Anda di halaman 1dari 2

ÒPTICA II,                   CURS 2017‐18 

EXERCICIS PER L’AVALUACIÓ INDIVIDUAL DELS TEMES 1 i 2 

1. Considereu un dispositiu de doble escletxa de Young amb les escletxes situades en els 
punts de coordenades (0,‐a) i (0,a) i amb la font puntual situada al punt (‐s,). Obtingueu 
el patró de interferències al pla x = D. Considereu què D >>a,y,s, i què  << s,a,y sent y 
l’ordenada del punt d’observació. Com depèn la posició del màxim central del patró de 
interferències de ? 
2. Considereu  ara  què  el  dispositiu  de  l’exercici  anterior  està  il∙luminat  per  dues  fonts 
puntual incoherents entre si, estant situades les dues fonts als punts (‐s,) i (‐s,‐). Quant 
ha  de  valdre    per  a  què  els  màxims  del  patró  de  interferències  d’una  de  les  fonts 
coincideixen amb els mínims del patró de interferències de l’altra?  
Suposant que el patró de interferències d’una font extensa (d’extensió ) fos assimilable 
al d’una col∙lecció de fonts puntuals molt properes entre si i situades dintre de la regió 
ocupada per la font extensa, raoneu com variarà la visibilitat del patró en variar  (no 
cal  fer  càlculs  explícits).  Relacioneu  el  resultat  amb  el  fonament  del  interferòmetre 
estel∙lar de Michelson.  
3. Considereu dues fonts puntuals coherents entre si situades als punts de coordenades  
(‐a,0) i (a,0). Obtingueu el patró de interferències en una pantalla situada al pla x = D. 
Considereu què D >>a,y sent y l’ordenada del punt d’observació. 
4. Considereu  un  dispositiu  de  doble  escletxa  de  Young  il∙luminat  amb  llum  linealment 
polaritzada paral∙lelament a les escletxes. Si darrere d’una escletxa es situa una làmina 
de quart d’ona, quina és la visibilitat del patró de interferències? 
5. Considereu un interferòmetre de Mach‐Zender al què s’ha afegit una cel∙la en la què es 
pot fer el buit en un dels seus braços. A quina freqüència oscil∙larà la intensitat de l’ordre 
central de interferències si la pressió en la cel∙la varia amb el temps t com P(t) = P0  t? 
(P0  denota  la  pressió  atmosfèrica  i    un  paràmetre  de  dimensions  apropiades.  La 
longitud dels braços de l’interferòmetre és L, i la cel∙la de gas té una longitud Lc. Suposeu 
que  l’índex  de  refracció  depèn  linealment  de  la  pressió  segons  n = n0P  amb    un 
paràmetre de dimensions [P‐1].) 
6. Obtingueu la fórmula d’Airy per una làmina dielèctrica transparent d’espessor e i índex 
de refracció n submergida en aire. Representeu els espectres de transmissió i reflexió 
per diversos valors de la finesa.  
7. Obtingueu la fórmula d’Airy per una interfase aire‐dielèctric 1‐dielèctric 2 amb índexs 
de refracció 1 < n1 < n2. 
8. Discutiu l’amplada de línia i el poder resolvent del interferòmetre de Fabry‐Perot. 
9. Obtingueu  el  patró  de  interferències  en  camp  llunyà  produït  per  N  fonts  puntuals 
coherents entre si. Suposeu que el punt d’observació està tan lluny del pla què conté les 
fonts què el què hi arriben són ones planes. Expresseu el resultat en funció de l’angle  
què subtendeix el punt d’observació. (Consulteu el llibre de Hecht.) 
10. Relacioneu el resultat de l’exercici anterior amb el funcionament dels radiotelescopis 
interferomètrics. (Consulteu el llibre de Hecht.) 
11. Fent‐ne ús del resultat de l’exercici 9, obteniu el patró de difracció de Fraunhofer d’una 
escletxa unidimensional suposant què el nombre de fonts per unitat de longitud tendeix 
a infinit (alhora que la intensitat emesa per cada font disminueix per tal de mantindré 
la intensitat total constant) i fent el pas al continu. (Consulteu el llibre de Hecht.) 
12. Obtingueu  l’equació  de  difracció  paraxial  per  a  ones  monocromàtiques  a  partir  de 
l’equació d’ones per al camp electromagnètic. (Consulteu els materials de l’assignatura.) 
13. Integreu  l’equació  de  difracció  paraxial  i  obtingueu  l’equació  de  difracció  de  Fresnel 
paraxial. Discutiu els límits de difracció de Fresnel i difracció de Fraunhofer. (Consulteu 
els materials de l’assignatura.) 
14. A  partir  del  resultat  anterior,  obtingueu  el  patró  de  difracció  paraxial  de  Fraunhofer 
d’una  escletxa  unidimensional.  Compareu  el  resultat  amb  l’obtingut  a  l’exercici  11. 
(Consulteu els materials de l’assignatura.) 
15. Obtingueu  el  patró  de  difracció  paraxial  de  Fraunhofer  d’una  obertura  circular  (disc 
d’Airy). (Consulteu el llibre de Hecht i els materials de l’assignatura.) 
16. Obtingueu  el  patró  de  difracció  paraxial  de  Fraunhofer  d’una  xarxa  de  difracció 
unidimensional  d’extensió  infinita.  Compareu‐la  amb  el  resultat  de  l’exercici  9. 
(Consulteu el llibre de Hecht i els materials de l’assignatura.) 

Notes: 

Els exercicis 9 fins al 16 estan fortament basats en el llibre de Hecht i també en els apunts sobre 
el tema de difracció depositats a la carpeta de recursos compartits de l’aula virtual.  

Es recorda que l’avaluació es farà per parelles. 

Les respostes han d’ésser manuscrites i han d’estar correctament redactades i presentades, amb 
el que no es valoraran com correctes les respostes esquemàtiques o poc argumentades.  

S’ha d’entregar l’original al professor pel què es recomana als estudiants que conserven còpia 
del treball.