Unitat Didàctica de La Diversitat Als Esports Adaptats

Index
1.JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE. 1

2. CICLE I NIVELL. 2
3. MARC TEÒRIC. 3
4. OBJECTIUS I CONTINGUTS. 7
5. TEMPORALITZACIÓ. 8
6. DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS. 9
7. AVALUACIÓ. 22
8. RECURSOS MATERIALS I DIDÀCTICS. 23
9. ANNEXES. 24
10. BIBLIOGRAFIA. 26
1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
El nostre projecte consisteix en una proposta integradora, amb el plantejament

d’una paraolimpiada com a temàtica principal.
Al llarg de molts anys, hem vist com els xiquets i les xiquetes amb necessitats
educatives o amb diversitat funcional han estat segregats del sistema educatiu
ordinari. Al llarg del temps s’han anat superant barreres i l’àmbit escolar ha recolzat un
punt de vista més global i inclusiu, centrant-se en la interacció entre l’alumne o alumna
i el context en el procés d’ensenyança-aprenentatge, situant les necessitats educatives
d’aquest tipus d’alumnat dins de l’atenció a la diversitat.
Aquesta diversitat permet que l’escola siga un àmbit de trobada entre xiquets i
xiquetes amb una sèrie de necessitats específiques i altres que no les tenen o que
presenten altres diferents. L’heterogeneïtat és el reflex de la societat on vivim i per
tant, l’escola ha de ser una institució clau que ajude a crear relacions igualitàries entre
tots i totes, alhora que contribuïx a crear estratègies d’enteniment i fomentar valors
com l’empatia, l'assertivitat, el companyonia i la solidaritat.
Hem elegit portar a les aules el tema de la diversitat per tal d’apropar-lo als xiquets i
a les xiquetes i així puguen conèixer les diverses realitats que conviuen. Amb el nostre
projecte pretenem que els xiquets i xiquetes entenguen allò que suposa tindre
dificultats per a poder desenvolupar-se en la societat, que sàpiguen com es sent una
persona amb aquestes característiques, que aprenguen la manera de relacionar-se
amb ells i, d’altra banda, que aquells o aquelles que presenten limitacions es vegen
compresos i inclosos des de l’etapa d’infantil
Per altra banda, l’educació física permet crear un espai de moviment i aprenentatge
on es puga tractar el tema de la diversitat funcional sense problemes, mitjançant el joc
i activitats dinàmiques.
Aquesta proposta de treball es pot portar a terme en qualsevol escola. Malgrat això,
en escoles com la que tractem al nostre projecte es fa més necessari, per a aconseguir
una inclusió vertadera de l’alumnat que presenta tant dificultats mentals com motrius.
A més, aquest plantejament s’ha de fer des que els xiquets i les xiquetes comencen la
seua escolaritat a l’etapa d’infantil, per evitar futurs problemes.
2. CICLE I NIVELL
El nostre projecte es durà a terme en el curs 2017-2018, al col·legi la Macarena,

situat al barri de Benimaclet, a la ciutat de València.
Aquest és un col·legi públic, on conviuen xiquets i xiquetes de diferents cultures i

ètnies, sobretot aquells pertanyents a famílies immigrants que provenen de
Llatinoamèrica, Àsia i Àfrica.
A més, són famílies que tenen diferents nivells econòmics, predominant els que es
troben en risc d'exclusió social, per la qual cosa és un col·legi on es fomenta la inclusió i
la integració, no solament dins d’aquest sinó també en el seu entorn.
El nostre projecte va dirigit a xiquets i xiquetes del segon cicle d'educació infantil, en
una aula de 5 anys, és a dir, tercer d’infantil, el curs previ a l'inici de l'etapa primària. La
classe que va dirigida està formada per 21 membres, dels quals 13 són xiquetes i 8
xiquets. Dos d’ells tenen necessitats educatives especials.
3. MARC TEÒRIC
3.1 ¿Què és l’esport?
D'acord amb les diverses definicions que amb el temps s'han donat d’activitat
esportiva, la Real Acadèmia Espanyola (RAE) considera l'esport com una activitat física,
bàsicament de caràcter competitiu, ja que és exercida per la competitivitat, que té
diferents beneficis com ara la millora de la condició física de l'individu que el practica, i
que consta d’un entrenament i unes normes. A més, practicar un esport és una
combinació de ment i cos, sent per tant un procés físic-cognitiu.
Per tant, l’esport és un dret humà i tota persona ha de tindre la possibilitat de

practicar esport sense discriminació de cap tipus i dins de l'esperit olímpic, que exigeix
comprensió mútua, solidaritat i esperit d'amistat i de joc en igualtats. Així, introduïm el
que seria l’esport adaptat i els seus beneficis per a les persones que poden tindre
certes dificultats a l’hora de practicar un esport sense adaptacions importants.
3.2 Què és l'esport adaptat?
Segons Hernández (2000) l’esport adaptat es refereix a les diferents adaptacions

que es realitzen en l'activitat física-esportiva, perquè les persones amb diversitat
funcional puguen practicar-la. Bàsicament l'esport adaptat rep aquesta denominació
per la seua adaptació de les regles esportives i per les persones que els practiquen, ja
que presenten dismotricitat. A més, alguns d'ells tenen elements específics i s’han
configurat com a esports amb identitat pròpia.
És important l’esport adaptat perquè aporta nombrosos beneficis a les persones
amb diversitat funcional, ja que afavoreix la seua rehabilitació o ajuda a restablir una
capacitat disminuïda. A més, fa que aquest es normalitze i que la persona es senta el
millor possible en la societat en què viu i aquest tipus d’esport l’hi ofereix autonomia
personal. També produïx una major integració social, fet que pot impulsar i potenciar
l’afany de superació personal i millorament de l’autoestima.
3.3 Paraolimpiades
Com exposa Carbonell (2014), en el 1960 es van organitzar les primeres

paraolimpiades, que en l'actualitat compten amb multitud de disciplines. Entre
aquestes hi ha esportistes amb discapacitat motriu, amputacions, ceguesa i paràlisi
cerebral, però no s'inclou l'esport per a sords. Les paraolimpiades són organitzades pel
Comité Paralímpic Internacional i són cada 4 anys, com a les olimpíades. L'atletisme és
l'esport més emblemàtic de la paraolimpiada i en ell competeixen tot tipus de
diversitats.
Existeixen proves en cadira de rodes, corrent, saltant o inclús llancen amb les seues
pròtesis, els cecs totals competeixen al costat del seu guia, amb els seus braços units
mitjançant una corda, mentre que la resta dels minusvàlids físics, paralítics cerebrals,
deficients visuals o discapacitats intel·lectuals que no necessiten ajudes tècniques
participen amb total normalitat pràcticament a les mateixes proves que el l programa
olímpic.
Les cadires de rodes i les pròtesis que usen els atletes estan especialment
dissenyades per a la competició, amb materials molt lleugers i alta tecnologia aplicada.
Alguns esports olímpics són en hivern: el biatló, cúrling en cadira de rodes i esquí alpí. I
en estiu: paratriatló, goalball, voleibol assegut, bàsquet en cadira de rodes…
3.4 L’escola i la diversitat: l’escola inclusiva.
A partir de l’aplicació de la LOGSE (1990), l’escola va començar a fer front a un nou

repte: l’atenció a la diversitat. Aquest plantejament allunya el criteri homogeneïtzador
que s’havia seguit fins aquest moment, on en les escoles s’afavoria la segregació dels
“normals” amb les minories que presentaven necessitats, emfatitzant més la dificultat.
La diversitat apareix com un valor, com una cultura que respecta la diferència, que
impregna a tota la comunitat escolar: alumnat, professorat, famílies, direcció, etc. Ara
s’aposta més per una escola inclusiva, on es donen respostes a les necessitats
educatives de tot l’alumnat independentment de les seues característiques y de les
seues dificultats d’aprenentatge.
Així, aquesta diversitat es caracteritza per les diferències que hi ha entre l’alumnat
propi d’un grup heterogeni. Aquestes poden ser individuals (capacitats, ritmes
d’aprenentatges, motivacions…) o socials (llengua, ètnia, religió). Per tant, assumir la
diversitat suposa el reconeixement del dret a la diferència com un valor educatiu i
social. Com diu Ríos (2009): “No obstant això, molts dels professionals de l’educació
associen el terme “diversitat” a l’alumnat amb dèficit que comporta necessitats greus i
permanents.”
3.5 Factors que influeixen en l’atenció a la diversitat a l’escola.
De vegades és difícil donar una resposta immediata a totes les necessitats

educatives especials, ja que no totes són iguals. Hi ha una gran varietat d’alumnes amb
diferents diversitats funcionals i graus de dificultat, així doncs tractar de generalitzar és
un error. Tot i això, s’ha de tractar de treballar conjuntament amb altres membres de
la comunitat educativa, com la pedagoga i els pares, per a intentar proporcionar al
xiquet o la xiqueta la millor educació i estància possible a escola i a l’aula, amb els seus
companys i companyes. A més, segons Ríos (2009) s’ha de tindre en compte les
següents variables:
● Context socioeducatiu i familiar.

● Nivell d’independència, seguretat i autoconfiança.
● Actitud davant el dèficit i l’autoacceptació.
● Capacitat d’integració en el grup i habilitats socials.
● Grau i tipus de diversitat funcional.
● Moment de l’aparició del dèficit.
● Si presenta o no plurideficiència.
● Ritme de la patologia.
● Nivell d’alteració del desenvolupament motor i perceptiu-motor.
● Presència o absència d’estimulació precoç.
● Les ajudes tècniques.
3.6 Aspectes a tindre en consideració en determinades situacions de diversitat

funcional a l’aula.
En el cas dels xiquets i les xiquetes amb necessitats educatives auditives, trobem
que aquest tipus d’alumnes necessiten experiències més directes i major informació
del que passa al seu voltant, també que la comunicació es done en els dos sentits.
Tenen una forta dificultat a relacionar-se amb el món exterior i també a reaccionar
davant dels estímuls.
Estan molt limitats en el joc simbòlic i en molts casos, tenen dificultat per mantenir
l’equilibre. Per això és interessant que els i les mestres tinguen orientacions
específiques per a tractar a aquest alumnat.
Respecte a l’alumnat amb discapacitat visual, compartim l’opinió de Ríos (2009) en

què cal tindre en compte que poden presentar pors: a xocar-se, al desconegut, a
confiar en el guia, a caure, als espais molt oberts... Per això el plantejament d’activitats
ha d’afavorir que es supere la inseguretat perquè aconseguisca la motivació per a
participar en les sessions. Segons, Caballo y Verdugo(2000), en el seu programa sobre
habilitats socials per a deficients visuals, destaca, a més, que la limitació en la visió pot
influir en les relacions amb iguals i en les relacions tempranes. Per això veuen com
imprescindible, jocs i esports on els xiquets amb deficiències visuals conviuan amb
xiquets sense aquesta carència, per la importància de representar a classe la
heterogeneïtat que es viu a la societat.
En l’alumnat amb discapacitat intel·lectual, es poden observar dificultats a l’hora

d’identificar les demandes de l’entorn, prendre decisions, l’anàlisi i la resolució de
tasques complexes, ja que la capacitat de percebre, memoritzar, transmetre,
seleccionar, processar i recuperar la informació és menor i precisen major temps de
reacció, inspecció i emissió de la resposta. Per tot això, el mestre ha de donar
informacions concretes, precises, organitzades i simplificades i és important limitar les
instruccions verbals, ja que presenten dificultats en la comprensió del missatge oral.
Per últim, en l’alumnat amb limitacions físiques, principalment, necessitarà una

pràctica física continuada, evitant el sedentarisme. S’ha de tindre en compte possibles
efectes adversos com: problemes circulatoris, poca sensibilitat, problemes respiratoris,
trastorns digestius, contractures musculars… Les orientacions es centraran a prioritzar
el coneixement i acceptació del propi cos, desenvolupar programes d’activitat física
preventiva, potenciar les habilitats motrius bàsiques, estimular la capacitat d’expressió
i comunicació corporal...
3.7 Altres elements que condicionen l’atenció a la diversitat a l’escola.
Si s’analitza la manera en què les escoles tracten la diversitat funcional,

especialment en educació física, es podrà observar que es fan els mínims esforços (en
la majoria), per incloure als xiquets i xiquetes amb diversitat funcional i adaptar
l’entorn a les seues necessitats. Segons Ríos (2009) hi ha diversos condicionants:
● Condicionants infraestructurals:
Molts centres no disposen dels recursos suficients per a atendre la diversitat

(material, recursos humans…). A més, respecte a l’accessibilitat i el disseny de
l’estructura per a tots, no hi ha barreres arquitectòniques, ni una correcta
senyalització, o vestuaris adaptats.
● Condicionants socials:
El desconeixement de la població amb diversitat funcional i la poca sensibilització

poden provocar conductes poc solidàries, actituds de rebuig i evitació.
● Condicionants dels propis alumnes amb necessitats educatives

especials:
● Problemes d’automarginació.
● Dificultat en les relacions socials.
● Nivell d’autoacceptació.
● Condicionants de la pràctica docent:
● Formació del professorat.

● Experiència del professorat.
● Factor família.
● Actitud del grup-classe.
● La infravaloració de l’àrea d’Educació física
● Informes mèdics.

Així doncs, tal com hem dit abans, l’escola ha d’incloure a aquell alumnat que
presente dificultats tant físiques com psicològiques o mentals. Per això i per a no
vulnerar els seus drets, especialment el de l’educació i la integració, l’escola haurà de
ser conscient dels condicionants que poden limitar la llibertat de l’alumnat amb
dificultats i ha de ser capaç de superar aquests obstacles. És important, que des del
principi de curs el centre formule un pla d’actuació amb l’alumnat que presenta
limitacions, eliminant allò que interferisca en el seu aprenentatge, començant per
l’eliminació dels obstacles estructurals.
A més, l’equip docent treballarà conjuntament per a aconseguir que l’alumnat amb
diversitat funcional es senta acceptat i integrat en l’aula i en tota l’escola. Per això és
important treballar en conjunt amb tots els professionals del centre i amb la família i
rebre formació i orientacions específiques de personal qualificat per poder tractar-los
de la manera adequada i ajudar-les en les seues tasques. S’ha d’aconseguir arribar a
una escola inclusiva.
3.8 Drets dels xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional.
Els xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional són iguals a la resta, i per això
tenen els mateixos drets. A més del dret a la no discriminació prèviament esmentat, és
necessari destacar que els xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional han de gaudir
del dret a l’educació, a un tractament adequat, a l’oci, o a tindre la seua opinió i que
aquesta siga respectada, etc.
És indispensable un canvi de mentalitat per garantir els drets dels xiquets i les
xiquetes amb capacitats diferents. A més, les autoritats de tot el món haurien de dur a
terme les reformes necessàries per a crear una estructura jurídica i institucional que
assegure la protecció dels xiquets i les xiquetes amb capacitats diferents, de manera
que aquests puguen abandonar els tètrics llocs en què es troben i, conseqüentment,
gaudir de condicions de vida adequades i de les oportunitats que mereixen.
En el marc de la celebració dels Jocs Mundials d'Estiu d'Olimpíades Especials,

UNICEF i Olimpíades Especials (2011) han firmat un memoràndum d'enteniment per a
enfortir el seu compromís comú de suport als drets, la dignitat i la inclusió dels xiquets
i xiquetes amb diversitat funcional.
3.9 Més suport per als xiquets i xiquetes amb diversitat funcional.
Lake i Shriver (2011) president i directors generals d'Olimpíades Especials, es van

comprometre a aprofundir més en l'aliança entre les organitzacions i a col·laborar més
estretament per a derrocar els obstacles jurídics, socials i físics que impedeixen la
participació plena dels xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional.
Els xiquets i xiquetes amb diversitat funcional tenen els mateixos somnis i
esperances que els altres, i el mateix dret a desenvolupar plenament tot el seu
potencial. Negar-los eixe dret constituïx una pèrdua, no sols per a ells, sinó per a les
nostres societats. UNICEF col·labora amb les Olimpíades Especials des de 2007 per a
aconseguir que els xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional gaudeixen d'igualtat
d'oportunitats i puguen desenvolupar plenament tot el seu potencial.
4. OBJECTIUS I CONTINGUTS
OBJECTIUS GENERALS
● Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i
aprendre a respectar les diferències.
● Relacionar-se amb els i les altres i adquirir progressivament pautes
elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució
pacífica de conflictes.
OBJECTIUS D’ÀREA
I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL
● Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats
que exercix.
II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL
● Adquirir, a través de la relació amb els altres, una progressiva

autonomia personal.
● Conèixer les normes i formes de comportament social dels grups amb
què interactua i establir-hi vincles fluids de relació interpersonal.
III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
● Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a

través dels distints llenguatges.
CONTINGUTS
I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL
Bloc 1. El cos i la pròpia imatge:

● Acceptació i valoració ajustada i positiva de la pròpia identitat i de les
seues possibilitats i limitacions, així com de les diferències pròpies i dels altres
evitant discriminacions.
Bloc 2. El joc i el moviment:

● La consciència de les possibilitats i les limitacions motrius del cos.
● Les nocions bàsiques d’orientació en l’espai i en el temps.
Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana:
● La interacció i col·laboració amb actituds positives per a establir
relacions d’afecte amb els altres.
III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Bloc 2. Llenguatge verbal.

● Escoltar, parlar i conversar.
5. TEMPORALITZACIÓ
La nostra unitat didàctica es realitzarà al llarg d’un mes, una vegada ja hem tornat
de les vacances de falles, ja que aquest temps afavorirà per poder fer les activitats a
l’aire lliure i amb una temperatura ambiental més adequada. Realitzarem aquest
projecte dos dies a la setmana, els dimecres i els divendres, 45 minuts cadascuna,
calendari (Annexe 1).
Durant tot el mes, treballarem diferents deports i activitats adaptades a diverses

dificultats educatives que poden tindre els xiquets i les xiquetes (bé siga una persona
cega, en cadira de rodes, etc.). Encara que la temporalització programada és d’un mes,
aquesta és aproximada, ja que si veiem que els xiquets i les xiquetes necessiten més
classes per adaptar-se als diferents esports o perquè entenguen millor la dinàmica, es
pot allargar un poc més la duració de la unitat didàctica.
Dins dels temps de la mateixa classe, aquesta la dividirem en tres parts: introducció
(on els explicarem als xiquets i les xiquetes què anem a fer i treballar i com es juga),
desenvolupament (on es realitzarà l’activitat principal i és la part que més durada
tindrà) i desenllaç (on conclourem la sessió fent una xicoteta reflexió sobre el que ens
ha paregut l’activitat, què coses han anat bé i mal, si l’hem vist complicada i també
treballar l’empatia posant-nos en el lloc d’una persona que tinga eixe tipus de
problema).
6. DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS
Sessió 1: Jocs d’introducció.
Nom de la activitat: Preparem les nostres paraolimpíades

Objectius d’àrea: Continguts:
● Conèixer les normes i ● Acceptació i valoració

formes de comportament social ajustada i positiva de la pròpia
dels grups amb què interactua i identitat i de les seues possibilitats i
establir-hi vincles fluids de limitacions, així com de les
relació interpersonal. diferències pròpies i dels altres
Objectius específics: ● Llenguatge verbal: escoltar,
parlar i conversar.
● Fomentar l'empatia cap ● Llenguatge plàstic.
a persones amb discapacitat
física.
● Conèixer de forma
bàsica el concepte de les
paraolimpíades.
● Treballar l'expressió
plàstica i la motricitat com a
mitjà de comunicació i de
gaudi.
Desenvolupament de l’activitat:
Introducció (10 minuts):
Parlarem al voltant de les paraolimpíades: quan es realitzen, a què es juga, les

diferents discapacitats… i realitzarem una recerca d’informació.
Primera part (25 minuts):
Realitzarem la bandera olímpica i les medalles del lliurament de premis. La bandera

estarà composta pels cèrcols olímpics. La realitzarem en paper continu i la penjarem
en el pati. Les medalles les realitzarem en folis, les pintarem, retallarem i col·locarem
una corda per a poder penjar-les (farem tantes com alumnes hi ha, ja que tots rebran
una, independentment dels resultats dels jocs). També realitzarem la nostra pròpia
torxa amb papers pinotxo vermells i taronges i un con de paper continu i els dorsals
que portarem en els jocs, posant el nombre de cadascun en un full segons el ordre del
llistat alfabètic.
Tornada a la calma (10 minuts):
Farem una reflexió final per a veure els coneixements adquirits i veurem vídeos
relacionats amb els diferents esports paralímpics.
Materials:
● Pilotes.
● Paper continu.
● Paper pinotxo vermell i taronja.
● Fulles.
● Colors.
● Tisores.
Metodologia:
● Assemblea.
● Gran grup.
● Individual.
● Activa i participativa.
Criteris d’avaluació:
● Han conegut de forma bàsica el concepte de les paraolimpíades?

● Han treballat l'expressió plàstica i la motricitat?
● Els temps i els materials han sigut els adequats?
Sessió 2: Jocs de confiança i empatia amb els xiquets amb ceguesa.
Nom de l’ activitat: Control remot.
● Conèixer el propi cos i les ● Acceptació i valoració

seues possibilitats d’acció, ajustada i positiva de la pròpia
adquirint de manera progressiva identitat i de les seues possibilitats i
una precisió més gran en els limitacions, així com de les
gestos i moviments. diferències pròpies i dels altres
● Descobrir i utilitzar les evitant discriminacions.
pròpies possibilitats motrius, ● La consciència de les
sensitives i expressives, adoptant possibilitats i les limitacions motrius
postures i actituds adequades a del cos.
les diverses activitats que ● La coordinació i el control de
exercix. les habilitats motrius fines i
bàsiques.
Objectius específics: ● Les nocions bàsiques
d’orientació en l’espai i en el temps.
● Aprendre a orientar-se
mitjançant l’escolta.
● Entendre com es sent un
xiquet amb ceguesa.
Desenvolupament de l’activitat (30 minuts):
Introducció( 5 min)
Explicar les dificultats que tenen les persones amb ceguesa i plantejar l’activitat.
Primera part( 15 min)

Es tracta de seguir el so del nom de cada un amb el ulls tancats i sense golpejar-se
amb les altres persones del grup.
Es dividix la classe en dos, de forma que cadascú tinga la seua parella. Una meitat
ocupa el centre i es tapen els ulls. L’ altra meitat a una certa distància són els/les
pigalls/es. Han de guiar a la seua parella a soles cridant-la pel seu nom i sense poder
tocar-la.
Tornada a la calma( 10 min)

Es posaran als xiquets en un gran cercle i farem tres respiracions amb els ulls
tancats. Després parlaran en veu alta i responderán a preguntes d’aquest tipus:
● Com t’has sentit?
● Has tingut dificultats per orientar-te?
● Com vas sentir-te amb l’espai, les altres veus?
Es farà una posada en comú amb unes conclusions finals.
Materials:
● Venda per a tapar-se els ulls.
Metodologia:
Activa i participativa. Per parelles
Mitjançant l’observació del mestre/a, atendrem a criteris sobre:
● Han entès el joc?
● El temps ha sigut adequat?
● S’ha fomentat la cooperació o la competitivitat?
Nom de l’ activitat: Torre de control

● Descobrir i utilitzar les ● La consciència de les

pròpies possibilitats motrius, possibilitats i les limitacions
sensitives i expressives, adoptant motrius del cos.
postures i actituds adequades a les ● La coordinació i el control
diverses activitats que exercix. de les habilitats motrius fines i
● Adquirir, a través de la bàsiques.
relació amb els altres, una ● Les nocions bàsiques
progressiva autonomia personal. d’orientació en l’espai i en el
temps.
Objectius específics: ● L’actitud d’ajuda i
col·laboració amb els companys
● Desenvolupar la confiança. en els jocs i en la vida quotidiana.
● Entendre com es sent un ● El control dinàmic i estàtic
xiquet amb ceguesa. del propi cos i dels objectes i la
● Afavorir la col·laboració. seua valoració en el
desenvolupament funcional de
les activitats quotidianes i en els
jocs específics i generals.
Desenvolupament de l’activitat (30 minuts):
Introducció(5 min)
Explicarem l’activitat, remarcant els aspectes importants que hem ressaltat en

l’activitat anterior sobre les dificultats del xiquets amb ceguesa.
Primera part( 15 min)
Aquest joc consisteix en dirigir l’aterratge d’ un avió en una situació on estaran amb
els ulls embenats.
Es formen parelles i es diu qui fa d’ avió i qui de “torre de control”. Es fa una pista
amb dos files de cadires i obstacles pel camí, acabant en uns matalassos.
L’avió té els ulls embenats i la torre de control ha de guiar-lo verbalment evitant els
obstacles per a un feliç aterratge. Després es canvien els papers i es pot modificar
també la situació de la pista i dels obstacles.
Tornada a la calma( 10 min)
Tots els /les xiquets/es formaran un cercle un darrere del altre, mirant la mateixa
direcció. A continuació s’assenten tots amb les cames separades i esteses de manera
que arriben les mans al company/a de davant. En esta posició el mestre/a va
mencionant diferents tasques que cada xiquet/a haurà de fer en l’esquena del
company/a que té davant. Per exemple, donar un massatge a les espatlles, donar
palmades, fregar els dits de dalt a baix. Finalment, es tomben tots cap darrere de
manera que els seus caps reposen als estomacs del company/a de darrere.
Materials:
● Venda per tapar-se els ulls.

● Matalassos.
● Bancs i cadires per marcar la pista.
Metodologia:
Activa i participativa.
El/la mestre/a a partir de l’observació registrarà dades rellevants sobre l’activitat:
● Han entés l’activitat?

● Es fomenta la participació?
● S’ha sentit exclòs algú/na del joc?
● Han empatitzat amb les persones que tenen aquestes dificultats?
Sessió 3: Jocs relacionats amb la discapacitat visual.
Nom de l’ activitat: El jardiner
● Descobrir i utilitzar les ● L’actitud d’ajuda i

pròpies possibilitats motrius, col·laboració amb els companys
sensitives i expressives, adoptant en els jocs i en la vida quotidiana.
postures i actituds adequades a les ● El control dinàmic i estàtic
diverses activitats que exercix. del propi cos i dels objectes i la
● Respectar les seua valoració en el
característiques i qualitats de les desenvolupament funcional de
altres persones, acceptant i les activitats quotidianes i en els
valorant. jocs específics i generals
● Adquirir a través de la
relació amb els altres, una
progressiva autonomia personal.
Objectius específics:
● Estimular l’orientació
espacial.
● Desenvolupar la confiança
en si mateix i en els altres.
Desenvolupament de l’activitat (30 min)

Introducció (5 min)
Després dels altres jocs relacionats amb la ceguesa i per a finalitzar aquesta part,
preguntarem als xiquets si es recorden de tot el que hem dit. Farem una recapitulació
abans d’acabar la sessió i introduirem l’última activitat, fent-los entendre que després
de les dues anteriors, aquesta última l’han de fer molt bé i relacionant això amb la
capacitat d’adaptació que tenen les persones amb ceguesa i la manera que tenen
d’afrontar les seues dificultats.
Primera part (15 min)
Aquest joc consisteix que el xiquet reculla un objecte amb els ulls tancats per un
itinerari.
Els/les jugadors/es es situen en dues files front a front a dues metres de distància
aproximadament, representant els arbres d’una avinguda. La primera persona que fa
de jardiner/a té que situar-se en un extrem de l’avinguda( corredor )amb els ulls tapats
i ha d’anar en busca del calder (o altre objecte) que es troba en l’altre extrem de
l’avinguda. Aquest trajecte ha de fer-se sense tocar els arbres. Després van eixint
nous/ves jardiners/eres, fins passar tot el grup.
Tornada a la calma (10 min)
Els xiquets faran el “tren de la relaxació”, es a dir, en grups de quatre o cinc

persones, sentat un darrere del altre, l’ultim toca suaument el coll, el cap, els pòmuls,
etc i els demés reprodueixen aquestes accions en el company/a que té davant. Cada
minut es canvia i el primer passa al últim. Tor aixó mentres escolten música de Stevie
Wonder. Desprès es farà la reflexió sobre com una persona cega pot fer música perquè
“la musica no s’escolta, es sent”. A més es pot introduir el tema dels famosos que han
aconseguit grans reptes malgrat les seues dificultats.
Materials:
● Calder o altre objecte que represente un instrument de jardineria.

● Venda per tapar els ulls.
● Equip de música
Metodologia:
El mestre/a recullirà dades sobre les següents qüestions:
- Com s’han sentit?

- Com es van sentir els altres companys/es?
Sessió 4: Jocs relacionats amb la diversitat funcional.

Nom de l’activitat: Birles adaptades
● Descobrir i utilitzar les ● Acceptació i valoració

pròpies possibilitats motrius, ajustada i positiva de la pròpia
sensitives i expressives, adoptant identitat i de les seues possibilitats i
postures i actituds adequades a limitacions, així com de les
les diverses activitats que exercix. diferències pròpies i dels altres
● Adquirir, a través de la evitant discriminacions.
relació amb els altres, una ● La consciència de les
progressiva autonomia personal. possibilitats i les limitacions motrius
del cos.
Objectius específics ● Llenguatge verbal: escoltar,
parlar i conversar.
● Cooperació i participació.
● Respectar als companys
malgrat les seus dificultats.
● Capacitat de dirigir
accions.
Introducció- formació de grups (10 min).
Per a formar els grups, la mitat de la classe estarà distribuïda per parelles al voltant
per tot arreu ja que s’aniran movent fins que es diga l’ordre de que paren. Una vegada
que estan fixes en el lloc on s’han parat, l’altra mitat es comença a moure’s que per
parelles van en els ulls tapats, i el que tenen que fer es que els altres ajudar-los des
dels seus llocs per a que acudeixen i així formar els equips de quatre persones.
Realització del joc (25 min).
Per a realitzar aquest joc, es faran grups de quatre persones, perquè cada un jugarà
d’una manera: un jugarà a la cama coixa, un altre amb els ulls tapats seguint les
indicacions, un altre assegut amb una cadira de rodes i l’últim amb un braç en un
mocador per a que així jugue sense intentar fer-ho amb les dues mans.
Cada volta cada xiquet jugarà d’una forma, i a més s’anirà canviant el tipus de pilota
i el tamany i també variarà la distància. D’aquesta manera s’anirà ajustant la dificultat
depenent de les condicions que jugue. I al fer-ho de les quatre maneres també
s’aconseguirà que es fiquen en la pell de cada discapacitat.
Torna a la calma: Simón diu… (10 min).
Un dels participants és el que dirigeix l'acció no obstant aquest anirà canviant per a
que no siga el mateix, mentre la resta han de fer el que Simó diu.
Materials:
● Cadires de rodes.
● Birles.
● Pilotes de diferents materials i de tamanys.
● Mocadors.
Metodologia:
● Ha acceptat el grup que li ha tocat?

● Ha participat activament en les diferents activitats?
● Ha sigut capaç de dirigir/seguir accions?
Sessió 5: Jocs relacionats amb la discapacitat motriu.
Nom de l’ activitat: Llebres i tortugues.

sensitives i expressives, adoptant identitat i de les seues possibilitats i
postures i actituds adequades a limitacions, així com de les
les diverses activitats que exercix. diferències pròpies i dels altres
Objectius específics: ● El desenvolupament del joc
protagonitzat com a mitjà per a
● Treballar l’empatia cap a conèixer la realitat.
les persones amb discapacitat ● L’actitud d’ajuda i
física. col·laboració amb els companys en
● Ampliar les experiències els jocs i en la vida quotidiana.
motrius dels xiquets i les ● Llenguatge corporal.
xiquetes.
● Relacionar-se amb els
altres i aprendre les pautes
elementals de convivència.
Farem jocs adaptats per a vivenciar les restriccions motrius de braços i cames. A
més treballarem amb la ceguera i l’audició.
Introducció (15-20 minuts):

Als xiquets i les xiquetes se’ls contarà un conte, totalment inventat (Annexe 2), i
partint d’aquests, l’alumnat haurà de representar una de les parts del conte. Per a
això, dividirem la classe en tres grups. Un dels grups, el que conte amb més membres,
es posarà formant un petit cercle, al voltant del qual hi haurà uns “vigilants” que
estaran de peu amb els ulls coberts amb un mocador i amb una certa distància entre
ells. Els altres alumnes, es situaran fora del cercle i romandràn allunyats dels vigilants, i
junt amb el grup que forma el cercle inicial portaran lligada a la mà un cascavell.
Aleshores el joc tracta de que tots els alumnes que portaren cascavell han de
cooperar de manera que aquells que troben fora del cercle, tractaran de passar entre
els vigilants sense que aquestos els escolten (ja que els vigilants tenen que atrapar-los)
i agafar de la mà a un dels seus companys de dins del cercle i treure-ho sense fer
soroll. Si els vigilants agarren a algú, aquest passarà a formar part del cercle amb la
resta de companys, fins que no queden alumnes dins o fòra del cercle, ja siga perquè
han eixit o perquè són part del cercle..
Així podran posar-se en la pell de la deficiència visual i física ja que no podran

utilitzar el braç en el que porten el cascavell per tal de no fer soroll, ni els vigilants
podran fer ús de la vista. En el cas del xiquet o xiqueta amb discapacitat física, no
tindrà que portar el cascavell ja que l’hi costarà més no fer soroll ja de per si.
Primera part (15-20 minuts):
Després del joc, farem una xicoteta ambientació respecte a com ha acabat el joc
d’abans i què farem en el següent. Els direm si han aconseguit les tortugues alliberar a
les seues amigues i amics. Si ens diuen que sí, li direm que les llebres com no van
aconseguir atrapar-les a totes, han proposat altre joc però aquest es per veure quin
dels dos animals es més veloç i quin més astut. Així, doncs, aquest joc consisteix que
primer començarà pillant les llebres a les tortugues, i aquestes han de córrer per
tractar que no les pillen. Les tortugues poden posar-se en posició tortuga, recollits en
les seues cames, i d’aquesta manera les llebres no les podran pillar. Per tornar a poder
jugar aquestes tortugues que estiguen en eixa posició, ha de vindre altra tortuga i
donar-li un abraç, i aleshores estarà salvada. A més, si són pillades, les llebres les
portaran al seu refugi, on estaran esperant a que altra tortuga vinga, li faça un xoc a la
mà i d’aquesta manera li tregui d’allí.
Depenent de com vaja el joc, nosaltres en un moment o altre, farem una mini pausa
i es canviaran els rols; ara els que pillen son les tortugues i tenen que capturar a les
llebres per demostrar-les que son més astutes que elles. El sistema de salvar es el
mateix que el que he explicat abans, però faran la posició de llebre, que serà amb les
seues mans faran com si tingueren les seues orelles alçades.
Farem una relaxació ambientada en els animals. Aprofitant que el joc estava
amenitzat amb un conte de tortugues i llebres farem una relaxació continuant aquesta
línia. Primer, es posarem tots en cua, un darrere del altre. La/El mestra/e donarà les
següents instruccions:
- Primer tenim potes de tortugues i fem golpejets a l’esquena del de davant però
molt poc a poc.
- Després som llebres i recorrem amb les dits l’esquena de dalt a baix.
- Després som serps i fem un recorregut amb les mans en zig zag a l’esquena de
baix a dalt.
- Després som crancs i fem xicotets pessics, fent cosquelletes.
- Per últim som formigues que van pel cap, i amb els dits fan un massatge als
cabells.
Per a finalitzar, fem tres respiracions, tanquem els ulls, ens donem la volta i fem una
forta abraçada al altre company.
Materials:
● Cascavells.
● Mocadors.
● Graneres.
● Pilotes.
Metodologia:
● Activa i participativa.
● Gran grup.
● Per equips.
● Per parelles.
● S’han ampliat les experiències motrius dels xiquets i les xiquetes?

● Hi ha hagut actitud d’ajuda i col·laboració amb els companys?
● Els temps i els materials han sigut els adequats?
Sessió 6: Jocs relacionats amb la discapacitat visual.
Nom de l’ activitat: La conquesta.

sensitives i expressives, adoptant identitat i de les seues possibilitats
postures i actituds adequades a les i limitacions, així com de les
diverses activitats que exercix. diferències pròpies i dels altres
● Conèixer les normes i evitant discriminacions.
formes de comportament social ● La interacció i col·laboració
dels grups amb què interactua i amb actituds positives per a
establir-hi vincles fluids de relació establir relacions d’afecte amb els
interpersonal. altres.
Objectius específics:
● Desenvolupar la empatia
amb persones amb ceguesa.
● Desenvolupar la motricitat
grossa.
● Interactuar amb els seus
companys respectant la diversitat.
Introducció: (10 minuts)
En primer lloc per formar els 5 grups que necessitem en aquest joc es donarà a cada
nen una imatge d'un animal de forma equilibrada, és a dir, es repartiran el mateix
nombre de fitxes amb cada tipus animal perquè els grups siguin equilibrats.
Primera part: (25 minuts).
Cada nen haurà d'emetre un so segons l'animal que li hagi tocat (exemple: gat;
miau, gos; guau, etc.) i s'agrupessin segons el so per formar els diferents grups.
El nen/a amb ceguesa descobrirà el seu animal perquè el professor/a l'hi dirà a
l’oïda.
Una vegada s’han format els 5 grups, organitzarem als/les nens/es de la següent
forma: 2 grups restaran en el camp A i altres 2 grups en el camp B, en el mitjà
romandrà el grup restant.
El joc consistirà que seguint les indicacions del professor/a o els nens del camp A,
hauran d'anar a conquistar el camp B, o viceversa i el grup del mitjà haurà de retenir al
màxim de nens possible amb tal de dificultar-los la conquesta.
Els xiquets i xiquetes retinguts enxamparan amb el grup del mitjà.
Perquè el nen amb ceguesa tinga igualtat de condicions que els seus companys
quan es diga la paraula “conquista” en veu alta la resta de nens hauran de romandre
quiets durant 10 segons, així quan l'enxampi aquests estaran quiets i podrà
enxampar-los amb més facilitat i quan hagin d'enxampar-li a ell tindrà més avantatge
perquè no li enxampin.
Tornada a la calma: (10 minuts).
Finalment quan finalitze el joc anterior els nens es posaran sobre els matalassos i
el/la professor/a posarà musica relaxant i anirà passant una ploma sobre els nens per
facilitar-los la volta a la calma.
Materials:
Activitat de formació de grups:
● Fitxes amb el dibuix de diferents animals.
Activitat de torna a la calma:
● Música relaxant.
● Reproductor de musica.
● Plomes.
Metodologia:
Activa, participativa i inclusiva.
● S'ha relacionat seguint les normes del grup?

● S'ha posat en el lloc d'una persona cega?
● Ha respectat les diferències amb els companys?
Sessió 7: Jocs relacionats amb la discapacitat motriu.
Nom de l’ activitat: Aprenem de nou a llançar!
● Descobrir i utilitzar les pròpies ● L’esquema corporal. El

possibilitats motrius, sensitives i to, la postura, l’equilibri.
expressives, adoptant postures i ● El descobriment de les
actituds adequades a les diverses nocions bàsiques de mesura:
activitats que exercix. longitud, grandària, capacitat,
pes i temps.
Objectius específics: ● La coordinació i el
control de les habilitats
● Valorar la dificultat que tenen motrius fines i bàsiques.
les persones amb dificultat motriu.
● Empatitzar amb aquelles
persones que tenen una diversitat
funcional.
Aquesta activitat va dirigida a treballar i estimular el joc i la motricitat per aquelles

persones que tenen problemes amb aquesta i van en cadira de rodes. La sessió es
dividirà en 3 parts on s’aniran practicant i fent les diferents tècniques de llançament
en alguns jocs olímpics en cadira de rodes.
Introducció/calfament (5min):
Parlarem sobre allò que hem estat fent els dies anterior i explicarem de què va a
tractar aquesta sessió, què treballarem i què farem.
Primera part (30 min):
En aquest part la classe es dividirà en 3 grups, un grup per a cada racó. En cada racó
hi haurà una cadira (si és possible de rodes, i si no agafarem una cadira de classe
normal) i un saquet d’arena o d’algun material adequat per a que es puga llançar sense
trencar-se i que no siga molt pesat. Aquests racons duraran aproximadament uns 10
minuts i consistiran en el següent:
● 1º racó: llançament d’altura.
En aquest, hi haurà una cadira i un llistó (per exemple el de pèrtiga). En fila i per
ordre, s’asseuran els xiquets i hauran de llançar un saquet per damunt del llistó posat
prèviament. La cadira estarà col·locada davant del llistó en una línia que marcarà la
zona de llançament. Si veiem que el grup acaba abans, podem pujar un poc més el
llistó per a que cada vegada es vagen superant a sí mateixos. L’única norma que hi ha
en aquest joc és que no es poden alçar i en el moment de llançar, el cos del xiquet ha
d’estar en contacte amb el respatller de la cadira.
● 2º racó: llançament de precisió.
En aquest joc, el saquet deurà ser llançat a una diana gran que estarà dibuixada a
terra. Aquesta tindrà diverses puntuacions i cada xiquet des de la posició que
indiquem al principi, haurà de llançar el saquet i intentar aconseguir la màxima
puntuació. Com al racó anterior, els alumnes hauran de tindre l’esquena unida al
respatller de la cadira al llançar. Cada vegada que llancen, s’anirà apuntant en un
paper els punts per què després vegem qui ha fet més. En cas que el saquet caiga en
mig de dues puntuacions, s’anotarà la més baixa.
● 3º racó: llançament de distància.
En aquest racó hi haurà en un lateral unes marques que senyalitzaran els metres de
distància que hi ha entre el llançador i la màxima distància. Es posaran 3 jugadors,
asseguts cadascú en una cadira i amb un saquet. L’objectiu és aconseguir llançar el
saquet el més lluny possible. És important la norma que s’estableix i que tanmateix
con als altes dos racons, els jugadors no poden separar l’esquena del respatller de la
cadira. A més, tampoc es permet impulsar-se amb els peus en terra, de fet, no es pot
recolzar els peus a terra.
Tornada a la calma (5-10 min):
En aquesta última part de la sessió, parlarem sobre com ha anat la classe, si hem
tingut dificultats per aconseguir alguna activitat, si ens ha agradat, si algun joc el
podríem millorar, si ens ha resultat divertit, etc.
Materials:
● 5 saquets que siguen lleugers (mínim 3, però quants més millor).

● un llistó/una pèrtiga.
● 5 cadires de rodes o cadires normals de classe.
● Clarió/cintes de colors per dibuixar la diana.
● Cartolines amb mesures de 20 cm fins a 2 metros per a l’activitat de la
distància.
Metodologia:
Activa, de grup i al mateix temps individual.
● S’ha aconseguit que les activitats eixirem com estaven pensades?

● Tots els alumnes i les alumnes han participat o s’han avorrit?
● L’elecció dels jocs ha sigut bona? Massa complexa o massa fàcil?
Sessió 8: Jocs paralímpics.
Nom de l'activitat: Som paralímpics professionals!
Objectius específics: Continguts:
● Conèixer alguns jocs paralímpics ● Les nocions bàsiques

reals. d’orientació en l’espai i en el
● Desenvolupar les seues temps.
destreses amb les mans. ● El cos humà.
Característiques diferencials
Objectius d’àrea: del cos. L’esquema corporal.
El to, la postura, l’equilibri.
● Conèixer el propi cos i les seues
possibilitats d’acció, adquirint de
manera progressiva una precisió més
gran en els gestos i moviments.
Aquesta sessió constarà de tres parts, introducció, desenvolupament i tornada a la

calma.
Introducció (10 minuts):
En aquesta primera part farem un repàs del que hem estat treballant a la sessió
anterior amb el llançament, com utilitzarem el que hem treballat anteriorment per
aquesta sessió i en general, el treballat al llarg d’aquestes setmanes.
Primera part (30 minuts):

En aquesta part explicarem la variació dels dos jocs paralímpics que farem: boccia
(petanca) y voleibol assegut. Per això, ens dividirem en dos grups i farem una
competició.
● Boccia (com la petanca):
Aquest joc és molt paregut a la petanca i utilitza moltes de les seues normes. La
classe és divideix en dos equips com hem dit, i en una línia es posaran 3 jugadors d’un
equip i altres 3 de l’altre equip, de manera alterna (ABABAB). Aquest joc es jugarà en
una superfície plana per afavorir el bon funcionament. El joc consisteix en llançar cada
participant una bola roja i una blava i aquestes han d’estar el més pròximes possibles
a una pilota més xicoteta blanca que llançarà l’àrbitre o una persona neutral.
Quan acabe la ronda d’aquests 6 jugadors, s’anotarà en un marcador 1 punt a la

persona que més prop tinga la seua bola a la pilota blanca, i es canviaran els companys
de l’equip, així fins que tots hagen tirat; l’equip amb més puntuació guanyarà.
Prèviament, haurem d’establir quina es la puntuació de les pilotes blaves y roges en
cas d’empat. Aquest seria el camp i les seues mesures:
● Voleibol asseguts:
És paregut al voleibol però la diferència es que en aquest els jugadors juguen

asseguts a terra. Es fan dos equips, cada un en una part del camp delimitats ambdues
per una xarxa, que estarà molt baixeta del sòl. Les mesures del camp de joc son
10x6m, encara que és variable depenent de l’espai que tinguem. En aquest joc, els
participants han d’estar sempre en contacte amb terra.
Cada un dels equips ha d’aconseguir que la pilota toque terra al camp de l’ equip
contrari i té cinc oportunitats de tocar la pilota abans d’enviar-lo a l’altre equip. Cada
equip ha d’anar amb la mateixa vestimenta que els caracteritza i diferència de l’altre.
Els xiquets i les xiquetes agarraran la pilota amb les mans i després ho tornaran a
llançar, no fa falta que colpegen directament la pilota. Hi haurà 3 temps de 5 minuts,
dos àrbitres i altra persona que portara els punts de cada equip.
Per últim, ens relaxarem un poc, ens posarem per parelles i farem massatges de
prensió i una vegada fets, repartirem les medalles que varem fer en la primera sessió a
tots els alumnes i alumnes per haver participat en aquest projecte i per ser els millors
en els jocs paralímpics del col·legi.
Materials:
● Una pilota de platja que s’unflen.

● Una xarxa baixeta per jugar a voleibol.
● 6 boles roges de petanca, altres 6 blaves i una pilota xicoteta blanca.
● Un metre per a mesurar.
● Cinta de color negre per delimitar el camp o algun altre tipus de
material.
● Medalles (del primer dia).
● Bolígrafs i folis per apuntar la puntuació.
Metodologia:
Activa i participativa entre els companys.
● S’han aconseguit els objectius proposats prèviament?

● Els ha agradat als xiquets i xiquetes l’activitat?
● Els temps i l’espai han sigut adequat? Com es podria millorar?
7. AVALUACIÓ
D'acord amb l'apartat d'avaluació general redactat al Currículum d'Educació Infantil,

l’avaluació de les sessions serà global, contínua y formativa. D'altra banda, les mestres
i els mestres avaluaran el procés d'ensenyament-aprenentatge, la seua pròpia pràctica
educativa i el desenvolupament de les capacitats de cada xiqueta i de cada xiquet
(Annexe 3).
En referència a l’avaluació global de les sessions, així com la individual,

tenint-se en compte les capacitats de cada xiquet/xiqueta, podem establir els següents
aspectes a tindre en compte, basant-nos en els criteris d'avaluació establits a cada
Àrea del Currículum:
En primer lloc, cal nomenar dos criteris d'avaluació molt importants establits a
l'Àrea i el currículum: el xiquet o la xiqueta sap utilitzar el cos com a instrument de
relació amb el món i com a vehicle per a descobrir els objectes d’aprenentatge a través
de la percepció i de la sensació (ací afegiríem l'observació per part del/la docent del
desenvolupament individual i el grau de motricitat adquirits al llarg de les sessions,
inclòs sent privat de certs sentits com pot ser la vista), i aplicar unes actituds bàsiques
per a la convivència en les interrelacions humanes que repercutisquen en un ajust de
la pròpia imatge corporal.
És a dir, es valorarà la participació activa i el respecte de tots cap a tots,

assegurant-nos com a docents que tot l'alumnat coneix les seues capacitats i les de la
resta de companys i les valora i té en compte, tenint cura d'aquells alumnes que
necessiten adaptacions a l'hora de realitzar les activitats, i ajudant-los (donant-se lloc
al sorgiment de comportaments de cooperació, empatia i col·laboració).
En segon lloc, referent a l'Àrea II, destacaríem la importància d'assegurar-nos

que el/la xiquet/a coneix els grups humans que formen part de la societat a què
pertany, i aplica normes socials de respecte i afecte en les relacions amb aquests.
Per últim, s'ha d'esmentar el punt establit a l'Àrea III del currículum que parla de les
capacitats de comunicació i expressió de sentiments, com ara els següents criteris: En
primer lloc, aprendre a expressar-se i comunicar-se utilitzant mitjans, materials i
tècniques propis dels diferents llenguatges artístics i audiovisuals, mostrant interès per
explorar les seues possibilitats, per gaudir amb les seues produccions i per compartir
amb els altres les experiències estètiques i comunicatives.
A més, utilitzar la llengua oral de la manera més convenient per a una comunicació
positiva amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i
comprendre missatges orals diversos, mostrant una actitud d’escolta atenta i
respectuosa. Altres aspectes importants a destacar serien l'adquisició i millora de la
postura corporal i l'equilibri, i la comprensió, acceptació i el respecte de les normes
establides per a cada joc.
Durant l'avaluació utilitzarem els següents procediments i instruments:
● Observació directa de les activitats realitzades pels nens, de les

observacions en moments puntuals, tant individuals com col·lectius, i de les
situacions de joc que es proposen.
● Converses realitzades amb els alumnes en l'assemblea.
● Implicació dels membres.
● Procés d'integració en el treball
8. RECURSOS MATERIALS I DIDÀCTICS
El projecte que nosaltres proposem, és un projecte participatiu que permet,

mitjançant un enfocament solidari, treballar l’educació inclusiva. Així, aprofitem els
següents recursos didàctics com a base del treball que realitzarem:
● Participació: és un recurs clau perquè l’alumnat interioritze

l’aprenentatge. És important que tota la classe participe en les activitats
proposades perquè entenguen la situació plantejada i empatitzen amb
l’alumnat amb necessitats educatives especials.
● Solidaritat: La premissa de la qual partim és que l’alumnat

desenvoluparà i entendrà el valor de la solidaritat, de treballar en conjunt en
un grup heterogeni amb xiquets i xiquetes amb característiques diferents.
● Treball en grup: Aquestes activitats ens proporcionen la possibilitat que
treballen en equip i siguen capaços de col·laborar amb els altres per a arribar a
la meta que cal aconseguir en cada dinàmica.
● Empatia: Aquestes activitats permeten a l’alumnat entendre i posar-se

en la pell d’altres xiquets/es.
● Diversitat: Aprofitem que el grup és heterogeni i té alumnat amb

necessitats educatives per a poder portar a terme un projecte d’aquestes
característiques.
● Global: Té un enfocament global. Es tracten diverses discapacitats des

d’un enfocament integrador.
● Actiu: L’activitat permiteix que siga un projecte més motivador per a

aquest alumnat. Considerant la seua curta edat l’aprenentatge més profitós és
el que té una base d’activitat.
Respecte als recursos materials, per a la majoria d’activitats, utilitzarem recursos

poc costosos, aprofitant els que ja disposa el nostre centre. Tan mateix, en alguns
exercicis necessitarem material més específic:
● Materials generals: Pilotes de diferents classes (de petanca, inflable,

dures...), papers de diversos tipus, cartolines, cintes de colors, colors, bolis,
vendes o mocadors per tapar els ulls, birles, plomes, un calder, cascavells,
graneres, fitxes amb dibuixos, reproductor de música, matalassos, saquets.
● Material específic: cadires de rodes, llistó/pèrtiga, medalles, xarxa

baixeta, un metre.
9. ANNEXES
9.1 ANNEXE 1: Calendari de les sessions

9.3. Annexe 2: Conte ambientat.
“ Érase una vez un bosque encantador dónde toda clase de animales y criaturas
mágicas convivían en paz, y nunca se aburrían.
¿Queréis saber por qué?
Porque todos los días, todos los animales jugaban a algo, por ejemplo: los
monos y los leones jugaban al escondite, las jirafas y los elefantes jugaban a , y los
leopardos y los canguros, se divertían con el juego del pañuelo.
Pero había un juego muy especial que era el favorito de todos, el juego de La
Liebre y La Tortuga.
En este juego, sólo las liebres y las tortugas del bosque participaban, y el resto
de animales les animaban, aplaudiendo con mucha fuerza. En el juego de La Liebre
y La Tortuga, todas las liebres se colocaban alrededor de un gran grupo de
tortugas, y el resto de compañeras y compañeros tortugas, que estaban fuera del
círculo, tenían que conseguir rescatarlas sin que las liebres los atraparan.
Pero un día, las hadas y los duendes, que eran unas de las criaturas mágicas del
bosque, cansados de que siempre ganaran las liebres, porque eran mucho más
rápidas que las tortugas, pusieron dos condiciones: Durante el juego, las liebres no
podrían ver, así que tendrían que usar sus oídos para poder atrapar a las
compañeras y compañeros tortugas que intentaban rescatar al resto de las
tortugas, que estaban dentro del círculo. Para ayudar todavía más a las liebres,
que veían injusto no poder ver, las tortugas que tenían que ser rescatadas,
llevarían un cascabel en una de las patas, y así las liebres podrían escuchar mejor.
Ese día, el juego fue mucho más divertido para todos y todas, y las liebres se
rieron tanto de lo torpes que eran cuando no podían ver, que decidieron no volver
a usar nunca los ojos para jugar al juego de La Liebre y La Tortuga. ”
9.4. Annexe 3: Avaluació individual per a cada xiquet/a.
10. BIBLIOGRAFIA
Aguilera, B., Bastida, A., Cascón, P. (1994). Seminario de Educación para la paz. La
alternativa del juego II. Juegos y dinámicas de educación para la paz. Madrid: Catarata.
Ardanaz, T. (2009). La psicomotricidad en educación infantil. Innovación y

experiencias educativas. Vol. (16). Recuperado de:
https://archivos.csif.es/archivos/andalucia/ensenanza/revistas/csicsif/revista/pdf/Nu
mero_16/TAMARA_ARDANAZ_1.pdf
Bernal, J. A. (2005). La relajación y la respiración en la educación física y el deporte.
Sevilla: Wanceleu.
rograma para mejorar las relaciones sociales

Caballo, C., Verdugo, M. A. (2005). P
entre niños y jóvenes con deficiencia visual y sus iguales sin discapacidad. Madrid:
ONCE.
Carbonell Martínez, J. A. (2014). Deportes adaptados. Actividad Física y Atención a

la Diversidad. Recuperado de:
https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/40795/1/TEMA%2015.%20Deportes%20Ad
aptados.pdf
Hernández, F. J. (2000). El deporte para atender la diversidad: deporte adaptado y

deporte inclusivo. Apunts. Educación física y deportes. Vol. (2), núm. 60, pp. 46-53.
Recuperado de:
http://www.raco.cat/index.php/ApuntsEFD/article/view/306962/396941
Hernández, M. R. (2005). Manual de Educación Física adaptada al alumnado con

discapacidad. Vol. (43). Barcelona: Paidotribo.
Lake, A., Shriver, T. (2011). Comunicado de prensa: En la cuna de los Juegos

Olímpicos, Special Olympics y UNICEF unen fuerzas para combatir la marginación de los
niños con discapacidad. Unicef de Ecuador. Recuperado de:
https://www.unicef.org/ecuador/media_20994.htm
Martínez, E. J. (2014). Desarrollo psicomotor en educación infantil. Bases para la

intervención en psicomotricidad. Vol. (36). Universidad de Almería.
Ocete, C., Pérez, J., Coterón, J. (2015). Propuesta de un programa de intervención

educativa para facilitar la inclusión de alumnos con diversitat funcional en educación
física. Retos. Nuevas tendencias en Educación Física, Deporte y Recreación. Vol. (27),
pp. 140-145. Recuperado de: http://www.redalyc.org/html/3457/345738764027/
Prat, M. (2015). Els continguts actitudinals en Educació Física a l'Educació Primària.

Revista Tándem. Recuperado de:
https://www.researchgate.net/profile/Maria_Prat3/publication/278010911_Els_conti
nguts_actitudinals_en_Educacio_Fisica_a_l'Educacio_Primaria/links/566937de08ae7dc
22ad3adc1/Els-continguts-actitudinals-en-Educacio-Fisica-a-lEducacio-Primaria.pdf
Pointer, B. (1993). Actividades Motrices para niños y niñas con necesidades

especiales. Madrid: Narcea.
Real Decreto 38/2008 de 28 de Marzo, por el que se establece el currículo del

segundo ciclo de la educación infantil en la comunidad valenciana. En línea a 22 de
Abril de 2018: https://www.dogv.gva.es/datos/2008/04/03/pdf/2008_3838.pdf
Ríos, M. (2009). La inclusión en el área de Educación Física en España. Análisis de las

barreras para la participación y aprendizaje. Ágora para la Educación Física y el
Deporte. Vol. (9), pp. 83-114. Recuperado de:
http://riberdis.cedd.net/bitstream/handle/11181/3837/inclusion_en_el_area_de_edu
cacion_fisica_en_espa%C3%B1a.pdf?sequence=1&rd=0031759496402114
Vaíllo, R. (2003). Propuesta de intervención para la mejora de actitudes hacia

personas con discapacidad a través de actividades deportivas y recreativas. Lecturas:
Educación física y deportes. Vol. (59). Recuperado de:
http://www.efdeportes.com/efd59/discap.htm
Vázquez, F. J. (2016). Juegos paralímpicos en educación física. El valor de la

educación física. Recuperado de:
https://www.elvalordelaeducacionfisica.com/juegos-paralimpicos-en-educacion-fisica/

Unitat Didàctica de La Diversitat Als Esports Adaptats

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Unitat Didàctica de La Diversitat Als Esports Adaptats

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Index

1.JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE. 1

El nostre projecte consisteix en una proposta integradora, amb el plantejament

El nostre projecte es durà a terme en el curs 2017-2018, al col·legi la Macarena,

Aquest és un col·legi públic, on conviuen xiquets i xiquetes de diferents cultures i

3.1 ¿Què és l’esport?

Per tant, l’esport és un dret humà i tota persona ha de tindre la possibilitat de

3.2 Què és l'esport adaptat?

Segons Hernández (2000) l’esport adaptat es refereix a les diferents adaptacions

Com exposa Carbonell (2014), en el 1960 es van organitzar les primeres

3.4 L’escola i la diversitat: l’escola inclusiva.

A partir de l’aplicació de la LOGSE (1990), l’escola va començar a fer front a un nou

3.5 Factors que influeixen en l’atenció a la diversitat a l’escola.

De vegades és difícil donar una resposta immediata a totes les necessitats

● Context socioeducatiu i familiar.

3.6 Aspectes a tindre en consideració en determinades situacions de diversitat

Respecte a l’alumnat amb discapacitat visual, compartim l’opinió de Ríos (2009) en

En l’alumnat amb discapacitat intel·lectual, es poden observar dificultats a l’hora

Per últim, en l’alumnat amb limitacions físiques, principalment, necessitarà una

3.7 Altres elements que condicionen l’atenció a la diversitat a l’escola.

Si s’analitza la manera en què les escoles tracten la diversitat funcional,

Molts centres no disposen dels recursos suficients per a atendre la diversitat

El desconeixement de la població amb diversitat funcional i la poca sensibilització

● Condicionants dels propis alumnes amb necessitats educatives

● Condicionants de la pràctica docent:

● Formació del professorat.

3.8 Drets dels xiquets i les xiquetes amb diversitat funcional.

En el marc de la celebració dels Jocs Mundials d'Estiu d'Olimpíades Especials,

Lake i Shriver ​(2011) president i directors generals d'Olimpíades Especials, es van

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

● Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i

II. EL MEDI FÍSIC, NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

● Adquirir, a través de la relació amb els altres, una progressiva

I​II. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

● Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a

I. EL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I L’AUTONOMIA PERSONAL

​Bloc 1.​ El cos i la pròpia imatge:

Bloc 2.​ El joc i el moviment:

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Bloc 2.​ Llenguatge verbal.

Durant tot el mes, treballarem diferents deports i activitats adaptades a diverses

6. DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS

Sessió 1: Jocs d’introducció.

Nom de la activitat: ​Preparem les nostres paraolimpíades

● Conèixer les normes i ● Acceptació i valoració

Introducció (10 minuts):

Parlarem al voltant de les paraolimpíades: quan es realitzen, a què es juga, les

Primera part (25 minuts):

Realitzarem la bandera olímpica i les medalles del lliurament de premis. La bandera

Tornada a la calma (10 minuts):

● Han conegut de forma bàsica el concepte de les paraolimpíades?

Sessió 2: Jocs de confiança i empatia amb els xiquets amb ceguesa.

Nom de l’ activitat:​ ​Control remot.

Objectius d’àrea: Continguts:

● Conèixer el propi cos i les ● Acceptació i valoració

Desenvolupament de l’activitat (30 minuts):

Primera part( 15 min)

Tornada a la calma( 10 min)

Es farà una posada en comú amb unes conclusions finals.

● Venda per a tapar-se els ulls.

Activa i participativa. Per parelles

Mitjançant l’observació del mestre/a, atendrem a criteris sobre:

● Han entès el joc?

Lake i Shriver (2011) president i directors generals d'Olimpíades Especials, es van

III. ELS LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Bloc 1. El cos i la pròpia imatge:

Bloc 2. El joc i el moviment:

Bloc 2. Llenguatge verbal.

Nom de la activitat: Preparem les nostres paraolimpíades

Nom de l’ activitat: Control remot.

Nom de l’ activitat: Torre de control

Nom de l’ activitat: El jardiner

Sessió 4: Jocs relacionats amb la diversitat funcional.

Nom de l’ activitat: Llebres i tortugues.

Tornada a la calma (10 minuts):

Nom de l’ activitat: La conquesta.

Introducció: (10 minuts)

Primera part: (25 minuts).

Tornada a la calma: (10 minuts).

Nom de l’ activitat: Aprenem de nou a llançar!

Activa, de grup i al mateix temps individual.

Nom de l'activitat: Som paralímpics professionals!