Anda di halaman 1dari 2

Comunicació escrita I

La caputxeta vermella
Havia una vegada una joveneta molt bonica que vivia amb sa mare. La seva mare li va regalar un

preciós abric vermell amb una caputxeta vermella. A la nena li va agradar tant l’abric que mai s’ho

treia, sempre se la veia rondant amb el seu mòbil i la caputxa posada per evadir-se de tot. Tothom

veient com es marginava dins la seva caputxeta la van anomenar la caputxeta vermella.

Un dia, la seva avia que vivia a l’altra banda de la ciutat es va posar molt malalta. La seva mare no

tenia temps per cuidar de sa mare, ja que tenia que descansar, i el seu pare no podia ni veuràs amb

la sogra. Tot d’una van decidir enviar a la caputxeta a cuidar de l’avia el cap de setmana.

-Estimada filla deixa un segon el mòbil i escolta’m. La teva avia està molt malalta i crec que lo millor

serà que passis el cap de setmana amb ella. Demà per la tarda et recolliré i te’n portaré a casa de

l’avia. Ara deixa de fer servir el mòbil i ves-te’n a dormir.-

La caputxeta no volia anar a casa de l’avia estava molt trista. Per sort tenia al seu amic Wolf que

havia conegut pel Whatsapp. Wolf era un noi molt maco que li enviava missatges sempre per

preguntar-li com estava. Era l’única persona que li feia cas, els seus pares sempre la ignoraven.

Quan ja estava ficada al llit va començar a xatejar amb Wolf.

-Wolf, els meus pares no m’entenen.-

-Que et passa, estàs sola?-

-Sí, ningú en fa cas, em sento molt sola!-

-Necessites que et vagi a buscar?-

-No, no, gracies. Wolf ets tot un príncep.-

-Demà estaré amb la meva avia que està malalta, crec que gairebé no es pot llevar del llit. Serà un

rotllo sort que em portaré el mòbil i podré parlar amb tú.-

-Ah, quina llàstima. On viu la teva avia?-


Comunicació escrita I

-Viu a l’altra banda de la ciutat, cap a la muntanya.-

-Jo visc a prop, potser ens podríem veure. On viu exactament?-

-Viu al carrer del contes en una casa gegant de color blava. És la més gran de totes. La meva avia és

molt rica. O saps?-

-No, no ho sabia. Te molts diners?-

-Sí, ella és molt rica. S’apropa ma mare, me’n vaig a dormir.-

La mare va portar al dia següent a la filla a casa de l’avia, la va deixar a la porta i se’n va anar.

-¿Hola? ¿Avia?- va preguntar la caputxeta mentre picava la porta.

La porta estava oberta i la caputxeta entra dintre. Quan entra observa que a la casa falten objectes

de valor. Puja ràpidament a l’habitació de l’avia i pregunta:

-¿Per què hi falten els objectes de valors?-

-Perquè els pobres els necessiten més.- diu una veu ronca sota el llit. –Pobres com jo!-

Del llit surt un llop ple de gana que vol cruspir-se la caputxeta. La pobre caputxeta surt cridant fora

de casa.

-Ajut, ajut! El llop vol menjar-me!-

Allà a la vora hi ha un fontaner que escolta el crit de la nena. Immediatament agafa una clau i va en

l’ajut de la veu. Quan el llop està apunt de enxampar la caputxeta el fontaner li fa una clau al llop i

queda derrotat al terra. Finalment el fontaner obre amb un tornavís la panxa del llop, l’omple de

ferralla i la torna a tancar. Així ben ple el llop no tindrà ganes de tornar a menjar mai més.