INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA MEDIEVAL

Conceptes importants
RENDA - FISCALITAT (IMPOST)
La renda fa referència als pagaments que fan els pagesos a un senyor feudal per les terres que
treballen. La fiscalitat, fa referència a un pagament a l’Estat, al mecanisme que organitza l’Estat per
cobrar els impostos. Tot i que, hi ha períodes amb reialeses molt dèbils en els que no existeix fiscalitat
i només es manté la renda.

FEUDALISME - ESTAT
El feudalisme és un tipus de societat on l’Estat és molt dèbil o inexistent, es correspon amb la
renda. Feudalisme i Estat s’oposen l’un a l’altre ja que l’Estat sempre voldrà tenir el monopoli de
cobrament però poden coexistir.

MONEDA - INSTRUMENT FISCAL

A l’Edat Mitjana el valors de les monedes ve atribuït pel metall amb el que estan creades
(metalls nobles). És un instrument fiscal imposat per l’Estat abans que un instrument comercial, ja
que les transaccions comercials es poden fer amb l’intercanvi de productes. Les persones, realment,
van al mercat a comprar monedes a canvi dels seus productes per poder pagar els impostos. No
necessariament és un indicador del progrés del comerç, sinó de la fortalesa d’un Estat i la seva
fiscalitat.

MONARQUIES FEUDALS

EXPANSIÓ DEL FEUDALISME

L’Expressió Edat Mitjana

Aquesta expressió apareix escrita per primera vegada en llatí, que es la llengua per
excel·lència dels documents de l’Edat Mitjana. Tot i que, a partir del segle XII comencen a aparèixer
documents en llengua romanç.
Medium Tempus o Medium Aevum són les expressions que comencen a ser utilitzades pels
humanistes italians. La primera constància que en tenim es troba en un escrit de Giovanni Andrea,
bibliotecari del Papa (1469). Els intel·lectuals del Renaixement valoraven tota la tradició clàssica
anterior a l’Edat Mitjana i acostumaven a menysprear aquesta etapa, per això rep aquest nom amb
certa connotació pejorativa. Es considera una etapa de retrocés respecte a l’època clàssica.
Fins al segle XVII no es converteix en un concepte historiogràfic i, és en aquest segle en el
qual, parteixen la història en tres edats. Els historiadors alemanys perceben l’Edat Mitjana d’una
forma negativa que encara es manté durant el segle XVIII, època de la Il·lustració.
 Adam Smith considera l’Edat Mitjana com una època d’anarquia amb una societat estancada
i sense progrés, sobretot econòmic, sense desenvolupament tècnic. Altes intel·lectuals com Voltaire
o Rosseau es dediquen a qüestions més polítiques i es centren en l’Esglèsia. És aquí on es crea el
concepte d’obscurentisme de l’Edat Mitjana. El clergat havia reprimit la voluntat de pensament del
poble, voluntat que defensaven els il·lustrats. Aquests es definien a si mateixos com a oposició dels
pensadors medievals i la seva posició era molts coherents amb el moviment burgés de la Revolució
Industrial.
En un context que està ambientat a enderrocar totes les estructures de l’Antic Règim, el
pensament dels intel·lectuals, justament per això, es dediquen a senyalar tots els problemes de l’Antic
Règim. Per tant, partim d’una visió negativa d’aquesta etapa medieval que es comença a crear ja en
el Renaixement.

Periodització de l’Edat Mitjana

Les perioditzacions que fem de l’Edat Mitjana també tenen a veure amb aquesta percepció
negativa, sobretot amb els de la Il·lustració. La fan coincidir amb la caiguda de l’Imperi Romà
d’Occident i el començament del Cristianisme. El seu final coincideix amb la caiguda de l’Imperi
Romà d’Orient o la conquesta d’Amèrica.
Aquest període està fragmentat en diferents etapes:
- Alta Edat Mitjana (V-X)
- Edat Mitjana Central (XI-XIII)
- Baixa Edat Mitjana (XIV-XV)
Aquesta és una divisió clàssica però hi ha historiadors que fan diferents perioditzacions, com
es el caso de Jacques Le Goff que crea el concepte de “Llarga Edat Mitjana”, la qual comprèn des del
segle IV fins al XVIII, justament abans de les revolucions burgeses ja que moltes institucions de
l’Antic Règim es mantenen fins l’època. També existeix el concepte d’Antiguitat Tardana, que
comprèn els regnes germànics o bàrbars com serien els francs, els visigots, els saxons, anglons…
Aquest període s’anomena així perquè, tot i que, l’Imperi Romà d’Occident ha caigut, hi ha encara
moltes reminiscències de la cultura clàssica.

A Europa, durant els segle IV-X, es produeixen moviments de població cap a Occident per
part dels regnes germànics i dels àrabs. Per altra banda, durant els segles XI-XIV, es produeix una
expansió cap a Orient en forma de exèrcits i conquestes. És tracta d’una societat que, en el primer
període, es troba en formació, les societats feudals. Però, a partir del segle XI, es dediques a colonitzar
altres territoris. Finalment, cap al segle XIV-XV, quan ja han conquerit gairebé tot el territori, marxen
a Amèrica. És una societat especialitzada en conquesta i colonització.