Apunts TFM

13/02
La llibertat a l'època moderna. No merament tª , si no practica. Textos no
menys important, la llibertat, la Europa del s XVI . Plasmat a la revolució francesa si
la llibertat pot sobreviure avui dia com es va gestar, o l'hem de repensar.
Metodologia son, classes i comentaris de textos. Dinàmiques i participatives.
Assistència i participació. 1 parcial 27/03 i 22/05 i final 14/06.
Llibertat concreta. Temari. Hobbes i Rousseau parteixen de la guerra, la
desintegració del cós social. Problema de la fonamentació del cos social. Una societat
.
“De Cive” Hobbes introducció i 1º capítol. Ambient de guerra civil q vol evitar.
Sobre la base del realisme politic. Ohobbes es conservador? també es q ve donat pel
context pol del moment. Rousseau, “Escrits polítics” ed trotta. Inclou tot un seguit
d'escrits polítics, a Trotta han fet una selecció. Alguns aspectes del contracte social si
en tenim temps.
Kant, Veurem 1. il·lustració i l'historia, la concreció de l'il·lustració x kant,
“resposta ala pregunta “que es il·lustració”, canons del pensament lliure, un poc,
motor de l'ara. Desde la modernitat repensarem a partir d'aquest, i veurem a Foucoult,
el desenvolupament hª de kant. 2. Àmbit cosmopolita. 3. la pau perpetua. Única via x
aconseguir la pau, germen de l'unió europea. Fa un dret internacional. Tres
perspectives. Text ”Hª política”, altre editorial “En defensar de l'il·lustració”
pensament molt polític del pensament polític, arrelades a una tradició pràctica.
t.3 Hegel “Hª filosòfica del món”, de les primeres societats primitives,
desplegament de l'Esperit x Hegel es la llibertat, amb la raó absoluta del mon.
Interpretació de Hegel de dretes o mes conservador o mes d'esquerres.
Lectures de ref. “La raó en l'hª”, i si dona temps “Escrits berlinesos sobre religió”, la
divisió entre la religió i l'estat. L'Esperit es manifestaria col·lectivament a l'estat.
Aixo esta a Alianza.
 Canvis a la concepció del mon a la modernitat. Asaigserem aquest autors per
pensar el mon contemporani. Q vol dir la llibertat, filosòfica, cívica, i política. Al
nostre mon actual.
Hobbes el q li movia era la por, la passió per escriure. “Llibre por revencia i ..”

*Spinoza se sol considerar autor ètica, però té textos polítics “tractat ...” que es la fil
q está apart de q es la religió. I apart un recull de textos polítics “ “ .

15/02

Fotocopia d'un text d'en Hobbes de “...Tudicies..”. Modern= etimo. El projecte

modern es contraposició a la tradició. Es un període de efervescència. il·lustració es
donar llum. Il·luminació per a raó. Modes d'entendre la cultura, i la ciència. La
ciència eliminara les causes primeres, i com diu descartes en mecanicisme.
Quins trets-elements esquema senzill (pow) , el jo i la por germans bessons.
Marin Mersenne. Hobbes es un gran coneixedor d'Aristòtil. Gran intel·lectual. Dur
moral a la física. Desvetllar d'una manera geomètrica, científica, perdurable. L'espai
euclidiana i ... a través del cós i de la mecànica. El sistema circulatori es va descobrir,
es mecànic. En el de Cive, primer va els fets antes de l'home. Dins el ser humà hi ha
una tendència de bé, si no els homes seran un animal de rapinya.
Va haver de escriure el de cive per el esdeveniments, per cercar la pau social. 1.
Llibertat, apartats que estructura el 'de Cive'. Ets lliure fins q trobes algo q te atura.
Igualitaries!!! en terme no religiós, dels primers q va utilitzar el terme per
dones/homes. Que els individus conformin un vertader corpus social. 2. Agafa de
Tucídies -> “Respecte a els pactes i al... “ 3. La religió. Autonomia del cos cívic.
L'anarquia, l'anomia (Falta d elleis). Carlo gunguigue? “.. La por..” Llibre en el
que surt el fragment de Tucídies q em llegit a classe.
Combina el mecanicisme cartesia i el..
20/02

un capítol del Leviatan i tornarem a de Cive. Per que es necessari formar a

l'estat i les causes de dissolució a un estat, o sigui de sedició. Llibertat poder i religió
-> de cive. Antropologia negativa, estat míser i odiós, la tendència humà al bé,
natural. I a cercar la pau l'absència de por.
El prefaci a Hobbes, la por i despues el pacte. Aixi com Galileu vol establir
una ciència ho la vol fer al estat, la llibertat s'entenia com a xoc de cosses, no vol dir
q no som sociables, xo em de esser realistes. Fomenten mes bé l'odi. Primer
reivindicar la fil moral. Uns principis sòlids i científics. Evitar las sospitàs de sedició.
Les faccions son el principi de la ruïna de l'estat, xrq la societat es fragmenta i hi ha
probabilitat de lluita.
Observació i constatació. Les associacions humanes nomes serveixen per es
profit i l'interès. Es mes fàcil esser dolent q esser amigable. No se es dolent per
natura, xo hi ha una tendència, xrq si no anam en contra dels evangelis, son
consubstancialment dolents.
La maldat es mes forta q la tendència al bé. El que pot canviar la natura es
l'educació o instrucció. Es necessita de les institucions per imposar el be.
Llegim el prefaci, pensa també a les guerres de religió. Hobbes era un conseller
de un gran senyor, era un puesto important. Vol aplicar el mètode de la ciencia de
Galuleu, podem tenir diferents maneres de pensar pero son relacions afectives en
contacte. Jo i la por som germanes bessones. Se ha de veure les causes constitutives,
cientific. pressuposar q som bons es un “quietisme”. Conservador en un sentit de
conservar l'estat. A la natura no le feim un judici d eevalor si no a les accions. el
Leviatan s'escriu a 1651. Carles I mor al 59. tots som iguals per en Hobbes, força i
enginy. Dels dictats de la rao natural.

Capitol 1 . les facultats humanes estan al servei de la voluntat de viure amb la propia
la força i el poder. Capitol 1 te 15 punts. Power. Hobbes lleva les causes finals de
l'etica i la moral.
22/02
“0rticle Eastern Goutha Sbrenica, we are looking away again”
Le guerres dins la logica internacional. En temps de Hobbes avia uns codis de
no agresio a la poblaci civil. El americans van introduit el Shok and terror. LA guerra
civil es la destrucció del cos cívic, Hobbes el volia evitar. La imposició de el poder
mitjançant la força. Lletgiren el De Cive en grups de conc, utilitza el etode euclideá,
q ve deduït a la seva física, i la habilitat social es adquirida. Igualtat natural de tots els
esser humans, a un estat precivil, tothom te el deure de autofirmarse, consustancial de
lluita 3 igualtat natural, tots tenen el dret natural d'augmentar el seu poder i cercar
vies de la seva satisfacció.
Els seguents cinc capitòls de 6 al 10. voluntat dels mes forts. La defensa de sí
mateix. Si me ataquen puc respondre, l'espasa es el punt central. Defensa la
legitimitat de tots els mitjans pero no com a Maq estim a un moment precivil. Punt 9
tenim dret a jutjar els altres i les seves accions. El dret es legitima per la força. Aixo
es dret natural. Dret absolut a tot i tots. La guerra de tots contra tots.
11. -15 Capitòls. La vanagloria. No hi ha ningú q estimi s'estat de confrontació latent
sigui bo. El be no pot fer res al mal vivint a un estat d'anomia. A Hobbes el pots mirar
pre, o amb els casos q ell veu quan no hi ha estat. Els estats podran evolucionar,
d'alguna manera se ha de mantenir s'estat. Les faccions i multituds. Els mes forts
tenen el dret. a els conatus? Amb la força i la pau. LA societat civil com a una
persona, ara deim una societt jurídica. Les diferents capes treballaran a una armonía
contractual com a cos cívic. En termes de autoafirmació nacional. Al prefaci La llei
que mana del sobirá es llei divina. X aixo transferim el poder al sobirá x constituir
una unica Voluntat. Stattus quo, traducció. Etnocentrista de, se ha de civilitzar,
Metode deductiu.

*Karl smitch, el ideoleg del estat nacionalsocialista, el partits politics es una guerra d
e bandols, faccions. professor d'en Fraga. L'antimaquiavel obra de Fraga, q Carl
Smith sempre citava.
*”Robert Nozick, anarquia estat autopia”. Llibre de capçalera un den Reagan
*Hard imperio. La multitud de les calsses globals, en sentit spinozista de la seva
politica.