Anda di halaman 1dari 8

Com avanar en educaci ambiental un cop culminada la Dcada per a

leducaci en desenvolupament sostenible


Marta Lacruz i Sobr

Responsable deducaci per a la sostenibilitat de Lavola i membre de la Societat Catalana dEducaci


Ambiental

El vuit Congrs Mundial dEducaci Ambiental ha tingut lloc recentment a Gteborg entre el 29 de juliol
i el 2 dagost, en un moment que sens rebella determinant per al mn de leducaci ambiental. Un cop
culminada la Dcada de les Nacions Unides per a lEducaci per al Desenvolupament Sostenible i
celebrada el novembre de 2014 la Conferncia Mundial en Educaci per al Desenvolupament Sostenible
a Nagoya (Jap), estem en un bon moment per a reflexionar sobre la feina feta i poder encaminar el
futur que obre les portes al nou Programa dAcci Global en Educaci per al Desenvolupament
Sostenible.

Aquest article est fonamentat en gran part en les conclusions a les quals ha arribat un comit
dexperts desprs dun llarg treball davaluaci de les experincies en educaci per al desenvolupament
sostenible els ltims anys, i que ha donat lloc a la publicaci Shaping the Future We Want. UN Decade
for Sustainable Development (2005-2014). Final Report. Les reflexions contingudes a les conclusions
finals, amb totes les mancances que pugueu trobar-hi, cal atribuir-les a la reflexi i lexperincia
personal de qui signa larticle.

1. Els antecedents
Cal tenir present la trajectria que ens ha portat fins aquest 2015, any defemrides per a leducaci
ambiental. En fa ja 40 de la creaci de litinerari pedaggic pel bosc de Santiga, reconegut com al
naixement de leducaci ambiental al pas i catalitzador de moltes altres iniciatives, tant pbliques com
privades, que van seguir-ne lexemple. Pocs anys desprs, la Diputaci de Barcelona dedicava un dels
Quaderns dEcologia Ambiental a leducaci ambiental, publicaci pionera al pas que sistematitzava el
que havia de ser la praxi de leducaci ambiental i es feien els primers intents de professionalitzaci de
lofici amb laparici dempreses com Lavola i la constituci de la Societat Ambiental dEducaci
Ambiental, de la que enguany tamb en celebrem el 30 aniversari.

Aquests primers passos de leducaci ambiental al pas anaven compassats amb el que es debatia a
larena internacional: el 1977 va tenir lloc la Conferncia Internacional dEducaci Ambiental a Tbilisi
(Gergia), en la qual sestablien per primer cop quin era el rol, els objectius que perseguia i els principis
que havien de regir leducaci ambiental. En un context ms ampli, linforme Fraure de 1972 encunyava
dues nocions interelacionades: la societat daprenentatge i leducaci permanent al llarg de la vida, que
havien de quallar en limaginari de leducaci ambiental.

2. La Dcada per a lEducaci per al Desenvolupament Sostenible


Ha estat, per, durant els ltims deu anys que leducaci ambiental ha arribat al seu punt de maduresa.
En gran mesura grcies a la proclamaci de la Dcada de les Nacions Unides per a lEducaci per al
Desenvolupament Sostenible, el discurs de leducaci ambiental sha amplificat i, si b no sha
implantat de forma universal, ha encoratjat nombrosos agents del sector educatiu, el sector privat i la
societat civil, a banda de les prpies agncies de les Nacions Unides i els estats membres, a assajar
milers diniciatives de molt diversa naturalesa arreu del mn.

El mandat de les Nacions Unides vers els estats membres es concretava en la Dcada que ha estat
vigent entre els anys 2005 i 2014 per tal dintegrar els principis i les prctiques del desenvolupament
sostenible en tots els aspectes de leducaci i laprenentatge amb lobjectiu de promoure canvis en el
coneixement, els valors i les actituds sota la visi de permetre una societat ms justa i sostenible per a
tots. Avui, sn poques les agendes pbliques que no recullen els principis de leducaci per al
desenvolupament sostenible (dara endavant, EDS) i cada cop sn ms les iniciatives privades que shi
afegeixen.

En lmbit internacional, la Dcada ha significat la millora en laccs i la consolidaci de leducaci


bsica de qualitat; ha perms reorientar els programes educatius existents per abordar la
sostenibilitat; ha ajudat a millorar la comprensi i conscienciaci pblica cap a la sostenibilitat; i ha
impulsat la formaci per avanar en la sostenibilitat en tots els sectors.

En lltim decenni doncs, tot i que de forma que podem considerar insuficient, sha ests i
professionalitzat mpliament la prctica de lEDS i nha crescut el reconeixement. Hi ha avui dia
consens en que leducaci s essencial per avanar vers el desenvolupament sostenible i que lESD
est liderant lexploraci i implementaci de noves formes daprenentatge.

Queda, per, molt cam per recrrer per assolir una societat que sencamini cap a la sostenibilitat. s
per aix que les Nacions Unides han impulsat un nou Programa dAcci Global en EDS que ser vigent
entre els anys 2015 i 2020 (ampliables), enfocat a cinc mbits dacci prioritria i que sn: (1)
recolzament a les poltiques internacionals i nacionals en matria deducaci i desenvolupament
sostenible; (2) promoci dels plantejaments paninstitucionals dEDS a tots els nivells i en tots els
entorns; (3) refor de la capacitaci dels educadors, del formadors i els altres agents del canvi per a
que siguin facilitadors de laprenentatge en favor de lEDS; (4) suport als joves en la seva funci
dagents del canvi en favor del desenvolupament sostenible mitjanant lEDS i (5) acceleraci en la
recerca de solucions de desenvolupament sostenible en lmbit local mitjanant lEDS.

3. 2015, un punt dinflexi


El 2015 sens presenta com una a crulla en la qual sentrecreuen dos eixos. Un dells, el de leducaci
per al desenvolupament sostenible; tal i com sha dit, aquest s un any defemrides que ens vincula
amb el passat de leducaci ambiental, per que alhora marca linici, en lesfera internacional, del que
est ja essent el Programa dAcci Global en EDS. Laltre, de caire ms transversal, t punts que duna o
altra manera, entronquen amb lEDS; enguany culminen tamb vries agendes internacionals:
lEducaci per a tothom (EFA, 2015) i els Objectius del Milleni (MDGs, 2015) que integraran ja principis
del desenvolupament sostenible en forma dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (SDGs) de
lAgenda Post 2015

Estem, doncs, situats en una magnfica talaia que ens permet albirar dall on venim, reflexionar sobre
all que hem aprs i definir la sendera que hem de seguir, i que brinda tamb loportunitat per a fer
alinear les agendes internacionals. Per aquesta comesa, lEDS sens revela com un factor clau en favor
dels mateixos objectius, sempre i quan sapiguem fer una transici en leducaci, aprenentatge i el
desenvolupament professional vers una mirada ms holstica, integradora i crtica.
El recent informe de la UNESCO davaluaci de la Dcada de les Nacions Sharing the Future We Want,
assenyala les deu troballes clau fruit del decenni que han dencaminar les accions futures de la EDS:

LESD s un element facilitador del desenvolupament sostenible donat que: (1) tots els sistemes
educatius estan abordant els temes de la sostenibilitat; i (2) que cada cop hi ha ms alienaci de les
agendes educatives i les agendes en desenvolupament sostenible.

En lESD s cabdal la confluncia de tots els agents involucrats: (3) sha constatat que el lideratge
poltic s fonamental; (4) sha evidenciat leficcia dels partenariats que involucren mltiples agents; i
(5) sha observat que els compromisos locals estan augmentant, entorn en el qual lESD s
especialment efectiva.

LESD s un motor per a la innovaci: (6) constatant que si es considera lens educatiu en el seu
conjunt, la prctica en lESD millora; i (7) impulsant les pedagogies interactives i centrades en
l'alumnat.

LESD sha ests a tots els nivells i rees deducaci: (8) essent integrada arreu del mn dins de
l'educaci formal; (9) creixent tamb en els mbits de l'educaci no formal i informal; i (10) en
l'educaci tcnica i vocacional i la formaci professional.

4. Per, qu s leducaci per al desenvolupament sostenible?


Segons la definici que en dna la prpia UNESCO, leducaci per al desenvolupament sostenible es pot
considerar com aquella educaci que empodera tothom per a prendre decisions informades cara a la
integritat ambiental, la viabilitat econmica i la justcia social per a les generacions presents i futures,
alhora que respecta la diversitat cultural. Considerarem aqu educaci ambiental i educaci per al
desenvolupament sostenible com a sinnimes, seguint el criteri sota el qual anomenem EDS tota
leducaci que segueix aquests principis, independentment que segons el context cultural, les
tradicions pedaggiques o els mbits prioritaris pugui anomenar-se educaci ambiental, educaci per a
la sostenibilitat, educaci global o educaci en matria de desenvolupament.

LEDS, traduda a la prctica, hauria dinvolucrar tots els aspectes educatius i no hauria de ser
considerada com un afegit al currculum existent a les prctiques educatives, sin que hauria de
situar-se al cor mateix de leducaci; hauria dinvolucrar tots els nivells educatius i hauria de ser un
procs daprenentatge al llarg de tota la vida (des de lescolaritzaci fins a leducaci superior,
leducaci vocacional, la formaci professional, laprenentatge dadults i la sensibilitzaci pblica); i
hauria de ser aplicada en tots els contextos, tant de leducaci formal i no formal, com de leducaci
informal i la formaci in-service.
LEDS s:

*un aprenentatge al llarg de tota la vida

*una educaci que infon valors

*t a veure en el qu i el com aprenem

*refora el sentit de responsabilitat com a


Gaireb qualsevol contingut pot abordar-se des de la perspectiva de lEDS, per en globals
ciutadans sn fonamentals: el
canvi climtic; la reducci del risc de desastres i la resilincia; els sistemes de vida sostenibles: el
consum i la producci sostenibles; la biodiversitat; i la reducci de la pobresa. Com es pot observar,
aquests temes clau es caracteritzen essencialment per ser incerts, complexos i amb un alt nivell
dinterconnexi entre ells i, per tant, cal que les persones adquirim nous aprenentatges que depassen
en molt les competncies bsiques com ara lalfabetitzaci i la comprensi matemtica. Aix, lEDS sha
denfocar en la rellevncia i la pertinncia dels temes escollits, prioritzant sempre que es pugui el
context local, i ha de considerar el propsit i els mtodes del propi procs daprenentatge i els resultats
que sen volen obtenir, ajudant els estudiants a adoptar valors en favor del desenvolupament
sostenible.

Figura 1. Els aprenentatges de lESD

Peu de figura 1. Els aprenentatges a adquirir en educaci per al desenvolupament sostenible tenen a
veure amb la rellevncia, el propsit, els mtodes, els resultats, els continguts i els valors personals i
collectius.

Leducaci per al desenvolupament sostenible com a motor dinnovaci pedaggica

No tants anys enrere es concebia leducaci per al desenvolupament sostenible com a una aportaci de
continguts en el context escolar, emfasitzant la reorientaci del currculum en el coneixement general
sobre el desenvolupament sostenible. Per per tal que lEDS esdevingui una eina transformadora que
empoderi les persones i les capaciti per emprendre accions en favor del desenvolupament sostenible,
calen noves aproximacions al propi procs densenyament i aprenentatge. s per aix que lEDS est
introduint aquelles pedagogies on els alumnes sn els protagonistes en el procs daprenentatge per
tal que ells mateixos aprenguin a fer-se preguntes, a analitzar, a pensar de forma crtica i a prendre
decisions en collaboraci amb els altres. De facto, els tres mtodes daprenentatge que shan mostrat
especialment reeixits en leducaci per al desenvolupament sostenible sn: el desenvolupament del
pensament crtic, la visualitzaci descenaris futurs i laprenentatge basat en la presa de decisions de
forma participativa i collaborativa per a la resoluci de problemes.

Tal i com sapunta en linforme davaluaci de la Dcada de les Nacions Unides, encara s necessria
ms evidncia, per la recerca comena a suggerir que els estudiants que aprenen a travs daquests
mtodes, desenvolupen una millor conscincia i responsabilitat pel mn que els envolta.

5. Tendncies de futur
Els avenos en neurocincia i leducaci en la primera infantesa

En el camp de la neurocincia sestan produint avenos que desperten cada cop ms inters entre la
comunitat educativa, donat que poden aportar llum per comprendre millor les interaccions entre els
processos biolgics i els daprenentatge. En particular, alguns dels estudis ms rellevants pel camp de
la pedagogia senfoquen en els anomenats perodes sensibles de les activitats daprenentatge i en com
entre els 0 i els 8 anys s quan tenim ms capacitat daprendre. s tamb entre aquestes edats quan
sadquireixen la majoria dactituds i es formen els valors fonamentals. Sembla aleshores pertinent que
lEDS reforci les seves propostes per a les escoles de primria i les llars dinfants i que es constitueixin
comunitats daprenentatge amb la participaci de mares i pares. A ms, cal tenir en compte que els
nens nascuts el 2013 seran majors dedat el 2030, moment en que els efectes del canvi climtic seran
molt ms evidents. Per si aix no prou concloent, hi ha alguns estudis econmics que apunten que el
perode de retorn de la inversi econmica feta en la primera infncia s molt inferior a aquell efectuat
en edats superiors.
Daltres estudis apunten a la plasticitat del cervell i a la capacitat per introduir canvis com a resposta a
les demandes de lentorn al llarg de tota la vida. Aquesta idea refora lexistncia doportunitats per a
laprenentatge a qualsevol edat i la importncia de laprenentatge permanent.

Lexpansi de les tecnologies

Una de les caracterstiques que defineixen el desenvolupament avui s la connexi a Internet i laparici
i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci ha revolucionat el mn de leducaci. Sha
produt un increment exponencial del volum dinformaci i coneixement disponibles i algunes
tecnologies basades en els progressos de la intelligncia artificial, les impressores 3D, la recreaci
hologrfica, la transcripci instantnia, el reconeixement de la veu i dels gestos poden aportar molts
beneficis en la salut, el benestar i leducaci. Com incorporar aquestes eines a lEDS i com utilitzar-les
en favor del desenvolupament sostenible s, sens dubte, un dels principals reptes educatius que sens
plantegen.

La formaci de mestres

La preparaci de mestres en els continguts i metodologies sapunta com un dels reptes ms


importants en els propers anys. Al mn hi ha 73 milions de mestres i professors, cosa que pot
representar un impuls cabdal per fer avanar lESD en leducaci primria i secundria; no en va, la
formaci de mestres tant en la fase inicial, com en la formaci contnua, ha estat apuntada com una de
les lnies prioritries del Programa dAccci Global en EDS. Una de les lnies a treballar en un futur pot ser
la certificaci dels mestres i lacreditaci de formadors i dinstitucions formatives de mestres en ESD.

La rellevncia del context local

En la prctica diria, els educadors hem pogut comprovar que lEDS es mostra particularment efectiva
quan el seu plantejament i acci es centren en el desenvolupament sostenible en lmbit local. s
aleshores quan lentorn esdev significat i safavoreix un sentiment de pertinena fcilment exportable
a altres realitats.

En el context escolar, els programes decoescoles estan augmentant de forma exponencial. Sn ja ms


de 14 milions destudiants i 1,2 milions de mestres que estan involucrats en el que avui s la xarxa de
mestres i alumnes ms gran del mn. Aquests projectes sn ms reeixits quan es t en compte el
centre en la seva totalitat i sinclou la sostenibilitat no nicament en el currculum i els processos
daprenentatge, sin tamb quan es tenen en compte les installacions i, molt especialment, en
lorganitzaci. Caldria, fins i tot, anar un pas ms enll i dotar les escoles de ms flexibilitat i autonomia
per introduir context localment rellevant i augmentar la interacci amb la comunitat local, impulsant la
governana i la capacitaci de la comunitat educativa en el seu conjunt.

Tamb en lmbit de la sensibilitzaci pblica, lestabliment de vincles amb lentorn ms proper s


particularment efica. Per fer-ho, conv plantejar qestions rellevants per a les persones a les quals
sadrea (com mafecta personalment?), donar loportunitat a les persones de fer alguna cosa que
contribueixi a la qesti (qu puc fer-hi jo?) i no descuidar laspecte collaboratiu de les accions que
semprenen (com es pot treballar de forma conjunta per a la seva consecuci?)
Lestabliment de xarxes de collaboraci

Laven en el desenvolupament sostenible no es produir per laddici daccions individuals, sin


grcies a lacci conjunta del treball en mltiples xarxes de collaboraci. El treball en xarxa i el
partenariat constitueix un repte en ell mateix, donada la multiplicitat de visions i dinteressos dels
mateixos agents que hi intervenen, per s sens dubte, imprescindible en el canvi sistmic que
requereix el desenvolupament sostenible a gran escala. Cal tenir present en aquest aven al sector
educatiu, que s cada cop ms capa de treballar de forma alineada i en collaboraci amb xarxes de
desenvolupament sostenible.

En lmbit poltic, s necessari enfortir la coordinaci entre les agncies responsables de la poltica en
desenvolupament sostenible i aquelles responsables de leducaci. Per fer-ho, ser essencial capacitar
els poltics i els tcnics municipals en com incloure leducaci, la formaci i la sensibilitzaci per a la
sostenibilitat local.

La intervenci del sector privat a les escoles pbliques ha estat controvertit, per sempre i quan es
determinin els rols i les responsabilitats del sector privat en la programaci pblica, es poden obtenir
beneficis per a tots els interessats.

Una educaci ms humanista

El recent informe de la UNESCO Rethinking Education: Towards a global common good? reclama una
visi ms humanista de leducaci inspirada per una concepci basada en el respecte a la vida i la
dignitat humana, la igualtat de drets, la justcia social, el respecte a la diversitat cultural i les
cosmovisions, la solidaritat internacional i la responsabilitat compartida dun futur com sostenible.
Aquests sn, assenyala, els fonaments de la nostra humanitat comuna i la finalitat essencial de
leducaci al segle XXI, que ha de deixar enrere lutilitarisme i leconomicisme de curta mirada per
integrar les dimensions mltiples de lexistncia humana.

Quant a lEDS, el mateix informe aconsella que leducaci ha de trobar els mitjans per respondre els
reptes que planteja el desenvolupament sostenible, tenint en compte les nombroses cosmovisions i
els sistemes de coneixement alternatius, aix com les noves fronteres de la cincia i la tecnologia. Per
fer-ho, cal fomentar laprenentatge en el pensament crtic, la formulaci de judicis independents, la
resoluci de problemes i les aptituds bsiques dinformaci i comunicaci per a desenvolupar actituds
transformadores que requereixen dun enfocament de leducaci ms holstica que abasti
laprenentatge social i emocional, la cultura i les arts i que contempli les seves mltiples dimensions
socials, tiques, econmiques, culturals, cviques i espirituals.

Leducaci, un b com

Laportaci ms significativa de linforme de la UNESCO Rethinking Education: Towards a global common


good? s la de superar la noci que leducaci s un b pblic i, en aquest sentit, proposa considerar-la,
juntament amb el coneixement, com a bns mundials comuns. En una realitat que canvia molt de
pressa, cal plantejar-se els principis normatius que orienten la governana de leducaci. Aix suposa
considerar -continua linforme- que la creaci del coneixement, aix com la seva adquisici, validaci i
utilitzaci, siguin comuns a tots les persones com a part duna empresa social collectiva. Els autors
sostenen que la noci de b com ens permet superar la influncia socioeconmica individualista
inherent al b pblic
6. Conclusions
Leducaci de qualitat

Si entenem per educaci de qualitat aquella que no noms infon les competncies bsiques sin que
desenvolupa valors en un aprenentatge al llarg de tota la vida, que es planteja sobre el qu i com les
persones aprenen i que refora el sentit de responsabilitat com a ciutadans globals i els prepara millor
pel mn que han dheretar, podrem convenir que leducaci per a la sostenibilitat, per tot el que hem
exposat fins ara, ns un sinnim.

En una visi cada cop ms estesa, leducaci per al desenvolupament sostenible ha de superar la mera
introducci de continguts i incorporar tota una visi cada cop ms integradora de valors (per a la
justcia social, lequitat, per a la pau...) i de visions cosmogniques diferents amb una vocaci
humanstica darrere. Leducaci de qualitat pel desenvolupament sostenible hauria de ser aquella que
permeti les persones desenvolupar habilitats i actituds per a respondre als reptes globals presents i
futurs.

Sota aquest paradigma, quan parlem deducaci per al desenvolupament sostenible estem
indefectiblement referint-nos a educaci de qualitat.

Els fruits de leducaci ambiental

Al llarg de quaranta anys de prctica de leducaci ambiental, la pretensi de quantificar limpacte que
sha produt s una empresa impossible: sn incomptables les intervencions que han tingut lloc i les
persones que nhan resultat beneficiries. Per, si b no podem mesurar el fruit de la feina feta, s que
en podem constatar alguns dels seus resultats.

Les nombroses iniciatives empreses en lmbit de leducaci formal i la no formal i les accions de
sensibilitzaci pblica shan tradut en un augment de la conscienciaci pblica i el concepte de
sostenibilitat s inherent en lagenda pblica. Molts daquells nens i nenes que atenem fa alguns anys,
sn avui adults que demanden productes, bns i serveis produts de forma ms responsable. Les
empreses innoven, en gran part, empesos per un nombre creixent de ciutadans conscients de limpacte
ambiental i social de les seves accions i grcies tamb als estudiants que actuen com a agents del
canvi en la cultura del lloc de treball. Leducaci superior i la formaci professional incorpora leix de la
sostenibilitat empesa per una demanda a lala per part dels estudiants que esperen aprendre ms
sobre els canvis que afronten les persones i el planeta, desitjosos daprendre i contribuir-hi. I la
societat, en el seu conjunt, comena a innovar en les formes dorganitzaci i governana, mentre es
construeixen noves formes de participaci pblica.

En definitiva, si com a ciutadans no concebem un escenari de futur que no estigui basat en el


desenvolupament sostenible, haurem de concebre tamb com a educaci de futur aquella que el
facilita.

Bibliografia
Ardoin, N.; Heimlich, J.; Braus, J; Merrick, C. (2013). Influencing Conservation Action. What Research
Says About Environmental Literacy, Behavior, and Conservation Results. Nova Iork: National Audubon
Society.

Delors, J. et al. (1996). Learning: the treasure within. Report to UNESCO of the International
Commission on Education for the Twenty-first Century. Pars: UNESCO.

Fraure, E. ; Herrera, F.; Kaddoura, A.; Lopes, H.; Petrovsky, A.; Rahnema, M.; Chamipon, F. (1972).
Learning to be. The world of education today and tomorrow. Pars: UNESCO.

UNESCO (1978). Intergovernmental Conference on Environmental Education organized by Unesco in


co-operation with UNEP. Tblisi (USSR). Pars: UNESCO.

UNESCO (2014). Shaping the Future We Want. UN Decade for Sustainable Development (2005-2014).
Final Report. Pars: UNESCO.

UNESCO (2015). Rethinking Education: Towards a global common good? Pars: UNESCO.