
= (;1)k;1 (k ; 1)! x;k
Dk ln x (a)
(a) segons el problema 12 (amb = 0 ).
D cos x = ; sin x , D2 cos x = ; cos x , D3 cos x = sin x i D4 cos x = cos x , per tant:
8
>
>
>
cos x; si k = 4
< ; sin x; si k = 4 + 1
>
>
k
D cos x = >
>
>
>
>
; cos x; si k = 4 + 2
:
sin x; si k = 4 + 3
E s a dir:
Dk cos x = cos x + k 2

Per exemple, si n = 3, es te

D (ln x cos x) = 30 (;1)4 2x;3 cos x + 31 (;1)3x;2 (; sin x)+
3

+ 2 x (; cos x) + 33 ln x sin x =
3 ; 1
= x23 cos x + x32 sin x ; x3 cos x + ln x sin x

En general:
;1
nX
Dn (ln x cos x) = n (;1)n;k;1 (n;k;1)!x;n+k cos x + k +ln x cos x + n
k=0
k 2 2
b) (1+ x2 )Darctg x = 1, derivem aquest producte k vegades fent us de la formula

de Leibnitz:

(1 + x 2
) Dk+1 arctg x + k 2x Dk arctg x + k 2 Dk;1 arctg x = 0
2
Prenent valors en x = 0, tenim

(1 + 0 ) Dk+1 arctg (0) + k 2 0 Dk arctg (0) +
2 k 2 Dk;1 arctg (0) = 0
2
Dk+1 arctg (0) + k(k ; 1) Dk;1 arctg (0) = 0
Per tant, Dk+1 arctg (0) = ;k(k ; 1)Dk;1 arctg (0) = : : : =

0 si k + 1 es parell
= k=
(;1) k! si k + 1 es senar
2


14. a) Sigui ' : R ;! R , una funcio contnua en R.

Demostreu que si ' es derivable en R ; f0g , i existeix lim '0 , aleshores ' tambe es
derivable a l'origen, i que '0 es contnua a l'origen.
0
b) Considereu la funcio f : R ;! R denida per

(
f (x) = e;1=x2 ; si x 6= 0
f (0) = 0
Clarament, f es C 1 fora de l'origen. Es tracta de demostrar que tambe ho es a
l'origen i que Dn f (0) = 0 per a tot n . Per aixo:
1) Demostreu que, en R ; f0g :
(1.1) f 0 = 2 f
x3
(1.2) En general, per a qualsevol n 2 N :
n
D f = (;1) nk (2x+3+kk)! Dn;k f
X
n +1 k
k=0
2) Demostreu que per a p = 0; 1; 2; : : ::

(2.1) lim f =0
0 xp
0
f =0
(2.2) lim
0 xp
n
D f = 0, per a qualsevol n 2 N .
(2.3) lim
0 xp
3) Deduu que f es C 1 en tot R, i que Dn f (0) = 0, per a tot n 2 N .
Solucio:
a) 1) Es tracta de provar que existeix el lmit seguent
'0 (0) = lim '(t) ; '(0)

t!0 t

i que val lim

0
'0 .
Apliquem el teorema del valor mitja en l'interval 7 [0; t]. Es te
'(t) ; '(0) = '0 ()(t ; 0); 2 (0; t)
d'on el lmit anterior resulta ser
0
'(t) ; '(0) = lim (t ; 0)' () = lim '0 ( ) = lim '0
'0 (0) = lim
t!0 t t!0 t t!0 (a) 0
(a) t ! 0 ) ! 0 , i per hipotesi existeix lim

0
'0 .
Per tant, ' es derivable a l'origen i
'0 (0) = lim
0
'0
Observacio: Tambe es pot fer aplicant la regla de l'Hôpital.

b) (1.1) La funcio f 0 (en R ; f0g ) es

f 0 (x) = e;1=x2 (;2x)(4 ;1) = 23 e;1=x2 = 23 f
x x x
(1.2) Aplicant la formula de Leibnitz tenim

n
2f =X

Dn+1 f = Dn (Df ) = Dn n Dk 2 Dn;k f (1)
x 3 k x3 k=0
7
De fet, sobre aquest interval nomes te sentit t ! 0+ . Pero quan t ! 0; tot es exactament igual.
En efecte, aplicant el teorema del valor mitja en l'interval [t; 0] es te
'(0) ; '(t) = '0 ()(0 ; t); 2 (t; 0)

'(t) ; '(0) = '0 ()(t ; 0)

on 8

: (;3 ; k + 1) = 2 (;1)k 3 4 : : : (2 + k) =
Dk x23 = 2 (;3)(;4) :x: 3+ k x3+k
= (;1)k (2x+3+kk )!
Substituint aquesta expressio en (1), resulta

n
n
D f=
+1
X n (;1)k (2 + k)! Dn;k f
k=0
k x3+k
(2.1) Per a p = 0, es immediat, ja que

lim
0
f = xlim
!0
e;1=x2 = 0
Per a p 1, ho provem per induccio sobre p :

per a p = 1,
lim f (x) = lim x1 = lim ;;x12 =
x!0 x x!0 e1=x2 (b) x!0 e1=x2 ; x23
xe;1=x2
= lim =0
x!0 2
(b) Aplicant la regla de l'Hôpital.
Suposem-ho cert per a p = k , es a dir
lim f (x) = 0
x!0 xk
Provem-ho per a p = k + 1
lim f (x) = lim xk1+1 = lim (;k ; 1);
x;k;2 =
x!0 xk+1 x!0 e1=x2 (c) x!0 e1=x2 ; x23
k + 1 e ;1=x2 k + 1 e ;1=x2
= xlim
!0 2 xk;1 = xlim !0 2 xk x (d)
=0
8
Podeu provar, per induccio sobre k , que

Dk 2 = 2 (;3)(;4) : : 3+
: (;3 ; k + 1)
k
x 3
x

(c) Aplicant la regla de l'Hôpital.

(d) Hipotesi d'induccio.
0
f (x) = lim 2f (x) = 0, 8p
(2.2) xlim
!0 xp (e) x!0 xp+3 (f )
(e) Segons (1.1).
(f) Segons (2.1).
(2.3) Per a n = 0 es cert, nomes cal aplicar (2.1). Per a n 1, ho provem per induccio
sobre n :
per a n = 1,
lim Df (x) = 0; 8p
x!0 xp (g)
(g) Segons (2.2).
Suposem-ho cert per a n k , es a dir,
lim f = lim f 0 = : : : = lim Dk f (x) = 0; 8p

0 xp 0 xp x!0 xp
Provem-ho per a n = k + 1:

Pk k (2 + j )! Dk;j f (x)
(;1)j
lim Dk+1 f (x) = lim j =0 j x3+j
=
x!0 xp (h) x!0 xp
k
= xlim
X
( ; 1) j k (2 + j )! Dk;j f (x) = 0
!0 j =0 j x3+j (i)
(h) Segons (1.2).
(i) Hipotesi d'induccio.
3) Fent p = 0 en l'apartat anterior, tenim
lim
0
Dn f = 0; 8n:

I segons la part a), existeix Dn f (0), i val

Dn f (0) = lim
0
Dn f = 0; 8n

15. Considereu les funcions fk : R ;! R denides per
(
k 1
fk (x) = x sin x ; si x 6= 0
0; si x = 0
Proveu que es verica la taula de propietats seguent, a l'origen:

f0 f1 f2 f3 f4 :::
Contnua NO SI SI SI SI
1-derivable NO NO SI SI SI
Primera derivada contnua NO NO NO SI SI
2-derivable NO NO NO NO SI
Segona derivada contnua NO NO NO NO NO
:::
Solucio:
(k = 0) Podem veure que f0 no es contnua a l'origen mitjancant, per exemple, el
criteri de successions. En efecte, les successions
an = 2n1+ bn = 2n 1+ 3
2 2
veriquen:
lim an = lim bn = 0
lim f0(an ) 6= lim f0 (bn)
Concretament, f0 (an ) = 1 mentre que f0 (bn ) = ;1. Per tant, no existeix lim
0
f0 .
(k = 1) L'argument anterior no s'aplica en aquest cas ja que
lim f1(an ) = lim f1 (bn ) = 0

De fet, lim f1 = 0
0
jf (x) ; 0j =

x sin 1 jxj ! 0
1 x
Pero f1 no es derivable a l'origen ja que
lim f1 (t) ; f1 (0) = lim t sin 1t ; 0 = lim sin 1 =

0 t 0 t 0 t
= lim
0
f 0 (t)
que no existeix, tal com hem vist a l'apartat anterior.

(k = 2) En canvi, f2 s que es derivable a l'origen:
lim f2 (t) ; f2 (0) = lim t2 sin 1t ; 0 =

0 t 0 t
= lim 1
t sin t = lim f1 (t) = 0
0 0
Per tant, f 0 2 (0) = 0. Fora de l'origen:
f 0 2 = 2x sin x1 + x2 ;x21 cos x1 = 2x sin x1 ; cos x1
Ja hem vist que el minuend te lmit 0 a l'origen, mentre que vericarem (de forma
analoga a com hem fet per a f0 ) que el subtrahend no en te. En conclusio, no existeix
lim
0
f 02 .
(k = 3) Si repetim els calculs anteriors, obtenim en aquest cas
f3 0(0) = lim f3 (t) ; f3 (0) = lim f (t) = 0

0 t 0
2
I fora de l'origen:
f30 = 3x2 sin x1 ; x cos x1
El minuend es 3f2 , i el subtrahend te lmit 0 a l'origen (es comprova com hem fet per
a f1 ). Per tant:
lim 0
f30 = 0

i f30 es contnua a l'origen.

Pero no existeix f300 (0), ja que
0
f3(t) ; f3 (0) = 0
f300 (0) = lim
0 t
;
3t2 sin 1t ; t cos 1t ; 0
= lim =
0
t
= lim 3t sin 1 cos 1
0 t t
i, com a l'apartat anterior, el minuend te lmit 0 mentre que el subtrahend no en te.
(k = 4) Es reiteren els procediments anteriors. Per exemple:
0 0
00 f 4 (t) ; f4 (0) 1 1
f4 (0) = lim0 t = lim 4t sin ; t cos = 0
2
0 t t

5.5 Extrems
16. Sigui f : R ;! R , una funcio denida per

8
< f (x) =
x2 + x2 sin x1 si x 6= 0
:
f (0) = 0
a) Proveu que presenta un mnim relatiu a l'origen.

b) Estudieu si es monotona en algun entorn de l'origen.
Solucio:
a) Recordeu que, donada una funcio f : A ;! R , es diu que f te un maxim (resp.
mnim) absolut en A si existeix un punt a 2 A tal que f (x) f (a) per a tot x 2 A
(resp. f (x) f (a) per a tot x 2 A ).

Si a 2 A i existeix un entorn E (a) tal que f (x) f (a) per a tot x 2 E (a) \ A (resp.
f (x) f (a) per a tot x 2 E (a) \ A ), es diu que f te un maxim (resp. mnim) relatiu
en a .
Sigui E un entorn de l'origen. Aleshores: 9
0 = f (0) f (x); 8x 2 E
d'on x = 0 es un mnim relatiu.
b) La funcio f , per generacio de funcions derivables, es derivable en R0 . A l'origen,
es te
t 2
+ t2 sin 1t ; 0 1
Df (0) = lim
t!0 t = lim
t!0
t + t sin t = 0
I per a x 6= 0:
f 0 (x) = 2x + 2x sin 1 + cos 1
x x ; x12 x2 =
= 2x + 2x sin x1 ; cos x1
En particular:
f0 1 = 2 ;1<0
2k 2k

f (2k + 1) = (2k +2 1) + 1 > 0
0 1
9
En efecte, ;1 sin
1 1 ! ;x2 x2 sin 1 x2 ! 0 x2 + x2 sin 1 2x2 .
x x x

Per tant, en tot entorn de l'origen la funcio f 0 presenta canvis de signes. Per tant, la
funcio f no es monotona en cap entorn de l'origen.

17. Siguin f i g funcions reals denides en l'interval obert I R i derivables en
aquest mateix interval. Suposem que f (x) g (x) per a tot x 2 I i que f () = g ()
per a un cert 2 I . Proveu que f 0 () = g 0 ().
Solucio:
Considerem la funcio
h(x) = g (x) ; f (x)
denida en I . Com que
h = g ; f 0 en I
h() = 0
h presenta un mnim en . Essent h derivable, sera h0 () = 0. E s a dir, f 0 () = g 0 ().

18. Siguin a i b nombres reals xats tals que 1 a < b . Denim la funcio fab :
[a; b] ;! R per a
fab (x) = ln (x + a + b) ; 2x + 2a b
2 4 4
a) Estudieu els extrems relatius de fab en (a; b).

b) Estudieu els extrems absoluts de fab en [a; b].
c) Podem armar que, per a qualsevol b , fab (b) es mes gran que zero? Raoneu la res-
posta.

Solucio:
a) La funcio fab es, per generacio de funcions derivables amb derivada contnua, de
classe C 1 (de fet C 1 ) en l'interval (a; b). Per tant, els punts candidats a ser extrem
relatiu son solucions de l'equacio
fab0 (x) = 0
E s a dir:
2x ; 8x3 = 0
x +a+b
2
x
x2 + a + b = 4x
3
La solucio evident x = 0 de l'equacio no pertany a l'interval (a; b), per tant, no es
candidata a ser extrem. Les altres solucions, si existeixen, seran diferents de zero. Per
tant, podem simplicar per a x l'equacio anterior i es te
1
x + a + b = 4x
2
2
1 = 4x2 (x2 + a + b)
Aquesta equacio no te solucio, ja que

4x2 4 (doncs x > 1)
x2 + a + b 3 (doncs 1 a < x < b)
Aix doncs, la funcio fab no presenta extrems relatius en (a; b).

b) Per ser la funcio fab contnua en [a; b] presenta extrems (maxim i mnim) absoluts.
Per l'apartat a), aquests extrems absoluts 10 no poden trobar-se a l'interval (a; b).
Aix doncs, l'unica possibilitat es que aquests extrems absoluts siguin els punts a i b .
Valorem la funcio fab en cadascun d'aquests punts:
fab(a) = ln (a2 + a + b) ; 2a4 + 2a4 b (1)
>0
fab (b) = ln (b2 + a + b) ; 2b4 + 2a4 b
10
Tot extrem absolut es extrem relatiu.

(1) ln (a2 + a + b) > 0 i ;2a4 + 2a4 b > 0

No sabem si fab (b) es mes gran o mes petit que fab (a). Estudiem el signe de fab0 en
l'interval (a; b):

fab0 (x) = x2 +2xa + b ; 8x3 = 2x x2 +1a + b ; 4x2 < 0; 8x 2 (a; b)
(2)
(2) 2x > 0 i
1 ; x < 1
4 0 x + a + b < 4x )
(ja que 2
2 2
x +a+b
2
d'on fab es estrictament decreixent en l'interval (a; b). E s a dir, que
fab (a) > fab (b)
En consequencia, a es maxim absolut i b mnim absolut.

c) Per l'apartat b) sabem que
fab(a) > 0 i que fab (a) > fab (b)
Amb aixo, no podem armar ni negar que fab (b) sigui mes gran que zero. Tanmateix,
essent fab estrictament decreixent, podem sospitar que, per valors grans de b , fab
prengui valors negatius. En efecte:
a = 1; b = 1; 01; fab (1; 01) = 1; 0473956 > 0
a = 1; b = 4; fab (4) = ;500; 95548 < 0

19. Trobeu els extrems relatius de:
p
a) f (x) = x + x 3
p p
b) g (x) = 3x 1 ; x + x 3

Solucio:
a) La funcio f esta denida en R+ i l'obert de derivabilitat es R+0 . Els punts \candi-
dats" a ser extrems relatius son els zeros de f 0 en R+0 , i el punt frontera, x = 0. Per
als primers, essent
f 0 (x) = 1 + 32 x1=2
plantegem l'equacio
1 + 32 x1=2 = 0
Aquesta equacio no te solucio 11
Per observacio directa es veu que x = 0 es un mnim relatiu, ja que
0 = f (0) f (x); 8x 2 E
on E es un entorn (per la dreta) de x = 0.
b) La funcio g esta denida en [0; 1], ja que
1 ; x 0 ) x 1
x3 0 ) x 0
) 0x1
L'obert de derivabilitat es (0; 1). Per tant, els \candidats" a ser extrems relatius son
els punts frontera 0 i 1, i els zeros de g 0 a (0; 1). En aquest obert la funcio derivada
es p
g0 (x) = 3 1 ; x + p(;1) 3x + 23 x1=2 =
2 1 ;px
6(1 ; x ) ; 3 x + 3 1 ; xpx ;9x + 6 + 3p1 ; xpx
= p = p
2 1;x 2 1;x
Vegem les solucions a (0; 1) de l'equacio g 0 (x) = 0.
E s a dir:
p
;9x + 6 + 3 1 ; xpx = 0
p
;3x + 2 + 1 ; xpx = 0
p p
1 ; x x = 3x ; 2 (1)
11
En efecte, com que
3 x1=2 > 0 , es te que 1 + 3 x1=2 > 0 .
2 2

Per un canto, es te que

p p
1 ; x x > 0 ) 3x ; 2 > 0 ) x > 32 (2)
Per un altre canto:

p p
1 ; x x = 3x ; 2 ) (1 ; x)x = (3x ; 2)2 )
) 10x2 ; 13x + 4 = 0 )
) x = 54 ; x = 12 (3)
De (2) i (3) es te que la solucio de (1) es
x = 45
Aix doncs, aquest punt es l'unic candidat a ser extrem relatiu en l'obert (0; 1).
A mes, la funcio g es contnua en l'interval [0; 1]. Per tant, en aquest interval presentara
mnim absolut i maxim absolut. Valorem doncs la funcio g en els punts x = 0, x = 54
i x = 1. Es te
g (0) = 0

g 45 = 1; 7888544
g(1) = 1
Aix doncs, x = 54 es maxim absolut, i x = 0 es mnim absolut. Per tant,
x = 45 es el maxim relatiu
x=0 es el mnim relatiu

Aplicant el mateix raonament a l'interval 54 ; 1 , concloem que el punt x = 1 es tambe
un mnim relatiu.


20. Trobeu la distancia mnima de la parabola denida per l'equacio

y = 4x2 + 9x + 6
a l'origen.
Solucio:
En el pla, un punt de la parabola ve donat per

(x; 4x2 + 9x + 6)
La distancia d'aquest punt a l'origen es
p
d((x; 4x2 + 9x + 6); (0; 0)) = (x ; 0)2 + (4x2 + 9x + 6 ; 0)2 =
p
= x2 + (4x2 + 9x + 6)2
Aquesta funcio, per comoditat, la denotem per d , es a dir,

p
d = x2 + (4x2 + 9x + 6)2
Per un canto, observeu que la funcio d es, per generacio de funcions de classe C 1 , de
classe C 1 en R.
Per un altre canto, observeu que el punt x 2 R tal que d(x) es la distancia mnima
(de la parabola a l'origen), es un mnim relatiu de la funcio d . Pero trobar els mnims

relatius de la funcio d es equivalent a trobar els mnims relatius de la funcio 12 d2 (la
qual es mes senzilla). Aix doncs, trobem els mnims relatius de la funcio
d2 = x2 + (4x2 + 9x + 6)2
Aquesta funcio, per comoditat, la denotem per D(x), es a dir,

D(x) = (d(x))2 = x2 + (4x2 + 9x + 6)2
Resolem l'equacio
D0 (x) = 0
es a dir
2x + 2(4x2 + 9x + 6)(8x + 9) = 0
16x3 + 54x2 + 65x + 27 = 0
Una solucio (apliquem la regla de Runi) es x = ;1. L'altre factor, 16x2 + 38x + 27,
no te arrels reals, ja que el discriminant de l'equacio es negatiu. E s a dir, que l'unic
candidat (per ser mnim relatiu de la funcio D(x)) es el punt:
x = ;1
Calculem ara D00 (x):
D00 (x) = 2 + 2((8x + 9)2 + 8(4x2 + 9x + 6))
que en el punt x = ;1 pren el valor
D00 (;1) = 2 + 2(1 + 8 1) = 20 > 0
d'on el punt x = ;1 es un mnim relatiu de la funcio D(x) i, per tant, de la funcio
d(x). Aix doncs, la distancia mnima de la parabola a l'origen es
p p
d(;1) = (;1)2 + (4(;1)2 + 9(;1) + 6)2 = 2
12
En general, si h = f g , f estrictamentpcreixent, tot extrem relatiu de hpes un extrem relatiu de
g i recprocament. En el nostre cas, h = x2 + (4x2 + 9x + 6)2 , f = x i g = x2 + (4x2 +
+9x + 6)2 .


Formula de Taylor per funcions reals d'una variable 105
Captol 6 Formula de Taylor per funcions reals d'una variable
Al llarg d'aquest captol farem us del teorema de Taylor que recordem tot seguit:
Sigui f una funcio real denida en l'interval obert I de R. Suposem que f es de classe
C p+1 en I . Aleshores, per a tota parella de punts x; x0 de I , es te que 1
0
f (x) = f (x0 ) + f (1!x0) (x ; x0 ) + : : : + f p(x! 0 ) (x ; x0 )p + f(p + (1)!
p p+1 )
(x ; x0 )p+1
on 2 x0 < < x o be x < < x0 .

1. Trobeu el desenvolupament de Taylor a l'origen de:
a) f (x) = arctg x
b) g (x) = arcsin x
per primitivacio, a partir del de (1 + x) .
Soluci
o:
Recordem que, per a tot 2 R , es

(1 + x) = 1 + x + x2 + : : : + xp + Rp+1 (x)
1 2 p
= ( ; 1) : :p:!( ; p + 1) i Rp+1 (x) es el terme complementari (de Lagrange).
;
on p
1
El darrer sumand,
f p+1 () (x ; x )p+1 , rep el nom de terme complementari (amb la forma de
(p + 1)! 0
Lagrange).
2
Si x0 < x , aleshores x0 < < x . Si x < x0; aleshores x < < x0 .

a) f 0 (x) = 1 +1 x2 = (1 + x2 );1 = (1 + x);1 x2

Apliquem, doncs, la formula inicial per a = ;1:

(1 + x) = 1 + 1 x + 2 x + : : : + ;p1 xp + Rp+1 (x) =
; 1 ; 1 ; 1 2
= 1 ; x + (;1)( ;2) 2
2! x + : : : +
(;1)(;2) : : : (;1 ; p + 1) xp + R (x) =
p! p+1
= 1 ; x + x2 + : : : + (;1)p xp + Rp+1 (x)
Composant 1 ; x + x2 + : : : + (;1)p xp + Rp+1 (x) amb x2 , es te

f 0 (x) = 1 +1 x2 = (1 + x);1 x2 =
= 1 ; x2 + x4 + : : : + (;1)p x2p + R2p+1 (x)
d'on, primitivant, obtenim
f (x) = arctg x = C + x ; x3 + x5 + : : : + (;1)p 2p 1+ 1 x2p+1 + R2p+2(x)
3 5
Ara be, com que f (0) = 0, tenim que C = 0.

b) g 0 (x) = p 1 2 = (1 ; x2 );1=2 = (1 + x);1=2 (;x2 )
1;x
Apliquem tambe la formula inicial per = ; 1 :
2

(1 + x);1=2 = 1 + ; x + ; x + : : : + ; xp + R (x) =
1
2
1
2 2
1
2
1 2 p p +1
= 1 ; 21 x + (;21)(;2 3) x + : : : + (;1)(;3)
2
2 : : : (1 ; 2p) xp + R (x) =
2p p! p +1
= 1 ; 1 x + 3 x + : : : + (;1) p(2p ; 1)!! xp + Rp (x)

p
2
2 8 2 p! +1
Composant 1 ; 12 x + 38 x2 + : : : + (;1) 2p(2 pp!; 1)!! xp + Rp+1 (x) amb ;x2 , es te
p
g 0(x) = p 1 2 = (1 + x);1=2 (;x2 ) =

1;x
= 1 + 12 x2 + 38 x4 + : : : + (22pp; p1)!! 2p
! x + R2p+1 (x)

Finalment, primitivant, obtenim

x5 + : : : + (2p ; 1)!! 1 x2p+1 + R (x)
g (x) = arcsin x = C + x + x6 + 340
3
2p+2
2p p! (2p + 1)
I com que g (0) = 0, resulta que C = 0.

2. Donada f (x) = 1 +x x2 , calculeu els 5 primers termes del desenvolupament de
Taylor a l'origen de la seva funcio inversa, per inversio del de f .
Solucio:
En primer lloc, observem que la funcio es efectivament invertible en un entorn de
l'origen ja que
f 0 (0) = (1 +(1x+) x;2 )x2 2x (0) = 1 6= 0
2
El desenvolupament de Taylor de f l'obtenim a partir del de (1+ x) (vegeu l'exercici

anterior):
f (x) = x(1 + x2 );1 = x(1 ; x2 + x4 + R6 (x)) = x ; x3 + x5 + R6 (x)
Si escrivim 1
f ;1 (x) = a0 + a1 x + a2 x2 + : : : + a5 x5 + R6 (x)
de f ;1 f = x resulta
x = f ;1 f = (a0 + a1 x + : : : + a5 x5 + R6(x)) (x ; x3 + x5 + R6 (x)) =
= a0 + a1 (x ; x3 + x5 ) + a2 (x ; x3 + x5 )2 + : : : + a5 (x ; x3 + x5 )5 + R6 (x) =
= a0 + a1 (x ; x3 + x5 ) + a2 (x2 ; 2x4 ) + a3 (x3 ; 3x5 ) + a4 x4 + a5 x5 + R6 (x) =
= a0 + a1 x + a2 x2 + (;a1 + a3 )x3 + (;2a2 + a4 )x4 + (a1 ; 3a3 + a5 )x5 + R6 (x)
Per tant:
a1 = 1
a0 = a2 = ;a1 + a3 = ;2a2 + a4 = a1 ; 3a3 + a5 = 0
1
Observeu que f (0) = 0 implica f ;1 (0) = 0 i, per tant, a0 = 0 . Igualment, pel teorema de la
funcio inversa, f 0 (0) = 1 implica a1 = D(f ;1 )(0) = 1 .

d'on a0 = 0, a1 = 1, a2 = 0, a3 = 1, a4 = 0 i a5 = 2.
En denitiva: f ;1 (x) = x + x3 + 2x5 + R6 (x)

3. Trobeu el desenvolupament de Taylor a l'origen de
f (x) = ln(1 + x + x ) 2
Solucio:
Hi ha diversos camins que es poden seguir per tal de trobar el desenvolupament de-
manat. Per exemple, a partir de:
f (x) = ln(1 + x + x2 ) = ln(1 + x) (x + x2 )
El desenvolupament de Taylor de ln(1 + x) es pot trobar com s'ha fet a l'exercici 1:

Dln(1 + x) = 1 +1 x = 1 ; x + x2 + : : : + (;1)pxp + Rp+1(x)
ln(1 + x) = C + x ; x2 + x3 + : : : + (;1)p px + 1 + Rp+2(x)
2 3 p+1
I com que ln(1) = 0, es te que C = 0.

Per tant:

x 2
x 3
x p+1
f (x) = x ; 2 + 3 + : : : + (;1) p + 1 + Rp+2 (x) (x + x2) =
p
= (x + x2 ) ; (x +2x ) + (x +3x ) + : : : + (;1)p (x +p +

x2 )p+1 + R (x) =
2 2 2 3
1 p+2

= x + 1 ; 12 x2 + ;1 + 13 x3 + : : : + Rp+2 (x)
pero observem que la determinacio de l'expressio del terme general resulta feixuga.
Vegem com el calcul resulta mes senzill a partir de l'observacio seguent:
3
ln(1 + x + x ) (a)
2 x ; 1
= ln x ; 1 = ln 1 ; x = 1 ; x 3
= ln(1 ; x3 ) ; ln(1 ; x)

(a) Suma dels termes d'una progressio geometrica.

En efecte, aleshores:
ln(1 ; x3 ) = ln(1 + x) (;x3) = ;x3 ; x2 ; x3 ; : : : ; p +1 1 x3p+3 + R3p+4(x)

6 9
ln(1 ; x) = ln(1 + x) (;x) = ;x ; x2 ; x3 ; : : : ; p +1 1 xp+1 + Rp+2 (x)

2 3
Per tant:
ln(1 + x + x2 ) = ln(1 ; x3 ) ; ln(1 ; x) =
=x + x2 ; 23x + : : : + 3xp + 1 + 3xp + 2 + ;32px+ 3 + R3p+4 (x)
2 3 3p+1 3p+2 3p+3

4. Trobeu el desenvolupament de Taylor a l'origen de la funcio f denida per
2
f (x) = sin x x ; x 6= 0; f (0) = 1
Solucio:
Com a l'exercici anterior, el metode aparentment mes directe resulta complicat:
2
f (x) = x1 x ; x3! + : : : + (;1)p (2xp + 1)! + R2p+2 (x)
3 2p+1
=

x 2
= 1 ; + : : : + (;1) p x2p
+ R2p+1 (x) =
2
3! (2p + 1)!
2
x 2
= 1 ; + : : : + (;1) p x2p
+ R2p+1 (x) =
3! (2p + 1)!

=1; + x 2
2 + 1 x4 + : : :
3 5! (3!)2
p;1
( ; 1) p ; 1 (; 1)
: : : + 2 (2p + 1)! + 2 3! (2p ; 1)! + : : : x2p + R2p+1(x)

Una alternativa mes simple resulta de

2
sin x = sinx2 x = 1 ;2cos 2x
2
x x 2
En efecte: 2
cos x = 1 ; x2! + x4! + : : : + (;1)p (2xp)! + R2p+1 (x)
2 4 2p
d'on:
1 ; cos 2x =

= 1 ; (cos x 2x) = 1 ; 1 ; (22!x) + (24!x) + : : : + (;1)p (2(2xp))! + R2p+1 (x) =
2 4 2p
2p
= 2x2 ; 32 x4 + : : : + (;1)p+1 (22 p)! x2p + R2p+1 (x)
Multiplicant la igualtat anterior per 21x2 , es te

p;1
f (x) = 1 ; 13 x2 + : : : + (;1)p+1 2(2p)! x2p;2 + R2p;1 (x)
2

5. Donada f (x) = ex5 , calculeu Dn f (0).
Solucio:
Trobem, en primer lloc, el desenvolupament de Taylor (a l'origen) de la funcio f (x) =
= e . Es te
x5
f (x) = ex5 = ex x5
Pero 3
ex = 1 + x + x2! + : : : + xp! + Rp+1(x)
2 p
2
3

d'on
f (x) = ex5 = ex x5 = 1 + x5 + x2! + : : : + xp! + R5p+1 (x)
10 5p
Sabem que, en general, el coecient ak del desenvolupament de Taylor d'una funcio f
es
ak = k1! Dk f (0)
En el nostre cas, tenim doncs
0= 1 Dk f (0); si k 6= 5p; p 2 N
k!
1 1 5p
p! = (5p)! D f (0); si k = 5p; p 2 N
per tant:
8
0
< si n no es multiple de 5
Dn f (0) = : (5p)!
p! si n = 5p; p 2 N

Donada f (x) = cosh 2x ; e , calculeu:

2 x
6.
(1 + x ) cos x
a) D4 f (0)
b) D3 f ;1 (0)
Soluci
o:
a) En lloc del calcul directe (forca embullat), sera mes senzill utilitzar que el coecient
d'ordre 4 del desenvolupament de Taylor a l'origen, de la funcio f (x), es D 4! f (0) .
4

Aquest desenvolupament de Taylor ns al terme 4 es calcula facilment:

;x
cosh x = e +2 e =
x

= 12 1 + 1!x + x2! + x3! + x4! + R5 (x) +
2 3 4

+ 1 ; x + x ; x + x + R5 (x)
2 3 4
=
1! 2! 3! 4!
= 1 + x + x + R (x)
2 4
2 4! 5
2
x
cosh x = 1 + 2 + 4! + R5 (x) = 1 + x2 + x3 + R5 (x)
x
2 4 4
2
cosh2 x ; ex =

= 1 + x + x3 + R5 (x) ; 1 + 1! x + x2 + x3 + x4 + R (x) =
4
2
2! 3! 4! 5
= ;x + x ; x + 7x + R5 (x)
2 3 4
(1)
2! 3! 4!

(1 + x2 ) cos x = (1 + x2 ) 1 ; x + x + R (x) =
2 4
2! 4! 5
= 1 + x ; 11x + R5 (x)
2 4
(2)
2 24
Dividim ara (1) entre (2) i obtenim
;x + x2! ; x3! + 74!x + R5(x)
2 3 4
f (x) = x 2
11 x 4
=
1 + 2 ; 24 + R5 (x)
= ;x + x + x + x + R5 (x)
2 3 4
2 3 24
Per tant:
D4 f (0) = 1 ) D f (0) = 4! = 1 4
4! 24 24
b) Es tracta ara de trobar el desenvolupament de Taylor d'ordre 3, a l'origen, de la
funcio inversa f ;1 . Per a aixo procedirem com a l'exercici 2:
f (0) = 0; f 0 (0) = ;1 ) f ;1 (0) = 0; D(f ;1 )(0) = ;1
(a)

(a) Pel teorema de la funcio inversa.

Podem, doncs, escriure
f ;1 (x) = ;x + a2 x2 + a3 x3 + R4 (x)
Tenint en compte que f f ;1 = x , tindrem

;x + x2 + x3 + R4(x) ;x + a2x2 + a3x3 + R4(x) =
2 3 ;
x = f f ;1 =
= ; ;x + a2 x2 + a3 x3 + 1 ;x + a2 x2 + a3 x3 2 + 1 (;x + a2 x2 + a3 x3 )3 + R4 (x) =
; ;
2 3
3 1 2 3 1
= x ; a2 x ; a3 x + (x ; 2a2 x ) + (;x ) + R4 (x) =
2 3
2 3
1 1
= x + ;a2 + 2 x2 + ;a3 ; a2 ; 3 x3 + R4 (x)
Igualant coecients, es te
;a + 12 = 0
2 ) a2 = 21 ;
;a ; a ; 13 = 0
3 2 ) a3 = ;a2 ; 13 = ; 21 ; 13 = ; 56
Aix doncs:
f ;1 (x) = ;x + 21 x2 ; 56 x3 + R4 (x)
Per tant:
D3 f ;1 (0) = ; 5 ) D3 f ;1 (0) = ; 5 6 = ;5
3! 6 6


7. a) Calculeu els 4 primers termes del desenvolupament de Taylor a l'origen de la

funcio p
f (x) = 3 1 + 3x2 + 3x3 + 3 x4
b) Estudieu si la funcio
p p
g(x) = 3 1 + 3x2 + 3x3 + 6x4 + 3 1 ; 3x2 ; 3x3 + 6x4
presenta un extrem relatiu a l'origen.
Solucio:
a) Podem procedir directament, a partir del desenvolupament de (1 + x) :
f (x) = (1 + x)1=3 (3x2 + 3x3 + 3 x4) =
1 1
= 1 + 1 (3x + 3x + 3 x ) + 23 (3x2 + 3x3 + 3 x4 )2 + R5 (x) =
3 2 3 4
= 1 + 13 (3x2 + 3x3 + 3 x4) + ;91 (3x2 )2 + R5 (x) =

= 1 + x2 + x3 + ( ; 2 )x4 + R5 (x)
Tambe podrem haver operat per igualacio de coecients:

f (x) = a0 + a1 x + a2x2 + a3 x3 + a4 x4 + R5(x) )
) 1 + 3x2 + 3x3 + 3 x4 = (f (x))3 =
= a30 + 3a20 a1 x + (3a0 a21 + 3a20 a2 )x2 + (a31 + 3a20 a3 + 6a0 a1 a2 )x3 +
+ (3a20 a4 + 3a21 a2 + 6a0 a1 a3 + 3a0 a22 )x4 + R5 (x)
8
>
>
>
a30 = 1 ) a0 = 1
< 3a0 a1 = 0 ) a1 = 0
>
> 2
>
) >
3a0 a21 + 3a20 a2 = 3 ) a2 =
>
>
>
>
>
a31 + 3a20 a3 + 6a0 a1a2 = 3 ) a3 =
: 2
3a0 a4 + 3a21 a2 + 6a0 a1 a3 + 3a0 a22 = 3 ) a4 = ; a22 = ; 2
b) El calcul directe de les derivades de g resulta complicat. Calculem-les pel seu
desenvolupament de Taylor, a partir de l'apartat anterior. Tindrem
g(x) = (1 + x2 + x3 + x4 + R5(x)) + (1 ; x2 ; x3 + x4 + R5 (x)) =
= 2 + 2x4 + R5 (x)

Per tant:
Dg(0) = D2g (0) = D3 g (0) = 0
D4 g(0) = 4!2 > 0
La funcio g presenta, doncs, un mnim relatiu a l'origen.

8. Es considera una roda d'1 cm de diametre que pot girar al voltant del seu centre
O x. Sobre un punt A de la vora de la roda actuen dues bandes elastiques AB i 1
AB en sentits oposats: la primera te l'extrem B x, a 2 cm de O; l'extrem B de
2 1 2
la segona es desplaca desde O en direccio oposada a B : Suposarem ambdues bandes
1
d'1 cm de llargaria en repos. E s clar que per a B proxim a O; la roda presenti un punt
2
d'equilibri estable quan el punt A esta alineat entre O i B : Pero tambe que quan
1
B s'allunya molt d' O; aquesta posicio es d'equilibri inestable. Es tracta d'estudiar
2
l'estabilitat d'aquesta posicio en funcio de la distancia entre B i O: 2
Solucio:
Una posicio del sistema sera d'equilibri estable si l'energia potencial hi presenta un
mnim relatiu. En aquest cas es tracta d'energia elastica, i segons la llei de Hook, ve
donada, en unitats adequades, per
!s () = (b1 ; 1)2 + (b2 ; 1)2

on:

s; es la distancia entre B2 i O;

; es l'angle B1 OA i
b1; b2 son les llargaries AB1 i AB2 respectivament de
les bandes elastiques en tensio.
Es tracta, doncs, de determinar per a quins valors de s la funcio !s () presenta un
mnim relatiu a l'origen, essent
s

b1 = 2 ; 21 cos + 12 sin
2 2
s
2 2
1 1
b2 = s + 2 cos + 2 sin
Tambe, en aquest cas, sembla clar que el calcul directe de les derivades de !s sera mes
complicat que no pas l'obtencio a partir dels primers termes del desenvolupament de
Taylor:

b = 2 ; 21 cos + 21 sin = 4 ; 2 cos + 14 =
2 2
2
1
= 94 + 2 + R4 ()
b1 = 23 + 13 2 + R4()
2
(b1 ; 1) = 2 + 3 + R4 () = 14 + 13 2 + R4 ()
2 1 1 2
2
b = s + 21 cos + 12 sin = s2 + s cos + 41 =
2
2
2
2
= s + 2 ; s2 2 + R4 ()
1

b2 = s + 2 ; 2s 2s 1+ 1 2 + R4 ()
1
2
1 s 1
(b2 ; 1) = s ; 2 ; 2 2s + 1 + R4 () =
2 2
2
= s ; 2 ; s2 22ss +
1 ; 1 2 + R ()
1 4

2 !
!s () = 14 + s ; 21 + 1 ; s 2s ; 1 2 + R4 ()
3 2 2s + 1
Per tant: D!s (0) = 0

;1 =
D !s (0) = (2!) 13 ; 2s 22ss +
2
1
= ;63(2
s + 7s + 2
2
s + 1)
Com que s > 0, resulta que

D2 !s (0) > 0 , ;6s2 + 7s + 2 > 0 ,
p
, s< 7 + 49 + 48 1; 4
12 =
En denitiva, la posicio inicial de la roda.

9. Calculeu els lmits a l'origen de les funcions:
x2ln(1 + x)
a) f (x) = arctg x ; sin x
b) g (x) = tg4 x
3 sin2 x ; x2 (x2 + 3 cos x)
Solucio:
a) Per calcular el lim
0
f , trobarem el primer terme no nul del desenvolupament de
Taylor de, respectivament, numerador i denominador 4 de f . Es te

x2 ln(1 + x) = x2 x ; x2 + : : : + (;1)p px + 1 + Rp+2 (x) = x3 + R4 (x)
2 p+1
4
Per al desenvolupament de ln(1 + x) , vegeu el problema 3. Per al desenvolupament de arctg x ,
vegeu el problema 1, apartat a). Per al de sin x , vegeu Temes clau de calcul, pag. 109, exercici 5.21.


arctg x ; sin x = x ; x3 + : : : + (;1)p 2xp + 1 + R2p+2 (x) ;
3 p
2 +1

; x ; x3! + : : : + (;1)p (2xp + 1)! + R2p+2(x) =
3 2p+1
= ; x + R4 (x)
3
6
Per tant:
x 3
+ R 4 (x) 1 + R4x(3x)
lim f (x) = xlim
x!0
= lim = ;6
!0 ; 16 x3 + R4 (x) x!0 ; 1 + R4 (3x) (1)
6 x
P
(1) Recordeu que si pn=0 an xn + Rp+1 (x) es el desenvolupament de Taylor d'una funcio, es te
R (x)
que lim p+1k = 0 , k = 0; 1; : : :; p .
x!0 x
b) Procedim de forma analoga a l'apartat anterior. Es te
sin x = x + R3 (x) = x + R (x)
tg x = cos x 1 + R2 (x) 3
tg 4 x = (x + R3 (x))4 = x4 + R5 (x)
Quant al denominador:

3 sin x = 3 x ; x3! + R5 (x) = 3x2 ; x4 + R5 (x)
3 2
2

2 2 2 2 x 2
2 x 2
x (x + 3 cos x) = x x + 3 1 ; 2 + R3 (x) = x 3 ; 2 + R3 (x) =
= 3x2 ; x + R (x)
4
2 5

3 sin2 x ; x2 (x2 + 3 cos x) = (3x2 ; x4 + R5 (x)) ; 3x2 ; x + R5 (x) =
4
2
= ; 1 x4 + R5 (x)
2
Per tant:

1 + R5 (x)
lim g ( x ) = lim x 4
+ R 5 ( x ) = lim x4 = ;2
x!0 x!0 ; 2 x + R5 (x) x!0 1 R5 (x)
1 4
; 2 + x4

10. Sigui f una funcio real de classe C 3 en I , on I es un obert que conte l'interval
[1; 2]. Suposem que f (1) = ;2, f 0 (1) = 0, f 00 (1) = 0, i que f (2) 4.
a) Proveu que existeix un punt a de l'interval [1; 2] tal que
f 000 (a) 36
b) Proveu que existeix un punt b de l'interval [1; 2] tal que f (b) = 0 i que existeix un
punt c de l'interval [1; b] tal que f 0 (c) > 2.
Solucio:
a) Apliquem el teorema de Taylor en el nostre cas particular:
0 00 000
f (2) = f (1) + f 1!(1) (2 ; 1) + f 2!(1) (2 ; 1)2 + f 3!(a) (2 ; 1)3 =
000
= ;2 + f (a) 4
3!
on 1 < a < 2.
o sigui:
f 000 (a) 4 3! + 2 3! = 36
b) Com que f (1) < 0, f (2) > 0, i f es contnua en l'interval 5 [1,2], aleshores pel
teorema de Bolzano existeix un punt b de l'interval (1; 2) tal que
f (b) = 0
5
La funcio f es contnua en [1,2] ja que es contnua en I , i es contnua en I ja que es derivable en I .

Per acabar apliquem el teorema de Taylor en l'interval [1; b] i es te

0
f (b) = f (1) + f 1!(c) (b ; 1)
on 1 < c 2
(1)
(1) b 2 (1; 2) ) b ; 1 < 1

11. Sigui f (x) una funcio real denida en R de classe C 4 (R). Suposem que el seu
desenvolupament de Taylor, en el punt x = 1, ns als termes de grau 3, es el seguent:
a) f (x) = 2 + (x ; 1) ; (x ; 1)2 ; 2(x ; 1)3 + R4 (x)
b) f (x) = 2 + (x ; 1) + 2(x ; 1)3 + R4(x)
Dibuixeu (en cada cas) el grac aproximat de f en un entorn del punt x = 1.
Soluci
o:
a) Del desenvolupament donat veiem que
0 00
f (1) = 2; f 1!(1) = 1; f 2!(1) = ;1
es a dir
f (1) = 2; f 0 (1) = 1; f 00 (1) = ;2

Interpretem aquests valors: 6
6
Vegeu Temes clau de calcul, pag. 111.

f (1) = 2 vol dir que la funcio f (el grac de f ) passa pel punt (1; 2).
f 0 (1) = 1 vol dir que la tangent en el punt x = 1 te pendent 1.
f 00 (1) = ;2 < 0 vol dir que la funcio f es concava en un entorn del punt x = 1 (queda
per sota de la tangent).
El grac aproximat es
b) Del desenvolupament donat veiem que

0 00 000
f (1) = 2; f 1!(1) = 1; f 2!(1) = 0; f 3!(1) = 2
es a dir
f (1) = 2; f 0 (1) = 1; f 00 (1) = 0; f 000 (1) = 12
Interpretem aquests valors:
f (1) = 2 vol dir que la funcio f (el grac de f ) passa pel punt (1; 2).
f 0 (1) = 1 vol dir que la tangent en el punt x = 1 te pendent 1.
f 00 (1) = 0 i f 000 (1) = 12 vol dir que si x es mes gran que 1 la funcio queda per sobre
de la tangent, i si x es mes petita que 1 la funcio queda per sota de la tangent. Per
conseguent, el punt x = 1 es un punt d'in exio.
El grac aproximat es


12. 1) Considereu, com en el grac
una circumferencia de centre C = (1; 0) i radi unitat. Determineu, en funcio de t ,

_
l'abscissa del punt P_ de tal manera que la llargaria de l'arc OM sigui igual a la del
segment ON : t = OM = ON .
2) Considereu ara el punt D = (3; 0). Determineu, en funcio de t , l'ordenada del punt
S , interseccio de la recta DM amb l'eix vertical.

3) Els apartats anteriors suggereixen que la llargaria de OS es una aproximacio de la

_
de l'arc OM . Calculeu l'error relatiu comes en tal aproximacio, i deduu que es valida
ns a l'ordre 3.
Solucio:
1) En primer lloc, les igualtats
_
t = OM = ON
impliquen que les coordenades del punt N son
N = (0; t)
Per un altre canto, les coordenades del punt M son

M = (1 ; cos t; sin t)
L'equacio de la recta que passa pels punts N = (0; t) i M = (1 ; cos t; sin t) es
y = t + (;1t;+cos
sin t) x
t
La interseccio d'aquesta recta amb la recta y = 0 ens dona l'abscissa del punt P :
9
; t + sin t
y = t + 1 ; cos t x= ) x = t(1 ; cos t)
y=0 ; t ; sin t
2) L'equacio de la recta que passa pels punts

D = (3; 0) i M = (1 ; cos t; sin t) es
y = 2 3+sin t ; sin t x
cos t 2 + cos t
La interseccio d'aquesta recta amb la recta x = 0 ens dona l'ordenada del punt S :
9
3 sin t sin t
y = 2 + cos t ; 2 + cos t x= ) y = 3 sin t
x=0 ; 2 + cos t

3) L'error relatiu ve donat pel quocient

_
OM ; OS
_
OM
i tenint en compte els apartats anteriors es te
_
OM ; OS = t ; 2+cos
3 sin t
t = 1 t ; 3 sin t
_ t t 2 + cos t
OM
Calculem ara el seu desenvolupament de Taylor a l'origen:
sin t = t ; t + t + R6 (t)
3 5
3! 5!
cos t = 1 ; t2! + t4! + R5 (t)
2 4
3 t ; 3t3 + 3t5 + R (t)

3 sin t = 3! 5! 6 1 t5 + R (t)
= t ; 180
2 + cos t t2
t4 6
3 ; 2! + 4! + R5 (t)
t ; 2 3+sin t = 1 t5 + R (t)

cos t 180
6
1 t ; 3 sin t = 1 t4 + R (t)
t 2 + cos t 180 5
Per tant, el primer terme no nul es d'ordre 4, tal com volem demostrar.

Graques de funcions reals d'una variable 125
Captol 7 Graques de funcions reals d'una variable
p
1. Representeu gracament la funcio f (x) = 5 x2 ; x .
Solucio:
Per a l'estudi de la graca de f seguirem l'esquema seguent:
a) Camp de denicio, signes, zeros, simetries...
b) Continutat: domini de continutat, lmits laterals en els punts de discontinutat,
asmptotes verticals...
c) Comportament en 1 : lmits, asmptotes...
d) Derivabilitat: domini de derivabilitat, derivades laterals en els punts de no deri-
vabilitat, lmits de la derivada en els punts frontera del domini de denicio...
e) Extrems relatius, intervals de creixement i decreixement...
f) Punts d'in exio, intervals de concavitat, convexitat...
g) Estudi complementari: valor aproximat de la funcio en punts signicatius, de la
pendent de la tangent...
h) Graca aproximada de la funcio.
a) La funcio f es denida, per generacio, en tot R. Els signes i zeros de f coincideixen
amb els del radicand x2 ; x :
f (x) = 0 si x=0ox=1
f (x) > 0 si x<0ox>1
f (x) < 0 si 0<x<1

La funcio no es parella ni senar (observeu que es simetrica respecte a la recta x = 21 ;
no farem us d'aquesta simetria).
b) La funcio es contnua, per generacio, a tot R.
c) Trivialment:
p
5 2
lim
+1
f = lim
+1
x ; x = +1
5 2 p
lim ;1 x ; x = +1
;1 f = lim
Estudiem les asmptotes obliques:

p5 2 r
lim f ( x) = lim x ; x = lim 5 x2 ; x
+1 x +1 x +1 x5 = 0
Per tant, f no presenta asmptota obliqua en +1). Analogament, es comprova que
tampoc no en presenta en ;1 .
(De fet, la funcio f presenta rames paraboliques en la direccio de l'eix 0x .)
d) E s derivable, per generacio, en R ; f0; 1g .
Per a x = 1 es te
p
f 0 (1) = lim f (1 + t) ; f (1) = lim 5 (1 + t)t =
t!0 r t t!0
r
t
5 (1 + t)t 5 1 + t = +1
= lim = lim
t!0 5
t t!0 4
t
Analogament, f 0 (0) = ;1
Aix doncs, la funcio es derivable en R ; f0; 1g , i en x = 0 i x = 1 te tangent vertical
(essent decreixent en x = 0 i creixent en x = 1).
e) Per a x 2 R ; f0; 1g es te que
f 0 (x) = 51 x2 ; x ; 5 (2x ; 1) =
; 4
p
2x ; 1
55 (x2 ; x)4

d'on els signes de f 0 son els de 2x ; 1:
f 0 (x) = 0 , x = 12
f 0 (x) > 0 , x > 21
f 0 (x) < 0 , x < 21
Per tant, f es decreixent en (;1; 1 ) (inclos l'origen, segons hem vist abans), creixent
2
1
en ( ; +1) (inclos x = 1, segons hem vist tambe a l'apartat anterior), i presenta un
2
mnim relatiu en x = 21 .
f) Per a x 2 R ; f0; 1g es te

f 00 (x) = 1 4 x2 ; x ; 5 (2x ; 1)2 + 25 x2 ; x ; 5 = ;6x +2 6x ;95 4
; 9 ; 4 2
;
5 5 25 (x ; x)
Vegem quan f 00 (x) = 0; tenim
f 00 (x) = 0 , ;6x2 + 6x ; 4 = 0 , 3x2 ; 3x + 2 = 0
El polinomi 3x2 ; 3x + 2 te el discriminant negatiu, i aixo vol dir que no te arrels
reals. Aix doncs, f no presenta punts d'in exio en R ; f0; 1g . Estudiem ara el signe
de f 00 (x). Per a aixo, observem que
1) ;6x2 + 6x ; 4 es sempre mes petit que zero
; 9
2) 25 x2 ; x 5 te el mateix signe que f (x)
En consequencia
si x < 0 ) f 00 (x) < 0 ) f (x) concava (\)
si 0 < x < 1 ) f 00 (x) > 0 ) f (x) convexa ([)
si x > 1 ) f 00 (x) < 0 ) f (x) concava (\)
Observeu que f presenta in exions en els punts x = 0 i x = 1 malgrat que no siguin

zeros de f 00 .

g) En el mnim relatiu:
f 12 ;0; 76
h)

2. Representeu gracament la funcio f (x) = arctg xx +

;3
2.
Solucio:
Seguint el mateix esquema que a l'apartat anterior:
a) La funcio f es composicio de dues funcions f = f2 f1 on 1
1
Recordeu que la funcio arctg x es la funcio inversa de la funcio tg x denida a (; 2 ; 2 ) i que recorre
tot R.

f1 (x) = xx +
;3
2 es denida a A = fx 2 R j x 6= 3g; i
f2 (x) = arctg x es denida en R i, per tant, a tot f1 (A):
Per conseguent, la funcio f esta denida en A .

Com que la funcio arctg conserva signes, els signes i zeros de f son els de f1 :
f (x) = 0 , f1 (x) = 0 , x = ;2
f (x) > 0 , f1 (x) > 0 , x > 3 o x < ;2
f (x) < 0 , f1 (x) < 0 , ;2 < x < 3
b) Com abans, per generacio, la funcio f es contnua en A = R ; f3g

Vegem els lmits laterals en el punt x = 3:
lim f (x) = lim arctg = ; lim f (x) = lim arctg = ;
x!3 + +1 2 x!3 ; ;1 2
c) Vegem els lmits en 1 :

lim
+1
+ 2 = lim arctg =
arctg xx ; 3 1+ 4
lim x+2 arctg = 4
;1 arctg x ; 3 = lim1+
d'on y = 4 es una asmptota horitzontal en +1 i igualment y = 4 es una asmptota

horitzontal en ;1 .
d) Per generacio de funcions derivables, f es derivables en A = R ; f3g , i per a tot x
de A es te que

0
f (x) = 1 ( x ; 3) ; ( x + 2) = ;5
2
(x ; 3) (x ; 3) + (x + 2)2
1 + xx + 2 2 2
;3
En x = 3 la funcio no esta denida. Vegem el comportament de f 0 vora aquest punt:
lim f 0 = lim ;5 = ; 15
3 3 (x ; 3)2 + (x + 2)2

e) Com que f 0 (x) es diferent de zero per a tot x 2 A , es dedueix que f (x) no presenta
extrems relatius en A .
De fet, f 0 (x) es mes petita que zero per a tot x 2 A ; per tant f (x) es estrictament
decreixent en A .
f) Per a tot x 2 A es te que
f 00 (x) = (2(x ; 3)2+ 2(x + 2))2 25 = (4x ; 2)5

((x ; 3) + (x + 2) ) ((x ; 3)2 + (x + 2)2 )2
d'on f 00 (x) = 0 si i nomes si 4x ; 2 = 0, es a dir, x = 12 . Aquest punt sera d'in exio
si f 00 canvia de signe en un entorn. Considerem I un entorn (sucientment petit) del
punt x = 1 . Aleshores:
2
si x 2 I; x < 21 ) f 00 (x) < 0
si x 2 I; x > 12 ) f 00 (x) > 0
Per tant, el punt x = 12 es un punt d'in exio.

De fet:
x 2 A; x < 12 ) f 00 (x) < 0 ) f (x) concava (\)
x 2 A; x > 21 ) f 00 (x) > 0 ) f (x) convexa ([)
g) Trobem alguns valors addicionals que ens poden ajudar a tracar el grac. Per
exemple, en el tall amb l'eix horitzontal:
f 0 (;2) = ; 15
Igualment, en el tall amb l'eix vertical:
f (0) = arctg ;32 ;0; 588

f 0 (0) = ;513

En el punt d'in exio:

f 12 = arctg 12 + 2 = arctg (;1) = ; 4
1
2
;3

f 0 12 = ; 1 2;5; 1 2 = ; 25
2
;3 + 2 +2
h)

3. Estudieu i representeu el grac de la funcio
f (x) = x2x; 1
4

Solucio:
Seguim el mateix esquema que als exercicis anteriors.
a) Comencem estudiant el camp de denicio de la funcio. Per generacio tenim que la
funcio es denida en
A = fx 2 R j x 6= 1; x 6= ;1g
Igualment veiem que

x > 1 o x < ;1 ) f (x) > 0
;1 < x < 0 o 0 < x < 1 ) f (x) < 0
x = 0 , f (x) = 0
Com que f (x) = f (;x) es una funcio parella, l'eix oy es eix de simetria i, quan
interessi, estudiarem la funcio solament sobre l'interval [0; +1).
b) Pel que fa al camp de continutat de la funcio, veiem que per generacio de funcions
contnues, coincideix amb el camp de denicio A de la funcio. Estudiem els lmits
laterals en el punt de discontinutat x = 1
lim x = +1;
4
lim x = ;14
1 + x ;1
2 1 ; x ;1
2
d'on la recta x = 1 es una asmptota vertical.

Analogament, per simetria, la recta x = ;1 es tambe una asmptota vertical.
c) Trivialment, lim
+1 ;1 f = +1 . Vegem les asmptotes obliques:
f = lim
lim f (x) = lim x = lim x = +1

4 3
x!+1 x x!+1 x(x ; 1) x!+1 x ; 1

2 2
Per conseguent, f (x) no presenta asmptota obliqua en +1 .

d) Tambe per generacio de funcions derivables f es derivable en tot el camp de denicio
A de la funcio, i es te que
f 0 (x) = 4x (x (x;2 1) ; 2x x4 = 2x5 ; 4x3 = x3(2x2 ; 4)

3 2
; 1)2 (x2 ; 1)2 (x2 ; 1)2

e) Aleshores:
p p
f 0 (x) = 0 ) x3 (2x2 ; 4) = 0 ) x = 0; 2; ; 2
Examinant els signes de f 0 en sengles pentorns, es demostra que x = 0 es unp maxim
relatiu (de valor f (0) = 0), i p
que x = 2 es un mnim relatiu (de valor f (p 2) = 4);
per simetria tenim que x = ; 2 es tambe un mnim relatiu (de valor f (; 2) = 4).
En general p
x 2 A; 0 < x < 2 ) f 0 (x) < 0
p
x 2 A; x > 2 ) f 0 (x) > 0
p p
d'on en (0; 2) la funcio es estrictament decreixent, i en ( 2; +p1) la funcio es es-
p simetria es estrictament creixent en (; 2; 0) i estrictament
trictament creixent. Per
decreixent en (;1; ; 2).
f) Estudiem ara la derivada segona de la funcio. Per a tot x 2 A es te que
f 00 (x) = (10x ; 12x )(x ; 1) ; 2(x2 ; 1)2x(2x5 ; 4x3 ) = x2 (2x4 ; 6x2 + 12)
4 2 2 2
(x ; 1)4
2 (x2 ; 1)3
Per tant, f 00 (x) = 0 si i nomes si x = 0 o 2x4 ; 6x2 + 12 = 0. Ja hem vist que x = 0

es un maxim relatiu (i per tant no es punt d'in exio). Quant als altres zeros de f 00 ,
resolem l'equacio biquadrada fent el canvi x2 = y ; resulta l'equacio
y 2 ; 3y + 6 = 0
que no te arrels reals. Per conseguent, f (x) no presenta punts d'in exio en x 2 A;
x 6= 0:
En general, com que la funcio polinomica 2x4 ; 6x2 + 12 es mes gran que zero, es te
x 2 A; 0 < x < 1 ) f 00 (x) < 0 ) f (x) concava (\)
x 2 A; x > 1 ) f 00 (x) > 0 ) f (x) convexa ([)
i simetricament per a x < 0.
p
g) Ja hem trobat abans els valors de f en els extrems relatius: f (0) = 0; f ( 2) = 4

h)

4. Estudieu i representeu el grac de la funcio
f (x) = x2 ; x2 ; xln x
2

Solucio:
Seguirem el mateix esquema que als exercicis anteriors.
a) El camp de denicio de la funcio es, per generacio de funcions,
A = fx 2 R j x > 0g
No son evidents els zeros i els signes de la funcio.

b) Pel que fa a la continutat, tenim que, tambe per generacio de funcions contnues,
f es contnua en tot A .
Estudiem l'existencia d'una asmptota vertical en l'origen:

lim x 2
; x ; xln x = lim (; xln x) = lim ln x =
x!0+ 2 2 x!0+ x!0+ ; x1
= lim+ x1 = lim+ xx = lim+ x = 0

1 2
(a) x!0
x2 x!0 x!0
(a) Aplicant la regla de l'Hôpital.
Per tant, no existeixen asmptotes verticals.
c) En el +1 :

lim x2 ; x ; xln x = lim x2 1 ; 1 ; 2ln x = +1
+1 2 2 +1 2 x x (a)
(a) Ja que lim ln x = 0 (es veu facilment aplicant la regla de l'Hôpital).

+1 x
Estudiem ara si admet o no asmptota obliqua:

; x2 ; xln x
x2
x ; 1 ; ln x) = ; 1 + lim x ; ln x =
lim
x! 1 +
2
x = lim (
x! 1 2 2 + 2 1 2 +

= ; 1 + x!lim1 x 1 ; ln x = +1
2 + 2 x (a)
(a) lim ln x = 0
x!+1 x

Aix doncs, f no presenta asmptota obliqua en +1 .

d) La funcio f es derivable, per generacio, en tot A . I, per a tot x 2 A es te

f 0 (x) = 1 2x ; 1 ; ln x + 1 x = x ; 3 ; ln x
2 2 x 2
0
+ f (x) = +1 .
Observeu que lim
0
e) Estudiem ara les solucions de l'equacio f 0 (x) = 0, es a dir,
x ; 23 = ln x
Com que la funcio del segon membre es concava, i la del primer es una recta, poden
haver-hi com a maxim dos zeros.
I d'altra banda

lim x ; 3 ; ln x = +1
0 + 2
3
(x ; ; ln x)(1) = ; 1
2 2
lim 3
x ; 2 ; ln x = lim 3 ln x
x 1 ; 2x ; x = +1
+1 +1
Per tant, el teorema de Bolzano conrma que hi ha dues solucions: l'una en (0; 1) i
l'altra en (1; +1).
De fet son aproximadament
x1 0; 3; x2 2; 33

Com que per a tot x 2 A es te que

f 00 (x) = 1 ; x1
resulta que
f 00 (x1) < 0; i f 00 (x2 ) > 0
Per tant, x1 0; 3 es un maxim relatiu de valor aproximat
f (x1 ) = 0; 25619
i x2 2; 33 es un mnim relatiu de valor aproximat
f (x2 ) = ;0; 4214231
Segons hem vist:

0 < x < x1 ) f 0 (x) > 0 ) f (x) es estrictament creixent
x1 < x < x2 ) f 0 (x) < 0 ) f (x) es estrictament decreixent
x2 < x ) f 0 (x) > 0 ) f (x) es estrictament creixent

Aixo conrma que x1 es un maxim relatiu i x2 un mnim relatiu.

f) Estudiem nalment les in exions i els intervals de concavitat i de convexitat de la
funcio
f 00 (x) = 0 , 1 ; x1 = 0 , x;1= 0 , x= 1
que es una in exio, ja que f 000 (1) 6= 0. Igualment:
0 < x < 1 ) f 00 (x) < 0 ) f (x) es concava (\)
x > 1 ) f 00 (x) > 0 ) f (x) es convexa ([)
Aixo tambe conrma que x = 1 es un punt d'in exio.
g) Finalment, trobarem alguns valors que ens ajudaran a tracar el grac de f . Ja hem
vist els valors en els extrems relatius. En la in exio:
f (1) = 0; f 0 (1) = ; 12
D'altra banda, el teorema de Bolzano assegura que te algun zero en (x2 ; +1); de fet,
exactament un, ja que la funcio es creixent en aquest interval. Resulta ser x3 3; 51,
f 0 (x3) = 0; 754384.
h)


5. Sigui f la funcio real, denida per

f (x) = (sin x)sin x si 0 < x <
Feu una representacio aproximada de la seva graca.
Solucio:
Seguirem el mateix esquema que en els exercicis anteriors.
a) La funcio f pot expressar-se de la manera seguent
f (x) = esin xln (sin x)
Per tant, sempre es positiva.
D'altra banda, observeu que es simetrica respecte a la recta vertical x = 2 .
b) La funcio es contnua en (0; ) per generacio. Vegem els lmits laterals en 0 i :
lim xln (sin x)
esin xln (sin x) = ex!0+
sin
lim f (x) = xlim
x!0+ !0+
Calculem, doncs, lim+ sin x ln (sin x):

x !0
sin x ln (sin x) = lim+ ln (sin x) = lim ; x cos x =

1
lim sin
x!0 + x! 0 1
(a) x!0+
sin x ; sin2 x cos x
1
= lim+ ; sin x = 0
x!0
(a) Aplicant la regla de l'Hôpital.
d'on:
lim f (x) = e0 = 1
x!0+
I per simetria:
lim f (x) = 1
x!;

c) En aquest cas no s'escau l'estudi en els innits.

d) La funcio f es, per generacio de funcions derivables, derivable en tot l'interval de
denicio i per a tot x 2 (0; ) es te que

f 0 (x) = esin xln (sin x) cos x ln (sin x) + 1 cos x sin x =
sin x
= esin xln (sin x) (ln (sin x) + 1) cos x
lim
0+
f 0 (x) = ;1; lim
;
f 0 (x) = +1
e) De f 0 (x) = 0, tenim
=
8
8
> cos x = 0 >
>
>
x 2
< <
>
o ) >
o
sin x = e;1 ) x = arcsin 1e 0; 37672
: >
ln (sin x) + 1 = 0 >
:
En un entorn I (prou petit) del punt x = 2 , es te
x 2 I; x < 2 ) f 0 (x) > 0

x 2 I; x > 2 ) f 0 (x) < 0
d'on x = 2 es un maxim relatiu de valor
f 2 = 11 = 1

Analogament, en un entorn I (prou petit) del punt x 0; 37672, es te

x 2 I; x < 0; 37672 ) f 0 (x) < 0
x 2 I; x > 0; 37672 ) f 0 (x) > 0
d'on x 0; 37672, (i per simetria, ; 0; 37672) es un mnim relatiu de valor
e1
f (0; 37672) = 1e 0; 692207

A mes a mes:
0 < x < 0; 37672 ) f 0 (x) < 0 ) f (x) es estrictament decreixent
0; 37672 < x < ) f 0 (x) > 0 ) f (x) es estrictament creixent
2
i simetricament per a 2 < x < .
f) Per a aquesta funcio l'estudi de f 00 resulta molt complicat.
En qualsevol cas, ha de ser
f 00 (0; 37672) = f 00 ( ; 0; 37672) 0
f 00 2 0

De fet, es facil comprovar que les desigualtats son estrictes.

Per tant, com a mnim ha d'haver-hi sengles in exions en (0; 37672; ) i
2
( 2 ; ; 0; 37672).

Topologia de R n 143
2a part: C
alcul diferencial de diverses variables
Cap
tol 8 Topologia de Rn
1. Proveu que cadascuna de les aplicacions seguents deneix una distancia a R2

p
d1(x; y ) = + (x1 ; y1 )2 + (x2 ; y2 )2
d2(x; y ) = supfjx1 ; y1 j; jx2 ; y2 jg
on x = (x1 ; x2 ); y = (y1 ; y2 ) son punts de R2 .
Dibuixeu en cada cas la bola de centre (0; 0) i radi 1.
Solucio:
Recordem que una aplicacio d : A A ;! A es una distancia si i nomes si
a) d(x; y ) 0; 8x; y 2 A i d(x; y ) = 0 si i nomes si x = y
b) d(x; y ) = d(y; x); 8x; y 2 A
c) d(x; y ) d(x; z ) + d(z; y ); 8x; y; z 2 A
Vegem, doncs, que d1 i d2 veriquen aquestes propietats.
Comencem per d1 (x; y ).
Quant a la primera condicio, d1 (x; y ) 0 per la propia denicio, i
p
d1 (x; y) = 0 , + (x1 ; y1 )2 + (x2 ; y2 )2 = 0
, (x1 ; y1 )2 + (x2 ; y2 )2 = 0
, (x1 ; y1 )2 = 0; (x2 ; y2 )2 = 0
, x1 ; y1 = 0; x2 ; y2 = 0
, x = y:

Comprovem si d1 (x; y ) compleix la segona condicio

p p
d1 (x; y ) = + (x1 ; y1 )2 + (x2 ; y2 )2 = + (;(y1 ; x1))2 + (;(y2 ; x2 ))2 =
p
= + (y1 ; x1 )2 + (y2 ; x2 )2 = d1 (y; x)
Pel que fa a la tercera condicio 1

(d1 (x; y ))2 = (x1 ; y1 )2 + (x2 ; y2 )2 = (x1 ; z1 + z1 ; y1 )2 + (x2 ; z2 + z2 ; y2 )2 =
= (x1 ; z1 )2 + (z1 ; y1 )2 + 2(x1 ; z1 )(z1 ; y1 ) + (x2 ; z2 )2 + (z2 ; y2 )2 +
+ 2(x2 ; z2 )(z2 ; y2 ) =
= (d1 (x; z ))2 + (d1 (z; y ))2 + 2(x1 ; z1 )(z1 ; y1 ) + 2(x2 ; z2 )(z2 ; y2 ) =
= (d1 (x; z ) + d1 (z; y ))2 ; 2(d1 (x; z )d1(z; y ) ; (x1 ; z1 )(z1 ; y1 );
; (x2 ; z2)(z2 ; y2 ))
Quedara, doncs, provada si demostrem
d1 (x; z )d1 (z; y ) ; (x1 ; z1)(z1 ; y1 ) ; (x2 ; z2 )(z2 ; y2 )) 0
I, en efecte
(d1 (x; z )d1(z; y ))2 =
= ((x1 ; z1 )2 + (x2 ; z2 )2 )((z1 ; y1 )2 + (z2 ; y2 )2 ) =
= (x1 ; z1 )2 (z1 ; y1 )2 + (x1 ; z1 )2 (z2 ; y2 )2 + (x2 ; z2 )2 (z1 ; y1 )2 + (x2 ; z2 )2 (z2 ; y2 )2 =
= ((x1 ; z1 )(z1 ; y1 ) + (x2 ; z2 )(z2 ; y2 ))2 ; 2(x1 ; z1 )(z1 ; y1 )(x2 ; z2 )(z2 ; y2 )+
+ (x1 ; z1 )2 (z2 ; y2 )2 + (x2 ; z2 )2 (z1 ; y1 )2 =
= ((x1 ; z1 )(z1 ; y1 ) + (x2 ; z2 )(z2 ; y2 ))2 + ((x1 ; z1 )(z2 ; y2 ) ; (x2 ; z2 )(z1 ; y1 ))2
((x1 ; z1 )(z1 ; y1 ) + (x2 ; z2)(z2 ; y2))2
Estudiem ara d2 (x; y ).

Com que jx1 ; y1 j 0 i jx2 ; y2 j 0 tenim que
d2(x; y ) = supfjx1 ; y1j; jx2 ; y2 jg 0
i d2 (x; y ) = 0 si i nomes si jx1 ; y1 j = jx2 ; y2 j = 0, es a dir, si i nomes si
x1 = y1 i x2 = y2 (, x = y ):
1
De fet, es pot obtenir una demostracio mes senzilla fent servir resultats d'algebra lineal i geometria,
com la desigualtat de Cauchy-Schwartz.

La segona condicio es evident ja que

d2(x; y ) = supfjx1 ; y1 j; jx2 ; y2 jg = supfj ; (y1 ; x1 )j; j ; (y2 ; x2 )jg =
= supfjy1 ; x1 j; jy2 ; x2 jg = d2 (y; x)
Vegem ara la desigualtat triangular

d2 (x; y) = supfjx1 ; y1 j; jx2 ; y2 jg =
= supfjx1 ; z1 + z1 ; y1 j; jx2 ; z2 + z2 ; y2 jg
supfjx1 ; z1j + jz1 ; y1 j; jx2 ; z2 j + jz2 ; y2 jg
a
( )
supfjx ; z j; jx ; z jg + supfjz ; y j; jz ; y jg =
1 1 2 2 1 1 2 2
b
( )
= d2 (x; z ) + d2 (z; y )
(a) ja + bj jaj + jbj .
(b) sup(a + b; c + d) sup(a; c) + sup(b; d).


2. Donats dos subconjunts A; B R2 , denim

d(A; B ) = nffd(x; y ) : x 2 A; y 2 Bg:
a) Calculeu d(A; B ), d(B; C ), d(A; C ), on
A = f(x; y ) 2 R2 j x2 + y 2 1g
B = f(x; y ) 2 R2 j (x ; 2)2 + y2 1g
C = f(x; y ) 2 R2 j (x ; 4)2 + y2 1g
b) Veriqueu quines de les armacions seguents son certes:
1) d(A; B ) 0, 8A; B R2 ,
2) d(A; B ) = 0 , A = B ,
3) d(A; B ) = d(B; A), 8A; B R2 ,
4) d(A; C ) d(A; B ) + d(B; C ), 8A; B; C R2 .
Solucio:
Primer de tot notem que d(A; B ) esta ben denida ja que, com que d(x; y ) 0, el
conjunt fd(x; y ) : x 2 A; y 2 B g es tat inferiorment i, per tant, te nm.
a) E s immediat, a partir de la seva representacio graca, que:
d(A; B) = 0; d(B; C ) = 0; d(A; C ) = 2:
b) Els exemples que acabem de veure mostren que 2 i 4 son falses. D'altra banda, 1 i
3 son obviament certes.

Observem, doncs, que malgrat el nom d no es una distancia.

3. Sigui A = C ([0; 1]) el conjunt de les funcions reals contnues denides en l'interval
tancat [0; 1]. Per a qualsevol parella de funcions f; g 2 A , denim
d(f; g) = supfjf (x) ; g(x)j; x 2 [0; 1]g:
a) Proveu que d aix denida es una distancia en A .
b) Interpreteu d(f; g ) gracament.

En particular, determineu gracament d(f; g ) amb
2
f (x) = ;x(x ; 1) i g (x) = x ; 2 .1
c) Descriviu B(f (x); "), (bola de centre f (x) i radi " ).
Solucio:
a) Comprovem que es veriquen les propietats descrites a l'exercici 1, d'una distancia:
1) jf (x) ; g (x)j 0 per a tota parella de funcions f; g 2 A , per tant,
d(f; g ) 0:
I si supfjf (x) ; g (x)j; x 2 [0; 1]g = 0, llavors jf (x) ; g (x)j = 0; 8x 2 [0; 1] i, per
tant, f (x) = g (x) 8x 2 [0; 1]. En denitiva,
d(f; g ) = 0 ) f = g; en [0; 1]:
2) 8x 2 [0; 1], es jf (x) ; g (x)j = jg (x) ; f (x)j . Per tant,

d(f; g) = d(g; f )
3) Pel que fa a la desigualtat triangular, donades f; g; h qualssevol, es:

d(f; h) = supfjf (x) ; h(x)j; x 2 [0; 1]g =
= supfjf (x) ; g (x) + g (x) ; h(x)j; x 2 [0; 1]g
supfjf (x) ; g(x)j + jg(x) ; h(x)j; x 2 [0; 1]g
supfjf (x) ; g(x)j; x 2 [0; 1]g + supfjg(x) ; h(x)j; x 2 [0; 1]g =
= d(f; g ) + d(g; h):

b) Per a cada x 2 [0; 1], el valor jf (x) ; g (x)j es la llargaria del segment vertical com-
pres entre les dues graques. Aix doncs, d(f; g ) es la mes gran d'aquestes llargaries.
En l'exemple proposat, les graques de f i g son
Per tant, es clar que

d(f; g ) = 41 :
c) Una bola de centre f i radi " esta formada per les funcions g 2 A tals que les seves
graques es troben dins l'area limitada per les graques de les funcions f + " i f ; "


4. Esbrineu si els subconjunts seguents son compactes o no:

a) A de R2 denit per
A = f(x; y ) 2 R2 j x2 + y 2 x; y 2xg
b) B de R3 denit per
B = f(x; y; z ) 2 R3 j x3 + x2 y2 = z 2 ; 0 y 1; x 2g
Solucio:
Recordem que un subconjunt de Rn es compacte si i nomes si es tancat i tat.
No es difcil veure que tant A com B son conjunts tancats fent us de la denicio:
Un conjunt es tancat si el seu complementari es un conjunt obert. Mes endavant, pero,
en el captol de continutat, veurem una proposicio que ens dona aquest resultat de
forma immediata. Tambe es pot veure per successions.
Per tant, aqu ens limitarem a veure que son tats.
a) Vegem, doncs, que A es tat. E s a dir, que existeix un > 0 tal que A B(0; )
2
Observem que x + y x , x ; 1
2 2
+ y 2 1 . Per tant
2 4
2
A f(x; y) j x ; 12 + y2 41 g

1 1
que es un cercle de radi i centre ; 0 . Per tant, es contingut en tota bola B(0; ),
2 2
amb > 1.
b) Per al conjunt B veurem que cada coordenada es tada. Evidentment, aquesta es

una condicio necessaria i sucient perque el conjunt sigui tat.

De z 2 = x3 + x2 y 2 = x2 (x + y 2 ) tenim x + y 2 0, o el que es equivalent, x ;y 2
Pero 0 y 1; per tant, x ;1 i ;1 x 2, es a dir,
x2 4 x3 8
(Observem que de la relacio x 2 no es pot concloure que x2 4: per exemple,
x = ;6).
De 0 y 1 tenim y 2 1, d'on z 2 8 + 4 1 = 12. Per tant,
;1 x 2
0y1
p p
; 12 z 12
E s a dir, el conjunt pa dins el paral leleppede P = f(x; y; z) 2 R3 j ;1 x

p B est
2; 0 y 1; ; 12 z 12g .

5. Determineu l'interior, l'exterior, l'adherencia i la frontera del conjunt seguent:
A = f(x; y) 2 Z Qg R2

Solucio:
Sigui p = (x; y ) 2 A . Per a qualsevol " > 0, la bola B(p; ") sempre conte punts fora de
A : per exemple, el punt (x + "0 ; y ), on "0 = mn 2 ; 2" . Per tant, A = ; i A F (A).

1
Per als punts q = (x; y ) 2= A distingirem dos casos: x 2= Z ; o be x 2 Z , pero y 2= Q .

En el primer cas, si q = (x; y ) amb x 2= Z , considerem " < mnfx ; E [x]; (E [x]+1) ; xg
(on E [x] es la part entera de x ). Llavors B(q; ") \ A = ; . Per tant, q es un punt
exterior a A .
Sigui nalment q = (x; y ) amb x 2 Z i y 2 R-Q . Per a tot " > 0 existeix z 2 Q amb
y ; " < z < y + " i, per tant,
(x; z ) 2 A \ B(q; ")
Aix doncs, q 2 F A .
En denitiva,

A = ;;
ExtA = (R ; Z) R;
A = F A = Z R:

6. Sigui A Rn . Proveu que l'interior A d'un conjunt A es un conjunt obert.

Solucio:
Recordem que

A = fx 2 Rn j 9 > 0 tal que B(x; ) Ag
i que un conjunt A es obert si i nomes si
8x 2 A 9" > 0 tal que B(x; ") A:

Per veure, doncs, que A es obert, donat x 2 A , hem de trobar un " > 0 tal que

B(x; ") A .

Sabem que 9 > 0 tal que B(x; ) A . Com que, per la propia denicio de A ,
es A A , sembla natural prendre " menor que . Prenguem " = 2 i vegem que

efectivament B x; 2 A .

Sigui y 2 B x; qualsevol. Hem de comprovar que y 2 A , es a dir, que 9 > 0 tal

2

que B(y; ) A . Es sucient prendre = ja que, si z 2 B y; , es
2 2
d(z; x) d(z; y ) + d(y; x) < 2 + 2 =
i, per tant,
B y; 2 B (x; ) A


7. Sigui A = f(x; y ) 2 R2 j y = sin x1 g . Determineu l'adherencia A de A .
Solucio:
Vegem com son els punts de A . Si (x; y ) 2 A , sera 2 (x; y ) = lim (xn ; yn ), amb
(xn ; yn ) 2 A , es a dir, yn = sin x1 . Per tant, y = lim yn = lim sin x1 .
n n
Comencem suposant que x 6= 0. Si lim xn = x 6= 0, sera xn 6= 0 a partir d'un cert
n0 2 N . E s a dir, existeix [a; b] R tal que 0 2= [a; b] i xn ; x 2 [a; b] 8n > n0 .
Considerem f : [a; b] ;! R denida de la forma f (t) = sin 1 que es contnua 3 en
t
[a; b]. Per tant,
lim sin x1 = sin x1
n
Aix doncs, y = sin 1 . E s a dir, (x; y ) 2 A . En denitiva, si (x; y ) 2 A amb x 6= 0,
x
ha de ser (x; y ) 2 A .
Suposem ara que x = 0. Que (0; y ) 2 A equival a (0; y ) = lim (x ; y ) = lim (x ; sin 1 ).
n n n xn
E s a dir, y = lim sin x1 , amb lim xn = 0:
n
Vegem que y pot prendre qualsevol valor compres en l'interval [;1; 1]. En efecte,
considerem
xn = +12n
amb 2 R qualsevol. Clarament lim xn = 0 i sin x1 = sin( + 2n ) = sin . Com
n
que 2 R es qualsevol, sin recorre tot l'interval [;1; 1]. Per tant,
(0; y ) 2 A 8 y 2 [;1; 1]:
En conclusio, A = A [ B , on B = f0g [;1; 1]

2
(x; y ) = lim
1 (xn ; yn ) si i nomes si x = lim
1 xn i y = lim
1 yn . Al captol seguent es veura amb
mes detall.
3
Vegeu el captol 4.

8. a) Sigui A Rn un obert. Proveu que 8B Rn es te

A\B A\B
b) Continua essent cert, si se suprimeix la hipotesi de A obert?
Solucio:
Farem la comprovacio per reduccio a l'absurd. Suposem x 2 A \ B , pero x 2= A \ B ,
i vegem que aixo ens porta a una contradiccio.
De x 2 A , amb A obert, tenim que existeix "1 > 0 tal que
B(x; " ) A 1 (1)
De x 2 B tenim que
8" > 0 B(x; ") \ B 6= ;: (2)
I si x 2= A \ B , ha d'existir un "2 > 0 tal que

B(x; " ) \ (A \ B) = ;;
2 (3)
Considerem "3 < minf"1 ; "2 g i vegem que

B(x; " ) \ B = ;;
3
que contradiu (2). En efecte, de (1) resulta

B(x; " ) B(x; " ) A
3 1
i, per tant,
B(x; " ) = B(x; " ) \ A:
3 3
I nalment
B(x; " ) \ B = (B(x; " ) \ A) \ B = B(x; " ) \ (A \ B)
3 3 3
B(x; " ) \ (A \ B) = ;
2
en virtut de (3).

b) Vegem amb un exemple que el resultat es fals si traiem la hipotesi de A obert.
Sigui A = f0g [ (1; 3), que clarament no es obert, i B = (;2; 0) [ (0; 2).
Tenim
B = [;2; 2]; A \ B = f0g [ (1; 2] A \ B = [1; 2]

per tant,
02A\B 0 2= A \ B

9. Sigui A Rn no buit i siguin x 2 Rn ; A i a 2 A dos punts de Rn tals que
d(x; A) = d(x; a). Proveu que a es un punt frontera de A , ( a 2 F A ).
Solucio:
Recordem que es deneix distancia d'un punt a un conjunt de la forma:
d(x; A) = inffd(x; y) j 8y 2 Ag
Tambe cal recordar que F A = fp 2 Rn j 8" > 0 es B(p; ") \ A 6= ;; i B(p; ") \C A 6= ;g ,

i que A = fp 2 A j 9" > 0 tal que B(p; ") Ag .

Procedirem per reduccio a l'absurd. Si a 2= F A , llavors a 2 A i, per tant, existeix
" > 0 tal que B(a; ") A .
Considerem un punt y situat sobre el segment que uneix x amb a i a distancia 2"
d'aquest darrer. E s a dir,
y = a + 2" kxx ; a
; ak
Com que y 2 A (ja que y 2 B(a; ")), es vericara
d(x; A) d(x; y)
Pero, d'altra banda,
d(x; y) = d(x; a) ; d(y; a) = d(x; A) ; d(y; a) < d(x; A):


Contradiccio! (Per tant, a 2= A i a 2 F A .)

10. p
n
Sigui A = 2 [0; 1] j mcd(p; q ) = 1; q = 2 .

q
Proveu que A = [0; 1]. (E s a dir, que A es dens 4 en [0; 1].)
Solucio:
Sigui a 2 [0; 1] qualsevol; hem de veure que a 2 A . E s a dir, hem de demostrar que
per a tot " > 0 existeix q = 2n i p natural tals que
p 2 (a ; "; a + ") \ A;
q
Per tal d'assegurar que p 2 A (es a dir, p q i mcd(p; q ) = 1) es sucient prendre
q
p 2 f0; 1; 2; : : :; q ; 1; q g:
I per tal d'assegurar que algun dels punts
0; q1 ; : : :; q ;q 1 ; qq ;
pertany a (a ; "; a + "), prendrem la distancia entre ells mes petita que " .
Aix doncs, donat " > 0, triem q = 2n de forma que

1 = 1 < "
q 2n
(ho podem fer ja que lim 21n = 0).

I triem p tal que
p a< p+1
q q
4
En general, donat B A , direm que B es dens en A si i nomes si B = A .

Aleshores
a ; " < a ; 1q < qp a
tal com volem provar.

11. Es tracta de demostrar que per a tot z 2 C , amb jzj = 1 i argument ! ,
amb ! irracional, el conjunt de les potencies fz n ; n 2 Ng forma un subconjunt dens
en la circumferencia unitat. (Observeu que aixo no es cert si ! es racional.) Ho es-
tructurarem en tres fases.
a) Per a qualsevol x 2 (0; 1), irracional, designem per qx l'unic nombre enter tal que
qx ; 1 < x1 < qx (1)

Fixem ara x0 2 (0; 1), irracional qualsevol, i denim recurrentment successions (qk )
i (xk ) mitjancant
qk = qxk ; xk+1 = qk xk ; 1
a1) Proveu que la successio (xk ) es monotona decreixent i tada inferiorment.
a2) Proveu que la successio (qk ) es monotona creixent i no tada.
a3) Deduu que (xk ) tendeix a zero.
b) Sigui ! > 0 irracional. Proveu que, per a tot " > 0, existeixen r" ; s" 2 N tals que:
0 < r" ! ; s" < " (1')
(Proveu primer que si x0 = ! ; E [! ], i (xk ) es la successio construda a partir de x0
com a l'apartat anterior, aleshores tots els termes xk son de la forma: xk = r! ; s ,
amb r; s 2 N .)
c) Finalment, donat z = e2i! , amb ! > 0 irracional, considerem
C! = fzn = e2in! ; n 2 Ng S f! 2 C : k! k = 1g
Demostreu que C! es dens en S .

Solucio:
a) Vegem primer de tot que la successio es ben denida, es a dir, que
xk 2 (0; 1); irracional (2)
per a tot k 2 N (si no fos aix, no es podria denir qxk ). Procedint per induccio, es
clar que x0 verica (2). Cal veure ara que, suposant que xk verica (2), tambe ho fa
xk+1 = qxk xk ; 1
En efecte, es irracional ja que xk ho es i qxk es enter. I de les desigualtats de (1)
resulten, respectivament,
qk xk ; 1 < xk ; 0 < qxk xk ; 1 (3)
(i recordeu que xk < 1 per hipotesi d'induccio).
a1) Que la successio (xk ) es decreixent ha quedat tambe provat per la desigualtat de
(3). I (2) mostra que es tada inferiorment (per 0). Per tant, (xk ) sera convergent.
Anomenem ` el seu lmit. Essent xk 2 (0; 1) i decreixent, tindrem:
0 ` < xk < 1; per a tot k 2 N (4)
a2) Pel que fa a la successio (qk ), observem que: x < y ) qx qy (vegeu la denicio
(1) de qx ). Per tant, ates que (xk ) es decreixent, resulta que (qk ) es creixent.
Per veure que (qk ) no es tada (superiorment) ho farem per reduccio a l'absurd. Si fos
tada, tindria lmit, anomenem-lo q . I com que es una successio de nombres enters,
hauria de ser constant a partir d'un cert k0 2 N : qk = q , per a tot k k0 . Per tant,
xk+1 = qxk ; 1; per a tot k k0
Prenent lmits tindrem
` = q` ; 1
E s a dir, q = ` +` 1 . I tenint en compte (4), resultaria
xk+1 = ` +` 1 xk ; 1 = xk + x`k ; 1 > xk

que contradiu el fet que (xk ) es decreixent.

a3) Acabem de veure que (qk ) ! +1 . Prenent lmit a la igualtat

1 = xk
qk xk+1 + 1
resulta que 0 = ` +` 1 , d'on ` = 0.
b) Sigui x0 = ! ; E [! ] i (xk ) construda a partir de x0 com a l'apartat anterior. Hem
de veure que per a tot xk es verica
xk = r! ; s; amb r; s 2 N (5)
Procedirem per induccio. Per a x0 es evident. Suposem-ho per a xk i veriquem-ho
per a xk+1 :
xk+1 = qk xk ; 1 = qk (r! ; s) ; 1 =
= (qk r)! ; (qk s + 1)
Passem ja a demostrar (1'). Com que a l'apartat anterior hem provat que (xk ) ! 0
de manera decreixent, sabem que per a tot " > 0 existira k0 2 N tal que 0 < xk < " ,
8k k0 . I ara (5) acaba la demostracio.
c) Donat ! = e2i , amb 0 i " > 0, cal veure que existeix n 2 N tal que
je i ; e in! j < ":
2 2
Sigui r" ; s" com a l'apartat anterior. E s a dir,

0 < r" ! ; s" < "
I sigui m 2 N tal que
m(r"! ; s" ) < (m + 1)(r"! ; s" )
Aleshores
je2i ; e2im(r" !;s" )j 2 ; 2m(r"! ; s" ) =
a
( )
= 2 ( ; m(r" ! ; s" )) <

< 2 ((m + 1)(r"! ; s" ) ; m(r"! ; s" )) < 2"
(a) Ja que el primer membre es la llargaria de la corda que uneix els dos punts en
questio de la circumferencia unitat, mentre que el segon membre es la llargaria de l'arc
entre els mateixos punts.
Pero
e2im(r" !;s" ) = e2imr" !
Amb la qual cosa, n = mr" es el que es demana.


Successions en Rm 161
Cap
tol 9 Successions en Rm
Per les successions reals farem us dels criteris utilitzats al captol 3.
1. Determineu, si existeix, el lmit de la successio en R2 seguent:

p n + 1 n ! +2
n
n2 + 1; n :
Soluci
o:
Recordem que (a1n ; : : :; aln ), successio en Rl , te lmit si i nomes si cadascuna de
les successions reals (a1n ); : : :; (aln ) tenen lmit, i aleshores el lmit de la successio es
(lim a1n ; : : :; lim aln). Per tant, n'hi ha prou a determinar el lmit de les successions
components: p
lim n2 + 1 = 1;
n
n + 1 n n 1 2
(a)
lim
+2
1
= lim 1 + n 1 + n = e:
n
(a) aplicant el criteri de l'arrel.

n 1
2. Sigui an = n + 1 ; 2n una successio en R2 . Trobeu n0 2 N per tal que
8n > n0 es tingui d(an ; (1; 0)) < 0; 002:

Solucio:
Observem que (1; 0) es el lmit de la successio an donada ja que, tal com hem observat
al problema anterior,
lim n +n 1 = 1;
lim 21n = 0:
Volem determinar n0 per tal que 8n > n0 es veriqui
p
(a1n ; 1)2 + (a2n ; 0)2 < 0; 002;
o be com a condicio sucient
jan ; 1j + jan ; 0j < 0; 002:
1 2
En el nostre cas n 1

n + 1 ; 1 + 2n ; 0 < 0; 002
n'hi ha prou, doncs, a trobar n0 per tal que 8n > n0 es tingui
n

n + 1 ; 1 < 0; 001; (a)
1
; 0 < 0; 001: (b)
2n
(a) es verica per a n > 1:000 i (b) per a n > 500 i, tenint en compte que s'han de
vericar les dues a la vegada, prenem n0 = 1:000.

1 + 2 + : : : + n
; cosn(+n +1 1) :
2
3. Calculeu el lmit de la successio
n2
Solucio:
Sabem que 1 + 2 + : : : + n = n 2+ n , per tant,

2
(n2 + n)
lim 1 + 2 +n2: : : + n = lim 2 n2 = 21 :
1

Analitzem ara la segona successio:

8n 2 N ; 1 cos(n + 1) 1
per tant,
8n 2 N 0 cos2 (n + 1) 1
i obtenim la tacio seguent de la successio considerada:
8n 2 N 0 cosn(+n +1 1) n +1 1
2
la successio minorant te evidentment lmit zero i tambe, d'altra banda, lim n +1 1 = 0:
Per tant,
lim cosn(+n +1 1) = 0:
2

4. Calculeu el lmit de la successio de R3 seguent:
n r n
1 + n +3 1 ; n
n +1 ;2
1 + 1 + :::+ 1 :
2 2n
Soluci
o:
Busquem el lmit de cadascuna de les successions components:
0 n + 1 1n n +3 1
3
n B 3
C lim n
3
lim ( 1 + n + 1 = lim @ 1 + n + 1 3 A =e n+1 =e : 3
r n
lim n2 + 1 (a)
n
= 1:
(a) aplicant el criteri de l'arrel.

I ja per acabar, observem que l'ultima successio 1+ 21 + : : : + 21n es la suma dels termes
d'una progressio geometrica de rao 12 < 1, per tant, es convergent i el seu lmit es:
1 = 2:
1; 2
1
D'on concloem que lim an = (e3 ; 1; 2)

5. Calculeu el lmit de la successio seguent:
3n
!
1
an = ln1n + 2ln1 n + : : : + nln1 n ; (nn!)3

n
:
Soluci
o:
Per calcular el lmit de la primera successio, observem que:
1 + 1 + : : : + 1 = 1 + 12 + : : : + n1
ln n 2ln n nln n ln n
i com que lim ln n = 1 , podem aplicar el criteri de Stolz:
An = 1 + 21 + : : : + n1
Bn = ln n
i com hem observat ja abans, lim Bn = 1 , per tant,
A n ; A n;
1
n
1
n
lim B ; B = lim ln n ; ln (n ; 1) = lim ln n =
1
n n;1 n;1
1
= lim n = lim 1 1 =1
ln n;n 1
n;1 =
ln (e 1)
ln 1 + n;1 1 1 + n;1 1
i, per tant, lim A

Bn
n = 1.

Pel que fa a la segona successio, recordem la formula de Stirling:
lim np
! =1
nn e;n 2n
Tenim !1
nn3
1
n
n3n ;3n
e (
p 3
2 n ) e3n n
lim (n!)3 = lim (n!)3 p 3 =

( 2n)
n e;n p2n
!3
= lim n p e3 = n
n! ( 2n) 3 n
n e;n p2n
!3
= lim n lim p e3 = e3 :
n
n! ( 2n) 3 n
D'on el lmit buscat es (1; e3 ).

6. Trobeu els lmits superior i inferior de les successions:
a) (an ) = (;1)n + n1 ,

b) (bn ) = sin n 2 :
Solucio:
a) Recordeu que donada una successio (an ), es deneix com a lmit superior (lmit
inferior), i que representarem per lim sup an ( lim inf an ),
lim sup an = lim xn
on (xn ) es la successio denida
xn = supfan ; an+1 ; : : :g
o 1 si no existeix. Analogament
lim inf an = lim yn

on (yn ) es la successio denida

yn = inffan ; an+1 ; : : :g
o ;1 si no existeix.
x1 = supf0; 1 + 21 ; ;1 + 31 ; 1 + 14 ; : : :g = 1 + 12
x2 = supf1 + 12 ; ;1 + 13 ; 1 + 41 ; : : :g = 1 + 12
x3 = supf;1 + 13 ; 1 + 14 ; ;1 + 51 ; : : :g = 1 + 14
:::
x2n;1 = supf;1 + 2n 1; 1 ; 1 + 21n ; ;1 + 2n 1+ 1 ; : : :g = 1 + 21n
x2n = supf1 + 21n ; ;1 + 2n 1+ 1 ; 1 + 2n 1+ 2 ; : : :g = 1 + 21n
:::
d'on clarament tenim que
lim sup an = lim xn = 1:
Respecte al lmit inferior tenim
y1 = inff0; 1 + 12 ; ;1 + 31 ; 1 + 14 ; : : :g = ;1
y2 = inff1 + 12 ; ;1 + 31 ; 1 + 14 ; : : :g = ;1
y3 = inff;1 + 13 ; 1 + 41 ; ;1 + 51 ; : : :g = ;1
:::
y2n;1 = inff;1 + 2n 1; 1 ; 1 + 21n ; ;1 + 2n 1+ 1 ; : : :g = ;1
y2n = inff1 + 21n ; ;1 + 2n 1+ 1 ; 1 + 2n 1+ 2 ; : : :g = ;1
:::
d'on clarament tenim que
lim inf an = lim yn = ;1:

b) Tambe, com en el cas anterior, anem a descriure les successions (xn ) i (yn ), per tal
de determinar-ne els lmits.
b) x1 = supf1; 0; ;1; 0; 1 : : :g = 1
x2 = supf0; ;1; 0; 1; 0 : : :g = 1
x3 = supf;1; 0; 1; 0; ;1 : : :g = 1
:::
x4n = supf0; 1; 0; ;1; 0; : : :g = 1
x4n+1 = supf1; 0; ;1; 0; 1 : : :g = 1
x4n+2 = supf0; ;1; 0; 1; 0 : : :g = 1
x4n+3 = supf;1; 0; 1; 0; ;1 : : :g = 1
:::
Per tant,
lim sup bn = lim xn = 1:
y1 = inff1; 0; ;1; 0; 1 : : :g = ;1
y2 = inff0; ;1; 0; 1; 0 : : :g = ;1
y3 = inff;1; 0; 1; 0; ;1 : : :g = ;1
:::
y4n = inff0; 1; 0; ;1; 0; : : :g = ;1
y4n+1 = inff1; 0; ;1; 0; 1 : : :g = ;1
y4n+2 = inff0; ;1; 0; 1; 0 : : :g = ;1
y4n+3 = inff;1; 0; 1; 0; ;1 : : :g = ;1
:::
Per tant,
lim inf bn = lim yn = ;1:

7. Estudieu els lmits superior i inferior de an = cos n quan:
a) = 1,
b) 2 Q ,
c) 2= Q .

Solucio:
a) x1 = supf;1; 1; ;1; 1 : : :g = 1
x2 = supf1; ;1; 1; ;1 : : :g = 1
x3 = supf;1; 1; ;1; 1 : : :g = 1
:::
x2n = supf1; ;1; 1; ;1 : : :g = 1
x2n+1 = supf;1; 1; ;1; 1 : : :g = 1
:::
Per tant,
lim sup an = lim xn = 1:
y1 = inff;1; 1; ;1; 1 : : :g = ;1
y2 = inff1; ;1; 1; ;1 : : :g = ;1
y3 = inff;1; 1; ;1; 1 : : :g = ;1
:::
y2n = inff1; ;1; 1; ;1 : : :g = ;1
y2n+1 = inff;1; 1; ;1; 1 : : :g = ;1
:::
Per tant,
lim inf an = lim yn = ;1:
b) Si 2 Q es = p i la successio (cos n ) es periodica i de perode 2q . En efecte,

q
sigui n = 2q + m amb

an+2q = cos(n + 2q) qp = cos n pq + 2p = cos n pq = an
per tant,
x1 = supfa1 ; a2 ; : : :g = supfa1; : : :; a2q g
x2 = supfa2 ; a3 ; : : :g = supfa1; : : :; a2q g
:::
xn = supfan; an+1 ; : : :g = supfa1 ; : : :; a2q g
:::

i lim sup an = supfa1 ; : : :; a2q g

i
y1 = inffa1; a2; : : :g = inffa1 ; : : :; a2q g

y2 = supfa2 ; a3 ; : : :g = inffa1 ; : : :; a2q g
:::
yn = inffan ; an+1 ; : : :g = inffa1 ; : : :; a2q g
:::
i lim inf an = inffa1 ; : : :; a2q g
c) Primer de tot notem que la successio cos n es pot veure com la successio de parts
reals de la successio de nombres complexos
zn = cos n + i sin n = ein = ei n :
;
El nombre complex ei es de modul 1 i el seu argument es tal que es irracional,
per tant (vegeu el problema 11 del captol anterior), el conjunt S = fein g de les seves
potencies es un conjunt dens dins la circumferencia unitat C = fz 2 C j jz j = 1g .
Per tant, existira una subsuccessio zn = cos ni + i sin ni convergent cap a 1 2 C ;
i
prenem, doncs, la successio de parts reals i tenim que
lim a = lim cos ni = 1
ni !1 ni ni !1
Analogament existira una subsuccessio zn = cos nj + i sin nj convergent cap a

;1 2 C ; prenem, doncs, la successio de parts reals i tenim que
j
lim a = lim cos nj = ;1

nj !1 nj nj !1
E s a dir, existeix una subsuccessio (an ) de la successio donada an convergent cap a

;1.
j
D'altra banda, els termes de la successio estan tats

;1 an 1

per tant,
lim sup an = 1
lim inf an = ;1:

8. Sigui (xn ) una successio de punts de Rm .
a) Proveu que
lim d(xn; x) = 0; , lim xn = x:
on d(x; y ) es qualsevol de les dues distancies denides al captol 8.
b) Proveu que
lim d(xn ; y ) = d(x; y ); 8y 2 Rm , lim xn = x:
Solucio:
a) Suposem que la successio de nombres reals d(xn ; x) te lmit zero:
8" > 0; 9n tal que 8n n d(xn; x) < ":
0 0 (1)
D'altra banda, sabem que, si xn = (x1n ; : : :; xm m

n ) i x = (x ; : : :; x ), per a qualsevol
1
de les dues distancies d1 ; d2 denides al captol 8 es te

jxin ; xij d(xn; x): (2)
De (1) i (2) tenim

jxin ; xi j < "; 8i = 1; : : :; m:
es a dir, lim xin = xi per a cada i = 1; : : :; m i, per tant, lim xn = x .
Recprocament, si lim xn = x tenim que lim xin = xi per a i = 1; : : :; m , es a dir,
8"; 9ni tal que 8n ni jxin ; xij < ":
0 0
Sigui, doncs, n0 maxfn10 ; : : :; nm

0 g.

Respecte de la distancia d1 ,
X
m
d1(xn ; x) jxin ; xij < m"
i=1
i respecte de la distancia d2 ,
d2(xn ; x) = supjxin ; xi j < "
Per tant, lim d(xn ; x) = 0, tal com volem provar.

b) Suposem que 8y 2 Rm es te lim d(xn; y ) = d(x; y ). En particular es te per a y = x
lim d(xn; x) = d(x; x) = 0
i per l'apartat a) concloem el resultat:
lim xn = x:
Recprocament, suposem ara que lim xn = x . Per l'apartat a) sabem, doncs, que
lim d(xn; x) = 0, es a dir,
8" > 0; 9n ; tal que 8n n ; d(xn; x) < ":
0 0
Per tant,
8y d(xn ; y) d(xn; x) + d(x; y) < " + d(x; y) (1)
8y d(x; y) d(xn ; x) + d(xn; y) < " + d(xn ; y) (2)
d'on de (1) i (2) es te

jd(xn; y) ; d(x; y)j < ";
es a dir, lim d(xn; y ) = d(x; y ) per a tot y 2 Rm .


9. Calculeu els lmits de les successions complexes seguents:

1 + i n
a) n ,
i n
b) 1 + n ,
n
c) (1 +n i) .
Solucio:
Sigui (an ) una successio de nombres complexos an = bn + icn amb bn ; cn 2 R .
Recordeu que una successio complexa (an ) te lmit si i nomes si existeixen els lmits
de les successions reals (bn ) i (cn ), aleshores
lim an = lim bn + ilim cn
De manera equivalent, si an = rn (cos n + i sin n ) tenim
lim an = lim rn lim (cos n + i sin n )
En particular, si lim rn = 0 es lim an = 0. I si lim rn = +1 aleshores (an ) divergeix.
p !n
a) En aquest cas la successio de moduls es rn = n2 . Clarament lim rn = 0, per
tant,
lim an = 0
b) Pel que fa a la segona successio, tenim
1 n=2
1 + n2 (cos n'n + i sin n'n )
n = n'n , on 'n es tal que tg 'n = n1

lim rn = e0 = 1
Calculem ara lim (cos n'n + i sin n'n ).
lim n = lim n'n = lim '1n = lim
arctg n1
1
=1
n n

i
lim (cos n'n + i sin n'n ) = cos 1 + i sin 1 = ei :
En denitiva i n
lim 1 + n = 1 ei = ei :
p n
(
c) Considerem la successio de moduls rn = 2) i estudiem-ne el lmit. Per aixo,
n
p
( 2)n+1
rn+1 = np+ 1 = p2 n
rn ( 2)n n+1
n
que a partir d'un cert n (per exemple, n = 10) es mes gran que 1. Aixo vol dir que a
partir d'un cert n la successio de moduls es creixent.
Aquesta successio rn no esta tada, ja que si ho estigues tindria lmit ` i
p p
` = lim rn+1 = lim rn 2 n +n 1 = ` 2
d'on ` = 0, que ens porta a una contradiccio ja que rn es creixent i de termes positius.
Per tant, la successio considerada es divergent.

10. Comproveu que els conjunts seguents son tancats:
a) A de R3 denit per
A = f(x; y; z) 2 R3 j x3 + x2 y 2 = z2 0 y 1; x 2g:
b) B de R2 denit per
B = f(x; y) 2 R2 j x2 + y 2 x; y 2xg:

Solucio:
Per aixo hem de comprovar que tot punt adherent a aquests conjunts es tambe dels
conjunts. Recordem tambe que, donat un subconjunt A de Rn , un punt p 2 Rn es
adherent a A si i nomes si existeix una successio pn de punts de A tal que p = lim pn .
(Noteu que si el punt p es del conjunt A una successio pot ser la constant (p).)
a) Sigui p = (x; y; z ) 2 A , es a dir, p = lim pn amb pn = (xn ; yn ; zn ) 2 A . Per tant,
x3n + x2n yn2 = zn2 0 yn 1 xn 2
Per les propietats dels lmits de successions tenim
z2 = lim zn2 = lim (x3n + x2n yn2 ) = x3 + x2 y2 0 lim yn = y 1 lim xn = x 2
i (x; y; z ) 2 A . Per tant, el conjunt es tancat.
b) Sigui p 2 B , es a dir, p = lim pn amb pn = (xn ; yn ) 2 B . Com que pn 2 B es te
x2n + yn2 xn; yn 2xn
i per les propietats dels lmits tenim
x2 + y 2 x; y 2x
per tant, p 2 B i el conjunt es tancat.

Continutat i lmits de funcions de diverses variables 175
Captol 10 Continutat i lmits de funcions de diverses va-

riables
1. Sigui f : A R2 ;! R seguent:
f (x; y ) = x2 x; y :
a) Determineu el domini de denicio A de la funcio.

b) Traceu les corbes de nivell.
Solucio:
a) La funcio f es un quocient de dues funcions polinomiques, per tant, esta denida a
tot R2 excepte en els zeros del denominador
Domf = f(x; y) 2 R j x 6= yg 2 2
es a dir, a tot R menys als punts de la parabola y = x .

2 2
b) Sigui f : A R ;! R . S'anomena corba de nivell de f la corba de R d'equacio

2 2
f (x; y) = k
Noteu que aquesta corba es la projeccio sobre el pla 0xy de la seccio de la superfcie
S = f(x; y; f (x; y))g R3 representativa (graca) de f per al pla z = k .
El conjunt de les corbes de nivell graduades segons els valors de k caracteritzen la
funcio.
En el nostre cas tenim x =k
x ;y
2

per tant, x = kx2 ; ky ) ky = kx2 ; x

( 1 x si k 6= 0
) y = x2
; k
x=0 si k = 0:
1
es a dir, per al cas k 6= 0 son paraboles que passen pels punts (0; 0) i k ; 0 i els
vertexs en x = 1 , i per a k = 0 es l'eix y .
2k

2. Estudieu la continutat de la funcio f : R2 ;! R2 denida de la manera seguent:
8 0 1 1
>
>
< f (x; y) = B@sin 2 x 2 ; e x2 + y2 C
2 ;
A si (x; y) 6= (0; 0)
> x +y +1
>
: f (0; 0) = (; 0)
Solucio:
Sabem que una funcio f = (f1 ; : : :; fm ) : A ;! Rm es contnua en a 2 A si i nomes
si ho es cadascuna de les funcions components f1 ; : : :; fm .
En el nostre cas tenim f = (f1 ; f2 ) : R2 ;! R2 , amb f1 (x; y ) = sin x2 +xy 2 + 1 per a

2
; 2
1
(x; y ) 6= (0; 0), f1 (0; 0) = , i f2 (x; y ) = e x + y 2 per a (x; y ) 6= (0; 0), f2 (0; 0) = 0.
Estudiem, doncs, cada funcio component.

La funcio f1 sabem que es contnua a R2 ; f(0; 0)g per \generacio" de funcions
contnues: es composicio de dues funcions; la primera es quocient de dos polinomis dels
quals el denominador no s'anul la mai; la segona es la funcio sinus, que es contnua en
tot el conjunt imatge de la primera (de fet, en tot R ).
Vegem ara que passa en el punt (0; 0). D'una banda, f1 (0; 0) = , i de l'altra tenim
que (x;ylim sin x2 = sin 0 = 0; per tant, la funcio f nomes es contnua
)!(0;0) x +y +1
2 2 1 1
en el punt (0,0) si = 0. Per tant, la funcio f1 es contnua a R ; f(0; 0)g , i si = 0

2
ho es a tot R2 .
Estudiem ara la funcio f2 . Observem que es contnua a R2 ; f(0; 0)g per \generacio"
de funcions contnues: es composicio de dues funcions; la primera es quocient de
dues funcions polinomiques en que el denominador no s'anul la mai (s'anul la en
(0,0) que es fora del domini) i la segona es la funcio exponencial. Vegem ara que passa
en el punt (0; 0).
D'una banda, f2 (0; 0) = 0. Per tant, la funcio f2 sera contnua en (0; 0) si
lim f2(x; y) = 0. I en efecte, com que fora de l'origen es f2 (x; y ) = e;t x2 +1 y 2 ,
(x;y )!(0;0)
tenim:
lim x2 +1 y 2 = +1
;
(0 0)
lim f = lim e;t = 0

; 2 +1
(0 0)
Per tant, la funcio f2 tambe es contnua en el punt (0; 0).

Tenim, doncs, que les dues funcions components son contnues a R2 ; f(0; 0)g . La
segona tambe ho es en el punt (0,0), pero la primera nomes si = 0. En denitiva,
per a = 0, la funcio f es contnua a tot R2 , i per a la resta de valors de , nomes
es contnua a R2 ; f(0; 0)g .


3. A Rn+1 considerem
q
Sn = fx = (x1 ; : : :; xn+1 ) j kxk = x21 + : : : + x2n+1 = 1g
p = (0; : : :; 0; 1) 2 Sn
n = fx = (x1; : : :; xn+1 ) 2 Rn+1 j xn+1 = 0g
Es deneix la projeccio estereograca de S sobre n des de p mitjancant

f : Sn ; fpg ;! n
f (x) = rpx \ n
on rpx es la recta de Rn+1 que passa pels punts p i x .
Proveu que f es un homeomorsme (es a dir, que es bijectiva, i que tant f com f ;1
son contnues).
Solucio:
Per tal de provar que l'aplicacio f donada es un homeomorsme, comencem explicitant-
la.
Sigui x un punt qualsevol de Sn ; fpg , es a dir, x = (x1 ; : : :; xn+1 ) amb kxk = 1 i
xn+1 6= 1 (observeu que si xn+1 = 1 i x 2 Sn , llavors x1 = : : : = xn = 0 i, per tant,
x = p ).
Els punts de la recta rpx = fp + (x ; p); 2 Rg son de la forma
(x1 ; : : :; xn ; 1 + (xn+1 ; 1)); 2 R:

La imatge f (x) es l'unic d'aquests punts que te la darrera coordenada nul la: 1+
+(xn+1 ; 1) = 0. Per tant, es el que correspon a = (1 ; xn+1 );1 :
f (x1 ; : : :; xn+1 ) = (x1 (1 ; xn+1 );1 ; : : :; xn (1 ; xn+1 );1 ; 0)
Ara es clar que la funcio f es contnua: les n primeres funcions coordenades son
quocients de funcions polinomiques en les quals el denominador no s'anul la i l'ultima
es la funcio nul la.
Explicitem ara, si existeix, la funcio inversa f ;1 . Sigui x0 = (x01 ; : : :; x0n ; 0) 2 n
qualsevol. Per veure si te antiimatge plantegem l'equacio
f (x) = x0 d'incognita x 2 Sn ; fpg
que amb coordenades es descriu de la forma
9
x1 = x01 (1 ; xn+1 ) >
>
::: >
=
0
xn = xn (1 ; xn+1 ) >
1 = x21 + : : : + x2n + x2n+1 >
>
;
0=6 1 ; xn+1
Resolent aquest sistema veiem que l'equacio f (x) = x0 admet solucio unica i que es
8 2x01
>> x = Pn
>> 1
( x0k 2) + 1
>> : : : k =1
<
2x0n
>> xn = (Pn x0k 2) + 1
>> Pkn =1
>> xn = (P k
02
=1 xk ) ; 1
: +1 n ( k=1 x0k 2 ) + 1
Per tant, existeix f ;1 : n ;! Sn ; fpg i es clarament contnua, per un raonament
analeg a l'anterior. Aix doncs, f es un homeomorsme.


4. Considerem les funcions f; g : R2 ;! R seguents:

8 8
< f (x; y) = sin x ; sin y 8(x; y) 6= (0; 0);
2 2
< g(x; y) = x sin 1 8y 6= 0;
: f (0; 0) = 0: x + y : g(x; 0) = 0: y
2 2
a) Calculeu, si existeixen, els lmits reiterats en a = (0; 0).

b) Idem, el lmit ordinari (doble) en a = (0; 0).
Solucio:
a) Recordem que donada f : A ;! Rm amb A R2 , i (a; b) 2 A , s'anomenen lmits
reiterats de f en (a; b) (si existeixen) els seguents:
lim lim f xlim
x!a y!b !a (ylim
!b
f)
lim lim f ylim
y!b x!a
( lim f )
!b x!a
Recordem igualment que l'existencia del lmit ordinari (doble) (lim

a;b)
f no implica l'existencia
dels reiterats. Pero que, en cas que existeixin, el seu valor ha de coincidir amb el del
lmit ordinari esmentat (i, per tant, han de coincidir entre ells).
Per la funcio f es clar que, per a qualsevol y 6= 0 x, es:
lim sin 2 x ; sin2 y = ; sin 2 y :

x!0 x2 + y 2 y2
Per tant,
lim lim f ( x; y ) = lim ; sin 2 y = ;1
y!0 x!0 y !0 2
y
Analogament, xlim lim f (x; y) = 1.

!0 y!0
Quant a la funcio g , qualsevol que sigui y 6= 0 x, xlim
!0 x sin y = 0.
1
Per tant, ylim

!0 xlim
!0 g (x; y ) = ylim
!0 0 = 0.

En canvi, si considerem x x, el seu lmit ylim

!0
x sin y1 nomes existeix per a x = 0. Per
tant, no existeix el lmit reiterat
lim lim g(x; y )
x!0 y!0
b) Segons hem observat al comencament, del fet que els lmits reiterats de f siguin
diferents podem concloure que
no existeix (0lim
;0)
f
En canvi, de l'estudi dels lmits reiterats de g nomes podem concloure que (0lim
;0)
g , si
existeix, ha de ser 0. Per vericar-ho direm que una condicio sucient perque
lim
a
g=`
es que existeixi '(x; y ) tal que
jg(x; y) ; `j '(x; y); i lim
a
' = 0:
En aquest cas podem prendre '(x; y ) = jxj :
1
x sin ; 0 = jxj sin 1 jxj
y y
lim
;
jxj = 0
(0 0)
En denitiva,
lim
;
g = 0:
(0 0)


5. Sigui la funcio f : R2 ;! R denida de la forma:

8
< f (x; y) = xy 4
si x 6= ;y 2 ;
: f (;y ; y) x= 0+: y
3 6
a) Estudieu el lmit, segons la parabola y 2 = x , de f a l'origen.

b) Idem, segons la recta y = x .
c) Idem, lim f .
;
(0 0)
Soluci
o:
Recordem que, donada una funcio f : A ;! Rm amb A Rn , un subconjunt B A
i un punt a 2 B , es deneix lmit segons el subconjunt B de f en a el lmit (si
existeix) de la restriccio fjB de f al subconjunt B :
lim
a;B
f = xlim
!a f (x) = lim f
a jB
x2B
Recordem igualment que una condicio necessaria perque existeixi lim

a
f es que exis-
teixin i coincideixin tots els lmits segons tots els subconjunts:
lim
a
f = ` ) lim f = `; 8B
a jB
I que recprocament
A = B1 [ : : : [ Br
lim f = : : : = lim
a jB1
f = ` ) lim
a jBr a
f =`
Observem que aquesta darrera implicacio no es certa si el nombre de subconjunts Bi
que recobreixen A no es nit (per exemple, totes les rectes per a ).
a) En aquest cas, B = fy 2 = xg i a = (0; 0). Tenim, doncs,
fjy =x(x; y ) = f (y 2 ; y) = y 6 y+ y 6 = 12
6
2

Per tant,
lim f (x; y ) = lim 1 = 1

(x;y )!(0;0) (0;0) 2 2
y2 =x
b) Analogament
fjy=x (x; y ) = f (x; x) = x3 x+ x6 = 1 +x x3

5 2
Per tant,
lim f ( x; y ) = lim x2 = 0
(x;y )!(0;0) (0;0) 1 + x3
y =x
c) Segons les observacions, del fet que no coincideixin els lmits segons y 2 = x i segons
y = x es conclou que:
no existeix (0lim
;0)
f

6. Estudieu els lmits direccionals a l'origen i el lmit ordinari a l'origen de les funcions
seguents:
a) x3 + y 3 ; si x 6= 0
f (x; y) = 2xy 2 + x3
f (0; y) = 0
g(x; y) = (x ;(x1)2++y y)2 ; 1 ; si (x ; 1)2 + y 2 6= 1
2 2 2
b)
g (x; y) = 1; si (x ; 1)2 + y2 = 1

Solucio:
Recordeu que els lmits direccionals son els lmits segons les rectes que passen pel punt
en questio. En particular, a l'origen son els lmits segons els subconjunts y = mx , per
als diferents valors de m , mes el lmit segons x = 0.
(x; y ) = lim f (x; mx) = lim 2xm2+x3m+xx3

3 3 3
a) lim
(0;0)
f (0;0) (0;0)
y=mx
= lim 21m+2 m 1 + m3
3
=
+ 1 2m2 + 1
;
(0 0)
Veiem que els valors dels lmits direccionals son diferents segons els valors del pendent
m . I encara, per a x = 0,
lim f (x; y ) = lim f (0; y ) = lim 0 = 0:
;
(0 0) ;
(0 0) ;
(0 0)
Podem concloure, doncs, que no existeix (0lim

;0)
f.
b) Cal determinar la restriccio de g al subconjunt B = fy = mxg . Per aixo, notem
que
B \ f(x ; 1)2 + y 2 = 1g = fy = mx; x = 0; 1 +2m2 g
Per tant,
gjB (x; y) = g (x; mx) = (x ;(x1)2++mmx2 x)2 ; 1 = xx(1(1+ +mm ) ; si x 6= 0; 2
2 2 2 2 3 2 2
2) ; 2 1 + m2
2
gjB (0; 0) = g 1 + m2 ; 1 +2mm2 = 1:
Per estudiar (0lim g no importa el valor a l'origen, ni tampoc el corresponent a
;0) jB
x = 1 +2m2 , ja que podem suposar x < 1 +2m2 . En denitiva,
lim g(x; y) = lim xx(1(1+ +mm ) = 0:
3 2 2
;
(0 0) ;
(0 0) 2) ; 2
y=mx
Analogament, per a C = fx = 0g ,
gjC (x; y ) = g (0; y ) = 1 + yy2 ; 1 = y 2 ; si y 6= 0
4
gjC (0; 0) = 1
lim g (x; y) = (0lim
(0;0) ;0)
g(0; y ) = (0lim
;0)
y2 = 0
x=0

Veiem, doncs, que tots els lmits direccionals existeixen i valen 0. Tanmateix aixo no
implica que existeixi (0lim;0)
g , sino nomes que, si existeix, ha de ser 0. Pero de fet no es
aix ja que el lmit segons el subconjunt D = f(x ; 1)2 + y 2 = 1g no es 0:
lim
;
(0 0)
g = (0lim
;0)
1=1
( x;1)2 +y2 =1
En conclusio,
no existeix lim g
;
(0 0)

7. Estudieu la continutat, mitjancant canvi a polars, de les funcions f1 ; f2 ; f3 :
R2 ;! R denides de la manera seguent:
a) 8 xy
< 2
si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y ) = : x + y
1
2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

b) ( xy
f2 (x; y ) = x2 + y 2 si (x; y ) 6= (0; 0);
0 si (x; y ) = (0; 0):
c) 8 y (x + y )
< 2 2
si (x; y ) 6= (0; y );
f (x; y) = :
3 x
0 si (x; y ) = (0; y ):
Soluci
o:
Recordem que, essent V = (0; +1) (0; 2 ] R2 , l'aplicacio g : V ;! R2 denida
de la forma
g (r; ) = (r cos ; r sin )
es contnua i bijectiva entre V i R2 ; (0; 0)
Per a un punt a 2 R2 ; f(0; 0)g , els valors de (r; ) tals que g (r; ) = a s'anomenen
les seves coordenades polars (planes).

Donada f : R2 ;! R , considerem la seva expressio en coordenades polars:
F = f g :A ;! R
F (r; ) = f (r cos ; r sin )
Una condicio necessaria i sucient perque
(
lim
x;y)!(0;0)
f (x; y ) = `
es que
per a tot " > 0 existeixi > 0 tal que:
jF (r; ) ; `j < " per tot 0 < r < ; 2 (0; 2]
(es diu que rlim!0 F (r; ) = ` uniformement respecte a ). En particular, una condicio
necessaria es que
lim F (r; ) = rlim
r!0 !0 F (r; 0 ) = `;
=0
per a qualsevol 0 .
Recprocament, una condicio sucient es que existeixi G(r) tal que
jF (r; ) ; `j G(r); lim
0
G=0
a) Pel que fa a la funcio f1 sabem que per a tot (x; y ) 6= (0; 0) la funcio es contnua
per \generacio" de funcions contnues (es quocient de dues funcions contnues en que
el denominador no s'anul la). Vegem que passa en el (0; 0).
Aplicant el canvi a polars en el nostre cas tenim
F1 (r; ) = r cos2 sin
Clarament
lim F1 (r; 0) = 0; 80
r !0
Per tant, el lmit de f1 a l'origen, si existeix, ha de ser 0. En efecte, ho es ja que
jF (r; ) ; 0j = jr cos sin j < r; lim r = 0
1
2
0
Per tant, la funcio f1 tambe es contnua en el (0, 0). En conclusio, f1 es contnua a
tot R2 .

b) Pel que fa a la funcio f2 sabem que per a tot (x; y ) 6= (0; 0) la funcio es contnua
(per \generacio" de funcions contnues: es quocient de dues funcions contnues en que
el denominador no s'anul la). Vegem que passa en el (0; 0) fent el canvi a polars:
lim F2 (r; 0) = rlim
r!0 !0
cos 0 sin 0 = cos 0 sin 0
lmit que depen de 0 . Per tant, no existeix el lmit de f2 a l'origen.
En conclusio, la funcio f2 no es contnua en el (0; 0). E s a dir f2 es contnua a
R2 ; (0; 0).
c) Vegem ara que passa amb la funcio f3 .
Per a tot (x; y ) 6= (0; y ) la funcio f3 es clarament contnua (per \generacio" de
funcions contnues: es quocient de dues funcions polinomiques en que el denominador
no s'anul la).
Respecte als punts (0; b) amb b 6= 0 tenim, per exemple, que
lim f b(x2 + b2 ) = 1
3 = lim
(0;b) (0;b) x
y=b
Per tant, la funcio no es contnua en aquests punts.

Vegem que passa en el (0; 0), fent el canvi a polars:
F3 (r; ) = tg r2 ; si 6= 2 ; 6= 32
3
F r; = F r;
3
2 3 =0 2
Si xem 0 , llavors
8
>< lim (tg r ) = 0; 2
si 0 6= 2 ; 0 6= 32
lim F (r; ) = > r!
0
0
r! : lim 0 = 0; si 0 = 2 ; 0 = 32
3 0
0
r!0
Ara be, la convergencia no es uniforme ja que, si fos aix, donat " > 0 hauria d'existir
> 0 tal que
jF3 (r; )j < " 80 < r < ; 8

En particular,
jtgjr < "; 80 < r < ; 6= 2 ; 6= 32
2
Pero xant r = r < , aixo implicaria

0
jtgj < r" ; 8 6= 2 ; 32 :

2
0
Contradiccio, ja que la funcio tangent no es tada.

Per tant, la funcio f3 no es contnua en el punt (0; 0).

8. Sigui f : Rn ;! R contnua, i 2 R . Demostreu que:
a) A = fx 2 Rn j f (x) > g es un conjunt obert.
A0 = fx 2 Rn j f (x) < g es un conjunt obert.
b) B = fx 2 Rn j f (x) = g es un conjunt tancat.
c) C = fx 2 Rn j f (x) g es un conjunt tancat.
C 0 = fx 2 Rn j f (x) g es un conjunt tancat.
Soluci
o:
E s immediata aplicant el resultat general seguent:
Una funcio f : U ;! V es contnua si i nomes si l'antiimatge d'un obert (respect.
tancat) de V es un obert (respect. tancat) de U .
En efecte, nomes cal observar que:
A = f ;1 ((; +1)); A0 = f ;1 ((;1; ))
B = f ;1 (fg)
C = f ;1 ([; +1)); C 0 = f ;1 ((;1; ])

Tanmateix, no es difcil demostrar-ho directament sense fer us del resultat general
esmentat.
a) Sigui a 2 A , es a dir, f (a) > . Cal veure que existeix r > 0 tal que Br (a) A ;
es a dir, tal que f (x) > si ka ; xk < r . Pero per la continutat de f , sabem que
8" > 0 9(") > 0 tal que:
jf (x) ; f (a)j < "; si ka ; xk < (")
E s sucient prendre " = f (a)2; , i r = (") = ( f (a)2; ). En efecte, si ka ; xk <
r = ( f (a) ; ) sera
2
f (a) ; " < f (x) < f (a) + "; amb " = f (a)2;
En particular,
f (x) > f (a) ; " = f (a) ; f (a)2; = f (a)2+ > +2 = :
Analogament es demostraria per a A0 .

b) Sigui b 2 B . Cal veure que b 2 B , es a dir, f (b) = . Per ser b 2 B , existiran
bp 2 B tals que b = lim bp . Com que la funcio f es contnua,
f (b) = lim f (bp):
Pero, per hipotesi, f (bp ) = . Per tant,
f (b) = lim f (bp) = lim = :
c) E s analeg a l'apartat b), tenint en compte que (yp ) convergent i yp (respect.,

yp ) implica lim yp (respect. lim yp ).
Nota: Els apartats b) i c) deriven de l'a) en virtut de la propia denicio: un conjunt
es tancat si i nomes si el seu complementari es obert. En el nostre cas,
Rn ; B = A [ A0
Rn ; C = A0
Rn ; C 0 =A

Per la mateixa rao, de c) es dedueix a). I tambe b), ja que

B = C \ C0
(Recordeu que la reunio de conjunts oberts es un conjunt obert i que la interseccio de
conjunts tancats es un conjunt tancat.)

9. Donada f : Rn ;! R contnua, denim g : Rn ;! R mitjancant
0 si f (x) 0;
g(x) =
f (x) si f (x) > 0:
2
Proveu que g es contnua en Rn .
Solucio:
Considerem els subconjunts:
S0 = fx 2 Rn : f (x) = 0g
S1 = fx 2 Rn : f (x) > 0g
S2 = fx 2 Rn : f (x) < 0g
Segons l'exercici 8, els subconjunts S1 i S2 son oberts. Per tant, donat a 2 S1 exis-
tira algun entorn tot ell contingut en S1 ; en ell la funcio g coincidira amb f 2 , que
es contnua (per generacio); resulta, doncs, que g es contnua en a . Analogament rao-
narem amb un punt qualsevol de S2 . En denitiva, hem provat que g es contnua en
S1 [ S2 .
En canvi, si a 2 S0 no podem assegurar que, en un cert entorn, g coincideixi amb f 2
ni amb 0. Tanmateix, com que seria recobert per S0 [ S1 [ S2 podem estudiar el lim
a
g
a traves dels lmits segons aquests tres subconjunts (vegeu l'exercici 5):
lim
a;S
g = lim g = lim
a jS a
0=0
0
0
lim
a;S
g = lim g = lim
a jS a
f 2 = f 2 (a) = 0
1
1
lim
a;S
g = lim g = lim
a jS a
0=0
2
2

Aixo implica que lim

a
g = 0 i, per tant, que g es contnua en a .

j x4 + y9 = 1 i f : R2 ;! R2 denida per
2 2
10. Siguin A = (x; y ) 2 R 2
8 xy
< f (x; y) = 2
; cos(3x + y) si (x; y ) 6= (0; 0)
: f (0; 0) = (0x; 0)+ y ; xy
2 2
a) Estudieu la continutat de f .
b) Proveu que A es compacte.
c) Estudieu si f (A) es compacte.
Solucio:
a) Tal com hem vist a l'exercici 2, nomes cal estudiar la continutat de les funcions
components que son
f1 (x; y) = x2 +xy2y; xy
2
f2 (x; y) = cos(3x + y)
Pel que fa a la funcio f1 sabem que per a tot (x; y ) 6= (0; 0) la funcio es contnua
(per generacio de funcions contnues: es quocient de dues funcions contnues en que el
denominador no s'anul la 1 ), vegem que passa en el (0; 0).
Per aixo fem el canvi a polars:
x = r cos y = r sin
r3 cos2 sin = r cos2 sin
F (r; ) = r2 (1 ; cos sin ) 1 ; cos sin
1

+ 3 y 2 i una suma de quadrats es zero si i nomes si
2
1
Observeu que x + y ; xy = x ; y
2 2
2 4
cadascun dels sumands es zero.

Ara be, la funcio g () = 1 cos

2
sin
; cos sin es tada ja que
9
1 ; cos sin = 1 ; 2 sin 2 1 ; 2 = 2 =
1 1 1
cos2 sin 1 = 2:
; ) 1 ; cos sin 12
cos2 sin 1
Tenim, doncs, jF (r; )j 2r i, per tant, (0lim f = 0. Com que f1 (0; 0) = 0, resulta
;0) 1
que f1 es tambe contnua en (0; 0).
La funcio f2 per a tot (x; y ) 6= (0; 0) es clarament contnua (per \generacio"de funcions
contnues; es composicio de dues funcions: una funcio polinomica, per tant contnua a
tot arreu, i la funcio cosinus, que tambe es contnua a tot arreu). I respecte al punt
(0; 0) tenim
(
lim
x;y)!(0;0)
cos(3x + y ) = cos 0 = 1 6= f2 (0; 0)
per tant, la funcio f2 nomes es contnua a R2 ; f(0; 0)g .
En conclusio, la funcio f es contnua a R2 ; f(0; 0)g .
b) Hem de provar que A es un conjunt tancat i tat. Per veure que es tancat es
sucient aplicar l'exercici 8 a la funcio
R2 ;! R
(x; y ) ;! x4 + y9
2 2
amb = 1.
Vegem ara que A es tat. De
x2 + y2 = 1
4 9
tenim x 4 i y 9, per tant, jxj 2, i jy j 3.
2 2
c) Donat que la funcio f es contnua a R2 ; f(0; 0)g , que A R2 ; (0; 0) i que A es
compacte, nomes cal aplicar el teorema:
La imatge d'un conjunt compacte per una funcio contnua es un conjunt compacte.
Per tant, f (A) es un conjunt compacte.


11. Sigui f : R2 ;! R , denida de la manera seguent:

8
< xx 4 2
si (x; y ) 6= (0; 0)
f (x; y) = : x y + (x ; y )
4 2 2
1 si (x; y ) = (0; 0)
Trobeu els extrems de f sobre la circumferencia unitat C = f(x; y ) j x2 + y 2 = 1g .
Solucio:
Que f assoleix un maxim i un mnim sobre C resulta del teorema de Weierstrass, que
diu:
Tota funcio contnua sobre un compacte te un maxim i un mnim accessibles.
De fet, es un corol lari del teorema utilitzat a l'exercici anterior: la imatge d'un conjunt
compacte per una funcio contnua es un conjunt compacte. En efecte, d'una banda
observem que la funcio es contnua sobre la circumferencia unitat C (es quocient de
dos polinomis en que el denominador no s'anul la sobre C ). I d'altra banda, C es un
conjunt compacte (es tancat per l'exercici 8, i obviament tat).
Per determinar-los, observem en primer lloc que
8(x; y) 6= (0; 0) 0 x4 y2 1
(a) x y + (x ; y ) ( b)
4 2 2
(a) x4 y 2 0, i x4 y 2 + (x ; y )2 > 0.
(b) (x ; y )2 0 per tant x4 y 2 + (x ; y )2 x4 y 2 .
Vegem si 0 es efectivament el mnim
x4 y2 , xy = 0;
x4 y 2 + (x ; y)2 = 0
f(x; y) j xy = 0g \ C = f(1; 0); (0; 1); (;1; 0); (0; ;1)g;
En aquests punts la funcio assoleix el valor 0, que resulta, doncs, ser el mnim.
Quant al maxim,
x4 y2 , (x ; y)2 = 0 , x=y
x4 y2 + (x ; y)2 = 1 1 1 1 1
f(x; y) j x = yg \ C = (; p ; ; p ); ( p ; p ) :
2 2 2 2

En aquests punts la funcio assoleix el valor 1, que resulta, doncs, ser el maxim.

12. Sigui A R tancat pero no tat i sigui f : R ;! R contnua tal que
2 2
lim f (x; y) = ;1
k(x;y)k!1
Proveu que f te un maxim absolut en A .
Solucio:
Per tal de poder aplicar el teorema de Weierstrass, restringirem f a un subconjunt com-
pacte de A que contingui el maxim absolut de f (si en tingues). Per aixo, prenguem
un valor qualsevol de f i considerem el subconjunt C denit per:
C = f(x; y ) 2 A j f (x; y ) g
E s evident que si f te un maxim absolut en A , ha de pertanyer a C . I recprocament,

si f te un maxim absolut en C , sera tambe un maxim absolut de f en A .
Sera sucient, doncs, veure que C es compacte, es a dir, tancat i tat. En efecte,
C = A \ f(x; y ) 2 R2 j f (x; y ) g
El primer es tancat per hipotesi i el segon, per aplicacio de l'exercici 8. Aix doncs, C
es interseccio de dos tancats de R2 i, per tant, tancat.
Que C es tat no es immediat, ja que A no ho es. Tanmateix, recordeu que, per
hipotesi,
lim f (x; y ) = ;1
k(x;y)k!1
E s a dir, que per a qualsevol < 0 existeix un k() 2 R tal que si k(x; y )k > k() i
(x; y ) 2 A llavors f (x; y ) < . Prenent = , tenim
C = f(x; y) 2 A j f (x; y) g f(x; y ) 2 A j k(x; y )k k()g B((0; 0); k())
per tant, C es tat.

Ara ja podem aplicar el teorema de Weierstrass a f restringida a C

fjC : C ;! R
funcio contnua denida sobre un conjunt compacte. Per tant, f sobre C te un maxim
i un mnim absoluts accessibles. Sigui (x0 ; y0 ) 2 C amb M = f (x0 ; y0 ) maxim absolut
de f en C . Aleshores,
si (x; y ) 2 C ; es f (x; y ) M
si (x; y ) 2 A ; C; es f (x; y )
En conclusio, M = f (x0 ; y0 ) es el maxim absolut de f en A .


Derivabilitat i diferenciabilitat de funcions de diverses variables 197
Cap
tol 11 Derivabilitat i diferenciabilitat de funcions de di-
verses variables
1. Sigui f : R2 ;! R denida per

( xy ; si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y) = x + y 2 2
0; si (x; y ) = (0; 0):

a) Estudieu l'existencia de les derivades parcials D1 f , D2 f i, si es el cas, calculeu-les.
b) Estudieu la continutat d'aquestes funcions.
c) Relacioneu-ho amb la continutat de f .
Solucio:
a) Recordeu que, donada f : A ;! R , amb A obert de Rn , i un punt a 2 A , s'ano-
mena derivada parcial i -esima de f en a el lmit:
Dif (a) = lim f (a1 ; : : :; ai + t; : : :; an ) ; f (a)

t!0 t
si existeix. Observeu que coincideix amb la derivada en el punt ai (vegeu el captol 5)
de la funcio
f (a1 ; : : :; xi; : : :; an)
que resulta de considerar com a unica variable la i -esima i constants les altres. Son
valids, doncs, criteris de generacio i regles de derivacio analegs als de funcions d'una
variable.
En el nostre cas podem assegurar la derivabilitat de f en R2 ;f(0; 0)g pels criteris de
generacio: f es quocient de dues funcions polinomiques, de les quals el denominador

nomes s'anul la a l'origen. Per tant, fora de l'origen les derivades parcials poden cal-
cular-se aplicant les regles de derivacio:
D1f (x; y) = (yx2 ;+ xy2y)2 ; si (x; y) 6= (0; 0)

3 2
D2f (x; y) = (xx2 ;+ xy

3 2
y2 )2 ; si (x; y) 6= (0; 0)
En canvi, a l'origen no s'apliquen els criteris de generacio ni les regles de derivacio.
Estudiarem les derivades a l'origen fent us de la denicio:
D1f (0; 0) = lim f (t; 0) ; f (0; 0) = lim 0 ; 0 = 0

t!0 t t!0 t
D2 f (0; 0) = lim f (0 ; t ) ; f (0; 0) = lim 0 ; 0 = 0:
t!0 t t!0 t
b) Novament els criteris de generacio ens asseguren la continutat de D1 f i D2 f en

R2 ; f(0; 0)g .
A l'origen, cal estudiar si
lim D f = Dif (0; 0)
; i
(0 0)
(i = 1; 2)
Quant al segon membre, hem vist a l'apartat anterior que D1 f (0; 0) = D2 f (0; 0) = 0.
Per estudiar el primer terme utilitzarem les expressions de D1 f , D2 f en R2 ;f(0; 0)g
obtingudes igualment a l'apartat anterior:
lim D y3 ; x2 y
1 f = lim
(0;0) (0;0) (x + y )
2 2 2
Pero es clar que aquest lmit no existeix. Per tant, D1 f no es contnua a l'origen.
Analogament es comprova que tampoc no ho es D2 f .
En conclusio, f es de tipus C 1 en R2 ; f(0; 0)g .
c) Recordeu que, contra el que succeeix en el cas de funcions d'una variable, una funcio
(de mes d'una variable) derivable no te perque ser contnua. Aix, f es derivable a tot
R2 , pero nomes contnua fora de l'origen (vegeu el problema 7b del captol 10).
Tanmateix, si les derivades parcials son contnues (es a dir, funcions de classe C 1 )
aleshores f ha de ser contnua. Aix, en aquest cas, hem vist que D1 f i D2 f no son
contnues a l'origen. De fet, no hauria fet falta aquesta comprovacio ja que tal com

acabem de recordar, si f nomes es contnua a R2 ;f(0; 0)g les derivades parcials D1 f
i D2 f no poden ser ambdues contnues a tot R2 .

2. Sigui f : R ;! R denida de la manera seguent:

2
(; ;
f (x; y ) = 1 ; x2 2 1 ; y 2 2
si (x; y ) 2 [;1; 1] [;1; 1],
0 si (x; y ) 2= [;1; 1] [;1; 1].
a) Determineu, si existeixen, D1 f (x; y ) i D2 f (x; y ).

b) Estudieu la continutat de les derivades parcials.
Solucio:
a) Per a tot punt (x; y ) 2 (;1; 1) (;1; 1) la funcio f (x; y ) es polinomica respecte a
la variable x (respecte a la variable y ). Per tant, la funcio es derivable respecte a la
variable x (respecte a la variable y ) i, per les regles de derivacio,
; ;
D1 f (x; y ) = ;4x 1 ; x2 1 ; y 2 2 ;

; ;
D2 f (x; y ) = ;4y 1 ; x2 2 1 ; y 2 :
Noteu que, de fet, per obtenir D2 f (x; y ) nomes cal observar que la funcio f es sime-
trica, es a dir, f (x; y ) = f (y; x) i que, per tant, D2 f (x; y ) = D1 f (y; x) (comprovacio
immediata).
Respecte als punts (x; y ) 2= [;1; 1] [;1; 1], la funcio f (x; y ) es identicament nul la,
per tant,
D1f (x; y) = D2 f (x; y ) = 0
Falta analitzar l'existencia de derivades parcials en els punts de la frontera del quadrat
Q = [;1; 1] [;1; 1]. Com que qualsevol entorn d'algun d'aquests punts te punts de
dins i de fora del quadrat, en vericarem l'existencia fent us de la denicio.
Comencem per estudiar l'existencia de la derivada parcial respecte a x sobre els punts
del tipus (1; b), amb jbj 1:

D1 f (;1; b) = lim f (;1 + t; b) ; f (;1; b) =

8 t!0 t
>< Per t > 0 : lim (1 ; ( ; 1 + t)2 )2 (1 ; b2 )2 ; 0 = lim (;t2 + 2t)2 (1 ; b2 )2 = 0
= t!0 t t!0 t
() >
: Per t < 0 : lim 0 ; 0 = 0
t!0 t
( ) Notem que, per a t > 0, els punts (;1 + t; b) estan dins el recinte i que, per a
t < 0, n'estan fora.
Analogament resulta
D1 f (1; b) = 0; per a jbj 1
Pel que fa als punts del tipus (a; 1) amb jaj 1,
D1 f (a; 1) =lim f (a + t; 1) ; f (a; 1) =

t!0 t
= lim f ( a + t; 1) ; 0
t!0 t
Per al minuend, en principi cal distingir entre jaj < 1 i jaj = 1, ja que en el primer
cas el punt (a + t; 1) es de la frontera del quadrat Q (per a t prou petit), mentre
que en el segon cas el punt (a + t; 1) pot ser exterior al quadrat Q . Tanmateix, se-
gons la denicio de la funcio f , es nul la tant a la frontera com a l'exterior de Q . En
denitiva, tant per a jaj < 1 com per a jaj = 1 resulta:
D1f (a; 1) = lim 0;0 =0

t!0 t
Quant a D2 f , de la simetria f (x; y ) = f (y; x) resulta immediatament
D2 f (a; 1) = D2 f (1; b) = 0; on jaj; jbj 1:
b) En l'obert dels punts interiors a Q , les funcions D1 f i D2 f son polinomiques i, per

tant, contnues.
Igualment, en l'obert dels punts exteriors a Q , son contnues pel fet de ser nul les.
En canvi, en els punts frontera de Q no podem aplicar els criteris de generacio, per la
qual cosa hi calculem el lmit de D1 f i D2 f . Per exemple, en un punt del tipus (1; b),

amb jbj < 1:

8 lim D f (x; y) = lim (;4x(1 ; x )(1 ; y ) ) = 0
>> x;y ! ;b 1
2 2 2
>> x<
( ) (1 ) ;b (1 )
< lim D f (x; y) = lim 0 = 0

1
lim
;b
(1 )
D f
1 = >> x;yx! ;b
( ) (1 )
1
;b (1 )
>> lim D f (x; y) = lim 0 = 0

=1
: x;yx>! ;b
( ) (1 )
1
1
;b (1 )
I com que, segons l'apartat anterior, D1 f (1; b) = 0, es conclou que D1 f es contnua
en (1; b).
Analogament es comprova que D1 f es contnua en tots els punts frontera de Q . I per
simetria, tambe D2 f .
En denitiva, f es de classe C 1 a tot R2 .

3. Estudieu la diferenciabilitat de les funcions seguents:
a) Les dels exercicis anteriors.
b) La funcio f : R2 ;! R denida per
8;
< x + y sin p 1
2 2
si (x; y ) 6= (0; 0),
f (x; y) = : x +y 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0).
Solucio:
Recordeu que una funcio f : A ;! Rm , amb A obert de Rn , es diferenciable en un
punt a 2 A si
lim f (a + h) ; f (a) ; dfa (h) = 0
h!0 khk
essent dfa l'aplicacio lineal de Rn a Rm que te per matriu (en les bases naturals de
Rn i Rm ) la jacobiana o derivada
0 D1 f1(a) : : : Dnf1 (a) 1
mat dfa = Df (a) = B@ :D: 1: f: 2: (: a: ): : : ::::::: : :D: :n:f:2:(:a:): C
A
D1 fm (a) : : : Dn fm (a)

on Di fj (a) es la derivada parcial i -esima de la funcio component j -esima de f .

Aleshores, dfa s'anomena la diferencial de f en a .
La diferenciabilitat de f equival a la de les seves components, amb la qual cosa ens
redum a funcions reals. Per aquests tipus de funcions la denicio de diferenciabilitat
queda
lim f (a + h) ; f (a) ;p(h1 D1f (a) + : : : + hn Dn f (a)) = 0
h!0 h21 + : : : + h2n
Recordeu igualment que una condicio necessaria perque una funcio f sigui diferen-
ciable en un punt a es que f sigui contnua i derivable en a . I que una condicio su-
cient es que les derivades parcials de f siguin contnues en a .
Finalment, recordeu que son valids criteris de generacio de funcions diferenciables
analegs als de continutat i derivabilitat.
a) De la funcio de l'exercici 1 podem assegurar la diferenciabilitat a R2 ;f(0; 0)g , pels
criteris de generacio. I a l'origen no ho es, ja que no es contnua.
Igualment, els criteris de generacio permeten armar que la funcio de l'exercici 2 es
diferenciable fora de la frontera del quadrat [;1; 1] [;1; 1]. Pero en el propi exercici
s'ha provat que es de classe C 1 ns i tot en aquesta frontera; per tant, es diferenciable
a tot R2 .
b) Els criteris de generacio s'apliquen a R2 ; f(0; 0)g .
Quant a l'origen, es clar que la funcio es contnua, ja que
lim (x 2
+ y 2
) sin p 1 =0
(0;0) x + y2
2
(producte d'una funcio tada per una de lmit 0).

Calculem les derivades parcials de la funcio a l'origen:
t 2
sin p1 1
D1 f (0; 0) = lim f (0 + t; 0) ; f (0; 0) = lim t 2
= lim t sin jtj = 0
t!0 t t!0 t t!0
Ates que la funcio es simetrica ( f (x; y ) = f (y; x)), tenim que la derivada parcial res-
pecte a y tambe existeix i val 0:
D2f (0; 0) = 0

La funcio, doncs, verica les condicions necessaries de continutat i derivabilitat. Aixo

no permet, pero, decidir sobre la seva diferenciabilitat. Vegem si verica la condicio su-
cient de continutat de les derivades parcials.
Per aixo, determinem les derivades parcials en un punt qualsevol distint de l'origen.
Com que fora de l'origen poden aplicar-se les regles de generacio, tenim
D1 f (x; y) = 2x sin p 21 2 ; p 2x 2 cos p 21 2

x +y x +y x +y
D2 f (x; y) = 2y sin p 21 2 ; p 2y 2 cos p 21 2
x +y x +y x +y
Calculem ara els lmits d'aquestes funcions D1 f (x; y ) i D2 f (x; y ), quan (x; y ) tendeix
cap a (0; 0). Per aixo farem el canvi a polars i tenim
2r cos sin 1 ; cos cos 1

r r
1
2r sin sin ; sin cos 1
r r
que clarament no tenen lmit quan r tendeix a zero. Per tant, les funcions derivades
parcials no son contnues a l'origen. Tanmateix, aixo tampoc no permet concloure
sobre la diferenciabilitat de f a l'origen.
Veriquem directament la denicio de diferenciabilitat
h
f (0 + h; 0 + k) ; f (0; 0) ; ( 0 0 ) k
lim
(h;k )!(0;0) k(h; k)k =
(h2 + k2 ) sin p 21 2 p 1

lim p2 2 h + k = lim h + k sin p 2 2 = 0
2 2
(h;k )!(0;0) h +k (h;k )!(0;0) h +k
En denitiva, f es tambe diferenciable a l'origen.


4. Discutiu, segons els valors de > 0, la diferenciabilitat a l'origen de les funcions

reals de les dues variables seguents:
a) 8 xy
< si (x; y ) 6= (0; 0);
g (x; y) = : (x + y )
2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

b) 8
< jx + yjln 1 si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y ) = : x +y 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):
Solucio:
a) Si 1 la funcio g no es contnua a l'origen i, per tant, no es diferenciable.
Resta, doncs, per estudiar la diferenciabilitat a l'origen de g per a 0 < < 1,
situacio en la qual no permeten decidir els criteris de generacio (no s'apliquen), ni les
condicions necessaries de continutat i derivabilitat (es veriquen). Podem ara estudiar
la continutat a l'origen de les derivades parcials o be vericar directament la denicio
de diferenciabilitat. Pero la primera comprovacio no decidiria si resultes negativa. Fem,
doncs, la segona.
Comencarem calculant (per als valors de que existeixin) les derivades parcials de g
a l'origen:
D g = lim g(t; 0) ; g (0; 0) = lim 0 ; 0 = 0; per a tot
1 t!0 t t!0 t
D'altra banda, com que g (x; y ) = g (y; x) tenim que D2 g (0; 0) = 0, per a tot .
Si g es diferenciable a l'origen, la matriu de diferenciabilitat ha de ser
(D1 g (0; 0) D2 g(0; 0)) = (0 0)
Veriquem ara la denicio de diferenciabilitat

lim g (h; k) ; g(0; 0) ;p(hD1 g(0; 0) + kD2 g(0; 0)) =
(0;0) h2 + k 2
= lim hk
1
(0;0) (h2 + k 2 )+ 2

que es 0 si i nomes si + 21 < 1, es a dir, < 21 .
En conclusio, g es diferenciable a R2 si < 12 , i diferenciable a R2 ; f(0; 0)g si

12 .
b) Comencem per veure per a quins valors de existeixen les derivades parcials
D1 f (0; 0) = lim f (t; 0) ; f (0; 0) = lim jtj ln t12 =

t!0 t t!0 t
1
= lim+ t;1 ln t2 = lim+ ; 2t;1 ln t:
t!0 t!0
Ara be, aplicant la regla de l'Hôpital,

0; si > 1:
lim (;2t;1 ln t) =
t!0+ 1; en cas contrari.
es a dir, D1 f (0; 0) existeix si i nomes si > 1, i en aquest cas val 0.
D'altra banda, com que f (x; y ) = f (y; x) tenim que D2 f (0; 0) existeix si i nomes
si > 1, i en aquest cas val 0.
En denitiva, tal com hem dit a l'inici, si la funcio es diferenciable a l'origen, la matriu
de la diferencial en aquest punt es
( D1 f (0; 0) D2 f (0; 0)) = ( 0 0 )
Per tant, f sera diferenciable a l'origen si
h
f(h; k) ; f (0; 0) ; ( 0 0 ) k
lim
(h;k )!(0;0) k(h; k)k = 0:
Calculem, doncs, aquest lmit
jh + kj ln h2 1
k2
lim p +
(h;k )!(0;0) h +k 2 2
Per aixo, fem el canvi a polars:
lim r j cos + sin j ln r12 = lim ((;2r;1 ln r) j cos + sin j )

r!0 r r!0

tenim que per a > 0 la funcio j cos + sin j es tada, per tant (vegeu el
captol 10, problema 7), la funcio f sera diferenciable si i nomes si
lim r;1 ln r = 0;
r !0
i aixo es te per a > 1.
Per conseguent, la funcio f es diferenciable a l'origen si i nomes si > 1.

5. Sigui f : Rn ;! R tal que per a tot x 2 Rn es verica que
jf (x)j kxk 2
Estudieu la diferenciabilitat de la funcio a l'origen.
Solucio:
Comencem estudiant l'existencia de les derivades parcials de la funcio a l'origen.
i)
Per aixo, escrivint tei = (0; : : :; 0; t; 0; : : :; 0), hem de calcular:
Dif (0) = lim f (tei ) ; f (0) : (1)

t!0 t
Esbrinem ara quant val f (0). Per hipotesi sabem que 0 jf (0)j k0k2 = 0. Per
tant, f (0) = 0.
Substituint el valor de f (0) a (1) ens queda
Di f (0) = lim f (tei )

t!0 t
Per trobar aquest valor, tornem a fer us de la hipotesi, que per a x 6= 0 es equivalent a
jf (x)j kxk
kxk

per tant,
0 xlim jf (x)j lim kxk = 0
!0 kxk x!0
es a dir,
lim jfk(xxk)j = 0;
x !0
(2)
que aplicat en el cas x = tei ens dona (tenint en compte que ktei k = jtj ),
lim jf (tei )j = 0
t!0 jtj
D'on obtenim Di f (0) = 0.

Tenim, doncs, que les derivades parcials a l'origen existeixen totes i son nul les. Per
tant, si la funcio es diferenciable, la diferencial a l'origen ha de ser nul la. Vegem si es
aix:
lim f (h) ; f (0) ; df0 (h) = lim f (h) = 0;
h!0 khk h!0 khk
en virtut de (2)
Per tant, la funcio es diferenciable a l'origen.


6. Considerem les funcions seguents de R2 a R :

a) 8 xy
<p ; si (x; y ) 6= (0; 0)
f (x; y) = : 3 x + y
1
2 2
0; si (x; y ) = (0; 0)
b) x + y; si xy 0
f2 (x; y) =
x ; y; si xy < 0
c) 8 xy
< 3
si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y) = : x + y
3
4 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

Per cadascuna d'elles estudieu l'existencia de derivades direccionals a l'origen i calculeu
la derivada direccional maxima en aquest punt.
Solucio:
Recordeu que, donada f : A ;! R , amb A obert de Rn , un punt a 2 A i un vector
v 2 Rn , s'anomena derivada segons v de f en a el lmit
D f (a) = lim f (a + tv) ; f (a)
v t!0 t
si existeix. Si kv k = 1, s'anomenen derivades direccionals. En particular, la derivada
î
direccional segons v = ei = (0; : : :; 0; 1 ; 0; : : :; 0).
Recordeu, d'altra banda, que si f es diferenciable en a , existeix Dv f (a) per a tot
vector v 2 Rn i es verica la formula del gradient:
Dv f (a) =< v; grad f (a) >
on el vector gradient de f en a es grad f (a) = (D1 f (a); : : :; Dn f (a)). Aleshores la
derivada direccional maxima s'obte per a v = grad f (a) i val kgrad f (a)k .
kgrad f (a)k
a) Segons s'ha vist a l'exercici 4, la funcio f1 es diferenciable a l'origen ( = 13 < 21 )
i grad f1 (0; 0) es nul. Per tant,
Dv f1 (0; 0) = 0; per a tot v 2 Rn :

b) Quant a la funcio f2 , vegem primer si es diferenciable a l'origen (obviament no son

aplicables els criteris de generacio):
D f (0; 0) = lim t ; 0 = 1
1 2
t
t!0
D2 f2 (0; 0) = lim t ; 0 =1
t!0 t
Pero
lim f2 (h; kp) ; 0 ; (h + k)
(h;k )!(0;0) h2 + k2
no existeix sobre el subconjunt hk < 0. Per tant, f2 no es diferenciable a l'origen.
Veriquem directament l'existencia de derivada segons un vector qualsevol v = (; ):
Dv f2 (0; 0) = lim f2 (t; t) ; f2 (0; 0) =
8 t ! 0 t
>< si 0 lim t + t = +
t!0 t
=>
: si < 0 lim t ; t = ;
t!0 t
Aix doncs, la derivada direccional maxima s'obte per a dues direccions:

1 1
v1 = p ; p
12 21
v2 = p ; ; p
2 2
p
i val Dv1 f2 (0; 0) = Dv2 f2 (0; 0) = 2.
c) Tampoc no podem aplicar els criteris de generacio. Per tant, aplicarem la denicio
de derivada parcial:
D f (0; 0) = lim f3 (0 + t; 0) ; f3 (0; 0) = lim 0 ; 0 = 0;
1 3
t!0 t t t!0
f 3 (0; 0 + t) ; f3 (0; 0) 0 ; 0 = 0;
D2 f3 (0; 0) = lim
t!0 t = lim
t! 0 t
La funcio f3 sera diferenciable a l'origen si i nomes si
h
f3 (0 + h; 0 + k) ; f3 (0; 0) ; ( 0 0 ) k
lim
(h;k )!(0;0) k(h; k)k =0

Vegem si es aix:

h3 k
lim h 4 +k2 )
p2 2=
(
lim h3pk
(h;k )!(0;0) h +k (h;k )!(0;0) (h4 + k2 ) h2 + k2
Prenent lmits sobre la parabola k = h2 tenim
ph = lim+ p 1 = 12 6= 0;
5
lim
h!0+ 2h h + h
4 h
2! 2 1+h
4 0 2
per tant, la funcio no es diferenciable a l'origen.

e fent us de la denicio de derivada direccional tenim, per a qualsevol v = (; )
Tambp
amb 2 + 2 = 1,
t 4 3
f 3 (0 + t; 0 + t) ; f3 (0; 0) t 4 4 +t2 2 ; 0
Dv f3 (0; 0) = lim t = lim t =
8 t!0 t!0
>< si = 0 lim 0 ; 0 = 0
t!0 t
=>
>: si 6= 0 lim t 3
=0
t! t +
0 2 4 2
Existeixen, doncs, derivades direccionals en totes direccions i son totes nul les.
Nota: Observeu que la funcio f2 no verica la formula del gradient. Mes encara, te
dues direccions de maxima derivada direccional.
En canvi, la funcio f3 s que la verica, tot i que tampoc no es difenciable a l'origen.
De fet, la vericacio de la formula del gradient no implica ni tan sols la continutat de
la funcio. E s el cas, per exemple, de la funcio:
1; si x = y 2 ; (x; y ) 6= (0; 0)
g (x; y) =
0; si x 6= y 2 , o (x; y ) = (0; 0)


7. Sigui f 2 C 1 (R2 ) tal que

f (x; x) = 0 i D1 f (0; 0) = 1:
Determineu la direccio per la qual la derivada direccional a l'origen es maxima i el

valor d'aquesta derivada.
Solucio:
Per hipotesi, la funcio es C 1 i, per tant, la formula del gradient:
Dv f (a) = hv; gradf (a)i (1)
on gradf (a) = (D1 f (a); : : :; Dn f (a)). En particular, la derivada direccional maxima
es troba en la direccio del gradient.
Necessitem, doncs, obtenir el valor de la derivada parcial D2 f (0; 0) ( D1 f (0; 0) la conei-
xem ja per hipotesi).
Per a aixo, dep f (p
x; x!) = 0 dedum que, fent us de la denicio de derivada direccional,
per a v = 2 ; 2
2 2
p p
f (t 22 ; t 22 ) ; f (0; 0)
Dv f (0; 0) = lim
t!0 t =0
D'altra banda, aplicant (1) tenim

* p p! + p p
Dv f (0; 0) = 2 2 2 2
; 2 ; (1; D2f (0; 0)) = 2 + 2 D2 f (0; 0)
2
) D2f (0; 0) = ;1
es a dir, grad f (0; 0) = (1; ;1).
Per tant, la derivada direccional maxima s'assoleix en la direccio
p p !
w= 2; ; 2 ;
2 2

i el valor d'aquesta es

* p p! + p
2 2
Dw f (0; 0) = 2 ;; 2 ; (1; ;1) = 2:

; ; ; ;! R2 ,
8. Considerem les funcions f : R2 ;! R i g : ; 12 12 4 4
denides de la manera seguent:
x 3
+ e y x
f (x; y) = x4 + y4 + 1 ; g (x; y) = sin(x + y ); tg 1 + y :
2 2
Determineu, si existeix, D(f g )(0;0) .
Solucio:
Les funcions donades son C 1 en el domini de denicio. Per tant, per calcular
D(f g)(0;0) podem fer us de la regla de la cadena:
D(f g )(0;0) = Dfg(0;0) Dg(0;0)
que en el nostre cas, i expressant-ho matricialment, tenim
D g D g
(D1 (f g ) D2 (f g ))(0;0) = (D1 f D2 f )g(0;0) D1 g1 D2 g1 (1)
1 2 2 2 ;
(0 0)
on g1 i g2 son les funcions components de la funcio g .

Calculem, doncs, les derivades parcials de les funcions g1 i g2 en (0; 0), i de f en
g(0; 0) = (0; 0):
3x2
( x 4
+ y 4
+ 1) ; 4 x3
( x 3
+ e y )
D1 f (0; 0) =
(x4 + y 4 + 1)2
= 0
(0;0)
y

D2 f (0; 0) = e (x + y 4+ 1) 4; 4y 2(x + e ) = 1
y 4 4 3 3
(x + y + 1) (0;0)
2

D1 g1 (0; 0) = 2x cos(x + y ) (0;0) = 0
2

D2 g1 (0; 0) = 2y cos(x2 + y2 )(0;0) = 0

D1 g2 (0; 0) = cos2 x 1 +1 y = 1
1
1+y (0;0)
1
;x
D2 g2 (0; 0) = cos2 x (1 + y ) 2
=0
1+ y ;
(0 0)

Substituint aquests valors a (1) tenim

( 0 1 ) 01 00 = ( 1 0 )
es a dir,
D(f g )(0;0) = (1 0):

9. Sigui la funcio f : R2 ;! R denida de la manera seguent:

8 x y ; xy
< 3 3
si (x; y ) 6= (0; 0);
f (x; y) = : x + y 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

a) Calculeu les seves derivades parcials primeres.
b) Calculeu les derivades encreuades Dxy f i Dyx f .
Solucio:
a) Pels criteris de generacio sabem que la funcio es C 1 en R2 ; f(0; 0)g , ja que
es quocient de dues funcions polinomiques en que el denominador nomes s'anul la a
l'origen.
Per tant, a R2 ; f(0; 0)g les derivades parcials de qualsevol ordre es poden calcular
aplicant les regles de derivacio:
Dxf (x; y) = (3x y ; y )(x(x+2 +y y) 2;)2(x y ; xy )2x =

2 3 2 2 3 3
= y (x ;2y ) +2 42x y ;
4 4 2 3
(x + y )
Dy f (x; y) = (x ; 3xy )(x(x+2 +y y) 2;)2(x y ; xy )2y =
3 2 2 2 3 3
= x(x (;x2y+)y;2 )42x y :

4 4 3 2

En el punt (0; 0) aplicarem la denicio de derivada parcial i tindrem

D f (0; 0) = lim f (0 + t; 0) ; f (0; 0) = lim f (t; 0) ; f (0; 0) =
x t!0 t t!0 t
= lim 0 = 0
t!0 t
Dy f (0; 0) = lim f (0; 0 + t) ; f (0; 0) = lim f (0; t) ; f (0; 0) =

t!0 t t!0 t
= lim 0 =0
t!0 t
Resumint, 8 y(x ; y ) + 4x y
< 4 4 2 3
si (x; y ) 6= (0; 0);
Dxf (x; y ) = : (x + y )
2 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

8 x(x ; y ) ; 4x y
< 4 4 3 2
si (x; y ) 6= (0; 0);
Dy f (x; y) = : (x + y )
2 2 2
0 si (x; y ) = (0; 0):

b) Fora de l'origen, les derivades encreuades tambe poden calcular-se aplicant les regles
de derivacio:
y(x4 ; y4) + 4x2y3
Dxy f (x; y ) = Dy (x2 + y 2 )2 =
= (x ; 5y + 12x y )(x + y(x) 2 ;+ (yyx ; y5 + 4x2y3 )2(x2 + y2 )2y =

4 4 2 2 2 2 2 4
2 )4
= x + 9x(xy2 +;y92x)3y ; y
6 4 2 2 4 6
4 4
Dyxf (x; y ) = Dx x(x (;x2y+)y;2)42x y =
3 2
= (5x ; y ; 12x y )(x + y (x) 2 ;+ (yx2 )4; xy ; 4x y )2(x + y )2x =

4 4 2 2 2 2 2 5 4 3 2 2 2
= x + 9x(xy2 +;y92x)3y ; y
6 4 2 2 4 6
Com era de preveure pel fet de tractar-se d'una funcio C 1 a R2 ;f(0; 0)g , les derivades
encreuades coincideixen en aquest conjunt.

Per calcular les derivades segones encreuades a l'origen aplicarem de nou la denicio:
D f (0; 0) = D (D f )(0; 0) = lim Dx f (0; 0 + t) ; Dx f (0; 0) =
xy y x t!0 t
D f (0 ; t) ; D f (0; 0) ; t54
= lim x x = lim t = ;1
t!0 t t!0 t
Dyx f (0; 0) = Dx (Dy f )(0; 0) = lim Dy f (0 + t; 0) ; Dy f (0; 0) =

t!0 t
t 5
= lim Dy f ( t; 0) ; D y f (0 ; 0) = lim t4
=1
t!0 t t!0 t
Observeu que Dxy f (0; 0) 6= Dyx f (0; 0). En canvi, ja hem fet notar que per a qualsevol
altre punt (x0 ; y0 ) 6= (0; 0) es te Dxy f (x0 ; y0 ) = Dyx f (x0 ; y0 ).
Cal afegir, pero, que hi ha condicions mes febles que la de C 1 per assegurar la igualtat
de les derivades segones encreuades ( Dxy f = Dyx f ). Per exemple, que f sigui C 1 i
que existeixi i sigui contnua una de les dues derivades encreuades.

10. Essent
f (x; y) = y (sin
2
(x2 + xexy )
x2 + y2 + 1)3
calculeu la derivada segona D11 f en els punts de la forma (; 0), 2 R .
Solucio:
Podrem calcular primer D1 f i despres D11 f mitjancant les regles de derivacio i fer
nalment x = , y = 0. Pero es evident que els calculs son complicats.
Mes senzill es aplicar que, tal com s'ha fet observar al primer exercici,
D1 f (; 0) = D[f (x; 0)]()
Com que f (x; 0) = 0 per a tot x , resulta
D1f (; 0) = 0
per a qualsevol valor de 2 R .

I reiterant el proces
D11f (; 0) = D1 (D1f )(; 0) =
= D[D1 f (x; 0)]()
Com que, segons acabem de veure, D1 f (x; 0) = 0 per a tot x 2 R , resulta

D11 f (; 0) = 0; per a tot 2 R:

11. Sigui f 2 C 2 (R) i suposem que f 00 (x) 6= 0, per a tot x 2 R . Sigui g : R2 ;! R ,
tal que per a cada punt (x; y ) 2 R2 existeixen derivades parcials de segon ordre, i
suposem, a mes, que es verica
Dxx g + Dyy g = 0; (1)
(una funcio d'aquest tipus s'anomena harmonica).
Busqueu una condicio necessaria i sucient per tal que la funcio F = f g sigui tambe
harmonica.
Solucio:
Per tal de trobar una condicio necessaria, imposem que aquesta funcio F sigui harmo-
nica, es a dir, imposem que la funcio F veriqui (1).
Comencem, doncs, calculant les derivades parcials de segon ordre per a qualsevol punt
p = (x; y ) 2 R2 d'aquesta funcio:
DxF = Dx (f g) = (f 0 g) Dx g
DxxF = Dx [(f 0 g ) Dx g] = Dx(f 0 g ) Dxg + (f 0 g) Dx(Dxg) =
= (f 00 g )Dxg Dx g + (f 0 g ) Dxx g = (f 00 g ) (Dx g )2 + (f 0 g ) Dxx g;
Analogament
Dy F = Dy (f g) = (f 0 g) Dy g
Dyy F = Dy [(f 0 g) Dy g] = Dy (f 0 g ) Dy g + (f 0 g ) Dy (Dy g) =
= (f 00 g )Dy g Dy g + (f 0 g ) Dyy g = (f 00 g ) (Dy g )2 + (f 0 g ) Dyy g;

(En endavant, si no es que produeix confusio, no escriurem : : : g: )

La funcio F sera harmonica si
Dxx F + Dyy F = 0
es a dir,
DxxF + Dyy F = f 00 (Dx g)2 + f 0 Dxx g + f 00 (Dy g )2 + f 0 Dyy g =

= f 00 (Dx g )2 + (Dy g )2 + f 0 (Dxx g + Dyy g ) =

= f 00 (Dx g )2 + (Dy g )2 = 0
(a)
(a) La funcio g es harmonica.

Ara be, per hipotesi, f 00 (x) 6= 0 per a tot x 2 R . Per tant, ha de ser

(Dxg )2 + (Dy g )2 = 0
es a dir, Dx g = Dy g = 0. Aix doncs, la funcio g ha de ser constant.
Aquesta condicio necessaria es obviament sucient ja que si g es constant, tambe ho
es F = f g i, per tant, DxxF = Dyy F = 0.
En conclusio, amb les hipotesis de l'enunciat, la funcio f g es harmonica si i nomes
si la funcio g es constant.


12. Sigui f 2 C 2 (R2 ) i F la seva expressio en coordenades polars, es a dir,

F (r; ) = f (r cos ; r sin )
a) Expresseu les derivades primeres Dr F i D F en termes de les de f , Dxf i Dy f .

b) Idem, les derivades segones.
c) Demostreu les relacions:
( rD F = xD f + yD f
r x y
( rDD F F= =;yD
2
x f + xDy f
x Dxxf + 2xyDxy f + y Dyy f
2 2
rr
D F = ;xDx f ; yDy f + y 2 Dxxf ; 2xyDxy f + x2 Dyy f
on, per simplicar, s'ha obviat l'escriptura de (: : : ').
d) Deduu la condicio sobre F que equival a la
Dxxf + Dyy f = 0
(es a dir, que f sigui harmonica).
Solucio:
a) Si notem
'(r; ) = (r cos ; r sin )
resulta
F =f '
i podem, doncs, aplicar la regla de la cadena (vegeu l'exercici 8):
DF(r;) = Df'(r;) D'(r;)
es a dir,
D ' D '
( Dr F D F )(r;) = ( Dx f Dy f )'(r;) r 1 1
=
Dr ' D ' r;
cos ;r sin
2 2 ( )
= ( Dx f Dy f )'(r;) sin r cos

Per tant,
Dr F = (Dx f ') cos + (Dy f ') sin
D F = (Dx f ')(;r sin ) + (Dy f ')(r cos )
b) Si apliquem novament la regla de la cadena, ara a la funcio Dx f ' , resulta
Dr (Dx f ') = (Dx(Dxf ) ')Dr '1 + (Dy (Dx f ) ')Dr '2 =

= (Dxxf ') cos + (Dxy f ') sin
D (Dx f ') = (Dx(Dxf ) ')D '1 + (Dy (Dxf ) ')D '2 =
= (Dxxf ')(;r sin ) + (Dxy f ')(r cos )
Analogament, per a Dy f ' ,
Dr (Dy f ') = (Dx(Dy f ) ')Dr '1 + (Dy (Dy f ) ')Dr '2 =

= (Dyx f ') cos + (Dyy f ') sin
D (Dy f ') = (Dx(Dy f ) ')D '1 + (Dy (Dy f ) ')D '2 =
= (Dyx f ')(;r sin ) + (Dyy f ')(r cos )
En consequencia,
Drr F = Dr (Dr F ) = (Dr (Dx f ')) cos + (Dxf ')Dr cos +

+ (Dr (Dy f ')) sin + (Dy f ')Dr sin =
= (Dxx f ') cos2 + (Dxy f ') sin cos +
+ (Dyx f ') cos sin + (Dyy f ') sin2 =
= (Dxx f ') cos2 + 2(Dxy f ') cos sin + (Dyy f ') sin2
on en la darrera igualtat hem aplicat que Dxy f = Dyx f (recordeu que f 2 C 2 (R2 )).
Igualment,
Dr F = D (Dr F ) =
= [(Dxxf ')(;r sin ) + (Dxy f ')(r cos )] cos + (Dx f ')(; sin )+
+ [(Dyxf ')(;r sin ) + (Dyy f ')(r cos )] sin + (Dy f ') cos =
= ;(Dx f ') sin + (Dy f ') cos + (Dxxf ')(;r sin cos )+
+ (Dxy f ')(r cos2 ; r sin2 ) + (Dyy f ')(r cos sin )

Dr F = Dr F
D F = D (D F ) =
= [(Dxxf ')(;r sin ) + (Dxy f ')(r cos )](;r sin )+
+ (Dxf ')(;r cos )+
+ [(Dyxf ')(;r sin ) + (Dyy f ')(r cos )]rcos+
+ (Dy f ')(;r sin ) =
= ;(Dx f ')r cos ; (Dy f ')r sin +
+ (Dxxf ')r2 sin2 + 2(Dxy f ')(;r2 sin cos )+
+ (Dyy f ')r2 cos2
c) De les expressions anteriors dedum

rDr F = r cos (Dx f ') + r sin (Dy f ') =
= (xDx f + yDy f ) '
D F = ;r sin (Dxf ') + r cos (Dy f ') =
= (;yDx f + xDy f ) '
Analogament es demostren les altres igualtats.
d) Les relacions obtingudes a l'apartat anterior suggereixen, obviant l'escriptura de
(: : : '),
D F + rDr F + r2Drr F = (x2 + y 2 )(Dxxf + Dyy f )
En consequencia, f es harmonica si i nomes si
r2Drr F + D F + rDr F = 0

13. Sigui A = Br (0) Rn , i f : A ;! R de classe C tal que: 1
f (tx1 ; : : :; txn ) = t f (x1 ; : : :; xn ) (1)

per a un cert 2 R , i per a tot t 2 R+0 tal que x; tx 2 A . (Es diu que f es homogenia
de grau .) Proveu que
x1 D1 f + : : : + xn Dnf = f

Solucio:
Derivem respecte a t , aplicant la regla de la cadena, a l'expressio (1):
D1 f (tx) x1 + : : : + Dnf (tx) xn = t;1 f (x1 ; : : :; xn)
Multiplicant per t ,
tx1 D1f (tx) + : : : + txn Dnf (tx) = t f (x1 ; : : :; xn )
Aplicant novament (1),

(x1 D1 f + : : : + xn Dn f )(tx) = f (tx)
Fent t = 1, queda provada l'equacio funcional demanada.


Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita 223
Captol 12 Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita
1. Essent A = f(x; y ) 2 R2 ; x > 0; y > 0g , considereu l'aplicacio f : A ;! R2

denida per p
f (x; y) = ( x2 + 1y ; x2 y2 + 2)
a) Proveu que f es localment invertible a A
b) Proveu que f es globalment invertible a A i determineu f (A) i f ;1
p p
c) Determineu f (K ), essent K = [1; 2] [1; 2]
d) Calculeu la diferencial de f ;1 a (3; 4) :
d1 ) Pel teorema de la funcio inversa.
d2 ) Mitjancant l'expressio de f ;1 .
Solucio:
Recordem el teorema de la funcio inversa, que diu el seguent: 1
Sigui una funcio f : A ;! Rn , amb A obert de Rn i a 2 A . Si f 2 C 1 (A) i
det dfa 6= 0, existeixen oberts U i V de Rn , amb a 2 U A i f (a) = b 2 V , tals
que:
1) f : U ;! V es bijectiva.
2) f ;1 : V ;! U es de C 1 (V ):
3) Per a cada y = f (x) 2 V; es verica
d(f ;1 )y = (dfx );1
1
Observeu que per n = 1 tenim el resultat enunciat al captol 5, problema 10.

Tambe es diu a 1 que f es localment invertible a a.

a) Pels criteris de generacio, veiem que la funcio f es de classe C 1 a A . A mes,
py2x px2 + 1
df(x;y) = 2y2x22 +1
x x2 2y
d'on
p
det df(x;y) = p2x2 y ; 2xy 2 x2 + 1 = p;22xy 6= 0; 8(x; y ) 2 A;
3 2 2
x +1 x +1
per conseguent, la funcio f es localment invertible a A .
b) A l'apartat a) hem vist que f era localment invertible, per tant, nomes ens cal pro-
var que f es injectiva a A :
8q q
<
f (x ; y ) = f (x ; y ) ) : x + 1y1 = x22 + 1y2 )
2
1
1 1 2 2
xy 2
1 1 + 2 = x2 y2 + 2
2 2 2
(x + 1)y = (x + 1)y
2 2 2
= y22
2 y 2
) 1 1 2 2
)) 1
x21y12 = x y
2 2
x y = x22 y22 2 2
y2 = y2 y1 = y2
2 2 1 1
) 12 22 (b) )
(a) x1 = x2 x1 = x2
(a) y1 ; y2 6= 0
(b) x1 ; x2 ; y1 ; y2 > 0
Aix doncs, f es globalment invertible a A . Determinem ara f (A). En primer lloc ob-
serveu que
f (A) f(u; v) 2 R2 : u > 0; v > 2g:
Siguin (u; v ) les coordenades d'un punt qualsevol de f (A), es a dir,
(p
x2 + 1y = u ()
x2 y2 + 2 = v
Cal veure per a quins valors de (u; v ) el sistema te solucions (x; y ). Intentem allar
x; y en funcio de u; v : 8 2
< (x + 1)y2 = u2
: y2 = v ;2 2
x

Substituint el valor de y 2 = v x;2 2 a (x2 + 1)y 2 = u2 resulta

v ; 2
(x + 1)
2
x2 = u2
i, per tant,
(x2 + 1)(v ; 2) = u2 x2 ;
x2 v + v ; 2x2 ; 2 = u2 x2 ;
x2 (v ; 2 ; u2) = 2 ; v :
Observeu que aquesta te solucio si i nomes si v ; 2 ; u2 < 0, i en aquest cas
x2 = v ;2 2;;v u2 ;
r 2;v
x = v ; 2 ; u2 :
I d'altra banda, p p
y = vx; 2 = ;v + 2 + u2 :
Aix doncs, el sistema () te solucio si i nomes si u > 0, v > 2, v ; 2 ; u2 < 0.
E s a dir,
f (A) = f(u; v) 2 R2 ; u > 0; 2 < v < u2 + 2g :
Per a aquests valors de (u; v ), les expressions trobades per a x; y descriuen explcitament
la funcio inversa:
f ;1 : f (A) ;! A ;
r 2;v p !
f ;1 (u; v) = v ; 2 ; u2 ; ;v + 2 + u2 :

c) Utilitzem les expressions trobades a l'apartat anterior per determinar quins valors
de (u; v ) 2 f (A) es corresponen amb (x; y ) del conjunt:
p p
K = f(x; y) 2 R2; 1 x 2; 1 y 2g :
Per tant, ha de ser
r 2 ; v p2
1
p v ;2;u 2 p
2
1 ;v + 2 + u 2
La primera es equivalent a
1 v ;2 2;;v u2 2 ;
v ; 2 ; u2 2 ; v 2(v ; 2 ; u2) ;
v ; 4 ; u2 ;v 2(v ; 2 ; u2 ) ; 2 ;
;v + 4 + u2 v ;2v + 6 + 2u2 ;
2 + 12 u2 v 2 + 32 u2 :
I la segona,
1 ; v + 2 + u2 2 ;
;1 ; u2 ;v ;u2 ;
1 + u2 v u2 :
En conclusio,
f (K ) = f(u; v) 2 f (A) : 2 + 12 u2 v 2 + 32 u2; u2 v 1 + u2 g =

= f(u; v ) 2 R2 : u > 0; 2 < v < u2 + 2; 2 + 12 u2 v 2 + 23 u2 ; u2 v 1 + u2 g =
= f(u; v ) 2 R2 : u > 0; 2 + 1 u2 v 2 + 2 u2 ; u2 v 1 + u2 g
(a) 2 3
(a) ja que la inequacio 2 < v < u2 + 2 es deriva de les altres.


d1 ) Trobem, en primer lloc, f ;1 (3; 4). Es te

r 2;4 p ! r p!
f ;1 (3; 4) = ; ; 4+2+9 = 2; 7
4;2;9 7
Segons el teorema de la inversa,
0 p p q
; 1; 1
; p + 1
2 7
df;p ; p = @ q
7 2
p A
1
d f; 1
; = 2
2 +1
7
7
=
2 7 2 7
(3 4) 7 7
2 2
; pp p 6
! 9
7 7
= p
7 14 14 14
3 7
7
; 7
14
d2 ) A partir de l'expressio de f ;1 trobada a l'apartat b) tenim

r !
Du 2;v = q 1 ;(;2u)(2 ; v) = u(2 ; v) ; q
v;2;u2
2 v;22;;vu2 (v ; 2 ; u2 )2 2;v
(v ; 2 ; u 2 )2
v;2;u
r 2;v !
2
Dv v ; 2 ; u2 = q 12;v [(;1)(v(;v ;2 ;2 ;u u)2;)2(2 ; v)] =

2
2 v;2;u2
= q u2 ;
2 v;22;;vu2 (v ; 2 ; u2 )2
p
Du ;v + 2 + u2 = p 1 2u = p u ;
2 ;v + 2 + u ; v + 2 + u2
p
2
Dv ;v + 2 + u2 = p ;1 2 :
2 ;v + 2 + u
Per tant, r !
Du v ;2 2;;v u2 (3; 4) = p;6 ;
7 14
r 2;v !
Dv v ; 2 ; u2 (3; 4) = p9 ;
14 14
p p
Du ;v + 2 + u (3; 4) = 7 7 ;
2
3
p p
Dv ;v + 2 + u (3; 4) = ; 147 :
2

En conclusio, tenim que la matriu de la diferencial es

!
;
d f; 1
=
; pp 6
7 14 14
p9 14
p7 ;
;
(3 4) 3 7
7
; 14
que coincideix, obviament, amb els valors calculats a d1 .

2. Essent A = f(x; y; z ) 2 R3 ; y > 1; ; < z < g , considereu l'aplicacio
f : A ;! R3 denida per
;
f (x; y; z) = (x3 + x) ln y; ( + 1)(ln2 y) sin z; (ln2 y) cos z

a) Determineu els valors de i per tal que la funcio f sigui, a A , localment invertible
amb inversa diferenciable.
b) Per quins valors de i es f globalment invertible a A ? Raoneu la resposta.
Soluci
o:
a) Pels criteris de generacio, la funcio f es de classe C 1 a A . Trobem ara det df(x;y;z)
amb (x; y; z ) 2 A . Es te
0 ln y (3x 2
+ 1) (x3 + x) y1 0
1
df(x;y;z) =B
@ 0 ( + 1) sin z 2 ln y y ( + 1) ln2 y cos z C
1
A
0 cos z 2 ln y y
1
ln y (; sin z )
2
det df(x;y;z) =
= ln4 y (3x2 + 1)( + 1)(; sin2 z ) 2 + ln4 y (3x2 + 1)( + 1)(; cos2 z ) 2 =
y y
= ln4 y (3x2 + 1)( + 1) [; sin2 z ; cos2 z ] = ; ln 4 y (3x2 + 1)( + 1) 2
2
y y
Aleshores,
; ln y (3x + 1)( + 1) y2 6= 0 8(x; y; z) 2 A si i nomes si
4 2
3x + 1 6= 0 i + 1 6= 0 8(x; y; z) 2 A
2

pero observeu que

= 0 ) 3x2 + 1 6= 0 8(x; y; z) 2 A ;
> 0 ) 3x2 + 1 6= 0 8(x; y; z) 2 A ;
r
< 0 ) 3x + 1 = 0 per a x = ; 31 ;
2
q
per tant, si < 0 en els punts d' A de la forma ; 31 ; y; z es
det df;p; 31 ;y;z = 0 :
Aix doncs, la funcio f es localment invertible (amb inversa diferenciable) a A si i
nomes si 0 i 6= ;1.
b) Siguin 0 i 6= ;1. Estudiem la injectivitat de f .
Si f (x; y; z ) = f (x0 ; y 0 ; z 0 ),
; 9
(x3 + x) ln y = (x0 )3 + x0 ln y 0 > =
( + 1) ln2 y sin z = ( + 1) ln2 y 0 sin z 0 > ()
ln2 y cos z = ln2 y 0 cos z 0 ;
Simpliquem la segona igualtat per ( + 1) (es possible, ja que + 1 6= 0). Ates que
sin2 x + cos2 x = 1 fem la suma de quadrats de segona i tercera igualtat. Tenim
ln4 y = ln4 y 0 :
Pero com que y; y 0 > 1, llavors ln y , ln y 0 > 0. Per tant, de la darrera equacio es te
ln y = ln y 0 ; d'on y = y 0 :
Amb aixo les dues darreres de () queden
sin z = sin z 0
cos z = cos z 0
I com que ; < z; z 0 < , resulta z = z 0 . Finalment la primera queda
x3 + x = (x0 )3 + x0 :
Pero, com que 0, llavors x3 + x es estrictament creixent. Per tant, x = x0 .
En conclusio, la funcio es injectiva per a tot 0, 6= ;1.


3. Essent W = R ] ; ; [] ; ; [ R , considereu l'aplicacio : W ;! R

+
0 2 2
3 3
denida per
(r; ; ') = (r cos ' cos ; r cos ' sin ; r sin ')
a) Proveu que la parella (; W ) es un sistema de coordenades de (W )
(anomenat sistema de coordenades polars esferiques).
b) Proveu que
(W ) = R3 ; f(x; 0; z); x 0g
c) Trobeu ;1 .
d) Determineu les corbes
(r; 0; '0); (r0; ; '0); (r0; 0; ')
obtingudes quan es xen dues de les variables en W i l'altra varia (s'anomenen corbes
coordenades).
Soluci
o:
x = r cos ' cos

y = r cos ' sin
z = r sin '

Recordem que, si W es un obert de Rn i : W ;! Rn es tal que:

1) 2 C r (W ) (r > 0).
2) det dy 6= 0; 8y 2 W .
3) es injectiva .
Aleshores (; W ) es un sistema de coordenades de (W ) (obert de Rn ).
a) Comprovem si es tenen les condicions sucients perque la parella (; W ) sigui un
sistema de coordenades:
1) Pels criteris de generacio, veiem que la funcio es de classe C 1 en W .
2) 0 cos ' cos r cos '(; sin ) r cos (; sin ') 1
d(r;;') = @ cos ' sin r cos ' cos r sin (; sin ') A
sin ' 0 r cos '
det d(r;;') = r2 cos2 cos3 ' + r2 (; sin2 ) cos '(; sin2 ');
;r2 cos2 (; sin2 ') cos ' ; r2(; sin2 ) cos3 ' =
= r2 cos2 cos '(cos2 ' + sin2 ') + r2 sin2 cos '(sin2 ' + cos2 ') =
= r2 cos '(cos2 + sin2 ) = r2 cos ' 6= 0; 8(r; ; ') 2 W :
3) Suposem que
(r1; 1; '1) = (r2; 2; '2)
es a dir, 8 r cos ' cos
>< 1 1 1 = r2 cos '2 cos 2
() > r cos ' sin 1 = r2 cos '2 sin 2
: 1
r sin ' 1
1
1 = r2 sin '2
Cal veure que aixo implica r1 = r2 , 1 = 2 , '1 = '2 . Ates que sin2 x + cos2 x = 1,
fem la suma dels quadrats de la primera i la segona equacio de (); resulta
r12 cos2 '1 = r22 cos2 '2 ;
i sumant aquesta equacio amb el quadrat de l'ultima equacio de () resulta
r12 = r22 ;

i essent r1 , r2 > 0, ha de ser

r1 = r2 :
Tenint aixo en compte, la tercera equacio de () resulta
sin '1 = sin '2 :
I com que '1 , '2 2 ] ; 2 ; 2 [ , aquesta equacio implica
'1 = '2 :
Amb aixo, les dues primeres equacions de () resulten
cos 1 = cos 2
sin 1 = sin 2
i, per tant,
1 = 2 ;
ja que 1 , 2 2 ] ; ; [.
Hem provat, doncs, que es injectiva en W . I aixo completa la demostracio que
(; W ) es un sistema de coordenades de (W ).
b) Trobem ara (W ). Observeu, en primer lloc, que
(W ) R3 ; f(x; 0; z); x 0g :
Sigui ara q = (x; y; z ) un punt qualsevol de R3 ; f(x; 0; z ); x 0g . Operant de forma
analoga a (a.3) es facil veure que podem trobar un punt p = (r; ; ') 2 W tal que
x = r cos ' cos
y = r cos ' sin
z = r sin '
En efecte, prenem:
p
(i) r = x2 + y 2 + z 2 (> 0) :
(ii) ' 2 ] ; 2 ; 2 [ tal que: sin ' = zr :
x ; sin = y :
(iii) 2 ] ; ; [ tal que: cos = r cos ' r cos '

Observem que a (ii) podem assegurar l'existencia de ' ja que

z
r = px +jzyj + z < pjzzj 1 :
2 2 2 2
Igualment, l'existencia de postulada a (iii) es garantida per

r cos ' 6= 0
x 2 y 2 x2 + y2 = x2 + y2 = 1
+ =
r cos ' r cos ' r2(1 ; sin2 ') r2 ; z2
x = ;1; y = 0; ja que aleshores x < 0; y = 0
no pot ser r cos ' r cos '
c) Els calculs a b) ens suggereixen expressions explcites de ;1 :

p
(i) r = x2 + y 2 + z 2 2 R+0
(ii) ' = arcsin zr = arcsin p 2 z 2 2 2 ] ; 2 ; 2 [
x +y +z
Quant a , observem que no son satisfactories expressions com
= arctg xy ; o = arccot xy ;
ja que els denominadors es poden anul lar i no determinen unvocament 2 ] ; ; [.
Per evitar aixo, observem que
sin 2
tg 2 = =
cos 2
= rcosy ' =
= 1 +sincos 1 + r cosx '
= r cos y' + x = p y :
x2 + y 2 + x
Observeu que tots els denominadors anteriors son no nuls ( 2 ] ; ; [; i si
y = 0, llavors x > 0) i que 2 2 ] ; 2 ; 2 [ queda unvocament determinat per la
seva tangent. Podem, doncs, posar:
(iii) = 2 arctg py
x+ x +y 2 2

En denitiva,
p !
;1 (x; y; z) = x2 + y2 + z2 ; 2 arctg py 2 2 ; arcsin p 2 z 2 2
x+ x +y x +y +z
d) Les corbes coordenades obtingudes en variar nomes r , o ' son, respectivament,

(i) (r; 0 ; '0 ) : \semirectes" des de l'origen de direccio
(cos '0 cos 0 ; cos '0 sin 0 ; sin '0 )
(ii) (r0 ; ; '0 ) : \parallels", amb circumferencia de centre (0; 0; r0 sin '0 ) i radi
r0 cos '0
(iii) (r0 ; 0 ; ') : \semimeridians" de radi r0 i longitud 0
Vegeu les gures seguents:
Semirectes des de l'origen

Paral lels
Semimeridians


4. Un brac articulat es governat per sengles motors de torsio a les dues articulacions,
de forma que la seva posicio queda determinada pels angles , (vegeu la gura). 1 2
Se suposa que l > l .
1 2
a) Estudieu el sistema de coordenades que considera com a coordenades del punt M

els angles 1 , 2 .
b) Demostreu que la velocitat de M es pot governar per les dels motors _1 , _2 .
c) En particular, calculeu les velocitats _1 , _2 necessaries per obtenir la velocitat de
M desitjada, quan 1 = 2 = 6 .
Soluci
o:
a) Es tracta d'estudiar el sistema de coordenades
: (1 ; 2 ) ;! (x1 ; x2 ) :
E s immediat que aquesta funcio ve donada per
x1 = l1 cos 1 + l2 cos(1 + 2 )
x2 = l1 sin 1 + l2 sin(1 + 2 )

Vegem si verica les condicions de sistema de coordenades.

(i) Obviament, pels criteris de generacio, la funcio es de classe C 1
(ii)
;l sin 1 ; l2 sin(1 + 2 ) ;l2 sin(1 + 2 ) =

det d(1 ;2 ) = det l cos 1
1 + l2 cos(1 + 2) l2 cos(1 + 2 )
1
= ;l1 l2 sin 1 cos(1 + 2 ) ; l22 sin(1 + 2 ) cos(1 + 2 ) + l2 l1 cos 1 sin(1 + 2 )+

+l22 sin(1 + 2 ) cos(1 + 2 ) =
= ;l1 l2 sin 1 (cos 1 cos 2 ; sin 1 sin 2 ) + l2 l1 cos 1 (sin 1 cos 2 + cos 1 sin 2 ) =
= l1 l2 sin2 1 sin 2 + l2 l1 cos2 1 sin 2 =
= l1 l2 sin 2
Per tal que aquest determinant no s'anul li cal limitar, per exemple, 0 < 2 <
(igualment es podria fer respecte a ; < 2 < 0).
(iii) La injectivitat es demostra facilment per arguments geometrics. En efecte, xat
4
M , el punt C ha de ser el tercer vertex d'un triangle OCM tal que OC = l1 , CM = l2 .
Els teoremes de determinacio de triangles asseguren que nomes hi ha dues solucions
possibles, simetriques respecte a OM . I la restriccio 0 < 2 < n'elimina una.
En conclusio, prenent
W = f(1 ; 2) : 0 < 1 < 2; 0 < 2 < g
hem provat que
: W ;! (W )
es un sistema de coordenades.
Els mateixos arguments geometrics permeten determinar (W ). En efecte, es facil
veure que els punts del pla R2 que no pertanyen a (W ), es a dir, els que queden fora
de l'abast del brac son:
q
1) els que disten de l'origen mes de l1 + l2 : x21 + x22 l1 + l2
q2 2
2) els que disten de l'origen menys de l1 ; l2 : x1 + x2 l1 ; l2
3) els de la semicircumferencia de centre x1 = l1 ; x2 = 0 i radi l2 :
(x1 ; l1 )2 + x22 = l22
x2 0

b) Si suposem ara M en moviment, depenent del temps t , la regla de la cadena ens

dona x_ (t) _ (t)
x_ 2 (t) = d(1 (t);2 (t)) _2 (t)
1 1
Ja hem vist ( vegeu (ii) d'a ) que la matriu d es invertible. Per tant, tota velocitat
(x_ 1 ; x_ 2 ) de M pot ser obtinguda amb un valor adequat de (_1 ; _2 ).
c) Per a 1 = 2 = 6 , resulta
p p !
d 6 ; 6 = ;l p ;l ;l
1 3 3
12 2 2 2 2
( )
l 1 2
3
+l 1
22 l 1
22
det d 6 ; 6 = l l 1
( ) 1 2
2
Per tant, !
_ ;l1 ;l2 p3 ;l2 p3 ;1 x_
_2 = p2
x_ 2 =
1 2 1
l 3+l
1 2 l2
l2
2
p !
l2 3
2
1
= l1 l2 ;l1 p23;l2 ;l1 ;2l2 p3 x_ 1 =
x_ 2
2
1
2
p 3
2
! x_
= p l 1 l 1 p 1
; l2 ; l1 ; l2 ; l1
3 1 1 3 x
_ 2
En denitiva, p
_1 = l1 x_ 1 + 3 x_ 2
1
p p
_2 = ; l1 x_ 1 + 3 x_ 2 ; l1 3 x_ 1 + x_ 2
1 2


5. Utilitzeu el sistema de coordenades polars per trobar la interseccio de la cardioide

i de la lemniscata, les equacions de les quals son, respectivament,
(x2 + y 2 )2 ; 2ax(x2 + y 2 ) = a2 y 2 i
(x2 + y 2 )2 ; 2a2 (x2 ; y 2 ) = 0
a 2 R+0 .
Solucio:
En primer lloc, trobarem les equacions d'aquestes corbes (cardioide i lemniscata) en
coordenades polars: x = r cos , y = r sin , on r > 0 i ; < < .

Cardioide:
(r2 )2 ; 2ar cos r2 = a2 r2 sin2 ;
r2 ; 2ar cos ; a2 sin2 = 0 ;
p 2 2
r= 2a cos 4a cos + 4a2 sin2 =
2
= 2 a cos 2a = a cos a :
2
Observeu que la solucio a cos ; a no te sentit en aquest problema, ja que aleshores
r < 0. Per tant,
r = a cos + a = a(1 + cos ) :
Lemniscata:
(r2 )2 ; 2a2 (r2 cos2 ; r2 sin2 ) = 0 ;
r2 ; 2a2(cos2 ; sin2 ) = 0 ;
r2 ; 2a2 cos 2 = 0 ;
r2 = 2a2 cos 2 ;
p
r = a 2 cos 2 :
Per conseguent, els punts d'interseccio son les solucions del sistema
r = a(1 + cos )
)
p
r = a 2 cos 2
E s a dir,
p
a(1 + cos ) = a 2 cos 2 ;
p
1 + cos = 2 cos 2 ;
(1 + cos )2 = 2 cos 2 ;
1 + 2 cos + cos2 = 2(;1 + 2 cos2 ) ;
3 cos2 ; 2 cos ; 3 = 0 :
Resolem l'equacio algebraica 3x2 ; 2x ; 3 = 0. Les solucions d'aquesta contenen les
de la donada, pero en descartem una d'elles ja que jcos j 1. Per tant,
p
;
cos = 3 10 = ;0; 72075 ;
1

d'on
= 136; 11644 o be = ;136; 11644
Esquematicament


6. Resoleu, fent el canvi a coordenades polars, el sistema d'equacions diferencials en

derivades parcials:
xyDxf ; x2Dy f = ; (xx2++xy )

3 2
y 2
x2 Dxf + xyDy f = xx2++xy

3 2
y2
Solucio:
En primer lloc trobarem el sistema d'EDP (equacions en derivades parcials) que verica
la funcio f , expressio de f en coordenades polars. Per tal que aixo tingui sentit,
escollim convenientment els oberts W i U (vegeu l'esquema seguent):
W R2 ;! U R2 ;! R
on
(r; ) = (r cos ; r sin ) ;
p !
;1 (x; y) = x2 + y2; 2 arctg py 2 2 :
x+ x +y
De l'esquema resulta
f = f ;1 ;
d'on
px2x px2y !
( Dx f Dy f ) = ( Dr f ;1 D f ;1 ) ;y
y
+ 2 y
+ 2
x
x2 +y2 x2 +y2
es a dir,
; ;
Dxf = Dr f ;1 p 2x 2 + D f ;1 x2;+yy2 ;
x +y
; ;
Dy f = Dr f ;1 p 2y 2 + D f ;1 x2 +x y2 :
x +y

Substituint ara en el sistema donat Dx f i Dy f per aquestes expressions s'obte

;D f ;1 ;x3 ; xy2 = ;(x3 + xy2 )

x2 + y2 x2 + y 2
;D f ;1 px3 + xy2 = x3 + xy2
r
x2 + y2 x2 + y2
que simplicant convenientment resulta
8
>< D f ;1 = 1
>: Dr f ;1 = px21+ y2
i component per la dreta amb obtenim les EDP que veriquen f
8
< D f = 1
: Dr f = 1 ()
r
Resolem ara el sistema. La primera equacio ens diu que la funcio f , vista com d'una
sola variable (), es de pendent constant; per tant,
f (r; ) = + P (r) :
La segona equacio (del sistema) ens diu que la derivada de + P (r) respecte a la
variable r es r1 , d'aqu que
P 0 (r) = 1 : r
I per tant,
P (r) = ln r + C ; C 2 R :
En denitiva, la solucio de () es
f (r; ) = ln r + + C ;
on C es una constant (real) qualsevol.
Desfent el canvi de variables, tindrem la solucio demanada
f (x; y) = f ;1 = !
p
= (ln r + + C ) x2 + y 2 ; 2 arctg py 2 2 =
x+ x +y
p2 2 y
= ln x + y + 2 arctg p 2 2 + C ; C 2 R :
x+ x +y


7. Considerem el sistema
x3 y ; 2 ln x + z2y = 0
)
ex5 z + ln(2x3 ; 1) + z ; zex ; 2 = 0
a) Proveu que deneix localment a (1; 0; 2) y i z com a funcions implcites de x .

Trobeu-ne una expressio local explcita.
b) Calculeu y 0 (1), z 0 (1).
c) Proveu que aquest sistema deneix, tambe localment a (1; 0; 2), x i y com a funcions
implcites de z . E s possible trobar-ne en aquest cas una expressio local explcita?
Solucio:
Recordem el teorema de la funcio implcita:
Sigui una funcio f : U Rn+p ;! Rp , amb U obert de Rn+p i
(a; b) = (a1 ; ::: ; an; b1; ::: ; bp) un punt d' U . Suposem que
1) f 2 C r (U ) (r 1 o 1)
2) f (a; b) = 0
3) D f (a; b) : : : D f (a; b)
@ ( f ; ::: ; f )
n .+1 1 n p + 1
det p = .. .. 6= 0
@ (xn ; ::: ; xn p) a;b
1
Dn fp (a; b) : : : Dn pfp (a; b)

+1 + ( )
.
+1 +
Aleshores existeix un obert V de Rn , amb a 2 V , i una funcio

g : V Rn ;! Rp
tal que
1) g 2 C r (V )
2) g (a) = b
3) f (x; g (x)) = 0 ; 8 x 2 V

A mes, en un cert entorn W de (a; b), es te

f (x; y) = 0 ; amb (x; y) 2 W () y = g(x) ; amb x 2 V
a) Apliquem el teorema de la funcio implcita a la funcio

f : U ;! R2
denida per
f (x; y; z) = (x3y ; 2 ln x + z2 y ; ex5 z + ln(2x3 ; 1) + z ; zex ; 2)
on U es un obert de R3 . O bviament (1; 0; 2) 2 U , i f es de classe C 1 a U . Veriquem
les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (1; 0; 2):
1) f (1; 0; 2) = (0; 0)
2)

= x3 + z2 5 y2z
det @ (f1 ; f2 ) ex + 1 ; ex (1;0;2) =
@ (y; z) (1;0;2) 0
5
0 = 5 6= 0 :
= 0 1
Per tant, el sistema donat deneix localment a (1; 0; 2) funcions implcites y = y (x),
z = z(x). En particular, y(1) = 0, z(1) = 2.
Trobem ara, si es possible, una expressio local d'aquestes funcions implcites. De la
segona equacio del sistema es te
z = 2 e;x5ln(2 x3 ; 1) ;
+ 1 ; ex
(1)
substituint aquesta expressio en la primera equacio del sistema es te
2 ; ln(2x ; 1) 3 2
x y ; 2 ln x + ex + 1 ; ex y = 0 ;
3
5
y= 2;ln xx ; ; 2
(2)
x3 + 2 ln(2 3
ex5 +1;ex
1)

d'on les igualtats (1) i (2) constitueixen una expressio local de les funcions implcites
y(x), z(x).
b) Recordeu que tenim dues maneres de trobar les derivades de la funcio implcita:
1) Pel teorema de la funcio implcita sabem que existeix un obert V R , amb 1 2 V ,
tal que
f (x; y(x); z(x)) = 0 ; 8x 2 V ;
es a dir, ( 3
x y(x) ; 2 ln x + (z(x))2y(x) = 0
ex5 z(x) + ln(2x3 ; 1) + z(x) ; z(x)ex ; 2 = 0
8x 2 V . En endavant per simplicar escriurem y , z , y0 , ... en lloc de y(x), z(x),
y0 (x),... Derivant respecte a x es te
8 2 03 1
> 3x y + y x ; 2 + 2zz0 y + y0 z2 = 0
< x
>: ex 5x z + z0 ex + 1 0 0 x x
2x3 ; 1 6x + z ; (z e + e z ) = 0
5 4
5 2
substituint en el punt x = 1 i tenint en compte que y (1) = 0, z (1) = 2, es te

y0 (1) ; 2 + 4y0(1) = 0
10e + z 0 (1) e + 6 + z 0 (1) ; (z 0 (1) e + 2e) = 0
es a dir, 5y0(1) ; 2 = 0
8e + 6 + z 0 (1) = 0
d'on
y0 (1) = 52 ;
z0 (1) = ;8e ; 6 :
2) Analogament, pel teorema de la funcio implcita sabem que, 8x 2 V , es te
d(y(x); z(x)) =
D f (x; y(x); z(x)) D f (x; y(x); zx(x)) ; D f (x; y(x); z(x)) 1
=; y 1 z 1
Dy f2 (x; y(x); z(x)) Dz f2 (x; y(x); z(x))
x
Dxf2 (x; y(x); z(x))
1
Substituint en el punt x = 1 i tenint en compte que y (1) = 0, z (1) = 2, es te

5 0 ;1 ;2 2
d(y(x); z(x))1 = ; 0 1 8e + 6 = ;8e ; 6
5

es a dir,
y0 (1) = 52 ;
z0 (1) = ;8e ; 6 :
c) Analogament a l'apartat a) es te
x + z
x y3x ; x 2 2 3 2
=
ze 5x + x ; 6x ; zex
5 4 1 2
0 ;;
;2 5
2 3 1 (1 0 2)
= 8e + 6 0 = ;(8e + 6)5 6= 0 ;
per tant, x = x(z ), y = y (z ) localment a (1; 0; 2). Observeu que en aquest cas no es
possible trobar una expressio local per metodes elementals.

ex + y2 z ; z =
8. Donat el sistema
x2 + y2 ln z ; xy = 0
a) Determineu els valors de ; 2 R pels quals aquest sistema deneix y i z com a
funcions implcites de x , de classe C 1 , localment a (0; 1; 1).
b) Per quins valors de ; 2 R es te
y0 (0) = ; 12 ; z0 (0) = 1 ?
c) Pels valors de i calculats a l'apartat anterior trobeu y 00 (0) i z 00 (0).
Solucio:
a) Apliquem, si es que es pot, el teorema de la funcio implcita a la funcio
f : U ;! R2
denida per
f (x; y; z) = (ex + y2 z ; z ; ; x2 + y2 ln z ; xy)

on U es un obert de R3 . O bviament (0; 1; 1) 2 U , i f es de classe C 1 a U . Veriquem

les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (0; 1; 1):
1) f (0; 1; 1) = (1 + ; 1 ; ; 0) = (0; 0) , = (1)
@ f
z2y
( 1 ; f2 ) y ; 1
= ln z 2y ; x y 2 1
2
2) det @ (y; z ) =
(0;1;1) z (0;1;1)

1 = 22 6= 0 , 6= 0
= 20 ;
(2)
Aix doncs, de (1) i (2) es te que per a

= ; 6= 0
el sistema donat deneix funcions implcites y = y (x), z = z (x), de classe C 1 ,
localment a (0; 1; 1). En particular, y (0) = 1, z (0) = 1.
b) Suposem, doncs, que = , = 6 0. Procedint com a l'exercici anterior, apartat b,
es verica en un cert obert V R , amb 0 2 V ,
ex + (y(x))2z(x) ; z(x) ; = 0
x2 + (y(x))2 ln z(x) ; xy(x) = 0
Derivant respecte a x es te
ex + (2yy0 z + z0 y2 ) ; z0 = 0 (3)
2x + (2yy 0 ln z + z1 z 0 y 2 ) ; (y + y 0 x) = 0 (4)
Substituint en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = 1, z (0) = 1, es te
1 + (2y0 (0) + z0 (0)) ; z0 (0) = 0
z0 (0) ; 1 = 0
es a dir, 8 1 + 2y0 (0) + z0 (0)( ; 1) = 0
<
: z0 (0) = 1
d'on ;(;1)
y0 (0) = ;1;
2
z0 (0) = 1 ;

imposant ara que y 0 (0) = ; 12 , z 0 (0) = 1 s'obte

= 1;
= 1 (recordeu que = ) :
c) Substituint = 1, = 1 a les equacions (3) i (4) s'obte

8 ex + 2yy0 z + z0 y ; z0 = 0
< 2
: 2x + 2yy0 ln z + z0 y ; y ; y0 x = 0
2
z
derivant una altra vegada respecte a x aquestes igualtats s'obte
;
ex + 2 (y0)2 z + y(y00 z + z0 y0 ) + z00 y2 + 2yy0 z0 ; z00 = 0
z00 z ; (z0 )2 0
0 00 1 0 0
2 + 2 (y ) ln z + y (y ln z + z y ) +
2
y 2
+ 2yy 0 z ; y 0 ; (y 00 x + y 0 ) = 0
z z2 z
substituint en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = 1, z (0) = 1, y 0 (0) = ; 12 ,
z0 (0) = 1, es te
8
>< 1 + 2( 1 + y00 (0) ; 1 ) + z00 (0) + 2(; 1 ) ; z00 (0) = 0
4 2 2
>: 2 + 2(; 1 ) + z00 (0) ; 1 + 2(; 1 ) + 1 + 1 = 0
2 2 2 2
es a dir, 8 1
< ; + 2y00 (0) = 0
: 2 z00 (0) = 0
d'on
y00 (0) = 41 ;
z00 (0) = 0 :


9. Sigui el sistema x y ; ln uv
2
=0 2
x u ; y + xv = 2
2 2 3
a) Proveu que deneix dues funcions implcites u(x; y ), v (x; y ) localment en el punt
(x0 ; y0 ; u0; v0 ) = (2; 0; 1; ;1).
b) Sigui g = (u; v ) la funcio de components les funcions implcites esmentades.
Calculeu dg(2;0) .
c) Proveu que a (2; 0) la funcio g = (u; v ) es localment invertible. Justiqueu que
g;1(u; v) = (x(u; v); y(u; v)) ;
on x(u; v ), y (u; v ) son les altres funcions implcites denides pel sistema donat en el
mateix punt.
d) Calculeu la diferencial de la funcio inversa local de g en el punt g (2; 0) mitjancant:
d1 ) el teorema de la funcio inversa,
d2 ) el teorema de la funcio implcita.
e) Trobeu uxx (2; 0), vxx(2; 0).
Solucio:
a) Considerem la funcio
f : U ;! R2 ;
denida per
f (x; y; u; v) = (x2y ; ln uv2 ; x2u2 ; y3 + xv ; 2) ;

on U es un obert de R4 . Obviament (2; 0; 1; ;1) 2 U , i f es de classe C 1 a U .
Veriquem les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (2; 0; 1; ;1):
1) f (2; 0; 1; ;1) = (0; 0)
@ f
; 1 v2 ; 1 u2v
( 1 ; f2 )
2) det @ (u; v ) = xuv2 22u uv2
x
=
(2;0;1;;1) (2;0;1;;1)
;1
2 = ;18 6= 0 ;
= 8 2

per tant, el sistema donat deneix funcions implcites u = u(x; y ), v = v (x; y )

(de classe C 1 ) localment a (2; 0; 1; ;1). En particular, u(2; 0) = 1, v (2; 0) = ;1.
b) Procedint com a l'exercici 7, apartat b), es verica en un cert obert V R2 , amb
(2; 0) 2 V ,
x2y ; ln u(x; y)(v(x; y))2 = 0 (1)
x2(u(x; y))2 ; y3 + xv(x; y) ; 2 = 0 (2)
Derivant les igualtats (1) i (2) respecte a x es te
y2x ; uv1 2 (uxv2 + 2vvxu) = 0 (3)

2xu2 + 2uux x2 + v + vx x = 0 (4)
substituint ara en el punt (2; 0) i tenint en compte que u(2; 0) = 1, v (2; 0) = ;1, es
te ; (ux(2; 0) ; 2vx(2; 0)) = 0
4 + 8ux (2; 0) ; 1 + 2vx (2; 0) = 0
d'on
ux(2; 0) = ; 13 ;
vx(2; 0) = ; 61 :
Analogament, derivant les igualtats (1) i (2) respecte a y es te

8
< x ; 1 ;uy v + 2vvy u = 0
2 2
: x 2uuuvy ; 3y + xvy = 0
2
2 2
substituint ara en el punt (2; 0) es te

4 ; (uy (2; 0) ; 2vy (2; 0)) = 0
8uy (2; 0) + 2vy (2; 0) = 0
d'on
uy (2; 0) = 49 ;
vy (2; 0) = ; 169 :

Aix doncs,
(2; 0) uy (2; 0) = ; 13 49 :
dg(2;0) = uvx(2
x ; 0) vy (2; 0) ; 16 ; 169
c) ; 16 4 18
= ; ; = + = 6= 0 ;
1 4
det dg(2;0) 3
1
9
16
3 9 6 9 27
6 9
per tant, la funcio g es localment invertible a (2; 0).

Aix doncs, existeix la inversa local g ;1 (u; v ), de classe C 1 , en un entorn del punt
g(2; 0) = (1; ;1). A mes, el teorema de la funcio implcita, en un entorn del punt
(2; 0; 1; ;1), ens garanteix l'existencia i la unicitat de la funcio implcita
(x(u; v ); y (u; v )) ;
per tant,
g;1 (u; v) = (x(u; v); y(u; v)) :
d1 ) Segons el teorema de la funcio inversa

;
d g;1 g(a) = (dga);1
i donat que g (2; 0) = (1; ;1) tenim
; ; ; ; 1 4
;1 ; ;
8 2
d g; 1
(1;;1) = dg ;
(2 0)
1
= ; 3
1
;
9
16 = 1
3
; :
3
1
6 9 4 2
d2 ) Procedint com a l'exercici 7, apartat b), es verica en un cert obert V R2 , amb

(1; ;1) 2 V ,
(x(u; v ))2y (u; v ) ; ln uv 2 = 0 (5)
(x(u; v ))2u2 ; (y (u; v ))3 + x(u; v )v ; 2 = 0 (6)
Derivant les igualtats (5) i (6) respecte a u es te
8
< 2xxu y + yu x ; 1 v = 0
2 2
: 2xxu u + 2ux ;uv3y yu + xu v = 0

2
2 2 2

i substituint ara en el punt (1; ;1) i tenint en compte que x(1; ;1) = 2, y (1; ;1) = 0,
es te 4yu (1; ;1) ; 1 = 0
4xu (1; ;1) + 8 ; xu (1; ;1) = 0
d'on
xu (1; ;1) = ; 38 ;
yu (1; ;1) = 41 :
Analogament, derivant les igualtats (5) i (6) respecte a v es te

8
< 2xxv y + yv x ; 1 u2v = 0
2
: 2xxv u ; 3y yv +uvxv v + x = 0
2
2 2
i substituint ara en el punt (1; ;1) es te

4yv (1; ;1) + 2 = 0
4xv (1; ;1) ; xv (1; ;1) + 2 = 0
d'on
xv (1; ;1) = ; 32 ;
yv (1; ;1) = ; 12 :
Aix doncs,
; x (1; ;1) x (1; ;1) ; ;
d g;
8 2
1
;;1) = y u(1; ;1) y v (1; ;1) = ; : 1
3 3
1
(1
u v 4 2
e) Derivant una altra vegada respecte a x les igualtats (3) i (4) es te

2y ; ; (ux v +2 24vvx u) (ux v 2 + 2vvx u)+
2
uv

+ (uxx v 2 + 2vvx ux + (2(vx)2 + vxx 2v )u + ux 2vvx ) uv1 2 = 0
2u2 + 2uux 2x + 2(ux )2 x2 + 2u(uxx x2 + 2xux ) + vx + vxx x + vx = 0

i substituint ara en el punt (2; 0) i tenint en compte que u(2; 0) = 1, v (2; 0) = ;1,
ux(2; 0) = ; 13 , vx(2; 0) = ; 16 , es te
8
>
< ; 0 + uxx(2; 0) ; 2 181 + 2 361 ; 2vxx(2; 0) ; 2 181 = 0
> 1 1
: 2 + 2 ; 3 4 + 2 9 4 + 2(4uxx(2; 0) ; 4 31 ) ; 61 + 2vxx(2; 0) ; 16 = 0
es a dir, 6uxx(2; 0) ; 1 ; 12vxx(2; 0) = 0
; 25 + 72uxx(2; 0) + 18vxx(2; 0) = 0
d'on
53 ;
uxx(2; 0) = 162
39 :
vxx(2; 0) = 486

10. Sigui F 2 C 2 (R3 ). Considereu l'equacio
F (x2 ; y ; y2 ; x2y) = 0 :
a) Quines condicions ha de vericar la funcio F perque l'equacio anterior deneixi,

localment a (0; a), a 2 R , y com a funcio implcita de x ?
b) Suposant que es veriquen les condicions de l'apartat anterior, calculeu y 0 (0), y 00 (0).
Solucio:
f : R2 ;! R
denida per
f (x; y) = F (x2 ; y; y2; x2y) :
O bviament f es de classe C 2 en R2 . Veriquem les condicions del teorema de la
funcio implcita en el punt (0; a):
1) f (0; a) = F (;a; a2 ; 0) = 0
=
2) det @f
@y (0;a)


= Dx F (x2 ; y; y 2 ; x2 y ) (;1) + Dy F (x2 ; y; y 2 ; x2 y ) 2y + Dz F (x2 ; y; y 2; x2 y ) x2 (0;a) =

= ;Dx F (;a; a2 ; 0) + 2aDy F (;a; a2 ; 0) =

= ;Dx F (;a; a2 ; 0) + 2aDy F (;a; a2 ; 0) 6= 0 :
Per tant, les condicions demanades son
F (;a; a2 ; 0) = 0 ;
;DxF (;a; a2 ; 0) + 2aDy F (;a; a2 ; 0) 6= 0 :
b) Procedint com a l'exercici 7, apartat b), es verica en un cert obert V R , amb

02V,
F (x2 ; y(x); (y(x))2; x2y(x)) = 0 :
Derivant aquesta igualtat respecte a x es te
DxF (x2 ; y; y2; x2y) (2x ; y0 ) + Dy F (x2 ; y; y2; x2y) 2yy0 +
+ Dz F (x2 ; y; y 2; x2 y ) (2xy + y 0 x2 ) = 0 ; (1)
substituint ara en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = a , es te
DxF (;a; a2 ; 0) (;y0 (0)) + Dy F (;a; a2 ; 0) 2ay0 (0) = 0 ;
es a dir,
y0 (0) (;DxF (;a; a2 ; 0) + 2aDy F (;a; a2 ; 0)) = 0 ;
i tenint en compte que ;Dx F (;a; a2 ; 0) + 2aDy F (;a; a2 ; 0) 6= 0 es te
y0 (0) = 0 :
Derivant ara una altra vegada respecte a x la igualtat (1), s'obte
;
Dx DxF (x2 ; y; y2; x2y) (2x ; y0 ) + (2 ; y00 ) DxF (x2 ; y; y2; x2y)+
; ;
+Dx Dy F (x2 ; y; y 2; x2 y ) 2yy 0 + 2(y 0 )2 + y 00 2y Dy F (x2 ; y; y 2; x2 y )+
;
+Dx Dz F (x2 ; y; y 2 ; x2y ) (2xy + y 0 x2 )+
+(2y + y 0 2x + y 00 x2 + 2xy 0 ) Dz F (x2 ; y; y 2 ; x2y ) = 0 ;
substituint en el punt x = 0 i tenint en compte que y (0) = a , y 0 (0) = 0, es te
(2 ; y 00 (0))DxF (;a; a2 ; 0) + 2ay 00 (0)Dy F (;a; a2 ; 0) + 2aDz F (;a; a2 ; 0) = 0 ;

es a dir,

y00 (0) ; Dx F (;a; a2 ; 0)+2aDy F (;a; a2 ; 0) = ;2DxF (;a; a2 ; 0) ; 2aDz F (;a; a2 ; 0) ;
d'on
y00 (0) = ;;2DDxFF((;;a;a;aa2 ;;0)0)+;22aD
aDz F (;a; a2 ; 0) :
2
x F (;a; a2 ; 0)
y

11. Sigui z (x; y ) la funcio denida implcitament per l'equacio

F x ; y ln z ; xz ; x = 0 ;
on F 2 C 1 (R3 ) .
a) Trobeu zx , zy .
b) Comproveu que
(zx ln z + zy ) (yzDx F (a) + xDy F (a)) = z (ln z )Dy F (a) + z 2 (ln z )Dz F (a) ;
;
on a = x ; y ln z; xz ; x

Solucio:
a) Procedint com a l'exercici 7, apartat b), es verica en un cert obert V R2 ,

F x ; y ln z(x; y) ; z(x;x y) ; x = 0 :
Derivant aquesta igualtat respectivament respecte a x i respecte a y es te

1
DxF x ; y ln z; z ; x 1 ; y z zx + Dy F x ; y ln z; xz ; x z ;z2zxx +
x

+ Dz F x ; y ln z; xz ; x = 0 ;
x 1
x ;zy x
DxF x ; y ln z; z ; x ;(ln z + z zy y) + Dy F x ; y ln z; z ; x z2 = 0 ;

es a dir,
;
DxF x ; y ln z; xz ; x z2 ; yzzx + Dy F x ; y ln z; xz ; x (z ; zxx) +

+ z 2 Dz F x ; y ln z; xz ; x = 0 ;
;
DxF x ; y ln z; xz ; x ;z2 ln z ; zzy y + Dy F x ; y ln z; xz ; x (;zy x) = 0 ;
d'on
; ; ;
ln z; xz ;;x + zDy F x ;
zx = z DxF x ; yyzD
2
y ln z; xz ;;x + z2 Dz F x; y ln z; xz ; x
x F x ; y ln z; z ; x + xDy F x ; y ln z; z ; x
x x
(1)
;
z2 ln z DxF x ; y ln z; ;xz ; x

zy = ;
;zyDx F x ; y ln z; xz ; x ; xDy F x ; y ln z; xz ; x
(2)
b)
(zx ln z + zy ) (yzDx F (a) + xDy F (a)) =
(a)
z DxF (a) + zDy F (a) + z Dz F (a)

2 2
; z ln z D F (2
a)

= x
ln z + yzD F (a) + xD F (a)
yzDxF (a) + xDy F (a) x y
(yzDx F (a) + xDy F (a)) =
; 2 2

= z Dx F (a) + zDy F (a) + z Dz F (a) ln z ; z ln z Dx F (a) = 2
= z (ln z )Dy F (a) + z (ln z )Dz F (a) :

2
(a) Substituint zx i zy , respectivament, per (1) i (2).

12. Considerem una partcula movent-se en el pla. Representem per (x; y) les coor-
denades del seu vector de posicio i per (u; v ) les del vector velocitat. Suposem que es
veriquen les equacions 9
x + 1y + ln u + v2 = 4 > =
x2 + 1 + u2 + v2 = 7 >
x;y ;
a) Demostreu que per a posicions proximes a (2; 1) la velocitat, proxima a (1; 1), queda
unvocament determinada per les equacions anteriors.
b) Calculeu l'acceleracio de la partcula quan passa pel punt (2; 1).

Solucio:
a) Es tracta de comprovar que les equacions donades deneixen la velocitat com a
funcio implcita de la posicio, per a posicions proximes a (2; 1) i velocitats proximes a
(1; 1), es a dir, localment en el punt (x; y; u; v ) = (2; 1; 1; 1).
Sigui, doncs, f : A ;! R2 denida per
1 1

f (x; y; u; v) = x + + ln u + v ; 4 ; x +
y
2 2
+u +v ;7 ;
2 2
x;y
on A R2 es un entorn obert del punt a = (2; 1; 1; 1).
Veriquem les hipotesis del teorema de la funcio implcita:
(i) Pels criteris de generacio ; f 2 C 1 (A)
(ii) f (2; 1; 1; 1) = (2 + 1 + 0 + 1 ; 4; 4 + 1 + 1 + 1 ; 7) = (0; 0)
@f
1 2v
(iii) det @ (u; v ) = det 2uu 2v =
(2;1;1;1) (2;1;1;1)
1
2 = ;2 6= 0
= 2
2
Per tant, efectivament existeixen funcions
u = g1(x; y) ; v = g2(x; y)
de classe C 1 , que donen per a cada posicio la velocitat de la partcula i veriquen
les equacions donades, i son tals que g1 (2; 1) = 1, g2 (2; 1) = 1.
b) Representarem Dt (f ) per (f_ ) . Aix doncs, els components de l'acceleracio seran
(u;_ v_ ) . Com que obviament
(u(t); v (t)) = g (x(t); y (t)) ;
on g = (g1 ; g2 ) te per funcions components les funcions implcites vericades a
l'apartat anterior, la regla de la cadena dona
u_ x_
v_ t = dg(x(t);y(t)) y_ t :
En particular, si t0 es l'instant quan la partcula passa per (2; 1), resulta
u_ x_ 1
v_ t0 = dg(x(t0 );y(t0 )) y_ t0 = dg(2;1) 1 :

La diferencial dg(2;1) la calculem com a diferencial d'una funcio implcita (continua de

l'apartat anterior)
@f ; @f 1
dg(2;1) = ; @ (u; v ) @ (x; y) ; ; ; =
;;;
1

2v ; 1 1 ;
(2 1 1 1)
1
(2 1 1 1)
= ; 2uu 2v = y2
2x ; (x;1y)2
;;; (2;1;1;1)
1
(x;y )2
1 2 ;1 1 ;1 2 ;2 1 ;1
(2 1 1 1)
=; 2 2 1
3 1 = ; ;2 ;2 1 3 1 =
1
;4 ;4
=2 1 3 :
Substituint a la igualtat anterior,

u_
1 ; 4 ;4
1 ;4
=
v_ t0 2 1 3 =1 : 2
E s a dir,
u_ (t0 ) = ;4 ; v_ (t0 ) = 2 :

Formula de Taylor i extrems de funcions de diverses variables 261
Captol 13 Formula de Taylor i extrems de funcions de diverses

variables
1. Trobeu el desenvolupament de Taylor a (0; 0) de grau 3 de la funcio

f (x; y) = ;y2 + ex2 ;y sin2(x2 + y) ; ln(1 ; x2 y)
a) Directament, calculant les derivades de f .

b) Per generacio, a partir dels desenvolupaments, ja coneguts, de les funcions exponen-
cial, trigonometrica, etc.
Solucio:
Recordem la formula de Taylor: 1
Sigui una funcio f : A ;! R , amb A obert de Rn , i f 2 C p+1 (A). Si a 2 A i h 2 Rn
es tal que a + h 2 Br (a) A , es verica
; ;
f (a + h) = f (a) + dfa1!(h) + d fa 2!h + + d fa p!h + Rp+1(h) ;
2 (2) p (p)
amb
lim Rp+1(h) = 0 :
0 khkp
El sumand Rp+1 (h) s'anomena terme complementari.
a) Segons la formula de Taylor es te que
;
d2f h(2) + d3fa h(3) + R (h) ;
;
f (a + h) = f (a) + dfa1!(h) + a 2! 3! 4
1
Observeu que per a n = 1 resulta ser la formula enunciada al captol 6.

tenint en compte que a = (0; 0), f (0; 0) = 0, i escrivint h = (h1 ; h2 ), es te

df (h ; h ) d2f
;
(h ; h )(2) d3 f(0;0) (h1 ; h2 )(3)
;
f ((0; 0) + (h1; h2)) = (0;0)1! 1 2 + (0;0) 2! 1 2 + 3! +
+ R4 (h1 ; h2 ) ;
on
df(0;0) (h1; h2) = Dxf (0; 0) h1 + Dy f (0; 0) h2

d2f(0;0) (h1; h2)(2) = Dxxf (0; 0) h21 + 2Dxy f (0; 0) h1 h2 + Dyy f (0; 0) h22

d3f(0;0) (h1 ; h2)(3) = Dxxxf (0; 0) h31 + 3Dxxy f (0; 0) h21 h2 + 3Dxyy f (0; 0) h1 h22 +
+Dyyy f (0; 0) h32
Calculem, doncs, les successives derivades:
Dxf = ex2;y 2x sin2 (x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) 2xex2;y ; 1;;yx2x2y =
= ex ;y 2x sin2 (x2 + y ) + 2 sin 2(x2 + y ) xex ;y + 1 ;2xyx2 y ;
2 2
Dy f = ;2y + ex2 ;y (;1) sin2(x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) ex2 ;y + 1 ;xx2 y =

2
= ;2y ; ex ;y sin2 (x2 + y ) + sin 2(x2 + y ) ex ;y + 1 ;x x2 y ;

2
2 2

Dxxf = ex2 ;y (2x)2 + 2ex2;y sin2(x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) (2x)2ex2 ;y +

+ 2 cos 2(x2 + y ) 2 2x xex ;y + ex ;y + ex ;y 2x2 2 sin 2(x2 + y )+
2 2 2
+ 2y (1 ;(1x;yx) 2+y )y22x2xy =

2
= ex ;y (4x2 + 2) sin2 (x2 + y ) + sin 2(x2 + y ) 4x2 ex ;y +

2 2
+ 8x2 ex ;y cos 2(x2 + y ) + ex ;y (2 + 4x2 ) sin 2(x2 + y ) + 2(1y ;

+ 2x y ; 2 2
2 2
x2y)2
Dxy f = 2xex2 ;y (;1) sin2(x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) 2xex2 ;y +

+ 2 cos 2(x2 + y ) 2xex ;y + xex ;y (;1)2 sin 2(x2 + y ) + 2x(1 ; x2y) + x22xy =
2 2
(1 ; x2 y )2

= ;2xex ;y sin2 (x2 + y ) + sin 2(x2 + y ) 2xex ;y +

2 2
+ 4xex ;y cos 2(x2 + y ) ; 2xex ;y sin 2(x2 + y ) +

2 2 2x ;
(1 ; x2 y )2

Dyy f = ;2 ; ex2 ;y (;1) sin2 (x2 + y) + 2 sin(x2 + y) cos(x2 + y) ex2;y +

+ cos 2(x2 + y ) 2ex ;y + ex ;y (;1) sin 2(x2 + y ) + ;(;x 2)x 2 =
2 2
2 2
(1 ; x y )
= ;2 + ex ;y sin2 (x2 + y ) ; sin 2(x2 + y ) ex ;y +

2 2
+ cos 2(x2 + y ) 2ex ;y ; ex ;y sin 2(x2 + y ) + (1 ;xx2 y )2 ;

4
2 2
aplicant ara aquestes funcions al punt a = (0; 0) resulta

Dxf (0; 0) = 0 ; Dy f (0; 0) = 0 ; Dxxf (0; 0) = 0 ;
Dxy f (0; 0) (a)
= Dyx f (0; 0) = 0 ; Dyy f (0; 0) = 0 :
(a) Per ser f de classe C 2 en un entorn sucientment petit del punt (0; 0).
De la mateixa manera, derivant respecte a x les funcions Dxxf , Dxy f , Dyy f i aplicant
(les funcions resultants) al punt a = (0; 0) s'obte
Dxxxf (0; 0) = 0 ; Dxyx f (0; 0) = Dxxy f (0; 0) = Dyxxf (0; 0) = 6 ;
Dyyx f (0; 0) = Dyxy f (0; 0) = Dxyy f (0; 0) = 0 :
Analogament, derivant respecte a y la funcio Dyy f i aplicant (la funcio resultant) al
punt a = (0; 0) s'obte
Dyyy f (0; 0) = ;6 :
Aix doncs,
df(0;0) (h1; h2) = 0

d2f(0;0) (h1; h2)(2) = 0

d3f(0;0) (h1; h2)(3) = 3 6h21 h2 ; 6h32
Substituint a la formula inicial tenim
f ((0; 0) + (h1 ; h2)) = 3 6h1h3!2 ; 6h2 + R4(h1 ; h2) = 3h21 h2 ; h32 + R4(h1 ; h2) :
2 3

Si diem ara
0 + h1 = x ; 0 + h2 = y ;
resulta ser
f (x; y) = 3x2y ; y3 + R4 (x; y) :
b) El primer sumand es immediat
;y = ;y + R (x; y) :
2 2
4
Estudiem primer cada factor del segon sumand

ex2 ;y = ex (x2 ; y) =
x x2 x3 ;
= 1 + + + + R4 (x; y ) ;y + x2 + R4 (x; y ) =
1! 2! 3!
= 1 + ;y + x + (;y + x ) + (;y + x ) + R (x; y ) =
2 2 2 2 3
1! 2! 3! 4
= 1 ; y + x2 + y ;22yx + ;6y + R4 (x; y ) =

2 2 3
= 1 ; y + x2 + y ; x2 y ; y + R4 (x; y ) ;
2 3
2 6
sin(x2 + y ) = sin x (x2 + y ) =

x3
;
= x ; 3! + R4 (x; y ) y + x2 + R4 (x; y ) =
= y + x2 ; (y + x ) + R (x; y ) = y + x2 ; y + R (x; y ) ;
2 3 3
3! 4
6 4
y 3
2
sin (x + y ) = y + x ; 6 + R4 (x; y ) =
2 2 2
= y 2 + 2x2 y + R4 (x; y ) :
El segon sumand dona, doncs,
ex2 ;y sin2(x2 + y) =
y 2
y 3
;
= 1 ; y + x + 2 ; x y ; 6 + R4 (x; y ) y 2 + 2x2 y + R4 (x; y ) =
2 2
= y 2 + 2x2 y ; y 3 + R4 (x; y ) :

Quant al tercer sumand,

ln(1 ; x2 y ) = ln(1 + x) (;x2 y ) =
x 2
x3
;
= x ; 2 + 3 + R4 (x; y ) ;x2 y + R4 (x; y ) =
= ;x2 y + R4 (x; y ) :
Aplegant els resultats anteriors, es te
; y + e x2 ;y sin (x + y ) ; ln(1 ; x y ) =
2 2 2 2
; 2
; 2
; 2

= ;y + R (x; y ) + y + 2x y ; y + R (x; y ) + x y + R (x; y ) = 3 2
4 4 4
= 3x y ; y + R (x; y ) : 2 3
4

2. Utilitzant el desenvolupament de Taylor del problema anterior, calculeu, si existeix,
x2 ;y
lim ;y + e 2sin (2x p+ y2 ) ; ln(1 ; x2y)
2 2 2
(0;0) (x + y ) x + y 2
Solucio:
Al problema anterior s'ha trobat que
;y + ex2 ;y sin (x + y) ; ln(1 ; x y) = 3x y ; y + R (x; y) ;
2 2 2 2 2 3
4
aix doncs,
; x2 ;y sin (x + y ) ; ln(1 ; x y )
y + e p = lim 3x y ; y p+ R (x; y ) =
2 2 2 2 2 3
lim 4
; (x + y ) x + y ; (x + y ) x + y
" #
(0 0) 2 2 2 2 (0 0) 2 2 2 2
= lim 3 x yp; y + R
2
(x;
p y ) 3
() 4
; (x + y ) x + y (x + y ) x + y
(0 0) 2 2 2 2 2 2 2 2
Estudiem ara el lmit de cada sumand. Respecte al segon sumand, per la formula de
Taylor sabem que
lim kR(4x;(x;y )yk)3 = 0 ;
(0;0)

i com que p 3 p
k(x; y)k =
3
x2 + y2 = (x2 + y2) x2 + y2 ;
resulta
lim R4(x; py) = 0:
(0;0) (x2 + y 2 ) x2 + y 2
Respecte al primer sumand, fent el canvi a coordenades polars es te
" #
lim 3x2 yp ; y3 ( r cos ; r sin ) = lim 3r2 cos2 r sin ; r3 sin3 =
r!0 (x2 + y 2 ) x2 + y 2 r!0 r2 r
!0 3 cos sin ; sin = 3 cos sin ; sin ;
= rlim 2 3 2 3
i com que depen de (per exemple, si = 2 es ;1 i si = es 0), podem assegurar
que no existeix el
lim 2 3x 2yp
2
; y3 :
(0;0) (x + y ) x2 + y 2
Aix doncs, a () el segon sumand te lmit, pero el primer sumand no en te, per tant,
el lmit de la suma no existeix.
E s a dir que no existeix el lmit demanat.

3. Sigui la funcio Z x;z
F (x; y; z) = (1 ; ln(t4 + 1)) dt
yz
a) Trobeu el desenvolupament de Taylor de F en el punt (1; 0; 1), ns a termes de

grau 2.
b) Calculeu el valor aproximat de F (1:01; 0:1; 1:03).
Solucio:
a) Per la formula de Taylor es te que
F (a + h) = F (a) + dF1!a (h) + d Fa2!(h ) + R3(h) ;

2 (2)

on a = (1; 0; 1), F (1; 0; 1) = 0, i escrivint h = (h1 ; h2 ; h3 ) es te

dF(1;0;1) (h) d2F(1;0;1) (h(2) )
F ((1; 0; 1) + (h1 ; h2; h3)) = 1!
+
2!
+ R3 (h) ; (1)
on,
dF(1;0;1) (h) =DxF (1; 0; 1) h1 + Dy F (1; 0; 1) h2 + Dz F (1; 0; 1) h3
d2F(1;0;1) (h(2) ) =DxxF (1; 0; 1) h21 + 2Dxy F (1; 0; 1) h1 h2 + 2Dxz F (1; 0; 1) h1 h3 +
+ Dyy F (1; 0; 1) h22 + 2Dyz F (1; 0; 1) h2 h3 + Dzz F (1; 0; 1) h23
Calculem, doncs, les derivades successives. Per aixo descomponen la funcio donada de
la forma seguent:
F (x; y; z) = G(u; v) (yz; x ; z) ;
on, Zv
G(u; v) = (1 ; ln(t4 + 1)) dt :
u
Aleshores, aplicant la regla de la cadena es te
DxF = DuG(yz; x ; z) Dx(yz) +Dv G(yz; x ; z) Dx(x ; z) =
= (1 ; ln(v 4 + 1)) (yz; x ; z ) 1 = 1 ; ln((x ; z )4 + 1) :
Analogament,

Dy F = ; (1 ; ln(u4 + 1)) (yz; x ; z) z = ; 1 + ln((yz)4 + 1) z ;

Dz F = ; (1 ; ln(u4 + 1)) (yz; x ; z) y + (1 ; ln(v4 + 1)) (yz; x ; z) (;1) =

= ; 1 + ln((yz )4 + 1) y + 1 ; ln((x ; z )4 + 1) (;1) ;
aplicant ara aquestes funcions al punt a = (1; 0; 1) resulta
DxF (1; 0; 1) = 1 ; Dy F (1; 0; 1) = ;1 ; Dz F (1; 0; 1) = ;1 :
Derivant respecte a x les funcions Dx F , Dy F , Dz F , s'obte
DxxF = ; (x ; z1)4 + 1 4(x ; z)3 ;

DyxF = 0 ;
DzxF = (;1) (x ;;z)14 + 1 4(x ; z)3 ;

i aplicant aquestes funcions al punt a = (1; 0; 1) resulta

DxxF (1; 0; 1) = 0 ;
Dyx F (1; 0; 1) = Dxy F (1; 0; 1) = 0 ;
Dzx F (1; 0; 1) = Dxz F (1; 0; 1) = 0 :
Analogament, derivant respecte a y les funcions Dy F , Dz F , s'obte
Dyy F = z (yz)14 + 1 4(yz)3z ;

Dzy F = (yz)14 + 1 4(yz)3zy + ; 1 + ln((yz)4 + 1) ;

i aplicant aquestes funcions al punt a = (1; 0; 1) resulta

Dyy F (1; 0; 1) = 0 ; Dzy F (1; 0; 1) = Dyz F (1; 0; 1) = ;1 :
Finalment, derivant respecte a z la funcio Dz F , s'obte

Dzz F = Dz ; 1 + ln((yz)4 + 1) y + (;1) (x ;;z)14 + 1 4(x ; z)3 (;1) ;
i aplicant aquesta funcio al punt a = (1; 0; 1) resulta
Dzz F (1; 0; 1) = 0 :
Aix doncs,
dF(1;0;1) (h) = 1 h1 ; 1 h2 ; 1 h3 = h1 ; h2 ; h3 ;
d2F(1;0;1) (h(2) ) = 2 (;1) h2h3 = ;2h2 h3 ;
d'on (vegeu (1))
F ((1; 0; 1) + (h1; h2; h3 )) = h1 ; h1!2 ; h3 + ;2h2!2 h3 + R3 (h1; h2; h3) =

= h1 ; h2 ; h3 ; h2 h3 + R3 (h1 ; h2 ; h3 ) ;
que si escrivim
1 + h1 = x ; 0 + h2 = y ; 1 + h3 = z
resulta ser
F (x; y; z) = (x ; 1) ; y ; (z ; 1) ; y(z ; 1) + R3(x; y; z) : (2)

b) De (2) es te que

F (1:01; 0:1; 1:03) ' (1:01 ; 1) ; 0:1 ; (1:03 ; 1) ; 0:1(1:03 ; 1) =
= 0:01 ; 0:1 ; 0:03 ; 0:003 =
= ;0:123 :

4. Trobeu el desenvolupament
; de Taylor en 2
3
de grau 2 de la funcio implcita y (x)
denida localment a 3 ; 0 per l'equacio
2
ex2 y ; cos x ; 23 = 0 :
Solucio:
Per la formula de Taylor es te que
y(a + h) = y(a) + dya1!(h) + d ya2!(h ) + R3(h) =

2 (2)
= y (a) + Dy (a) h + 21 D2 y (a) h2 + R3 (h) ;
tenint en compte que a = 2

,y
; = 0, es te
2
3 3
2 2
y 3 + h = Dy 3 h + 12 D2y 23 h2 + R3(h) : (1)
Calculem, doncs, les derivades successives. Pel teorema de la funcio implcita sabem
que existeix un obert W R , amb 23 2 W , tal que
ex2y(x) ; cos x ; 32 = 0 ; 8x 2 W : (2)
Derivem la igualtat funcional (2) respecte a x i es te

ex2y (2xy + y0 x2) + sin x = 0 ; 8x 2 W ; (3)

substituint ara en el punt x = 2

i tenint en compte que y
; = 0, es te
2
3 3
2
y0 23 23 + sin 23 = 0 ;
2 42 p3
0
y 3 9 + 2 = 0;
d'on 2 ; p p
y0 = 2
3
; 9
= 8 3 :
3 4 2
9
2
Derivant ara una altra vegada respecte a x la igualtat funcional (3), s'obte
ex2y (2xy + y0 x2)2 + [2y + y0 2x + y00 x2 + 2xy0 ]ex2y + cos x = 0 ;
substituint en el punt x = 23 i tenint en compte que y
; = 0, y0 ; = ; p
2 2 9 3
, es
3 3 8 2
te
p! " p p #
;9 3 2 + ;9 3 2 2 + y00 2 2 + 2 2 ;9 3 ; 1 = 0 ;
2
4 2
82 3 8 3 2 3 3 3 8 2 2
" p #
1 + ;3 3 + y 00 2 4 = 0 ; 2
4 3 9
d'on ; p p
y00 2 =
1
4
+ 33
= ; 9 + 108 3:
3 4 2
9
16 3
Aix doncs,
2 ;9p3
Dy 3 = 8 ; 2
2 ;9 + 108p3
D2 y 3 = 16 3 ;
d'on (vegeu (1))

2 ;9p3 ;9 + 108p3
y 3 + h = 8 h + 32 2
h + R (h) ; 3
2
3

que si escrivim
2 + h = x ;
3
resulta ser
p ;9 + 108p3 2
; 9 3 2
y(x) = 8 x ; 3 + x ; 3 + R (x) :
2
2 32 3 3

5. Determineu els extrems relatius de:
a) f (x; y ) = x2 y 3 ; 2xy + x
b) g (x; y ) = x ln(x2 + 1) + ex;y ; 3y 2
c) h(x; y; z ) = yz
2
;x +x+y
2
Solucio:
Recordeu la determinacio d'extrems relatius mitjancant les diferencials de primer i
segon ordre:

Sigui una funcio f : A ;! R , amb A obert de Rn , i a un punt d' A .

1) Si f presenta un extrem relatiu a a i f es diferenciable a a , llavors
dfa = 0 :
2) Suposem que f 2 C 3 (A), dfa = 0, d2 fa 6= 0. Considerem els n valors propis 2 de la
matriu hessiana de f a a , Hf (a) = (Dij f (a)), que existeixen perque es simetrica: 3
- Si tots son negatius, a a hi ha un maxim relatiu.
- Si tots son positius, a a hi ha un mnim relatiu.
- Si n'hi ha d'ambdos signes, a a no hi ha extrem.
- Si alguns son nuls i els altres son d'un mateix signe, no es pot armar res.
En el cas particular de funcio de dues variables tenim el seguent:

Sigui una funcio f : A ;! R , amb A obert de R2 i a un punt d' A . Suposem que
f 2 C 3(A), dfa = 0, d2fa 6= 0. Aleshores:
2
es un valor propi de la matriu A si i nomes si A(x) = x , amb x 6= 0 .
3
Equivalentment, considerem la sequencia seguent de menors principals de la matriu Hf (a) :
a a12 ::: a1n
a a 11
D = a ; D = a a ; ::: ; Dn = a: : :
1 11 2
11 12 21 a22
:::
:::
:::
a2n
:::
21 22
an 1 a n2 ::: ann
Aleshores,
D > 0 ; D > 0 ; ::: ; Dn > 0 ; a a hi ha un mnim relatiu.
1 2
D < 0 ; D > 0 ; D < 0 ; D > 0 ; ::: ; (;1)nDn > 0 ; a a hi ha un maxim relatiu.

1 2 3 4
D 0 ; D 0 ; ::: ; Dn 0 ; no es pot armar res.

1 2
D 0 ; D 0 ; D 0 ; D 0 ; ::: ; (;1)n Dn 0 ; no es pot armar res.

1 2 3 4
Cap dels anteriors, a a no hi ha extrem.

1) Si det d2 fa > 0, f presenta a a un extrem relatiu, que sera maxim o mnim segons
tr d2 fa < 0 o tr d2 fa > 0, respectivament.
2) Si det d2 fa < 0, f no presenta a a un extrem relatiu.
3) Si det d2 fa = 0, no es pot armar res.
a) Com que f es C 1 a tot R2 , els punts candidats a ser extrem relatiu seran els
punts (x; y ) de R2 tals que
Dxf (x; y) = 0 ; Dy f (x; y) = 0 :
Es te
Dxf = y3 2x ; 2y + 1 = 0
Dy f = x2 3y2 ; 2x = 0
es a dir,
y 3 2x ; 2y + 1 = 0 (1)
x(x3y2 ; 2) = 0 (2)
De l'equacio (2) es te
8
>
> x = 0 ) ;2y + 1 = 0 ) y = 21
< (a)
> o
>
: x 6= 0 ) x3y ; 2 = 0 ) x = 32y ) y 2 3y2 ; 2y + 1 = 0 ) ;2y + 3 = 0 )
2 3
(b) 2 (c) 2
) y = 23 ) x = ;2 = 27
8
3 3 2
2
(a) De l'equacio (1).

(b) Observeu que y 6= 0, ja que si y = 0 de (1) es te 1 = 0, la qual cosa es un absurd.
(c) Substituu a (1).
Aix doncs, els punts candidats son
1 8 3
0; 2 ; 27 ; 2 :

Trobem ara la matriu hessiana en cadascun d'aquests punts. Es te

Dxxf = 2y3 ;
Dxy f = Dyx f = 6xy2 ; 2 ;
Dyy f = 6x2 y :
;
Punt 0; 12 : 1 2 ;2
1
;2
1

Hf 0; = 2 ; 2 0 = ;2 0 ;
8 4
d'on 1
det Hf 0; 2 = det ;2 ;02 = ;4 < 0 ;
1
4
;
per tant, el punt 0; no es extrem relatiu.
1
2
Punt
; ; :
8 3
27 2
8 3 ; ; !
Hf 27 ; 2 = 8 2; 3 3
;2
2
6 278 ; 32 2 ; 2 = 27
4
2 ;
6 27 3 2
2
6 278 2 32 2 64
81
d'on
8 3
det Hf 27 ; 2 = det 2 64 = 43 > 0 ; 2
27
4
27 2 27 6481
tr 24 64 = 4 + 81 > 0 ;
81
per tant, el punt

; ; es un mnim relatiu.
8 3
27 2
b) Analogament al cas anterior es te el sistema

9
Dxg = ln(x + 1) + x22x+ 1 + ex;y = 0 =
2
2
Dy g = ;ex;y ; 6y = 0 ;
Observeu que aquest sistema no te solucio. En efecte, a la primera equacio tots tres
sumands son positius, i el darrer estrictament:
ln(x2 + 1) 0 ; x22x+ 1 0 ; ex;y > 0 ;

2

d'on
ln(x2 + 1) + x22x+ 1 + ex;y > 0 :
2
Aix doncs, la funcio g no presenta extrems relatius a R2 .

c) Com que h es C 1 a tot R3 , els punts candidats a ser extrem relatiu seran els punts
(x; y; z ) de R3 tals que
Dxh(x; y; z) = 0 ; Dy h(x; y; z) = 0 ; Dz h(x; y; z) = 0 :
Es te 8
>> Dxh = ;2x + 1 = 0 ) x = 1
>< 1
2
>> Dy h = 2 z + 1 = 0 ) z = ;2
>: Dz h = 1 y = 0 ) y = 0
2
Aix doncs, el punt candidat es 1
2 ; 0; ;2 :
Trobem ara la matriu hessiana en aquest punt. Es te

1 0 ;2 0 0
1
Hh 2 ; 0; ;2 = @ 0 0 21 A :
0 1
2
0
Els valors propis d'aquesta matriu son: ;2 ; 12 ; ; 12 . Com que n'hi ha de diferent signe,
podem assegurar que el punt 1
2 ; 0 ; ;2
no es extrem relatiu.
Per tant, la funcio h no presenta extrems relatius a R3 .

6. Estudieu a R , segons el valor de 2 R , els extrems relatius de
2
f (x; y) = x2 + y4

Solucio:
Els punts candidats a ser extrem relatiu seran els punts (x; y ) de R2 tals que
Dxf (x; y) = 0 ; Dy f (x; y) = 0 :
Es te
Dxf = 2x = 0 (1)
Dy f = 4y3 = 0 (2)
x=0
De l'equacio (2) es te 8 = 0
><
>: o 6= 0 ) 4y 3
=0)y=0
Aix doncs, els punts candidats son
per a = 0, els punts
(0; a) ; a 2 R ;
per a 6= 0, el punt
(0; 0) :
Trobem ara la matriu hessiana a cadascun d'aquests punts. Es te

Dxxf = 2 ;
Dxy f = Dyxf = 0 ;
Dyy f = 12y2 :
Per a = 0, en els punts (0; a), a 2 R , la matriu hessiana es
2 0
Hf (0; a) = 0 0 ;
d'on 2 0
det Hf (0; a) = det0 0 = 0:
D'entrada, no podem armar res. Provem-ho per observacio directa. En aquest cas la
funcio es
f (x; y) = x2 :

Clarament f (x; y ) f (0; a); per tant, els punts (0; a), a 2 R , son mnims relatius
(no estrictes).
Per a 6= 0, en el punt (0; 0) la matriu hessiana es
2 0
Hf (0; 0) = 0 0 ;
d'on 2 0
det Hf (0; 0) = det
0 0 = 0:
D'entrada, no podem armar res. Provem-ho per observacio directa.
Suposem, en primer lloc, que > 0. Aleshores, clarament f (x; y ) > f (0; 0) i, per
tant, el punt (0; 0) es un mnim relatiu.
Suposem, en segon lloc, que < 0. En aquest cas el punt (0; 0) no es extrem relatiu.
En efecte, en tot entorn del punt (0; 0) hi ha punts de la forma (x; 0) en que
f (x; 0) = x2 > 0 = f (0; 0) ;
i hi ha punts de la forma (0; y ) en que
f (0; y) = y4 < 0 = f (0; 0) :
Resumint,
per a = 0, els punts (0; a), a 2 R, son mnims relatius (no estrictes);
per a > 0, el punt (0; 0) es un mnim relatiu (estricte);
per a < 0, no te extrems relatius.

7. Trobeu els extrems relatius de la funcio
f (x; y; z) = 8xy ; y2 + 2z
x + y + 2z ; 5 = 0
sobre la recta
4x + 4 y + z ; 8 = 0

Solucio:
a) Operarem, en primer lloc, per substitucio directa. En general, si el conjunt deter-
minat per les condicions de lligam
9
g1 (x1; ::: ; xn) = 0 >
=
::: > ()
gp(x1 ; ::: ; xn) = 0 ;
admet una parametritzacio global
xi = i(t1 ; ::: ; tn;p) 1in
aleshores els extrems lligats d'una funcio objectiu
f (x1; ::: ; xn) ;
amb les restriccions () no son mes que els extrems relatius de la funcio
F (t1 ; ::: ; tn;p) = f ( 1 ; ::: ; n) :
Un cas particular el tenim quan el sistema () permet allar p variables en funcio de
les altres:
x1 = 1 (xp+1; ::: ; xn) >
9
=
::: >
xp = p(xp+1; ::: ; xn) ;
(Recordem que el teorema de la funcio implcita dona condicions perque aixo sigui
possible localment.)
Aleshores els extrems buscats son simplement els extrems lliures de la funcio
F (xp+1 ; ::: ; xn) = f ( 1 ; ::: ; p; xp+1; ::: ; xn) :
En el nostre cas es clar que la recta restriccio

x + y + 2z ; 5 = 0
4x + 4 y + z ; 8 = 0
te com a parametritzacio global per x :
y = 117 ; x;
z = 127:

Es tracta, doncs, de determinar els extrems relatius de

11 12
F (x) = f x; 7 ; x; 7 =
2
= 8x 11 ; x ; 11 ; x + 24 :
7 7 7
El calcul d'aquests extrems relatius es immediat:
11 11
F (x) = 8 7 ; x ; 8x + 2 7 ; x = ;18x + 110
0
7
110
F 0 (x) = 0 , x = 7 18 = 6355
55
00
F 63 = ;18 < 0
Tenim, doncs, un unic extrem, maxim, per a x = 63 55 , que correspon al punt

55 44 12
; ;
63 63 7
:
b) En segon lloc, calcularem els extrems demanats pel metode dels multiplicadors de
Lagrange: si un punt a es extrem lligat de la funcio objectiu
f (x1; ::: ; xn) ;
amb restriccions () com abans, i a mes es verica rang dga = p , aleshores aquest
punt a es tambe extrem relatiu (lliure) de la funcio (anomenada funcio de Lagrange)
= f + 1 g1 + + pgp
per a certs valors dels parametres 1 ; ::: ; p (anomenats multiplicadors de Lagrange).
En el nostre cas, la funcio de Lagrange es
(x; y; z ) = 8xy ; y 2 + 2z + 1 (x + y + 2z ; 5) + 2 (4x + 4y + z ; 8) :
Els extrems lligats que busquem han de ser solucions del sistema:
Dx = 8y + 1 + 42 = 0 (1)
Dy = 8x ; 2y + 1 + 42 = 0 (2)
Dz = 2 + 21 + 2 = 0
x + y + 2z ; 5 = 0 (3)
4x + 4y + z ; 8 = 0 (4)

si a l'equacio (1) li restem l'equacio (2) s'obte

8y ; 8x + 2y = 0 ;
d'on
y = 45x ; (5)
que substituda a (3) i (4) resulta ser
9
x + 45x + 2z ; 5 = 0 >=
4x + 4 45x + z ; 8 = 0 >
;
el qual sistema te la solucio
x = 6355 ; z = 12 ;
7
i tenint en compte (5) es te
y = 54 55 =
63 63
44 ;
per tant, l'unic punt candidat a ser extrem relatiu de f sobre la recta donada es el
punt 55 44 12
63 ; 63 ; 7 :
Cal vericar nalment si es un extrem relatiu o no. Sovint es pot deduir de les condi-
cions fsiques o geometriques del problema. Quan aixo no es possible, una possibilitat es
parametritzar el conjunt de lligam de forma analoga a l'apartat anterior, pero ara seria
sucient una parametritzacio local (recordem novament que el teorema de la funcio
implcita dona condicions per a l'existencia d'una parametritzacio d'aquest tipus).
Una altra possibilitat es utilitzar el teorema d'accessibilitat d'extrems absoluts d'una
funcio contnua sobre un conjunt compacte. En el nostre cas, la recta restriccio no
es un conjunt compacte. Pero podem restringir-nos a un entorn compacte del punt
candidat a extrem. En efecte, per calcul directe observem que
44 12 11 12
f 5563 ; 63 ; 7 > f 0; 7 ; 7
55 44 12 4 12
f 63 ; 63 ; 7 > f 1; 7 ; 7
55 44 12
Aix doncs, el punt 63 ; 63 ; 7 es el maxim absolut d'aquest entorn compacte. I,
per tant, es un maxim relatiu sobre la recta restriccio.


8. Estudieu els extrems relatius de la funcio f (x; y ) = x2 + 2y 3 sobre la parabola

x2 + y = 10.
Solucio:
Parabola x2 + y = 10
a1 ) Operarem, en primer lloc, per parametritzacio global.
E s evident que la parabola pot parametritzar-se per
y = ;x2 + 10 ;
la qual cosa redueix el problema en estudiar els extrems relatius de
F (x) = f (x; ;x2 + 10) = x2 + 2(;x2 + 10)3 :
Els calculs son ara directes:
F 0 (x) = 2x + 6(;x2 + 10)2(;2x)
F 0 (x) = 0 (1)

De l'equacio (1) es te: 8 x = 0

><
>: o2 + 6(;x 2
+ 10)2(;2) = 0
1 = (;x2 + 10)2
6 s
r
x = 10 16
(Observeu que el radicand es positiu.)
F 00 (x) = 2 ; 12(;x2 + 10)2 ; 24x(;x2 + 10)(;2x)
F 00 (0) = 2 ; 1200 < 0
s !
F 00 10 p1 = 2 ; 12 61 + 48 10 p1 p1 = p48 10 p1
6 6 6 6 6
s ! s !
F 00 ; 10 p1 = F 00 10 p1
6 6
En conclusio:
maxim per a x = 0 ; y = 10
s
maxim per a x = 10 + p1 ; y = ; p1
6 6
s
mnim per a x = 10 ; p1 ; y = p1
6 6
a2 ) Aparentment sembla mes senzill prendre la variable y com a parametre de la

parabola. En efecte, tindrem
x2 = 10 ; y
F (y) = (10 ; y) + 2y3
F 0 (y) = ;1 + 6y2
r
F (y) = 0 , y = 16
0
F 00 (y) = 12y
F 00 p1 = p12
6 6

Per tant, s
maxims per a y = ; p1 ; x = 10 + p1
6 6
s
mnims per a y = p1 ; x = 10 ; p1
6 6
Pero observem que d'aquesta manera no es detecta el maxim a (0; 10). En efecte, en
aquest punt el teorema de la funcio implcita ens diu que la variable x no pot allar-se
en funcio de y .
En general, doncs, en utilitzar algunes de les variables com a parametres de la varietat
de restriccions cal fer atencio als punts on no es veriquen les hipotesis del teorema de
la funcio implcita.
b) Apliquem ara el metode dels multiplicadors de Lagrange:
(x; y ) = x2 + 2y 3 + (y + x2 ; 10) :
Els extrems lligats que busquem han de ser solucions del sistema:
Dx =2x + 2x = 0 >
9
=
Dy =6y2 + = 0 >
y + x2 = 10 ;
De la primera resulta x =q0 o = ;1. Per a x = 0 es y = 10. Per a = ;1 resulta
y = p16 , i d'aqu x = 10 p16 .
Per vericar si efectivament son extrems relatius, procedim per avaluacio directa, per
tal d'aplicar el teorema d'accessibilitat dels extrems sobre subconjunts compactes:
s !
f (0; 10) > f 10 ; p1 ; p1
6 6
p
s !
1
f ( 10; 0) > f 10 ; p ; p 1
6 6
s ! p
f 10 + p1 ; ; p1 > f ( 10; 0)
6 6
s !
1 1 p
f 10 + p ; ; p > f ( 11; ;1)
6 6

que permet concloure com abans.

9. a) Trobeu el maxim de f (x ; ::: ; xn) = (x x xn ) sobre l'esfera unitat.

1 1 2
2
b) Utilitzeu el resultat de l'apartat anterior per provar la desigualtat seguent per a

nombres reals positius 4
pn a a a a + + an
1
n
1 2
n
Solucio:
a) Observeu que ens podem referir, sense perdua de generalitat (per la simetria),
al conjunt
K = f(x1; ::: ; xn) 2 Rn ; x21 + + x2n = 1; x1 0; ::: ; xn 0g :
Aquest conjunt K , pel fet de ser tancat i tat, es un compacte. Com que la funcio
f (x1; ::: ; xn) = (x1 xn )2
es contnua a K , presentara a K un maxim i un mnim absoluts. Evidentment el
mnim absolut es troba a la vora de K , es a dir, a
@K = fx 2 K; xi = 0 per algun i ; 1 i ng :
Per tant, el maxim absolut es troba a
K0 = fx 2 K; xi > 0 per tot i ; 1 i ng :
Trobem, doncs, mitjancant el metode dels multiplicadors de Lagrange, els candidats
(a ser el maxim absolut) a K0 . Sigui la funcio
(x1 ; ::: ; xn) = (x1 xn )2 + (x21 + + x2n ; 1) ;
4
El cas n = 2 esta resolt, per altres metodes, al captol 1, problema 8.

resolem el sistema
9
Dx1 =2(x1 xn ) (x2 xn ) + 2x1 = 0 >
>
Dx2 =2(x1 xn ) (x1 x3 xn ) + 2x2 = 0 >
>
::: =
()
Dxn;1 =2(x1 xn ) (x1 xn;2 xn ) + 2xn;1 = 0 >
>
Dxn =2(x1 xn ) (x1 xn;1 ) + 2xn = 0 >
>
x1 + + xn = 1
2 2 ;
Es te
x1 (x22 x2n + ) = 0 ) = ;x22 x2n
x2 (x21 x23 x2n + ) = 0 ) = ;x21 x23 x2n
:::
xn;1 (x21 x2n;2 x2n + ) = 0 ) = ;x21 x2n;2 x2n
xn (x21 x2n;1 + ) = 0 ) = ;x21 x2n;1
Igualant ara aquests valors de es te
;x xn = ;x x xn
2
2
2 2
1
2
3
2
) x =x 2
2
2
1
:::
;x xn; xn = ;x xn;
2
1
2
2
2 2
1
2
1 ) xn = xn;
2 2
1
es a dir,
x21 = x22 = = x2n;1 = x2n ;
d'on
x1 = = xn :
Tenint en compte aquest resultat a l'ultima equacio del sistema () es te
nx21 = 1 ;
d'on
x1 = p1n :
Aix doncs, el maxim absolut de f sobre l'esfera unitat es troba en els punts

p1n ; ::: ; p1n

i val 1 n
f p1 ; ::: ; p1 p1 p1
2
n n = n n = n :
b) Per l'apartat anterior sabem que donats n nombres reals qualssevol xi , 1 i n ,

es te n
x21 x2n n1 sempre que x21 + + x2n = 1 : (1)
Suposem, doncs, que
ai 2 R ; 1 i n ; ai > 0 8i :
Aleshores es te
= r > 0 ) ar1 + + arn = 1 )

2 2
a21 + + a2n (a)
2 2 2 2 n
) pa1r + + panr = 1 (b) ) pa1r panr n1 )
1 n 1 n
a1 an
2 2
) r n n ) a1 a n r n ) 2 2 n
q
) n a21 a2n nr = a1 + n + an :
2 2
(a) Representem aquesta suma per r = 6 0.

(b) Tingueu en compte (1).
Finalment representant a2i per ai , 1 i n , es te 5
pn a a a + + an :
1
n
1
n

5
Observeu que ates que els nombres ai , 1 i n son qualssevol, els nombres ai = a2i , 1 i n
son positius qualssevol.

10. Determineu els extrems absoluts de la funcio

4x + y 2 2
f (x; y) = 16 y ;y 2
sobre el compacte
y2 1; y 0g [ f(x; y) 2 R2 ; x2 + y2 1; x 0; y 0g
K = f(x; y) 2 R2; x4 + 16
2
4 16
Solucio:
La funcio f es contnua sobre el compacte K , per tant, te extrems absoluts accessibles.
Aix doncs, sera sucient trobar-ne els possibles candidats i valorar la funcio f en
cadascun d'aquests.
Per obtenir aquests candidats cal distingir dos subconjunts:

(a) L'obert K , de punts interiors de K : els candidats a extrems absoluts continguts

a K son els candidats a extrems relatius lliures (zeros de les derivades parcials de f ).

(b) La frontera Fr(K ): cal decompondre-la en una particio de varietats diferenciables

regulars 6 de dimensio d = 0; ::: ; n ; 1; els candidats sobre cadascun d'aquests subcon-
junts s'obtenen igual que en el cas d'extrems lligats (zeros de les derivades parcials de
la funcio de Lagrange corresponent, o be de les funcions que resulten de parametritzar
la varietat en questio).
Cal tenir en compte que estem suposant f diferenciable. En cas contrari, cal afegir
una tercera possibilitat:
(c) Els punts de no-diferenciabilitat de f .
En el nostre cas, la part (c) es buida, i la frontera la podem descompondre en tres
parts de dimensio 1 i tres de dimensio 0:
Fr(K ) = (F11 [ F12 [ F13 ) [ (F01 [ F02 [ F03 )
F11 = fx = 0; ;4 < y < 0g
F12 = fy = 0; 0 < x < 2g
F13 = f x4 + y16 = 1; y > 0g [ f x4 + y16 = 1; x < 0g
2 2 2 2
F01 = f(0; 0)g

F02 = f(2; 0)g
F03 = f(0; ;4)g
;F Procedim per substitucio:
1
1
y4 ; y ; ;4 < y < 0
g(y) = f (0; y) = 16
1 4y 3 ; 1 = 0 , y = p3 4 ; que no es considera.
g0(y) = 16
6
Entendrem per varietat diferenciable regular el seguent:
Sigui U un obert de Rn i sigui g : U ;! Rq ( q n ), tal que
g; (0) 6= ;
1
g 2 C r (U ) (r > 0)
rang dgx = q ; per tot x 2 g; (0) 1
Aleshores direm que

V = g;1 (0) = fx 2 U ; tals que g(x) = 0g
es una varietat diferenciable regular de dimensio n ; q .

;F Tambe per substitucio:

2
1
g(x) = f (x; 0) = 0 ; 0 < x < 2

Per tant, tots els punts de F12 son candidats.
;F Considerem la funcio de Lagrange corresponent:
3
1
4x + y 2
x 2 2
y 2

(x; y ) = 16 y ;y+ 4
2
+ ;1 ;
16
Els candidats a extrems absoluts en F13 son els zeros del sistema
1 8x + 1 2x = 0 9
Dx =y2 16 >
>
4 >
=
1
D = 2yy + 2y
2 4 x 2
+ y 2
1
; 1 + 2y = 0
y
16 16 16 >
>
x +y =1
2 2 >
;
4 16
es a dir,
x(y2 + ) = 0 (1)
y3 + 4x2y + y3 ; 8 + y = 0 (2)
4x2 + y 2 = 16 (3)
8 x = 0 ) y = 4
>>
>< o (a)
>> (y 3
+ 4x2 y + y 3 ; 8 ; y 3 = 0
>: = ;y )2
)
(b) 4x2 + y 2 = 16
( 4x y + y ; 8 = 0
2 3
(4)
) 4x + y = 16
2 2
(5) ) 4x2 = 16 ; y 2 ) (16 ; y 2 )y + y 3 ; 8 = 0 )
1 p
(c)
) 16y = 8 ) y = 12 (d) ) x = 463

2
) 4x2 = 16 ; 2

(a) Segons (3).

(b) Tingueu en compte (2) i (3).
(c) Segons (4).
(d) Segons (5).
Per tant, els punts candidats en F13 son
p !
(0; 4) ; 63 ; 1 :
4 2

K Els candidats sobre l'obert interior a K son els zeros de Dxf , Dy f :
9
Dxf = y2 161 8x = 0 >
=

1 2yy + 2y 4x + y ; 1 = 0 >
;
2 2
Dy f = 16 2
16
es a dir,
xy2 = 0 (6)
y3 + 4x2 y + y3 ; 8 = 0 (7)
8 x = 0 ) 2y ; 8 = 0 ) y = p4
>> 3 3
< (e)
>> o
: y = 0 ) ;8 = 0 absurd
(f )
(e) Segons (7).

(f) Segons (7).

Per tant, el candidat sobre l'obert K es
p
(0; 3 4) :

Aix doncs, els candidats son

(x; 0) ; amb 0 < x < 2 ;
p !
63
(0; 4) ; 4 ; 2 ; 1
p
(0; 3 4) ; (0; 0) ; (2; 0) ; (0; ;4) :
Valorem f en cadascun d'aquests punts. Es te
f (x; 0) = 0
f (0; 4) = 12 !
p
f 463 ; 12 = ; 41
p
f (0; 3 4) = 0; 2976376
f (0; 0) = 0
f (2; 0) = 0
f (0; ;4) = 20
d'on p !
463 ; 21 mnim absolut
(0; ;4) maxim absolut


11. Donada l'equacio

ax2 y2 + z3 ; sin(bx2y + 2y2 ; zx) = 0
on a i b son elements de R .
a) Proveu que aquesta equacio, per a qualsevol valor de a i b , deneix z com a funcio
implcita de x , y en un entorn de (1; 0; 0).
b) Sigui z = g (x; y ) la funcio referida a l'apartat anterior. Determineu a i b de manera
que es veriqui
gx(1; 0) = 0 ; gy (1; 0) = 0
c) Estudieu si la funcio
F (x; y) = x4 + sin(g(x; y))
presenta un extrem relatiu a (1; 0).
Solucio:
f : U ;! R
denida per
f (x; y; z) = ax2 y2 + z3 ; sin(bx2y + 2y2 ; zx)

on U es un obert de R3 (de fet tot R3 ). Obviament (1; 0; 0) 2 U i f es de classe C 1
a U . Veriquem les condicions del teorema de la funcio implcita al punt (1; 0; 0):
1) f (1; 0; 0) = 0
2)
3z2 ; cos(bx2y + 2y2 ; zx) (;x) =
det @f
@z (1;0;0) = (1;0;0)
= j1j = 1 =
6 0
Per tant, l'equacio donada, per a qualsevol valor de a i b , deneix localment a (1; 0; 0)
la funcio implcita z = z (x; y ). En particular, z (1; 0) = 0.
b) Procedint com a l'exercici 7, apartat b, del captol anterior es verica en un cert
obert V R2 , amb (1; 0) 2 V ,
ax2 y2 + (g(x; y))3 ; sin(bx2y + 2y2 ; xg(x; y)) = 0 :

Derivant aquesta igualtat respecte a x , es te

ay2 2x + 3g2gx ; cos(bx2y + 2y2 ; xg) (by2x ; (g + xgx)) = 0 ;
substituint ara en el punt (1; 0) i tenint en compte que g (1; 0) = 0, es te
;(;gx(1; 0)) = 0 ;
d'on
gx(1; 0) = 0 :
Analogament, derivant respecte a y la igualtat de mes amunt, es te
ax2 2y + 3g2gy ; cos(bx2y + 2y2 ; xg) (bx2 + 4y ; xgy ) = 0 ;
substituint ara en el punt (1; 0), es te
;(b ; gy (1; 0)) = 0 ;
d'on
gy (1; 0) = b :
Per tant, si a es qualsevol valor i b es zero es verica la condicio demanada.
c) Pel teorema de la funcio implcita, en l'obert V R2 de l'apartat anterior, la funcio
g es de classe C 1 . Per conseguent, en aquest obert, la funcio
F (x; y) = x4 + sin(g(x; y))
es de classe C 1 . Vegem, doncs, si es verica la condicio necessaria d'extrem relatiu
en el punt (1; 0). Es te
DxF = 4x3 + cos(g(x; y)) gx(x; y) ;
d'on
DxF (1; 0) = 4 6= 0 :
Per tant, la funcio F no presenta extrem relatiu en aquest punt.


12. Suposem que el comportament d'un sistema es regit per l'equacio
ln yxz ; yz 3 + (x ; y ) + 1 = 0
2
on es un parametre de construccio, x , y son les variables sobre les quals es te
control directe i z tendeix espontaniament cap a valors mnims. Suposant que el punt
de funcionament desitjat del sistema es x = y = z = 1, es tracta de decidir el valor
adequat de . Per a aixo:
1) Estudieu, en primer lloc, per a quins valors de el punt desitjat es efectivament
possible.
2) D'entre aquests valors de , determineu els que permeten controlar diferenciable-
ment el sistema a traves de les variables x , y per a estats proxims al desitjat.
3) En les condicions anteriors, estudieu si per a algun valor de el punt desitjat es
d'equilibri.
4) Finalment, estudieu si en algun cas aquest punt d'equilibri es estable.
Solucio:
Primer, expressem en termes matematics els requeriments de l'enunciat. Per fer-ho, de-
notem
f(x; y; z) = ln yxz ; yz3 + (x ; y) + 1 :
2
1') El punt x = y = z = 1 sera possible en el sistema en questio per als valors de

tals que
f(1; 1; 1) = 0 :
2') Aleshores, el sistema quedara controlat per les variables x , y si i nomes si la variable
z queda unvocament (i diferenciablement) determinada per les x , y . E s a dir, si i
nomes si localment a (1; 1; 1) l'equacio
f (x; y; z) = 0 ;
deneix z com a funcio implcita de x , y .
Observem que, aleshores, si fem x = y = 1, resulta z = 1, es a dir, el sistema resta al
punt desitjat.

3') Si representem per z (x; y ) les funcions implcites denides a 2', per a valors de
adequats, el punt desitjat sera d'equilibri si i nomes si es tal que
Dxz(1; 1) = Dy z(1; 1) = 0 :
4') Finalment, l'equilibri sera estable per aquells valors de que facin que d2 z sigui
denida positiva a (1; 1).
Passem ja a resoldre efectivament el problema.
1) f (1; 1; 1) = ln 1 ; 1 + (1 ; 1) + 1 = 0 ; per a tot 2 R :

2) Obviament f es de classe C 1 en un entorn de (1; 1; 1) (de fet: x; y; z 6= 0 ;
xz > 0) per a qualsevol 2 R , i a l'apartat anterior hem comprovat igualment que
f(1; 1; 1) = 0 8 2 R . Per tant, cal nomes determinar els valors de per als quals
Dz f(1; 1; 1) 6= 0:
1
Dz f(1; 1; 1) = z ; 3yz (1; 1; 1) = ;2 :
2
En denitiva, tambe 8 2 R es verica la condicio 2 de controlabilitat per a x , y .

3) Procedint com a l'exercici 7, apartat b), del captol anterior, es verica en un cert
obert V R2 , amb (1; 1) 2 V ,
ln y z (x; y ) ; y (z (x; y ))3 + (x ; y ) + 1 = 0 :

2
x
x y2 Dxz x ; y2 z ; y3z2 D z + = 0 ;
y2z x2 x
es a dir,
Dxz x ; z ; 3xyz3 Dxz + xz = 0 ; (1)
substituint ara en el punt (1; 1) i tenint en compte que z (1; 1) = 1, es te
Dxz(1; 1) ; 1 ; 3Dxz(1; 1) + = 0 ;
d'on
Dxz(1; 1) = ;12+ :

aylogament,
An derivant respecte a y la igualtat de mes amunt
ln x ; y (z (x; y ))3 + (x ; y ) + 1 = 0 es te
2 z (x;y )

x (2yz + Dy z y2)x ; (z3 + 3z2 D z y) ; = 0 ;

y
y2z x2
es a dir,
2z y + y 2 Dy z ; (z4 y 2 + 3z3 Dy z y 3 ) ; y 2 z = 0 ; (2)
substituint en el punt (1; 1) es te
2 + Dy z (1; 1) ; (1 + 3Dy z (1; 1)) ; = 0 ;
d'on
Dy z(1; 1) = 1 ;2 :
Tenint ara en compte la condicio necessaria de mes amunt
(Dx z (1; 1) = Dy z (1; 1) = 0), resulta
;1 + = 0 ; 1 ; = 0 ;
2 2
d'on
= 1:
4) En endavant, doncs, suposarem = 1 i representarem simplement per z (x; y ) la
funcio implcita corresponent. Calculem-ne la matriu hessiana en el punt (1; 1). Per
aixo, substituint aquest valor de a la igualtat (1) i derivant-la primer respecte
a x i despres respecte a y , es te

zxxx + zx ; zx ; 3yz3 zx + (3z2zx2 + zxxz3 )3xy + z + zxx = 0 ;

xzxy ; zy ; 3xz3 zx + (3z2zy zx + zxy z3 )3xy + xzy = 0 ;
substituint ara en el punt (1; 1) i tenint en compte que z (1; 1) = 1, zx (1; 1) = 0,
zy (1; 1) = 0, es te
zxx(1; 1) ; 3zxx(1; 1) + 1 = 0 ;
zxy (1; 1) ; 3zxy (1; 1) = 0 ;
d'on
zxx(1; 1) = 21 ;
zxy (1; 1) = 0 :

Analogament, substituint el valor de = 1 a la igualtat (2) i derivant-la respecte a y

es te

2(zy y + z ) + 2yzy + zyy y 2 ; 4z 3 zy y 2 + 2yz 4 + 9z 2 zy2 y 3 + (zyy y 3 + 3y 2 zy )3z 3 ;
; (2yz + zy y2) = 0 ;
substituint en el punt (1; 1), es te
2 + zyy (1; 1) ; [2 + 3zyy (1; 1)] ; 2 = 0 ;
d'on
zyy (1; 1) = ;1 :
Aix doncs, 1 0
Hz(1; 1) = 02 ;1 ;
d'on
det Hz (1; 1) = det 0 ;01 = ; 12 < 0 ;
1
2
per tant, la funcio z (x; y ) no presenta extrem relatiu en el punt (1; 1). E s a dir, per a
cap valor de 2 R el sistema restara en equilibri estable en el punt desitjat.

13. a) Determineu els valors de 2 R pels quals l'equacio
x3y ; y3x + y + x = + 1
deneix, localment a (1; 1), y com a funcio implcita de x .

b) Sigui y (x) la funcio de l'apartat anterior. Considereu la funcio
F (x; y) = G (y(x); y)
on G(x; y ) = 3x2 ; y 3 . Determineu 2 R de manera que el desenvolupament de
Taylor de F (x; y ) en el punt (1; 1) sigui
F (x; y) = 2 + 6(x ; 1) ; 3(y ; 1) + R2(x; y)
c) Fent servir aquesta expressio, trobeu

lim ;12(xp; 1) + 6(y ; 1) ; 2F + F 2
(1;1) (x ; 1)2 + (y ; 1)2

Solucio:
f : U ;! R ;
denida per
f (x; y) = x3 y ; y3 x + y + x ; ; 1 ;
on U es un obert de R2 (de fet tot R2 ). O bviament (1; 1) 2 U i f es de classe C 1
en U . Veriquem les condicions del teorema de la funcio implcita en el punt (1; 1):
1) f (1; 1) = 0

@y
2) det @f = x3 ; x3y 2 + 1(1;1) = j;1j = ;1 6= 0
(1;1)
Per tant, l'equacio donada, 8 2 R , deneix localment a (1; 1) la funcio implcita

y = y(x). En particular, y(1) = 1.
b) En primer lloc calcularem el desenvolupament de Taylor de grau 1 de la funcio F
en el punt (1; 1). Es te
F (a + h) = F (a) + dF1! a (h)
+ R2 (h) ;
tenint en compte que a = (1; 1), F (1; 1) = G(1; 1) = 2, i escrivint h = (h1 ; h2 ) es te
F ((1; 1) + (h1 ; h2)) = 2 + dF(1;1)1!(h1; h2) + R2(h1 ; h2) ;
on
dF(1;1) (h1; h2) = DxF (1; 1) h1 + Dy F (1; 1) h2
Calculem, doncs, aquestes derivades. Aplicant la regla de la cadena, es te
DxF = Dx(G (y(x); y)) = [DxG (y(x); y)] y0 (x) =
= 6y (x) y 0 (x) ;
analogament
Dy F = Dy (G (y(x); y)) = Dy G (y(x); y) =
= ;3y 2
Aplicant ara aquestes funcions en el punt a = (1; 1) resulta
DxF (1; 1) = 6y0 (1) ;
Dy F (1; 1) = ;3 :

Falta, doncs, trobar y 0 (1). Per aixo, procedint com a l'exercici 7, apartat b), del captol
anterior, es verica en un cert obert V R , amb 1 2 V ,
x3y(x) ; (y(x))3x + y(x) + x ; ; 1 = 0 :
3x2 y + y 0 x3 ; (3y 2 y 0 x + y 3 ) + y 0 + = 0 ;
substituint ara en el punt (1; 1) i tenint en compte que y (1) = 1, es te
3 + y 0 (1) ; 3y 0 (1) ; 1 + y 0 (1) + = 0 ;
d'on
y0 (1) = 2 + :
Aix doncs, les derivades de mes amunt resulten ser
DxF (1; 1) = 6(2 + ) ;
Dy F (1; 1) = ;3 :
Per tant,
dF(1;1) (h1; h2) = 6(2 + )h1 ; 3h2
Substituint ara a la formula inicial tenim
F ((1; 1) + (h1 ; h2)) = 2 + 6(2 + )1!h1 ; 3h2 + R2(h1; h2 ) =
= 2 + 6(2 + )h1 ; 3h2 + R2 (h1 ; h2 ) :
Si diem ara
1 + h1 = x ; 1 + h2 = y
resulta ser
F (x; y) = 2 + 6(2 + )(x ; 1) ; 3(y ; 1) + R2 (x; y) :
Si comparem aquest desenvolupament amb el que volem obtenir, resulta que
6(2 + ) = 6 ;
d'on
= ;1 :
c) A l'apartat anterior s'ha trobat que
F = 2 + 6(x ; 1) ; 3(y ; 1) + R2(x; y) :

Per tant,
;2F = ;4 ; 12(x ; 1) + 6(y ; 1) + R (x; y) ; 2
F = (2 + 6(x ; 1) ; 3(y ; 1) + R (x; y)) =

2
2
2
= 4 + 24(x ; 1) ; 12(y ; 1) + R (x; y ) : 2
Aplegant els resultats anteriors, es te

; 12(x ; 1) + 6(y ; 1) ; 2F + F = (;12(x ; 1) + 6(y ; 1) + R (x; y))+
2
2
+ (12(x ; 1) ; 6(y ; 1) + R (x; y )) = 2
= R2 (x; y ) :
Aix doncs,
lim ;12(xp; 1) + 6(y ; 1) ; 2F + F 2 = lim p(x ;R1)(x;+y()y ; 1)

2
= 0;
(1;1) (x ; 1)2 + (y ; 1)2 (1;1) 2 2
per la propietat fonamental del residu de Taylor.

(Aula Politecnica) Josep Clotet, Josep Ferrer, M. Isabel García-Càlcul Diferencial D'una I Diverses Variables Problemes Resolts-Edicions UPC (2000)

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

(Aula Politecnica) Josep Clotet, Josep Ferrer, M. Isabel García-Càlcul Diferencial D'una I Diverses Variables Problemes Resolts-Edicions UPC (2000)

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

AULA POLITCNICA 32

Josep Clotet - Josep Ferrer

Aquesta publicaci s'acull a la poltica de normalitzaci lingstica

En col.laboraci amb el Servei de Llenges i Terminologia de la UPC.

Disseny de la coberta: Manuel Andreu

Els autors, 2000

Edicions UPC, 2000

Dipsit legal: B-23.409-2000

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Aquest recull de problemes resolts de calcul diferencial d'una i diverses variables

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

1a part: Calcul diferencial d'una variable

Captol 1 Nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

Captol 2 Nombres complexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Captol 3 Successions de nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . 31

Captol 4 Continutat i lmits de funcions reals d'una variable . . . . 43

Captol 5 Derivabilitat de funcions reals d'una variable . . . . . . . 71

Captol 6 Formula de Taylor per funcions reals d'una variable . . . . 105

Captol 7 Gra ques de funcions reals d'una variable . . . . . . . . . 125

2a part: Calcul diferencial de diverses variables

Captol 8 Topologia de Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

Captol 9 Successions en Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Captol 10 Continutat i lmits de funcions de diverses variables . . . 175

Captol 11 Derivabilitat i diferenciabilitat de funcions de diverses

Captol 12 Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita . . . 223

Captol 13 Formula de Taylor i extrems de funcions de diverses

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

1a part: Calcul diferencial d'una variable

Captol 1 Nombres reals

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Comencem, doncs, provant que la relacio es certa per a n = 1

(1 + : : : + k + (k + 1))2 = (1 + : : : + k)2 + (k + 1)2 + 2(1 + : : : + k)(k + 1)

13 + 23 + : : : + k3 + (k + 1)3 = (1 + 2 + : : : + k)2 + (k + 1)3

(b) hipotesi d'induccio.

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

b) Deduu que si x 2 R es tal que 0  x  1 per a tot n 2 N , llavors x = 0.

Ara be, si tenim en compte que:

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

i multipliquem la relacio (1) per n1 > 0 i tenim el resultat demanat:

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Suposem que existeix un k 2 R amb k < 1 i 8x 2 A x  k i sigui k1 2 R amb

O bviament, per a tot n 2 N es 1 6= 0; per tant, 0 no es mnim.

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

es o no un nombre enter.

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Tenim, doncs, que

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Observem a mes que si a < b , llavors:

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Captol 2 Nombres complexos

Abans de tot, recordem 1 que donat z 2 C , es te

z2 = r2(cos 2 + i sin 2 ) = r2 ei 2

Hem de determinar, doncs, el modul i l'argument

per cos  = Ma i sin  = Mb amb  2 [0; 2 ].

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

I pel que fa a z2 , tenim:

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

3. Descriviu geometricament el conjunt dels nombres complexos que satisfan una de

Recta paral lela a l'eix imaginari que passa per ( 12 ; 0)

Els autors, 2000; Edicions UPC, 2000.

Recta paral lela a l'eix real que passa per (0; 21 )

Aquest recull de problemes resolts de calcul diferencial d'una i diverses variables

1a part: Calcul diferencial d'una variable

Captol 1 Nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

Captol 2 Nombres complexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Captol 3 Successions de nombres reals . . . . . . . . . . . . . . . 31

Captol 4 Continutat i lmits de funcions reals d'una variable . . . . 43

Captol 5 Derivabilitat de funcions reals d'una variable . . . . . . . 71

Captol 6 Formula de Taylor per funcions reals d'una variable . . . . 105

Captol 7 Graques de funcions reals d'una variable . . . . . . . . . 125

2a part: Calcul diferencial de diverses variables

Captol 8 Topologia de Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

Captol 9 Successions en Rn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

Captol 10 Continutat i lmits de funcions de diverses variables . . . 175

Captol 11 Derivabilitat i diferenciabilitat de funcions de diverses

Captol 12 Teorema de la funcio inversa i de la funcio implcita . . . 223

Captol 13 Formula de Taylor i extrems de funcions de diverses

1a part: Calcul diferencial d'una variable

Captol 1 Nombres reals

Comencem, doncs, provant que la relacio es certa per a n = 1

(b) hipotesi d'induccio.

b) Deduu que si x 2 R es tal que 0 x 1 per a tot n 2 N , llavors x = 0.

Ara be, si tenim en compte que:

i multipliquem la relacio (1) per n1 > 0 i tenim el resultat demanat:

Suposem que existeix un k 2 R amb k < 1 i 8x 2 A x k i sigui k1 2 R amb

O bviament, per a tot n 2 N es 1 6= 0; per tant, 0 no es mnim.

es o no un nombre enter.

Observem a mes que si a < b , llavors:

Captol 2 Nombres complexos

Abans de tot, recordem 1 que donat z 2 C , es te

z2 = r2(cos 2 + i sin 2 ) = r2 ei 2

Hem de determinar, doncs, el modul i l'argument

per cos = Ma i sin = Mb amb 2 [0; 2 ].

3. Descriviu geometricament el conjunt dels nombres complexos que satisfan una de

Circumferencia de centre (1; 0) i radi 1

Feu-ne la interpretacio graca.

apliquem la relacio (a)

Vegem si (c) es una condicio sucient.

jz j + jz j = jz j + jz j = jz j + jz j = ( + 1)jz j

Il lustracio graca:

(a) Per l'observacio anterior.

Ara, el cas general es redueix a l'anterior fent z10 = ezi1 on z1 = rei .

Com que ha de ser 2n = 2k , les solucions z son

Captol 3 Successions de nombres reals

1. Proveu, fent us de la denicio, que

N tal que 8n n es verica que

Hem de trobar, doncs, un n 2 N en funcio de " > 0 per tal que 8n n :

Llavors 8n n i tindrem efectivament

naturals n; m mes grans que n es tingui

i la successio compleix, doncs, la condicio de Cauchy.

Sigui (an ) una successio de nombres reals positius:

Suposem que es cert per n ; 1, llavors

Provarem que (an ) es una successio monotona per induccio:

(1) Per hipotesi d'induccio.

Per tant, si existeix lmit aquest ha de ser tal que

= , si prenem lmits a (1) tenim que

lim nn e;n = lim n ;n p 2n =

= lim p lim 2n

a) Trobeu el terme general de la successio.

x = a i x = a ; per tant, es (xn ) = (an ).