Formem el nostre entorn.

Paula Sellens, Marina Bolea, Amparo López

Sara Montero, Marina García, Vanesa Catalá
Didàctica de l’Educació Física en l’educació infantil
Grup de treball: 2
 Índex

1. Introducció ........................................................................................................................... 3
2. Marc teòric ........................................................................................................................... 4
2.1 Legislació ............................................................................................................................ 4
2.2 Justificació teòrica ............................................................................................................. 5
2.2.1 Piaget ........................................................................................................................... 5
2.2.2 L’expressió corporal com a mètode d’ensenyament-aprenentatge............................ 6
2.2.3 L’ús de materials manipulatius................................................................................... 6
3. Intervenció educativa .......................................................................................................... 9
3.1 Contextualització ................................................................................................................ 9
3.2 Temporalització .................................................................................................................. 9
3.3 Posada en pràctica ............................................................................................................. 9
3.3.1 Atenció a la diversitat ................................................................................................ 10
3.3.2 Desenvolupament de les sessions ............................................................................. 10
3.3.3 Avaluació ................................................................................................................... 24
4. Conclusió ................................................................................................................................ 25
5. Annexe .................................................................................................................................... 27
5.1 Conte motor: El bosc encantat ......................................................................................... 27
5.2 Conte motor: Som exploradors ........................................................................................ 30
5.3 Tabla d’observació ........................................................................................................... 31
6. Bibliografia ............................................................................................................................ 32

2
 1. Introducció

L’exploració i el descobriment del nostre entorn és allò que ens defineix, és allò
amb què creixem i ens familiaritzem. El nostre projecte es centra en treballar les figures
geomètriques perquè els alumnes siguen conscients que aquests elements formen part
d’allò que ens envolta.

En aquesta etapa és important treballar aquests conceptes per tal d’introduir als
xiquets/es en el món de les matemàtiques, és a dir, començar a formar el seu pensament
abstracte que posteriorment a l’Educació Primària treballaran.

El projecte està elaborat de manera que durant huit sessions es tractarà de forma
progressiva el concepte a desenvolupar. Aquestes activitats començaran experimentant-
se de manera sensorial fins que ells mateixos interioritzen i creen les figures.

El projecte té un intenció pràctica ja que la seua finalitat és realitzar-lo en un

context real, per a així incloure activitats relacionades amb l’Educació Física i adonar-
nos que pot estar inclosa a la quotidianitat dels xiquets i xiquetes.

Qualsevol activitat que comporta un moviment físic i motor és correcta a l’àrea,

però el que la diferencia d’una bona activitat es la seua fonamentació. És a dir, una acció
que s’haja de portar a terme ha de tindre darrere una justificació i una contextualització,
i aquesta és la competència que desenvoluparem.

3
 2. Marc teòric

2.1 Legislació

Quant a la justificació legislativa, el nostre projecte s'emmarca en la Llei Orgànica

d'Educació de 2006 i el Decret 38/2008 de 28 de març, del Consell, pel qual s'estableix el
currículum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana.

En el capítol quart de la LOE s'estableixen els principis generals d'aquesta etapa,

així com els seus objectius, la seua ordenació i principis pedagògics, etc. Tot el que a
continuació anem a comentar, es troba en aquest capítol:

A través del nostre projecte tractem de fomentar en els xiquets i xiquetes un

acostament al seu entorn més proper, amb activitats que treballen tant l'autonomia
personal, com la col·laboració i cooperació amb la resta dels seus companys i companyes.
D'aquesta forma, les activitats també contribueixen al fet que els xiquets i xiquetes
desenvolupen les seues habilitats comunicatives i les manifesten de diferents formes,
aprenent al seu torn a utilitzar els moviments del seu cos i iniciant-se en l'adquisició del
ritme. Cal dir que tots aquells aspectes que tractem d'englobar en el nostre projecte són:
moviment, hàbits de control corporal, la comunicació, la relació social, el descobriment
del mitjà natural que habiten, etc. Tot açò sempre facilitant l'adquisició de l'autonomia
personal de cadascun dels xiquets i xiquetes.

També es justifica la interdisciplinarietat de les activitats proposades en el nostre

treball, ja que estableix que les mateixes deuen tenir un caràcter globalitzat. Finalment,
cal dir que totes les nostres activitats tenen com a base l'experimentació i el joc, ja que,
com més tard desenvoluparem en aquest treball, considerem que és la forma més efectiva
d'aconseguir resultats significatius en el procés d'ensenyament-aprenentatge, sobretot en
aquesta etapa educativa.

Pel que fa al contingut del Decret 38/2008 de 28 de març, del Consell, pel qual
s'estableix el currículum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana;
podem assenyalar els diferents continguts del mateix que ens serveixen com a base del
projecte:

4
- De l’àrea d’Autonomia personal i coneixement de si mateix, hem triat el contingut “el
desenvolupament del joc protagonitzat com a medi per conèixer la realitat” del bloc dos:
“el joc i el moviment”.

- De l’àrea del Medi físic, natural, social i cultural, hem escollit el contingut “les
propietats i relacions de objectes i col·leccions”, del primer bloc: “relacions i mesures”.

2.2 Justificació teòrica

El desenvolupament d'aquest projecte implica una construcció del coneixement i
per això, en aquest marc referencial, el procés d'aprenentatge del xiquet/a es basa en
activitats creatives i enriquidores que els permet realitzar descobriments personals.

A través de les activitats que hem plantejat, el paper del professor passa a ser
l'orientador, guia i l'animador central en aquesta etapa tan important. Volem que l’alumnat
aprenga a través d'un procés d'exploració, avanços i reculades, on se li anirà orientant a
través de sessions més properes als seus interessos i motivacions.

Com que hem tingut diversos referents, volem donar una breu explicació de les
aportacions que han tingut rellevància en el disseny de les nostres activitats.

2.2.1 Piaget

Quant a Piaget, trobem que la millor forma d’adquirir un concepte, s’aconsegueix

a través de la interacció d’aquest amb la realitat. Per això, a partir de les activitats
plantejades, els xiquets van a entrar en contacte directe amb l’objecte amb el objectiu de
que incorporen un coneixement de tipus físic que els va a permetre conèixer les propietats
d’aquests.

Basant-se en la seua teoria dels quatre estadis del desenvolupament cognitiu en el

xiquet/a, aquests han influït en la manera de impartir les matemàtiques, donant
importància al moment manipulatiu, representatiu i abstracte a l’hora d’adquirir els
coneixements. El concepte a aprendre viatja per diferents fases fins arribar a la de
abstracció, on s’aconsegueix l’objectiu matemàtic. (Fernández Díez i Arias García, 2013).

Qualsevol aprenentatge matemàtic ha d’haver tingut primer un referent físic i

visual. Sense aquest treball previ de percepció visual kinestèsic i d’experimentació dirigit
adequadament per el docent, no afavorirà l’aprenentatge de la futura noció abstracta i
només es quedarà en un procés mecànic. (Fernández Díez i Arias García, 2013).
5
 2.2.2 L’expressió corporal com a mètode d’ensenyament-aprenentatge

En aquest treball pretenem abordar el procés d'ensenyament-aprenentatge de

diversos continguts del currículum utilitzant l'expressió corporal com a mitjà
d'aprenentatge.

Considerem el moviment com un dels elements clau per a l'adquisició de

conceptes en aquesta etapa, tal com diu Rigal (2006): “l'accés al coneixement té els seus
orígens en l'acció, la manipulació i l'experimentació, que són la base de les primeres
formes de representació”. D'aquesta manera, hem tractat de dissenyar activitats en les
quals intervinguen aquests tres factors amb l'objectiu que l'aprenentatge dels nostres
xiquets/es siga el més significatiu possible.

A més de treballar l'espai purament exterior del cos, l'expressió corporal també
inclou el coneixement del seu “espai interior” (Fernández Díez i Arias García, 2013), açò
es refereix al fet que utilitzar l'expressió corporal com a mitjà d'aprenentatge no solament
afavoreix el coneixement de l'esquema corporal i el desenvolupament del mateix per part
dels xiquets/es, sinó que també s'aprofundeix en la visió del cos com a contingent de les
nostres emocions i les nostres vivències, per la qual cosa cal treballar perquè siguen
capaços de conèixer-se de manera introspectiva i puguen expressar els seus sentiments a
partir del moviment.

D'altra banda, treballant l'expressió corporal també afavorim la creativitat i la

imaginació dels nostres xiquets/es, permetent al seu torn l'adquisició de nocions espacials
(Fernández Díez i Arias García, 2013). Tenint en compte les característiques de l'etapa
evolutiva en la qual es troben els xiquets/es als quals va dirigit aquest projecte, aquest
mètode d'aprenentatge pot ajudar-los a entendre més tard coneixements més abstractes,
com són els matemàtics. És per açò, que creiem que pot servir-nos de gran ajuda per a
començar a introduir-los en el món de la geometria.

2.2.3 L’ús de materials manipulatius

En l'Educació Infantil, la manipulació és un element primordial en el procés

d'ensenyament-aprenentatge, aquesta afavoreix no solament l'adquisició de coneixements
i creació de representacions mentals, sinó que ajudarà a dotar de significat als seus

6
aprenentatges, de manera que puguen traslladar-los a contextos diversos (Berga Espona,
2013). D'aquesta forma, considerem que les activitats englobades en aquest projecte han
d'incloure la utilització de material manipulatiu, ja que el nostre objectiu principal és que
l'aprenentatge siga el més significatiu i vivencial possible.

A més, seguint la proposta de Berdonneau (2008), el plantejament d’activitats

manipulatives facilita en els xiquets/es el reconeixement del seu medi social i físic. Açò
permet que tinguen al seu abast nous estímuls que els animen a plantejar-se noves
qüestions. Serà d’aquestes, d’on extrauran nous coneixements.

Així doncs, és necessari entendre que l’ús dels materials manipulatius en l’aula és
un factor important per al desenvolupament dels xiquets i xiquetes, ja que aquests serviran
com a mitjà per tal d’ajudar-los en la construcció de representacions mentals que els
permetran adquirir nous conceptes (Alonso, López y De la Cruz, 2013).

Al nostre treball, usem diversos materials de la pedagogia Montessori, ja que

després de llegir i informar-nos sobre les seues aplicacions a l’aula ens hem adonat que
té efectes molt positius a nivell psicomotriu.

Maria Montessori va promoure un model educatiu basat en l’experiència, en l’ús

de diferents materials manipulatius i en les relacions entre iguals (Mahendra, Hopper,
Bayles, Azuma, Cleary and Kim, 2006). El nostre projecte es basa en l’exploració del
nostre entorn, per això destaquem també que ella va arribar a la conclusió de que
l’absorció de l’ambient pel que fa al nen o nena que es dóna en els 6 primers anys de vida,
està íntimament lligat amb el moviment. És a dir, la necessitat constant de moviment és
la responsable de portar la criatura cap a l’exploració i al descobriment, per tant al propi
aprenentatge (Montessori,1949).

De fet, un dels seus principis més importants és el coneixement de la natura i el

seu entorn social; aquest mètode deu inspirar-se en la alliberació de la vida, continguda
pels diferents obstacles que s’oposen al seu desenvolupament harmònic i orgànic. Per a
açò és necessari erradicar la disciplina de la immobilitat, la atenció forçada de l’alumnat
i els càstigs. (Narváez, 2006).

Però perquè l’activitat cognitiva estiga realment adaptada al context educatiu,

caldria tenir presents els grans principis de l’escola nova (Ortiz,2000): individualització,

7
intuïció, motivació, i el canvi de rol del/la docent, ara com a assessor, mediador/a i
organitzador/a de l’entorn.

El nostre projecte pretén seguir aquesta idea de dinamisme, d’eixir al carrer,

experimentar amb el nostre cos i amb materials quotidians que estimulen el
desenvolupament psicomotriu. Tot el material usat per Montessori, proporciona
coneixement d’una manera sistemàtica, es fomenta un espai organitzat que mecanitze el
funcionament del treball. L’ambient generat per l’autora no incita la competitivitat entre
companys i companyes, sinó que es respecta i valora l’assoliment individual de l’alumnat
en el seu moment i ritme oportú (López, 2009).

Respecte a la psicomotricitat, la seua aportació és aquesta varietat d’objectes i

activitats de manipulació sensorial. Està demostrat que el mètode permet als nens i nenes
aprendre els continguts curriculars i el control motor. (Moreno, 2012).

Amb aquest marc teòric pretenem englobar i integrar totes les línies pedagògiques
referenciades en el plantejament de totes les activitats que contempla el projecte tenint en
compte que el disseny de les activitats ha sorgit de la necessitat de no sustentar-nos en
una sola metodologia o en una sola línia pedagògica, sinó en un conjunt de tot el que hem
comentat amb la finalitat d'enriquir la proposta i traure el millor de l'alumnat de manera
progressiva, amb un projecte que va de menor a major dificultat per tal d’aconseguir que
els coneixements s'assenten d'una manera progressiva i dinàmica. Total açò sense perdre
de vista que el joc és un element clau per a aprendre divertint-se d'una manera diferent.

8
 3. Intervenció educativa

3.1 Contextualització

El col·legi on s’ha realitzat les pràctiques és un CEIP de règim públic no molt

gran, es situa a la capital de València, prop de la plaça Xúquer i compta amb dues etapes
educatives, Educació Infantil del Segon Cicle (2 a 5 anys) i Educació Primària (6 a 12
anys) amb dos línies per curs.

El nostre projecte va dirigit als alumnes de 4 anys del segon cicle d’ Educació
Infantil i la classe compta amb 16 alumnes. A més, una de les xiquetes presenta necessitats
educatives de suport específic, ja que a l’oïda esquerra compta amb una audició del 50%.

3.2 Temporalització
La proposta d’aquest projecte “Formem el nostre entorn”, l’anem a realitzar al
llarg d’un mes, concretament, al mes d’octubre aprofitant el bon temps que encara fa a la
ciutat de València. Es pretén que tinga una continuïtat de dos sessions per setmana de 45
minuts cada una incloent el temps de preparació i arreplegada del material on
compartirem activitats amb el nostre alumnat.

El contacte amb els elements de l’entorn resulta inevitable per als xiquets i
xiquetes, i és per això que hem d’aprofitar-ho al màxim. La tardor a València es una època
que encara ens permet gaudir de l’experimentació, l’exploració i la manipulació al medi
que ens envolta. Relacionant joc, espais a l’aire lliure (dins o fora del centre) i
experiències, podrem aconseguir interessants resultats amb aquest projecte.

3.3 Posada en pràctica

Com ja hem mencionat abans, la intenció de les activitats proposades és que els i
les alumnes descobreixen el seu entorn treballant continguts i objectius del currículum
del segon cicle d’Educació Infantil. La pretensió d'aquesta bateria d'activitats és
aconseguir acostar el contingut a l'alumnat d'una manera divertida i dinàmica sense perdre
la finalitat educativa.

9
 3.3.1 Atenció a la diversitat

Per portar a terme les següents activitats i que aquestes siguen inclusives hem fet
les següents adaptacions per atendre a la diversitat de la nostra aula. Com que comptem
amb una alumna que presenta una dificultat auditiva utilitzarem les següents estratègies
en totes les activitats per assegurar-nos la seua participació activa en totes les activitats:

- Vocalitzar i parlar en un to un poc més elevat del normal.

- Tractar de tindre-la sempre prop i de cara per assegurar-nos que ens pot llegir els
llavis, en el cas que no ens escolte bé.
- Fer-li senyals quan anem a començar a parlar, perquè s’assabente que comença
l’explicació.

3.3.2 Desenvolupament de les sessions

Sessió 1 4 anys Coneixem les formes

CONTINGUTS
ÀREA: EL MEDI FÍSIC,NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

Bloc 1: Relacions i mesures

A) Les propietats i relacions d’objectes i col·leccions: forma i color

OBJECTIUS Generals:

- ÀREA: CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA

PERSONAL:

2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats
que desenvolupa a la vida.

- ÀREA: MEDI FÍSIC NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

• 5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per la

panificació i la ordenació de la seua acció en funció de la informació
rebuda o percebuda.

10
 Específics:

1. Reconeix les següents figures geomètriques: triangle, quadrat, cercle

i rectangle.

ACTIVITATS Introducció: 10’

Per començar el nostre projecte la primera sessió dedicarem una part a

recordar a una assemblea les formes que coneixem i identificar-les a alguns
objectes de la vida quotidiana.

Després passarem a jugar a La Figura Cega: farem un semicercle i tindran tot

l'alumnat els ulls tapats. El/la docent passarà d'un en un amb un saquet i dins
les figures Montessori de fusta perquè mitjançant el tacte, descobrisquen que
figura es tracta. Mitjançant flash-cards en el sòl, demanarem que es destapen
els ulls i que s'alcen a assenyalar com ha sigut la figura descoberta.

Part principal: 25’

Una vegada finalitzada l’assemblea, es presenta un material Montessori

relacionat amb les formes i amb el qual treballarem. Es tracta de les ressaques
metàl·liques Montessori, unes plantilles metàl·liques amb les quals els
xiquets/es s’inicien en la preescriptura a banda de reconèixer les figures
geomètriques que volem treballar. Es treballa la psicomotricitat fina com és la
pinça.

Quan hem presentat la figura que els xiquets/es han d’aprendre, les repassaran
de forma sensorial amb el dit a una safata amb arena o sal per tal d’assimilar-
la en un primer moment. Després es realitzarà un mural on els xiquets/es
estamparan amb pintura aquesta i començaran a repassar, per tal de treballar-
les una a una i que capten el concepte de les diferents formes.

Part final: 10’

Col·locarem el mural a la classe perquè els xiquets puguen observar l’activitat

realitzada y per tindre pressent la forma geomètrica que estan treballant.

11
RECURSOS Recursos materials: Ressaques metàl·liques Montessori, safata sensorial
amb sal o arena, paper continu i pintura de dits.

Recursos personals: Mestre/a i 16 alumnes

Recursos espacials: Aula

Sessió 2 4 anys Parelles de formes i colors

CONTINGUTS ÀREA: EL MEDI FÍSIC,NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

Bloc 1: Relacions i mesures

A) Les propietats i relacions d’objectes i col·leccions: forma i color

OBJECTIUS Generals:
- ÀREA: CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL

2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats
que desenvolupa a la vida.

Específics:
1. Reconeix les següents figures geomètriques: triangle, quadrat, cercle
i rectangle.
2. Distingeix els següents elements: colors, formes
3. Conèixer el propi cos i les seues capacitats de moviment.

12
ACTIVITATS Introducció: 10’
Recordarem les figures treballades a l’anterior sessió i explicarem l’activitat.
Part principal: 20’
Es seleccionen diverses parelles de figures geomètriques de diferents colors.
A cada xiquet/a li donem una targeta, (la qual haurà de ser secreta),i quan
s’escolte la música haurà de trobar a l’altre xiquet/a que porte la mateixa figura
abans que pare. A continuació aniran els/les dos a buscar la seua figura,
amagada en diferents llocs del pati.
Una variació d’aquesta activitat, una vegada tinguen clares les formes, és
afegir la dificultat d’ajuntar-se també per colors.
Part final: 15’
Per finalitzar l’activitat comentarem en assemblea què ens ha paregut
l’activitat i farem una posta en comú sobre allò que han sentit.

RECURSOS Recursos materials: targetes de figures geomètriques. Altaveu.

Recursos humans: Mestre/a i 16 alumnes.
Recursos espacials: pati del centre

Sessió 3 4
anys Donem color a les formes

CONTINGUTS ÀREA: EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Bloc 1: Relacions i mesures

a) Les propietats i relacions d’objectes i col·leccions: forma

OBJECTIUS Generals:
-
ÀREA: CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL

2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats
que desenvolupa a la vida.
- ÀREA: MEDI FÍSIC NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

13
 5-. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per la
panificació i la ordenació de la seua acció en funció de la informació rebuda
o percebuda.

Específics:
1. Reconeix les següents figures geomètriques: triangle, quadrat, cercle
i rectangle.
2. Expressa emocions i sentiments per mitjà del moviment i la
creativitat.
ACTIVITATS Introducció: 5’
Posarem a la seua disposició un paper continu i pots de pintura de mans.
Explicarem que ara que coneixen algunes formes geomètriques poden
representar qualsevol cosa que vullguen.
Part principal: 30’
Aprofitant els espais i connectant amb l'exterior, anirem fora de l'aula i, amb
diferents pots de pintura i paper continu en el sòl, posarem diverses cançons
amb ritmes variats on els xiquets i xiquetes podran pintar d'una manera o d’una
altra, amb velocitat o calma, segons el que els inspire la música. Podran
utilitzar qualsevol material a l’abast, inclòs el seu cos.

Ells xiquets i xiquetes podran experimentar la sensació de tocar la textura de

la pintura, i expressar-se lliurement.

Gràcies a açò, treballem: els diferents colors amb les pintures, les textures, la
creativitat, l'expressió de les emocions ja que, malgrat que certs objectius no
estiguen implícits en el currículum, sempre es treballa de forma transversal
temes que són rellevants per a formar-los com a individus.

Part final:10’
Aprofitant l'energia i una vegada netejades les mans, és moment de no tallar
l'emoció generada. Per açò, proposem una activitat d'escolta activa en la
qual:

ballarem per tot l'espai del pati i, una vegada es detinga la musica, el/la
docent dirà "cerquem el color... roig" o "cerquem alguna cosa amb forma

14
 de.... triangle” i podran acudir a la samarreta d'un company, a una vaja o al
triangle de la teulada de la seua caseta de jocs...

RECURSOS Recursos materials: pots de pintura, paper continu ,altaveu

Recursos humans: Mestre/a i 16 alumnes.
Recursos espacials: pati del centre

Sessió 4 4 anys
Taula de llum
CONTINGUTS ÀREA: CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

Bloc 2. El jocs i el moviment:

El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitjà per conèixer la

realitat.

E ÀREA: EL MEDI FÍSIC,NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

B Bloc 1: Relacions i mesures

A) Les propietats i relacions d’objectes: Forma

OBJECTIUS Generals:
- ÀREA CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL

• 2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses
activitats que desenvolupa a la vida.

• 6- Conèixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, emocions i

necessitats i respectar els dels altres.
•
Específics:
1. Distingeix els següents elements: colors, formes
2. Expressa emocions i sentiments per mitjà del moviment i la
creativitat.

15
ACTIVITATS Introducció: 10’
Preparem l’espai de l’aula amb quatre taules de llum que haurem fabricat
manualment al centre entre mestres i pares/mares. Posarem una llum suau i
música ambiental per tal de crear un ambient relaxat. Introduïm l’activitat
als xiquets/es. Es presentarà el material i les figures amb les quals podran
treballar, recordant el nom d’aquestes a més dels seus colors.

Part principal: 20’

Malgrat que originalment les taules de llum són utilitzades per al dibuix
tècnic actualment se’ls han donat un nou significat com a element didàctic
i de joc per als xiquets/es.

Així doncs, en cada una de les taules hi hauran quatre xiquets/es i es

repartiran una quantitat de figures a cada grup.

Durant la sessió seran ells mateixos els protagonistes de les seues creacions
amb les figures geomètriques treballades per tal de que puguen descobrir
com poden formar-se.

Part final: 10’

Passarem per les taules per veure allò que han fet els companys/es i
reflexionar sobre aquestes.
RECURSOS Recursos materials: 4 Taules de llum, música de relaxació, formes
geomètriques translúcides.
Recursos personals: 16 alumnes
Recursos espacials: Aula

16
 Sessió 5 4 anys
Teatre: Les figures vives
CONTINGUTS Bloc 2. El jocs i el moviment:
d) El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitjà per conèixer
la realitat.

OBJECTIUS Generals:
- ÀREA CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL

• 2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses
activitats que desenvolupa a la vida.

- ÀREA DEL MEDI FÍSIC NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

• 5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per la

panificació i la ordenació de la seua acció en funció de la informació
rebuda o percebuda.

Específics:
1. Reconeix les següents figures geomètriques: triangle, quadrat, cercle
i rectangle.
2. Conèixer el propi cos i les seues capacitats de moviment.
3. Expressa emocions i sentiments per mitjà del moviment i la creativitat.

ACTIVITATS Introducció: 10’

Prepararem materials de tela i botons reciclats i contarem resumidament el
conte de “Quatre cantonades de no res”. A continuació els explicarem que
farem.

Part principal: 20’

la primera part de l’activitat consistirà que els/les alumnes elaboren senzilles
titelles amb formes geomètriques al seu gust.

17
 Una vegada estiguen acabades, inventaran una història per a donar vida a les
seues figures i a continuació la representaran. Seran plens protagonistes de
la seua trama, però si en cap moment cal, els guiarem.

Part final: 15’

Quan hajam finalitzat el teatre, per recapitular i relaxar-se, faran un dibuix
de l’activitat (del teatre, la seua titella...) amb música de fons.

RECURSOS Recursos materials: tela reciclada, botons, i pegament per a tela.

Recursos personals: Mestre/a i 16 alumnes
Recursos espacials: aula

Sessió 6 4 anys
En busca de les formes perdudes
(excursió al riu)
CONTINGUTS ÀREA: CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL
- Bloc 2. El jocs i el moviment:
d) El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitjà per conèixer
la realitat

ÀREA: EL MEDI FÍSIC,NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

- Bloc 1: Relacions i mesures

A) Les propietats i relacions d’objectes: forma.

OBJECTIUS Generals:
- ÀREA CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL

• 2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives

i expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses
activitats que desenvolupa a la vida.

18
 • 6- Conèixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, emocions
i necessitats i respectar els dels altres.

- ÀREA DEL MEDI FÍSIC NATURAL, SOCIAL I

CULTURAL

• 5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per la

panificació i la ordenació de la seua acció en funció de la
informació rebuda o percebuda.

Específics:
1. Distingeix: formes
2. Conèixer el propi cos i les seues capacitats de
moviment.
3. Mostra respecte cap a l’entorn i la natura.

ACTIVITATS El segon divendres d’octubre farem una excursió a l’Albufera D’Anna.

L’ excursió tindrà una durada des de les 09:30h que arribarem amb
l’autobús fins a la 13:30h que tornarem al col·legi.
Part inicial:
Quan arribem a l’ albufera esmorzarem i farem una xicoteta ruta
perquè els xiquets coneguen bé la zona. Aprofitarem per a buscar entre
tots les figures geomètriques que podem trobar a la natura.

Part principal:
Farem jocs relacionats amb els continguts treballats a l’aula:
• Fer figures geomètriques amb el cos en la ajuda de la resta de
companys i companyes. Pot ser per parelles, xicotets grups,
tota la classe… Segons les instruccions que dóne la mestra o el
mestre.

19
 • Buscar objectes de la natura amb diferents textures: pedres,
sorra, herba, fulles, plomes… Amb aquests, hauran de fer
dibuixos a terra.
• Donar a cada xiquet/a un mocador d’un color i deuen agrupar-
se segons el color que tinguen. Cada vegada, els xiquets
canviaran els mocadors entre ells per a ser d’un color diferent.

La tornada a la calma consistirà en una història acompanyada d’una

música relaxant on haurem de fer estiraments que concorden amb la
història. En principi cadascú ha de fer el moviment que li sorgisca,
però en el cas que no sabera què fer, sempre ens podran imitar.

RECURSOS Recursos materials: mocadors de colors, circular per als pares, suport
electrònic i música.
Recursos personals: Mestres del cicle i alumnes.
Recursos espacials: espai natural de l’Albufera d’Anna

Sessió 4
7 anys El bosc encantat
CONTINGUTS Bloc 2. El joc i el moviment:
d) El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitjà per conèixer
la realitat.

OBJECTIUS Generals:
-ÀREA CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

• 2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses
activitats que desenvolupa a la vida.

Específics:

20
 1. Conèixer el propi cos i les seues capacitats de moviment.
2. Mostra respecte cap a l’entorn i la natura.

ACTIVITATS 1. Introducció:
Presentarem l’activitat parlant dels trolls i les fades, i mitjançant els
objectes que van apareixent a l’aula, començarà la historia.

2. Part principal: Conte motor

Els contes motors són opcions molt interessants per incloure els nens i
nenes a l’activitat de manera activa, i a més introduir-los en una un
context que els ajudarem a imaginar. En aquest cas es tracta de la
història: El bosc encantat

Un dia qualsevol ens trobarem amb una sorpresa a l’aula, un missatge

d’una fada que necessita la nostra ajuda; a partir d’aquest factor
inesperat desenvoluparem la història acompanyada amb accions.

3. Part final:
El conte conclourà amb les paraules de relaxació que diu la fada al
final de la història.

RECURSOS Recursos materials: marques de peus, estrelles, pols de colors, nota,

mapa. teles, varetes, barrets, estructura catarata, espalderes, palletes,
matalassos, bancs suïssos, zancos, pòcima, túnel de tela, paracaigudes,
Recursos humans: Mestre/a i 16 alumnes.
Recursos espacials: pati del centre, gimnàs, aula.

Sessió 8 4 anys
Conte motor: Som exploradors
CONTINGUTS
ÀREA: CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL

21
 Bloc 2. El jocs i el moviment:
El desenvolupament del joc protagonitzat com a mitja per a conèixer
la realitat.

À ÀREA: EL MEDI FÍSIC, NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

Bloc 1.Relacions i mesures

A) Les propietats i relacions d’objectes: Forma

OBJECTIUS Generals:
- ÀREA CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA
PERSONAL
• 2- Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives
i expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses
activitats que desenvolupa a la vida.

• 6- Conèixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, emocions

i necessitats i respectar els dels altres.

ÀREA DEL MEDI FÍSIC NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

• 5. Explorar i observar el seu entorn familiar, social i natural, per
la panificació i la ordenació de la seua acció en funció de la
informació rebuda o percebuda.

Específics:
1. Distingeix els següents elements: formes
2. Conèixer el propi cos i les seues capacitats de moviment.

ACTIVITATS 1.Part inicial:

Per la realització del conte motor preparem en primer lloc el

circuit que hauran de realitzar els xiquets al mateix temps que es
conta la història.

22
Aquest el realitzarem al pati o a la sala de psicomotricitat per tal
de tindre major amplitud per realitzar l’activitat.
Abans de començar les proves, jugarem al joc de les estàtues per
tal d’estirar i moure el cos amb la finalitat de preparar-se per
l’activitat.

2.Activitat:

L’activitat consisteix en un conte motor en el que xiquets/es

seran uns exploradors els quals superant diferents proves
trobaran al conill Rigobert, un amic nostre que ha sigut furtat pels
trolls.
Passen per diferents proves en les quals treballarem formes, i de
forma transversal colors i grandàries.

Darrere de cada prova els xiquets/es trobaran un objecte

significatiu que els caracteritzarà com a exploradors. (Uns
prismàtics, una brúixola i una cantimplora)
La primera prova serà creuar un riu (cordes) per un
-
pont trencat (aquest estarà compost per 4 cèrcols de
colors i amb un muntó d’aquests hauran d’acabar-lo
per finalitzar el pont i poder creuar a l’altra part del
riu)
La segona prova consistirà en creuar per una estora
-
sensorial (en forma de peus, de manera que indiquen
les pisades d’un troll) que crearem amb diferents
materials.
Una vegada superada, la tercera prova serà trobar els
-
objectes que s’han amagat per l’espai els quals els
trolls han multiplicat. Aquests són: un llibre, una

23
 pilota, una sabata, una camiseta, una tovallola...
i hauran d’arribar a la conclusió de la grandària
d’aquests.
Per últim, arribem a la última prova, hauran de ballar
-
per l’espai amb música i quan aquesta pare, senyalaran
la figura que indiquem (les quals estaran situades a
terra) Hem trobat al nostre amic Rigobert, situat a
una caixa al final del camí!

3.Part final: 10’

Com que hem passat un llarg circuit i el conill està cansat, fem
un cercle a terra amb xicotets matalassos i contem una xicoteta
història per tal de relaxar-se.
RECURSOS Recursos materials: Per la preparació del circuit: huit cèrcols de
colors i cordes, cartolina per realitzar els peus i materials: cotó,
esponges, fregalls, llana, vellut, textures rugoses, objectes amb
diferents grandàries, formes geomètriques, música. Recortables i
llana per realitzar els collars d’exploradors, caixa decorada i un
conill de peluix.
Recursos personals: Mestre/a i 16 alumnes.
Recursos espacials: pati del centre o aula de Psicomotricitat.

3.3.3 Avaluació

Com que el nostre projecte tracta de portar a terme una progressió amb les
activitats, augmentat la dificultat, l’avaluació del projecte serà de caràcter global,
continua i formativa, ja que es l’avaluació que correspon a l’Educació Infantil.

Per a portar-la a terme, utilitzarem una taula d’observació elaborada on s’estableixen els
criteris seleccionats que corresponen als nostres objectius. (Adjunta a l’annexe)

24
4. Conclusió

Després d'un procés de recerca i desenvolupament d'una proposta de projecte, és

important destacar alguns aspectes relacionats amb el transcurs de la seua elaboració.
Conèixer de prop que és un projecte ha sigut tot un repte. Hem precisat de cerques i
exemples per a prendre consciència de com podríem fer realitat alguna cosa tan intangible
inicialment. Conformar aquest treball amb un fil conductor, una base de fonamentació,
un desenvolupament de sessions amb les seues respectives avaluacions ens ha portat a
trobar-nos en aquest punt de reflexió.

Per a la nostra futura docència es precisa d'un maneig i soltesa de creació de

projectes, unitats didàctiques i sessions que ens permet aportar a l'alumnat des d'una
perspectiva didàctica, dinàmica i, abans de res, divertida diversos continguts per a
contribuir en el seu procés educatiu els fonaments que donen pas a les següents etapes.

A mesura que hem investigat en profunditat, hem aplicat els nostres coneixements
pel que fa a: les diverses metodologies, ja que havíem d'intentar traure aquells punts clau
que ens permeteren després crear la proposta de sessions d'una forma fonamentada; la
revisió del currículum oficial per a conèixer segons l'àrea els diversos objectius i
continguts; la creació d'una avaluació global, contínua i formativa mitjançant una graella
d'observació per a poder sintetitzar en quina basar-nos per a poder prendre consciència
de si s'estan aconseguint o no els objectius marcats.

Vam pensar realitzar aquest treball centrant-nos en les figures geomètriques per
la importància que té a l'ensenyament i l’aprenentatge en l'etapa d'Educació Infantil.
Aquesta proposta sorgeix per el paper rellevant que té en la nostra vida diària, a través
d'ella, donem l'oportunitat als xiquets/es al fet que coneguen les formes, que s'orienten a
l'espai i desembolicar-se el seu entorn.

Com es pot observar, a través de la seqüència d'activitats desenvolupades en

aquest projecte, donem importància al joc i el moviment el qual dinamitza l'aprenentatge
en els xiquets/es amb l'objectiu d'incrementar la seua motivació en cada una de les

25
activitats. Amb aquest projecte, no solament hem volgut que els xiquets/es aprenguen el
nom de les diferents figures o les seues formes, sinó que tinguen l'oportunitat de poder
explorar, manipular, descobrir, observar, comparar, imaginar i d'aquesta manera,
desenvolupar el seu propi pensament creatiu

Destacar sens dubte el paper que ha cobrat la posada en pràctica del nostre projecte
en dues perspectives molt diferents i alhora tan connectades per a possibilitar que anara
tot un èxit: Una vegada clara la proposta, se'ns va permetre fer un assaig amb la resta de
l'alumnat de la nostra classe amb la premissa de dirigir-nos als mateixos com si es
tractaren dels nostres futurs xiquets o xiquetes d'un aula.

L’elaboració d’aquest treball ha suposat per a nosaltres el conèixer com realitzar

un projecte per llevar-ho a terme en un context real, per una banda, quant a la temàtica
treballar la ment abstracta a traves de les matemàtiques i en el nostre cas, les figures
geomètriques i, per altra banda, descobrir a través d’un treball d’investigació com
desenvolupar i organitzar el que serà el nostre treball en un futur.

26
5. Annexe

5.1 Conte motor: El bosc encantat

Els boscos encantats existeixen, sabeu? i tant!! Si tanquem els ulls molt fort , ens
venen al cap mooooooltes imatges. Podem veure una família de donyets preparant el seu
menjar, acollits per la closca d’un bolet gegant de color roig; escoltem les rialles d’arbres
feliços al veure els jocs infantils dels núvols; olorem el perfum de les flors que acaben de
nàixer; toquem el nasset d’una fada divertida i ballarina que vola amb els pardalets; i
notem el sabor de la màgia que hi ha en tots els racons d’aquest bosc.

Haveu vist com existeixen? Que no voldreu...vindre amb nosaltres a un bosc un

poc diferent i descobrir a poc a poc els secrets que amaga? Bé, l’aventura comença, així
que tanqueu de nou els ulls….

Com cada dia, arribem a classe després del pati, i mentre bevem aigua i ens llavem
les mans, descobrim una cosa que ens sorprèn. Damunt de la taula de la mestra hi ha un
munt de marques de peuets xicotets, estrelletes brillants i pols de colors. A més, un
caramel un poc estrany ens convida a obrir-lo per un tubet que li ix d’un dels costats. És
un missatge!! Ja que la lletra és tan xicoteta decidim agafar una lupa del nostre racó dels
experimentadors, i la llegim:

El meu nom és Kilman, i sóc una fada que

viu a MAGICWOOD, el bosc encantat més
antic de tots els regnes del món.
Necessitem la vostra ajuda, ja que el nostre
bosc s’ha quedat a fosques! Totes y
cadascuna de les fades han perdut la
il·lusió i així, també la seua llum. Els
malvats trolls han desconnectat
l’interruptor màgic.
El camí cap al bosc és difícil, perquè tot ha
estat encantat amb màgia obscura. Tan sols
vos puc dir que podreu entrar en ell si
atravesseu la gran cortina d’aigua situada
Dalt de la muntanya de la bondat.
Vos deixe el mapa que haurem de seguir
fins arribar al bosc. Gràcies.
KILMAN
27
 Sorpresos i sorpreses per la situació viscuda a classe, vam decidir en assemblea
ajudar a Kilman. Com que el mapa que ens han deixat es molt menut, tornem a veure’l
amb una lupa, però s’hem enrecordat que podem ampliar-lo amb la fotocopiadora de
l’escola! Així doncs, ens posem mans a l’obra i pintem el color el camí que hem de seguir.

Una vegada comencem la ruta, ens trobem pel pati objectes un poc estranys: pèls
de troll, barrets de fada, varetes màgiques… Aquests objectes formen un caminet que ens
porten fins a la sala on solem fer Educació Física,i allí ….

Mireu! Allà està la gran cortina d’aigua que ens deia Kilman a la seua nota, és una
catarata. Per entrar hem de passar a través d’ella ( gategem baix de l’estructura), ja que hi
ha una graaan cova que ens portarà a l’entrada del bosc encantat. Una vegada dins… uf,
quina obscuritat!!! tot el bosc està fosc, Kilman tenia raó. Totes les fades dormen tristes
sobre l’arbre de la son.

Pujarem per les seues rames (espalderes) i agafarem les varetes ( palletes de
plàstic) per a recarregar-les de màgia i energia en la casa de la sabiduría. Però està
tancada...com entrarem? Mireu! Un pasadís secret! Ens arrastrarem ( matalassos sobre
bancs suïssos) amb les varetes a les mans per a que brillen.
Altra nota!

ATENCIÓ!
Tots els arbres d’aquesta senda
de la son cobren vida.
No els toqueu us quedareu
dormits com ho estan les fades.

Què és això???? Ho esteu veient? Són pedres que boten!!... tots els elements del bosc
estan encantats, fins i tot les pedres! Ens pugem damunt d’elles (chanques, zancos) i
caminem sense caure’ns al llac de mocs de troll. Hmm...alguna cosa passa...els trolls estan
prop perquè mireu les petjades…. anem a seguir-les. Passem per damunt del pont que ens
salva de caure al llac.

28
Ja ens queda poc, mireu! la pòcima de la màgia de les fades està allà, agafem-la!. Oh oh,
la cova dels trolls està ahí, fa pudor. Tapeu-vos el nas i passem per esta guarida… cal ser
ràpids, que no ens atrapen! (Gategem dins d’un túnel de tela). Per fi hem arribat a
l’interruptor! Ara haurem de botar tres vegades damunt d’ell (botar damunt matalassos)
Però aneu amb compte, estan arribant els trolls, millor eixim corrents d’ací, una vegada
hajam botat i retornat la llum al bosc encantat. Ràpid, aprofitem el refugi per distraure els
trolls i amagar-nos d’ells ( paracaigudes).

Però...perquè no torna la llum? Allà dalt hi ha una fada, a veure què ens diu.
És Kilman, la fada que ens va enviar la carta!
“ Hola xics i xiques, gràcies a vosaltres ha tornat un poc de llum al nostre bosc, però no
és suficient, ja que les fades no desperten del seu somni! Cal que pensem un pla millor
per a reanimar-les! Hem tingut una idea...per a aconseguir això ens disfressarem de trolls
i recuperarem el diamant de llum!. Tenim poc temps, així anem a caminar com si fórem
trolls per les sendes del bosc. Hem d’arribar a aquella muntanya...veieu els trolls? Amb
cura ens apropem...i de sobte, ens han atrapat! Ens han fet presos i estem a terra sense
poder moure’ns.

Recordeu! tenim les varetes màgiques a la butxaca, anem a usar la seua màgia per
a deslligar-nos i convertirem els trolls en bolets! Correm, ara podem agafar per fi el
diamant de la llum!! Contents i contentes, regressem a l’arbre del son i banyem les fades
amb la pòcima per despertar-les. Ho aconseguim, estan despertant! Sols ens queda tornar
a la casa de la sabiduría i tornar el diamant al seu lloc. Ara el bosc torna a ser com abans!
Després d’aquesta llarga aventura, ens adonem que hem de tornar al nostre món! Sols hi
ha una manera de tornar-hi, hem de seguir les indicacions de Kilman.

SI A CASA VOLEU TORNAR

TOMBATS A TERRA
DEVEU PERMANEIXER
TANQUEU ELS ULLS
I BUFEU AMB LA BOCA.
AQUESTA POLSETA MÀGICA
AMB QUÈ VOS ESTIC ACARICIANT.
LES FADES VOLEN DESPERTES.
NO OBLIDEU MAI AQUEST MÓN.
OBRIU ELS ULLS, QUE HEM ARRIBAT.

29
5.2 Conte motor: Som exploradors
Fa molt temps, un grup d'exploradors anaren d'expedició al bosc encantat, però
Rigoberto, la seua mascota, es va perdre i no ha tornat. Els seus companys van proposar
tornar per a rescatar-lo malgrat que sabien que era una aventura molt perillosa, ja que
sospitaven que l’havien seqüestrat els trolls.

- Voleu ajudar-me vosaltres a trobar-lo?

En arribar al bosc encantat van veure que havien de creuar un riu ple de famolencs
cocodrils i per a açò van haver de crear, amb l'ajuda d'aquests cèrcols, un camí multicolor
per a poder passar sobre ell, ja que el pont que creuava a l’altra part, estava trencat (amb
material, els xiquets/es han de crear el pont per a passar a l’altra part).

Després els exploradors es van perdre i com tenien por que els animals del bosc
els sentiren, amb moltíssima cura van haver de passar per sota d'un tronc sense fer soroll,
perquè hi havia xafades de troll, mentre notaven en les seues mans totes aquelles coses
que anaven tocant al llarg del camí, algunes eren aspres, altres més suaus... (passen per la
catifa sensorial).

Per a eixir del bosc encantat havien de ser ràpids, però... eh! algú ens està
enganyant! Ens han amagat pel bosc els objectes que necessitem per a seguir el recorregut
i damunt s'han multiplicat! Què farem? Amb l'ajuda de tots anem a cercar els objectes i
trobarem la seua parella, heu d’estar molt atents perquè l'objecte està repetit. (Una vegada
aconseguida la seua parella, preguntarem per tal de saber si els xiquets/es coneixen allò
que diferència els objectes: gran i xicotet). Els anem a classificar per poder continuar el
camí.

- Anem xics, estem a punt d'aconseguir-ho!

L'últim obstacle és pujar la muntanya més alta del bosc, allà dalt es troba el nostre
amic perdut! Veieu aquestes figures que hi ha ací? Què són? Exacte! Són cercles,
quadrats, rectangles i triangles. Perquè Rigoberto ens puga sentir anem a posar música i
hem de ballar i fer soroll amb les mans i amb els nostres peus. Quan la música pare tocareu
la figura que jo us diga, d'aquesta forma trobarem la combinació de botons que ens ajudarà
a trobar a Rigoberto.

-Molt bé! Ho hem aconseguit! (Trobem la caixa amb Rigoberto i toquem els botons).
Però... Eh!... Ací hi ha algú que vol dir-nos una cosa... (Fem la relaxació)

30
 5.3 Tabla d’observació

PARRILLA D’OBSERVACIÓ

Evaluació de l’alumne/a
Criteris d’avaluació
Sempre Moltes Poques Mai Observacions
vegades vegades

Reconeix les següents figures

geomètriques: triangle, quadrat,
cercle i rectangle.
Distingeix els següents colors:
groc, verd, roig, blau.
Coneix el propi cos i les seues
capacitats de moviment.
Mostra respecte cap a l’entorn i la
natura.
Expressa emocions i sentiments
per mitjà del moviment i la
creativitat.
Discrimina en sèries què o qui no
pertany.

31
6. Bibliografia

• Alonso T., López B., De la cruz Vicente, O. (2013). Creer tocando. Tendencias
Pedagógicas, 21, 249-262.

• Berdonneau, C. (2008). Matemáticas activas (2-6 años). Biblioteca de Infantil.

Grao.

• Berga E., (2013). El juego con materiales manipulativos para mejorar el

aprendizaje de las matemáticas en Educación Infantil: Una propuesta para niños
y niñas de 3 y 4 años. Edma 0-6: Educación Matemática en la Infancia, 2(2), 63-
93.

• CEIP Marisma del tinto. (sin año). Recuperado

de: http://www.ceipmarismasdeltinto.es/educared/cuentos2.0/cuentos/bosque_e
ncantado_motor.pdf

• Fernández B., Arias G., (2013). La Expresión Corporal como fuente de

aprendizaje de nociones matemáticas espaciales en Educación Infantil. RETOS.
Nuevas Tendencias en Educación Física, Deporte y Recreación, (24), 158-164.

• Flores, P. (sin año). Recuperado

de: https://cristsan.files.wordpress.com/2014/03/actividades-de-relajacic3b3n-
2.pdf

• Jiménez, O., Jiménez de la Calle, I. (2008). Psicomotricidad. Teoría y

programación. Navarra: Wolters Kluwer.

• López, G. (2009). Los rincones en el aula. Recuperado de:http://www.csi-

csif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_22/GLORIA_LOPEZ_
FERNANDEZ01.pdf

• Manzano, L., Aguilar, P., López, L. (2016). Beneficios del método Montessori
en el desarrollo de la psicomotricidad en infantes. Gallego, J., Alcazar, I.,
Aguilar, P., Cangas, J., Martínez, L., Avances en actividad física y deportiva
inclusiva (pp. 208-219). Almería: edual.

• Martínez, L., G, N. J. (1981). Psicomotricidad y educación preescolar. Ciudad:

Nuestra Cultura.

32
• Moreno, O. (2012). Contexto y aporte de María Montessori a la pedagogía, a la
ciencia y a la sociedad de su momento. Recuperado
de: http://soda.ustadistancia.edu.co/enlinea/paginaimagenes/PRESENTACION
ESyPONENCIAS/Memorias%20Ponencias/Bogota/Pedagogia%20con%20enfas
is/Mesa%201%20septiembre%2020/Oliverio%20moreno.pdf

• Narváez, E. (2006). Una mirada a la escuela nueva. Recuperado

en: http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/20126/2/articulo7.pdf

• Ortega, J., & Alonso, O., & Jiménez de la Calle, I. (1991). Psicomotricidad
práctica. Sistema de fichas programadas (preescolar, ciclo inicial y Educación
Especial). Madrid: Escuela Española
• Ortiz, L. (2000). ¿Cuál es el nivel o dificultad de la enseñanza que se está
exigiendo en la aplicación del nuevo sistema educativo? Revista EDUCAR, 26,
53-74.

• Rigal, R. (2006). Educación motriz y educación psicomotriz en preescolar y

primaria. Ed. INDE. Barcelona.

33